Allioli 11-12

Allioli
QUADERNS DE LENSENYAMENT DEL PAS VALENCI NM. 245 POCA IV SETEMBRE 2011
LA GUIA DEL PROFESSORAT
2011-12
EL SISTEMA EDUCATIU NORMATIVA DESPLEGAMENT DE LA LOE: INFANTIL, PRIMRIA, SECUNDRIA, LA PROMOCI EN LESO, ENSENYAMENTS NO OBLIGATORIS I DE RGIM ESPECIAL TUTORIES I ASSIGNACI DE GRUPS ELS PROGRAMES EDUCATIUS EL CONCURS DE TRASLLATS OPOSICIONS 2012 REGULACI DE LES ITINERNCIES CONTRACTES A TEMPS PARCIAL FORMACI PERMANENT DEL PROFESSORAT ELS PROGRAMES DENSENYAMENT EN VALENCI CAPACITACI EN LLENGES EDUCACI EXTERIOR SISTEMES DE PROTECCI: MUFACE I SEG. SOCIAL JORNADA ESCOLAR SALUT LABORAL JUBILACIONS SEXENNIS PERMISOS I LLICNCIES EXCEDNCIES REVISAT LA NMINA (ACTUALITZAT) CALENDARI ESCOLAR 2011/2012
STEPV
INTERSINDICAL VALENCIANA
2 / 245 / SETEMBRE 2011
ENSENYAMENT Com cada nou curs, us presentem La Guia del professorat i dels centres 2011/2012, que arriba amb tota la informaci til per encarar el curs. Estar informat s tindre la capacitat de decidir.
NDEX Allioli 245 setembre 2011

3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16/21 22 23 24 25 26 27 28 29 30/31 32 33 34/35 36 37 38 39 40 Una Guia per encarar el nou curs El sistema educatiu Normativa comuna Normativa : Infantil Normativa : Primria Normativa : Secundria Com es promociona en lESO Normativa: Batxillerat, FP i educaci dadults Normativa: Ensenyaments artstics, esportius i didiomes Normativa: Tutories i assignaci de grups Normativa: Programes datenci a la diversitat Normativa:Plans i programes dinnovaci El concurs de trasllats Formaci permanent del professorat Oferta formativa de lEscola Melchor Botella Revisat la nmina Regulaci de les itinerncies. Temps parcial Els programes densenyament en valenci Capacitaci en llenges. Educaci Exterior Sistemes de protecci: MUFACE Sistemes de protecci: Seguretat social La jornada laboral Salut laboral El perms de maternitat de les funcionries interines Permisos i llicncies Jubilacions Excedncies Laccs a la funci pblica docent Resultats eleccions sindicals / Lrea de moviments socials Calendari escolar 2010/2011
Allioli
POCA IV - N. 245 Setembre 2011 STEPV-Iv DIRECTOR: Amadeu Sanz COORDINACI: Rosa Roig REDACCI: Marc Candela Beatriu Cardona Vicent Maur PRODUCCI: Pep Ruiz MAQUETACI: Grcia Ausis, Jordi Boluda, Amadeu Sanz ADMINISTRACI, REDACCI I PUBLICITAT: Juan de Mena, 18, baix. 46008 Valncia. Telfon: 963919147 Fax.: 963924334 allioli.stepv@intersindical.org TIRATGE: 50.000 exemplars ISSN: 1576-0197 DIPSIT LEGAL: V-1.454-1981 FRANQUEIG CONCERTAT: 46/075 INTERSINDICAL VALENCIANA ALACANT: Glorieta P. Vicente Mojica, 5-12. 03005 T. 965985165 ALCOI: Oliver, 1-5. 03802 T. 966540602 ALZIRA: Av. Luis Suer, 284t, p. 16. 46600 T. 962400221 BENICARL: Plaa de lAjuntament, 3. 12580 T. 964465283 ELX: Maximili Thous, 121-b. 03201 T. 966225616 CASTELL: Marqus de Valverde, 8. 12003 T. 964269094 GANDIA: Sant Pasqual, 13 - 1r dta. 46700 T., F. 962950754 VALNCIA: Juan de Mena, 18. 46008 T. 963919147 XTIVA: Portal del Lle, 8, 2. 46800 T. 962283067
SETEMBRE 2010 / 234 / 3
EDITORIAL
GUIA DEL PROFESSORAT I DELS CENTRES EDUCATIUS 2011-12
UNA GUIA PER ENCARAR EL NOU CURS

Benvolguda companya, benvolgut company, Un nou curs comena. Aquest curs tenim un nou equip al capdavant de la conselleria d'Educaci. Ara, tamb de Formaci i Ocupaci. El conseller Alejandro Font de Mora ja no hi s. El sindicat valora el canvis que s'han produt i espera que el nou responsable canvie tant les maneres de dirgir-la com la poltica del seu antecesor. Per nosaltres, cal obrir les vies de dileg necessries per recuper ar la negociaci i el consens per milllorar el sistema educatiu valenci i les condicions de treball del personal que treballa als centres educatius. Un dileg que s'havia perdut en els darrers anys per les actuacions intransigents, l'aprovaci de mesures unilaterals i la continua erosi de l'ensenyament pblic per les poltiques ques es feien des de l'avinguda de Campanar. En aquests moments estem assist int a un deteriorament de l'incipient estat del benestar. Les poltiques aprovades pels diferents governs estan fent que la crisi la paguen les treballadores i treballadors. Aquestes poltiques es concreten en: retallades en els serveis pblics com educaci o sanitat; retallades dels salaris o la prdua de poder adquisitiu; augment de l'edat de jubilaci; congelaci i retallades de les pensions; ms facil itats per als acomiadaments; entrebancs a la negociaci collectiva en les empreses... Per aix, des del STEPV considerem que calen altres polques, tant a l'ensenyament com en l'mbit general. I, per aix mateix, apostem per la mobilitzaci de les treballadores i treballadors per fer front a aquesta situaci. Una mobilitzaci sostinguda i unitria, que agrupe a tots els sindicats i plataformes socials que treballen per defensar els serveis pblics i per canviar les poltiques. En l'mbit de l'ensenyament valenci tenim una de les majors taxes de "fracs escolar", d'abandonament escolar, mentre des de l'administraci s'augmenten les rtios, es redueixen les plantilles i es retallen els recursos econmics dels centres educatius. No s per aquest cam com es posar en valor l'eduaci sin amb poltiques e fectives per fer front a la situaci. Unes poltiques que han de ser consensuades amb la Comunitat Educativa. Tampoc podem oblidar que la proposta d'educaci plurilinge presentada per la Conselleria d'Educaci no s ms que propaganda i una atac al valenci. Per garantir que tot l'alumnat valenci siga competent en valenci, castell i una o ms llenges estrangeres calen altres programes lingstics d iferents al presentat. Al Pas Valenci existeixen experincies com les del CP El Castell d'Almoines que acrediten l'excellncia del model que defensa Escola Valenciana i al qual el nostre sindicat dna suport. Un model plurilinge i intercultural que t com a base que el valenci siga la llengua vehicular de l'ensenyament. En el nou curs que comena haurem d'encarar tots aquests reptes, problemes i nego ciacions. El Sindicat ho far desprs d'haver guanyat les eleccions a l'ensenyament pblic per setena vegada, haver augmentat la seua presncia en les universitats valencianes i mantindre una digna presncia en la privada. I ho farem amb un equip renovat renovat desprs de la celebraci del XI Congrs. A ms, en la Guia de serveis sindicals que vos arribar en companyia daquesta teniu tota la informaci necessria sobre els horaris de les seus del sindicat; la relaci de permanents sindicals, delegades i delegats de les Juntes de Personal i dels comits de salut laboral; estructura del sindicat en l'mbit de pas i de la teua intercomarcal. Tamb podrs trobar la informaci sobre l'Escola Sindical de Formaci Melchor Botella que ofereix una formaci de qualitat per a les persones aliades i del sector e ducatiu i sobre l'Espai Intersindical un mbit d'informaci exclusiu per les persones aliades. A ms, t'enviem un txa que serveix per comunicar-nos els canvis de qualsevol dada que consideres necessari. Finalment, volem animar-te a participar en el sindicat. Ho pots fer en les diverses rees o estructures que tenim activades i tamb en les assemblees comarcals o sectorials que convoquem periodicament. La teua participaci s necessria per enfortir i engrandir el sindicat.
STEPV
4 / 245 / SETEMBRE 2011
EL SISTEMA EDUCATIU
Ttol de Grau Ttol de Mster Ttol de Doctor
Ensenyaments Artstics Superiors
Educaci superior
Art dramtic Conservaci i restauraci de bns culturals

(no soferta al PV)
Ensenyaments universitaris
Msica i dansa
Estudis de Doctorat
Estudis de Postgrau Ttol de Tcnic Ttol de Tcnic Ttol de Tcnic Superior Superior Superior Ttol de Grau
Arts plstiques Disseny
Estudis de Grau
Ttol de Tcnic Ttol de Tcnic
Ttol de Tcnic
Nivell Mitj
Ttol Professional
Ttol de Batxillerat
2n Arts Cincies i tecnologia Humanitats i CCSS
Batxillerat
Cicles Formatius de Grau Mitj d FP
Grau Mitj dArts plstiques i Disseny
Tcnic Esportiu de Grau Mitj
Nivell Bsic
Ensenyaments professionals de msica i dansa
Educaci secundria
1r
6 cursos
Proves lliures dESO, Batxillerat i FP
Ttol Graduat ESO
Qualicaci professional
Mduls voluntaris
Mduls professionals i generals
Ensenyaments bsics
Ed. primria Ensenyaments elementals de msica i dansa
4t 3r 2n 1r 6 5 4t 3r 2n 1r Segon cicle (3-6) Primer cicle (0-3)
ESO
Ensenyaments obligatoris Formaci profesional Ensenyaments artstics Ensenyaments esportius Accs condicionat Prova diagnstica Prova daccs
Educaci Primria
Ed. Infantil
Font: Ministeri dEducaci i elaboraci prpia
Educaci Infantil
PQPI
Educaci de persones adultes
Ensenyaments dIdiomes
Grau Cicles Tcnic Superior Formatius Esportiu de dArts de Grau Grau Plstiques i Superior FP Superior Disseny
Nivell Avanat
SETEMBRE 2011 / 245 / 5
NORMATIVA COMUNA
NORMATIVA COMUNA A TOTS ELS ENSENYAMENTS

Per a una guia ms completa, consulteu la Base de dades legislativa en la web de STEPV.
http://enxarxats.intersindical.org/legiseduca/index_legiseducativa.htm
Normativa general
Llei orgnica 2/2006, de 3 de maig, d'Educaci (BOE 04/05/2006) Llei 7/2007, de 12 dabril, de lEstatut Bsic de lEmpleat Pblic (BOE 13/04/2007). Llei 10/2010, de 9 de juliol, de la Generalitat, dOrdenaci i Gesti de la Funci Pblica Valenciana (DOCV 14/07/2010).
Instruccions d'inici de curs 2011/2012

Infantil i Primria: Resoluci de 27 de juny de 2011, per la qual es dicten i aproven instruccions per a lorganitzaci i el funcionament en les escoles dEducaci Infantil de segon cicle i collegis dEducaci Primria per al curs 2011-2012 (DOCV 07/07/2011). Educaci Especial: Resoluci de 5 de juliol de 2011 per la qual saproven instruccions per al curs 20112012 en matria dorganitzaci i funcionament dels centres deducaci especial de titularitat de la Generalitat de la Comunitat Valenciana (DOCV 22/07/2011). ESO i Batxillerat: Resoluci de 28 de juny de 2011 per la qual es dicten instruccions en matria dordenaci acadmica i dorganitzaci de lactivitat docent als centres que impartisquen Educaci Secundria Obligatria i Batxillerat per al curs 20112012 (DOCV 06/07/2011). Formaci Professional: Resoluci de 9 de juny de 2011 per la qual es dicten instruccions sobre ordenaci acadmica i dorganitzaci de lactivitat docent dels centres de la Comunitat Valenciana que durant el curs 2011/12 impartisquen cicles formatius de Formaci Professional (DOCV 17/06/2011).
la Llei Orgnica 2/2006, de 3 de maig, dEducaci (BOE 09/04/2010 i correcci derrades en BOE 03/09/2010). Reial Decret 989/2000, pel qual s'estableixen les especialitats del Cos de Professors de Msica i Arts Escniques, s'hi adscriuen els professors i professores del susdit Cos i es determinen les matries que hauran d'impartir (BOE 22/06/2000). Reial Decret 1284/2002, de 5 de desembre, pel qual s'estableixen les especialitats dels Cossos de Professors d'Arts Plstiques i Disseny i Mestres de Taller d'Arts Plstiques i Disseny (BOE 20/12/2002).
Admissi alumnat
DECRET 33/2007, de 30 de mar, del Consell, pel qual es regula l'accs als centres docents pblics i privats concertats que impartixen ensenyaments de rgim general (DOCV 3/04/07).
Serveis Psicopedaggics Escolars (SPES)

Decret 53/1989, de 18 dabril, del Consell de la Generalitat Valenciana, pel qual es regulen els SPE (DOGV 25/04/1989). Ordre de 10 de mar de 1995, de la Conselleria dEducaci i Cincia, per la qual es determinen les funcions i es regulen aspectes bsics del funcionament dels SPES de sector (DOGV 15/06/1995).
Arranjament escolar infantil i primria

Instruccions conjuntes de 8 de novembre de 2002, sobre criteris generals per a la modificaci de la composici per unitats, llocs de treball i altres caracterstiques, dels Centres Docents Pblics d'Educaci Infantil (2on cicle), Primria i Educaci Especial.
Altra normativa
NOVETAT Transici primria a secundria: Ordre 46/2011, de 8 de juny, de la Conselleria dEducaci, per la qual es regula la transici des de letapa dEducaci Primria a lEducaci Secundria Obligatria (DOCV 23/06/2011). NOVETAT Programacions didctiques: Ordre 45/2011, de 8 de juny, de la Conselleria dEducaci, per la qual es regula lestructura de les programacions didctiques en lensenyana bsica (DOCV 16/06/2011). NOVETAT Xarxa centres plurilinges: Ordre 19/2011, de 5 dabril, de la Conselleria dEducaci, per la qual sestablix la Xarxa de Centres Docents Plurilinges (DOCV 15/04/2011). NOVETAT Foment de la lectura: Ordre 44/2011, de 7 de juny, de la Conselleria dEducaci, per la qual es regulen els plans per al foment de la lectura en els centres docents de la Comunitat Valenciana (DOCV 16/06/2011). Xarxa centres de qualitat: Ordre de 22 de mar de 2005, de la Conselleria de Cultura, Educaci i Esport, per la qual es regula el procediment per a la implantaci de sistemes de gesti de qualitat als centres educatius no universitaris (DOCV 15/04/2005). Sanitat escolar: Ordre de 27 de febrer de 2002, de la Conselleria de Sanitat que estableix l'informe de l'escolar com a document sanitari d'utilitzaci obligatria per a l'accs a un centre escolar o per a l'inici d'una etapa educativa (27/03/2002) Llei dautoritat del professorat: Llei 15/2010, de 3 de desembre, de la Generalitat, dAutoritat del Professorat (DOCV 10/12/2010). Convivncia escolar: Decret 39/2008, de 4 dabril, del Consell, sobre la convivncia en els centres docents no universitaris sostinguts amb fons pblics i sobre els drets i deures de lalumnat, pares, mares, tutors o tutores, professorat i personal dadministraci i servicis (09/04/2008).
Desplaaments i supressions cossos de secundria

Ordre d1 de juliol de 2002, de la Conselleria de Cultura i Educaci , per la qual es regula ladscripci i els desplaaments per modificaci de les plantilles docents, dels cossos de professors.Ensenyana Secundria, professors tcnics de Formaci Professional i dels cossos que impartixen Ensenyances de Rgim Especial (DOCV 12/07/2002, modificat per ORDRE de 26 de juny de 2003 en DOCV 23/07/2003 i correcci derrades en DOCV 24/07/2003).
Incompatibilitats
Reial Decret 598/1985, pel qual es desenvolupa la llei 53/1984, d'incompatibilitats del personal al servei de les administracions pbliques (BOE 04/05/1985).
Organitzaci centres
Decret 233/1997, pel qual s'aprova el reglament orgnic i funcional de les escoles d'educaci infantil i dels collegis d'educaci primria (DOGV 08/09/1997). Decret 234/1997, pel qual s'aprova el reglament orgnic i funcional dels instituts d'educaci secundria (DOCV 08/09/1997). Ordre de 31 de juliol de 1998, per la qual es regulen les seccions dels instituts d'educaci secundria (DOCV 20/08/1998).
Indemnitzacions per ra de servei

Decret 24/1997, sobre indemnitzacions per ra de servei i gratificacions per serveis extraordinaris (DOGV 17/02/1997 modificat per DECRET 88/2008, de 20 de juny en DOCV 24/06/08 i per DECRET 64/2011, de 27 de maig, en DOCV 30/05/11).
Requisits mnims centres Especialitats

Reial Decret 1834/2008, de 8 de novembre, pel qual es defineixen les condicions de formaci per a lexercici de la docncia en lESO, el batxillerat, la formaci professional i els ensenyaments de rgim especial i sestableixen les especialitats dels cossos docents densenyament (BOE 28/11/2008). Reial Decret 336/2010, de 19 de mar, pel qual s'estableixen les especialitats dels Cossos de Catedrtics i de Professors dEOI als quals es refereix Reial decret 132/2010, de 12 de febrer, pel qual s'estableixen els requisits mnims dels centres que imparteixen els ensenyaments del segon cicle de l'educaci infantil, l'educaci primria i l'educaci secundria (BOE 12/03/2010). Reial Decret, de 15 de mar, pel qual sestableixen els requisits mnims dels centres que impateixen ensenyaments artstics regulats en la Llei Orgnica 2/2006, de 3 de maig, dEducaci (BOE 09/04/2010).
6 / 245 / SETEMBRE 2011
NORMATIVA
EDUCACI INFANTIL
Etapa educativa amb identitat prpia. Sordena en dos cicles. El primer, ns als tres anys dedat, i el segon, dels tres als sis. Aquest ltim cicle t carcter voluntari i gratut. n Currculum. Els continguts per al primer cicle i el currculum per al segon sexpliciten en dos decrets, que citem ms avall en cadascun dels cicles. n Organitzaci. Els continguts sorganitzen en rees corresponents a mbits propis de lexperincia i del desenvolupament, i saplicaran per mitj dunitats globalitzades. n rees. El coneixement de si mateix i autonomia personal; El medi fsic, natural, social i cultural (cont lor-
http://www.edu.gva.es/ocd/areaord/val/ordenacion_infantil.htm
REIVINDICACIONS PENDENTS
Reconeixement que leducaci infantil s una etapa amb identitat prpia i nica. Cal un currculum unicat per a tota letapa. Regulaci dun ROF especc per als centres dinfantil, amb els trets caracterstics i organitzadors dels ensenyaments.
ganitzaci dels continguts matemtics); Els llenguatges: comunicaci i representaci. n Avaluaci. LOrdre de 24/08/2008 arreplega les caracterstiques (global, continua i formativa), el procs per mig de lobservaci directa i sistemtica, i els documents davaluaci que conguren lhistorial educatiu de lalumnat (qestionari dinici descolaritat, informe inicial, informe qualitatiu al nalitzar cada curs i al nalitzar cada cicle). n Currculums. Els nous currculums incorporen aspectes, com el descobriment de les TIC en laula; la iniciaci en la lectoescriptura i habilitats logicomatemtiques; el tractament de preocupacions socials actuals (convivncia, resoluci pacca de conictes, respecte de les cultures prximes...).
PRIMER CICLE DINFANTIL

n Currculum. Decret 37/2008, del Consell. La principal novetat s la consideraci del carcter educatiu del cicle. El decret nestableix els continguts: objectius, continguts, metodologia, rees dexperincies i criteris davaluaci. La Conselleria sha comproms a obrir la negociaci dun ROF especc per a les escoles dinfantil (0-3 anys). n Organitzaci. Lorganitzaci del temps ha de donar resposta a les necessitats biolgiques dalimentaci, higiene, descans, seguretat, relaci i comunicaci, entre altres atencions. n Coordinaci. La Conselleria ha de garantir la coordinaci pedaggica dels centres del primer cicle amb els del segon cicle, prxims entre ells. n Requisits mnims del centres que impar-
tisquen el Primer Cicle dInfantil.

