riBera

informaci de la
actualitat EcONOMia EspOrts cultura tENdNciEs OpiNi FEstEs
Cullera podr restaurar lAbrig Lambert
Les pintures rupestres del Neoltic de lAbrig Lambert, situades a la muntanya de Cullera, podran ser restaurades grcies a una ajuda concedida per la UNESCO.
PG. 12 PG. 17

Vida & Oci

Lalcohol, la major adicci a la comarca

El 36% dels pacients que acudeixen a la Unitat de Conductes Addictives de la Ribera ho fa per problemes amb el consum dalcohol.

Algemes ja t un Patrimoni de la Humanitat

Algemes i la Ribera ja poden dir amb orgull que tenen un Patrimoni de la Humanitat. Desprs de molts mesos dun intens treball, lassemblea de la UNESCO reunida a Bali el passat dia 28 de novembre va decidir declara Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat la festa de la Mare de Du de la Salut dAlgemes. La ciutat ho va celebrar amb tot un seguit dactes que van culminar en una representaci extraordinria de la Festa el passat 8 de desembre. Este reconeixement se suma, en lmbit del Pas Valenci, als que ja tenen el Misteri dElx i el Tribunal de les Aiges del Cap i Casal. PG. 3

Receptes nadalenques per al men perfecte

El Nadal s una celebraci que est ntimament lligada a la gastronomia. Com en moltes festes de carcter religis, estes dates tenen aparellades un bon nombre de plats per als gran pats. En esta ocasi proposem als nostres lectors tres receptes dall ms nadalenques. Comenarem amb una Ensalada de Nadal per donar pas desprs a un Suquet de Rap. El postre consistir en uns tpics massapans amb els quals desitjar a tots els nostres lectors un bon Nadal.
PGINA 18

DESEMBRE E 2011 N:7~PREU: 1

Per Nadal, joguets

Entrevista amb Maria Costa, Directora Pedaggica de lInstitut Valenci del Joguet.
PGINA 21

Joan Baldov, de la Ribera a Madrid

Lexalcalde de Sueca va aconseguir el passat dia 20 de novembre fer histria en aconseguir acta de Diputat com a cap de llista de Comproms al Congrs.
PG. 4

Aprovats els pressupostos dAlmussafes

Durant la sessi plenria extraordinria celebrada el passat 1 de desembre, el ple de la corporaci municipal dAlmussafes va aprovar els Pressupostos Generals per a lany 2012 amb el vot a favor de lequip de govern i labstenci de loposici.
PGINA 15

Les AEDL tramiten propostes sobre nous jaciments

Un 52,63% de les Agncia dOcupaci i Desenvolupament Local (AEDL) de la Ribera han rebut almenys una proposta empresarial relacionada amb nous jaciments docupaci, encara que finalment el 60% dels promotors daquestes idees no presentava un perfil adequat per al seu desenvolupament.
PGINA 17

Els Premis Ciutat dAlzira, la gran festa de les lletres

Lescriptor dAlginet Urb Lozano s el guanyador del XXIII Premi de Novella Ciutat dAlzira amb La trampa del desig. Els premis es va lliurar en el tradicional sopar de lliurament a Alzira davant ms de 700 persones.
PGINA 23

| Opini |
Cartes dels leCtors

Bamb
veia un escarni igual a la premsa. All que ads era dramtic ara s circumstancial. Si abans de les eleccions Zapatero era un imperdonable arruna-ho tot, desprs de les eleccions sha convertit en un borreguet abnegat als vaivns de leconomia i les retallades que fu eren totalment necessries. Zapatero ha sigut un borreguet s, per perqu ha trat no solament el seu programa sin tamb el company que design, el sr. Rubalcaba, perqu aquest ltim, reconeguem-ho ha lluitat com un senyor. A ms, quins collons deconomia s aquesta en qu uns guanyen 1000 vegades ms que altres i damunt es queixen de no guanyar-ne 1001? El model econmic de la dreta consisteix a traure avantatge a costa de laltre i que no shi note. s el lema del dimoni, lemblema dun Latin King tatuat al pit, la usura en la poltica. Rubalcaba hbilment va advertir en el debat que Rajoy noms consensuaria quan es trobara en el poder. Una cosa pareguda ha fet la ximple i aguerrida Cospedal reafermant-se en un fanatsme desptic al signar la treva del dileg parlamentari amb tothom menys amb Amaiur, o com es diga. Per quin dileg necessita la dreta per aplicar el rodet en pegar potades contra el sl fins a fer un gran forat on amagar-se per si de cas sha de forjar la venjana contra el fatxerio que sapropa. Mesures dures! Crida la mfia institucionalitzada dels Ficht, els Standars and Poors i els Modis. Per quines mesures fills de..! El que cal fer s reorganitzar un sistema cancerigen que abusa dels diners pblics i que des que esclat la crisi ens ha deixat sense fons per a poder reparar eixe forat negre que s lavarcia bancria. Aquesta poltica europea sassembla ms a una puta vella de Velluters que a una ra acadmica per tal destabilitzar un sistema econmic que afavorisca les transaccions comercials i preserve la justcia comercial com diu el lema de la Llotja de Valncia: Inclita domus sum annis aedificata quindecim. Gustate et videte concives quoniam bona est negotiatio, quae non agit dolum in lingua, quae jurat proximo et non deficit, quae pecuniam non dedit ad usuram eius. Mercator sic agens divitiis redundabit, et tandem vita fructur aeterna. Tant shi val si entenen o no el llat, per aix hi ha la Wikipendia. All que podem aportar per a la reflexi s la pregunta. Com s possible que apuge el bitllet de lautobs, que apugen les taxes de la universitat, que apuge la llum, que la gasolina apuge, que el jornal abaixe, que repague el meu metge, que leducaci se sature, que la meua hipoteca siga un somni i la meua vida es redusca a lafany de cridar: cabrons us heu carregat els millors anys de la meua vida retallant tota esperana! Poltics, malgasteu els diners en aeroports per els torneu a guanyar retallant salaris i damunt us hem dobeir recolzant les vostres absurdes mesures . El pacte social consisteix en el fet de viure millor, no que cada vegada visquem ms per Internet i menys la realitat. No vull un mn parallel, vull un mn vertader, un mn on puga tindre illusi. Hola a tots, sc Amparo i visc sola amb el meu gosset bamb un caniche blanc de cinc anys. El dia 31 de juliol va haver-hi una explosi de gas en ma casa, de la qual vaig resultar greument ferida amb cremades de gran consideraci en el 60/% del meu cos, per sort Bamb result ills. Amb ajuda de la gurdia civil i una vena Bamb va ser traslladat a un centre dacollida canina LA PINEDA de Llria. Durant tres mesos vaig estar hospitalitzada, sedada i sense saber res de bamb. Per sort hui em trobe en condicions per a poder escriure esta carta i poder contar quin ha sigut el dest de bamb, per la mala gesti dels responsables i de la vulgarment anomenada gossera o centre dextermini danimals. El dia cinc de setembre, quan em vaig trobar amb fora per a poder contactar amb la residncia canina per a veure com es trobava bamb, em van dir que el gos estava en perfectes condicions i que podia arreplegar-lo quan em trobara restablida. L1 de novembre vaig ser donada dalta: I quina alegria! Ja podia arreplegar a bamb Vaig contactar amb el centre can i la sorpresa va ser aterridora: la regidoria de sanitat de Cullera ja no tenia fons per a continuar mantenint a Bamb. Soluci: Donar-lo en adopci o sacrificar-lo i per a aix alleguen que lamo del gos es troba en parador desconegut, i que ladministraci no t fons per a continuar pagant les despeses de manutenci de Bamb. He de dir que el meu gos portava el xip homologat i t passaport i la resta de documents acreditatius. Suposava molt de treball per als responsables del tema, aclarir quina era la situaci? A la fi, treballadors que supose que estan cobrant la seua nmina, perqu eixe era el seu deure, la seua responsabilitat i el seu treball, posar-se en contacte amb mi. O s que el seu salari no dna per a perdre el temps amb menudeses danimals? Des destes lnies vull fer un crida de responsabilitat i respecte pels animals. Per a Vosts SENYORS que les raons dels seus actes sempre estan justificades i sn uns experts a passar-se la pilota, noms era un gos, per per a mi era la meua nica famlia.

Jaume Girons

Caiga qui caiga

Una vegada ms la dreta sha posat la disfressa dherona i conquesta lapologia del victimisme. Des dels temps de Franco no shi

riBera
informaci de la
Director: Jordi Piris direccio@informaciodelaribera.com Coordinaci de continguts: Xavi Bellot redaccio@informaciodelaribera.com Departament comercial: Pilar Torres
comercial@informaciodelaribera.com

Edita: Servicios Audiovisuales Mat Media info@matmedia.tv Imprimeix: Artes Grficas del Mediterrneo Dipsit Legal: V-2271-2011

664411031 Maquetaci: alquadrat.com info@alquadrat.com Correcci i assessorament lingstics: Joan Francesc Bolufer Informaci de La Ribera no es responsabilitza de les opinions dels seus collaboradors, i es reserva el dret de no publicar totes aquelles collaboracions que atempten contra lhonor de les persones.

del poder si amb lnic enemic amb qui hauria de dialogar s amb la banca europea i amb eixa prima putona de risc que com ms sarrima al 7% ms ens irrita? I davant daquest fet , un no para didear formes dassassinat verbal com les formes que inventen els traficants de droga per amagar la mercaderia, i ja posats Quins millors consellers que aquest grup digual o superior creativitat que Spielberg amb ET o un grup de publicistes liderats per Toni Segarra, per a donar-nos idees de com aconseguir diners? La guerra ha comenat. La fi no consisteix a posar un ram de flors a les portes de les cases del poble socialista en memria dels 5 milions daturats, sin que ms b, la gran aventura de leconomia mundial consisteix

| Actualitat |
LAlcdia avaluar cada contractaci municipal
El ple municipal va aprovar, per unanimitat, la creaci de dos rgans per al control de la contractaci dobres i de personal.
PG. 6

Nou aspecte per al mercat dAlmussafes

Recentment han culminat les obres de rehabilitaci del Mercat , que sha executat durant lltim any amb una inversi de 30.000 euros.
PG. 5

Manel Joan i Ariny, a travs dels seus textos

Lassociaci K-lidoscopi va organitzar un recital basat en textos de les tres novelles de records dinfantesa de lescriptor de Cullera.
PG. 12

Algemes celebra el nomenament de la seua festa com Patrimoni de la Humanitat

Algemes est denhorabona perqu finalment, la seua festa de la Mare de Du de la Salut ja s Patrimoni de la Humanitat. A les 3.30 hores, hora espanyola, la UNESCO va fer pblic des de la cimera celebrada a Bali laprovaci daquesta candidatura. Ha sigut a travs, de la sisena conferncia que el comit intergovernamental celebr a la ciutat tailandesa. Una llista de 49 propostes mundials ha portat als membres del comit de la UNESCO a departir durant el dissabte 26 i el diumenge 27 i el dilluns 28 de novembre, quines delles haurien de ser Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. A les 3.30 hores li va arribar el torn a la festa de la Mare de Du de la Salut dAlgemes i desprs de les votacions ha arribat laprovaci i per tant lanhelat ttol de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. Desprs daix, una telefonada anunciava a lalcalde de la localitat, Vicent Ramn Garca Mont, que el mxim reconeixement internacional a la festa ja s una realitat. Igualment, la notcia va arribar fins a la ciutat de la Ribera durant la matinada del dilluns 28 de novembre, una data que passar a la histria dels algemesinencs. El treball que sha dut a terme per part de tota una ciutat durant segles ha tingut la seua recompensa. Una major implicaci en la consecuci daquesta fita ha era impossible. Totes les persones que formen part del Patronat de la Festa, els balls i persones que participen en la Process; lArquebisbat, lAjuntament, la Generalitat Valenciana, el Ministeri de Cultura, la Diputaci; tots han collaborat per a fer possible un premi a una localitat que ho mereix perqu ha sabut conservar, mantindre i potenciar les manifestacions culturals i de fet ms antigues dels valencians ha explicat lalcalde dAlgemes, Vicent Ramn Garca Mont, que tamb ha agrat enormement als integrants de la UNESCO el reconeixement daquest ttol. Si els valencians tenien en la Process de la Mare de Du de la Salut un espill on veure el reflex

Sueca convoca una reuni amb els hostalers

Les Regidories de Comer i Hisenda van convocar, fa uns dies, una reuni informativa amb els hostalers de Sueca per a tractar el tema de la sollicitud de lautoritzaci docupaci de la via pblica, tal com marca la llei, per a la installaci de taules i cadires en les voreres dels carrers del municipi. A la reuni van acudir, a ms duna gran representaci de lhostaleria del municipi, els tcnics de lAjuntament i les regidores de Comer, Manuela Egea, i Hisenda, Teresa Ribes. Lobligatorietat de la sollicitud del perms ha estat causada per lelevat nombre destabliments hostalers de Sueca que treballen en lactualitat sense complir este requisit el que suposa una evident injustcia per als que s que han complit amb els requisits legals. Entenc perfectament que la situaci econmica que travessem s molt difcil, per no devem per aix permetre que el compliment de la llei afecte nicament uns empresaris, mentres altres es beneficien de lincompliment. Tots som iguals en drets i obligacions, i no podem consentir que els que complixen amb el seu deure es vegen perjudicats, ha manifestat la regidora de Comer, Manuela Egea. La finalitat desta reuni ha sigut fonamentalment informar sobre el tema de la sollicitud de lautoritzaci, normalitzar el procs, i tamb per a tindre una presa de contacte amb tot el gremi, que ens feren arribar les seues inquietuds i intentar arribar a un consens, ha assenyalat la regidora dHisenda, Teresa Ribes. Desprs dexplicar-los que nicament el pagament de la taxa no autoritza la utilitzaci de la via pblica, sin que cal sollicitar tamb el corresponent perms, tal com marca la llei, els hostalers van mostrar les seues impressions sobre la mesura, com podria millorar-se i com es podrien afavorir els pagaments. Les regidors van prendre nota de les inquietuds per, fins que no es produsca una modificaci en lordenana, no es podr actuar duna altra manera que no siga la que marca la llei.

Segons lalcalde dAlgemes, el treball que sha dut a terme per part de tota una ciutat durant segles ha tingut la seua recompensa. Una major implicaci en la consecuci daquesta fita ha era impossible
de les seues tradicions ms ancestrals, ara sobri una finestra al mn perqu el nom dAlgemes i la seua Festa siga coneguda internacionalment. La Comunitat Valenciana ja compta amb dos reconeixements de bns immaterials: el Misteri les processons dels dies 7 i 8 de setembre.
Felicitacions de Ms Algemes

Ms Algemes vol felicitar a tot el poble dAlgemes, lautntic protagonista daquest esdeveniment histric. Un poble que

guda. Volem tamb mostrar el nostre reconeixement a tots els tcnics municipals i de la resta dadministracions implicades que han fet possible, en poc ms dun any, aconseguir tan alta distinci. Els algemesinencs i algemesi-

La Comunitat Valenciana ja compta amb dos reconeixements de bns immaterials: el Misteri dElx i el Tribunal de les Aiges. Ara se suma a la llista la Festa de la Mare de Du de la Salut dAlgemes.
dElx i el Tribunal de les Aiges. Ara se suma a la llista la Festa de la Mare de Du de la Salut dAlgemes. El 8 de desembre del 2011, festivitat de la Immaculada Concepci, una representaci extraordinria de la Festa ha omplit els escenaris de la plaa Major i la baslica de Sant Jaume i que ha comptat amb la participaci de tots els balls que caracteritzen durant segles ha sabut mantenir, conservar i millorar una tradici ancestral que ara la UNESCO ha reconegut com a Patrimoni de tota la Humanitat. Felicitar especialment els membres de la Fundaci, els festers, els msics, els membres dels diferents balls i participants... fan possible, any rere any, aquesta manifestaci cultural i religiosa nica i singular que ara es veu reconenenques rem ms que conscients de la vlua del patrimoni que havem heretat de tantes i tantes generacions davantpassats. Ara hem de comenar tamb a ser conscients de la necessitat que tenim de preservar, adaptar i potenciar la nostra ancestral Festa de la Mare de Du de la Salut, no sols per a les futures generacions dalgemesinencs, sin per a tota la Humanitat.

ACTUALITAT

Joan Baldov pren possessi de la seua acta com a diputat a Madrid

Joan Baldov va participar en lacte de lliurament de credencials als diputats i senadors electes per Valncia. El parlamentari de Comproms va prendre possessi el passat dia 13 de desembre. Per a Baldov s un dia important perqu tenim eixa credencial que s el fruit del treball de moltssimes persones i que ens acredita per a treballar estos quatre anys per les persones i pels interessos del Pas Valenci. Baldov ha assegurat que molts diputats i diputades comencen a dilur-se en els seus grups parlamentaris, on actuaran en clau de partit i sempre a les ordres de les direccions de les seues formacions, que estan a Madrid, nosaltres, per contra, manifestem la nostra ms absoluta fidelitat als votants valencians i valencianes que volen una veu prpia a Madrid, que defensa a les persones per damunt de totes les coses i que faa sentir tamb les reivindicacions i necessitats del Pas Valenci. Baldov, es va reunir el passat 14 de desembre amb lactual cap destat, Juan Carlos de Borb, dins de la ronda de contactes per a parlamentaris i portaveus del Congrs per a la formaci del nou govern. Dins del formalisme que suposa la reuni, Baldov ha aprofitat lentrevista amb Juan per a millorar la situaci en la qual ens trobem, per a treballar pels ciutadans i ciutadanes i, sobretot, per a canviar eixa imatge negativa de balafiament i de corrupci que tenen en la resta dautonomies del Pas Valenci.
Pla de pensions i ADSL

Activitats de Tyrius-Cullera per al 2012

Un any ms en aquestes dates tan entranyables volem desitjarte el millor per a tu i els teus, que passes un Feli Nadal en companyia dels teus ssers benvolguts i que lany 2012 ens porte salut, pau i felicitat per a tots DIUMENGES, 4 I 11 DE DESEMBRE A LES 12:00h. Coincidint amb els dos primers concerts de les bandes de msica de la nostra localitat, lAjuntament ha autoritzat lAssociaci Tyrius, perqu en el Hall de lAuditori Municipal dels Jardins del Mercat, sexposen uns quadres de pintura a loli, realitzats per les alumnes daquest curs, sota la direcci de la seua professora Amparo Agut Ncher, perqu tamb fora de la Seu, puguem apreciar lalt nivell artstic que ha arribat a aquest clssic curs de pintura que simparteix en lAssociaci. DIMECRES DIA 14 A les 17:30h. en el nostre local social i com avan als preparatius Nadalencs, REBECA AYUSO del Centre dEsttica Bardana situat en la C/ Camines nm. 5 ens far unes demostracions de maquillatges i manicures, no solament de festa, sin perqu aprenguem a arreglar-nos amb poc desfor diriament. Tamb Laura Ruiz, Estilista de Ziur-Estil al C/ Mestre Serrano nm. 4 ens presentar les noves tendncies de pentinats i la cura que requereix el cabell. DIJOUS DIA 15 A les 17:30 hores en la nostra seu el xef Juan Palacios del Restaurant Asador Palacios situat al carrer Madrid ens oferir una demostraci de cuina festiva i fcil perqu puguem delectar les nostres famlies en aquestes dates especials. AL finalitzar podrem degustar alguns productes oferits pel restaurador convidat. Et vam recordar que en la nostra Seu tornem a engegar la campanya Kilo-Lata daliments per a lliurar a Critas. No fa falta recordar-te limportant que s la teua aportaci ara ms que mai, per a ajudar a famlies molt properes, que ho estan passant tan malament per falta de treball. Que aquestes dates ens moguen a la solidaritat i pensem que tamb podrem trobar-nos en eixes circumstncies. AVAN MES DE FEBRER Hem programat un viatge a Madrid per a veure el musical El Rey Len. Ser el divendres dia 17 de febrer. El preu s de 120 per persona, inclou autobs i entrada de pati de butaques. Si ests interessada has dapuntar-te abans del 15 de desembre. Animat a vindre, paga la pena.

