“El capitalisme és el genocida

més respectat del món.”

Ernesto Che Guevara

butlletí electrònic de
l’Espai Jove de la Intersindical-CSC
número 5 · octubre 2008 www.lespaijove.cat
espaijove@intersindical-csc.cat

Davant la crisi neoliberal...

més neoliberalisme!
Malgrat que fa més d’un segle i mig que Marx ja va pre- les informacions econòmiques, i en nom seu es come-
veure les crisis cícliques del capitalisme i quan aquest ten barbaritats. Com que la situació representa que
fet ja està verificat per la història i més que assumit és tràgica, la patronal es radicalitza, les grans sindicals
per molts/es economistes, entrem en una nova crisi espanyoles es mostren més dòcils que mai i la classe
econòmica i els i les analistes i la classe política es posen
política, enmig d’un debat internacional amb què es
les mans al cap. Fins fa poc, estàvem vivint en un cicle es pretén “refundar el capitalisme” (controlant, com a
de bonança que les classes treballadores no vam po- molt, certs excessos de les entitats financeres), es pre-
der gaudir, però pel qual, pel fet de ser un cicle positiu,para per realitzar la major retallada de drets socials i
se’ns va animar a demanar crèdits a dojo, per aprofitar laborals en molts anys. Jornades laborals de 65 hores,
la conjuntura. quantitats de diners enormes regalades a caixes i bancs,
un sistema de pensions que penja d’un fil, acomiada-
I, ara, sense que ningú pugués esperar-s’ho, l’especulació ments més barats, nombrosos serveis públics que es
finacera mundial esclata, la bombolla immobiliària es preparen per ser privatitzats, expedients de regulació
desinfla, el preu dels aliments pugen com a conseqüèn- aprovats amb temps express, xifres d’atur i de contrac-
cia de l’ús de biocombustibles i les empreses viatgen cap tació temporal pels núvols..., tot plegat són qüestions
a la Xina i la Índia, deixant una estela d’acomiadaments que es troben a la taula dels polítics i les polítiques i que
al darrera. I, tanmateix, malgrat que tots els i les ana- ven aviat podrien veure la llum, en nom de la reconduc-
listes ara se’n facin creus, tot es pot explicar com a ció d’una economia que no hem malbaratat nosaltres.
conseqüència lògica d’un sistema econòmic basat en
l’economia especulativa, irracional, acumulativa i ba- Ja ho diuen, que les crisis són temps de canvis, però és
sada en la necessitat de creixement constant. feina nostra que aquests serveixin per avançar cap a
una societat més igualitària, justa i lliure o per aprofun-
I, mentrestant, hi ha qui no perd el temps, i és que si dir en més neoliberalisme i barbàrie.
abans el crit unànim era el de viure en la societat de
l’opulència, ara la psicosi del desastre acompanya totes Com sempre, la lluita és l’únic camí!
2 Països Catalans

El jovent dels Països Catalans, pel decreixement

Com ja ve essent habitual els darrers anys, els consells presentada i discutida
de joventut del Principat, del País Valencià i de les Illes el diumenge al matí
Balears han organitzat el Triangle Jove, un espai de tro- es quedava curta i no
bada per a representants de les entitats juvenils d’arreu plantejava clarament
dels Països Catalans. Aquesta trobada acostuma servir el canvi que molts
com a formació per els i les militants sobre un tema i moltes anhelem.
d’actualitat. Enguany la trobada es va realitzar a Port Aquest fet s’explica
d’Alcúdia (Mallorca), els dies 3, 4 i 5 d’octubre, i es va quan coneixem el fun-
treballar la mobilitat, l’ordenació territorial i el decrei- cionament dels con-
xement. sells de joventut, ja
que es basen en una
Al llarg del primer dia de treball, dissabte, alguns ex- política de consens
perts van exposar breument els conceptes bàsics i la per aconseguir englobar totes les sensibilitats repre-
situació actual del país respecte temes com l’ordenació sentades i per això sovint acaben deixant en els seus
territorial, el transport o l’energia, i a la tarda els i les posicionaments moltes coses al tinter.
participants vam poder treballar repartits en diferents
grups de treball els diferents temes. Parlant després Aquest tipus de trobada ja fa deu anys que existeix i
amb gent dels diferents grups de treball es veia clar que més enllà del tema escollit per a la formació és un bon
el problema que vivim és un problema del sistema capi- espai per a conèixer el país tant a nivell territorial com
talista i que la millora de la situació del país passa per de moviment associatiu i poder crear sinèrgies i com-
la superació del capitalisme. Tot i això, la resolució final partir experiències i lluites.