Decret 2/2009, de 9 gener que determina les rtios, la tipologia de centres, condicions de les installacions, les plantilles amb el tipus de professorat. Els centres tenen 3 anys per adequar-se a aquests requisits.
n Requisits mnims del centres que impartisquen el Segon Cicle dInfantil. Decret 2/2009, de 9 de gener. Es determinen les rtios, la tipologia de centres, condicions de les installacions, les plantilles amb el tipus de professorat. Els centres tenen un termini de 3 anys per adequar-se a aquests requisits.
Transferncia a Educaci de tot el personal que treballa en aquests centres. Incorporaci immediata del personal de les plantilles. Ampliaci de la xarxa pblica de centres daquest cicle. Reconeixement ple del carcter educatiu del treball de les educadores i educadors i, consegentment, adequaci de la classicaci d'aquests llocs de treball. Creaci de departaments d'orientaci en tots els centres dinfantil (funci preventiva i compensatria).
SEGON CICLE DINFANTIL

n Currculum. Decret 38/2008, de 28 de mar, del Consell. El currculum comprn objectius, continguts, metodologia i criteris davaluaci. n Coordinaci. Per a assegurar mecanismes de continutat en el procs educatiu de lalumnat i facilitar-ne ladaptaci en la transici dun cicle a laltre i duna etapa a laltra, els centres estaran coordinats pedaggicament. La Conselleria elaborar una normativa reguladora. n Incorporaci de langls. Resoluci de 30/07/2008, per la qual sestableixen els requisits bsics, criteris i procediments per aplicar en els centres educatius un programa deducaci plurilinge que permitisca fomentar una primera aproximaci a la llengua anglesa. Ampliaci de les plantilles dels centres per a aplicar el nou currculum en el segon cicle i que els mestres especialistes puguen fer recolzar, en la labor docent, els ensenyaments que ho requerisquen (educaci fsica, msica, angls). Dotaci de mestres amb lespecialitat dangls per garantir lensenyament des del segon cicle dInfantil a tots els centres.
n Suport daltres mestres. Quan els ensenyaments ho requerisquen, el professorat dinfantil pot rebre suport de mestres daltres especialitats (article 2.4. del decret).
SETEMBRE 2011 / 245 / 7
NORMATIVA
EDUCACI PRIMRIA
Decret de currculum PRIMRIA
Aplicaci dels nous ensenyaments establerts pel Decret 111/2007, de 29 de juliol, en tots els cicles. El decret deneix leducaci primria com lensenyament bsic i, per tant, t carcter obligatori i gratut. Entn per currculum el conjunt dobjectius, competncies bsiques, continguts, mtodes pedaggics i criteris davaluaci.
http://www.edu.gva.es/ocd/areaord/val/ordenacion_primaria.htm
Ampliaci de les plantilles per adequarles a les necessitats del nou currculum, per atendre a les diferents necessitats del nostre alumnat de compensaci educativa, amb N.E.E. i amb altes capacitats intellectuals), per assegurar els programes densenyament bilinge i per a fomentar laprenentatge de llenges estrangeres per mig de la implantaci de programes densenyament bilinge enriquit. Dotaci de personal administratiu a tots els centres dinfantil, infantil i primria, educaci especial i formaci de persones adultes, segons la segent relaci: de 100 a 199 alumnes, plaa; de 200 a 399 alumnes, una plaa; de 400 a 899 alumnes, dues places; ms de 900 alumnes, tres places. Regulaci de la jornada contnua. El debat, malgrat la resistncia de Conselleria, encara ha de continuar. Els nous models de jornada i temps escolars estan avalats per la LOE, que permet estructures organitzatives variades i de futur, una norma que dna legitimitat i cobertura legal a qualsevol model organitzatiu que compte amb el suport democrtic de la comunitat educativa. El Sindicat proposa que cada centre debata el model de jornada que millor sadeque a les seues necessitats i que servisca per a vertebrar el seu projecte educatiu. Revisi i negociaci de tota la normativa obsoleta dorganitzaci dels centres.
n Competncies bsiques. Sn elements integrants del currculum, xades en l'annex I del Reial Decret 1513/2006, de 7 de desembre. Encara que aquestes competncies s'han d'adquirir en nalitzar l'ensenyament bsic, l'educaci primria ha de contribuir a la seua consecuci a travs de les distintes rees en qu s'organitza. n Avaluaci de diagnstic de les competncies bsiques. La LOE (article 21) determina que es dur a terme en acabar el segon cicle. Tindr carcter formatiu i orientador per als centres i informatiu per a les famlies i per al conjunt de la comunitat educativa. No tindr efectes acadmics. n Horari Ordre de 28 dagost de 2007, per la qual es regula lhorari en lEducaci Primria. n Atenci a la Diversitat Decret 39/1998, de 31 de mar, del Govern Valenci, dordenaci de leducaci per a latenci de lalumnat amb necessitats educatives especials (DOGV de 17 dabril). - Orde 16 de juliol de 2001, per la qual es regula latenci a lalumnat amb necessitats educatives especials escolaritzat en centres dEducaci Infantil (Segon Cicle) i Educaci Primria (DOGV 17.09.2001). n Premis i Mencions - Ordre 59/2010, de 2 de juny, de la Conselleria dEducaci, per la qual es regula la menci honorca i la convocatria dels premis extraordinaris al rendiment acadmic dEducaci Primria de la Comunitat Valenciana a partir del curs 2009-2010.
n Organitzaci. Sis cursos acadmics, que ordinriament cal cursar entre els sis i els dotze anys. Shi organitzen tres cicles de dos anys acadmics. Cada cicle constitueix la unitat de programaci i davaluaci. n Currculum. Les novetats principals sn: Les tecnologies de la informaci i la comunicaci (TIC) han destar integrades en totes les rees. Tractament de preocupacions socials actuals (convivncia, resoluci pacca de conictes, respecte de les cultures prximes...). Nova rea dEducaci per a la ciutatania i els drets humans. n Coordinaci. La tutora o el tutor coordinar el treball del grup del professorat corresponent i mantindr una relaci permanent amb la famlia. n Avaluaci. Est regulada en lOrdre de 13/12/2007. Com a novetat, es reintrodueixen els termes Excellent, Notable, B, Sucient, Insucient. Savaluar el grau d'adquisici de les competncies bsiques. Els documents ocials d'avaluaci sn: l'expedient acadmic, les actes d'avaluaci, l'historial acadmic, l'informe personal de trasllat i l'informe d'aprenentatge.
HORARIS
REES CONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL I SOCIAL EDUCACI ARTSTICA EDUCACI FSICA CASTELL: LLENGUA I LITERATURA VALENCI: LLENGUA I LITERATURA LLENGUA ESTRANGERA MATEMTIQUES ED. CIUTADANIA I DRETS HUMANS RELIGI / ATENCI EDUCATIVA TOTAL PRIMER CICLE 1r curs 3 3 3 4 4 1,5 5 1,5 25 2n curs 3 3 3 4 4 1,5 5 1,5 25 SEGON CICLE 3r curs 4 3 2 4 4 2,5 4 1,5 25 4t curs 4 3 2 4 4 2,5 4 1,5 25 TERCER CICLE 5 curs 3 2 2 3,5 3,5 3 5 1,5 1,5 25 6 curs 4 2 2 4 4 3 4,5 1,5 25
8 / 245 / SETEMBRE 2011
NORMATIVA
EDUCACI SECUNDRIA OBLIGATRIA

http://www.edu.gva.es/ocd/areaord/val/ordenacion_eso.htm
n Plantilles Ordre 101/2010, de 27 de desembre, de la Conselleria dEducaci, per la qual sestablixen criteris per a la dotaci de plantilles i per a la determinaci de condicions de treball del professorat dels centres docents pblics que impartixen ESO, Batxillerat i Formaci Professional dependents de la conselleria competent en matria deducaci (DOCV 25/01/2011). n Decret de currculum ESO Decret 112/2007, de 20 de juliol, del Consell, pel qual s'establix el currculum de l'ESO (DOCV 24/07/2007). n Horaris ESO Ordre de 29 d'abril de 2008, de la Conselleria d'Educaci, per la qual es regula l'horari de l'educaci secundria obligatria (DOCV 15/05/2008). n Optatives Ordre de 27 de maig del 2008, de la Conselleria d'Educaci, per la qual es regulen les matries optatives en l'educaci secundria obligatria (DOCV 12/06/2008 modicat per Ordre 64/2010, de 16 de juny en DOCV 29/06/2010). El catleg d'optatives actualitzat s el segent: 1. Doferta obligada per a tots els centres 1r Segona llengua estrangera, Informtica, Taller de Llengua: Castell; Taller de Llengua: Valenci; i Taller de Matemtiques 2n Segona llengua estrangera, Informtica, Taller de Llengua: Castell; Taller de Llengua: Valenci; i Taller de Matemtiques 3r Segona llengua estrangera, Informtica, Cultura Clssica, i Orientaci i iniciaci professional 4t Treball monogrc dinvestigaci, i Angls Prctic 2. D'oferta general, en funci de les possibilitats i recursos dels centres 1r Taller de Msica, Comunicaci Audiovisual, i Angls Prctic 2n Taller de Disseny, Taller de Tecnologies, Taller del Gegraf i de lHistoriador, i Angls Prctic 3r Dramatitzaci/Teatre, Educaci Mediambiental, Lab. de Biologia i Geologia, Lab. de Fsica i Qumica, Taller de Matemtiques, Taller de Llengua Castellana, Taller de Valenci, Angls Prctic, Taller de Llengua Estrangera, Sector Turstic en la CV, Ampliaci de Geograa i Histria dEspanya, Empresa i Iniciatives Emprenedores, i Llengua i Cultura Xinesa. 4t Ampliaci de geograa i histria dEspanya, Empresa i Iniciatives Emprenedores, i Llengua i Cultura Xinesa 3. De disseny propi (noms en 3r): matries optatives diniciaci professional vinculades a les ensenyances de formaci professional del centre o del seu entorn productiu; cal autoritzaci expressa de la Conselleria. n Avaluaci Ordre de 14 de desembre de 2007, de la Conselleria dEducaci, sobre avaluaci en ESO (DOCV 21/12/2007). Mapa conceptual sobre promoci: vegeu pgina 9. Resoluci de 5 de mar de 2008, de la Direcci General d'Ordenaci i Centres Docents per la qual es dicten instruccions per a formalitzar els documents bsics d'avaluaci i s'establix el procediment de sollicitud d'assignaci del nmero d'historial acadmic per a Educaci Primria i Educaci Secundria Obligatria (DOCV 14/03/2008). Documents ocials davaluaci: expedient acadmic, actes davaluaci, historial acadmic de lESO i informe personal de trasllat. Competncies bsiques. Estan xades en lannex I del R.D. 1631/2007, de 29 de desembre (BOE 05/01/2007). Shan dadquirir en nalitzar lensenyament bsic. Avaluaci de diagnstic de les competncies bsiques aconseguides. La LOE (Art. 29) determina que es realitzar en acabar el 2n curs de lESO. Tindr carcter formatiu i orientador per als centres i informatiu per a les famlies i comunitat educativa. No tindr efectes acadmics.
Recuperaci de l'Acord de Plantilles denunciat unilateralment per la Conselleria, amb tots els desdoblaments, reforos, hores d'optativitat i increments horaris que contemplava. Extensi i garantia dels programes d'ensenyament en valenci a tots els trams educatius, amb catalogaci lingstica dels llocs de treball. Disminuci del nombre total de grups i dalumnat que ha datendre cada docent. Reducci de l'horari lectiu per millorar latenci i la comunicaci professoratalumnat. Eliminaci del nombre mnim dalumnat per constituir optatives, si en el centre hi ha professorat. Publicaci dels perls del centres i negociaci anual de la planicaci educativa.
n Altra normativa Ordre de 30 de setembre de 2009, de la Conselleria d'Educaci, per la qual es regula la convocatria i el procediment per a la selecci de centres de prctiques i s'establixen orientacions per al desMATRIES enrotllament del Prcticum dels ttols ocials Cincies de la Naturalesa de mster que habiliten Biologia i Geologia (*) per a exercir les profesFsica i Qumica (*) sions de professor d'eEducaci eticocvica ducaci secundria obEducaci Fsica ligatria i batxillerat, Educaci plstica i visual (*) formaci professional i C. socials, Geograa i Histria ensenyances d'idiomes Ed. ciutadania i els D. humans (DOCV 15/10/2009).
(*) Dacord amb lart. 7.4 del Decret 112/2007, del Consell, pel qual sestableix el currculum de lESO, lalumnat cursar tres daquestes matries. Els centres hauran doferir-les agrupades per opcions que conguren vies formatives coherents. Aquestes opcions es vincularan preferentment amb els estudis que, amb posterioritat, cursar lalumnat en leducaci secundria postobligatria.
HORES SETMANALS
1r 3 2 3 3 3 3 3 3 2 2 2 1 30 2n 3 2 3 1 3 3 3 4 3 2 2 1 30 3r 2 2 2 2 3 3 3 3 3 2 3 1 2 1 32 4t 3 3 2 2 3 3 3 3 3 4 3 1 1 3 3 3 3 1 32
Castell: llengua i literatura Valenci: llengua i literatura Llengua estrangera Matemtiques Msica (*) Tecnologies Religi Optativa Informtica (*) Llat (*) Segona llengua estrangera (*) Tecnologia (*) Tutoria TOTAL
Atenci a la diversitat Consulte la pg. 13 daquesta guia i la web
SETEMBRE 2011 / 245 / 9
PROMOCIONAR EN LESO
2 o 3 matries suspeses
PRIMER ESO
REPETEIX
amb un Pla Especfic Personalitzat
Tot aprovat
3 o ms matries suspeses
PASSA
amb programa de refor pendents
SEGON ESO
REPETEIX
Tot aprovat
s repetidor de 2n
No ha repetit 2 vegades
PROMOCIONA
amb mesures datenci
HA REPETIT JA EN ESO
PASSA
TERCER ESO
REPETEIX
Tot aprovat
s repetidor de 3er ESO
No ha repetit 3r ESO
PROMOCIONA
amb mesures datenci
HA REPETIT JA EN ESO
PASSA
QUART ESO
REPETEIX
Tot aprovat
3 o ms matries suspeses No ha repetit abans s repetidor de 4t ESO HA REPETIT JA EN ESO
TTOL GRADUAT ESO
PDC
PROGRAMA QUALIFICACI PROFESSIONAL INICIAL
10 / 245 / SETEMBRE 2011
NORMATIVA
BATXILLERAT, FP I EDUCACI DADULTS

n Batxillerat Decret 102/2008, d'11/07 del Consell, pel qual s'establix el currculum del Batxillerat (DOCV 15.07.2008). Ordre de 24/11/2008, de la Conselleria, sobre avaluaci en batxillerat en la Comunitat Valenciana (DOCV 15/12/2008). Ordre de 17/06/2009, de la Conselleria dEducaci, per la qual es regulen les matries optatives en el batxillerat (DOCV 07/07/2009). Ordre de 19/06/2009, de la Conselleria, per la qual es regula lorganitzaci i el funcionament del batxillerat dirn, nocturn i a distncia a la C.V. (DOCV 30/06/2009). n Formaci de persones adultes (FPA) Llei 1/95, de 20 de gener, de la Generalitat Valenciana, dFPA (DOCV 31/01/1995) . Decret 220/1999, del Consell, pel qual es regulen els programes formatius que guren en la Llei 1/95, de 20 gener, de la Generalitat Valenciana, i s'estableix el currculum (DOCV 18/02/2000). Ordre de 14 de juny de 2000 que regula la implantaci dels programes formatius dirigits a la formaci de persones adultes, i que dicta instruccions per a l'organitzaci i funcionament dels centres dFPA (DOCV 28/06/2000). n Formaci professional Normativa bsica: Llei orgnica 2/2002, de les qualicacions i de la formaci professional (BOE 20/06/2002). R.D. 1538/2006, de 15/12, que estableix l'ordenaci general de la F.P. (BOE 03/01/2007). R.D. 777/1998, de 30/04, pel qual es desenvolupen aspectes de l'ordenaci dFP (BOE 08/05/1998) Catleg Nacional de les Qualicacions Professionals: http://www.educacion.gob.es/educa/incual/ice_catalogoWeb.html Ordre 78/2010, de 27 dagost, de la Conselleria dEducaci, per la qual es regulen determinats aspectes de lordenaci i organitzaci acadmica dels cicles formatius dFP (DOCV 3/09/2010). Avaluaci: Ordre 79/2010, de 27 dagost, de la Conselleria dEducaci, per la qual es regula lavaluaci de lalumnat dels cicles formatius dFP (DOCV 6/09/2010). FCT: Resoluci d1 de setembre de 2010, de la Direcci General dAvaluaci, Innovaci i Qualitat Educativa i de la Formaci Professional de la Conselleria dEducaci, per la qual es publiquen els documents i models de gesti del mdul professional de Formaci en Centres de Treball (DOCV 8/09/2010 i correcci derrades en DOCV 10/09/2010). Novetat: Resoluci de 9 de juny de 2011, de la Direcci General dOrdenaci i Centres Docents, de la Direcci General dAvaluaci, Innovaci i Qualitat Educativa i de la Formaci Professional i de la Direcci General de Personal, per la qual es dicten instruccions sobre ordenaci acadmica i dorganitzaci de lactivitat docent dels centres que durant el curs 2011-2012 impartisquen cicles formatius dFP (DOCV 17/06/2011). Novetat: Resoluci de 10 de juny de 2011, de la Secretaria Autonmica dEducaci, de la Conselleria dEducaci, per la qual es publica la relaci despecialitats i mduls de cicles formatius amb dedicaci susceptible de desdoblament per al curs 2011-2012 (DOCV 28/06/2011). FP a distncia: Ordre de 4 de juliol de 2008, de la Conselleria dEducaci, per la qual es regula lorganitzaci de les ensenyances dels Cicles Formatius de Formaci Professional en la modalitat semipresencial o a distncia en centres pblics de la Comunitat Valenciana (DOCV 31/07/08).
n Batxillerat No a la concertaci. Continutat dels Programes dEnsenyament en Valenci. Manteniment de les tres hores de Filosoa. Continutat dHistria de la msica com a optativa de 1r. Manteniment de lactual estructura doferta deconomia i amplicaci en 2n. Oferta en tots els centres de la modalitat de batxillerat cienticotecnolgic sense condicionar-ho al nombre d'alumnat. Eliminaci de les dues hores de religi o oferida fora dhorari. n Formaci Professional Control pblic de les activitats formatives d'FP i dels ttols i certicats professionals. Modicaci de les normes que regulen la composici dels consells de lFP per a donar cabuda a tots els sindicats. Gesti democrtica dels centres integrats d'FP: elecci dels crrecs directius pel consell escolar del centre. Rtio mxima de 20 alumnes per aula, amb desdoblaments en els mduls prctics. Disseny d'una formaci i orientaci laboral orientada cap a una cultura sindical solidria i participativa en el mn del treball. Ampliaci i potenciaci de lFP a distncia i reconeixement de la tasca docent en els horaris del professorat. n FPA Negociaci i transformaci de les places no ocupades, catalogades ara com a 1r cicle dESO, per tal que puguen ser cobertes de forma denitiva pel prof. del cos de mestres. Dotaci de personal administratiu en tots els centres. Establiment dun calendari de negociaci dun ROF propi que en preveja lespecicitat Negociaci dels horaris del professorat.
Normativa prpia del Pas Valenci:

Decret 115/2008, d1 dagost, del Consell, pel qual es regulen els centres integrats dFP (DOCV 05/08/08). PQPI: Ordre de 19 de maig de 2008, de la Conselleria dEducaci, per la qual es regulen els programes de qualicaci professional inicial (DOCV 23/06/08).
RECULL DE NORMATIVA AL WEB DE SINDICAT http://enxarxats.intersindical.org/legiseduca/index_legiseducativa.htm
SETEMBRE 2011 / 245 / 11
NORMATIVA
ARTSTICS, ESPORTIUS I DIDIOMES

n Ensenyaments artstics
Conservatoris elementals i professionals

Msica: Decrets 158/2007 i 159/2007, de 21 de setembre, del Consell, pel qual sestablixen els currculums de les ensenyances professionals i elementals de Msica, respectivament, i es regula laccs a estes ensenyances (DOCV 25/09/2007). Dansa: Decrets 156/2007 i 157/2007, de 21 de setembre, del Consell, pel qual sestablix el currculum de les ensenyances professionals i elementals de Dansa, respectivament, i es regula laccs a estes ensenyances (DOCV 25/09/2007). Convalidacions amb ESO i Batxillerat: Reial Decret 242/2009, de 27 de febrer, pel qual sestableixen convalidacions entre els ensenyaments professionals de Msica i de Dansa i lESO i el Batxillerat, aix com els efectes que sobre la matria dEducaci fsica han de tenir la condici desportista dalt nivell o alt rendiment i els ensenyaments professionals de Dansa (BOE 28/02/2009). Ordre 71/2010, de 15 de juliol, de la Conselleria d'Educaci, per la qual es regula el procediment per a sollicitar la convalidaci i exempci de matries en lESO i el Batxillerat per part de l'alumnat que cursa simultniament ensenyances professionals de msica i de dansa, o b que acredita la condici d'esportista d'alt nivell, d'alt rendiment o d'elit (DOCV 30/07/2010 modicat per lOrdre 27/2011, de 5 de maig en DOCV 13/05/2011).
ments artstics superiors de Grau en Dansa establertes en la Llei Orgnica 2/2006, de 3 de maig, dEducaci (BOE 05/06/2010). Disseny: Reial Decret 633/2010, de 14 de maig, pel qual es regula el contingut bsic dels ensenyaments artstics superiors de Grau de Disseny establertes en la Llei Orgnica 2/2006, de 3 de maig, dEducaci (BOE 05/06/2010). Arts Plstiques (Cermica i Vidre): Reial Decret 634/2010, de 14 de maig, pel qual es regula el contingut bsic dels ensenyaments artstics superiors de Grau en Arts Plstiques en les especialitats de Cermica i Vidre establertes en la Llei Orgnica 2/2006, de 3 de maig, dEducaci (BOE 05/06/2010).
(DOCV 31/07/2009). Ordre de 23 de juny per la qual es regula l'organitzaci i el funcionament de That's English (DOCV 10/07/2008). n Ensenyaments esportius Reial Decret 1363/2007, de 24 doctubre, pel qual sestableix lordenaci general dels ensenyaments esportius de rgim especial (BOE 08/11/2007).
n CONSERVATORIS Actualitzaci del reglament orgnic funcional dels Conservatoris Elementals i Professionals. Regulaci de les funcions dels Professors Pianistes acompanyants i rtios dalumnes por professor. Regulaci de lassignatura de Msica de Cmbra. Adaptaci i integraci del Barem del Concurs de trasllats de conservatoris a la resta de cossos de secundria. n ISEA Exigncia que tot el professorat, dels ensenyaments superiors i dels cicles formatius, s'adscriga a l'ISEA. Manteniment de les borses de treball en el trasps de competncies a lISEA. Flexibilitat per a poder triar ms d'una especialitat. Estabilitzaci de les plantilles, amb mesures urgents i sostingudes que eviten el nivell d'eventualitat i la falta de transparncia en ladjudicaci de les comissions de servei. Obertura de les borses de treball necessries, com dansa contempornia. Establiment de frmules d'estabilitat del professorat inter i especialment dels mestres de taller en escoles d'art i superior de disseny. Revisi de lhorari total lectiu del professorat i adaptaci als estudis superiors. Establiment duna mesa de negociaci que respecte la composici de lactual mesa sectorial deducaci. n EOI Expedici del nivell C1 pels certicats de nivell avanat de les Escoles Ocials d'Idiomes. Ampliaci i consolidaci de la xarxa amb edicis propis. Construcci immediata de la segona escola a Valncia. Establiment dun calendari de negociaci dun ROF propi que en preveja lespecicitat. LOrdre que es publicar ha estat rebutjada pel sindicat i pel conjunt del professorat.
Institut Superior dEnsenyaments Artstics (ISEA)

Llei 8/2007, de 2 de mar, de la Generalitat, dOrdenaci de Centres Superiors dEnsenyances Artstiques i de la creaci de lISEA (DOCV 08/03/2007). Estatuts: Decret 82/2009, de 12 de juny, del Consell, pel qual saproven els Estatuts de lISEA (DOCV 17/06/2009). Consell de Direcci: Resoluci de 22 dabril de 2010, del president de lISEA, per la qual es nomenen els membres no nats del Consell de Direcci de lesmentat institut (DOCV 11/05/2010).
Altres
Professorat especialista: Reial Decret 1560/1995, de 21 de setembre, pel qual es regula el rgim de contractaci de professorat especialista (BOE 21/10/1995). n Escoles Ocials dIdiomes (EOI)
Ensenyaments Artstics Superiors

Ordenaci general estatal: Reial Decret 1614/2009, de 26 doctubre, pel qual sestableix lordenaci dels ensenyaments artstics superiors regulats per la Llei Orgnica 2/2006, de 3 de maig, dEducaci (BOE 27/10/2009 i correcci derrades en BOE 06/11/2009). Ordenaci general autonmica i plans destudis: Decret 48/2011, de 6 de maig, del Consell, pel qual sestablix lordenaci de les ensenyances artstiques superiors i es determina el marc normatiu per a la implantaci dels plans destudis corresponents als ttols ocials de graduat o graduada en les diferents ensenyances artstiques superiors (DOCV 10/05/2011). Art Dramtic: Reial Decret 630/2010, de 14 de maig, pel qual es regula el contingut bsic dels ensenyaments artstics superiors de Grau en Art Dramtic establertes en la Llei Orgnica 2/2006, de 3 de maig, dEducaci (BOE 05/06/2010). Msica: Reial Decret 631/2010, de 14 de maig, pel qual es regula el contingut bsic dels ensenyaments artstics superiors de Grau en Msica establertes en la Llei Orgnica 2/2006, de 3 de maig, dEducaci (BOE 05/06/2010). Dansa: Reial Decret 632/2010, de 14 de maig, pel qual es regula el contingut bsic dels ensenya-
Currculum
Decret 155/2007, de 21 de setembre, pel qual es regulen els ensenyaments didiomes de rgim especial i sestablix el currculum del nivell bsic i del nivell intermedi (DOCV 24/09/2007). Decret 119/2008, de 5 de setembre, del Consell, pel qual sestablix el currculum del nivell avanat (DOCV 17/09/2008).
Avaluaci
Ordre de 31 de gener de 2008, de la Conselleria dEducaci, per la qual es regula l'avaluaci i promoci de les ensenyances didiomes (DOCV 19/02/2008). Ordre de 10 de mar de 2008, de la Conselleria dEducaci, per la qual es regula la prova de certicaci de les ensenyances didiomes (DOCV 26/03/2008). Resoluci de 17 dabril de 2008 per la qual es dicten instruccions per a emplenar la txa individual de seguiment (DOCV 07/05/2008).
Organitzaci i funcionament
Ordre de 14 de juliol de 2009, de la Conselleria d'Educaci, per la qual es regula l'organitzaci i el funcionament de les escoles ocials d'idiomes
12 / 245 / SETEMBRE 2011
NORMATIVA
TUTORIES I ASSIGNACI DE GRUPS