Carlos de Borb per a demanar-li que intercedisca perqu es creen els grups parlamentaris dAmaiur i UPyD, perqu sho mereixen i per a millorar el funcionament del Grup Mixt, perqu amb 23 diputats ser molt difcil que puguem presentar iniciatives i formular preguntes i aix no s bo per a una democrcia real i efectiva, com estan demanant milers de persones en les places. Per a Baldov, eixe grup mixt tan ampli no ens deixa treballar b i s un frau a la democrcia i als electors que han confiat en nosaltres i aix s el que li he traslladat a Juan Carlos I. De la mateixa manera, el diputat de Comproms ja li ha avanat al

cap de lestat que el seu vot ser negatiu a la investidura de Mariano Rajoy com president del Govern, entre daltres qestions, perqu Rajoy ha anat a Valncia en diverses ocasions a donar la cara per un expresident que hui est assegut en el banc dels acusats i que ha fomentat una imatge molt negativa del Pas Valenci, el qual s vist en la resta de lestat com una terra on es fomenta i es permet la corrupci. Per altra banda, el diputat de la coalici formada pel BLOC, Iniciativa del Poble Valenci, Els Verds-Esquerra Ecologista del Pas Valenci i Equo, ha assegurat que realitzar una oposici lleial, contundent i educada,

Per altra banda, Joan Baldov ha informat que ja ha registrat en el Congrs el seu rebuig al pla de pensions. Segons el parlamentari valencianista, al principi la idea era que, al finalitzar la legislatura, donar tots eixos diners a una ONG per desprs de consultarho, no s possible i, per tant, ho rebutge perqu s innecessari i un privilegi que no correspon per a un diputat, que s un treballador ms al servei del poble. De la mateixa manera, Baldov tamb ha rebutjat que la cambra baixa li pague la connexi ADSL de la seua casa, perqu ja tinc i eixa la pague jo. A lnica cosa que no ha pogut rebutjar el diputat de Comproms s telfon mbil i la tableta electrnica, perqu no tinc un grup parlamentari propi i per tant, no dispose dels recursos materials i humans daltres formacions i a travs deixos aparells s per on rebem els correus, les notificacions i els informes per a treballar amb total normalitat.

La Policia dAlzira sincauta de ms duna tona de ctrics en controls per evitar furts
Amb motiu de la campanya de ctrics, la Policia Local dAlzira ha posat en marxa un pla dactuaci que comprn, des dels controls conjuntament amb altres cossos de seguretat per a controlar el transport de mercaderies fins a les patrulles preventives per a evitar els xicotets furts. A principis de novembre es va realitzar el primer dels esmentats controls conjunts amb efectius de la Policia Local dAlzira, el Cos Nacional de Policia i la Policia Autonmica (unitat adscrita del CNP), amb la participaci de 12 agents i dun suport aeri. Com a resultat , es van confiscar ms de 500kg de taronges de procedncia desconeguda i es van sancionar diverses infraccions per no tindre la Guia Conduce, o com daltres contra la Llei de Seguretat Viria i la Llei de Protecci de la Seguretat Ciutadana. Aquesta cooperaci sha format a travs de diverses reunions de treball entre els tres cossos, fet que ja es va comunicar, per part del regidor de Policia, en lanterior ple del Consell Agrari. El Regidor de Policia i Trnsit, Eliseo Candela, ha manifestat la importncia de la collaboraci dels propietaris de camps, ja que s fonamental per a un bon exercici de la tasca policial. Els anime a mantindre lestreta cooperaci que en anys anteriors ha donat tan bon resultat. La Policia Local dAlzira realitzar controls diriament en diversos punts, especialment en carreteres secundries i camins rurals, i a diferents horaris, per a controlar el trnsit de mercaderies. Es realitzaran les gestions necessries per a esbrinar la procedncia de les taronges. Davant de qualsevol dubte i en aplicaci de lOrdenana Rural, les mercaderies confiscades es quedaran en depsit. Com a exemple, aquest cap de setmana shan confiscat uns 600kg de taronges transportades en una furgoneta que va ser interceptada en ruta. A a se sumen les patrulles rurals que realitzen els efectius de Policia Local per tot el terme per a evitar i, si s el cas sancionar in situ, els robatoris de taronges. Depenent de la quantitat intervinguda, es comunica a les autoritats judicials o simposa una sanci pecuniria.

Sueca collabora amb la Creu roja repartint aliments

Desprs del conveni signat entre lAjuntament de Sueca i el comit local de Creu Roja, 106 famlies necessitades del municipi podran vores beneficiades de lajuda, en forma daliments procedents dexcedents del Banc Europeu. En total seran quatre els repartiments que es produiran durant 2011, i quedar un ltim, que sefectuar a finals dany o principis de 2012. Les famlies beneficiades, totes en risc dexclusi social, han de complir uns requisits que es basen, principalment, en la declaraci de la renda o situaci de desocupaci. Segons ha assenyalat el regidor dAcci Social, Joan Baldov, una vegada ms, i grcies al conveni firmat amb Creu Roja, un centenar de famlies del municipi podran vore palliada, dalguna manera, la difcil situaci que travessen. Des de lAjuntament intentarem que aquesta collaboraci, que dura ja deu anys, es mantinga i intensifique mentres existisquen famlies suecanes que visquen moments tan complicats. En total, shan repartit a Sueca 11.626 unitats de productes alimentaris com ara arrs, galletes, llet, farina, pasta, tomaca, formatge o cacau, entre altres. Les quantitats daliments shan repartit tenint en compte els membres de la famlia i les edats.

 ACTUALITAT

riBera

La comarca se solidaritza amb les vctimes de la violncia de gnere

Sueca, un dels tres nics municipis a tota Espanya, juntament amb Cullera i Tavernes, pioners a posar en prctica el Programa Europeu Iceberg contra la Violncia de Gnere, ha volgut sumar-se a la celebraci del Dia Internacional contra aquesta injustcia que sha cobrat ja 55 vctimes en el que portem dany. A les 12 hores, la regidora de Poltiques dIgualtat, M Jos Sarri, ha llegit un manifest a la porta de lAjuntament acompanyada per lalcalde del municipi, Salvador Campillo, regidors del govern municipal i de loposici. Lamentem i rebutgem, no sols les morts causades, sin tamb totes aquelles manifestacions violentes, sovint silencioses, que mantenen algunes dones sotmeses al terror o la humiliaci. Des de lactual equip de govern, i juntament a loposici, unirem forces i esforos perqu Sueca, i el seu Ajuntament, siga un poble bandera en la lluita per la igualtat entre dones i hmens, i sobretot, en la lluita contra la violncia de gnere. Davant qualsevol tipus de mort que no es pot evitar, no podem consentir que la persona que creus que ms testima, et lleve la vida, ha continuat Sarri. Sueca vol ser un referent en la lluita contra la violncia de gnere i est posant en marxa tots els recursos al seu abast per a aconseguir la igualtat real entre dones i hmens i leradicaci de tota violncia. Hem de mobilitzar-nos contra el maltractament perqu cap agressi quede impune. Hem de denunciar tota classe de violncia perqu sense denncia no es posa en marxa el sistema de protecci. El silenci s el millor cmplice dels maltractadors perqu els proporciona la total impunitat i una mplia

El Mercat dAlmussafes estrena la seua nova imatge

llibertat per a cometre els seus brutals actes. De vesprada, a partir de les 19 hores, al sal dactes de la seu de la Mancomunitat, es present el Programa Europeu Iceberg contra la Violncia de Gnere, i de la coalici local de Sueca que hi ha participat, amb lobjectiu principal de traure a la llum a les dones vctimes de la violncia de gnere que romanen ocultes, per a protegir-les i reinserir-les plenament en la societat. Per a aix es fa un abra comunitari, i aix potenciar les xarxes socials, a fi que les dones vctimes se senten recolzades i abrigades per tots els ciutadans. La sensibilitzaci de la ciutadania permetr, no sols major confiana a la dona, sin tamb un decidit rebuig social a les agressions i actituds dels maltractadors. Daltra banda, lAjuntament dAlmussafes ha commemorat el Dia Internacional per a lEliminaci de la Violncia contra la Dona, amb la celebraci duna concentraci solidria a les 12.30 hores del migdia de hui divendres enfront de ledifici consistorial. Les autoritats locals han presidit lacte cvic, a qu han assistit mig El consistori dAlmussafes acaba de concloure un nou projecte de reforma del mercat municipal que ha afectat tant la faana de ledifici com als mostradors centrals dels llocs. Durant lltim any shan executat tres fases dobres de modernitzaci de les dependncies comercials, ja que al desembre del 2010 es va dotar a ledifici daccessibilitat i el passat mes dabril van concloure els treballs de substituci de la coberta superior de lhistric immoble. La nova actuaci urbanstica ha suposat una inversi de 30.000 euros, fruit de la subvenci del Pla de Competitivitat del Comer Urb per a lexercici 2011. Durant les ltimes dos setmanes, lAjuntament dAlmussafes ha realitzat noves obres de reforma en el mercat municipal que, a pesar de no alterar la configuraci arquitectnica de ledifici, s que lhan millorat notablement. El nou projecte, concls recentment, sha centrat en la modernitzaci de la faana del mercat i del seu equipament interior, per mitj de la substituci del scol de marbre, la installaci de dos noves portes laterals, aix com la renovaci de la part superior dels mostradors centrals. Una subvenci del Pla de Competitivitat del Comer Urb per a lexercici 2011 de 30.151 euros ha assegurat lexecuci de lesmentada actuaci urbanstica, amb la que hem dotat a este immoble municipal destinat al comer tradicional de millors condicions, argumenta el regidor delegat de Consum. Les obres no han afectat els comerciants deste centre municipal de venda, ja que durant les setmanes de realitzaci dels treballs de reforma, els titulars de les set casetes i dels tres llocs existents en la taula central del mercat municipal han continuat exercint la seua labor comercial habitual. Amb les esmentades obres, lAjuntament dAlmussafes ha concls la tercera fase del projecte de millora de la installaci, ja que a finals dany 2010 ja es va executar un programa daccessibilitat i deliminaci de barreres fsiques, pressupostat en 14.581 euros, que va comptar amb una subvenci del Pla de Competitivitat del Comer Urb de la Conselleria.

centenar de ciutadans i ciutadanes de la localitat. La regidora de la Dona, Elia Alepuz Albuixech, ha llegit un manifest en qu ha posat de manifest labsolut rebuig dels actes de violncia de gnere en qualsevol de les seues manifestacions, el suport de forma incondicional a les vctimes i la necessitat aplicar poltiques que aconseguisquen la seua eradicaci definitiva. Els responsables poltics tenim el comproms ineludible de fomentar la conscienciaci de tots els actors socials i dadoptar les actuacions necessries per a remoure els obstacles que impedixen aconseguir la igualtat que garantix la nostra constituci, ha destacat la regidora delegada de la Dona.

ACTUALITAT

Lalcoholisme s el principal motiu de consulta dels pacients de la UCO de La Ribera

El 36% dels pacients que acudeixen a la Unitat de Conductes Addictives del Departament de Salut de La Ribera ho fa per problemes amb el consum dalcohol. Aquest motiu de consulta es troba per davant, fins i tot, de problemes relacionats amb el consum de drogues com la cocana o el cannabis. Segons ha assenyalat el subdirector assistencial del Departament de Salut de la Ribera Dr. Vicente Palop, lalcohol s la substncia psicoaddictiva que ms es consumeix a Espanya; la majoria de la poblaci consumeix begudes alcohliques habituals o espordicament, per s molt important el consum de cap de setmana, especialment entre els ms jvens. En aquest sentit, el Dr. Palop ha cridat latenci sobre el fet que el pas entre un consum dalcohol responsable i el consum perjudicial o abs, moltes vegades s inadvertit, amb importants conseqncies per a la salut. Aix, cal destacar que lalcoholisme s un dels tres factors de risc ms importants per a la salut i es troba entre les primeres causes de mort als pasos occidentals. De fet, el consum excessiu dalcohol contribueix a patir malalties de tipus cardiovascular, pulmonar i mscul-esqueltic, cncers, afeccions gastrointestinals, trastorns mentals i del comportament. Aix mateix, es vincula amb el 50% de les morts ocorregudes en accidents de trnsit i amb ms del 30% dels homicidis, incloent els relacionats amb la violncia de gnere. Per tot aix, el Departament de Salut de la Ribera ha editat una Guia dIntervenci en

Almussafes collabora amb un poble de Colmbia

Almussafes torna a donar mostres de solidaritat amb la presentaci duna campanya de collaboraci amb el municipi colombi dEspade, una poblaci de quasi 7.000 habitants amb nombroses carncies en lmbit educatiu. Precisament per a cobrir eixes deficincies que patixen principalment els xiquets i xiquetes en grau descolaritat de les zones rurals, lajuntament fa un crida pblica a tots els vens i venes de la localitat, per a obtindre donacions de material escolar, informtic i literari que amb posterioritat es traslladar al punt de dest. LAjuntament dAlmussafes respon a la petici traslladada personalment pel propi alcalde dEspade (Colmbia), Edwin Javier Manrique, en una reuni mantinguda a mitjan passat any 2010 en el despatx dalcaldia, iniciant un projecte de collaboraci amb lesmentat municipi colombi del departament de Boyac, lactivitat econmica del qual es limita a lagricultura, la ramaderia, la mineria i les artesanies. Lalcalde dEspade, una poblaci fundada el 15 doctubre de lany 1577 i que en lactualitat compta amb 6.707 habitants, li va manifestar al president de la corporaci, Albert Girona, les terribles carncies que patixen els xiquets i xiquetes de les rees rurals en lmbit educatiu. Segons Albert Girona principalment ens va demanar collaboraci quant a donacions de material escolar, informtic i de llibres de lectura en castell que els permeten dotar als seus centres educatius dun mnim de mitjans necessaris per a oferir una formaci escolar amb garanties, destaca la mxima autoritat municipal, qui es va comprometre de manera immediata a donar una resposta solidria a lesmentada petici.

lAlcoholisme destinada a professionals, lobjectiu de la qual s, duna banda, millorar la detecci preco de lalcoholisme i del consum de risc en la poblaci, i duna altra, promoure una atenci multidisciplinria a aquelles persones que presenten ja una dependncia alcohlica. Es tracta duna guia mplia i exhaustiva, basada en levidncia clnica i en el rigor cientfic, que ha sigut elaborada per professionals del Departament de Salut de la Ribera que desenvolupen la seua tasca en centres dAtenci Primria, unitats de Salut Mental, Unitat de Conductes Addictives i serveis de Medicina Interna i dUrgncies. Aquesta guia est dirigida a tots els professionals que intervenen en latenci als pacients en risc dalcoholisme o amb trastorns relacionats amb el consum dalcohol. La Guia dIntervenci en lAlcoholisme del Departament de Salut de la Ribera podr adquirir-se, en format paper i online, i la seua edici coincideix amb la celebraci del Dia Mun-

dial contra lAlcoholisme, 15 de novembre. A ms de la publicaci daquesta Guia, el Departament de Salut de la Ribera es va sumar a la celebraci del Dia Mundial contra lAlcoholisme a travs de la collocaci duna mesa informativa al centre de salut Alzira I, on sofer orientaci i assessorament a totes les persones que ho desitjaven. Aix mateix, membres de lequip de la Unitat de Conductes Addictives de La Ribera (la doctora Concha Vila i les psiclogues Mara Calatayud i Mnica Portell) van resoldre en el Dia Mundial contra lAlcoholisme, tots els dubtes que, respecte al consum i abs de lalcohol, es van plantejar a travs de la pgina de Facebook del Departament de Salut de La Ribera: http://www.facebook. Com/hospitaldelaribera. Segons assenyala el Dr. Palop, aquest tipus diniciatives ens permet als professionals sanitaris cridar latenci sobre un greu problema de salut com s lalcoholisme.

LAlcdia aplicar un control estricte de les noves contractacions dobres i de personal

El plenari de lAjuntament de lAlcdia va aprovar, per unanimitat, la creaci de dos rgans per al control de la contractaci dobres i de personal, dels que formaran part els diferents grups poltics municipals. Aquesta important decisi s una conseqncia de lacord programtic entre Comproms per lAlcdia i el PSOE, subscrit el passat mes de juny, per a garantir la governabilitat poltica en aquest municipi. Per una part es crea amb carcter permanent una Mesa de Contractaci per als contractes administratius, dobres, subministraments i serveis que siguen contractats per lAjuntament dintre de lmbit de la Llei de Contractes del Sector Pblic amb les funcions previstes en la normativa en vigor. Tots els partits poltics formaran part daquest organisme, del quual tamb formar part el Secretari i lInterventor de lAjuntament juntament al regidor dObres. Per altra banda satribueix, amb carcter permanent, a la Junta de Portaveus, constituda pels respectius portaveus dels grups municipals, les funcions de ser consultada prviament a laprovaci municipal de qualsevol base de contractaci de personal, les normes que regulen la creaci de beques dirigides a personal que haja de prestar serveis a lAjuntament o les normes que regulen la constituci de borses de treball, aix com els esborranys de plecs de clusules administratives i tcniques particulars que hauran de regir el contractes administratius dobres, serveis i subministres. Paco Sanz, portaveu de Comproms per lAlcdia, va destacar la importncia de les mesures aprovades, per primera vegada al municipi, ja que suposen un gran avan en lmbit de la transparncia i la participaci poltica. Aquestes atribucions en matria de contractaci dobres o de personal han sigut exercides, fins ara, pel grup de govern o per lalcalde, amb lexcepci de les que la prpia legislaci atribueix al plenari quan es tracta de quantitats molt elevades. A partir dara tots els grups poltics participaran en aquestes decisions.