Social Solidaritat amb el Jona!

Des d’aquestes línies, l’Espai Jove de la Intersindical-
CSC volem mostrar la nostra solidaritat amb Jonathan
Ivorra, el jove de la Sagrada Família a qui el Ministeri
Fiscal demana fins a 8 anys de presó i pagar una multa
de 3.000 €, acusat de manifestació il·lícita, desordres
públics i atemptat a l’autoritat.
En Jona representa la repressió política cap aquelles
que no pensem igual que els poderosos, cap aquelles
persones organitzades que amb el seu dia a dia qües-
tionen l’actual status quo.
Més informació a http://www.absoluciojona.org.

Aquest cas representa una nova criminalització

d’aquelles veus crítiques amb el model de ciutat que el
consistori barceloní del PSOE, amb els seus socis pre-
sents i passats, ICV i ERC, ha imposat a la ciutat.

Un model basat en l’especulació urbanística que, a cop

de Plans Urbanístics i Plans Especials de Reformes Inte-
riors, han convertit la capital catalana en un gran espai
pels negocis i el turisme, desplaçant i expulsant els veïns
i veïnes de sempre, així com el petit comerç tradicio-
nal.
3
Treball
L’atur apreta i els ERO es multipliquen
Ja som gairebé 700.000 els treballadors i treballadores
a l’atur, als Països Catalans. Aquesta xifra ha augmentat
un 41% respecte la del mes de setembre de l’any pas-
sat, un creixement espectacular que ha afectat espe-
cialment els i les menors de 25 anys, l’increment de
les xifres d’atur per als i les quals ha estat del 52,23%.
Comparativament, la mitjana catalana d’atur ha crescut
11 punts per sobre de la mitjana espanyola (que s’ha
incrementat “només” un 30,1%), la qual, a la vegada,
presenta les pitjors xifres a nivell eurpeu: 11,3 % de
taxa d’atur mitjà a l’Estat espanyol per un 6,9% de mit-
jana europea, i 24,6% de taxa d’atur juvenil (menys de
25 anys) a l’Estat espanyol per un 14,9% de mitjana
juvenil europea.
Així, més enllà dels moments en els que apareixen xifres
generals actualitzades a nivell català, estatal o europeu,
els moments en què aquesta problemàtica copsa por-
tades de mitjans de comunicació és quan es presenten
expedients de regulació d’ocupació (ERO), una pràctica
que darrerament s’ha multiplicat de forma vertiginosa,
arribant a xifres difícils de recordar (cal recordar que
els ERO s’han de presentar a l’administració, per tal
que aquesta els aprovi, quan afecten la totalitat de tre-
balladors/es en empreses en què hi treballen de 6 a 10,
com a mínim 10 treballadors/es en empreses on n’hi
treballen menys de 100, un 10% de la plantilla en em-
preses d’entre 100 i 300 treballadors/es i com a mínim
30 treballadors en empreses on n’hi treballen més de
300). Així, durant els primers 9 mesos de l’any, la quan-
titat d’ERO presentats ha augmentat vertiginosament,
tot i que, segons les patronals, aquesta xifra s’aguditzarà
encara més a partir d’aquest mes.
Però, aquestes expedients i el nombre d’acomiadaments
que comporten són sempre justificats? La realitat ens
diu que moltes de les empreses que han optat per
aquesta mesura es troben ben lluny de presentar balan-
ços negatius en els seus comptes, però que aprofiten la
situació econòmica actual per justificar uns acomiada-
ments que no es podrien justificar en altres contextos.
D’aquesta manera, aconsegueixen reduir plantilla o, fins
i tot, deslocalitzar les fàbriques de forma més senzilla,
aconseguint concentrar la producció en països amb la
mà d’obra més barata, venent els sòls i usant els crèdits
rebuts per pagar el trasllat, així com poden estalviar-se
plusos d’antiguitat i, en definitiva, fer neteja de cara a
seguir augmentat beneficis, fins i tot en teòrica època
de crisi.
Un clar exemple d’això seria l’empresa Nissan, la qual,
amb beneficis de 143 milions d’euros en les empreses
de l’Estat espanyol, durant els últims dos anys, pretén
acomiadar 1.680 treballadors/es, per tal de seguir fent
créixer l’avarícia i el compte corrent dels i les seves ac-
cionistes i directives.
Davant d’aquesta mostra de cobdícia empresarial, el
jovent treballador hem d’exigir que l’administració no
permeti cap ERO d’empreses amb alts beneficis, que
obligui a territorialitzar aquests (a dia d’avui, els benefi-
cis de les empreses catalanes es poden invertir en al-
tres països (per preparar una hipotètica deslocalització,
per exemple) sense haver de pagar ni els impostos
pertinents) i, en darrera instància, permetre la gestió
col·lectiva de les empreses que es declaren en fallida
o que traslladen la producció a altres estats. Cal que
quedi clar que el dret al treball està per sobre de les
grans fortunes de les multinacionals i de l’empresariat
explotador!
4