Normativa reguladora de lactivitat educativa en els centres de primria i secundria
COS DE MESTRES
Decret 233/1997, pel qual s'aprova el Reglament Orgnic i Funcional de les escoles d'educaci infantil i dels collegis d'educaci primria. Ordre de 29 de juny de 1992, per la qual saproven les instruccions que regulen lorganitzaci i el funcionament dels centres docents. Resoluci de 27 de juny de 2011, per la qual es dicten i aproven instruccions per a lorganitzaci i el funcionament en les escoles dEducaci Infantil de segon cicle i collegis dEducaci Primria per al curs 2011-2012. La direcci designa i proposa el cessament dels altres membres de l'equip directiu, i de les coordinacions de cicle i tutories. El claustre estableix els criteris per a l'assignaci i la coordinaci de tutories i de les activitats d'orientaci de l'alumnat. En tots els centres, independentment del nombre d'unitats, hi haur una tutora o un tutor per cada grup d'alumnat. La tutoria i l'orientaci de l'alumnat formar part de la funci docent. Podr exercir la funci tutorial qui impartisca diverses rees del currculum. La designaci de les tutores i tutors per part de la direcci es fa a proposta del cap o de la cap d'estudis, d'acord amb els criteris establits pel claustre.
grames educatius (PDC, PQPI...); coordinaci didctica; funcions directives, coordinaci aula dinformtica o TIC, i hores datenci educativa. n De les 7h setmanals, sen reserven per a gurdies, entre una i tres. Shi inclouen tasques derivades de la funci tutorial, una per a latenci a les famlies, i dues per a la collaboraci amb el cap destudis, el departament dorientaci, el servei dorientaci educativa. Una hora setmanal per reunions del departament didctic, pot agrupar-se quinzenalment. Una o dues hores setmanals es destinen a organitzaci dactivitats esportives, prctiques de laboratori, manteniment de tallers, arxiu, materials audiovisuals. Entre una i tres hores setmanals, per a biblioteca. n Hores individuals de cmput mensual. Es dediquen a assistncia a reunions de claustre, consell escolar, sessions davaluaci; assessorament lingstic al centre; col.laboraci en les activitats dorientaci universitria de lalumnat de 2n de batxillerat; participaci en activitats de formaci i altres activitats autoritzades pel Consell escolar... Les 25 hores dobligada permanncia es consignaran en horaris individuals, visats per la direcci i amb el coneixement del professor o professora. Les persones delegades de prevenci de riscos laborals dedicaran entre un mnim de tres i un mxim de quatre hores (cmput setmanal) agrupades, preferentment en el mat del dimarts. n Distribuci i assignaci dhorari al professorat. Est determinada pel nombre de grups i programes autoritzats. La direcci destudis comunicar als caps de departament el nombre de grups i dhores lectives setmanals assignades a cada departament, amb indicaci expressa de les hores /especialitat a impartir en valenci i en castell. Pel que fa a lassignaci dhorari, els caps de departament reuniran el professorat denitiu que en forma part i el que ha obtingut destinaci denitiva en lltim concurs i traslladaran lassignaci horria atribuda a cada docent a la direcci destudis, aix com les hores que no hagen sigut assumides pel departament o b la falta de crrega horria que afecte un o ms membres del departament. El departament distribuir lhorari atribuint les hores curriculars corresponents als grups en valenci (segons el programa deducaci bilinge que aplique el centre) i la capacitaci lingisticotcnica del professorat, i a continuaci la resta dhores assignades al departament. Efectuat el repartiment, en cas que hi haja excs dhores lectives en el departament saplicaran el criteri segent dadjudicaci: a) Totes les tutories possibles.
COSSOS DE SECUNDRIA
n Decret 234/1997, de 2 de setembre, pel qual saprova el Reglament Orgnic i Funcional dels instituts dEducaci Secundria. Ordre de 29 de juny de 1992, per la qual saproven les instruccions que regulen lorganitzaci i el funcionament dels centres docents. Resoluci de 28 de juny de 2011 per la qual es dicten instruccions en matria dordenaci acadmica i dorganitzaci de lactivitat docent als centres que impartisquen Educaci Secundria Obligatria i Batxillerat per al curs 2011-2012. n Lhorari lectiu del professorat s de 18 h setmanals, de dilluns a divendres, amb un mnim de dues hores lectives diries i un mxim de cinc. n La jornada laboral, s de 37 hores i mitja, distribudes entre 25 setmanals, dobligada permanncia en el centre, cinc per assistncia a claustres, consells, avaluaci... i set i mitja per a la preparaci de les classes i el perfeccionament. n Les 18 hores lectives setmanals, corresponen al total del temps dedicat a atendre els currculums dESO, batxillerat i cicles formatius i les dedicades a: tutoria; refor; desdoblaments; pro-
b) Totes les hores dels programes: diversicaci o adaptaci curricular, garantia social, i qualicaci professional inicial, entre el prof. denitiu. Totes les hores possibles de reforos, desdoblaments i repassos entre el prof. denitiu. En els centres amb ms dun torn sagruparan les restes horries en un nic torn i, si no s possible, en dos torns, amb indicaci de les hores de nocturn. En el cas que no existisca acord per a lelecci de torns horaris i nivells educatius, saplicar el que gura en lapartat 2.1. i 2.2. de lannex II de la OC de 29/06/1992: 1. Professorat catedrtic i assimilat. 2. Professorat dens. secundari, PTFP, pertanyents als grups A31 i A34 i prof. especial dITEM. Si no hi ha acord es far una ronda en que primer, es tria torn. Desprs, cada persona elegir un grup dalumnat de lespecialitat i curs que desitge impartir preferentment. A continuaci ho far la persona a qui corresponga elegir en segon lloc i aix successivament fins que tot el professorat complete el seu horari lectiu o shagen assignat totes les hores corresponents al departament. De totes les circumstncies que es produsquen en aquesta reuni salar acta, signada per tots els membres del departament, de la qual es traslladar una cpia de manera immediata a la direcci destudis. Si hi haguera algun departament amb nombre insuficient dhores lectives, lhorari que no completara les dhuit hores sassignar al professorat major de 55 anys. La direcci destudis incorporar, a cada horari personal, les hores individuals setmanals corresponents a gurdies, tutories, (pares/mares...), reuni de departament..., ns a completar les 25 hores dobligada permanncia en el centre. La direcci destudis elaborar els horaris setmanals seguint els criteris adoptats pel claustre. Les matries a les quals corresponguen dos o tres perodes lectius setmanals no poden ser impartides en dies consecutius. Lhorari lectiu de lalumnat no podr incloure hores lliures intercalades ni dos o ms perodes lectius diaris de la mateixa matria.
SETEMBRE 2011 / 245 / 13
NORMATIVA
PROGRAMES DATENCI A LA DIVERSITAT

http://www.edu.gva.es/ocd/areaord/val/atdiversidad.htm
PROGRAMA PASE
El Programa dAcollida al Sistema Educatiu (PASE) representa una mesura de suport temporal (mxim, un curs) destinada a l'alumnat estranger de nova incorporaci. En una primera fase, ofereix suport a l'alumnat que desconeix la llengua d'ensenyament del centre. En una fase posterior, dna suport a l'alumnat amb decincies en les rees o matries, principalment les instrumentals, per a facilitar-li la seua rpida integraci escolar. La metodologia del PASE integra l'aprenentatge lingstic amb els continguts de les rees i matries. Horari setmanal de lalumnat: rea especca (Integra els continguts de les rees Coneixement del medi, Castell: llengua i literatura, Valenci: llengua i literatura i Matemtiques): 14 h. Amb el grup de referncia: 11 h.
PROGRAMES DE QUALIFICACI PROFESIONAL INICIAL

Els PQPI representen una oferta formativa bsica, adaptada a les necessitats especques de lalumnat qu, o b corre el risc dabandonar lensenyament reglat, o b ja ho ha fet sense aconseguir els objectius previstos en lESO. Els PQPI tenen una triple nalitat professionalitzadora, madurativa i propedutica. Modalitats: aules de qualicaci, tallers de qualicaci, programes de qualicaci, i programes polivalents: aules i tallers. Constituci de grups: per a les modalitats daules i tallers de qualicaci professional inicial, ordinries o polivalents, el nombre mxim dalumnes ser de quinze i el mnim de 10 per grup. Per al professorat: la impartici dels programes PQPI t la consideraci de tasca despecial dicultat a lefecte que es determinen en els diferents concursos de trasllats.
PROGRAMES DE DIVERSIFICACI CURRICULAR (PDC)

Es generalitza la possibilitat de fer dos cursos. Programa de diversicaci curricular per atendre els diferents interessos, capacitats i motivacions de l'alumnat en 3r i 4t d'ESO. 3r ESO. PDC1: La nova estructura s: set hores de matries comunes, 19 de matries especques i sis d'optatives. 4t ESO. PDC2: La nova estructura s: 12 hores de matries comunes, 19 de matries especques i una d'optativa. Principal novetat. Els dos cursos incorporen un mbit prctic de tres hores.
PROGRAMES DADAPTACI CURRICULAR EN GRUP (PACG)

Els PACG continuen en les mateixes condicions, tot i que aniran reduint-se per la implantaci dels nous programes PQPI.
COMPENSACI EDUCATIVA
El programa de compensaci educativa (PCE) atn la resta de l'alumnat estranger, proporcionant recursos personals i materials, d'acord amb el pla especc presentat per cada centre segons les necessitats educatives especques del seu alumnat.
PROGRAMA DALTES CAPACITATS

Objectiu : atendre l'alumnat d'altes capacitats a d'avaluar els resultats obtinguts i generar bones prctiques per a la seua posterior difusi.
DIFERNCIES INDIVIDUALS
Decret 39/1998, de 31 de mar, dordenaci de leducaci per a latenci de lalumnat amb necessitats educatives especials (DOGV 17/04/1998, modicat pel Decret 227/2003, de 14 de novembre, del Consell, en DOGV 18/11/2003). Ordre de 16 de juliol de 2001 per la qual es regula latenci educativa a lalumnat amb necessitats educatives especials escolaritzat en centres dEducaci Infantil (2n cicle) i Educaci Primria (DOGV 17/09/2001). Ordre de 18 de juny de 1999 de la Conselleria de Cultura, Educaci i Cincia, per la que es regula l'atenci a la diversitat en l'Educaci Secundria Obligatria (DOGV 29/06/1999). Ordre de 4 de juliol de 2001, de la Conselleria de Cultura i Educaci, per la qual es regula latenci a lalumnat amb necessitats de compensaci educativa (DOGV 17/07/2001).
PROGRAMES DEL PLA PROA

Els programes PROA sn el PAE i el Programa de suport i refor als instituts. El Programa dacompanyament escolar (PAE) est destinat a l'alumnat de centres pblics d'educaci primria i d'IES, en desavantatge educatiu les famlies del qual no poden proporcionar-li el suport necessari fora de l'horari escolar, per adquireixen un comproms amb el centre. Amb el PROA, grups d'uns 12 alumnes treballen fora de l'horari lectiu durant quatre hores setmanals atesos per una professora o un professor que orienta el seu treball escolar, els ajuda a desenvolupar l'hbit lector, l'expressi escrita i la resoluci de problemes, i potencia la seua autoestima i l'autonomia davant de l'estudi. El Programa de Suport i Refor es desenvolupa en instituts de secundria que escolaritzen una proporci important d'alumnat en condici de desavantatge educatiu associat amb l'entorn, amb dicultats generalitzades en l'aprenentatge. El programa t com a objectiu millorar l'organitzaci i funcionament del centre, aix com les expectatives escolars de l'alumnat. Per a aix, ofereix actuacions en els mbits segents: Atenci directa a l'alumnat: transici de primria a lESO, foment de la lectura i reforos acadmics complementaris, desenvolupament de capacitats... Collaboraci amb les famlies. Relaci amb l'entorn per a resoldre problemes com l'absentisme o per a facilitar la inserci social de l'alumnat.
PROGRAMES DE PREVENCI DABANDONAMENT ESCOLAR

Els objectius especcs d'aquest programa sn: a) Garantir a l'alumnat uns coneixements, procediments i actituds bsics que contribusquen al seu desenrotllament en la vida activa i adulta. b) Propiciar la maduresa de l'alumnat, desenrotllant la seua competncia personal, social i prelaboral, com a forma d'aconseguir el mxim desenrotllament personal. c) Previndre l'aband escolar prematur i fomentar la integraci socioeducativa de l'alumnat amb necessitats d'adaptaci, recolzant-li en el seu itinerari educatiu i en la seua etapa de transici a la vida activa. Alumnat: El grup d'alumnes que desenvolupar el programa estar comprs, ordinriament, entre 8 i 15; podent-se autoritzar programes a centres que no complisquen aquest requisit amb justicaci prvia sucient. Horari del programa: L'horari de treball setmanal assignat al conjunt dels mbits ser de 32 hores, Es podr dissenyar una optativa de desenrotllament personal i orientaci professional de 2 hores setmanals, o incorporar-la en algun dels mbits per a garantir la formaci per al desenrotllament personal i la integraci escolar. Setmanalment el programa comptar amb una sessi de tutoria grupal. A ms, en l'horari de cada mbit, es dedicar un perode setmanal per a l'acci tutorial. Finalment, el professor-tutor del programa desenvolupar sessions individuals de tutoria i mantindr contacte assidu amb la famlia o representants legals de l'alumnat.
Comproms social amb lensenyament pblic. Compliment de la legalitat en els processos dadmissi de lalumnat. Distribuci equitativa de l'alumnat nouvingut entre els centres pblics i els privats concertats. Pla interdepartamental de les institucions pbliques locals i autonmiques per a la compensaci de desigualtats i la prevenci del desarrelament i la marginaci social. Plans dacollida per a la lumnat immigrant. Creaci duna xarxa per a la intervenci coordinada de professionals de tots els mbits de ladministraci: personal educador i mdic, dassistncia social i mediaci cultural, per millorar la convivncia i compensar les desigualtats.
14 / 245 / SETEMBRE 2011
NORMATIVA
PLANS I PROGRAMES DINNOVACI

http://www.edu.gva.es/eva/val/innovacion.htm
BONES PRCTIQUES DOCENTS (Novetat)
Objectiu: millorar els resultats acadmics a travs de la detecci de bones prctiques docents dirigides a l'xit escolar en Educaci Infantil, Educaci Primria o Educaci Secundria Obligatria. Professorat: participaci voluntria, a ttol individual o equips de docents. Reconeixement: 60 hores de formaci. Regulaci: Resoluci de 25 de maig de 2011, de la Conselleria dEducaci (DOCV 16/06/2011).
ORIENTACI PROFESSIONAL EN IES

Objectiu: millorar el procs, els procediments i la metodologia per a contribuir al desenvolupament de l'orientaci professional dirigida a l'alumnat prxim a finalitzar l'educaci bsica. Caracterstiques: noms participen centres pblics que imparteixen Educaci Secundria Obligatria. Presentaci dun projecte amb modalitats obligatries i voluntries i activitats complementries. Recursos: propis i altres complementaris que els facilitar la Conselleria d'Educaci, consistents principalment en una assignaci econmica. Reconeixement: 50 hores de formaci al coordinador i als membres de l'equip. La participaci d'altre professorat del centre tamb ser reconeguda amb un total de 20 hores. Regulaci: Resoluci de 6 dabril de 2011, de la Conselleria dEducaci, (DOCV 05/05/2011).
Ordre marc general amb lnies i objectius clars sobre la poltica dinnovaci de la Conselleria orientats a la lluita contra el fracs escolar com a objectiu principal. No a la modicaci de les condicions laborals del professorat, disfressades de voluntarietat. Dotaci de Personal dAdministraci i Serveis als centres docents perqu laugment de tasques burocrtiques no recaiguen sobre els equips directius i el professorat. Disseny de programes per a compensar les decincies de lalumnat amb la nalitat que no abandone el sistema educatiu durant les etapes obligatries i li permeta obtindre el ttol de Graduat en Educaci Secundria. Adopci de mesures motivadores perqu lalumnat amb titulaci de Graduat continue realitzant estudis postobligatoris. Pla interdepartamental de les diferents instituc ions pbliques adreat a la compensaci de les desigualtats i la prevenci del desarrelament i la marginaci social. Intervenci de professionals de tots els mbits educadors, personal mdic, assistents socials i mediadors culturals... per a millorar la convivncia i compensar les desigualtats. Convocatria de projectes dinnovaci educativa per a la exibilizaci organitzativa de temps i espais. Con vocatria de projectes de desenvolupament de materials i recursos per al suport a la introducci de les TIC al currculum. Convocatria de projectes dinvestigaci i innovaci per al treball collaboratiu dels docents. Convocatria de projectes per a la investigaci i innovaci en la gesti democrtica dels centres. Retirada de la resoluci sobre avantatges de luniforme escolar en els centres pblic s, Pla xit i ampliaci horria.
PLA XIT
Objectiu: superaci per part de l'alumnat de 3r i 4t d'ESO de determinades matries (Matemtiques, Castell, Valenci i Angls) amb reforos fora de l'horari lectiu. Caracterstiques: Modalitat A: Atenci extraordinria i refor durant els mesos de maig i juny; Modalitat B: Atenci extraordinria i refor durant el mes de juliol. Reconeixement: 60 hores de formaci en la modalitat A i fins a un total de 100, per al professorat, direcci del centre i coordinador/a del programa.
UNIFORME ESCOLAR
Objectiu: s de luniforme per part de lalumnat i estudi els seus avantatges en l'mbit educatiu. Recursos: s concedir una assignaci de fons pblics calculada atenent al nombre d'alumnat que use l'uniforme.
PROGRAMA INTEGRA
Objectiu: prevenir i reduir l'absentisme i l'aband prematur del sistema educatiu de l'alumnat dESO entre 14 i 16 anys. Caracterstiques: El programa sestructura en 3 mbits: el prctic, el de les competncies bsiques i el de desenvolupament personal, social i pre-laboral. Professorat: seleccionat per la direcci del centre d'entre el professorat amb destinaci definitiva, preferentment. Recursos: propis o amb altres complementaris que li podran ser facilitats per la Conselleria d'Educaci. Es podran assignar recursos humans complementaris i altres recursos econmics i materials. Regulaci: Resoluci de 21 de mar de 2011, de la Conselleria dEducaci (DOCV 08/04/2011).
ENRIQUIMENT CURRICULAR I ALTES CAPACITATS

Objectiu: fomentar l'enriquiment curricular general i atendre a l'alumnat d'altes capacitats, amb la finalitat d'avaluar els resultats obtinguts i generar bones prctiques per a la seva posterior difusi. Caracterstiques: mesures dirigides a tot l'alumnat participant en el programa o b dirigides a l'alumnat que manifeste alt rendiment escolar i/o altes capacitats. Recursos: propis i amb altres complementaris que podran ser facilitats per la Conselleria d'Educaci. Es podran assignar recursos humans complementaris, aix com recursos econmics per a cobrir en part les despeses de funcionament i tamb recursos materials. Reconeixement: 60 hores de formaci al coordinador/a i al professorat que hi participe. Regulaci: Resoluci de 21 de mar de 2011, de la Conselleria dEducaci, (DOCV 05/05/2011).
AMPLIACI DE LHORARI
Objectiu: millora de l'xit escolar de l'alumnat d'Educaci Infantil, Educaci Primria, ESO, Batxillerat i Cicles Formatius. Professorat: de participaci voluntria per als centris per obligatria per al professorat. Caracterstiques: les accions es realitzaran immediatament abans o desprs de l'horari lectiu de l'alumnat i seran impartides exclusivament per professorat del centre. Podran portar-se a terme ampliant l'horari de mat i/o ampliant l'horari de vesprada. L'ampliaci total de l'horari no podr superar l'hora diria per a l'alumnat en Educaci Infantil i en Educaci Primria, ni les dues hores diries per a l'alumnat de la resta d'etapes. Reconeixement: 60 hores de formaci. Regulaci: Resoluci de 23 de mar de 2011, de la Conselleria dEducaci (DOCV 04/05/2011).
PLANS I PROGRAMES PENDENTS