 ACTUALITAT

riBera

Informaci de lAjuntament dAlmussafes

De nou este Nadal, els establiments comercials dAlmussafes estan desenrotllant diferents campanyes dirigides a incrementar les seues vendes i premiar la fidelitat dels seus clients. Tant lAssociaci dEmpresaris i Comerciants com lAssociaci de Venedors del Mercat Municipal han apostat per la celebraci de sengles certmens nadalencs. Aix mateix, a partir de dilluns que ve dia 12, al voltant de 65 comeros distribuiran entre els seus clients els bitllets de participaci de la quinta edici de la campanya municipal Els regals al teu poble, convocada des del propi consistori municipal per a impulsar les compres en la localitat. En lactualitat, les xicotetes empreses i comeros del nucli urb dAlmussafes es troben immersos en tres certmens de Nadal convocat pel consistori municipal, lAssociaci dEmpresaris i Comerciants dAlmussafes (AECAL) i lAssociaci de Venedors del Mercat Municipal, amb lobjectiu de promocionar este sector de leconomia local i intentar palliar els greus efectes que patixen com a conseqncia de la recessi econmica. Des de dilluns 12 i fins al dilluns 26, tots aquells vens que adquirisquen productes i regals de Nadal en les ms de 65 botigues del municipi adherides a la quinta edici de la campanya Els regals al teu poble rebran un bitllet per a participar en el sorteig pblic dun total de trenta-cinc premis que se celebrar el dimarts dia 27, a les 12 hores, en el sal de plens de lajuntament. Els agraciats rebran vals per valor de 200, 150 i 100 euros que podran intercanviar per obsequis i articles diversos fins a la vespra de Reis en qualsevol dels

LAjuntament distribux Les botigues impulsen la seua venda amb diferents campanyes nadalenques gratutament a tots els
El consistori dAlmussafes ja ha iniciat la distribuci de lalmanac de 2012 en la localitat. Davall el ttol Londres, seu dels jocs Olmpics i Paralmpics, lajuntament invita a reflexionar sobre la rellevncia esportiva, cultural i social deste esdeveniment multiesportiu dabast mundial, aprofitant el calendari municipal del nou any, tot un clssic que sentrega anualment en cada una de les vivendes del municipi i del que shan editat de nou 3.700 exemplars. Com en les anteriors edicions, lalmanac de 2012 - el repartiment gratut de les quals ja sha iniciat - est illustrat amb dibuixos creats pels alumnes dinfantil, primria i secundria dels tres centres educatius dAlmussafes. En concret, el calendari municipal inclou un total de 48 illustracions, prviament seleccionades pel professorat dels collegis dinfantil i primria Almazaf i Pontet, aix com de lIES Almussafes, que desenrotllen un assumpte especfic relacionat amb la temtica general dels jocs Olmpics i Paralmpics. En este sentit, la illustraci grfica de qestions com la prpia histria de les Olimpades, les mascotes olmpiques, els smbols i banderes i la multiculturalitat conviu amb la mostra

vens el calendari municipal

comeros participants. A ms desta iniciativa, dotada amb una quantia de 5.000 euros, i convocada des de la Regidoria de Comer de lajuntament, lAssociaci dEmpresaris i Comerciants dAlmussafes ha apostat de nou molt fort este Nadal, premiant la fidelitat dels seus clients amb el sorteig 1.000 euros, repartits en una desena de vals per valor de 100 euros. Dimarts passat dia 29 de novembre, la Junta Directiva de lentitat va celebrar el sorteig pblic dels premis, que els agraciats ja han procedit a gastar en els 53 co-

meros associats i que podran esgotar fins a finals de mes. Finalment, lAssociaci de Venedors del Mercat Municipal tamb sha sumat al repartiment de premis entre els seus clients amb la rifa duna gran cistella de Nadal i de huit vals per valor de 20 euros cada un que es rifaran en les huit parades deste centre tradicional de venda. El sorteig pblic dels bitllets se celebrar el prxim dia 22, en el propi Mercat Municipal i lentrega dels premis es dur a terme a partir del dia 23.

de les distintes disciplines esportives que protagonitzen els jocs. El mes de desembre es reserva als jocs Paralmpics, que es desenrotllaran del 29 dagost al 9 de setembre del 2012. En la portada, una torxa olmpica i Wenlock i Mandeville, les dos mascotes identificatives dels jocs de Londres, determinen la illustraci dissenyada per a homenatjar este esdeveniment multiesportiu de periodicitat quadriennal i de carcter internacional. Com en les anteriors edicions, la posterior de la contraportada incorpora informaci dinters per a la ciutadania, com el calendari de donaci de sang de lany que ve, els horaris de dipositaci i arreplega de residus i utensilis diversos i un recordatori dels principals telfons dinters de ladministraci local.

Activitats nadalenques programades per lAjuntament

Diumenge 11, a les 10 hores: FESTIVAL NADALES FECA. Dilluns 12, a les 8 hores: Finalitzaci EXPO ART JOVE. Dimarts 13: Finalitazci TALLER DE COMPOSICIONS NADALENQUES. Dissabte 17, a les 17 hores: ACTUACI DE NADAL CONSERVATORI MUSICAL. Dissabte 17, a les 19:30 hores: CONCERT EXTRAORDINARI DE NADAL-SOCIETAT MUSICAL. Dilluns 19, a les 15:30 hores: NADALES ALMAZAF. Dimarts 20, a les 15:30: NADALES ALMAZAF. Dijous 22, a les 15:30 hores: NADALES PONTET. Dijous 22, a les 16:15 hores: VISITA CULTURAL RUTA BETLEMS DE VALNCIA. Divendres 23, a les 21:30 hores: FESTIVAL NADAL DEL MOVIMENT CRISTI. Dissabte 24, a les 18:30 hores: RECUPERACI DE JOCS POPULARS. PARRIOT. Dissabte 24, a les 18 hores: LLIURAMENT REGALS PER PART DEL PARE NOEL. Dimarts 27, eixida a les 10:45 hores: VISITA EXPOJOVE 2011. Dijous 29, a les 17:30 hores: TALLER CREATIU NADALENC. Divendres 30, a les 17:30 hores: CONTES DE NADAL.

La msica inunda de mgia el Nadal dAlmussafes

Els festivals i concerts de Nadal se succeiran a Almussafes durant els prxims dies. A ms del festival de nadales que cada any oferixen els dos collegis pblics de la localitat, la parrquia Sant Bartomeu i els xiquets de la catequesi tamb tindran una participaci activa en la celebraci del Nadal 2011. Aix mateix, la Societat Musical Lira Almussafense sorprendr de nou enguany amb sengles actuacions nadalenques de gran qualitat i els cors rociers de la Comunitat visitaran de nou la poblaci per a oferir les millors nadales. Del 19 al 22, el tradicional Festival de Nadal en qu cada any participen els estudiants matriculats en els collegis pblics Almazaf i Pontet oferiran el tradicional Festival de Nadal en el Centre Cultural dAlmussafes. Alumnes, familiars i pblic en general podran disfrutar durant tres vesprades duna extensa recopilaci de nadales tradicionals. La msica nadalenca tamb protagonitzar els caps de setmana deste mes de desembre, ja que el dissabte dia 11, se celebrar el XIX Festival de Nadales de la Federaci dentitats Andaluses, amb la participaci de ms duna vintena de Cors Rocieros de la Comunitat Valenciana i el divendres dia 23, a les 21.30 hores, es presentar un Festival de de Nadal amb representacions teatrals i actuacions musicals en qu participaran les associacions Moviment Cristi i Jniors M.D., aix com els xiquets de la catequesi. Per la seua banda, la Societat Musical Lira Almussafense sorprendr, dissabte que ve dia 17, amb una actuaci nadalenca per part dels alumnes del conservatori musical, la banda juvenil i el Jard Musical. La vetlada continuar amb una gala especial de Nadal a crrec de la societat musical, que comptar amb la participaci de la prestigiosa violinista Anahi Carfi, fins a lany 2003 primera violinista solista de lorquestra del teatre All Scala i de la Filharmnica Della Scala de Mil. Tot un luxe musical que podran presenciar els almussafenys abonant un donatiu de 3 euros.

ACTUALITAT

El Castell de Cullera rep 24.000 visites

El Castell de Cullera ha rebut fins al mes de setembre 23.845 visites, de les quals la majoria 5255 es van registrar a lagost en plena temporada turstica, mentre que al juliol, la xifra es va situar en 4232 visites. Al setembre, les visites van ser menors i es van comptabilitzar un total de 2745. La majoria daquests visitants procedeixen de la Comunitat Valenciana i sumen 3992. Els segueixen els ciutadans madrilenys registrant-se un total de 3782, i en tercer lloc, se situen els estiuejants de Castella-la Manxa, s a dir, un total de 912 van visitar les installacions del monument ms emblemtic de Cullera. Quant al pblic estranger la francesa ha estat la nacionalitat que ms sha interessat per conixer el Castell que va ser visitat per 1324 turistes. En menor mesura tamb van visitar la fortalesa turistes daltres pasos, com Alemanya(149), i Anglaterra(148). La resta de museus locals, com

una oferta turstica ms, han estat oberts a lestiu i alguns com la Torre del Marenyet, que han estat visitats per 703 persones, oferien una activitat familiar, en la qual els protagonistes eren els ms menuts. Aix mateix, 322 persones van visitar el Museu de larrs, en el qual van poder conixer el procs de cultiu del cereal i les diferents eines usades

antany en la recollecci manual. Per ltim, el Museu Refugi, situat en lentorn del Mercat va ser visitat per 370 turistes. Els museus que es poden visitar a un preu de 3 euros i a 1 els empadronats a Cullera, jubilats i grups compten amb el servei de guies. El Castell de Culleraofereix al visitant servei daudioguies en 6 idiomes.

Regeneraci de la llacuna del Samaruc dAlgemes

Amb larribada de la tardor la Llacuna del Samaruc rep noves aportacions despcies autctones que necessiten un atenci especial per a facilitar la seua posterior reintroducci en els aiguamolls valencians. En aquesta ocasi, la Conselleria de Territori i Medi Ambient ha dut a terme, amb la collaboraci de lAjuntament dAlgemes, una solta de 3.000 nous exemplars de punxoset. El punxoset utilitza la vegetaci de laigua per a fer els seus nius, i a ms la qualitat de laigua de la reserva algemesinenca t totes les condicions necessries per a crear el seu hbitat, perqu es mant a 18 graus de temperatura, i aquest peix necessita que laigua no supere els 22 graus. El punxoset s un peix que salimenta delements del medi que lenvolta i s ovpar, la femella posa ous en la vegetaci i el mascle te cura de la posada. Es tracta duna espcie catalogada en perill dextinci i a la Llacuna del Samaruc es vigila la seua poblaci, sestudia si aconsegueix adaptar-se a un medi que comparteix amb altres espcies i, a la primavera, sestudia el resultat daquesta adaptaci, han assenyalat els regidors.

el PsPV denuncia que el deute de la Generalitat i de la diputaci amb llombai ascendeix a 452.000 euros
El portaveu del grup municipal socialista a Llombai, Anselmo Cardona, ha denunciat hui que el deute de la Generalitat i de la Diputaci amb lajuntament ascendeix a 452.000 euros i, per aix, shan vist obligats a sollicitar un prstec per a pagar la ineficcia, la ineficincia i el balafiament del Consell que amb els seus deutes ofega econmicament els ajuntaments i els provedors locals. En aquest sentit, Cardona ha explicat que el grup socialista va aprovar la sollicitud del prstec de la lnia ICO exclusivament per la nostra responsabilitat amb els empresaris locals que no han de patir i pagar la irresponsabilitat de la Generalitat i de la Diputaci. En aquest sentit, el responsable socialista ha recordat que les quantitats que deuen les administracions valencianes corresponen al Pla Confiana, a les ajudes del SERVEF i al Patrimoni Turstic i ha lamentat que lAjuntament de Llombai pels seus impagaments reiterats, haur dassumir aquest prstec que costar un 6,5% TAE anual. s ms, Cardona ha advertit que lequip de govern local podria haver sollicitat el prstec en el mes de juliol perqu els provedors no hagueren hagut desperar tant de temps per a cobrar. Per tot a, els socialistes han criticat que la Generalitat Valenciana anteposa el balafiament en grans esdeveniments abans que pagar els provedors locals i els ajuntaments i ha recordat que aquests retards lnica cosa que aconsegueixen s ofegar les empreses i les administracions locals que estan passant enormes dificultats econmiques i es veuen obligats a despatxar treballadors o a demanar prstecs per a pagar el que la Generalitat no paga.

Nous fanals a les Palmeres

La Regidoria de Serveis Municipals de lAjuntament de Sueca ha aconseguit una subvenci de lAgncia Valenciana de Turisme, a travs del Pla Millor, que permetr substituir tots els fanals de ferro que es troben ubicats a la zona compresa entre la Via de Sant Roc i Motilla. El cost de lactuaci, que ascendeix a 70.763 euros, ser sufragat en un 50% per lAgncia Valenciana de Turisme, i laltre 50% el posar lAjuntament de Sueca. Segons ha assenyalat la regidora de Serveis Municipals, Pilar Moncho, sollicitrem al seu dia aquesta subvenci per a poder substituir els 45 fanals que es troben als carrers daquesta zona de les Palmeres. Per la seua proximitat al mar, i pels efectes que provoca en el ferro, calia canviar-los per uns de nous dun material ms resistent que no es deteriora com s la fibra. Des de la Regidoria de Serveis es va decidir dur a terme lactuaci en aquesta poca de lany per a no molestar tot el que fora possible els vens residents. A ms, els treballs es realitzaran en dos fases, alternant el canvi dels fanals per a no deixar sense llum elctrica a la zona en cap moment. A ms de substituir els vells fanals per uns de nous dun material resistent, de color blanc i de set metres daltura, es van a eliminar les bases de formig en les quals se sustentven, amb la qual cosa saconseguir guanyar espai a les voreres i sevitar obstaculitzar el pas de vianants, carros de beb o cadires de rodes. Tamb cal remarcar limportant estalvi energtic que saconseguir, grcies al flux reductor del nou fanal que implica un menor consum, ha afirmat Moncho.

 ACTUALITAT

riBera

Alzira celebra la Fira del Major amb una gran participaci dels vens
control detallat de la salut i se li ha analitzat la tensi arterial, el pes, lestatura, lndex de massa corporal, els nivells de glucosa i colesterol i la capacitat pulmonar. Amb els resultats finals shan donat recomanacions dhbits de vida saludables. I un altre de memria, per a aquells que han volgut posar a prova la seua memria, per a la qual cosa shan preparat diferents exercicis escrits i de manipulaci. En el teraputic sha dut a terme un taller de terpia ocupacional, per a aquells que desitgen realitzar manualitats. Sha habilitat una zona on han aprs a realitzar collars, polseres amb materials com la pasta modelable i cpsules de caf, com tamb a decorar recipients de vidre amb motius nadalencs o pintar mocadors de seda. Tamb hi havia una zona de terpies naturals on sha informat de la importncia i ls dalgunes terpies alternatives per a aquells a qui els agraden ms les opcions naturals per a tractar els seus problemes fsics i psicolgics. A ms sha oferit in situ una aplicaci prctica. La I Fira del Major est emmarcada dins de la campanya de conscienciaci de la bona salut. doferir als majors, tot tipus dactivitats que milloren la seua qualitat de vida.

almussafes acull la segona edici del curs de psicologia positiva

El consistori dAlmussafes, a travs del seu Departament de Benestar Social, acaba dinaugurar la segona edici del curs de psicologia positiva, integrat en el servei assistencial de Psicologia Comunitria, creat fa un any. La iniciativa de donar resposta a les necessitats doptimisme, intelligncia emocional, benestar personal i creixement hum es mant durant el present curs 2011-2012, ja que el programa no conclour fins al prxim mes de maig. A finals doctubre, el psicleg comunitari i director del Departament de Benestar Social, Salvador Quijal, va impartir la conferncia inaugural del curs 2011-2012 de Psicologia Positiva, davall el ttol Crisi econmica i creixement personal, a la sala de conferncies del Centre Cultural. LAjuntament dAlmussafes ha apostat de nou per la celebraci de lesmentat taller formatiu per a continuar oferint respostes serioses i cientfiques a les necessitats de creixement personal, felicitat i benestar emocional dels vens i venes de la localitat. Aix mateix, tamb ens centrem a implementar ferramentes i actuacions dirigides al desenvolupament comunitari, i especialment, als reptes actuals de leducaci, destaca el regidor de Benestar Social de lAjuntament dAlmussafes, Jess Salesa.