Opinió

La immigració i la xenofòbia institucional

europea
Agurne Gaubeka
sari/a que les hi ofereixin un sou equivalent a una
secretaria d’Acció Sindical de l’Espai Jove vegada i mitja el salari mitjà de l’estat podran optar
a aquest permís especial de residència.
Com tots i totes sabreu, el passat 18 de juny, es
va aprovar l’anomenada directiva d’immigració. Molts països de la Unió Europea es basen en el
Aquesta estableix criteris comuns als vint-i-sis terme de la paraula “seguretat” per promoure
països comunitaris en relació a la immigració mostres de xenofòbia com aquesta directiva, que
“il·legal”, establint entre altres un internament de en el fons sols es basa en la prohibició que les per-
fins sis mesos, ampliables a 18 si hi ha problemes sones del països més necessitats puguin emigrar als
d’identificació, a més de no poder tornar al país països capitalistes.
comunitari fins que hagin passat 5 anys. És a dir,
que les persones immigrants serien tractades com Les seves polítiques de dretes trepitgen amb més
a delinqüents, empresonades sense cap fonament força que mai els DRETS HUMANS i a LES PER-
i amb garanties d’assistència jurídica certament SONES: on és la tan anomenada primacia dels drets
dubtoses. Si a això hi afegim la desconeixença humans? La veritat, em pregunto què hauria passat
i les pors d’una persona que surt del seu país en si algun país necessitat aprovés una llei que de-
busca de feina, podríem concloure que aquestes tingués a persones provinents de la Unió Europea
persones encara patiran més vexacions i experièn- que van a buscar-hi de feina i la consciència em diu
cies dramàtiques de les que pateixen avui dia. Per que els tatxarien de països endarrerits i inhumans,
exemple, la legislació de l’Estat espanyol, que avui com habitualment ens tenen acostumats.
en dia ja vulnera molts drets humans, seria molt
tova comparada amb les lleis que s’aprovarien si Segurament, pel 2010, el mur del israelians cap als
s’ha de respectar aquesta directiva. palestins ja serà una escala si la comparem amb la
legislació dels països comunitaris.
Per rematar aquesta directiva de
la vergonya, ens trobem ara amb
les ments depravades i sense es-
crúpols de senyors com Sarkozy i
Berlusconi, que impulsen una llei
que personalment em recorda
els temps de l’esclavitud, en el
que s’aprofitava la mà de obra
més forta. Així, fent selecció de
les persones que puguin entrar a
un país, l’Unió Europea, vol crear
la “targeta blava”, amb la qual
els/les immigrants que tinguin
com a mínim tres anys d’estudis
universitaris i trobin un/a empre-
5
Opinió
El Secretariat de l’Espai Jove davant l’etapa
congressual de la Intersindical-CSC
Aquests últims mesos de l’any seran molt importants
per al futur del sindicalisme nacional i de classe, ja
que els i les afiliades de la Intersindical-CSC tenim
dues cites molt importants. Per una banda, el sindi-
cat reformarà els seus Estatuts per adaptar aquests
a la nova realitat existent avui dia, una reforma que
ha de servir per posar els fonaments d’un sindica-
lisme que tingui com a eix central la participació
de les afiliades i afiliats en les estructures de la In-
tersindical-CSC, ja sigui tant a nivell territorial com
a nivell de federacions, així com dotar d’eines als
afiliats i afiliades perquè esdevinguin militants al
servei de la classe treballadora i del país.
La segona cita amb què ens trobarem les afiliades
serà el proper 22 de novembre, en què ens reuni-
rem per escollir un nou Secretariat Confederal i la
línia sindical a seguir durant els propers anys.
Com a joves que formem part del sindicat, veiem
aquest procés congressual com una oportunitat
per seguir avançant cap a la consolidació d’una al-
ternativa sindical a les grans centrals sindicals es-
panyoles, creiem que és una oportunitat per seguir
avançant cap a la necessària construcció d’un sin-
dicalisme nacional i de classe fort al servei de les
classes treballadores del país. L’actual context
econòmic encara fa més necessària l’existència
d’aquesta alternativa als dos grans sindicats espa-
nyols que han claudicat des de fa molt de temps als
interessos del gran capital, quedant integrats en el
sistema, esdevenint un fre per als interessos de la
classe treballadora.
Entenem que aquests congressos han de servir
per bastir un sindicat que recuperi i posi en primer
pla el sentiment de classe, recuperant l’essència
del concepte de lluita de classes, que entengui el
país de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i que
sumi esforços dins del bloc català i de classe, en el
procés d’emancipació nacional i social que somiem
per a les classes populars dels Països Catalans.
Creiem en un sindicalisme on la militant i la sec-
ció sindical, sense oblidar l’arrelament i les lluites
al territori, han de ser el pal de paller d’aquesta
lluita en la que creiem, un sindicalisme que toqui
de peus a terra. No en va, als centres de treball
juguem amb les regles que ens marquen i, per això,
cal mantenir un bon servei d’assessorament i ser-
veis jurídics que acompanyi i assessori a la nostra
gent quan ho necessiti, però al mateix moment
creiem en un sindicalisme combatiu, que no re-
nunciï a l’acció col·lectiva a canvi d’un plat de llen-
ties, un sindicalisme que disputi quotes de poder al
capital i involucrat en les lluites en defensa del ter-
ritori. I la Intersindical-CSC és l’organització més
preparada per acabar esdevenint aquesta eina tan
necessària per a la classe treballadora catalana i,
per aquest motiu, en renovarem un altre cop la
nostra confiança.
Com va dir el poeta, tot està per fer i tot és pos-
sible.
6 Història

