ACTIVITAT PRCTICA DE COMENTARI DE TEXT

El contracte social
Jean-Jacques Rousseau

 El text s un document que pot ser observat, analitzat i interpretat com qualsevol altre producte hum. En el fons, comentar un text no s molt diferent de comentar un vestit, una escultura o una pintura. Com tots els productes humans, est carregat de valors i dintencions. Les fonts histriques ens permeten extreure informaci dels fets o del perode histric. Per a la seva anlisi cal conixer el tema i disposar dun mtode COMENCEM

EL TEXT QUE VOLEM ANALITZAR

Per tant, si saparta del pacte social all que no s a la seva essncia, trobarem que es redueix als termes segents: cadasc de nosaltres posa en com la seva persona i tot el seu poder sota la suprema direcci de la voluntad general, rebent tamb a cada membre com part indivisible del tot. De manera immediata (...) aquest acte dassociaci produeix un cos moral i col.lectiu composat de tants membres com veus t lassemblea. Aquesta persona pblica, que s el producte de la uni de tota la resta, (...) pren el nom de Repblica o de cos poltic, que els seus membres lanomenen estat quan s passiu, sobir quan s actiu. (...). En quant als associats, prenen col.lectivament el nom de poble i sanomenen ms concretament ciutadans en tant que sn partcips de lautoritat sobirana, i sbdits en tant que estan sotmesos a les lleis de lestat Jean-Jacques Rousseau. El contracte social; o sigui principis del dret poltic, 1762. Llibre Primer.

1. EL TREBALL PREVI

HAS DE LLEGIR EL TEXT DETINGUDAMENT

AL MATEIX TEMPS, ANOTA ELS TERMES QUE NO ENTENGUIS I ELS QUE SIGUIN CLAU PER CONSULTAR EN UNA ENCICLOPDIA.

 Per tant, si saparta del pacte social all que no s a la seva essncia, trobarem que es redueix als termes segents: cadasc de nosaltres posa en com la seva persona i tot el seu poder sota la suprema direcci de la voluntad general, rebent tamb a cada membre com part indivisible del tot. De manera immediata (...) aquest acte dassociaci produeix un cos moral i col.lectiu composat de tants membres com veus t lassemblea. Aquesta persona pblica, que s el producte de la uni de tota la resta, (...) pren el nom de Repblica o de cos poltic, que els seus membres lanomenen estat quan s passiu, sobir quan s actiu. (...). En quant als associats, prenen col.lectivament el nom de poble i sanomenen ms concretament ciutadans en tant que sn partcips de lautoritat sobirana, i sbdits en tant que estan sotmesos a les lleis de lestat Jean-Jacques Rousseau. El contracte social; o sigui principis del dret poltic, 1762. Llibre Primer.

BUSCA EL SIGNIFICAT DELS TERMES SELECCIONATS

PACTE SOCIAL

(o contracte social) s una expressi utilitzada en filosofia i en poltica en al.lusi a un acord real o hipottic realitzat en un grup pels seus membres.

ESSNCIA VOLUNTAD GENERAL La voluntat que emana dun grup dindividus, dun col.lectiu pel b com (es contraposa a la voluntad particular, al b particular)

REPBLICA CIUTAD AUTORITAT SOBIRANA SBDIT Sobirania, poder

PACTE SOCIAL

(o contracte social) s una expressi utilitzada en filosofia i en poltica en al.lusi a un acord real o hipottic realitzat en un grup pels seus membres. All que constitueix la naturalesa prpia duna cosa. La voluntat que emana dun grup dindividus, dun col.lectiu pel b com (es contraposa a la voluntad particular, al b particular)

ESSNCIA VOLUNTAD GENERAL

REPBLICA

Cos poltic duna comunitat; organismes i institucions duna comunitat. // Forma de govern en qu la sobirania resideix en una assemblea.
Que gaudeix de drets poltics dins dun Estat Sobirania, poder Sotms a una autoritat, a un poder.

CIUTAD AUTORITAT SOBIRANA SBDIT

1. EL TREBALL PREVI
TORNA A LLEGIR MOLT A POC A POC I SUBRATLLA LES IDEES MS IMPORTANTS DEL TEXT.

AL MATEIX TEMPS, DIVIDEIX EL TEXT EN PARTS. ( en aquest cas poden ser tres)