Alzira ha organitzat la I Fira del Major, a crrec dels alumnes del Taller dOcupaci TEstime: Vida i Artesania, de les especialitats dAjuda a Domicili i Atenci Geritrica. Una nova iniciativa de lAjuntament dAlzira i la seua Agncia de Desenvolupament Local, IDEA, que naix per a conscienciar la gent major sobre la importncia duna vida sana i el fet destar actiu cada dia. Lalcaldessa dAlzira, Elena Bastidas, juntament amb el cap territorial de la secci de Formaci del Servef, Carmen Payno, el regidor de Promoci Econmica

i Ocupaci, Jos Luis Palacios, la directora dIDEA, Carmen Herrero i la directora de la Casa dOficis, Amparo Prez, i altres membres de la Corporaci Municipal, han participat en aquesta fira per a vore in situ el treball dut a terme per aquest taller que t com a finalitat formar persones desocupades per a poder inserir-se en el mn laboral amb una formaci prvia. La Fira ha comptat amb dos espais diferenciats, un estand sanitari i un altre teraputic. En el sanitari shan realitzat dos activitats. Una de revisi mdica on sha practicat al visitant un

Sueca posa en marxa el II Pla Municipal de drogodependncies desprs de lxit del primer
La Unitat de Prevenci Comunitria de Conductes Addictives (UPCCA) de Sueca, amb lacreditaci de la Direcci General de Drogodependncies de la Conselleria de Benestar Social de la Generalitat Valenciana, va crear el I Pla Municipal de Drogodependncies lany 2007, amb una duraci de quatre anys. Amb motiu de la seua renovaci, sha presentat ara el II Pla Municipal de Drogodependncies 20112015. Les seues conclusions van ser exposades per la regidora de Sanitat i Unitat de Prevenci Comunitria de lAjuntament de Sueca, Josefa Juan, en lltima sessi plenria municipal celebrada la passada setmana. Les dades reflectixen una situaci actual millor que lany 2007. Este s un pla jove, ja que a pesar que Sueca complix el requisit fonamental que marca la llei de tindre ms de 20.000 habitants per a posar en marxa este tipus de plans de drogodependncia, en el nostre municipi mai shavia realitzat fins a 2007. A pesar del poc de temps en qu sha pogut dur a la prctica, el Pla funciona, perqu hem observat una millora en la situaci actual respecte a 2007, ha assenyalat la regidora de Sanitat de lAjuntament de Sueca, Josefa Juan. Segons marca la llei, tots els Ajuntaments de municipis de ms de 20.000 habitants han daprovar i executar un Pla Municipal sobre Drogodependncies, elaborat en coordinaci i de conformitat amb els criteris establits en el Pla Estratgic sobre Drogodependncies i altres trastorns addictius, que incloga programes de prevenci i inserci social, com tamb dinformaci, assessorament i motivaci de drogodependents a travs dels serveis socials generals i especialitzats. Tamb, els ajuntaments, en este cas el de Sueca, ha de ser lencarregat de coordinar els programes de prevenci i reinserci social que es desenvolupen exclusivament en lmbit del municipi, aix com fomentar la participaci social i el suport a les institucions sense nim de lucre que en Sueca exercisquen les activitats previstes en el Pla. El II Pla Municipal sobre Drogodependncies elaborat a Sueca, compara els resultats obtinguts en les enquestes realitzades a adolescents entre els anys 2006 i 2009, i reflecteix que al llarg destos quatre anys, ha abaixat el consum de drogues en la poblaci adolescent de Sueca. Comparant per gneres, hi ha una disminuci en el consum de drogues en general en els dos sexes, excepte en el tabac i lhaixix, que augmenta en els hmens adolescents. El Pla tamb palesa que les drogues majoritriament consumides continuen sent lalcohol, el tabac i lhaixix, i que hi ha un retard en linici de ledat de consum en totes les drogues, la qual cosa resulta molt positiva, excepte en lhaixix, que baixa als 13 anys i mig, i lxtasi, que tamb baixa als 14 anys i mig. s molt important conixer estes variacions en ledat dinici del consum per a poder plantejar actuacions preventives anteriors a estes edats. s a partir dels 13 anys quan resulta ms significatiu el consum dalcohol, tabac i haixix, per amb menor prevalena que lany 2006. La resta de drogues continuen estant al voltant dels 17 anys com a edat de major prevalena. A ms, la majoria dadolescents continuen contestant que no consumirien drogues, i que si ho feren, seria per curiositat, per a viure sensacions noves i divertir-se. La famlia i el tcnic de prevenci en drogodependncies serien les persones a les quals demanarien ajuda en el cas de necessitar-ho.

10

ACTUALITAT

Xquer Viu denncia que el lobby alacant defensa interessos particulars front a linters general
Xquer Viu considera inacceptable les propostes de transvasaments del lobby de laigua alacant. Demanar un altre transvasament del Xquer des de Cortes o des dAntella, s totalment inviable ambientalmet, socialment i econmicament. Aix ho va corroborar la Uni Europea lany 2006 quan va acceptar el canvi de presa al final del riu, una vegada qued clar que les dades que es gastaren per justificar el transvasament des de Cortes no responien a la realitat, no tenien en compte els cabals ecolgics ni del Xquer ni de lAlbufera i les aportacions del riu estaven sobreestimades en un 30% respecte a la realitat dels ltims 30 anys. Malgrat les decisions de la Uni Europea i lample consens aconseguit respecte a la situaci del Xquer, que va motivar el canvi de presa des de Cortes de Palls fins a la Marquesa, el lobby alacant ha continuat maniobrant amb la finalitat demportar-se la millor aigua del Xquer sense importar-los la greu situaci per la qual travessa el Xquer ni la dels regadius tradicionals valencians. La finalitat s aconseguir aigua de qualitat per a lespeculaci urbanstica i el negoci amb la seua venda als abastiments, utilitzant lagricultura com a excusa. El que samaga darrere daquesta proposta s que tant el riu com els regadius tradicionals quedarien sense garantia daigua suficient, ja que laigua de consum urb t prioritat respecte als usos agrcoles. Cal recordar que sha demostrat tcnicament que el transvasament des de Cortes o des dAntella significaria: en primer lloc, dessecar literalment els ltims 100 km del Xquer i condemnar a lAlbufera a una degradaci sense retorn, s a dir deixar aquests dos ecosistemes emblemtics sense cap tipus de cabal ecolgic; en segon lloc, deixar sense garantia de subministrament els regants histrics de la Ribera Alta i de la Ribera Baixa del Xquer; en tercer lloc, posar en situaci de permanent sobreexplotaci laqfer de la Plana de Valncia, del que beuen i reguen centenars de milers de persones a la Ribera i que a ms s reserva estratgica per a labastiment i el regadiu de la Ribera en poca de sequera i en quart lloc suposaria la prdua de garantia de subministrament per a labastiment de la ciutat de Valncia i la seua rea metropolitana, que beu de les aiges dexcellent qualitat del Xquer. Xquer Viu recorda que el Xquer s un riu sobreexplotat, sense cabal ecolgic, que no pot donar ms de s, ja que es troba al lmit de les seu deteriorament irreversible. Els nostres recursos hdrics sn cada vegada ms escassos i els espais daigua estan sotmesos a pressions i demandes insostenibles. La proposta de realitzar un nou transvasament al Xquer, des de Cortes o des dAntella, suposa retornar al mateix escenari dinsostenibilitat que va originar loposici unnime de la Ribera i altres comarques valencianes. Des de Xquer Viu volem expressar que no conmsentirem que ens furten laigua del riu ms important dels valencians, per satisfer lavarcia duns quants especuladors. Ni Xquer Viu ni els ciutadans de la Ribera del Xquer i daltres comarques valencianes (regants, ajuntaments, organitzacions ecologistes, sindicats i societat civil) consentiran que la presa del transvasament es trasllade ni un centmetre aiges amunt de lassut de la Marquesa ni que es canvien els usos agrcoles per als que la Uni Europea va donar laprovaci al projecte.

Mariv Ferragut, nova presidenta de la Junta contra el Cncer dalzira

Lalcaldessa dAlzira, Elena Bastidas, ha fet pblic el nom de qui ser la nova presidenta de la Junta Local del Cncer dAlzira. Aquest crrec lexercir Mariv Ferragut, coneguda per la societat alzirenya per ser la presidenta de lAssociaci de Dones Afectades per Cncer de Mama dAlzira, DACMA. Amb aquest nomenament es trenca una tradici no escrita en la qual la dona de lalcalde o, si s el cas, la dona dun tinent dAlcalde, era la persona que exercia aquest crrec. Una tradici que sha seguit fins a hui. Mariv Ferragut es converteix, aix, en la primera presidenta de la Junta Local del Cncer dAlzira no vinculada a la Corporaci Municipal de lAjuntament. Cal destacar que s presidenta de DACMA des de 2003, lany de la seua creaci. Bastidas ha manifestat el seu reconeixement a totes les dones que han exercit la presidncia de la Junta Local del Cncer de la Ciutat, per la seua vinculaci, treball i esfor per la causa. Iniciem una nova etapa amb Mariv Ferragut al davant, una persona estretament vinculada amb la causa i amb coneixements suficients per a poder exercir aquest crrec. Estic segura que s un encert. Li agrasc pblicament que haja acceptat la presidncia i li mostre el suport i collaboraci de lAjuntament per a tot el que necessite. Ferragut ha acceptat el crrec amb responsabilitat i amb orgull per haver pensat en mi. Treballar com ho he fet fins ara per i per a la causa. Puc compatibilitzar els dos crrecs perfectament i per aix lhe acceptat.

Alzira collabora en les Jornades de Promoci del disseny

LAjuntament dAlzira, des de la Regidoria de Promoci Econmica i Ocupaci i la seua Agncia de Desenvolupament Local (IDEA), ha collaborat en les Jornades de Promoci del Disseny organitzades per la Federaci Valenciana dEconomia Social, FEVES, amb la participaci de prop de 70 persones. Aqueesta jornada ha sigut un punt de trobada on PIMES i dissenyadors han interactuat per a impulsar la implantaci del disseny a les empreses. Sha abordat ls del disseny com a instrument imprescindible per a millorar la imatge de lempresa i augmentar el valor dels productes. Tamb han servit per a posar en contacte empresaris i dissenyadors i poder establir possibles relacions comercials entre ells. dubte que els puga sorgir . El regidor de Promoci Econmica i Ocupaci, Jos Luis Palacios, ha agrat que FEVES haja elegit Alzira per a realitzar esta jornada que ha tingut un gran xit dassistncia a nivell de tota la provncia. Continuarem treballant en aquesta mateixa lnia, collaborant amb FEVES en la realitzaci de totes aquelles jornades que considerem dinters per a la ciutadania. Lesdeveniment tamb compt amb un colloqui de la taula dexperts, on shan compartit les experincies daltres empreses, sha interactuat en el networking i sha fet una presentaci en directe en el photocall, que sha ems en directe a travs dInternet.

El president de FEVES, Miguel Millana, ha destacat la importncia del disseny en un mercat que cada vegada s ms competitiu, a ms de ser fonamental per a obrir espai a

productes o consolidar la imatge duna empresa. Una jornada que t una continutat en el temps, ja que les empreses poden rebre assessorament per via telemtica o presencial davant de qualsevol

La Torre dAlmussafes nomena les seues falleres

La comissi fallera La Torre dAlmussafes va celebrar el passat dia 12 de novembre un dels esdeveniments ms emotius del calendari josepet amb lexaltaci de les seues falleres majors. De nou, el restaurant La Masia va ser lescenari triat per a presentar per primera vegada davant del pblic les seues mximes representants per a lany 2012. Mnica Boix i la xiqueta Paula Asins van ser proclamades fallera major i fallera major infantil, respectivament, de la Falla La Torre, en un acte pblic que va reunir a centenars de representants de la comunitat fallera dAlmussafes al restaurant La Masia. El nomenament oficial dambds com les mximes representants del nou exercici es va celebrar durant la nit de dissabte

passat, desprs darreplegar la fallera major infantil el testimoni de la seua predecessora, Elena Grau, i la fallera major el de Llum Navarro. Ambdues reines es van sentir abrigades en tot moment pels seus respectius

familiars, amics i membres de la comissi que presideix, des de fa pocs mesos, Juanma Gonzlez. Aix mateix, durant lacte es va presentar el xiquet que enguany obstenta el crrec de president infantil, Ral Romaguera.

 ACTUALITAT

riBera 11

Informaci de lAjuntament de Sueca

Magrada el Nadal, perqu no hi ha un altre moment en les nostres vides en qu siguem conscients que simultniament milions de sers humans exercisquen el seu dret a ser felios i buscar la prosperitat. Vivim en estes dates entranyables en les quals ens reunim amb els nostres sers volguts i on tractem doblidar els problemes, recuperar energies i transmetre alegria a les nostres famlies i amics. Que estes festes de Nadal vinguen carregades de pau, amor i salut; estos desitjos que sonen tant a tpic, per que, en definitiva, sn el denominador com de totes les persones. Espere de tot cor que malgrat la difcil situaci econmica que estem travessant, el proper any vinga carregat dillusi, optimisme i felicitat que tanta falta ens fa a tots. Salvador Campillo Alcalde de Sueca BON NADAL!

Novena edici dEspai Jove AGENDA CULTURAL SUECA - DESEMBRE 2011

El Consell de la Joventut i la Regidoria de Joventut de lAjuntament de Sueca han presentat la novena edici dEspai Jove. Del 25 de novembre al 18 de desembre, esta cita cultural es presenta dividida en dos parts: duna banda, soferix una exposici collectiva que arreplega lobra de 25 artistes de Sueca i els voltants: Rita Alafarga, Rosa Serra, Alba Fluix, Marta Simen, Ipek Konak, Carlos Puchades, Deif, Juanu, Yessica Andrs, Mai Hidalgo, Kimi, Lolo, Alejandro Pellicer, Laura Granell, Laura Mars, Anabel Caldern, Pilar Escriv, Talia Llop, Gisel Gorris, Maria Coves, Blanca Monzonis, Silvia Gmez Talens, Xussa Catal, Manu Blasco i Cristina Gmez. En esta mostra podrem trobar una gran varietat de disciplines com ara la pintura, escultura, vdeo art, arquitectura Daltra banda, soferixen actuacions i concerts, a ms de teatre, curts i concerts acstics. Els grups musicals que participen en esta edici sn: Jazztab Band, The Lick, Lo-Cura, Pocatraa, Atopeton, Francesc Colubi, alumnes de guitarra moderna i de teatre. La companyia local Maduixa Teatre participa en esta edici mostrant una nova proposta per a tots els pblics que introdux lelement visual i la dansa. Per a finalitzar, lltim Toc Teatre, junt amb els Jniors del Carmen, oferiran la segona part dun espectacle que van presentar en les primeres edicions dEspai Jove. Tot aix es podr disfrutar en les sales dexposicions dels Porxets. Divendres 2 de desembre, a les 20:00 hores TERTLIES DE CA FUSTER Presentaci del llibre Enric Valor, estudi i comproms per la llengua, de Josep Daniel Climent A crrec dIsidre Crespo Biblioteca Suecana

Concert a crrec de Capella Ducal, ab molt singular msica de ministrers. Baix la direcci dEnric X. Naval i Llorca Espai Moret Els Porxets Divendres 16 de desembre, a les 20:00 hores Presentaci de llibre Aldebaran, de Josep Franco A crrec dAntoni Furi Biblioteca Suecana Dissabte 17 de desembre, a les 19:45 hores Concert de Nadal de lOrfe Suec Esglsia de Sales Divendres 23 de desembre, a les 20:00 hores Inauguraci de la XXXI exposici tradicional de betlems Organitza: Confraria Nostra Senyora dels Dolors Espai Moret Els Porxets Horari de 19:00 a 21:00 hores Fins al 6 de gener de 2012

Diumenge 4 de desembre, a les 19:00 hores Esclafamuntanyes, teatre familiar a crrec de Pot de Plom. C.M. Bernat i Baldov Preu: 3 Venda dentrades en Entradas.com a partir del 28 de novembre / Venda en taquilla el mateix dia de la funci, una hora abans Divendres 9 de desembre, a les 20:00 hores Presentaci del Llibre de la Cort de Justcia de Sueca. Edici a cura de Salvador Ferrando i Noelia Rangel. A crrec dAntoni Furi. Biblioteca Suecana Dissabte 10 de desembre, a les 19:00 hores La llengua i literatura valenciana en la msica renaixentista: homenatgem Enric Valor i Sanchis Guarner

12

ACTUALITAT

el Perell convoca el primer concurs descaparatisme

LAjuntament del Perell celebrar el seu primer concurs descaparatisme en el qual podran concursar tots els comeros de la Localitat, i que pretn donar una embranzida a la competncia comercial alhora de crear un atractiu ms que enriquir loferta per a les prximes festes nadalenques. El concurs comenar el dia 17 de desembre i finalitzar el 28 del mateix, per als comeros que sinscriguen. Tamb per a les festes de Nadal i dintre de les festes patronals que finalitzaran el 8 de desembre, sha organitzat per primera vegada el mercat nadalenc per al dissabte 10 de desembre de vesprada i diumenge 11 al mat i digual manera per al segent cap de setmana dies 17 i 18 de desembre. Des del departament de Comer i Turisme de lAjuntament del Perell sestan promocionant aquests esdeveniments amb la pretensi de reactivar leconomia comercial en la mesura que siga possible i tamb com a una oferta ms als visitants. A ms, com ja s tradicional el Perell va celebrar les seues festes patronals entre el 2 i el 8 de desembre, en honor de La Purssima i aniversari de la constituci de lentitat local menor el 5 de desembre, del qual enguany es compleix el XII aniversari. Per primera vegada sha confeccionat el tradicional Llibret de Festes.

sueca se suma al dia La UNESCO restaurar Mundial contra la sIda labrig Lambert de Cullera
El municipi de Sueca va voler sumar-se el passat 1 de desembre, als actes commemoratius per a celebrar el Dia Mundial de la Sida. Per a aix, el nostre municipi, junt amb la Conselleria de Sanitat, es va adherir al projecte Lights for Rights dONUSIDA, amb lobjectiu de visualitzar i recordar la importncia dels drets de les persones afectades pel VIH. Totes les ciutats del mn estaven crides a encendre les llums dedificis i monuments despecial rellevncia per a ressaltar laccs a la prevenci, tractament, atenci, suport i drets dels afectats per la malaltia. En Sueca, va ser la fatxada de lAjuntament la que ahir es va illuminar amb la intenci de remarcar el comproms del nostre municipi amb esta causa. A ms de la taula informativa que es va installar en la plaa de lAjuntament amb informaci respecte a la malaltia i la seua prevenci, es va procedir tamb a la lectura dun manifest per part de lalcalde, Salvador Campillo; la regidora de Sanitat, Josefa Juan; i el director de Salut Pblica del Departament de Salut de la Ribera, Rosendo Sanz. A lacte va acudir una gran representaci de la corporaci municipal i de diverses associacions del municipi. Shan complit trenta anys des que es van produir els primers diagnstics de sida en el mn. Durant este temps, shan realitzat grans avanos en el coneixement i tractament de la infecci per tenim reptes pendents en relaci amb la prevenci, el diagnstic preco, la vacuna, la cronicitat i labordatge social assenyalaven des del manifest. Com a reptes pendents, destaca ...a falta dun tractament o duna vacuna, la prevenci continua sent lelement ms important i efica. Cullera ha sigut beneficiria duna ajuda destinada a Bns Declararados Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Lajuda subvencionada pel Ministeri de Cultura, ha sigut atorgada a lentorn denominat Abric Lambert, un espai situat en la Muntanya de Cullera, que cont pintures rupestres de lArt Neoltic. El Museu Municipal dHistria i dArqueologia ha sollicitat la subvenci, la cessi de la qual s de 40.800 euros, i que servir per a conservar, protegir i difondre, el conjunt dart rupestre del Abric Lambert Aquest espai sinclou en un abric que cont pintures rupestres del denominat Art Esquemtic, que sorigina al Neoltic i que tindria el seu desenvolupament durant les cultures metallrgiques que finalitzen entre lEdat del Bronze i lEdat de lHierro, cosa que explica la seua dispersi espacial i la gran

convivncia amb altres estils artstics. LArt Esquemtic pretn expressar conceptes amb els mnims elements possibles i els seus motius es representen en color roig amb unes dimensions que oscillen entre els 20 i 30 cm. Com succeeix en l Abric Lambert, les manifestacions es troben, generalment, en abrics i coves poc profundes, fins i tot en roques a laire lliure, cosa que dificulta enormement la seua conservaci. Tamb cal destacar el panell que cont les pintures que se situa en la zona central de labric, i els motius representats es troben molt prxims entre si i representen pectiniformes, identificats com a quadrpedes, cruciformes i representacions esquemtiques de la figura humana. L Abric Lambert se situa a la Muntanya de Cullera, tamb coneguda com la Muntanya de lOr.