Durant el curs 2010/11 shan tractat en Mesa Sectorial programes nous i la continutat daltres programes que, en tancar ledici de lAllioli encara no shavien publicat en el DOCV. En la web de Conselleria que teniu ressenyada en lencapalament es donaran a conixer. Alguns daquests programes han estat recorreguts per STEPV, com lampliaci de lhorari lectiu, perqu obliga al professorat i, per tant, modifica les seues condicions laborals.
SETEMBRE 2011 / 245 / 15
NORMATIVA
EL CONCURS DE TRASLLATS
El concurs de trasllats s el procediment administratiu per a assignar destinaci definitiva al professorat funcionari de carrera que no en t i perqu el professorat que ja en t la puga canviar. Hi ha dues modalitats de concurs, estatal i autonmic, que es convoquen cada any alternativament, s a dir, un curs s estatal, permetent la mobilitat del funcionariat de tot lestat, i laltre curs s autonmic, per a funcionariat del Pas Valenci que opta a places del Pas Valenci. Aquest curs el concurs de trasllats s autonmic. El professorat sense destinaci definitiva (en prctiques, en expectativa, suprimit...) ha de participar en el procs de manera obligatria, mentre que la resta de professorat, sempre que porte ja tot un curs com a mnim en situaci definitiva, hi podr concursar voluntriament. El procediment t una primera fase, en el termini de la qual cal presentar la instncia de participaci i tota la documentaci justificativa dels mrits que alleguem per al barem. Aquest termini sol ser entre novembre i desembre. La segona fase, que sol ser en gener, consisteix en la sollicitud telemtica de destinacions mitjanant un programa informtic. Per a poder sollicitar llocs de treball duna determinada especialitat, sha destar en possessi de les habilitacions corresponents. El professorat del cos de mestres, abans de concloure el termini de presentaci dinstncies, podr presentar noves sollicituds dhabilitacions/especialitats diferents a les de lingrs si compleixen els requisits de formaci corresponents. Tant en el cos de mestres com en el de professorat de secundria, formaci professional, escoles didiomes i ensenyaments artstics, es poden adquirir noves especialitats en els procediments especfics convocats en les oposicions. Amb carcter general, lordre de prioritat per a ladjudicaci dels llocs de treball vindr determinada per la puntuaci obtinguda segons el barem establert. No obstant aix, algunes situacions del professorat que hi participa tenen un tractament diferent i, per tant, adquireixen drets preferents (violncia de gnere, supressi o desplaament del lloc de treball anterior, retorn dalgun tipus dexcedncia o duna plaa a lexterior, etc.). Les vacants a proveir seran publicades en el DOCV prviament a la resoluci provisional del concurs. Seran incrementades amb les resultes produdes pels llocs de treball deixats lliures pel professorat ja definitiu que es trasllada a una altra plaa, i per les eventuals jubilacions. Les vacants que tinguen carcter itinerant (per al cos de mestres) i les de centres de Formaci de Persones Adultes (per a mestres i secundria) seran de petici i adjudicaci voluntria. Ladministraci publicar els llistats de participants amb la puntuaci corresponent i obrir un perode per a les reclamacions. Davant de la publicaci de ladjudicaci provisional, es podr presentar reclamaci o renncia (aquesta ltima noms en el cas de participaci voluntria). Els destins adjudicats en la resoluci definitiva de les convocatries seran irrenunciables. El nou barem del concurs de trasllats El Reial Decret 1364/2010, de 29 doctubre, regula el concurs de trasllats dmbit estatal entre personal funcionari dels cossos docents, i estableix el segent barem, que s idntic per a tots els cossos en tots els punts excepte en la valoraci dels coneixements de valenci. El barem est estructurat de la segent manera: Mrits docents Es valora l'antiguitat com a funcionari/a de carrera, tot tenint en compte, entre d'altres, els anys de provisional, els de permanncia a un centre amb dest definitiu i, si s el cas, els anys de docncia a un centre o plaa d'especial dificultat. Mrits acadmics S'inclouen el doctorat, msters oficials, el DEA o suficincia investigadora, premis extraordinaris, titulacions universitries (de grau o de cicle), certificats de les Escoles Oficials d'Idiomes, ttol superior de Msica o Dansa, ttol de tcnic superior d'arts plstiques i disseny, tcnic esportiu superior, o tcnic superior de Formaci Professional Crrecs directius i funcions docents Es puntua el temps en qu s'ha exercit un crrec a un equip directiu, la funci docent, la coordinaci de cicle, la caporalia de departament, l'assessoria del CEFIRE, i exercici de la funci tutorial exercida a partir de l'entrada en vigor de la LOE. Formaci i perfeccionament Puntuen les activitats de formaci (cursos, seminaris, grups de treball, jornades, congressos, etc) tant superades com impartides, i les especialitats adquirides exclusivament mitjanant oposici. Altres mrits Es tenen en compte publicacions, premis o participaci en projectes educatius, premis artstics, composicions, concerts, serveis en l'administraci, haver sigut membre de tribunal d'oposici, haver sigut tutor/a de les prctiques del mster de professorat o del ttol de grau de mestre/a, i coneixements de valenci. Per al cos de mestres, el Ttol de Mestre de Valenci val 5 punts, mentre que per a la resta de cossos, el Certificat de Capacitaci tamb en val 5.
Cada curs, el sindicat elabora les GUIES del concurs de trasllats amb tota la informaci actualitzada: una del cos de mestres i altra dels cossos de secundria. Senvia als centres i a totes les persones aliades. Tamb est disponible en el web sindical
16 / 245 / SETEMBRE 2011
LA FORMACI PERMANENT DEL PROFESSORAT

La formaci permanent sempre ha estat, per a STEPV, un dret i un deure de tot el professorat. Lactualitzaci dels coneixements professionals, la recerca, la investigaci i la innovaci relacionats amb la prctica, sn inseparables de la condici docent. Daltra banda, la formaci s una condici indispensable per a lautonomia personal i el treball cooperatiu. Per totes aquestes raons, sha de fomentar lautogesti dels programes de formaci en cadascun dels centres educatius, per tal de poder establir dins de la jornada lectiva un model de formaci pblic i gratut. La formaci permanent s responsabilitat de les Administracions Educatives, i per tant han de garantir que loferta institucional arribe a tot el collectiu i responga a les necessitats del sistema educatiu i del nostre alumnat. Sha de facilitar laccs al professorat a titulacions que permeten la movilitat en les diferents ensenyances i per tant s necessari que per tal de facilitar-ho es convoquen anualment llicncies per estudis a tal objecte. La Conselleria dEducaci convoca anualment ajudes de formaci per la realitzaci dactivitats de formaci permament del professorat dins i fora de lestat espanyol (modalitat A i B), i per lestudi de titulacions acadmiques i ensenyances de rgimen especial. El Sindicat informa a la seua afiliaci de les convocatries. Oferta formativa dels CEFIRE i Pla de Formaci Lingstico-tcnic en llenges per al professorat no universitari de la Conselleria dEducaci: http://www.edu.gva.es/ Els MRPs sn lalternativa indispensable per a lautoformaci del professorat, des dun punt de vista crtic, autnom i arrelat a la prctica en el centre. Sn totalment necessaris en la planificaci de la formaci que ha doferir ladministraci, i als quals sels ha de donar el necessari suport institucional per al seu bon funcionament i potenciaci dels mateixos. En aquesta web teniu accs a la Federaci del diferents MRPs que hi ha al Pas Valenci i aix poder consultar la seua oferta formativa destacant les Escoles dEstiu. http://www.fmrppv.org/ Les Universitats pbliques valencianes disposen duna oferta de formaci adreada a tot el professorat, accesible dels seus llocs web. El Sindicat tofereix la possibilitat de realitzar formaci per mig de lEscola sindical Melchor Botella. Aquesta formaci est adreada a tot tipus de professorat (aturat, inter, funcionari de carrera). Si ets afiliat/ada tindrs un descompte en el preu. Oferim activitats en les dues modalitats: presencial i a distncia mitjanant lAula virtual. Tamb tenim activitats financiades per lAcord per a la formaci per locupaci de les administracions pbliques (AFEDAP), que no tenen cap cost, adreades per als funcionaris pblics de la Generalitat. Ms informaci: http://www.escolasindical.org/ Ens acollim a la convocatria del SERVEF en la qual pot participar el professorat de centres privats i concertats.
ASPECTES CLAU DE LA FORMACI PERMANENT

Normativa
ORDRE 99/2010, de 21 de desembre, de la Conselleria dEducaci, per la qual es regulen les modalitats, la convocatria, el reconeixement, la certificaci, el registre i la valoraci de les activitats de formaci permanent del professorat
A quina norma deroga?

A lOrdre de 9 de juny de 1994, de la conselleria d'Educaci i Cincia, per la qual es regula la convocatria, reconeixement, certificaci i registre de les activitats de formaci permanent del professorat que imparteix ensenyaments de rgim general no universitari i de rgim especial a la Comunitat Valenciana
Qu regula?
Les activitats de formaci permanent que podran valorar-se en totes les convocatries, concursos o actes administratius que les consideren com a requisit o mrit en les seues bases en el Pas Valenci, i tamb tindran efectes en el sistema retributiu. Quines entitats poden desenvolupar activitats de formaci permanent? a) La Conselleria dEducaci, a travs de la direcci general competent en matria de formaci del professorat, del Servici de Formaci del Professorat i dels Centres de Formaci, Innovaci i Recursos Educatius (CEFIRE). b) Altres administracions educatives de lEstat amb competncies plenes en matria de formaci permanent del professorat. c) Les institucions o organitzacions que tinguen conveni de collaboraci amb la Conselleria dEducaci en matria de formaci permanent del professorat. d) Les universitats.
VIRTUTS I DEFICINCIES DE LA NOVA ORDRE DE FORMACI

Les virtuts de lordre 99/2010 sn dues: per una banda, est regula aspectes que normativament estaven indefinits. Per exemple, lassistncia als cursos de formaci de les persones amb perms de maternitat o incapacitat temporal era polmica i depenia sovint de les circumstancies. Ara ja no hi ha cap dubte i hi poden assistir sempre que el seu estat ho permeta. Altra gran indefinici que existia en la normativa anterior, per no existir en 1994 quan fou publicada, era la formaci en lnia. La segona virtut sn les mesures que fan referncia a all que anomenarem els abusos i que busquen evitar situacions de frau en la presentaci dels certificats. Entre els inconvenients de l'ordre hi ha, d'una banda, una certa intenci dincrementar-hi el control. Aix s el que suposa la fragmentaci dels 100 crdits necessaris per cobrar els sexenni, a ms de representar el lligam definitiu entre formaci i emoluments. En aquesta febre de control s'ins-
criuen tant els projectes de formaci en centres controlats i dirigits pels Cefires com la tipologia de modalitats de formaci de la qual es reserven algunes modalitats com els seminaris, que sols poden estar convocats per la Conselleria. Altre perill que s'albira s una tendncia a externalitzar la formaci. Aix, l'ordre preveu, dins de les figures que participen en les modalitats, algunes que resulten, si ms no, dubtoses quant a la seua utilitat. Altres deficincies es troben en les indefinicions sobre alguns dels aspectes que tracta. Aix, l mbit d'aplicaci de la llei o modalitats com ara els tallers sn descrits duna manera tan mplia que hi cap de tot i permeten interpretacions diverses. El mateix es pot dir de les activitats certificades per la Universitat, de les quals no es defineix en cap moment si han de ser de les mateixes modalitats que
SETEMBRE 2011 / 245 / 17
Quines modalitats de formaci es regulen?

Cursos, seminaris, grups de treball, jornades, tallers, formaci en centres i estades formatives en empreses, organitzacions o institucions.
Quines modalitats de participaci es regulen?

a) Presencial. La formaci presencial s aquella que requerix lassistncia dels participants, i on poden incloures perodes no presencials que no podran excedir el 25% de les hores presencials, sempre que la seua duraci siga superior a 25 hores. b) A distncia. La formaci a distncia s aquella que es basa en les tecnologies de la informaci i de la comunicaci com a mitj de relaci didctica; no obstant aix, es podran incloure els perodes presencials que es consideren necessaris per al seu adequat desenrotllament. Cap activitat a distncia presentar en el seu disseny ms de cent hores, ni ms de huit per cada setmana de duraci. Participaci en activitats del Cefire n Els participants hauran de sollicitar i confirmar la seua assistncia a lactivitat i seran admesos dacord amb els criteris que shi establisquen. n El professorat podr participar en els cursos de formaci durant el gaudi dels permisos de maternitat i paternitat o si es troba en situaci de baixa per incapacitat temporal, sempre que lestat de salut ho permeta. n El professorat no podr realitzar ms duna activitat de formaci a distncia en les mateixes dates. Tampoc no podr realitzar ms duna activitat en la modalitat presencial quan coincidisquen les sessions. Estes condicions seran comprovades, a travs de les sollicituds presentades, pel Servici de Formaci del Professorat. n El participant que haja causat baixa no justificada en alguna activitat podr ser excls en ladmissi durant els 12 mesos segents a la baixa injustificada.
les hores totals de lactivitat. Els fulls de firmes, o qualsevol altre sistema semblant que sarbitre, seran els instruments utilitzats per a comprovar i deixar constncia deste punt. b) En les activitats de formaci a distncia ser necessari superar totes les tasques obligatries proposades. Es valorar, a ms, la participaci en frums, la realitzaci dels treballs complementaris, els qestionaris realitzats i qualsevol altra tasca que es considere necessria. Els mecanismes de qualificaci i de comunicaci que proporcione la plataforma de formaci seran els instruments utilitzats per al seguiment i lavaluaci final.
Perqu la participaci en una activitat de formaci permanent produsca els efectes professionals i econmics establits, haur destar inscrita en el Registre General de Formaci Permanent del Professorat.
Per a ser registrat i tenir validesa cal que:

Certificats lliurat directament per l'administraci (Cefire i altres institucions depenent directament de la Conselleria d'Educaci): Sn vlids tal i com ens els lliuren. Si els vostres certificats, per ser anteriors a l'ordre de 9 de juny de 1994, no compleixen els requisits previstes, cal que els feu validar pel servei de formaci del professorat de la Conselleria.
Expedici i contingut dels certificats

La participaci en activitats de menys de huit hores no ser computable als efectes de reconeixement i certificaci ni podran acumular-se. Els certificats acreditatius de la participaci en activitats de formaci permanent hauran de contindre, almenys, les dades segents: a) Entitat organitzadora de lactivitat. b) Nom i crrec de qui certifica en representaci de lentitat organitzadora. c) Nom i cognoms del participant i nmero didentificaci (NIE, NIF). d) Denominaci de lactivitat. e) Lloc i dates de realitzaci de lactivitat. f) Tipus de participaci: participant, coordinador, professor, ponent i tutor. En el cas dels ponents sespecificar el ttol de la ponncia o matria impartida. g) Quantificaci en hores i en crdits. h) Identificaci de la competncia que exercix lactivitat. i) Lloc i data dexpedici del certificat. j) Nmero i data de registre. k) Firma i segell.
Certificats lliurat per entitats collaboradores que tenen conveni amb la Conselleria d'Educaci:
Els lliura directament l'entitat convocant de l'acci i han de portar la diligncia de la Conselleria que certifica que aquesta activitat ha estat conveniada. Certicats corresponents a l'Acord de Formaci Per l'Ocupaci de les Administracions Pbliques (AFEDAP o AFCAP): D'acord amb l'article 1.2 de l'ordre 10/2010 de la Conselleria de justcia i administracions pbliques, no cal que porten cap diligncia per han de lliurar-se en paper oficial que porta en la part inferior la convocatria que els avala. Certicats lliurats per administracions autonmiques diferents de la que ha de reconixer l'activitat: Hauran de ser avalats pel Servei de formaci del professorat perqu els reconega dins de l'apartat A, B o C i, si cal, que s'especifique la correspondncia en crdits per al lloc on van dirigits (Exemple: Un certificat de TICS del MEC, en cas d'assistncia, contempla un crdit per cada deu hores de formaci. Aix doncs la Conselleria certificar que aquest certificat val per 1 crdit per hora de formaci i que correspon a l'apartat B per a l'obtenci del sexenni a la Comunitat Valenciana). Certicats lliurats per les Universitats: Ser necessria la presentaci de la corresponent sollicitud a la direcci general competent en matria de
Lavaluaci dels participants

a) En les activitats de formaci presencial lassistncia ser obligatria. Les faltes dassistncia, siga quina siga la causa, no podran superar el 15% de
Creaci del registre de formaci permanent del professorat

Ser un instrument de control i gesti de les dades relatives a la participaci del professorat no universitari en les activitats de formaci permanent que sajusten a esta orde.
>
les de Conselleria per poder ser validades. I es tro- que afecta ja a aquelles que ho han de fer desben en el mateix terreny dindefinici les activitats prs. Per aquest persones no disposen d'unes realitzades en altres comunitats autnomes, que instruccions clares que ubique els propsits poden tenir parmetres fora did'acreditaci previstos en l'ordre ferents i, malgrat aix, a partir de per saber a quin dels tres aparla reciprocitat prevista en la norma, tats correspon la seua formaci. ser acceptades o no. A ms, en aquests moments, Qualsevol afirmaci Ens trobem davant d'una norqualsevol instituci que estiga respecte a lordre s mativa necessria, ja que la del 9 preparant un pla de formaci agosarada mentre la de juny del 1994 quedava ja obsoCefires, Servei d'ensenyament en Conselleria no dicte leta, per que requereix un desValenci, la mateixa Conselleria, instruccions clares de plegament normatiu important per etc., com les entitats collabocom es desenvolupar poder regular de forma operativa radores, han de fer-ho sense tot el que pretn. saber ben b la validesa de la forLa ms urgent s la que fa remaci que van a realitzar. I en la ferncia als sexennis. Cal tenir en compte que si mateixa incertesa es troba el professorat a l'hob les persones que han de complir el seu sexenni ra de triar la formaci que pensa realitzar. abans del 1 de gener 2014 no estan afectades, si Quant a les modalitats de formaci, sembla que
sols afecte al personal que treballa per a la Conselleria d'Educaci. Si s aix, aquest personal est en desavantatge respecte a aquell que, per no treballar per a la conselleria d'Educaci, pot fer la formaci que vulga, ja que la Conselleria els ho convalidar (o no?). Pitjor encara s el cas del personal opositor, que es formar com li semble b, a no ser que siga inter. De tot el que hem dit podem deduir que qualsevol afirmaci respecte a lordre s agosarada mentre la Conselleria no dicte instruccions clares de com es desenvolupar. El pitjor que pot passar s que no es dicten instruccions i es mantinga el professorat en un terreny d'incerteses que permeta arbitrarietats com les hagudes amb les comissions de serveis o les places d'adjudicacions que no ixen a cap concurs.
18 / 245 / SETEMBRE 2011 18 / 215 / SETEMBRE 2008
LA FORMACI PERMANENT DEL PROFESSORAT
>
formaci permanent del professorat per part de la persona interessada, acompanyada del certificat o diploma expedit per la universitat, que haur de reflectir el nombre d'hores i estar firmat pel rector o vicerector competent en la matria o pel cap del servici responsable de la formaci permanent d'eixa universitat.
ment equivalent per a lobtenci dels crdits necessaris
NOVETAT
Sollicitud telemtica del sexenni Si teniu un certificat digital, el procediment est descrit en la web de la Conselleria: http://www.gva.es/portal/page/portal/inicio/procedimientos?id_proc=15677
Quants crdits de formaci shan de presentar?

Com a mnim 100 crdits.
Quan han dhaver estat realitzats? Activitats de formaci realitzades en l'estranger

n El certificat expedit per la instituci convocant en qu conste que ha superat l'activitat i les hores de duraci, aix com el programa de l'activitat. n Si l'activitat ha sigut realitzada per institucions de formaci del professorat oficialment reconegudes i que tenen prestigi acreditat per les autoritats, es presentar acreditaci del reconeixement de la instituci expedida per l'autoritat educativa del pas que es tracte. n Tots els documents aniran acompanyats d'una traducci a alguna de les llenges oficials de la Comunitat Valenciana. Certificats relatius a la participaci en activitats que contribuxen a la millora de la qualitat de l'ensenyana: es realitzar amb la sollicitud prvia de la persona interessada, excepte quan es tracte de la tutoria de prctiques, que s'inscriur d'ofici. Dins del perode dels sis anys, i desprs de la data del reconeixement del sexenni anterior si s el cas. No es poden acumular crdits sobrants dun sexenni per a perfeccionar el sexenni segent.
Quin tipus de formaci he de realitzar?

a) Un mnim de 70 crdits a activitats que exercisquen les competncies cientfiques, didctiques (metodologia, tutoria, gesti daula, convivncia, resoluci de conflictes i habilitats comunicatives i socials), atenci a la diversitat i especfiques del lloc que sexercix. b) Un mnim de 20 crdits a activitats que exercisquen competncies tcniques: Bloc 1) tecnologies de la informaci i la comunicaci. Bloc 2) llenges estrangeres. Quan les competncies especfiques del lloc que sexercix tinguen relaci amb algun dels blocs anteriors, els crdits hauran dobtindres de laltre bloc. c) Un mnim de 10 crdits a activitats que exercisquen les competncies de desenrotllament personal i del centre (prevenci de riscos laborals, programes institucionals i institucionalitzats).
EL COMPLEMENT DE FORMACI PERMANENT DEL PROFESSORAT. ELS SEXENNIS

Qui t dret al reconeixement del complement retributiu de formaci permanent del professorat
Personal funcionari de carrera que tinga acreditats sis anys de docncia al servei pblic.
A qui afecta el nou sistema de reconeixement dels sexennis?

El professorat que compleix el seu proper sexenni a partir del 22 de gener del 2014.
On i quan es presenta la documentaci? Quan es t dret a cada sexenni?

1. Per al reconeixement del dret al component retributiu hauran de tenir-se acreditats sis anys de serveis en la docncia i un mnim de cent crdits de formaci per cada perode de sis anys. 2. El dret a percebre naixer a partir del ms segent a la data de resoluci del reconeixement. 3. El venciment de cada sexenni coincidir amb el venciment dels triennis parells, sempre que siguen triennis per serveis docents, de la manera segent: 2n. trienni 4t. trienni 6 trienni 8 trienni 10. trienni 1r. sexenni 2n.sexenni 3r. sexenni 4t. sexenni 5 sexenni Uns dies abans de complir un sexenni es presentar la sollicitud del reconeixement i la documentaci complementria (certificats dactivitats) a la corresponent Direcci Territorial dEducaci. Els expedients de reconeixement dun sexenni que es troben en trmit quan es produesca un canvi de destinaci que comporte canvi de Provncia dins de la Comunitat, es resoldran per la Direcci Territorial a la qual es trobe destinat la persona interessada en el moment de resoluci de lexpedient. Transcorreguts 3 mesos sense haver rebut contestaci a la sollicitud de reconeiximent del sexenni, shaur dinterposar recurs dalada per silenci administratiu. Desprs de realitzar aquest trmit poden ocrrer dues coses: 1. Que ladministraci no conteste el recurs, amb la qual cosa sentn que ha estimat la sollicitud inicial. 2. Que ladmistraci conteste el recurs donant la possibilitat dinterposar un recurs potestatiu de reposici en el termini dun mes, o b un recurs contencis administratiu en el termini de dos mesos.
4. Si en el transcurs dun perode de sis anys no shan efectuat activitats de perfeccionament suficients per a lobtenci dels crdits necessaris, el perode es prorrogar fins a la data de la seua sollicitud acompanyada de la Certificaci acreditativa dhaver desenvolupat activitat de perfecciona-
SETEMBRE 2011 / 245 / 19 2008 215
REGULACI DELS SEXENNIS. NORMATIVA

n ACORD de 17.12.1991 entre la Conselleria dEducaci i Cincia i els sindicats ANPE, CSI-CSIF, FETE-UGT i F.E.CC.OO. sobre un sistema retributiu nou, formaci del professorat per a la implantaci de la reforma educativa i la millora de la qualitat de lensenyament n DECRET 157/1993, de 31 dagost, que regula el component retributiu relacionat amb la formaci permanent del professorat n CORRECCI derrades del Decret 157/1993 n ACORD de 10.06.1994 entre la Conselleria dEducaci i Cincia i els sindicats ANPE, CSI-CSIF, FETE-UGT i F.E.CC.OO. sobre criteris per a lacreditaci i la valoraci de les activitats de formaci permanent .... Regulaci de la formaci permanent del professorat
NOVETAT
n ORDRE 99/2010, de 21 de desembre, de la Conselleria dEducaci, per la qual es regulen les modalitats, la convocatria, el reconeixement, la certificaci, el registre i la valoraci de les activitats de formaci permanent del professorat. Aquesta ordre afecta a aquelles persenes que perfeccionen el sexenni a partir de 2014. n ORDRE de 9 de juny de 1994, per la qual es regula la convocatria, reconeixement, certificaci i registre de les activitats de formaci permanent del professorat. Aquesta ordre, que ha sigut derogada, continua vigent per a aquelles persones que compleixen el sexenni abans de 2014.
A la data de publicaci daquesta guia, continuen vigents: n ORDRE de 10 de juny de 1994, per la qual es regula lacreditaci i la valoraci de les activitats de formaci permanent a efectes del nou complement especfic. n INSTRUCCIONS conjuntes de la D.G. dOrdenaci, Innovaci educativa i Poltica lingstica i de la D.G. de Personal sobre el component retributiu relacionat amb la formaci permanent del professorat i millora de la qualitat de lensenyament de 5.11.1996
LES DIFERENTS TITULACIONS I ACTIVITATS SUSCEPTIBLES DE RECONEIXEMENT