 Per tant, si saparta del pacte social all que no s a la seva essncia, trobarem que es redueix als termes segents: cadasc de nosaltres posa en com la seva persona i tot el seu poder sota la suprema direcci de la voluntad general, rebent tamb a cada membre com part indivisible del tot. De manera immediata (...) aquest acte dassociaci produeix un cos moral i col.lectiu composat de tants membres com veus t lassemblea. Aquesta persona pblica, que s el producte de la uni de tota la resta, (...) pren el nom de Repblica o de cos poltic, que els seus membres lanomenen estat quan s passiu, sobir quan s actiu. (...) En quant als associats, prenen col.lectivament el nom de poble i sanomenen ms concretament ciutadans en tant que sn partcips de lautoritat sobirana, i sbdits en tant que estan sotmesos a les lleis de lestat

MIREM DE COMPRENDRE CADA PART

Per tant, si saparta del pacte social all que no s a la seva essncia, trobarem que es redueix als termes segents: cadasc de nosaltres posa en com la seva persona i tot el seu poder sota la suprema direcci de la voluntad general, rebent tamb a cada membre com part indivisible del tot.

Lautor exposa qu
s el PACTE SOCIAL s all del que tracta el text

El pacte social consisteix en posar en com la prpia persona i el seu poder sota la voluntad general

MIREM DE COMPRENDRE CADA PART

De manera immediata (...) aquest acte dassociaci produeix un cos moral i col.lectiu composat de tants membres com veus t lassemblea. Aquesta persona pblica, que s el producte de la uni de tota la resta, (...) pren el nom de Repblica o de cos poltic, que els seus membres lanomenen estat quan s passiu, sobir quan s actiu. (...)

Explica qu suposa el pacte social....

i quins en formen part

s un acte dassociaci que dna lloc a un cos moral i col.lectiu que rep el nom de Repblica o cos poltic

Els membres amb veu (vot) composen lassemblea.

MIREM DE COMPRENDRE CADA PART

En quant als associats, prenen col.lectivament el nom de poble i sanomenen ms concretament ciutadans en tant que sn partcips de lautoritat sobirana, i sbdits en tant que estan sotmesos a les lleis de lestat

Explica qu sn els membres daquesta associaci (= cos poltic, repblica)

Col.lectivament sn poble i sn ciutadans partcips de la sobirania i sn tamb sbdits sotmesos a les lleis de lEstat.

2. LA NATURALESA DEL TEXT

PEL SEU ORGEN ?
PRIMRIA, HISTRICA SECUNDRIA, HISTORIOGRFICA

PEL SEU CONTINGUT I FORMA?

POLTIC TRACTAT OPINI ECONMIC JURDIC CULTURAL MANIFEST PROCLAMA SOCIAL TESTIMONI, MEMRIA

2. LA NATURALESA DEL TEXT

PEL SEU ORGEN, S UNA FONT PRIMRIA PEL SEU CONTINGUT, ES TRACTA DE FILOSOFIA POLTICA

3. EL CONTEXT HISTRIC
MARC HISTRIC
LAUTOR
SITUA EL TEXT EN LESPAI I EN EL TEMPS?

QUINS ASPECTES ENS AJUDEN A ENTENDRE EL TEXT, LA SEVA INTENCI?

DESTINATARIS

DIRIGIT A UNA PERSONA O UN GRUP O A UN COL.LECTIU AMPLI?

3. EL CONTEXT HISTRIC: marc espai-temps

Lobra de Rousseau El contracte social publicada el 1762, a Frana, sinscriu en el moviment de renovaci intel.lectual de la Il.lustraci, que sestn des de finals del segle XVII i el segle XVIII arreu dEuropa, principalment a Angleterra, Alemanya i Frana, en lpoca de lAntic Rgim. Les idees principals daquest moviment, anomenat Segle de les Llums ( enlluernar lobscurantisme de les tradicions, les religions revelades i les supersticions, rebutjades per irracionals), poden sintetitzar-se en: La confiana en la ra com a guia del coneixement hum, una visi optimista del mn, creena en el progrs continu de la humanitat de la m de la Cincia ( encara que Rousseau no participa daquesta idea) i la recerca de la felicitat terrenal dels individus. Lesperit crtic com a forma de censura a lautoritat, dogmes i doctrines imposades com a vertaderes, posat de manifest amb lanticlericalisme i la negaci del poder div.

3. EL CONTEXT HISTRIC: autor i destinataris

Rousseau (1712-1778), s un filsof il.lustrat ginebr. El tractat al que pertany aquest fragment s posterior al Discurs sobre les cincies i les arts i al Discurs sobre lorigen i els fonaments de la desigualtat entre els homes. Ambdues obres causaren polmica al negar en elles el progrs constant de la humanidat, un dels suposats ms ferms de la Il.lustraci. En elles defensa que en lestat de naturalesa existia igualtat entre els homes, per amb la civilitzaci i el progrs apareix la propietat i amb ella la desigualtat social i la infelicitat humana. El contracte social s un tractat de filosofia poltica amb la finalitat dexposar les seves idees poltiques. Lobra ser rebutjada a Frana, des don Rousseau haur de fugir a Sussa. A Ginebra aquesta obra i altres seran prohibides i cremades a la foguera. El text t un dest pblic, adreat a la comunitat cientfica i tindr gran influncia en les teories poltiques i en la Revoluci Francesa.