Paisatge hum a la Cullera dels anys seixanta: la visi de Manel Joan i ariny
Dins de les activitats de lassociaci cultural K-lidoscopi, i en concret dins del seu Cicle de lectura, sha programat un recital, sota el ttol de Paisatge hum a la Cullera dels anys seixanta (a travs de la mirada de Manel Joan i Ariny), que es va representar el dia 15 de desembre (a les 20 hores) al Sal dActes del Conservatori Professional de Msica de Cullera. El recital es va integrar per la lectura duna selecci de textos pertanyents a les tres novelles (Les nits perfumades, Com la flor blanca i Na Desconeguda), que conformen el cicle de records dinfantesa de lescriptor de Cullera Manel Joan i Ariny. A travs dels textos escollits, es far un recorregut evocador per alguns dels personatges ms populars, encisadors i pintorescos de la Cullera daquell temps. Es tracta, per tant, dun exercici de memria amb la pretensi de rescatar de loblit i tornar a la vida, tots aquells personatges alegraren la nostra infncia i ajudaren a teixir el taps de la vida collectiva del nostre poble. Persones que representen, a ms, una part destacada del patrimoni sentimental dels cullerencs. I s que com diu lescriptor Claudio Magris les ciutats sn alguna cosa ms que paisatge urb o natura, sn els rostres de les persones, les seues histries i els seus records. De la lectura dels textos sencarregaran, entre daltres, Pepa Juan, Enric Puig, Pep Salvador, Encarna Torres i Puri Fariza. Comptaran amb lacompanyament musical, a la guitarra, de Gemma Catal i Garrigs. De la selecci de textos, se nha encarregat Antoni Picazo. Lassociaci cultural K-lidoscopi informa que lentrada ser lliure. I aprofita locasi per a animar a la gent del nostre poble a assistir a un espectacle ms que recomanable, i que combina memria i sentiments de la m de la msica i la literatura.

entranyables de la nostra infantesa, que un dia conformaren limaginari collectiu de vries generacions de la gent del nostre poble. Per un dia, i grcies a les paraula literria de Manel Joan, es va elevar a la categoria de protagonistes, persones senzilles que amb la seua existncia

 ACTUALITAT

riBera 13

La Ribera ha redut durant els ltims anys el seu consum dantibitics

El Departament de Salut de la Ribera ha redut en ms de quatre punts percentuals el seu consum dantibitics des de lany 2003. Aix, sha passat de consumir 27,19 dosis dantibitics per cada 1.000 habitants i dia (DHD) a 22,70 dosis. Segons ha destacat el subdirector mdic assistencial del Departament de Salut de la Ribera Dr. Vicente Palop, si seguim esta progressi, s probable que en un any aconseguim les 20 DHD, fet que collocar el nostre Departament de Salut al mateix nivell que els pasos que menys antibitics consumeixen a Europa com, per exemple, Holanda o Alemanya. En aquest sentit, el Dr. Palop ha recordat que Espanya, com altres pasos del sud dEuropa, sha caracteritzat per un elevat s dantibitics i, parallelament, amb una elevada taxa de resistncies bacterianes. Cal destacar que laugment de les resistncies bacterianes generat per un s incorrecte dels antibitics sest convertint en una seriosa amenaa per a la salut pblica en reduir leficcia daquest tipus de medicaments, indispensables per a combatre determinades malalties de carcter infeccis. Per aix, s necessari realitzar una tasca continuada de conscienciaci, tant dels professionals sanitaris com dels usuaris, per a realitzar un s correcte daquest tipus de medicaments, ha assenyalat el Dr. Palop, el qual ha insistit en el fet que per a aix, s important que hi haja iniciatives a nivell supranacional, com la celebraci del Dia Europeu per a ls Prudent dels Antibitics, que se celebra el 18 de novembre, i que la Uni Europea va instituir fa quatre anys. Recomanacions amb motiu del Dia Europeu En aquest sentit, el Departa-

Excursi de lAFEMRB per Sueca

ment de Salut de la Ribera ha elaborat una srie de documents, a fi de commemorar aquest Dia Europeu, amb recomanacions sobre dispensaci i s dantibitics, dirigits a professionals sanitaris i pacients. Aix, les recomanacions dirigides a pacients insisteixen en el fet que els antibitics noms sn tils enfront de malalties causades per bacteris i que, per tant, no sn efectius en cas de refredat, grip, mal de gola i altres malalties infeccioses produdes per virus. Aix mateix, insisteixen que els pacients no han dautomedicarse i, en el cas que el metge els prescriga un tractament antibitic, no han dabandonar-ho mai abans del temps establit (encara que desaparega la febra o milloren altres smptomes). Pel que fa a les recomanacions realitzades a personal sanitari, es recorda que, abans de prescriure un tractament antibitic, el professional ha de prendre una srie de mesures com: confirmar lexistncia de la infecci i localitzar-la, conixer les resistncies bacterianes de lrea geogrfica i determinar la necessitat o no de prescriure un tractament antibitic. Tamb es recomana administrar lantibitic en les dosis correctes per al tipus i

localitzaci de la infecci diagnosticada i ajustar-ne la duraci del tractament , alhora que sha dinformar el pacient sobre el procs infeccis i el tractament prescrit i controlar el seu compliment. Quant a les recomanacions dirigides a les farmcies relacionades amb lacte de dispensaci, insisteixen en el fet que no es pot dispensar cap antibitic sense la corresponent recepta prescrita pel metge i que s important aprofitar el moment de la dispensaci per a difondre la informaci sobre els antibitics i la necessitat devitar lautomedicaci i de respectar la duraci del tractament. El seguiment del Dia Europeu per a ls Prudent dels Antibitics, forma part de les accions que el Departament de Salut de la Ribera du a terme a fi de fer un s ms racional dels medicaments a la comarca. Totes aquestes accions semmarquen en el Pla ds Racional del Medicament (PURM) del Departament de Salut, que engloba tamb iniciatives de carcter formatiu i divulgatiu com la celebraci de jornades i xarrades o ledici de publicacions monogrfiques sobre ls de medicaments.

Els llocs ms emblemtics del paisatge natural de Sueca van ser visitats, fa uns dies, per vint usuaris de lAssociaci de Familiars i Malalts Mentals Ribera Baixa (AFEMRB), grcies a la collaboraci de lAjuntament de Sueca a travs de la Regidoria de Turisme. Acompanyats pel responsable del Centre de Convivncia Teraputica, Miguel Melero, i la psicloga, Carolina Mart, els membres de lassociaci van gaudir daquesta excursi que els va portar en carro i haca a travs de la marjal fins a la Muntanyeta

dels Sants. Lalcalde de Sueca, Salvador Campillo; i la regidora de Medi Ambient, Manuela Egea; van acudir a acomiadar els excursionistes els quals, grcies a les explicacions de la tcnica de Medi Ambient de lAjuntament, van poder conixer de primera m la flora, fauna i histria del paratge natural, lermita dels Benissants de la Pedra i els ullals de Baldov. Els usuaris de lassociaci han valorat lexperincia de forma molt positiva, tant pel mitj de transport tradicional i emocionant, com per la bellesa de lentorn.

Cullera inicia el programa de serveis socials del Centre obert el Parc

Un grup de 12 escolars de 6 a 12 anys participen en el programa del Centre Obert El Parc, un recurs de la Regidoria de Serveis Socials de lAjuntament de Cullera, en el qual de dilluns a divendres de 1630h a 2000h es programen i realitzen diferents activitats dirigides a menors. Es tracta dun recurs social especialitzat, lobjectiu principal del qual s oferir als xiquets i xiquetes, formaci i entreteniment a travs de laprenentatge i de diverses activitats socioculturals. Al centre s desenvolupen diriament diverses propostes com ara, refor escolar, manualitats, jocs de grup, i daltres ms ldiques i dexterior, com excursions i la prctica desports. Els tallers diaris que es porten a terme al centre sadapten a ledat dels xiquets i lobjectiu s que es divertisquen mentre aprenen. Al llarg del curs, els objectius que es pretenen aconseguir a nivell social, s que els xiquets aprenguen a treballar en equip i compartir el material. Tamb es fomenta que sinteressen per temes i activitats relacionats amb lentorn social, i que aprenguen actituds positives en la seua relaci diria amb els companys i els adults. A nivell educatiu tenen com a finalitat, reforar les matries escolars bsiques, recuperar hbits de treball, millorar la seua puntualitat i el seu companyerisme, a ms de prevenir conductes addictives i fomentar una alimentaci saludable. Lequip hum del centre treballa tamb amb els pares perqu sinteressen per les activitats formatives que es desenvolupen en el recurs, que funciona des de fa ms de 10 anys, i que com assegura la delegada de Serveis Socials, M Jos Bohigues el programa sha consolidat i sintenta millorar, en la mesura de les possibilitats tots els anys, ja que t molta demanda, i el que es pretn s que els xiquets aprenguen alhora que ho passen b, reitera la regidora.

14

ACTUALITAT

El president de la CHX visita a Cullera les obres de lAssut de la Marquesa

El president de la Confederaci Hidrogrfica del Xquer, Juan Jos Moragues, i lalcalde de Cullera, Ernesto Sanjuan, han visitat les obres de reconstrucci de lAssut de la marquesa, ubicat a Cullera i que compta amb un pressupost prxim als 9 milions deuros. LAssut de la marquesa, que es troba en el riu Xquer, a uns 45 km de la seua desembocadura, desenvolupa una doble funci. Duna banda, possibilita els regs a travs de diverses preses que afecten les comunitats de Regants de Cullera i de Sueca, i daltra banda, impedeix la intrusi salina en el riu. A ms com a conseqncia de les riuades shavien produt desperfectes en lAssut, que shan anat reparant superficialment per mitj de reforos a base descullera i formig, no obstant aix els tcnics van valorar la reparaci de lAssut, per a garantir els regadius i el manteniment fluvial de la zona. En la primavera de 2011 el Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Mar, a travs de la confederaci va adjudicar les obres daquest projecte de

Benifai recorda el centenari del naixement denric Valor

Benifai recorda el centenari del naixement dEnric Valor amb una exposici sobre la seua vida literaria El Centre Cultural de Benifai que dna nom a lescriptor Enric Valor ha acollit una exposici commemorativa del centenari del seu naixement. Lexposici est produda per lAcadmia Valncia de la Llengua amb la finalitat de retre homenatge a una de les figures capitals de la cultura i de les lletres valencianes del segle XX, segons assenyalen des de lAVL. La regidora de cultura Merche Gmez comenta que des de lAcadmia ofereixen aquest tipus dexposicions itinerants i que davant del centenari del seu naixement i ja que a ms dna nom al nostre Centre Cultural hem vist idoni rentre-li aquest homenatge cultural. La mostra anomenada El Valor de les Paraules aglutina els tres camps fonamentals del cultiu literari dEnric Valor, la rondallstica, la lingstica i la novel.la a travs de fragments de la seua obra. Lexposici dna a conixer a ms al visitant aspectes de la formaci periodstica de lescriptor plasmada en algunes de les seues publicacions.

reconstrucci de lAssut de la marquesa, a lempresa Rover Alcisa Construcci. Lobra est cofinanada amb fons europeus FEDER 2007-2013, i garanteix la intrusi marina conservant lhbitat del tram alt de lAssut de Cullera. Aix, amb aquestes actuacions saugmentar la capacitat de desaige que protegiran el llit del riu. Tamb es contempla una escala de peixos per a eliminar lefecte barrera que t lassut en la dinmica fluvial, cosa que produir

efectes positius en el seu funcionament ecolgic. Les actuacions que sestan realitzant aconseguiran la renaturalitzaci de la morfologia del terreny amb la creaci de senderes i plantacions. En definitiva, amb les obres previstes en el projecte saconsegueix la restituci de lAssut de manera que es garantisca la no intrusi marina, conservant lhbitat del tram aigua amunt fins a lAssut de Cullera, a ms de recuperar lentorn per a s i gaudi de la poblaci.

 ACTUALITAT

riBera 15

Aprovats els pressupostos dAlmussafes per a 2012

Durant la sessi plenria extraordinria celebrada el passat 1 de desembre, el ple de la corporaci municipal dAlmussafes va aprovar els Pressupostos Generals per a lany 2012 amb el vot a favor de lequip de govern (BLOC-PP) i labstenci del grup municipal socialista. El pressupost per a lany que ve, que ascendix a 128 milions deuros, destina un mili deuros a inversions i aposta pel sanejament dels comptes pblics amb la reducci dels gastos de personals i corrents i el nivell dendeutament pblic. Aix mateix, els comptes municipals de 2012 mantenen el gasto social, incrementen les partides destinades a la creaci docupaci, a ms respectar les subvencions en un percentatge semblant al del passat any. Lelaboraci del projecte de pressupostos per a lany que ve 2012 ha sigut una labor rdua i complexa, ja que hem hagut de prendre decisions necessries per a permetre la solvncia i continutat duna adequada prestaci dels servicis pblics, a pesar de la reducci considerable dels ingressos, explica lalcalde i regidor dHisenda, Albert Girona. A pesar de la crisi financera, la reducci del deute i la millora de la capacitat destalvi, la solvncia i la liquiditat de lAjuntament dAlmussafes sn les premisses que identifiquen els comptes davall les quals es gestionar ladministraci local, lany que ve. Encara que els Pressupostos Generals de 2012, que entraran en vigor el prxim dia 1 de gener i que ascendixen a la quantitat de 128 milions deuros, sincrementen en un 568 per cent respecte als del passat exercici, Girona els definix com austers i adequats a lactual escenari de crisi econmica i social, i amb una clara tendncia al control del gasto pblic. En este sentit, el gasto corrent tan sols creix un 298 per cent respecte al del passat exercici i es congelen els salaris del personal. La mxima autoritat municipal tamb incidix en el fet que, per segon any consecutiu lanualitat de 2012 trenca amb la tendncia dels 20 anys precedents, de no acudir prstecs bancaris per a desenrotllar una poltica dinversions que ascendir a un mili deuros, a ms de millorar considerablement els servicis pblics, aplicar una poltica avanada en matria assistencial, educativa i esportiva i accions actives per a la creaci docupaci. De fet, la partida destinada al foment de locupaci s la que ha patit un increment major, al crixer un 8312 per cent, passant de 131.000 euros en 2011 a 240.000 euros en 2012. A pesar de la considerable reducci de lapartat dingressos en les arques municipals, els comptes municipals de 2012 aposten pel manteniment dels servicis bsics i la reducci del deute pblic, amb lamortitzaci de 688.000 euros que, sumats als abonats durant el present exercici pressupostari, sumen ms dun mili deuros. No obstant aix, en el pressupost general de lany que ve saugmenten les poltiques dacci i benestar social, a ms de mantindre les beques de guarderia i de menjador escolar, els programes dedicats a lensenyana i les ajudes a la vivenda, entre altres. Els comptes municipals de lany que ve tamb destaquen per consignar prcticament el mateix percentatge de subvencions nominatives per a les entitats esportives, culturals i recreatives. Aix mateix, sha aplicat un important esfor en gasto social al destinar aportacions al Consorci de la Ribera per a la contractaci de personal local i incrementar la partida destinada al finanament de residents dAlmussafes en la Residncia i Centre de Dia La Vila. Este fet suposa un increment daproximadament un 14 per cent del muntant total destinat a subvencions. El consistori dAlmussafes destinar un mili deuros a inversions reals en la prxima anualitat, prcticament en la seua totalitat valenta de fons propis, per segona vegada en la histria de la nostra administraci local, comenta lalcalde.

lagenda local 21 premia el vdeo de lalgemesinenc Vicent Girbs

Els membres de lAgenda Local 21 dAlgemes han triat el vdeo guanyador del primer concurs de vdeos del Frum 21 sobre residus i reciclatge, organitzat per la Regidoria de Medi Ambient i lAgenda Local 21, per a triar una imatge animada per a la campanya de conscienciaci ecolgica sobre el reciclatge de residus. El jurat estava format per lalcalde de la ciutat, Vicent Ramn Garca Mont, i sis membres del Frum 21 El jove algemesinenc Vicent Girbs Trull, de 20 anys dedat, ha sigut el guanyador daquest certamen amb un treball que porta per ttol Fem?. El premi s de 321 euros en metllic i una figura commemorativa de lartista local Juan Vilches. El vdeo, de tres minuts de durada, t un clar component divulgatiu amb moltes imatges del dia a dia de la ciutat. Repassa lorigen i la composici del fem domstic, el seu impacte, i analitza el que ocorre si no se separen els residus adequadament. El treball videogrfic assenyala tamb la importncia dintentar aprofitar al mxim la vida til dels materials i prioritzar la reducci i reutilitzaci. Finalment, recorda com separar els residus destinats a cada un dels tipus de contenidors existents. El vdeo pot veures a travs de la pgina web institucional . Lacte dentrega del premi al treball guanyador va tindre lloc el dimecres 23 de novembre a la sala de plens de lAjuntament dAlgemes, al qual assistiren els membres del frum de lAgenda Local 21.

Sopar benfic de lAssociaci contra el cncer de Sueca

Sueca va acollir el sopar anual benfic que organitza lAssociaci Local contra el Cncer de Sueca per a recaptar fons que ajuden a la investigaci contra aquesta malaltia. Entre el nombrs pblic assistent a lacte, es trobaven les membres de lassociaci, presidida per Celia Albi, recentment guardonada amb el premi Gastur; lalcalde de Sueca, Salvador Campillo; la regidora de la Dona, M Jos Sarri; els regidors de loposici; el president del Consell Executiu de la Junta Provincial de Valncia de lAssociaci Espanyola contra el Cncer, Toms Trnor; la comissionada de lhospital de la Ribera, el director mdic i el cap dOncologia, M ngeles Matoses, Emilio Llopis i Jos Miguel Cuevas, respectivament; i el director-conservador del Parc Natural de LAlbufera, Jos Segarra.