Evolució de la Jornada Laboral a la UE

La reivindicació d’una jornada laboral digna que per-
meti la conciliació entre la vida familiar i laboral ha es-
tat un dels cavalls de batalla més importants al llarg de
la història de la lluita obrera. Aquesta lluita comença
al s.XVIII amb la Revolució Industrial, època en la que
la classe treballadora vivia en una situació de pèssimes
condicions laborals pel que fa a la salut, riscos, horaris,
conciliació, etc.
En aquest moment comencen a articular-se petites or-
ganitzacions obreres que intenten fer front a la situació
amb demandes bàsiques com la regulació del treball
infantil o l’augment dels salaris a un mínim digne per
viure. Però no és fins un segle després, amb la segona
Revolució Industrial, que la lluita obrera es comença a
consolidar i a agafar protagonisme. És precisament en
aquest moment que se celebra la famosa manifestació
del 1r de maig a Chicago.
El primer gran triomf de la classe treballadora es dóna
amb la Revolució Russa, època en la que les millores
laborals que es donen a la Unió Soviètica s’expandeixen
arreu d’Europa i el món, fins que s’aconsegueix el re-
coneixement internacional de la jornada laboral de 8
hores.
Al 1951 se signa el Tractat de París, embrió del que és
avui en dia la Unió Europea. Amb aquest tractat comer-
cial comença a articular-se el sistema econòmic europeu
amb el que ens trobem avui en dia. Per als Països Cata-
lans, el punt d’inflexió es dóna al 1986, amb l’entrada
de l’Estat espanyol a la Unió Europea (el francès n’era
membre fundador), i al 1992 amb el tractat de Maas-
trich. A partir d’aleshores es comencen a compartir
les competències en mercat interior, política econòmi-
ca, treball, etc., fins a consolidar l’Estat del Benestar
Europeu que té com a element principal el potencial
econòmic, i que cada vegada deixa més de banda el
benestar comú de les persones i de la classe treballa-
dora, enfront dels interessos econòmics i polítics dels
governants europeus, fins a tal punt d’estar debatent
actualment la Directiva Europea de les 65 hores.

Més informació i més detallada al segon document de

Joves i Sindicalisme (al web de l’Espai Jove).

Recomanació El mercado y la globalización

Autor: José Luis Sampedro

Editorial: Destino

Aquest llibre presenta una introducció al món globalitzat, des d’un

punt de vista crític, per tal que els i les desconeixedores d’economia,
finances i política internacional puguin obtenir les seves primeres
nocions en la matèria, així com els i les ja iniciades puguin ordenar
els coneixements de què ja disposen.

Una explicació pedagògica, senzilla i plena d’exemples ajuden a no

fer el llibre carregós, sinó lleuger i amè.