4. LANLISI I COMENTARI
PER FER LANLISI DEL TEXT, FES SERVIR EL TREBALL PREVI, REDACTANT UN RESUM AMB ALL FONAMENTAL

FES EL COMENTARI: S LEXPLICACI DEL CONTINGUT I LA SEVA RELACI AMB EL FET, PROCS O MOVIMENT

4. LANLISI
La idea central del text s lexposici dels termes del pacte social. Aquest pacte consisteix en posar cadasc en com la prpia persona i el propi poder, aix s, la llibertat i els drets personals sota la voluntad general ( la voluntad de tots) i a canvi es rep la llibertat i els drets dels membres com un tot. A continuaci explica el resultat daquest acte contractual i que resumidament podem expressar aix: aquest acte associatiu en el que tots participen per igual, es constitueix en un cos moral i col.lectiu, que s el cos poltic o Repblica, Estat quan s passiu i Sobir quan s actiu, en el qual els seus membres sn col.lectivament poble i conformen lassemblea. Cada membre mant una doble relaci: s a la vegada ciutad que participa de la sobirania ( voluntad general) i sbdit sotms a les lleis de lEstat ( les lleis de lEstat que emanen de la voluntat general)

4. COMENTARI
El contracte social representa per a Rousseau una forma dassociaci poltica en la qual cadasc renuncia a la seva llibertat natural per guanyar la llibertat civil. Segons Rousseau, el pas de lestat de naturalesa a lestat social el realitza la humanitat mitjanant un contracte social en el qual participen tots per igual. En xonseqncia , tots els homes han de ser iguals. La sobirania s el que Rousseau anomena voluntad general i resideix en el poble ( en tots i cadascun dels seus membres) i la seva expressi es manifesta amb les lleis votades directament pel poble en assemblea. El ciutad s sobir en tant que participa de la voluntad general, i sbdit, encara que lliure, ats que en obeir la llei que com a ciutad ha contribut a crear, obeeix a una voluntat que s la seva prpia. Aix, la llibertat natural s superada amb la llibertat civil que emana de la voluntad general, que busca el b com i no la voluntad particular.

4. COMENTARI
Amb aquest discurs, Rousseau sadhereix a la teoria contractualista que formula Loke en Dos tractats sobre el govern civil el 1690, Rousseau difereix amb altres pensadors il.lustrats en qu la sobirania per a Rousseau t dues caracterstiques: s inalienable, i per aix no es pot delegar; i s indivisible, i per aix soposa a la divisi de poders. Encara que es delegui la funci de governar, la sobirania radica en el poble de qui emanen tots els drets i poders de lestat. En conseqncia, la millor forma de govern s la Repblica. Precisament daquest principi de sobirania es dedueix el concepte de democrcia, en el sentit de govern del poble i s el pilar de lEstat, creat amb lacord com de la voluntad general orientada al b com.

5. LES CONCLUSIONS I VALORACI DEL TEXT

TRACTA DEXTREURE ALGUNA CONCLUSI DEL TEXT I DE FER NE UNA VALORACI. (Transcendncia, importncia, influncia...)

RECORDA QUE NO S UNA OPINI PERSONAL

5. LES CONCLUSIONS I VALORACI DEL TEXT

Igual que en altres pensadors il.lustrats, Rousseau queda de manifest el rebuig de labsolutisme i de la teoria del poder div en afirmar lexistncia tant de la igualtat natural dels homes com de la igualtat civil i la sobirania del poble. De la fonamentaci que fa de la sobirania es dedueix el principi de democrcia, obrint el cam a les doctrines democrtiques del segle XIX, i anant ms enll de la sobirania nacional el liberalisme poltic triomfant en les revolucions liberals de finals del segle XVIII i del primer ter del segle XIX. La importncia del text de Rousseau rau en la influncia que aquestes idees tindran en els revolucionaris americans i francesos, igual que la resta de pensadors il.lustrats, com Montesquieu. Aix, la proclamaci de lexistncia de drets naturals i inalienables, la igualtat en drets i lleis, la sobirania nacional, el dret a la participaci dels ciutadans en les lleis... Estan presents en la Declaraci dIndependncia dels EUA (1776), en la Declaraci de Drets de lHome i del Ciutad (1789) i en totes les constitucions liberals que concretaren aquests principis en una organitzaci poltica i real i que desmantellaren lAntic Rgim.