16

| Economia |
Sueca rep una subvenci per a tallers docupaci
LAjuntament de Sueca, a travs de lAgncia de Desenvolupament Local, ha rebut una subvenci de 379.636 euros per a la realitzaci del Taller dOcupaci CREATIVITAT del qual podran beneficiar-se un total de 20 alumnes/treballadors que es distribuiran en dos especialitats :Jardineria Restauraci del Paisatge i Atenci Geritrica. Segons la regidora responsable de lAgncia de Desenvolupament Local, M Jos Sarri, LAjuntament tindr sempre com a objectiu principal la consecuci docupaci a travs de la formaci i, per aquesta ra, tramitar tots els programes i subvencions que soferisquen. Aquest projecte semmarca dins del programa dEscoles Taller, Casas dOfici i Tallers dOcupaci, i resulta molt interessant perqu permet aprendre un ofici mentre es treballa mitjanant un contracte de formaci i es rep un salari. Els tallers docupaci sn programes mixtos que combinen la formaci amb la prctica professional de persones desocupades majors de 25 anys. La durada del taller ser dun any, durant el qual els alumnes aprendran un ofici al mateix temps que treballaran aplicant els coneixements adquirits. A ms, tindran loportunitat de culminar lensenyament secundari obligatori. Les especialitats concedides en aquests tallers permetran als alumnes realitzar les prctiques professionals en un projecte laboral a la Muntanyeta dels Sants i els ullals, aix com en la Residncia Sant Josep per a persones majors de Sueca. El Taller permet tamb la contractaci dun director, un administratiu, dos monitors i un professor de suport.

lempresa de Benifai s un referent deficincia energtica

El Director General dEnergia visita la factoria de Roquette

El director general dEnergia, Antonio Cejalvo, ha visitat les instal.lacions de lempresa Roquette Laisa a Benifai, acompanyat pel director de la multinacional Rafa Obiol i lalcaldessa del municipi Amparo Arcs. Lobjectiu daquesta visita era valorar les mesures destalvi i deficincia energtica que ha dut a terme lempresa en sis anys a travs donze projectes en qu shan invertit tres milions i mig deuros. Cejalvo ha qualificat que el treball de lempresa en matria energtica sha de reconixer expressament ja que sha aconseguit reduir el consum denergia apostant al mateix temps per un augment en la qualitat dels seus productes i millorant aix els seus rendiments i la seua competitivitat, unes dades a les quals cal afegir que s una de les empreses que ms inverteix a la Comunitat Valenciana i que genera al mateix temps ocupaci i riquesa en una conjuntura tan difcil com lactual. El director general ha assenyalat a ms que la Generalitat ha invertit en aquests projectes 600.000 euros, apostant per lestalvi energtic en les empreses com en el cas de Roquette. Diverses han sigut les lnies dactuaci dutes a terme: Una

auditora energtica per a valorar la inversi a executar, incentivar econmicament eixes inversions amb nous equips, el suport a la diversificaci energtica o laplicaci de sistemes de cogeneraci. LAgncia Valncia dEnergia, a travs de la Generalitat ha invertit des del 2006 a nivell general en empreses valencianes 25 milions deuros a travs de 1.500 projectes com els que hui estem

valorant, la qual cosa suposa una reducci en el consum denergia de ms de 125.000 tones equivalents de petroli a lany va destacar Antonio Cejalvo. Lalcaldessa de Benifai Amparo Arcs ha valorat leficincia energtica de Roquette de molt interessant per als beneficis de lempresa i per al nostre municipi ja que aquestes inversions afavoreixen la creaci docupaci.

El PATER formar com a jardiners a quinze joves dAlmussafes

El Pacte Territorial per lOcupaci a la Ribera (PATER) formar a 15 jvens sense estudis en lespecialitat dauxiliar en vivers i jardins mitjanant un Taller de Formaci per a la Contractaci, que es realitzar a Almussafes. La selecci dels participants en el curs sha fet entre jvens entre 16 i 25 anys que han abandonat el sistema educatiu i que no disposen de les competncies suficients per a inserir-se laboralment. Durant este curs, de 900 hores de durada, els participants adquiriran habilitats per a treballar en el sector de la jardineria i es formaran al mateix temps en les assignatures bsiques per a lobtenci del graduat en ESO. Aix mateix, es preveu que els participants tinguen un contracte a jornada parcial durant els ltims tres mesos de desenvolupament del taller. Aquesta acci formativa, laprenentatge teric de la qual es dur a terme a lEscola Permanent dAdults i la prctica al viver i jardins municipals dAlmussafes, permetr als participants ladquisici de coneixements especfics per a treballar com a pe de jardineria o de viver, de manera que sinstruiran en aspectes com la preparaci del medi de cultiu, el maneig de plantes, lalament de la superfcie del jard, el sistema de reg, la implantaci de gespa i la utilitzaci de plantes ornamentals, entre daltres coneixements. Daltra banda, litinerari per a la inserci laboral siniciar durant el mateix taller, en lrea dedicada especficament a lorientaci laboral, on els participants aprendran diferents tcniques de recerca docupaci, com lelaboraci del currculum, la carta de treball i la simulaci de com presentar-se a una entrevista de treball.

Benifai culmina un curs de gestors energtics

15 alumnes seleccionats per a participar en El Curs de Gestor Energtic han rebut el seu certificat com a gestors energtics desprs de la clausura del curs que sha dut a terme a les instal.lacions de lADL de Benifai. A lacte han assistit el president del PATER en funcions, Juan Ignacio Barrachina, lalcaldessa de Benifai Amparo Arcs i ledil de desenvolupament local Merche Gmez. Durant quinze dies els alumnes han rebut una mplia formaci terica i prctica. El curs ha estat organitzat per lAjuntament de Benifai, lAgncia Energtica de la Ribera i el PATER. De forma gratuta els alumnes, tots ells en situaci datur, han assistit a un total de 100 hores de formaci que han culminat amb visites a empreses i instal.lacions relacionades amb ls ptim de lenergia. Entre els objectius aconseguits en el curs cal destacar donar a conixer el funcionament dels mercats energtics espanyols, a fi de formar lalumne en la contractaci ptima dels subministraments denergia. A ms shan oferit instruments perqu els alumnes conegueren les tcniques de control de consum denergia que permeta a lusuari comprovar i controlar les despeses energtiques de les seues instal.lacions. El curs ha tingut un enfocament ben definit: la reducci de despeses amb la introducci de solucions a travs denergies renovables que permeten arribar als objectius destalvi fixats. Conceptes com a gas natural i liquat o combustibles fssils han sigut alguns dels temes desenvolupats en el curs.

 ECONOMIA

riBera 17

sn activitats relacionades amb el benestar i qualitat de vida

La meitat de les ADL de la comarca han ats idees empresarials relacionades amb els nous jaciments docupaci
Un 52,63% de les Agncia dOcupaci i Desenvolupament Local (AEDL) de la Ribera han rebut almenys una proposta empresarial relacionada amb nous jaciments docupaci, encara que finalment el 60% dels promotors daquestes idees no presentava un perfil adequat per al seu desenvolupament, segons es desprn duna enquesta realitzada a 19 AEDL de la Ribera en el context de lestudi La persona demandant docupaci en la Ribera. Situaci i necessitats dels sectors productius de la Ribera i noves oportunitats docupaci en sectors emergents, realitzat pel pacte Territorial per lOcupaci en la Ribera (PATER). agncies estimen que existeixen camps concrets, com latenci domiciliria, el turisme i les energies renovables, amb ms futur laboral a la Ribera. Daquesta manera, com a punts positius per al seu desenvolupament sassenyalen la ubicaci de la comarca, el clima, el mitj natural, la xarxa empresarial ja desenvolupada, bones comunicacions terrestres, lenvelliment de la poblaci i les seues noves necessitats, i el gran patrimoni histric i cultural de la comarca. Per contra, es detecten com a manques la falta dexperincia en el sector, lescassesa de cultura emprenedora, la falta de plans dempresa i la por al fracs.

Des del PATER sest treballant des de fa anys per a formar a les persones aturades en els nous sectors docupaci, com les noves energies i el turisme alternatiu al de sol i platja
dun tipus docupaci basada en el benestar i la qualitat de vida.

En aquesta mateixa lnia, el 89,5% de les agncies consultades considera que les persones en general no estan formades adequadament per a integrar-se en aquests sectors emergents. Les principals manques detectades sn la falta de definici del pla dempresa, la formaci en gesti empresarial i la formaci especfica sobre les activitats que es pretenen desenvolupar. Aix mateix, el grup dagncies consultat estima que ladministraci europea s la que ms est treballant per a limpuls dels nous sectors emergents, encara que a escala local tamb sest realitzant un esfor en aquest camp. De fet, el 72,22% de les agncies afirma que els seus ajuntaments shan interessat pel desenvolupament dels nous jaciments docupaci. En lestudi elaborat pel PATER, a ms de plantejar preguntes tancades, es demanava a les AEDL que expressaren la seua percepci sobre el desenvolupament dels nous sectors emergents a la Ribera. En aquest sentit les

Des del PATER sest treballant des de fa anys per a formar a les persones aturades en els nous sectors docupaci, com les noves energies i el turisme alternatiu al de sol i platja, ha assenyalat el president del PATER en funcions, Juan Ignacio Barrachina. Lltim daquests tallers, sobre gestor energtic i de 100 hores de durada, va concloure a Benifai la setmana passada. Amb aquesta formaci es pretn que les persones aturades adquirisquen uns coneixements mnims sobre noves possibilitats docupaci en sectors emergents, ha continuat el representant del PATER. El concepte nous jaciments docupaci Lexpressi nous jaciments docupaci apareix en 1993, en lanomenat Llibre blanc: creixement , competitivitat i ocupaci, reptes i pistes per a entrar en el segle XXI, que va presentar el llavors president de la Comissi Europea, Jacques Delors. En aquest document sapostava per un creixement articulat entorn

En concret es marcaven uns camps cap als quals podria crixer leconomia en un futur, com els serveis a domicili, latenci als xiquets, les noves tecnologies de la informaci i comunicaci, la millora de lhabitatge, la seguretat, els transports collectius locals, el turisme, el sector audiovisual, la valoraci del patrimoni cultural, la gesti de residus i de laigua, la protecci i manteniment de les zones naturals i el control de la contaminaci i les installacions corresponents, entre daltres. Aix mateix, per a la promoci daquests nous tipus docupaci, segons aquesta publicaci europea, shavia dapostar per leducaci i la formaci permanent, un augment de la flexibilitat laboral i renovar les poltiques docupaci. La necessitat de desenvolupar aquests sectors est relacionada amb diverses transformacions que han succet en una economia global, com els canvis demogrfics, sociolgics, en lestructura familiar, en el mn laboral i els diversos problemes mediambientals.

18

| Esports |
Matinal motera dAlmussafes
Almussafes sha convertit per sis any consecutiu en el punt de trobada moter de la Comunitat Valenciana. El passat dia 13 de novembre ms dun miler de representants dels principals clubs moters valencians es van desplaar fins a la poblaci per a participar en la gran festa del mn del motor, organitzada per la Falla Primitiva, en collaboraci amb el consistori municipal. La VIa Reuni Motera dAlmussafes no ha defraudat i a pesar de les complicades condicions climatolgiques, lesdeveniment es va clausurar amb un gran xit dassistncia. De fet, ms dun miler de motociclistes no van dubtar a desplaar-se fins a la localitat per a gaudir daquesta nova cita multitudinria amb el mn del motor. La ronda Antoni Ludea es va convertir, des de primeres hores del mat, en el punt de trobada dels participants, que van poder disfrutar duna ex-

Sueca tindr un nou camp de futbol de gespa artificial

El municipi de Sueca comptar en breu amb un nou camp de futbol de gespa artificial amb el qual es donar resposta i soluci a la gran demanda actual existent , no sols per part de lescola de futbol, que atn a ms de 200 xiquets de Sueca i la comarca, sin tamb de tots els equips que practiquen aquest esport en el municipi, va anunciar la regidora dEsports, Teresa Ribes, en la presentaci de lEscola de Futbol de Sueca que va congregar, al camp de lInfantil, a un nombrs pblic. Segons la regidora, resultava molt necessria i urgent la construcci dun nou camp de futbol, com aix hem vingut reclamantho des de fa anys, ja que Sueca compta amb un gran nombre dequips i amb una gran Escola de Futbol. Les noves installacions estaran ubicades darrere del camp de lInfantil. Aquesta setmana es signar el contracte amb lempresa Construcciones Francs, i les obres comenaran en breu, noms saprove el Pla de Seguretat per part de larquitecte que ha realitzat el projecte, ha afirmat Ribes. El perode dexecuci de les obres ser de quatre mesos. El cost total ascendeix a 600.000 euros, dells 250.000 seran sufragats per la Diputaci i 350.000 seran pagats per lAjuntament de Sueca. Sha aconseguit arribar a un acord amb la Federaci Valenciana de Futbol perqu les dimensions del nou camp foren les idnies. Aix, es procedir a una permutaci per la qual la Federaci ens cedeix uns metres del camp de lInfantil i, a canvi, nosaltres cedim els mateixos metres en el terreny vora a la zona del bar, ha assenyalat Ribes. El projecte del nou camp contempla una construcci totalment nova en la qual sinclou: el moviment de terres, la desviaci de squies, la construcci duna nova xarxa de reg en els terrenys afectats i la installaci de llum elctrica i de gespa artificial dltima generaci perqu, tant els alumnes de lEscola, com els jugadors de tots els equips de Sueca, puguen practicar aquest esport en les millors condicions, i disposar de major temps per a entrenar ja que, en breu, podran fer-ho en els dos camps de futbol, ha afirmat Ribes. La regidora dEsports va aprofitar lacte de la presentaci de lEscola de Futbol de Sueca per a donar la notcia. Les installacions del camp de lInfantil es van omplir de familiars que van contemplar la presentaci oficial dels integrants de les diferents categories. Lalcalde de Sueca, Salvador Campillo, no va voler perdres aquest acte ja que lEscola de Futbol de Sueca s una de les millors de tota la Comunitat Valenciana. Estic convenut que, en uns anys, un daquests joves esportistes aconseguir arribar tan alt com ho va fer al seu dia Puchades. El president de lEscola, Cristbal Cars, i el director tcnic, Rafael Navarro, van tindre tamb paraules dagrament per als pares, entrenadors i directius.

posici de motos i cotxes clssics, a ms de poder adquirir les principals novetats del sector en les diferents botigues emplaades en la zona. Lesmorzar i el menjar, juntament amb lactuaci en directe de la banda rock A pelo, es van convertir en un altre dels allicients daquesta festa, que la Falla Primitiva ha aconseguit consolidar dins del calendari

anual de grans esdeveniments dirigit als aficionats del mn del motor. Aix mateix, els moters congregats van voltar per les principals vies del nucli urb en un recorregut que es va traslladar fins al parc industrial Rei Joan Carles I i, amb posterioritat, es va celebrar el tradicional sorteig de regals entre els participants.

el poble ja t un campi de les dos rodes

Amb noms tres anys en el mn del motociclisme, el jove pilot dAlmussafes Aaron Polanco acaba daconseguir una nova gesta esportiva, en obtindre el ttol de campi 2011 de la Cuna de Campions Bankia en categoria de Mini GP 140 4T i assegurar-se la consegent beca. Aquest xit se suma als dos obtinguts en les temporades anteriors: campi de Minimotos en 2009 i de Mini-GP 90 en 2010. Per tercera temporada consecutiva, Aaron Polanco repeteix triomf en el circuit de la Cuna de Campions Bankia. Desprs de lltima prova disputada en el krting dOliva lltim cap de setmana doctubre, el jove pilot dAlmussafes sha assegurat el ttol de campi de la categoria de Mini GP 140 4T i la beca que atorga el campionat. Polanco ja sha adjudicat tres ttols consecutius en la Cuna de Campions Bankia, la millor cantera de motociclisme del mn, en la qual tamb es va formar lalcoi Nico Terol, el recentment proclamat campi del mn de motociclisme 2011 de la categoria 125cc. De fet, el jove pilot d11 anys va iniciar el seu cam en el mn del motociclisme fa tres anys amb una mini moto a lescola de pilots KSB-SPORT de Paterna. El seu gran potencial li va valdre per a obtindre, pocs mesos desprs, la beca de Bancaixa.