MODALITATS BSIQUES DE FORMACI: cursos, seminaris, grups de treball, jornades, tallers, formaci en centres i estades formatives en empreses. Les activitats de formaci que no es corresponguen amb les modalitats anteriors es podran assimilar a alguna de les anteriors segons les seues caracterstiques i sempre que complisquen els requisits establits per a lactivitat a qu es desitja assimilar. Amb carcter general, als participants amb avaluaci positiva sels assignar un crdit per cada hora de formaci.
MODALITATS
CURSOS
TIPOLOGIA
Assistncia Professorat, ponents i tutoritzaci
VALORACI
1 hora = 1 crdit 1 hora = 2 crdits 30 hores anuals = 30 crdits
OBSERVACIONS
SEMINARIS
Components
Convocats exclusivament per la Conselleria dEducaci
GRUPS DE TREBALL JORNADES
Components Assistncia Comunicants Ponents
30 hores anuals = 30 crdits 1 hora = 1 crdit, amb un mnim de 10 crdits. 15 crdits 20 crdits La convocatria establir les condicions necessries per al seu desenrotllament, aix com les hores que es podran certificar Els congressos, trobades i qualsevol altra activitat destes caracterstiques quedaran assimilades a jornades quant a la seua classificaci.
FORMACI EN CENTRES
20 / 245 / SETEMBRE 2011 215 2008
MODALITATS
ESTADES FORMATIVES EN EMPRESES, ORGANITZACIONS O INSTITUCIONS PERSONAL CEFIRES
TIPOLOGIA
VALORACI
El mxim dhores que es podran reconixer per una estada formativa s de 50.
OBSERVACIONS
Seran convocades per la Conselleria dEducaci.
20 crdits per cada any complet de serveis prestats a) Per cada ttol de grau b) Per cada ttol de mster c) Per cada ttol de doctor d) Pel diploma destudis avanats 100 crdits 100 crdits 100 crdits 100 crdits 1 hora = 1 crdit, amb un mxim de 100 crdits per activitat
No sexpediran certificats per les ponncies o intervencions didctiques No es reconeixer com a formaci del professorat les activitats la superaci de les quals siga requisit per a lobtenci duna titulaci acadmica o laccs a la funci pblica. Fins al moment que les universitats comencen a expedir els ttols de grau i postgrau: n Titulacions de primer cicle: 100 crdits n Titulacions de segon cicle: 100 crdits n Per superar el programa de doctorat amb la suficincia investigadora: 100 crdits n Ttol de doctor: 100 crdits
TITULACIONS UNIVERSITRIES DE CARCTER OFICIAL
TITULACIONS PRPIES DE CADA UNIVERSITAT
CAPACITACI LINGSTICOTCNICA
a) Certificat de capacitaci per a lensenyana del valenci b) Diploma de mestre de valenci = 100 crdits c) Certificat de capacitaci en llenges estrangeres
100 crdits
100 crdits
100 crdits
ENSENYANCES DE RGIMEN ESPECIAL PROJECTES DINVESTIGACI CIENTFICA I INNOVACI EDUCATIVA
Escoles Oficials dIdiomes i conservatoris professionals i superiors de msica Activitats realitzades per mitj duna convocatria pblica de projectes dinvestigaci cientfica i innovaci educativa de la Conselleria dEducaci Activitats realitzades per mitj duna convocatria pblica de projectes dinvestigaci cientfica i innovaci educativa, efectuades per altres organismes pertanyents a les administracions pbliques, les universitats o sinscriguen en els programes habituals dels organismes pblics dinvestigaci
100 crdits per cada cicle o grau
1 hora = 1 crdit
Es valoraran segons les normes que sestablisquen.
Les activitats que sinscriguen en els programes dinvestigaci dinstitucions pbliques, privades i fundacions que hagen firmat un conveni amb la Conselleria dEducaci, es valoraran segons la normativa reguladora de lactivitat.
SETEMBRE 2011 / 245 / 21 2008 215
ALTRES ACTIVITATS PER MILLORAR LA QUALITAT DE LENSENYAMENT
TIPOLOGIA
VALORACI
OBSERVACIONS
Es podran reconixer amb crdits de formaci unes altres activitats, ja siguen realitzades per un o ms professors amb alumnes o altres estaments de la comunitat educativa, sempre que hagen sigut aprovades pel consell escolar o el claustre de professors.Totes estes activitats han destar previstes en la programaci general anual dels centres i la seua realitzaci quedar reflectida en la memria anual de centre. El secretari del consell escolar realitzar la certificaci corresponent a les esmentades activitats.
LORGANITZACI I INTERCANVI DALUMNES I VIATGES EDUCATIUS LORGANITZACI I DIRECCI DE: A) ESCOLES DE PARES B) MITJANS DE COMUNICACI ESCOLAR C) GRUPS DE TEATRE, MSICA, ESPORT ESCOLAR, MEDIAMBIENTALS O CULTURALS LORGANITZACI I DIRECCI DACTIVITATS EDUCATIVES DE CARCTER CONJUNTURAL, COM ARA SETMANES ESPORTIVES, CULTURALS I DALTRES TUTORITZACI ALUMNAT EN PRCTIQUES DE FORMACI INICIAL.
5 crdits per dia, amb un mxim de 20 crdits anuals. 20 crdits anuals
5 crdits, amb un mxim de 20 crdits anuals
20 crdits anuals
Estes activitats seran certificades per la universitat segons la normativa reguladora de la tutoritzaci de les prctiques del ttol universitari oficial de mster per a acreditar la formaci pedaggica i didctica exigida per a exercir la docncia en determinades ensenyances del sistema educatiu.
TUTORITZACI DE FUNCIONARIS EN PRCTIQUES
Els crdits de formaci corresponents es determinaran en la normativa reguladora de la fase de prctiques dels aspirants seleccionats en els procediments selectius, sense que puguen excedir ms de 20 crdits anuals.
ACTIVITATS DE FORMACI REALITZADES EN LESTRANGER
La participaci en programes internacionals convocats per les administracions educatives. La valoraci en hores de formaci per a cada programa es determinar en la convocatria corresponent, o es realitzar dacord amb les instruccions que a este efecte dicte la direcci general competent en matria de formaci del professorat.
Es reconeixeran les activitats de formaci del professorat realitzades a lestranger i organitzades per organismes oficials, per universitats o per institucions de formaci del professorat oficialment reconegudes i que possesquen prestigi acreditat per les autoritats educatives del respectiu pas, sempre que el seu contingut tinga relaci amb lexercici de la funci docent. Per a realitzar el reconeixement de lactivitat, linteressat haur daportar el certificat expedit per la instituci convocant en qu conste que ha superat lactivitat i les hores de duraci, aix com el programa de lactivitat. Si lactivitat ha sigut realitzada per institucions de formaci del professorat oficialment reconegudes i que tenen prestigi acreditat per les autoritats, es presentar acreditaci del reconeixement de la instituci expedida per lautoritat educativa del pas que es tracte. Tots els documents aniran acompanyats duna traducci a alguna de les llenges oficials de la Comunitat Valenciana.
PUBLICACIONS
a) Llibres, CD, DVD i traduccions, sempre qu e tinguen ISBN. Des dun mnim de 50 fins a un mxim de 60 crdits per a cada autor. b) Materials curriculars, sempre que siguen publicats en els repositoris educatius de les administracions educatives. Des dun mnim de 50 fins a un mxim de 60 crdits per a cada autor. c) Articles publicats en revistes especialitzades, sempre que tinguen ISSN. Des dun mnim de 20 fins a un mxim de 30 crdits per a cada autor. d) Les partitures musicals, collecci de diapositives, gravacions, produccions cinematogrfiques i vdeos, sempre que tinguen depsit legal. Des dun mnim de 50 fins a un mxim de 60 crdits per a cada autor.
22 / 245 / SETEMBRE 2011
FORMACI
PLA DE FORMACI STEPV CURS 2011-2012

Aquest Pla de formaci es presentar a la conselleria dEducaci, Formaci i Ocupaci segons lOrdre 99/2010, de 21 de desembre, per tal de rebre el seu reconeixement, certificaci, registre i valoraci com a formaci permanent del professorat. Lalumnat que tinga una relaci laboral amb la Conselleria t dret a la certificaci gratuta de les activitats de formaci; per aix s important indicar la vostra situaci administrativa al fer el registre de la matrcula en lactivitat. Aquesta certificaci estar condicionada al reconeixement o no per part de la Conselleria dEducaci de cadascuna de les nostres activitats. A ms a ms, totes les nostres activitats estan conveniades amb la universitat de Valncia, per tal que lalumnat que no tinga una relaci laboral amb la conselleria dEducaci puga tindr la certificaci, previ pagament de les taxes corresponents al Servei de Formaci Permanent de la mateixa. Aquesta certificaci tamb podr demanar-la la resta de lalumnat que li interesse tindre la certificaci amb urgncia i no pot esperar a la que emet la conselleria dEducaci. Aquestes activitats formatives podran valorarse en totes les convocatries, concursos o actes administratius que les consideren com a requisits o mrits depenent de les bases de les mateixes en cada moment. La informaci actualitzada de cadascuna de les activitats (objectius, continguts, dades de realitzaci, lloc, preus...) sha de consultar a la web de lEscola Sindical de Formaci Melchor Botella: www.escolasindical.org
TIPUS JORNADES jornada jornada jornada jornada jornada jornada jornada
MODALITAT
TTOL II jornades d'educaci rural f.p.a. accs a la funci docent 2012 isea II plurilingisme III f.p. II spes grups freinet freinet: introducci a la renovaci pedaggica freinet: introducci a la renovaci pedaggica normativa que regula les accions educatives a l'estranger la maleta de la cincia coaching i lideratge per als docents tcniques per millorar la comunicaci a laula resoluci de conflictes a laula estratgies dactuaci en les situacions conflictives amb lalumnat creaci de presentacions didctiques amb prezi introducci a la programaci didctica programaci didctica avanada s de la pissarra digital a laula creaci de pgines web educatives: nivell bsic el blog com a recurs educatiu a laula avaluaci amb ferramentes informtiques fotografia digital per a docents introducci al disseny grfic per ordinador
DURADA 20 10 10 10 10 10 10 30 30 30 60 30 30 30 30 30 30 30 30 30 30 30 30 100 100
TRIMESTRE 1 1
LLOC Castell Alacant CS/V/A a determinar a determinar a determinar a determinar
n n n n n n n n n n n n n n n n n n n n n n n n n
GRUPS DE TREBALL grups de treball SEMINARIS seminari seminari CURSOS curs curs curs curs curs curs curs curs curs curs curs curs curs curs curs 1 2 2 2 2 2 12-3 12-3 12-3 12-3 12-3 12-3 12-3 12-3 12-3 Valncia Algemes Xtiva Castell Castell Castell aula virtual aula virtual aula virtual aula virtual aula virtual aula virtual aula virtual aula virtual aula virtual 1 2 Benicssim Piles 1-2-3 diversos
JORNADES Tenen com a objectiu aprofundir en temes dinters sindical actuals rellevants en lmbit educatiu. SEMINARIS Tenen com a objectiu reflexionar i donar recursos sobre prctiques de renovaci pedaggica. Es realitzaran de forma intensiva en cap de setmana. Aquestes activitats nicament tindran certificaci per part de la Universitat de Valncia. GRUPS DE TREBALL. Sn un punt de trobada per poder posar en com diferents prctiques educatives. Es realitzar una sessi presencial conjunta inicial per tal de constituir els diferents grups de treball te-
nint en compte temtica, lloc de procedncia... i desprs es treballar de forma autnoma. coordinador. MODALITAT PRESENCIAL Poden incloure perodes no presencials fins al 25% de les hores. Alguns combinen treball en lnia per lAula Virtual. Aquests cursos hauran de tindre com a mnim 15 alumnes per poder-se portar endavant. MODALITAT EN LINIA Com a novetat presentem una oferta formativa de cursos en lnia amb diferents convocatries de realitzaci per a que lalumnat trie lespai temporal ms adequat per poder realitzar-les. No ser necessari tindre un m-
nim dalumnes per a la seua realitzaci. MATRCULA Per a participar en qualsevol de les nostres activitats, s necessari formalitzar la matrcula prviament en la web. El pagament de les activitats, en cas necessari, es realitzar en el mateix procs de formalitzaci de la matrcula en lnia. Lalumnat optar pel pagament amb targeta de crdit o per transferncia electrnica. Ser necessari registrar-se en lAula Virtual amb anterioritat a la realitzaci de lactivitat, en aquelles activitats que en part o en la seua totalitat es realitzen en lnia.
SETEMBRE 2011 / 245 / 23
per la regulaci de la
jornada continuada
REVISAT LA NMINA 2011

INGRESSOS
Mestres Mestres ESO Professorat tcnic
i EE. Especialitzats (Idiomes i Artstics)
(A) Taula de retribucions brutes SOU BASE C.DESTINACI 958,98 473,35 958,98 582,92 958,98 1109,05 1109,05 958,98 1109,05 582,92 582,92 698,20 698,20 698,20 C.ESPECFIC 589,49 590,80 590,80 593,17 645,30 E047 1328,79 E044 1073,22 E047 1328,79 E044 1073,22 TRIENNIS GRUP A1 GRUP A2 GRUP B GRUP C1 GRUP C2 GRUP E 42,65 34,77 26,31 26,84 17,90 13,47 T.MENSUAL 2021,82 2132,70 2132,70 2285,14 2452,55 2985,97 2730,40 3136,04 2880,47
DESCOMPTES
QUOTA DRETS PASSIUS I MUFACE (D) GRUP GRUP A1 GRUP A2 MUFACE (1,69%) PASSIUS (3,86%) 46,80 36,83 106,89 84,13
P. de Secundria
RGIM GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL GRUP 1 2 3 4-11 I.R.P.F. (C)

La quantitat que sha de descomptar de lI.R.P.F. depn del salari brut i la situaci familiar en els programes de retencions de lAgncia Tributria.
Catedrtic/a Inspecci Grup B Inspecci Grup A
BASE MENSUAL MNIMA 1.045,20 867,00 754,20 748,50 MXIMA 3230,10 3230,10 3230,10 3230,10
SEXENNIS (comuns a tots els cossos) NOMBRE SEXENI 1 SEXENI 2 SEXENI 3 SEXENI 4 SEXENI 5 IMPORT 102,61 108,68 124,32 135,32 78,65 IMPORT ACUMULAT 102,61 211,29 335,61 470,93 549,58
COM COMPROVEM EL NOSTRE SOU

1. Calculem el salari brut mensual (A), que s la suma dels conceptes: sou base, complement de destinaci, complement especfic, triennis, sexennis i, si cal, els complements de llocs singulars i crrecs unipersonals. 2. Calculem les retencions: El descompte (C) de lIRPF el trobarem comparant el salari brut anual i la situaci familiar en els programes de retencions de lAgncia Tributria. Descomptem la part (D) corresponent a MUFACE i Drets Passius (al juny i desembre el descompte s el doble) o a la Seguretat Social. 3. El salari lquid a percebre es compon de = A - C - D 4. Si hi haguera endarreriments (B) o compensacions en els descomptes (E), caldria afegir aquestes quantitats al brut mensual i a les retencions, respectivament, i quedaria: salari lqui d a percebre = A+B-C-E-D 5. Calculem el brut anual, que s la suma del salari brut mensual multiplicat per 12, ms les 2 pagues extres. 6. Calculem la paga extra, que s la suma de les quantitats de la taula segent (cal multiplicar pel nombre de triennis que es posseeixen, ms el Complement de destinaci, ms el Complement especfic. A les pagues extres no es computen els sexennis. GRUP A1 GRUP A2 SOU BASE 684,36 699,38 TRIENNIS 26,31 26,35
COMPLEMENTS ESPECFICS DRGANS UNIPERSONALS *

E. INFANTIL, PRIMRIA I EDUCACI ESPECIAL A B C D E DIRECCI 629,97 579,64 446,82 356,20 156,86 SECRETARIA 409,48 376,77 290,44 231,53 CAP ESTUDIS 409,48 376,77 290,44 231,53 SECUNDRIA, ENS. RGIM ESPECIAL I SECCIONS A B C DIRECCI 746,88 657,05 604,17 VICEDIRECCI 485,49 427,08 392,72 SECRETARIA 485,49 427,08 392,72 CAP ESTUDIS 485,49 427,08 392,72 VICESECRET. 298,77 262,83 241,68
COMPLEMENTS ESPECFICS DE LLOCS SINGULARS

CAP DEPARTAMENT CAP DIVISI FP DIRECCI CEFIRE/SPE ESPECIALISTA SPE/ASSESSORIA DIRECCI CENTRE RESIDNCIA COORDINACI ESPECIALITAT ADMINISTRACI FP CENTRE TIPUS A ASSESSORIA CEFIRE ASSESSORIA TCNICA VALENCI COORDINACI CENTRE RESIDNCIA
ELS DIES DE COBRAMENT G 27 F 24 M 28 A 27 M 26 J 23 J 27 A 29 S 27 O 27 N 28 D 22
67,73 67,73 444,77 339,13 339,13 67,73 285,00 339,13 339,13 67,73
El personal inter que no ocupa vacant (i per tant no cobra lestiu) cobrar al final de cada substituci una liquidaci de la part proporcional de les pagues extres (1/6 per mes de sou) i del mes de vacances (lequivalent a 2,5 dies per mes treballat).
7. Comprovem les quantitats del pla de pensions, que han de ser 8,97 euros, unes quantitats en ingressos i en deduccions idntiques perqu van ntegrament al fons de pensions i no a la nmina.
INTERSINDICAL VALENCIANA
SETEMBRE 2011 / 245 / 25
NORMATIVA
REGULACI DE LES ITINERNCIES

Disposicions legals sobre llocs de treball itinerants
n Normativa Ordre de 26/11/02 (DOGV 8/10/02). Instruccions 29/6/99 de la DGCD i Innovaci Educativa i Poltica Lingstica. Ordre de 23/7/98 (DOGV 15/9/98). Decret 24/1997, d11 de febrer (DOGV 17/2/97). Decret 88/2008, de 20 de juny. n Denici i adscripci Tindran consideraci de llocs docents itinerants aquells en qu el funcionariat docent haja de prestar els seus serveis en ms dun centre, amb carcter regular i peridic. En els cas dels centres rurals agrupats (CRAs), els serveis shan de prestar en ms duna localitat. Ats que els llocs docents itinerants tenen carcter singular, ladscripci a aquestes places s voluntria. n Rgim de la itinerncia Al professorat itinerant se li aplicar les disposicions legals que amb carcter general corresponen al professorat del cos que imparteix els mateixos ensenyaments. Els serveis prestats pel funcionariat docent en un altre centre distint del de la seua adscripci ho seran en rgim de comissi de serveis estesa pel director del centre de destinaci (Resoluci 16/5/95). El cmput de lhorari lectiu setmanal estar determinat per lhorari destinat a latenci directa de lalumnat, els temps de reducci horria destinats als desplaaments i aquells altres que estiguen atributs a altres funcions que li siguen assignades. Saplicaran els temps de reducci horria destinats als desplaaments que a continuaci sespeciquen: ns a 80 km setmanals, dues hores de reducci; de 80 a 120 km, tres hores; de 120 a 160 km, quatre hores; de 160 a 200 km, cinc hores; de 200 a 240 km, sis hores. Quan computats lhorari datenci directa de lalumnat i la reducci horria per raons de desplaament, la suma fra inferior a lhorari lectiu setmanal, el professorat itinerant desenvolupar les altres funcions que li seran assignades. El professorat itinerant complir lhorari complementari setmanal dobligada permanncia en el centre on que estiga adscrit i podr establir-se una major atribuci horria datenci directa a lalumnat, amb una reducci de lhorari complementari. El professorat podr complir part de lhorari complementari en un centre distint del dadscripci, a de participar en les sessions davaluaci, claustres i sessions de coordinaci. La jornada lectiva del professorat itinerant comenar i nalitzar en el centre dadscripci. Mentre la resta de professorat no les tinguen assignades i llevat que siga estrictament necessari, al professorat itinerant no li podran ser assignades tutories. El calendari laboral que haur de complir ser el corresponent al del seu centre dadscripci. n Indemnitzacions En cas daccident de circulaci, es tindr dret a les indemnitzacions que puguen correspondre per aplicaci de larticle 6 del Decret 24/1997, d11 de febrer, i del Decret 88/2008, de 20 de juny, que modica lanterior. Tots els trajectes sabonaran a 0,19 euros per km. n Centres El professorat itinerant formar part dels claustres de tots els centres en qu impartisca la docncia. La persona responsable de la coordinaci dhoraris ser el o la cap destudis del centre dadscripci. n Salut laboral A partir del sis mes dembars, les professores itinerants podran suspendre transitriament les itinerncies i sadscriuran al seu centre de destinaci a temps total per reforar latenci a lalumnat.
PROFESSORAT CONTRACTAT A TEMPS PARCIAL