19

| Cultura |

Lautor dAlginet, Urb Lozano guanya la XXII edici del Premi Ciutat dAlzira de novella
Lescriptor Urb Lozano s el guanyador del XXIII Premi de Novella Ciutat dAlzira amb La trampa del desig. El XVII Premi Europeu de Divulgaci Cientfica Estudi General ha sigut per a Jos Mara Segu per Biotecnologia al men. Manual de supervivncia en el debat transgnic. El XIII Premi dAssaig Mancomunitat de la Ribera Alta ha correspost a El somni duna ptria de paraules, de Josep Piera, mentre que el VI Premi de Poesia Ibn Jafadja lha guanyat Berna Blanch amb Pollen. Tal com ja es va fer pblic, el VI Premi de Teatre Ciutat dAlzira ha sigut per a Paco Romeu amb Iceberg, mentre que Joan Tortajada ha quedat finalista daquest guard amb Trepes!. Raquel Ricart ha rebut el XVI Premi Bancaixa de Narrativa Juvenil per A les mars perdudes, i Juan Emilio Gumbau, autor dEl viatge de Lluna a les muntanyes, ha estat guardonat amb el XVI Premi de Narrativa Infantil Vicent Silvestre. Els guanyadors de les diferents modalitats han recollit lestatueta dissenyada per lartista Manuel Boix la nit del divendres 11 de novembre, en el tradicional sopar de lliurament dels premis. Lacte ha estat presentat per lactor lex Gadea, amb lacompanyament musical de Valncia Hot Five, i hi han assistit ms de 700 persones, entre les quals figurava una gran representaci del mn de la poltica, la cultura, leducaci i leconomia, que fa que any rere any es consolide el prestigi dels Premis Literaris Ciutat dAlzira. Hi han estat presents autoritats, lders poltics i representants dels principals sindicats i del moviment Escola Valenciana. A aquesta edici, shavien presentat un total de 135 originals, i els guanyadors es repartiran una dotaci global de 82.000 . El XXIII Premi de Novella Ciutat dAlzira, dotat amb 18.000 per lAjuntament daquesta localitat, ha correspost a La trampa del desig, dUrb Lozano. Daniel i Mirsada coincideixen en un embs de trnsit. Vnen de mons ben diferents i tenen un passat convuls: Daniel estudi medicina i va entrar en poltica per a prosperar ms i ms rpid; Mirsada s una refugiada bosniana que es va escapar de la brutalitat de la guerra que desintegr Iugoslvia. Latzar entrellaa les vides dels dos protagonistes i els submergeix en una relaci de convivncia estranya. Una novella sobre el desig que ens desvela els anhels ms profunds que tots covem al nostre interior. cos principal de lobra ens situa en una nit dabril quinze anys abans, quan una confusi trivial, lalcohol, les drogues i lherncia emocional dels personatges acaben desencadenant una vertiginosa caiguda als inferns. Paco Romeu (Valncia, 1967) ha rebut diferents premis en certmens de narrativa breu i ha fet de guionista. Com a dramaturg, ha escrit diverses obres per a lEscola Municipal de Teatre de Picassent. El jurat va distingir tamb com a finalista Trepes!, de Joan Tortajada, que mostra la lluita de poder i ambici de cinc directius duna empresa per assolir el crrec de director general. Joan Tortajada forma part de la companyia amateur de teatre de lEscola Pia de Barcelona, la qual dirigeix actualment. A ms, ha escrit obres teatrals, obres musicals, guions de telecomdia i guions de curtmetratges. El veredicte del XVI Premi Bancaixa de Narrativa Juvenil i del XVI Premi de Narrativa Infantil Vicent Silvestre es va fer pblic el 4 de novembre. A les mars perdudes, de Raquel Ricart, va obtenir el Premi Bancaixa que lObra Social daquesta entitat patrocina amb 18.000 . Es tracta duna aventura destiu, el viatge interior duna adolescent, un riu dhormones capa de provocar mareig a un transatlntic i amb un mn interior com una cova plena de tresors. Fa tres anys, el pare dAlcia passa una temporada amb ella i tot es congria per tal que els personatges es reconcilien amb els propis sentiments i amb les prpies vides. Raquel Ricart (Btera, 1962) s autora duna novella negra i dues novelles juvenils. Amb Les ratlles de la vida, va guanyar el Premi Andrmina de Narrativa i el Premi de la Crtica. Juan Emilio Gumbau ha sigut lautor guardonat amb el XVI Premi de Narrativa Infantil Vicent Silvestre, que Edicions Bromera dota amb 4.000 . La seua obra, El viatge de Lluna a les muntanyes, s la histria duna xiqueta lgica i molt madura que haur dencetar un viatge sorprenent i enriquidor a la recerca dels seus pares perduts. Al llarg del cam es trobar amb situacions absurdes i personatges sorprenents que la xiqueta, amb la seua presncia, canviar de manera inesperada. Juan Emilio Gumbau (Borriana, 1970) compagina lensenyament amb la creaci dhistries per al pblic infantil i juvenil. Ha publicat quatre obres de narrativa, a ms de diversos contes i un llibre de viatges.

Urb Lozano (Alginet, 1967) ha publicat obres com ara Plagis (Premi Ciutat de Valncia) o Femen singular (Premi Vila de Teulada) i ha participat en obres collectives com Dotze bitlles i un bitllot o Subsl, com a membre del collectiu Unai Siset. Biotecnologia al men. Manual de supervivncia en el debat transgnic, de Jos Mara Segu, s lobra guardonada amb el XVII Premi Europeu de Divulgaci Cientfica Estudi General, dotat amb 18.000 per la Universitat de Valncia. Aquesta obra analitza el debat europeu al voltant dels transgnics, i valora els aspectes cientfics, poltics, sociolgics, psicolgics i comunicatius daquesta controvrsia. Lobra es proposa donar informaci cientfica a la societat perqu puga decidir sobre les bondats i els perills dels transgnics. Jos Mara Segu (Valncia, 1969) s doctor en Cincies Biolgiques. Actualment s professor del Departament de Biotecnologia a la Universitat Politcnica

de Valncia. Ha publicat articles en revistes cientfiques i va guanyar el premi Prismas Casa de las Ciencias al millor text indit de divulgaci cientfica. El jurat del XIII Premi dAssaig Mancomunitat de la Ribera Alta que la Mancomunitat de la Ribera Alta dota amb 10.000 ha distingit El somni duna ptria de paraules, de Josep Piera. Aquesta obra s una biografia novellada de Teodor Llorente que vol traure del que anomena lAlzheimer valenci qui va ser el poeta i el personatge ms rellevant de tot el nostre segle XIX. La seua obra i la seua vida, revisades i rellegides ara, permeten veure la idea en qu va creure: fer renixer un mn democions vindicant la llengua i la cultura histriques dels valencians. Josep Piera (Beniopa, 1947) s autor duna llarga llista de ttols en poesia i en prosa. Com a prosista, ha publicat diaris, llibres de viatges, biografies i memries. El VI Premi de Poesia Ibn Jafadja patrocinat amb 6.000 per la UNED ha sigut per

a Berna Blanch per Pollen. Aquest s un poemari sentit i fet en llargues caminades per la nostra geografia, una reflexi sobre la condici humana a travs de la contemplaci del paisatge. Berna Blanch (Catarroja, 1971) ha rebut nombrosos guardons literaris en lmbit potic i ha publicat llibres com La llum antiga, Incorpria, El tacte del reflex i Espiga. Narrativa juvenil i infantil i teatre Daltra banda, hi ha tres categories dels Ciutat dAlzira 2011 els veredictes de les quals ja shan fet pblics: el VI Premi de Teatre Ciutat dAlzira Palanca i Roca, el XVI Premi Bancaixa de Narrativa Juvenil i el XVI Premi de Narrativa Infantil Vicent Silvestre. El VI Premi de Teatre Ciutat dAlzira Palanca i Roca dotat amb 8.000 per lAjuntament dAlzira ha sigut per a Iceberg, de Paco Romeu. Es tracta duna comdia dramtica que comena amb un inexplicable assassinat ocorregut el 2009, encara que el

Premi dedici per a un llibre de Bromera

La Conselleria de Cultura ha fet pblica la resoluci dels Premis als Llibres Millor Editats 2010-2011, i El vampir, dEnric Lluch, ha sigut distingit amb el Premi al Millor Llibre Illustrat. El vampir, illustrat per Fernando Falcone, forma part de la reeixida collecci per a primers lectors El Baguls dels Monstres. Es tracta duna collecci de 10 ttols en la qual Enric Lluch presenta, amb molt dhumor, monstres de limaginari collectiu relacionats amb la por. Aix s com ens trobem amb personatges com Ladislau, un vampir amb els ullals poc esmolats que ha danar a visitar el dentista perqu no pot mossegar colls suculents. Tota la collecci est illustrada per dibuixants de prestigi internacional i editada a tot color. Lxit daquesta divertida i original collecci ha traspassat les nostres fronteres i continua despertant linters de nombrosos editors estrangers. De fet, es pot llegir ja al Canad i, en breu, al Brasil. Els contes es poden adquirir individualment o dins dun prctic bagul contenidor, i estan disponibles en castell i angls en Algar Editorial.

20

ESPORTS

Lerotisme s el protagonista duna exposici de lassociaci k-lidoscopi

lAssociaci cultural k-alidscopi ha aconseguit reunir ms de 90 obres artstiques entre pintura, escultura, fotografia i audiovisual a la sala multiusos del Mercat de Cullera. Es tracta duna mostra collectiva que reuneix propostes artstiques amb lerotisme com a motiu central de lexposici. Per inaugurar lexposici Andres llopis, que presenta els seus gravats amb linleum, va realitzar una performance sonora en la qual va repartir cacau entre el pblic i desprs convid a donar-se dos besos sonors als assistents . lObra del pintor expresionista Salvador Ferrer ha ocupat una part destacada de lexposici que, a ms de la pintura, ha presentat una srie descultures realitzades amb fusta. L artista grfic Miguel Fuster aporta quadres amb la seua visi com a dibuixant, pintor i dissenyador descenografies per a teatre. Entre el surrealisme i lexpresionisme, lartista suecana Rosa Serra ha penjat una sellecci dobres que fa poques setmanes van estar exposades a la sala els Porxets de Sueca. Segons indica Rosa: per a mi el ms important s arribar, comunicarme, expressar sentiments i emocions. s un estil ms intimista Tamb en pintura hem pogut gaudir de les obres d Amparo Castellote, lobra destil lliure dElisa Cant o la de Carmen Signes que ha exposat una collecci, de gran qualitat, de dibuixos sobre paper i una interpretaci de les tres grcies de Rubens. lEscriptor cullerenc Joan Bohigues, que va presentar lacte, ha aportat dos obres de les seues primeres experincies amb la pintura, en les quals, segons

explica, intenta pintar el desig, lestima, la mort i la vida. Pel que fa a les escultures, a ms de les obres de Salvador Ferrer, hem pogut vore escultures ertiques realitzades amb diferents procediments dIsabel Olivert, Rosa Vallcanera, i altres obres ms conceptuals com les de Mihai Spiridon o les escultures amb ferro de Miguel Grau. La fotografa ha estat representada des de diferents punts de vista per Toni Sanchez amb treballs en blanc i negre i color, per alguns membres de lAssociaci fotogrfica Xquer com Juan Ramn Arag i Laura renart i pel realitzador Jordi Piris. La part audiovisual de lexposici ha estat representada per dos obres Eroti-caixa 97 de Jordi Piris i Un gos andals dirigit per Luis Buuel i Salvador Dal. En lobra Eroti-caixa 97, el realitzador i director audiovisiual Jordi Piris ha presentat una sellecci de vdeos entre el documental i la creaci on apareixen escenaris, situacions, i personatges en els quals lerotisme actua com a fil conductor de les histries. El crtic cinematogrfic Ximo

Vallet ha proposat lobra de Luis Buuel i Salvador Dal Un gos Andalus. Segons ximo: s un curtmetratge surrealista de contingut ertic on es fa servir tota mena dimatges simbliques per impactar a lespectador i que amb el temps, sha convertit en una pea capital del cinema. Els membres de lassociaci han coincidit que s una llastima que una mostra que ha costat tant de temps i esfor collectiu noms haja estat cinc dies exposada i que molta gent no la podr vore al no coincidir en cap de setmana. La sala multiusos del Mercat de Cullera socupa cada cada dissabte per les diferents comissions falleres de la localitat i lexposici nomes ha estat oberta al pblic de del dilluns fins al divendres. A ms daquests impediments, lAjuntament de Cullera va prendre la decisi de cobrar per l s de les diferents sales de qu disposa el poble per a activitats culturals, com la Casa de la Cultura o la sala multiussos del Mercat. Sembla que a Cullera les activitats culturals tenen cada dia ms dificultats per a posar-se en marxa i menys recolzament de les institucions.

El MUMA acull una exposici sobre pintors valencians dels segles XIX i XX
El passat 1 de desembre al MUMA, sinaugur lexposici temporal ja iniciada davall el lema de Recuperant Patrimoni: Collecci de pintors valencians, segles XIX- XX i fins pictrics de Salvador Ausina. Consta de dos parts ben distintes, per un costat la srie dobres pictriques de colleccions particulars depositades al MUMA i dels fons municipals conservats al Museu. Obres de reconeguts artistes valencians de finals del segle XIX i principis del XX, com a Domingo Marqus (1842-1920), Ignacio Pinazo (1849-1916), Jos Miralles Darmani (1850-1900), Jos Benlliure (1855-1937), Jos Navarro Llorens (1867-1923), Teodoro Andreu (1870-1934), Bartolom Mongrell (18791939), Roberto Domingo Fallola (1883-1956), Jos Segrelles (1885-1969), Miguel Vaquer Calumarte (1910-1988), Juan Ribera Berenguer (1935) i Vicente Benito Botella (1954). Autors impressionistes caracteritzats per captar escenes quotidianes o per la intensitat de la llum, com es pot apreciar en el repertori de quadres dindubtable qualitat artstica exposats. Aquesta exposici reuneix una bona mostra dels artistes valencians de lpoca considerada com el Nou segle dor de la pintura valenciana. Daltra banda, lexposici compta amb obres seleccionades del pintor alzireny Salvador Ausina. Un artista local que des de 1985, va comenar a pintar i es va donar a conixer al pblic en 1999, a la Sala dExposicions Municipal de la Casa de la Cultura, amb lexposici La retina de linstantani. En la seua faceta creativa, Ausina ha anat depurant una tcnica caracterstica i personal, en qu a traos rpids i precisos, recrea tot tipus de temes, des del retrat, els bodegons i els monuments, fins als paisatges, i s en aquests ltims on aconsegueix uns efectes lumnics sorprenents. Amb aquesta exposici, Recuperant patrimoni: collecci de pintors valencians, segles XIX - XX i fons pictrics de Salvador Ausina, el MUMA exhibix una part dels fons artstics en depsit que juntament amb els fons artstics municipals, anir mostrant en successives exposicions temporals.

21

| Vida&Oci|

Maria Costa, directora de Pedagogia de lInstitut Tecnolgic del Joguet (AIJU)

Hem de proporcionar joguets que estimulen

Nascuda a Cullera en 1964, s Doctora en FiloFilosofia i CC. De lEducaci per la Universitat de Valncia i la Universitat de Quebec. s directora del Dept. De Pedagogia de lInstitut Tecnolgic del Joguet, AIJU (Alacant), des de 1992. Especialista en infncia, productes infantils i doci. Ha realitzat diverses publicacions, participat en congressos nacionals i internacionals relacionats amb les seues rees dexperincia (joguets, accessibilitat en parcs infantils, xiquets i xiquetes amb discapacitat, jocs en lhospitalitzaci infantil, s de noves tecnologies en productes per a persones majors i terpia a travs del joc, ICT per a Parkinson, Alzheimer, etc.). Tamb ha coordinat projectes dinvestigaci regionals, nacionals i europeus en les esmentades rees. Des de 2001 forma part del comit de la ITRA (International Toy Research Association), i en el tercer trimestre del curs 2011 ha sigut professora visitant de la Universitat de Londres, participant en seminaris i cursos amb alumnes i professors daquesta universitat i ha treballat amb ells en un projecte dinvestigaci sobre els xiquets, leducaci i el futur. Com ha sigut la teua experincia docent a la universitat de Londres? Has trobat diferncies en metodologia, docncia o tecnologia en comparaci amb Espanya? Ha sigut una experincia nica. Poder collaborar amb experts en infncia i futur com els del London Knowledge Lab mha perms conixer noves metodologies dinvestigaci i establir convenis per a diversos projectes europeus. s una secci de la Universitat de Londres destinada a projectes punters, enormement innovadors i de futur en qu ha sigut una sort poder treballar durant 3 mesos. Hi ha diferncies en metodologies i en enfocament per s cert que des dEspanya tenim un elevat nivell en Estudis sobre Sociologia de la Infncia. Des dUK shan sorprs del nostre nivell investigador i la nostra especialitzaci en joc teraputic tant destinat a xiquets (atenci primerenca, discapacitat, etc..) com a persones majors (jocs per a problemtiques com lAlzheimer, el Parkinson, etc.). En aquest terreny hem sigut pioners a Europa i sn ells els que han aprs de nosaltres i iniciat una proposta de collaboraci per a lany que ve. El xiquet juga amb el seu cos, amb objectes, amb persones i amb joguets. El joguet s qualsevol objecte que el xiquet empre per a sempre el mateix tipus de jocs. Els xiquets i les xiquetes necessiten crixer en ms dun aspecte, necessiten madurar la seua psicomotricitat en les diferents parts del seu cos, necessiten crixer intellectualment, necessiten aprendre a collaborar amb els altres, etc. Hi ha un joguet per a cada cosa, o millor dit, cada joguet estimula especialment un aspecte del seu creixement. Hem de proporcionar joguets que estimulen a investigar, descobrir, experimentar, etc. i que a ms estimulen i desenvolupen funcions diferents. 9- No hem daturar i tallar el seu gustos sin permetre la seua expansi: si el xiquet vol un cotxet de nina, no li neguem el joguet per no ser per a ell. Han dentregar-se des dun primer moment i sense prejudicis els joguets que per a ells siguen preferits indiferentment que siguen considerats de xics o de xiques. El joguet no t sexe, s a dir no hi ha joguets de xiquets i joguets de xiquetes, qualsevol joguet pot interessar independentment del sexe del jugador o jugadora. El joc s lliure i espontani. I aix hem de comprendre-ho els adults 10- En el moment de jugar s tamb important el paper que els pares representen. Eixa participaci ha danar dirigida a facilitar-los recursos, perqu el joc senriquisca. A ms als nostres fills i filles no sols cal proporcionar-los joguets adequats tamb hem de dedicar temps a jugar amb ells i elles. I no sols els pares, tamb necessiten companys per a jugar , temps i espais per al joc. Creus que fa falta una poltica de reciclatge i recuperaci de joguets? Sest fent alguna cosa en aquest sentit? Des de molt diverses entitats es treballa per a incrementar la producci sostenible en la industrial del joguet, amb etiquetatges i normes per a reciclar i consumir amb major sentit com. Per en aquest tema hem de ser nosaltres mateixos els que hem daplicar les 3R del consum responsable Reduir : Tamb es pot jugar sense joguets i els jocs tradicionals sn tamb una excellent proposta ldica. Reutilitzar: Mantindre els joguets en bon estat i quan ja no els utilitzem, regalar-los. Reciclar: En la compra de joguets hem de tindre present el consum ecolgic: buscar el punt verd en els envasos, separar els tipus de fem... A ms, podem fabricar joguets a partir de materials reciclats. Els joguets de hui condicionen el futur professional? No s correcte pensar que el que els xiquets o xiquetes trien
coNtINuA eN lA PG. seGeNt

entretindres i jugar quan utilitza la imaginaci? La prpia definici de joguet o joguina remet a qualsevol objecte que sutilitze amb un fi ldic. La gran mgia del joguet s el potencial que t per a desencadenar el joc perqu limportant s el joc. El joguet noms s un instrument per a poder facilitar el joc. Quins sn els criteris ms importants per a orientar lelecci dels joguets per als xiquets? La gran quantitat de joguets que hi ha actualment al mercat, i les fortes campanyes publicitries que ens acompanyen en aquestes dates, converteixen la selecci de joguets en una difcil decisi per als pares. Apunte a continuaci alguns criteris a considerar: 1-Hem de partir de les necessitats i preferncies del xiquet o de la xiqueta, i no dels gustos dels adults. El joguet ha de resultar divertit i connectar amb els seus interessos. Per a aix conv fixarse en lactivitat que proposa un joc, pensar si aquesta activitat pot ser atractiva i divertida. Si no s aix, pot ser prompte abando-

nat i substitut per un altre. Els xiquets juguen per a divertir-se i no per a aprendre. Eixe s el principal motiu pel qual aprenen jugant, encara que parega una paradoxa. 2- Que oferisca continutat de joc: Un bon joguet ha de poder estimular nous interessos i noves idees. A ms de ser senzills i de fcil maneig, ja que lexcessiva complexitat redueix la creativitat. Un aspecte fonamental del joguet s que puga utilitzar-se per a distints tipus de jocs 3- Que siga segur: En principi, un joguet que passa la normativa de seguretat vigent es marca amb una CE a lenvs. Per com shan detectat que joguets que incloen aquesta marca per no garantien que el joguet fora segur, recomanem als consumidors que adquirisquen joguets fabricats a la Uni Europea o de marques prou conegudes. 4- Els joguets han de ser slids i resistents. Les joguines que es trenquen amb facilitat habituen el xiquet a usar-los de forma descuidada, es veu normal que els joguets es trenquen, creant aix

hbits descurats. 5- Els joguets a ms han de ser estimulants de la creativitat i de la imaginaci o de qualsevol aspecte de la personalitat, perqu els xiquets o les xiquetes siguen sempre els protagonistes del joc i no simples espectadors 6- Els joguets han de respondre a cada edat i a les necessitats de creixement. No han de ser ni massa complicats, ni massa simples. El fet que el joguet no estiga adequat a ledat pot ser la causa per la qual sarracone. 7- Els joguets han de ser suficients per no excessius. No ajudarem els nostres fills i filles comprant-los tot el que demanen, sin comprant solament el que necessiten. Lexcessiva quantitat de joguets, lluny deducar, provoca actituds de capritx, avorriment, menyspreu dels joguets, i sovint provoca desorde i falta dinters per conservar-los. Hem dacostumar-nos a guardar alguns i anar traient-los de tant en tant. 8- Un altre aspecte que hem de tindre en compte s la varietat. Hem de procurar no comprar

22

ESPORTS

ara per a jugar condicionar els seus futurs professionals. Per mitj del joc xiquets i xiquetes proven, experimenten realitats de lentorn per a intentar comprendrel. Com ms opcions hi proven s ms interessant per al seu desenvolupament posterior, per per a res condicionar les seues eleccions de futur. Eixa visi determinista s una fallcia. Si pensem en nosaltres mateix quan rem xiquets ho podem veure Molts hem jugat a baralles i a guerrers, i ara com a adults no utilitzem la violncia per a resoldre els conflictes, i aix multitud dexemples. En les carreres de cincia hi ha una presncia majoritriament masculina, mentres que en les de lletres predominen les dones. A pot estar relacionat amb eixa selecci de joguets que des de xicotets els van ensenyar a formar-se en un rol concret dins de la societat? s excessiu el valor que satribueix als joguets com a condicionant del futur, .. els joguets noms sn un element ms... Lentorn, la valoraci dels adults i de les persones amb els que conviu un xiquet o una xiqueta.. La histria de la famlia, la seua visi i valors, lentorn rural o urb, el tipus de professorat amb qu conviur en tota la seua trajectria escolar.. Tots ells sn condicionants molt ms forts que els joguets per al rol social del futur adult. La forma dutilitzar els joguets potncia i afavoreix determinades actituds i la transmissi de valors socials. Creus que utilitzem els joguets correctament? La clau est a proporcionar varietat en la tipologia de joguets que es fan arribar a la infncia. Per descomptat els joguets no sn objectes neutres, comporten una forma dentendre el mn i de presentar-ho. Per tampoc tenen el poder absolut de transformar la personalitat... per aix el ms important s que els xiquets i les xiquetes tinguen accs a diverses i moltes propostes ldiques que els permeten explorar distintes opcions, i sempre s convenient que incloguem com a criteri adult proporcionar joguets que traslladen valors positius. Creus que el joc digital s capa daconseguir un desenvolupament integral? El joc digital pot ser un excellent complement per no lnic en el territori del joc infantil. Efectivament pot ser til per a determinats aspectes de laprenentatge dhabilitats i destreses fsiques o a nivell intellectual: estimulen la memria, latenci o la concentraci. I aquestes sn importants habilitats que es poden reforar a travs del joc digital no sols en xiquets sin tamb en adults. Fins i tot la part afectiva i emocional es pot tamb exercitar per mitj de jocs, per efectivament mai podr substituir al peluix per a abraar, encara que podria tindre la forma i exterior de peluix per

La dieta mediterrnia, patromoni de la humanitat

Isabel armengol montagut Metgessa. Mster en diettica i nutrici huMana

a abraar i un contingut de joc digital en el seu interior. Hi ha un ampli ventall de productes per als prxims anys en aquesta direcci. A ms els vincles socials que es produeixen en les partides online sn tamb interessants. Els videojocs, ara com ara, generen ms diners que la indstria cinematogrfica. Sn una nova forma dentreteniment i expressi artstica, com el cine o la literatura. Que tenen de positiu i de negatiu? Els videojocs poden contribuir positivament al desenvolupament dels nostres fills: A ms de permetre familiaritzar-se amb ls de lordinador, poden millorar latenci i la discriminaci visual i auditiva, potenciar el raonament, la reflexi i el pensament deductiu; millorar la rapidesa de resposta, desenvolupar la capacitat per a anticipar-se a les conseqncies de les prpies accions, augmentar la coordinaci ull-m, potenciar la creativitat i la imaginaci, etc. Poden tindre efectes nocius sobre els seus usuaris? Depn. No s el videojoc en si, sin un contingut inapropiat i, sobretot, el seu s desmesurat, all que pot generar efectes no desitjables sobre qui lutilitza. No obstant aix, s que pareix demostrat que en els videojocs amb temtica violenta, a partir dun determinat nivell ds, considerat excessiu, o quan el contingut agressiu supera certs lmits, els nivells dagressivitat i ansietat dels usuaris tamb augmenten. En tot cas, estes conseqncies no es deriven noms de ls dels videojocs no recomanables sin que tindria els mateixos efectes abusar de pellcules de contingut violent o, per exemple, viure en un entorn agressiu. s necessari establir certes pautes per a la seua utilitzaci? S. Hem de procurar que el xiquet/a faa un s moderat i adequat dels videojocs i que els combine amb un altre tipus de jocs i joguets. Quant a les condicions ds, s recomanable que no se situen massa prop de la pantalla, que no sutilitzen durant perodes de temps prolongats i que disposen de suficient illuminaci. Finalment, s important que ladult acompanye i supervise el xiquet/a durant el seu temps de joc. s important que els adults

no evadim les responsabilitats que ens corresponen, que dediquem temps a saber quins productes tenen entre mans els nostres fills i filles i a oferirlos alternatives perqu gaudisquen del joc en companyia. Creus que seria important donar a conixer els joguets i jocs daltres cultures i promoure una educaci ms intercultural a travs de joguets tradicionals i daltres nacionalitats.? En un entorn com lactual en qu els xiquets conviuen a lescola i al carrer amb persones daltres cultures, s ms necessari que mai proporcionar-los jocs i joguets daltres cultures. s un bon exercici per a la integraci social estimular la curiositat per les activitats, valors i comportaments daltres entorns culturals. I el joc i els joguets sn excellents per a aix. Busquem jocs i joguets daquestes caracterstiques perqu a ms de ser tils pedaggicament podran sorprendre els xiquets, un fet que s clau quan els regalem objectes. De vegades les cartes als reis es convertixen en llistes de la compra, i perdem la mgia de la sorpresa. I desprs ens queixem que no juguen. Oblidem que el nostre paper est ac a oferir coses no esperades, divertides, interessants i soprendents. Aix s molt important. Els joguets que regalem a les nostres fills/filles sn joguets per al futur? Els joguets que regalem als nostres fills sn joguets per al present, un present complicat i difcil dentendre per a una ment en formaci com s la infantil. Que necessita que li proporcionem bons joguets, variats, interessant, positius,segurs; per sobretot necessita que li proporcionem temps per a jugar, espais per a fer-ho,companys de joc i el nostre valus temps per a compartir eixes divertides estones que pot proporcionar el joc. Jugant amb els nostres fills i filles aconseguirem establir vincles que seran claus en les relacions que tinguem amb ells quan entren en la preadolescncia.

El 16 de novembre celebrem el primer aniversari de la decisi del Comit Intergovernamental de la UNESCO dinscriure la Dieta Mediterrnia en la llista representativa del patrimoni cultural immaterial de la Humanitat. Amb aquesta decisi es va donar carcter universal a aquest immens patrimoni dels pobles mediterranis i aquests van adquirir el comproms de salvaguardar i protegir aquest element basat en el conjunt dhabilitats, coneixements i tradicions que van des del paisatge a la taula, que compartim tots els mediterranis i que ha estat transmesa de generaci en generaci des de temps immemorials. En el model nutricional daquesta dieta, que ha sigut constant a travs del temps i de lespai, els ingredients principals sn loli doliva, els cereals, les fruites i verdures fresques o seques, una proporci moderada de carn, peix i productes lactis, i abundants condiments i espcies, el consum dels quals sacompanya de vi o infusions, respectant sempre les creences de cada comunitat. De l11 al 14 doctubre se celebra la setmana de la Dieta Mediterrnia i all es va presentar lltima actualitzaci de la pirmide de la Dieta Mediterrnia en qu safigen indicacions que van mes all dels aliments com la moderaci de les racions, recuperar el plaer de la cuina, la socialitzaci en els menjars, lestacionalitat que dna prioritat sempre que siga possible als aliments de temporada, la prctica regular dactivitat fsica ( un mnim de 30 minuts al dia) i el descans, tot aix formant part dun estil de vida saludable i equilibrat. Ls i la promoci daquesta pirmide es recomana sense cap restricci i sha tradut i est disponible en rab , castell, catal, euskera , francs , gallec, grec ,

angls , itali i portugus. Els beneficis de la Dieta Mediterrnia en la salut i el seu paper en la prevenci de moltes malalties crniques sn ara per ara una evidncia cientfica i que cal destacar: Prev lobesitat i la diabetis tipus 2. T propietats crdioprotectores. T efecte protector en malalties neurodegeneratives. Combinada amb activitat fsica combat la sobreps i lobesitat . Redueix el risc de patir afeccions pulmonars i s especialment efectiva en l EPOC. Redueix la incidncia dalguns tipus de cncer ( mama, clonrectal, gstric, pulmonar). Millora la capacitat cognitiva en ancians. Disminueix el risc de trombosi. Actua sobre el sistema immune equilibrant els mecanisme de defensa de lindividu i disminuint les reaccions inflamatries. Redueix el risc dartritis reumatoide. En general augmenta la longevitat i millora la qualitat de vida.

 VIDA & OCI

riBera 23

Guia comercial
LLOGUERS - COMPRA-VENDA

receptes nadalenques del restaurant

Informaci de la Ribera
comercial@informaciodelaribera.com 664 41 10 31

lIlla de Cullera

Suquet de rap
Aquest fams plat, originari de Valncia, que lgicament era originari de pescadors, Valencians, Alacantins i Castellonencs quan eixien a pescar a la mar i que en les seues estades lluny de la costa aprofitaven intelligentment els peixos que per les tasques darreplega quedaven malparats, o que sent comestibles no tenien molt bona eixida comercial. A aquests els afegien ingredients bsics en la cuina i els cuinaven en Cassoles creant exquisits guisats de peix que per sort han arribat fins als nostres dies. Un daquests guisats s el suquet de rap, o caldereta de rap amb picada (ametles, pa torrat i alls), que sengloba dins de lampli gnere de suquets de peix (suquetviene del Valenci suquejar, que significa Mullar Pa). Donarem la recepta fcil gentilesa de Restaurant lilla de Cullera per a qui vullga en aquestes festes la puga realitzar: Ingredients: 800g de Rap a rodanxes,8 gambes ratllades, 12 cltxines, 4 crelles mitjanes, 4 dents dall, 1 vitet, Pebre roig dol, sal, 050 dl doli extra verge, 1 tortell de pa, 30g dametles torrades, punta de clau i canella Elaboraci:En una cassola fonda es posa loli a foc lent, mentres daltra banda es tallen i es netegen les cues del rap, senfarinen i es posen a fregir a foc lent. Una vegada els trossos de rap shan daurat es trauen de la cassola i es reserven. Desprs marquem un poc en la paella les gambes i mentres es van daurant, amb les ametles i lall prepararem una pleta amb un morter junt amb el vitet i la pleta, sempolvora amb la culleradeta de pebre roig i es deixa sofregir a foc molt lent, removent per a evitar que es creme la pleta i el pebre roig. Quan estiga tot dauradet safig el suc de peix ( que es pot fer dels caps del rap i peix de roca) i es posa el foc fort fins que trenque a bullir. Safig la sal i una vegada bulla, es posen les crelles esclafides, daquesta manera la crella no es desfar en el guisat, i es mant a foc mitj fins que les crelles comencen a coures, quan (punxant amb una forqueta) vegem que estan quasi a punt les crelles, afegim el rap que prviament havem preparat i seguim la cocci fins que el rap i les crelles estiguen ben cuites Safigen tamb les cltxines grans per la meitat com a complement, deixar reposar uns 5 minuts i servir.

- Lloguer Baix Comercial 120 m2 , front al riu, Avgda. Germn Sapia, Xafl Tel: 600 240 136 - Se vende solar en Favara, nueva urbanizacin, bien orientado. Interesados llamar al Tel: 609612491 -Venc catamar vela, Hobie Cat 16 en bon estat, veles, mesh de competici negra, timons blancs de fibra. Llest per navegar. Tel: 646320163 - Alquilo apartamento en Cullera enprimera linea de playa. Zona rac, piscina, tenis y garaje. Tel: 961720913 - Alquilo plaza de garaje para coche pequeo o moto en centro de Cullera, plaza de la virgen Tel: 646320163 - Vendo piso en Cullera centro, Plaza de la Sal, primer piso, 3hab, ascensor. Tel: 610437655 - Vendo apartamento en Palmeres, en calle Va Sant Roc n30. 3 planta exterior. A 50 metros de la playa. 120 m2, 3 habitaciones exteriores, 2 baos completos. Saln comedor con terraza de 20 m2 y cocina tipo loft completamente equipada. Mobiliario de diseo. Para entrar a vivir. Precio: 260.000 . Plaza garaje: 30.000 . Tel: 677444700 - Vendo remolque seminuevo y rotovator Pasquali. Tel: 961724474 OFERTES DE TREBALL -Se buscan coniner@s que sepan hacer arroz. Imprescindible carnet de manipulador y transporte propio. Se valorar conocimientos de ingls y valenciano. Restaurante Terrassa. Paseo martimo de Cullera. Edificio Florazar 3. tel: 961723419-607084978. terrassa@yahoo.es -English challenge, academia de idiomas necesita personal cualificado, entregar curriculum en C/ del Riu n 21, bajo, de 5 a 8, Cullera tel: 608 031 0 41- 617 200 739

Lensalada de Nadal
Lhome, des del Neoltic, va ser recollector de qualsevol tipus de fruits i verdures, i des de llavors no han faltat en la seua dieta. Ja la Bblia a lAntic Testament indica als hebreus que havien de prendre per la Pasqua set herbes amargues, una delles s el julivert mullat en aigua amb sal, el julivert significa lamargor i la sal les llgrimes abocades en la seua eixida dEgipte. Hui dia assimilem les ensalades a uns quants productes de lhorta com lencisam, la tomaca, el cogombre, la ceba i el piment; encara que podem posar al nostre gust tot tipus de productes de saladura, peixos, mariscos, crelles i tot el que la nostra imaginaci ens permeta. Us oferim una ensalada molt peculiar exclusiva del Restaurant lIlla de Cullera. Ensalada quatre gustos. Ingredients: 300g de brullo fresc, 20g ametla laminada, 20 g pipes pelades, 40g anous, 8 anxoves, 4 tomaques cherry, gallons de llima, ratlladura de gingebre, dtil, panses, sal maldon i mel. Elaboraci: Colloquem al centre del plat el brullo, i desprs la ratlladura de gingebre, desprs anirem afegint i collocant amb afecte cada un dels elements restants, els cherrys es laminaren abans de collocar-los, igual que els dtils, a continuaci empolvorarem de sal maldon i regarem al final amb la mel i una gotes doli de ceboll.

Els massapans
La invenci daquest dol la reclamen francesos, italians, rabs, grecs, espanyols... Tots volen ser-ne els creadors per si ens atenim a la historia, el primer lloc on sen parla s a les Mil i una nits, on es parla sobre aquesta menja per a poder suportar els dejunis del Ramad o com a afrodisac per a poder fer front als deures conjugals de forma satisfactria. De fet s en aquestsos pasos, i els de la seua influncia cultural, els que encara els continuen elaborant, inclosa Espanya que va tindre una dominaci rab de huit-cents anys. A Toledo es conta que ho van inventar les monges del convent de Sant Clemente durant unes fams canines, de les moltes que es van patir al nostre pas, durant quals no hi havia blat a la ciutat per que tenien els seus rebostos plens de sucre i ametles, quelcom paregut a la invenci del torr. De fet els motles ms antics que existixen es conserven en aquest convent amb forma de coca ornamentada amb relleus. En les ordenances dels confiters manxecs de 1.613 noms sadmetia ja com a ingredients lametla de Valncia i el sucre blanc i des de llavors fins ara no ha canviat la seua composici encara que s la seua presentaci, des de la coqueta amb relleus de lantiguitat, passant per la danguiles als moderns porquets o figures dadorn. Com ens pareix curt larticle afegim ac la recepta per a fer massap a casa, gentilesa de Restaurant lilla de Cullera. Ingredients: Per a 4 persones, 250g dametles mltes, 250de sucre Glass, una clara dou i un rovell dou. Elaboraci: Les ametles mltes i ben fines es colloquen en un bol, a continuaci anirem afegint el sucre Glass tamisat, mesclarem un poc i afegirem a continuaci la clara dou, i anirem pastant fins que la mescla siga uniforme. Desprs la deixarem reposar a la nevera un parell dhores, una vegada reposada tornarem a fnyer la pasta i anirem fent figuretes o formes. Mentres precalfarem el forn a 250C i una vegada tinguem tot ho collocarem en una placa de forn amb paper liofilitzat, i les pintarem amb un pinzell amb el rovell dou rebaixat un poc amb aigua, i les introduirem al forn a 200C uns pocs minuts fins que agafen un poc de color, ms o menys de 3 a 5 minuts. Una vegada refredats els podeu acompanyar amb un bon cava o licor.