Disposicions legals sobre llocs de treball itinerants
HORARI SETMANAL D'OBLIGADA PERMANNCIA EN EL CENTRE
HORES LECTIVES HORES COMPLEMENT. TOTAL HORES COMPLEM. CMPUT MENSUAL HORES LLIURE DISPOSICI
RESTA D'HORARI
JORNADA LABORAL PERCENTATGE
JORNADA COMPLETA EN ELS COSSOS DE SECUNDRIA 7 25 5 7,5 37,5 POSSIBLES CONTRACTES A TEMPS PARCIAL EN ELS COSSOS DE SECUNDRIA 13 4 17 4 5 26 12 4 16 4 5 25 11 4 15 3 4,5 22,5 10 3 13 3,5 4 20,5 9 3 12 3 3,5 18,5 8 3 11 2,5 3 16,5 7 2,5 9,5 2 3 14,5 6 2 8 2 2,5 12,5 5 1,5 6,5 2 2 10,5 4 1 5 1,5 1,5 8 3 1 4 1 1 6 CONTRACTES A TEMPS PARCIAL EN INFANTIL I PRIMRIA 18
100% 72,22% 66,66% 61,11% 55,50% 50% 44,40% 38,88% 33,33% 27,77% 22,22% 16,66%
100% 1/3 de jornada 1/2 jornada
Lectives 25 8 h. 20 12 h. 30
Complementries 5 1 h 40 2h 30
Els contractes a temps parcial estan regulats per lOrdre de 7 de maig de 1997 (DOGV de 23/05/1995). Es tracta de vacants de contractaci anual, encara que no s obligatori agafar-les, s a dir, shi pot renunciar sense perdre el nmero en la llista dinterinatge. No hi ha contractes de temps parcial de ms de 12 hores lectives, llevat que es tinga assignada una tutoria, nica situaci en qu el contracte pot ser de 13 hores. En els dos casos, les retribucions sn proporcionals a les hores treballades. Noms es podr assignar una tutoria si el contracte s de, com a mnim, nou hores lectives. Al professorat inter del cos de mestres que treballe en un IES se li ha daplicar la m ateixa graella que al professorat del cossos de secundria.
NOTA: AFECTA A PRESTACIONS, COM ARA ATUR, JUBILACIONS, INCAPACITATS.
26 / 245 / SETEMBRE 2011
ENSENYAMENT EN VALENCI
ELS PROGRAMES DENSENYAMENT EN VALENCI

http://www.edu.gva.es/polin/index.asp
La Llei ds i Ensenyament del Valenci, al seu articulat, diu referint-se a l'ensenyament : Al nal dels cicles educatius, i qualsevol que haja sigut la llengua habitual en iniciar els estudis, els alumnes han destar capacitats per a utilitzar, oralment i per escrit, el valenci en igualtat amb el castell (art. 19.2). Per a acomplir la Llei ds lAdministraci valenciana va optar per la combinaci de dos models: el dincorporaci progressiva el castell i el valenci sn estudiats i utilitzats com a llengua vehicular en lensenyament i el d'ensenyament en valenci les dues llenges sn matria destudi i el valenci s la llengua vehicular de lensenyament. La coexistncia de tots dos models en el sistema educatiu valenci ha estat, i s, alta en tot el territori de predomini lingstic valenci. No hi cap la possibilitat, des del punt de vista legal i normatiu, dun ensenyament monolinge. Els centres educatius i l'alumnat que hi assisteix han dutilitzar el valenci com a llengua vehicular en un mnim de dues rees no lingstiques. Dos sn els programes deducaci bilinge que es presenten com a ptims: el Programa dEnsenyament en Valenci (PEV) i el Programa dImmersi Lingstica (PIL). El PEV i el PIL donen en els primers nivells descolaritat una major presncia al valenci, per sense oblidar el tractament del castell i de la llengua estrangera. En els dos programes, la llengua base daprenentatge, descolaritzaci inicial i diniciaci sistemtica de la lectura i lescriptura s el valenci. n Programa dEnsenyament en Valenci (PEV) En els centres dEducaci Infantil i Primria va dirigit a xiquets i xiquetes majoritriament valencianoparlants . Sutilitza el valenci com a llengua principal en la instrucci . Es prestigia la llengua prpia de l'alumnat, saugmenta la competncia lingstica i tamb sassoleix un bon domini del castell . El castell sincorpora des del primer moment amb un enfocament comunicatiu que potencia el seu aprenentatge . Posteriorment sincorpora la tercera llengua, un idioma estranger, seguint el mateix enfocament didctic. En els centres dEducaci Secundria el programa sadrea tant a lalumnat valencianoparlant com castellanoparlant. n Programa dImmersi Lingstica (PIL) Dissenyat per a xiquets i xiquetes majoritriament castellanoparlants, les famlies dels quals opten voluntriament per una escola en valenci, perqu aix sintegren lingsticament des de linici de lescolaritat. Lalumnat mant i millora la llengua familiar i nadquireix una altra, el valenci, a travs del treball especc basat en un enfocament comunicatiu de les llenges. Per a lalumnat castellanoparlant el fet diniciar lescolaritat en valenci suposa quasi lnica possibilitat de dominar laltra llengua ocial que t menor presncia social. En el PIL, el castell, com a rea i com a llengua dinstrucci, sincorpora a partir del primer o segon cicle de Primria, segons el context sociolingstic del centre. El castell rep un tractament cada vegada ms sistemtic, de manera que lalumnat assoleix un domini formal de la llengua que ja coneix. Les xiquetes i els xiquets que segueixen el PIL en lEducaci Infantil i Primria tenen continutat en lEducaci Secundria en el PEV. n Programa dIncorporaci Progressiva (PIP) En els centres ubicats en les poblacions de predomini lingstic valenci que no apliquen el PEV o el PIL, s'adopta el PIP, en el qual la llengua base d'aprenentatge s el castell. El Disseny Particular del PIP inclou, com a mnim, l'rea de Coneixement del Medi Natural, Social i Cultural, impartit en valenci a partir del tercer curs de l'Educaci Primria. El PIP en lESO garanteix la continutat de laplicat en lEducaci Primria. Ac el programa comporta ls del valenci com a llengua vehicular en una part de les rees no lingstiques, segons les especicacions del Disseny Particular del Programa dEducaci Bilinge. El disseny garanteix ls del valenci com a llengua daprenentatge en, com a mnim, dues rees no lingstiques en cada un dels grups. n Programa dEducaci Bilinge Enriquit (PEBE) El PEBE contempla la incorporaci primerenca duna llengua estrangera, com a llengua vehicular, des del primer cicle de lEducaci Primria. Es parteix de la convicci que laugment de competncia lingstica dels escolars valencians s el resultat dun tractament integrat dels dos idiomes ocials i de la introducci duna llengua estrangera . Per tant, en els programes PEV, PIL i PIP establits en el sistema educatiu valenci es permet linici de la conguraci dun sistema educatiu plurilinge singular del Pas Valenci. Ordre de 30 de juny de 1998, per la qual sestableixen els requisits bsics, criteris i procediments per a aplicar en les centres educatius un porgrama deducaci bilinge enriquit per la incorporaci primerenca duna llengua estrangera, com a llengua vehicular, des del primer cicle de lEducaci Primria.
ELS PROGRAMES DEDUCACI BILINGE EN EL SISTEMA EDUCATIU VALENCI

TERRITORI DE PREDOMINI LINGSTIC VALENCI TERRITORI DE PREDOMINI LINGSTIC CASTELL
INFANTIL I PRIMRIA
Programa dImmersi (PIL)
Programa dEnsenyament en Valenci (PEV)
Programa dIncorporaci Progressiva (PIP)
Tractament del Valenci com a rea
EDUCACI SECUNDRIA OBLIGATRIA
Programa dEnsenyament en Valenci (PEV)
Programa dIncorporaci Progressiva (PIP)
Tractament del Valenci com a rea
Relaci entre els Programes dEducaci Bilinge dEducaci Infantil i Primria, i els de lESO
SETEMBRE 2011 / 245 / 27
ENSENYAMENT EN VALENCI
COM ACONSEGUIR LA TITULACI DE VALENCI I LA CAPACITACI EN LLENGES ESTRANGERES

Itineraris formatius per tal dobtindre el Certicat de Capacitaci i el Diploma de Mestre de valenci
CERTIFICAT DE CAPACITACI
1 2
24 crdits de lrea de Filologia Catalana (a especicar en cada universitat) 1r Cicle del Pla de Formaci en Valenci del Professorat No Universitari de la Universitat dAlacant, de la Universitat Jaume I i de la Universitat de Valncia Nivell II del Pla de Formaci Lingstico-Tcnica Grau Mitj de la JQCV 40 crdits de lrea de Filologia Catalana (a especicar en cada universitat) 2n Cicle del Pla de Formaci en Valenci del Professorat No Universitari de la Universitat dAlacant, de la Universitat Jaume I i de la Universitat de Valncia Nivell III del Pla de Formaci Lingstico-Tcnica Haver superat el curs especc D (noms per a professorat dinfantil, primria i secundria drees lingstiques) Haver superat el curs especc: A (infantil i primria) B (secundria) Haver superat el curs especc: A (infantil i primria) B (secundria)
3 1
DIPLOMA DE MESTRE
CAPACITACI EN LLENGES ESTRANGERES Certicat de Nivell Avanat de les EOIs Certicat de Nivell B2 del MECR
Cal recordar que lexpedici tant del Certicat de Capacitaci com del Diploma de Mestre no s automtica: una vegada complerts els requisits formatius, cal fer una instncia per a qu la Conselleria dEducaci expedisca el certicat corresponent. Aquesta instncia es troba a les D.T. dEducaci.
LEDUCACI EN LEXTERIOR
Leducaci en lexterior, que t com a objectiu estendre la presncia del sistema educatiu espanyol en el mn i promocionar i difondre lidioma i la cultura, es realitza en coordinaci entre els ministeris dEducaci i el dAfers Exteriors, juntament amb lInstitut Cervantes. Les actuacions sestenen a 32 pasos. Modalitats Centres de titularitat mixta amb altres pasos. Centres de conveni de collaboraci entre el MEC i les fundacions culturals. Escoles europees, destinades a leducaci dels lls del personal que treballa en les institucions europees. Agrupacions de llengua i cultura espanyoles, amb programes especcs per a lls de residents en lestranger, escolaritzats en els sistemes educatius dels pasos de residncia. Seccions espanyoles en centres educatius estrangers. Estan sotmeses a lorganitzaci daquests ltims i als convenis amb les autoritats educatives en els pasos respectius. Centres de titularitat de lestat. Imparteixen els ensenyaments del sistema espanyol. Assessores i assessors tcnics, per a lassistncia cientca i didctica. Legislaci bsica Reial Decret 1138/2002 de 31 doctubre (BOE de l1/11/2002) que regula lacci educativa en lexterior. Les ltimes convocatries han estat: Orden ECI/3452/2007, de 23 de novembre, BOE del 29 de novembre (docents); Orden ECI/3566/2007, de 26 de novembre, BOE del 7 de desembre (assessors). Provisi de les places Requisits. Funcionariat de carrera en activitat amb una antiguitat mnima de tres anys amb coneixement de lidioma que sassenyale en la convocatria. Selecci. En la fase general es consideren els mrits professionals i la valoraci del treball desenvolupat, cursos de formaci, mrits acadmics i antiguitat mxim, 40%. La fase especca consta de dues parts: una sobre continguts terics i una altra amb un supsit prctic relacionat amb lexercici de les funcions dels corresponents cossos docents i amb lacci educativa en lexterior. Regulaci laboral Personal docent. Una vegada assignat un lloc en lexterior no shi pot renunciar, excepte per raons excepcionals. Ladscripci s per dos cursos, prorrogables per dos perodes de dos cursos ms (mxim de sis). Acabada la permanncia en lexterior, el professorat t dret preferent a una plaa docent en la localitat o mbit territorial dorigen. Ha de participar en el concurs de trasllats del curs anterior al seu retorn. El rgim del personal docent, incloses les retribucions, s competncia del MEC. Assessories tcniques. Les persones seleccionades sn nomenades per un perode dun curs en comissi de serveis prorrogable, en rgim dadscripci temporal per un segon perode de dos cursos i per un tercer perode de dos anys ms (cinc cursos en total). El contingut de la prova per a accedir a les assessories aix com el seu desenvolupament estan contemplats en lOrden ECI/3566/2007, de 26 de novembre. El personal destinat a les Escoles Europees, hi pot romandre un mxim de nou anys.
28 / 245 / SETEMBRE 2011
SISTEMES DE PROTECCI
MUFACE
http://www.mpr.es/muface/
A ms del rgim general de la Seguretat Social, al qual estan acollits la major part dels ciutadans i les ciutadanes, hi ha diversos rgims especials, com ara MUFACE, denominaci amb qu es coneix la Mutualitat General de Funcionaris Civils de l'Estat; un organisme pblic de l'administraci de l'estat adscrit al Ministeri d'Administracions Pbliques.
n Alta en MUFACE
Tot el professorat que ha superat el procs selectiu est obligat a donar-se dalta en MUFACE. Tant la Llei 109/1963, de 20 de juliol, de funcionaris civils de l'estat, com el Decret 315/1964, de 7 de febrer, que va aprovar el text articulat, disposen que el rgim de la Seguretat Social dels funcionaris pblics siga establit per una llei especial. La Llei 29/1975, de 27 de juny, sobre Seguretat Social dels funcionaris civils de l'estat, partint de l'existncia dels sistemes de classes passives i ajuda familiar als quals, amb carcter general i obligatori, estaven adscrits tots els funcionaris de l'administraci civil de l'estat, crea una mutualitat nica i obligatria, MUFACE. MUFACE ofereix les prestacions segents: assistncia sanitria, prtesis, prestaci farmacutica, subsidi per incapacitat temporal, subsidi per risc durant l'embars, indemnitzaci per lesions permanents no invalidants, prestaci per gran invalidesa, prestaci per ll a crrec minusvlid, ajuda per a adquisici d'habitatge, prestacions per a estudis universitaris, subsidi de jubilaci, subsidi per defunci, ajuda de sepeli, ajudes assistencials, ajudes de protecci sociosanitries, ajudes econmiques en els casos de part mltiple.
n Assistncia sanitria
Totes les persones mutualistes i beneciries de MUFACE tenen dret a rebre les prestacions sanitries. A ms, els cnjuges dels mutualistes i els que hagen conviscut amb ells encara que no siguen beneciries tenen dret a rebre assistncia per maternitat. La cobertura sanitria de la cartera de serveis de MUFACE s equivalent a la del Sistema Nacional de Salut. Les modalitats compreses en l'assistncia sanitria sn les segents: Atenci primria, en la qual s'inclouen les vacunacions i l'atenci a pacients de VIH-sida. - Atenci especialitzada en totes les especialitats mdiques i quirrgiques, tant en consulta externa com en rgim d'hospitalitzaci. Transport sanitari, oxigenoterpia i aerosolterpia a domicili. Els serveis sanitaris sn totalment gratuts, sense que calga realitzar cap aportaci per part de l'assegurat.
n Possibilitat d'elecci
poralment a l'estranger i reben assistncia sanitria tindran dret que MUFACE els reintegre les despeses ocasionades per aquesta assistncia, amb les segents excepcions: A) Que l'assistncia rebuda o les despeses reclamades estiguen incloses en algun tipus de cobertura sanitria en l'exterior, a crrec d'un ens pblic o privat, estatal o estranger. B) Que de l'apreciaci de la patologia que es tracte es constate un propsit intencionat del mutualista o beneciari d'eludir els serveis sanitaris que li corresponguen.
n Tramitaci
Els mutualistes poden optar entre l'assistncia sanitria del sistema sanitari pblic a travs de la Seguretat Social o la d'alguna de les entitats privades d'assegurana lliure concertades. L'opci es pot exercitar cada any, durant el mes de gener i per una sola vegada. Cada entitat ofereix la possibilitat d'optar entre els facultatius i centres assistencials que guren en el seu catleg de serveis, tenint en compte que han doferir almenys dos facultatius de cada especialitat.
n Assistncia en l'estranger
Les entitats concertades editen catlegs amb la relaci detallada dels seus serveis i mitjans, les adreces, telfons, horaris, aix com la informaci, urgncies i ambulncies en altres provncies. Per a determinats serveis, com l'hospitalitzaci o el transport, cal obtindre l'autoritzaci prvia de l'entitat. Noms en determinats supsits d'urgncia vital es pot recrrer a mitjans no concertats, encara que s necessari comunicar-ho a l'entitat en el termini de quinze dies. Quan sorgisquen dicultats per a obtindre l'assistncia haur de presentar-se una reclamaci escrita davant l'entitat, la qual haur de disposar una alternativa assistencial en un termini de tres dies.
n Reclamacions
Les persones beneciries de MUFACE tenen una cobertura en l'estranger equivalent a l'assistncia sanitria de la qual gaudeixen. No obstant aix, cal distingir dues situacions: 1. Les persones mutualistes destinades en l'estranger reben la seua assistncia sanitria a travs dALICO mitjanant una plissa dassegurana que MUFACE t subscrita amb aquesta entitat. 2. Els mutualistes que noms es desplacen tem-
Les reclamacions o queixes relacionades amb l'assistncia sanitria shan de presentar davant el servei provincial. MUFACE, desprs d'escoltar l'entitat, li plantejar una resoluci i si continua el conicte ho traslladar a una comissi mixta provincial. Si persisteix el desacord el cas ser examinat per una comissi mixta d'mbit estatal. En tot cas, es podr presentar una impugnaci d'acord amb la llei.
RGIM GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL

http://www.seg-social.es
El personal inter docent est incls en el sistema del Rgim General de la Seguretat Social. Aquest rgim presenta algunes carcterstiques que conv conixer.
n Prestacions per desocupaci
Beneciaris. Tindran dret a percebre aquestes prestacions els treballadors i les treballadores que tinguen cotizats els 365 dies immediatament anteriors a la situaci de desocupaci. Tipus de prestacions. A) Prestacions per desocupaci total, per als que volen treballar i no poden.
B) Prestacions per desocupaci parcial, per als que han vist reduda la seua jornada de treball en, almenys, un 33%. Quantia de les prestacions. Es calcular tenint en compte la base reguladora dels sis mesos immediatament anteriors a la situaci de desocupaci, i se nobtindr la mitjana. Les quanties a percebre seran: A) Durant el 180 primers dies, es pagar el 70% de limport de la base reguladora. B) A partir dels 181 dies, es pagar el 60% de limport de la base reguladora.
n Prestacions per incapacitat temporal
La base que es tindr en compte per a calcular la prestaci per incapacitat temporal (IT) ser la base per contingncies comunes. En el perode que un treballador es troba en situaci dIT percebr les quanties segents: A) Del dia 4 al dia 20, es pagar per part de la Seguretat Social el 60% de la base reguladora; el 40% restant el pagar l'empresa. B) Des del dia 21 es pagar el 75% de la base reguladora i el 25% restant el pagar l'empresa. NOTA: LA CONSELLERIA PAGA EL 100% DEL SALARI
SETEMBRE 2011 / 245 / 29
SISTEMES DE PROTECCI
QU IMPLICA LA DESAPARICI DE MUFACE PER AL PERSONAL DE NOU INGRS

Les persones que aproven les oposicions de 2011 passaran al Rgim General de la Seguretat Social (RGSS) i no al Rgim de Classes Passives com fins ara. S que sels donar loportunitat descollir entre latenci sanitria de la SS i altres mtues privades. Des l1 de gener de 2011 no tenen condici de mutualista. Aix suposar un increment en la quota a pagar de la SS i, per tant, una reducci considerable a la nmina, entre altres situacions com les prestacions, etc. Cal pensar que tindrem entre el professorat dos collectius diferenciats: lingressat abans del 2011, que encara mantindr la condici de mutualista, i el personal de nou ingrs que ja passa a pertnyer al RGSS, amb drets diferents.
Desapareixen les classes passives i, per tant, el nou professorat funcionari sintegrar directament en el rgim general de la Seguretat Social i no en MUFACE, com fins ara. El funcionariat que actualment est en MUFACE mantindr, de moment, aquesta situaci. Les conseqncies daquesta mesura seran, entre daltres: n Podria desaparixer la JUBILACI VOLUNTRIA als 60 anys, ja que el Rgim General de la Seguretat Social no ho permet. n Reducci del salari en la nmina perqu augmentaran les quotes aportades al Rgim General de la Seguretat Social. n Pot desaparixer el patrimoni de les mutualitats, que s propietat de les persones mutualistes amb les seues quotes mensuals. n Afectaran les reduccions de jornada des del primer dia, ja que repercutir directament en la cotitzaci i desprs sobre les prestacions de jubilaci, incapacitat temporal, permanent Actualment no repercutien fins a passat l'any. n Es computaran els 15 o 20 ltims anys (quan es publique la nova normativa de jubilaci) per a calcular la prestaci. Actualment es realitzen en funci de l'Haver Regulador, independentment de la base de cotitzaci. n En el cas de les prestacions d'Incapacitat permanent s'aplicaran les frmules que sn d'aplicaci en el Rgim General de la Seguretat Social. Que sn inferiors en quantia i indemnitzacions en determinats casos. n Podria afectar als complements, des del punt de vista de la classificaci en Salarials (que si que cotitzen) i els No salarials (que no cotitzen) i per tant repercutiran directament en les prestacions. En tot cas, el nou personal funcionari perd el dret a lajuda per a adquisici d'habitatge i les prestacions per a estudis universitaris.
Possibilitat d'elecci
Es podr optar entre l'assistncia sanitria del sistema sanitari pblic a travs de la Seguretat Social o la d'alguna de les entitats privades d'assegurana lliure concertades. L'opci es pot exercitar cada any, durant el mes de gener i per una sola vegada. Cada entitat ofereix la possibilitat d'optar entre els facultatius i centres assistencials que guren en el seu catleg de serveis, tenint en compte que han doferir almenys dos facultatius de cada especialitat.
n Tipus de jubilacions aplicables
Es presenten a continuaci els tipus de jubilacions ms habituals, encara que nhi ha daltres que no se solen aplicar als funcionaris interins. Jubilaci forosa. Es produeix quan el treballador compleix 65 anys d'edat. La base reguladora es calcula a partir de les bases per contingncies comunes dels 15 anys immediatament anteriors al fet causant. Jubilaci per incapacitat. Es produeix quan el treballador es troba en situaci dIT durant almenys 12 mesos, el quals podran ser prorrogats per sis mesos ms si hi ha alguna possibilitat de recuperaci o el diagnstic s incert. Actualment no es concedeixen prcticament prrrogues i al cap al part de baixa nmero 33 aproximadament Inspecci mdica ja fa passar un tribunal. Els perodes de baixa pel mateix motiu s'acumularan a lefecte d'aquest temps mxim, sempre que entre baixa i baixa no hagen transcorregut ms de
sis mesos. Per al clcul de la base reguladora es tenen en compte les bases de contingncies comunes dels ltims huit anys. D'aquests perodes dIT, es poden derivar quatre tipus de jubilacions: Jubilaci parcial. No se sol aplicar. Jubilaci per incapacitat total per a la professi habitual. El treballador percebr, si s menor de 55 anys, el 55% de la base reguladora i, si s major de 55 anys, el 75%. Jubilaci per incapacitat absoluta per a qualsevol professi. Es percebr el 100% de la base reguladora. No hi ha descompte dIRPF. Gran invalidesa. No se sol aplicar. 150% de la base reguladora. No se sol aplicar, ja que es dona en malalties molt greus i amb molta dependencia de la persona malalta. Jubilaci als 60 anys. s produeix quan el treba-
llador t cotitzats a la Seguretat Social un mnim de 15 anys i ha realitzat alguna cotitzaci abans de l1 de gener de 1967. La base reguladora, equivalent a la base per contingncies comunes dels ltims 15 anys, es redueix en un 8% per cada any que falte per a complir els 65 anys. Jubilaci als 61 anys. El mateix que al punt anterior per sense la condici de mutualista.
n Prestacions durant la maternitat
Durant el perode de perms maternal es percebr el 100% de la base per contingncies comunes, la qual ser pagada ntegrament per la Seguretat Social. Aquesta prestaci no est subjecta a cap tipus de retenci (IRPF, Seguretat Social o altres). NOTA IMPORTANT PER AL PERSONAL SUBSTITUT: Cal demanar la baixa quan es t el nomenament per cobrar en funci de la nmina actual i no en funci de la prestaci datur.
30 / 245 / SETEMBRE 2011
LA JORNADA LABORAL
PRIMRIA
1. Distribuci de lhorari La jornada laboral dels mestres ser, amb carcter general, de 37 i mitja hores setmanals. Durant els perodes lectius establerts en el calendari escolar vigent, els mestres dedicaran a les activitats del centre 30 hores setmanals, de les quals almenys 25 seran lectives, i les restants es distribuiran entre complementries recollides en lhorari individual setmanal i complementries computades mensualment. Les 730 hores restants ns a completar la jornada laboral seran de lliure disposici dels mestres per la preparaci de classes, el perfeccionament individual o qualsevol altra activitat pedaggica complementria. Aquesta distribuci saplicar sense perjudici del que disposen aquestes instruccions per als rgans de govern unipersonals i de coordinaci didctica. La distribuci horria, programada dacord amb el que estableixen els subapartats segents, ser modicada o adaptada per la direcci durant el funcionament dels centres sempre que siga necessari, per a garantir, en tot moment, latenci directa als alumnes en lhorari permanncia en el centre. Aquestes modicacions o adaptacions dhorari duraran el temps indispensable per a cobrir qualsevol absncia o eventualitat que es produesca al llarg del curs escolar. Durant els perodes laborals no lectius, la jornada laboral dels mestres estar dedicada a les activitats que reglamentriament es determinen. 1.1. Horari lectiu El mestre dedicar un total de 25 hores setmanals a la docncia directa amb un o ms grups dalumnes, inclosos els temps desplai. Si desprs de ladscripci a grups, rees o cicles, hi ha algun mestre que no completa les 25 hores de docncia, la direcci del centre li assignar altres activitats docents, amb la nalitat de: Cobrir les hores de dedicaci dels rgans unipersonals a les tasques prpies del crrec; Cobrir les hores de dedicaci dels coordinadors de cicle, departament o nivell; Realitzar activitats de suport per a lalumnat amb necessitats educatives especials; Permetre el desdoblament dels grups amb ms de 20 alumnes en lrea de llenges estrangeres i laboratori de cincies; Ajudar els mestres en les activitats que requeresquen la presncia de ms dun mestre per grup. Una vegada ateses les necessitats docents de tots el grups dalumnes, la direcci aplicar les hores lectives disponibles de manera que preferentment es destinen a: Reduir lhorari lectiu dels mestres de 55 o ms anys dedat quan els interessats ho solliciten
La jornada de treball est regulada en els Annexos de l'Ordre de 29/06/1992 (DOCV 15/06/1992). Han passat 18 anys i no ha estat modicada. STEPV considera necessaria la negociaci -que hauria de estar inclosa en la de les normes generals que regulen l'organitzaci i funcionament dels centres- d'una actualitzaci de la distribuci i adequaci de l'horari del professorat.
caci horria que no superar, en cap cas, les 2 hores setmanals. En tot cas, ser prioritria aquesta adequaci al coordinador de cicle de Primria, per tal de facilitar lelaboraci del projecte curricular. 2.2. Els mestres responsables de lorganitzaci, la distribuci i el manteniment del material didctic, i sempre que ho permeten les disponibilitats horries del centre, podran dedicar a aquestes funcions un mxim de 2 h setmanals. Aquesta dedicaci no es podr aplicar a ms de 2 mestres. 2.3. El cap destudis tindr en compte, si sescau, el mestre que pertany a la Junta de Personal quan selaboraran els seus horaris personals.
formalment a la direcci. Aquests mestres realitzaran activitats complementries ns a completar les 25 h. setmanals; Organitzar i elaborar els recursos didctics; Atendre la biblioteca; Realitzar activitats de laboratori; Organitzar i realitzar activitats per a la normalitzaci lingstica. Les 25 hores setmanals dhorari lectiu dels mestres, docncia o altres modalitats, hauran de realitzar-se en coincidncia amb lhorari lectiu de lalumne. 1.2. Hores complementries recollides en lhorari individual A ms de lhorari lectiu es dedicar una hora setmanal, al centre, a lacci tutorial amb lalumnat i les famlies. 1.3. Hores complementries computades mensualment La resta de les hores, ns a completar les 30 hores setmanals de dedicaci al centre, seran computades mensualment a cada mestre pel cap destudis i comprendran les activitats segents: Assistncia a reunions del claustre i del consell escolar. Assistncia a sessions davaluaci. Assistncia a reunions dequips de cicle i departaments. Participaci en les activitats de formaci incloses en el Pla de Formaci del Professorat de la Conselleria de Cultura, Educaci i Cincia. Participaci en les activitats de formaci especca per a laplicaci del programa dimmersi dacord amb lOrdre de 23 de novembre de 1990 (DOGV del 4 de mar de 1991). Programaci i realitzaci dactivitats complementries. 2. Altres adequacions de lhorari lectiu 2.1. Els coordinadors de cicle i de departament disposaran, per a exercir la seua funci, duna dedi-
SECUNDRIA
Amb carcter general setmanal 37 hores i mitja: Distribuci 18 hores lectives setmanals; 7 individuals setmanals; 5 de cmput mensual; 7,30 per a la preparaci de les classes i el perfeccionament. El temps dobligada permanncia s de 25 hores setmanals, i cinc ms de cmput mensual (claustres, consells, avaluaci...) Hores lectives setmanals Es consideren hores lectives les corresponents als perodes de docncia directa amb un grup dalumnes, establerts en lhorari general del centre i dedicades a atendre els currculums dESO, batxillerat i cicles formatius dFP i les dedicades a: tutoria; refor en ESO; desdoblaments en ESO i cicles formatius; programes educatius; coordinaci didctica; coordinaci aula dinformtica i coordinaci TIC, funcions directives; hores de reps dassignatures pendents de primer de batxillerat; hores datenci educativa. Hores individuals setmanals. Hores de gurdia, entre un i tres perodes, amb les funcions datendre els grups dalumnat sense professor i orientar les seues activitats; vetlar per lordre i el bon funcionament del centre durant lhorari de lalumnat, temps de pati...; anotar en el comunicat corresponent, en nalitzar la gurdia, les absncies del professorat i qualsevol altra incidncia. Hores de tutoria. Shauran de dedicar tamb tres hores complementries setmanals, una vegada cobertes les hores de gurdia i gurdia de pati, una per a latenci a tutors, i dues per a la collaboraci amb el cap destudis, el departament dorientaci, el servei dorientaci educativa, o a la collaboraci en les activitats complementries del centre.
PRIMRIA
25 LECTIVES
CMPUT SETMANAL
5 COMPLEMENTRIES
CMPUT SETMANAL I MENSUAL
7,5 LLIURE DISPOSICI
SETEMBRE 2011 / 245 / 31
SECUNDRIA
18 LECTIVES
SETMANALS
7 INDIVIDUALS
SETMANALS
5 INDIVIDUALS
MENSUALS
7,5 PREPARACI CLASES

CMPUT SETMANAL I MENSUAL HORES DOBLIGADA PERMANNCIA
Reunions del departament didctic. Una hora setmanal que pot agrupar-se quinzenalment per a reunions de major duraci. Organitzaci dactivitats esportives, practiques 18 5 de laboratori,CMPUT manteniment de tallers, arxiu, maCMPUT terials audiovisuals. Una o dues hores setmanals. SETMANAL MENSUAL Biblioteca. Entre una i tres hores setmanals. Collaboraci amb programes dinnovaci. Hores individuals de cmput mensual. Es dediquen a assistncia a reunions de claustre, consell escolar, sessions davaluaci; assessorament lingstic al centre; collaboraci en les activitats dorientaci universitria de lalumnat de 2n de batxillerat; participaci en activitats de formaci i altres activitats que redunden en beneci del centre, autoritzades pel consell escolar... Les 25 hores dobligada permanncia es consignaran en horaris individuals, visats per la direcci i amb el coneixement del professor o professora. El cap destudis tindr en compte, si sescau, el professorat que pertany a la Junta de Personal quan selaboraran els seus horaris personals. Els delegats de prevenci de riscos laborals dedicaran a les seues funcions entre un mnim de tres i un mxim de quatre hores (cmput setmanal) agrupades, preferentment en el mat del dimarts. COMPLIMENT DE LHORARI El control dassistncia del professorat correspon al/la cap destudis. Quan es tracte de malaltia o dincapacitat transitria, ser obligatria la presentaci del comunicat mdic corresponent lliurat pel facultatiu competent, a partir del segon dia de la malaltia o de la incapacitat. Aquest comunicat sajustar als models ocials de MUFACE i de la Seguretat Social, segons calga. Qualsevol absncia que es produesca, inclosa la dun dia, haur de ser noticada i justicada pel professorat corresponent al cap destudis al ms aviat possible. En tot cas, i al marge de la tramitaci dels comunicats mdics de baixa preceptius, el professorat haur de formalitzar i lliurar al cap destudis els justicants corresponents el mateix dia de la seua re-
incorporaci al centre. Amb aquesta nalitat el cap destudis tindr a la disposici del professorat els models de justicants. Una cpia del comunicat de faltes trams a la Inspecci educativa es far pblica, en un lloc visible, a la sala de professorat. Una altra cpia es quedar a la secretaria del centre a la disposici del consell escolar per a la seua consulta. Si al cap de cinc dies lectius dhaver-se produt la falta no sha presentat al cap destudis cap justicaci, o no queda prou justicada amb la documentaci aportada, la direcci del centre comunicar per escrit a la persona interessada la consideraci de falta injusticada en el termini mxim de deu dies a partir de la data de la falta. La direcci del centre trametr dins de la primera quinzena de cada mes, al director territorial corresponent, la relaci referent al mes immediatament anterior, de mestres amb faltes, absncies o retards no justicats, i una cpia de les comunicacions cursades als interessats. Pel que fa a la relaci de professorat o de personal laboral que exercesquen el dret de vaga, la direcci del centre haur de trametre lesmentada relaci al director territorial corresponent en un termini mxim de deu dies. Es trametr una relaci per cada un dels dies en qu sexercesca el dret de vaga. Les esmentades relacions seran prviament exposades als taulers disposats a aquest efecte, per al coneixement del personal interessat i per a la possible correcci derrades. No obstant aix, la direcci del centre satendr en cada ocasi al que dispose ladministraci educativa sobre terminis i forma de tramesa del comunicat de vaga. Dacord amb el que estableix la disposici addicional dotze de la Llei 30/84, de 2 dagost (BOE del dia 3), els funcionaris que exercesquen el dret de vaga no meritaran ni percebran les retribucions que corresponguen al temps que hagen estat en aquesta situaci, sense que la deducci dhavers que es faa tinga, en cap cas, carcter de sanci disciplinria ni efecte el rgim respectiu de les seues prestacions socials. REDUCCIONS HORRIES Es computaran com a hores lectives les hores que els rgans unipersonals de govern dediquen a lexercici de les seues funcions, dacord amb les disponibilitats horries. Les hores assignades a les funcions directives seran ns a un mxim de: Primria
UNITATS DIRECTOR C. ESTUDIS SECRETARI
ries del centre, podran dedicar a aquesta funci un mxim de dues hores setmanals. Aquesta dedicaci no es podr aplicar a ms de dos mestres. Secundria Equips directius Les hores lectives dedicades a les funcions directives en els centres seran les especicades en lAcord de Plantilles MODEL DE CENTRE 8 unitats ESO 8 unitats ESO + 4 unitats BAT 12 unitats ESO + 4 unitats BAT 16 unitats ESO + 4 unitats BAT 20 unitats ESO + 4 unitats BAT 16 unitats ESO + 6 unitats BAT 20 unitats ESO + 6 unitats BAT 24 unitats ESO + 6 unitats BAT HORES 21 30 33 36 36 39 39 39
Coordinacions didctiques Coordinaci de secundria. La coordinaci de secundria tindr las siguientes reduccions: Centres complets. Coordinador de cicle Centres amb menys de 10 grups: disposaran de 2 hores de reducci horria. Centres de 10 a 23 grups: disposaran de 3 hores de reducci horria. Centres amb 24 o ms grupos: disposaran de 4 hores de reducci horria. Centres incomplets. Coordinador de cicle Centres amb menys de 8 grups: disposaran de 2 hores de reducci horria. Centres de 8 a 12 grups: disposaran de 3 hores de reducci horria. Centres amb ms de 12 grups: disposaran de 4 hores de reducci horria. Coordinador/a de lAula dInformtica. El coordinador de lAula dInformtica tindr les segents reduccions: Centres amb menys de 10 grups d Informtica: disposaran de 2 hores de reducci horria. Centres amb ms de 9 grups i menys de 18 grups dInformtica: disposaran de 4 hores de reducci horria. Centres amb 18 o ms grups de Informtica: disposaran de 6 hores de reducci horria. Coordinador/a TIC: Lal coordinaci TIC tiindr les segents reduccions: 2 hores lectives i 2 hores complementries. INCOMPATIBILITATS http://boe.es/aeboe/consultas/bases_datos /doc.php?id=BOE-A-1985-151 Per a lexercici duna segona activitat cal la prvia i expressa autoritzaci de compatibilitat. No pot suposar la modicaci de la jornada de treball ni lhorari dambds llocs i, en tot cas, lautoritzaci estar sotmesa a linters pblic. n Es podr autoritzar lexercici del treball docent com a Professorat universitari associat en rgim de dedicaci no superior a la de temps parcial i amb una durada determinada. n Es podr autoritzar ns un mxim de 18 hores el desenvolupament duna activitat compatible. Ladministraci pot comprovar la compatibilitat dels horaris.
8 a 19 20 a 29 30 a 39 40 i ms
9 12 15 18
6 9 12 15
6 9 12 15
1.Els coordinadors de cicle i de departament: mxim 2 hores setmanals. 2.Per a desenvolupar la funci del Coordinador de les tecnologies de la informaci i comunicaci es computaran en el seu horari com 2 hores complementries i 2 hores lectives. 3. Els mestres responsables de lorganitzaci, la distribuci i el manteniment del material didctic, i sempre que ho permeten les disponibilitats hor-
32 / 245 / SETEMBRE 2011
SETEMBRE 2010 / 234 / 32
SALUT LABORAL
LA SALUT LABORAL UNA PRIORITAT SINDICAL

Estudi de les condicions de treball i la inuncia daquestes condicions en lestat fsic, mental i social del treballador i de la treballadora a causa de la realitzaci duna tasca especca. Aquesta denici est inspirada en el concepte de salut laboral de lOrganitzaci Mundial de la Salut (OMS): la salut s un estat de benestar fsic, mental i social, i no sols labsncia de dany i de malaltia. Des daquesta perspectiva, la cultura de la prevenci ha de substituir la inrcia dels fets consumats, de tal manera que les mesures per garantir la seguretat i la prevenci dels riscos laborals ha dintegrar-se en les frmules organitzatives i de gesti empresarial i impregnar totes les estratgies de les empreses per dur endavant les seues activitats. Qu fa el Sindicat STEPV-Iv ha promogut diverses campanyes per informar els treballadors i les treballadores docents de qestions relacionades amb la salut laboral i per reivindicar una millora substancial de les condicions laborals mitjanant laplicaci de poltiques preventives: Pengem les claus plantejava millores en les condicions de treball en llocs considerats itinerants; Pel reconeixement de les nostres malalties professionals pretenia, mitjanant una nova catalogaci de les malalties i accidents laborals considerats ns ara fortuts, que shi comenaren a aplicar mesures preventives des de tots els mbits de gesti de ladministraci educativa. Des del comit de Seguretat i Salut Laboral, la represenciaci del Sindicat ha encapalat la denncia de situacions concretes que produen un deteriorament greu de les condicions de treball individuals i collectives de professorat a determinats centres educatius pblics. El Sindicat va propiciar la signatura dels acords de juliol de 2006 al si de la Comissi Sectorial de Seguretat i Salut Laboral, uns acords que suposaven un impuls necessari. En aquestos moments hem presentat denncia davant la Inspecci de Treball pels successius incompliments en matria de Salut Laboral per part de ladministraci. La Conselleria est obligada per llei a dur endavant els compromisos adquirits en Mesa de Negociaci, i per la normativa d'obligatori compliment, com ara els Plans d'Autoprotecci escolar, la vigilncia individualitzada de la salut, el desenvolupament de la gura del coordinador de riscos laborals en cada centre, la regulaci de l'adaptaci I el canvi del lloc de traball per motius fsics o psicosocials, o el protocol contra l'assetjament en el treball. Els comits de Seguretat Els comits de Seguretat i Salut Laboral sn rgans paritaris integrats per representants de ladministraci i dels treballadors, que han de vetlar per la seguretat i la salut laboral i als quals pot adrear-se qualsevol treballador o treballadora.
MS INFORMACI EN http://www.intersindical.org/salutlaboral/indexsalut.htm
S'hi pot traslladar qualsevol problemtica personal o del centre de traball relacionada amb una situaci de risc laboral. Les delegades i els delegats de prevenci tenen atribudes funcions especques en matria de prevenci i sn elegits entre els membres electes de les juntes de personal i de les seues seccions sindicals. Exerceixen un treball de vigilncia i control sobre el compliment de la normativa de prevenci de riscos laborals. En aquestos moments es dna la paradoxa que tant les presidncies del Comit com les secretaries deixen de disposar del crdit horari que tenien assignat per fer les tasques prpies del servei, ja que la Conselleria, unilateralment, ha pres la decisi de prescindir-ne. La Comissi sectorial de Seguretat i S. Laboral El Sindicat va propiciar la signatura dels acords de juliol de 2006 al si de la comissi sectorial de Seguretat i Salut Laboral. Aquests acords han estat incomplits per la Conselleria, i han estat objecte duna denncia a lInspecci de Treball. El Sindicat, a ms dexigir el seu compliment, vol ampliar els drets del professorat sobre seguretat i salut laboral. Els delegats de Prevenci Els delegats i les delegades de Prevenci de lSTEPV-Iv collaboren amb la Conselleria en la millora de lacci preventiva, promouen i fomenten la cooperaci dels treballadors i les treballadores en lexecuci de la normativa sobre prevenci de riscos laborals. Els delegats han de ser consultats per
ladministraci per a les decisions referides a la consulta dels treballadors i treballadores, amb carcter previ a la seua execuci. Els delegats exerceixen un treball de vigilncia i control sobre el compliment de la normativa de prevenci de riscos laborals. Als delegats i a les delegades se'ls hi pot fer arribar les problemtiques laborals particulars o del centre, per estudiar-les i reclamar a continuaci l'actuaci del Comit de Seguretat I Salut Laboral. Normativa vigent mbit estatal: Llei 31/1995 de 8/11/95 (BOE 10/XI/95). Llei de Prevenci de Riscos Laborals. Reial Decret 39/1997 de 17/I/97 (BOE 31/1/97). Reglament dels Serveis de Prevenci. Decret 123/2001, del 10 de juliol de la Generalitat Valenciana. Desenvolupament normatiu al Pas Valenci: Reial Decret 780/1998 de 30/4/98 (BOE 1/5/1998, modicat pel RD 39/1997. Llei 39/1999 de 5/11/99 (BOE 6/11/99). Conciliaci de la vida familiar i laboral: Reial Decret 5/2000 de 4/8/00 (BOE 8/8/00). Text refs de les infraccions i sancions. Llei 54/2003 de 12/12/03 (BOE 13/12/03). Reforma del marc normatiu. Per a saber-ne ms Autoria compartida: La salud del profesorado (Tema del mes), a Cuadernos de Pedagoga nm. 335, Barcelona, maig 2004. Autoria compartida: Riesgos psicosociales en la enseanza, Cuadernos STEs-intersindical, Valladolid, 2003. Navarro, Javier: Legislaci bsica en Salut Laboral, ed. All-i-Oli. Valncia, 2001.
33 / 234 / SETEMBRE 2010
SETEMBRE 2011 / 245 / 33
PERMISOS I LLICNCIES
LES FUNCIONRIES INTERINES I EL PERMS DE MATERNITAT

Enxarxats
Durant aquest curs escolar, un nombre redut, per no per aix poc important, de professores interines han patit una situaci injusta, ja que han hagut de triar entre el seu perms per maternitat i un lloc de treball. Quan una docent embarassada o en perms de maternitat obt plaa en les adjudicacions de juliol, no hi ha cap problema, perqu una altra persona la substituir mentre est de perms i, en acabar-lo, la interina s'incorporar a la seua vacant adjudicada. De la mateixa manera, si la docent embarassada obt vacant per a tot el curs, podr gaudir dels seus permisos sense ms entrebancs. La dificultat ve quan el naixement de la criatura t lloc en un moment en el qual a la mare encara no l'han adjudicat un lloc de treball ja que, en aquestos casos, la Conselleria d'Educaci ha obligat a les mares a renunciar al gaudi del seu perms si volien ser contractades. El sindicat va fer totes les gestions possibles davant de l'administraci, per no ha hagut cap rectificaci i ara queda la via judicial. De cara al curs que ve, la qesti encara est oberta, ja que el nou acord de personal inter estipula el procediment a seguir en l'adjudicaci d'inici de curs, per no en la resta d'adjudicacions. STEPV exigeix que, siga quina siga l'adjudicaci o el tipus de plaa, el procediment siga el mateix: la contractaci de la mare i, al mateix temps, la concessi del perms per maternitat Constituci Espanyola (article 35) estableix: "1.Tots els espanyols tenen el deure de treballar i el dret al treball, a la lliure elecci de professi o ofici, a la promoci a travs del treball i a una remuneraci suficient per satisfer les seves necessitats i les de la seva famlia, sense que en cap cas pugahaver discriminaci per ra de sexe." Llei 9 / 2003, de 2 d'abril, de la Generalitat, per a la Igualtat entre Dones i Homes (article 4.Principis rectors de l'acci administrativa), disposa: 2.Les diferents administracions pbliques, han d'adoptar una estratgia dual basada en el principi de complementarietat de mesures d'acci positiva i les que responguin a la transversalitat de gnere. Mentre que larticle 13, que regula laccs a l'ocupaci en condicions d'igualtat, diu: "En relaci amb el treball, aquesta llei emparar totes les mesures adequades per al compliment de la igualtat en l'accs a l'ocupaci". Llei Orgnica 3 / 2007, de 22 de mar, per a la igualtat efectiva de dones i homes, en l'article 5.Igualtat de tracte i d'oportunitats en l'accs a l'ocupaci, en la formaci i en la promoci professionals, i en les condicions de treball, estableix el segent: Aix mateix, en l'article 8.Discriminaci per embars o maternitat, regula el segent: "Constitueix discriminaci directa per ra de sexe tot tracte desfavorable a les dones relacionat amb l'embars o la maternitat". D'altra banda, en l'article 10.Conseqncies jurdiques de les conductes discriminatries, preveu el segent: "Els actes i les clusules dels negocis jurdics que constitueixin o causin discriminaci per ra de sexe es consideraran nuls i sense efecte, i donaran lloc a responsabilitat a travs d'un sistema de reparacions oindemnitzacions que siguin reals, efectives i proporcionals al perjudici sofert, aix com, si s'escau, a travs d'un sistema efica i dissuasiu de sancions que previngui la realitzaci de conductes discriminatries ". Enxarxats s una iniciativa de l'STEPV per a compartir recursos amb els centres. Des daquest espai (http://stepv.intersindical.org/ enxarxats) es pot accedir a mltiples informacions sobre diferents sectors educatius o a pgines web amb materials, recursos i enllaos referents a aspectes dinters per al treball a lescola (un mn de llibres, el 9 dOctubre, educaci per al consum, celebritats...) o informacions tils (Un nadal diferent, un estiu de prot...).
La Junta de Personal Docent?

s l'rgan legal de representaci sorgit de les eleccions sindicals en l'mbit de cada Direcci Territorial: Valncia, 73 representants (33 STEPV); Alacant, 63 (26); Castell, 35 (16). Les organitzacions amb ms del 10% del total de vots emesos integren les meses sectorials d'Educaci, una en l'mbit de la Conselleria i, una altra, en el conjunt de lestat. Al Pas Valenci, lSTEPV hi t el 42,69% de representativitat en les juntes; la resta es reparteix entre CCOO (19,30%), CSIF (13,45%), ANPE (12,87%) i UGT (10,53%).
Revisa la norma
Est la Conselleria d'Educaci discriminant les dones i coartant el seu dret al treball i a la maternitat?.Tot sembla indicar que aix s, doncs pel simple fet d'haver estat mare i estar gaudint del perms per maternitat legalment reconegut, no tenen dret que sels oferisca un lloc de treball, amb els perjudicis que a nivell econmic i administratiu es derivend'aquesta actuaci. De la manera d'actuar de la conselleria, es desprn una postura contrria a dret, en vulnerar amb aix tota la normativa vigent aplicable a aquest cas. I quina s la norma quees vulnera, entre daltres.
El comit de salut laboral

Els comits de salut laboral sn rgans paritaris integrats per representants de l'administraci i dels treballadors que han de vetlar per la seguretat i la salut laboral i als quals pot adrear-se qualsevol treballador o treballadora. Les delegades i els delegats de prevenci tenen atribudes funcions especques en matria de prevenci i sn elegits entre els membres electes de les juntes de personal i de les seues seccions sindicals. Exerceixen un treball de vigilncia i control sobre el compliment de la normativa de prevenci de riscos laborals.
PERMISOS I LLICNCIES
DURADA
Mxim 6 dies a l'any
34 / 245 / SETEMBRE 2011
DOCV Num. 5690 / 29.01.2008. DECRET 7/2008, de 25 de gener, del Consell, pel qual es regulen els permisos i llicncies del personal docent no universitari dependent de la Conselleria dEducaci. Correcci DOCV 24/04/08 n Afecta noms al professorat opositor n Afecta tamb al professorat inter
LLICNCIES RETRIBUIDES
DOCUMENTACI
OBSERVACIONS
Contingut relacionat amb l'activitat docent del peticionari. Depen de les necessitats del servei. Percepci ntegra de les retribucions. El podran gaudir noms funcionaris de carrera. Retribucions bsiques. Al final, cal presentar memria i certificaci. Si no es fa caldr tornar les retribucions.
ASSISTNCIA conferncies, congressos, seminaris...

Fins a 12 mesos en matries relacionades amb l'activitat. -Es pot sollicitar cada 5 anys de servei ininterromputs.
ART.17
Sollicitud: D. Gen. Personal, informe Dir. centre.
ESTUDIS
ART.18
Sollicitud: D. General Personal.
LLICNCIES NO RETRIBUIDES
Mnim 15 dies ininterromputs i fins a 9 mesos cada 3 anys. La duraci del fet causant
ART. 19 . Dispossicions comunes: Hauran de compendre periodes continuats i ininterromputs. Tindran la consideraci de serveis prestats a efectes d'antiguitat. L'administraci mantindr al personal en alta al rgim de previsi social que corresponga.
INTERS PARTICULAR n
ART. 20
Sollicitud: D. General Personal i informe favorable Dir. centre.
Se sollicitar 30 dies abans i s'ha de resoldre com a mnim amb 15 dies d'antelaci a la data d'inici. La denegaci ser motivada. Sen podr gaudir en funci del que estableixen les respectives convocatries i subordinat a les necesitats del servei. Tamb en podran gaudir els funcionaris i funcionries a qui sadjudiquen beques d'estudi o investigaci per rgans com el MEC, Administracions educatives competents en la matria... Contingut directament relacionat amb el lloc de treball o la carrera professsional. Segons les necessitats del servei. Malaltia greu fins a 2n grau per afinitat o consanguinitat amb convivncia amb el sollicitant. - Acreditaci de la malaltia per informes mdics.
BEQUES D'ESTUDI O INVESTIGACI n
ART. 21
Sollicitud: Direcci Territorial
ASSISTNCIA a cursos de n perfeccionament professional

Mxim 4 mesos a l'any Mxim 1 any
ART.22
Direcci Territorial
MALALTIA DE FAMILIARS n
ART. 23
Direcci Territorial
REDUCCI DE JORNADA
La reducci consistir en un ter o mitja jornada amb les disminucuions de les retribucions en la part proprcional Per guarda legal, menors de 12 anys o familiars (cnjuge o parella de fet) que requerisquen especial dedicaci. Cura d'un minusvlid fsic psquic o sensorial amb una minusvalidesa igual o superior al 33%. Per llarga malaltia o crnica que impedisca realitzar la jornada laboral completa del mateix interessat. En podr gaudir qualsevol membre de la parella, per no simultniament. Les reduccions de jornada sn incompatibles entre si. Afectaran la jornada laboral establida en la normativa totalment, repercutint de manera proporcional als diferents perodes que conguren aquesta. Repercutir proporcionalment en el perms de lactncia.
REDUCCI DE JORNADA n (personal amb jornada laboral completa)
ART. 24
Direcci Territorial Presentar al menys 15 dies abans del comenament de cada trimestre escolar. Extraordinriament, es podran modificar els terminis.
VCTIMES de la nn Violncia de Gnere
ART. 24
El temps necessari que els serveis socials o de salut acrediten .
Si la reducci no supere l'hora diaria no genera deducci de retribucions. En la resta, tindr efectes econmics proporcionals. -Cal l'informe del Ministeri Fiscal.
PERMISOS
15 dies naturals consecutius. Sen podr gaudir 30 dies abans o desprs de la celebraci del matrimoni o inscripci
*El proper 1 de gener de 2011 entrar en vigor la Ley 9/2009, de 6 de octubre, de ampliacin de la duracin del permiso de patern
MATRIMONI nn
ART. 3
Direcci Territorial.
MATRIMONI nn o unions de fet.

15 dies naturals consecutius. Sen podr gaudir 30 dies abans o desprs de la celebraci del matrimoni o inscripci en els registres ocials d'unions de fet, a excepci de supsits degudament acreditats. No sen podr gaudir si el matrimoni o uni de fet se celebra de nou amb la mateixa persona. Fins a 2n grau per afinitat o consanguinitat i els fills o filles del conjuge o parella de fet. Examens prenatals, curssos de tcniques per a la preparaci del part, tcniques de fecundaci assistida. El perms es distribuir a opci de la interessada, sempre que 6 setmanes siguen immediatament posteriors al part. En cas de defunci o incapacitat de la mare, el pare podr fer us del perms en la seua totalitat o pel temp restant. La mare podr cedir al pare una part d'aquest perms (a excepci de les 6 setmanes immediatament posteriors al part o que no supose un risc per la salut de la mare, de forma simultnia o successiva (sense superar el temps mxim de 16 setmanes o de les que legalment corresponguen) amb el de la mare. Amb prvia renncia del pare, daquest perms, en pot gaudir el cnjuge o parella de fet de la mare. Daquest perms, en podr gaudir en rgim de jornada completa o a temps parcial, depenent de les necessitats del servei amb un informe de la direcci del centre. Fills prematurs: el perms comenar a comptar a partir de l'alta hospitalria del nounat excloent-ne les primeres 6 setmanes posteriors al part. El pare podr gaudir d'aquest perms en cas de mort de la mare o incapacitat. En el supsit anterior la mare tindr dret a absentar-se durant un mxim de 2 hores diries, preferentment en hores complementries. Durant la durada del perms de maternitat biolgica es podr participar en els cursos de formaci. En cas de treballar els dos progenitors i de gaudir simultneament el perms, la suma dels dos no excedir les 16 setmanes o les que corresponguen. Aquest perms es podr gaudir en rgim de jornada completa o a temps parcial, depenent de les necessitats del servei amb un informe de la direcci del centre. Durant la duraci del perms es podr participar als cursos de formaci. Es pot iniciar 4 setmanes abans de la resoluci d'adopci. Durant la duraci del perms es podr participar als cursos de formaci. Indistintament pare o mare, amb prvia renncia del pare, en pot gaudir el cnjuge o parella de fet de la mare. Es pot compactar per una ampliaci dun mes del perms maternal que acumule en jornades completes el temps corresponent. Previa renncia del pare el perms el pot gaudir el conjuge o parella de fet de la mare.
ART. 3
ASSISTNCIA a nn matrimonis o unions de fet

El dia de la celebraci. A ms de 375 km. 2 dies naturals consecutius. Temps necessari indispensable, acreditant que no es pot fora de la jornada lab. 16 setmanes i 2 setmanes ms per cada fill, a partir del segon, en cas de part mltiple. Tamb s'ampliar en 2 setmanes en cas que el xiquet o xiqueta patisca alguna discapacitat. 6 setmanes seran inmediatament posteriors al part.
ART. 2
Direcci del Centre.
TCNIQUES PRENATALS nn
ART. 4
Direcci del centre
MATERNITAT BIOLGICA nn
ART. 5
Direcci Territorial Imprs + certificat mdic i llibre de familia
ADOPCI o nn acolliment de menors

16 setmanes ininterrompudes, ampliables per adopci, acolliment mltiple o discapacitat de lacollit, 2 setmanes per cada fill/a a partir del segon, a partir de la decisi administrativa o judicial. Fins a 2 mesos, amb retribucions bsiques
ART. 6
ADOPCI INTERNACIONAL nn
1 hora diaria fins que el nad tinga 12 mesos tant per maternitat biolgica, adopci o acolliment 15 dies naturals per naixement, adopci... 6 dies naturals i consecutius a partir del fet causant, si no sest de baixa. Temps indispensable, preferentment en horari no lectiu. Conjuge, parella de fet o familiar fins a 1r grau (consanguinitat) fins 4 dies (6 a ms de 100 km de la localitat de residencia). Familiar fins a 2n grau (consanguinitat) o 1r grau (afinitat) 3 dies (5, ms de 100 km). El dia o dies de celebraci. 2 dies naturals consequtius Pel temps indispensable. Establerta en la normativa vigent
ART. 7
LACTNCIA nn
ART. 8
Dir. centre i Dir. Territorial en cas de compactar-la adjuntant llibre de familia
PATERNITAT nn
ART. 9
Serveis Territorials.
INTERRUPCI EMBARS nn
Direcci Territorial
MDIC EDUCATIU nn i assistencial
ART. 11
Direcci del centre
Necessitats propies d'assistncia de menors, majors o discapacitats al seu crrec. Consultes , tractaments i exploracions mdiques. Reunions de coordinaci dels centre educatius i consultes en l'mbit socio-sanitari de fills, filles o menors al seu crrec... Els dies comptaran a partir del fet que origine el dret. En cas de malalties greus de llarga durada, els dies podran utilitzar-se alternats. Es pot concedir de nou cada volta que sacredite una nova situaci de gravetat. En cas que lhospitalitzaci siga inferior als dies a qu el personal t dret per malaltia greu, aquest perms es reduir als dies dhospitalitzaci. A excepci de lexistncia dun certicat de gravetat. Proves selectives dingrs en adminisracions publiques. - Exmens i altres proves definitives en centres oficials. - Es gaudir encara que siga compatible amb la jornada. Aportar justificant Citacions de tribunals, comissaries, organismes oficials. Consultes electorals. Crrecs electes. Obligacions que generen una responsabilitat dordre civil, social o administrativa.
MORT O MALALTIA GREU DE FAMILIAR nn (consaguinitat o afinitat)
ART. 12
Direcci del centre
EXMENS nn
ART. 13
Direcci del centre. Cal justificant desprs.
TRASLLAT domicili nn
ART. 14
Direcci del centre.
aternidad en los casos de nacimiento, adopcin o acogida (BOE nm. 242, de 07/10/09), que amplia del perms per paternitat a 4 setmanes.
SETEMBRE 2011 / 245 / 35
DEURE INEXCUSABLE nn
ART. 15
Direcci del centre.
FUNCIONS representatives nn
ART. 16
Justificant.
36 / 245 / SETEMBRE 2011
JUBILACIONS
TIPUS DE JUBILACI
INFORMA STEPV-Iv JUBILACI VOLUNTRIA (Art. 29, Llei 50/84 L'administraci sol facilitar les instncies. REQUISITS Tindre complits 60 anys i com a mnim 30 anys de serveis. TERMINI 3 mesos dantelaci a la data en qu desitge jubilar-se. OBSERVACIONS El cessament ser el mateix dia que ha escollit per a jubilar-se. DOCUMENTS Instncia sollicitud en tres exemplars. Fotocpia del DNI, per les dues cares. Certificat de naixement. Full de serveis certificat. Imprs on es far constar les dades corresponents a lanualitat anterior. Domicili particular i telfon.
JUBILACI FOROSA PER INCAPACITAT PERMANENT (Art. 39.2 Llei de Funcionaris Civils de lEstat. Art. 28.2.c Llei de classes passives)
Perode carncia (perode mni m de cotitzaci), per a tindre dret a pensi. Patir incapacitat permanent per a lexercici de les seues funcions, b per inutilitat fsica, b per afebliment apreciable de facultats.
Dofici o a instncies de linteressat.
Es consideren com a serveis efectivament prestats el perode de temps que li resta per a arribar als 65 anys. Penalitzaci als afectats amb menys de 20 anys de serveis si la Incapacitat Permanent no lha inhabilitat per a tota la professi: amb una reducci del 5% per cada any que falte per a complir els 20 anys de serveis, amb un mxim del 25%. Si posteriorment es produeix un empitjorament de la malaltia que linhabilite per a tota professi o ofici es podr augmentar la prestaci en un 100%.
Fotocpia DNI, per les dues cares. Fotocpia NIF. Certificat de naixement. Full de serveis certificada. Cas de cotitzar a alguna Mutualitat docent en caldran dos, de fulls. Imprs de declaraci, on es faran constar les dades corresponents a lanualitat anterior a la de la jubilaci. Domicili i particular i telfon. Nota: ladministraci sol facilitar el plec complet dinstncies.
JUBILACI FOROSA PER EDAT REGLAMENTRIA (Art. 33, Llei 30/84)
En complir 65 anys. Perode de carncia, per a tindre dret a pensi.
Dofici, lAdministraci li ho comunicar a linteres sat amb una antelaci de 6 mesos.
Pot demanar dacabar el curs en qu compleix 65 anys i cessar el 31/VIII. Si no, ho far el mateix dia en qu els compleix.
PERSONAL INTER Vlid fins el 31/12/2012. Hi ha canvis prevists al 2013.
Tindre complits 65 anys o ms de 60 per amb penalitzaci per cada any que falte per a complir 65 anys. Perode de carncia de 15 anys.
Es convenient presentar la sollicitud amb 3 mesos dantelaci a la data en qu desitge jubilar-se.
La jornada reduda al final de vida laboral afecta les bases de cotitzaci. Si sest en situaci datur s important demanar la prestaci, ja que aquest perode computa a efectes de la jubilaci. El cessament ser el mateix dia que ha escollit per a jubilar-se o als 65 anys.
Es pot fer un clcul aproximat de la prestaci aportant: 1. Informe de vida laboral actualitzat. 2. Informe de bases de cotitzaci dels ltims quinze anys. Per a ms informaci podeu consultar el web: www.seg-social.es
PENSIONS EXTRAORDINRIES Quan la incapacitat s originada per accident o malaltia, en acte de servei o com a conseqncia daquest, o per acte terrorista. S'ha de sollicitar un expedient d'indagaci de causes i l'Administraci nomenar un instructor. Una vegada instrut sha de lliurar al Ministeri dEconomia que si laprova multiplica per 2 la pensi inicialment fixada. La quantia es calcula igual que en el cas dIPS per amb els havers multiplicats per dos. Pot ser per viudetat, orfandat o en favor de pares.
NOTES: Al comenament de cada any, la Conselleria dEducaci publica la convocatria per acollir-se a la jubilaci voluntria LOE (Disposici transitria segona). Per aquest motiu, les instncies dun any no serveixen per al segent. Es consideren anys efectius a lEstat tots els reconeguts com de cotitzaci a qualsevol rgim pblic de Seguretat Social. En cas dhaver canviat de cos al llarg de la carrera professional, existeix una frmula que aplica ladministraci: P= R(1) C(1) + (R(2)-R(1) C(2) + (R(3) R(2) C(3) +... P= Quantia de la pensi de jubilaci. R(1), R(2), R(3)...= Havers reguladors corresponents al primer i als successius grups professionals en qu shan prestat serveis. C(1), C(2), C(3)...= Els percentatges de clcul corresponents als anys complets de servei transcorreguts des de laccs al primer grup i als successius ns a la jubilaci, o ns a la data en qu es computen els serveis en cas de jubilaci per incapacitat i altres amb bonicacions en temps de serveis El mxim de les pensions per al 2008 est xat en 33.383,14 euros anuals o 23.84,51euros mensuals amb 14 mensualitats.
SETEMBRE 2011 / 245 / 37
EXCEDNCIES
EXCEDNCIES
Llei 30/84, de mesures per a la Reforma de la Funci Pblica (BOE. n 185, de 29/09/1984; correccions derrades en BOE. n 229 i n 244, de 29/09 i 11/10) Actualitzaci de la norma: Larticle 29 de la Llei 30/84 va ser reformat per la Llei 22/1993 de 29/12, la qual va modicar els apartats 2.e),3.c) i d), introdunt els apartats 5,6 i 7; pel R.D. 365/1995, de 10/03, pel qual es va aprovar el reglament de situacions administratives del funcionariat civil de lAdministraci General de lEstat. Llei 39/1999 de 5/11 de conciliaci de la vida familiar i laboral de les persones treballadores. *Resta pendent daplicaci la Llei dIgualtat (Llei Orgnica 3/2007, per a la igualtat efectiva de dones i homes, i la Llei de Dependncia.
EXCEDNCIA VOLUNTRIA
REQUISITS DURADA Fins el cessament del servei que genera aquesta situaci. Si en el moment del reingrs no hi ha vacant per a cubrir, haur de romandre en aquesta situaci ns que es produeixca. No podr romandre en aquesta situaci menys de 2 anys continuats. No menys de 2 anys continuats. Mxim 15 anys per a qui tinga 15 o ms anys de servei. Per a qui tinga menys, el mxim ser la seua prpia antiguitat. CONDICIONS La sollicitud de reingrs es tindra que formular en el termini de 30 dies comptats a partir del cessament en el servei que va generar la excedncia. La no sollicitud del reingrs provoca el canvi a una excedncia de inters particular. Quedaran exclosos daquesta situaci els funcionaris pblics que presten serveis en organismes o entitats que no estiguen considerades del sector pblic, passant al supsit dexcedncia per inters particular, amb la durada de la excedncia del tipus A. No hi ha lmit de temps per a la sollicitud del reingrs.
ESTAR EN SERVEI ACTIU EN ALTRE COS. Escala de qualsevol de les Administracions Pbliques, o passen a prestar serveis en Organismes o Entitats del sector pblic i no els corresponga quedar en altra situaci.(art 29.3.a) INTERS PARTICULAR (art 29.3.c)
Haver pres possesi en altre Cos o Escala, o lloc de treball dels esmentats en el supsit.
B C
Haver prestat serveis efectius en qualsevol de les Administracionspbliquesdurantels5anys inmediatament anteriors. Per aquells funcionaris/es que el seu cnjuge resideixca en altre municipi per haver obtingut i estar ocupant un lloc de treball de carcter denitiu com a funcionari/ia de carrera o com a contractat laboral, en qualsevol Administraci Pblica, Organismes Autnoms, entitat gestora de la Seguretat Social, aix com rgans Constitucionals o del Poder Judicial.
AGRUPACI FAMILIAR (art 29.3.d)
Abans de nalitzar el periode de 15 anys de durada, deur sollicitar el reingrs.
SUPSITS A-B-C No hi ha reserva de plaa. No es devenguen retribucions ni es tindr dret a percebre latur. La permanncia en aquestes situacions no ser computable a efectes de promoci, triennis ni drets passius.
ALTRES TIPUS DEXCEDNCIA

EXCEDNCIA PER LA CURA DUN FILL O FILLA MENOR DE TRES ANYS, per naturalesa, per adopci o per acolliment preadoptiu o permanent.(art 29.4) Ser funcionari/ia i tindre un ll o lla menor de 3 anys per naturalesa, adopci o acolliment preadoptiu o permanent. Un sol periode no superior a 3 anys, que podr sollicitar-se en qualsevol moment posterior a la data de naixement o resoluci judical o administrativa que resolga ladopci o acolliment peradoptiu o permanent. Els sucesius lls/es comporten linici dun nou perode dexcedncia que posar al que vinguera gaudint-se. Un sol periode no superior a 1 anys. SUPSIT D Aquest dret pot ser exercir per qualsevol dels dos conjuges, per separat o de manera conjunta si treballen en la mateixa Administraci. Durant els dos primers anys tindrn dret a la reserva del mateix lloc de treball; transcorregut aquest periode noms hi haur dret a reserva de localitat. SUPSITS D i E El periode dexcedncia ser nic per cada ll/a, donant lloc els posteriors lls a gaudir nous periodes. En cas de ambds funcionaris sollicitaren la excedncia simultnea pel mateix ll o familiar, l Administraci podr limitar aquest exercici per raons justicades relacionades amb el funcionament dels serveis. El periode de permanncia en aquesta situaci ser computable a efectes de triennis, consolidaci de grau personal i drets pasius. No es devengen retribucions ni es tindr dret a percebre latur.
EXCEDNCIA PER LA CURA DUN FAMILIAR que es trobe al seu crrec. (art. 29.4)
Ser funcionari/ia i tindre cura dun familar que es trobe al seu crrec, ns al segon grau inclusiu de consanguinitat o anitat, i que per raons dedat, accident o malaltia no desenvolupe activitat retribuida.
38 / 245 / SETEMBRE 2011
LACCS A LA FUNCI DOCENT

El ministeri d'Educaci pretn establir durant el perode vacacional un nou sistema d'ingrs a la funci pblica docent per al 2012 que no compta amb el suport majoritari de les organitzacions sindicals i a esquena dels collectius implicats, que es troben fora de les aules. STEPV , en el marc de la Confederaci de STEs-i, ha demanat reiteradament al ministeri durant el curs que ara acaba la prrroga del sistema transitori d'ingrs a la funci pblica docent que preveu la LOE i ha exigit que la negociaci d'un nou sistema d'ingrs s'efectue amb les garanties necessries de temps per dur-la endavant. A continuaci teniu els trets principals del sistema que proposa el Ministeri. Trobareu ms informaci en el suplement daquest guia i en el web del sindicat: www.intersindical.org/stepv
FASE DOPOSICI
Consta de dues proves:
FASE CONCURS
Saplicar nicament en cas que shaja superat la fase doposici. Puntuaci mxima de 5 punts. Es valorar lexperincia docent, la formaci acadmica inicial y la formaci permanent reacionada amb lespecialitat o altres mrits semblants si es tracta dEnsenyaments Artstics. Podeu trobar ms informaci sobre la baremaci dels tems de la fase de concurs en el suplement adjunt a aquesta guia. Superaci de les fases doposici i concurs Resultaran seleccionades per a la fase de prctiques les persones que, una vegada ordenades segons la puntuaci global de les fases d'oposici i concurs, tinguen un nombre d'ordre igual o menor que el nombre total de places convocades, en el corresponent cos i especialitat.
tor/a del centre on es facen les practiques avaluar laspirant com a APTE o NO APTE. Passaran a la prova final els/les aspirants APTES. Contrriament, es podr repetir la fase de practiques una sola vegada; en aquest cas, els/les no aptes perdran tots els drets del procs selectiu. Prova nal: n presentaci i defensa de la memoria didctica elaborada, n defensa de la intervenci en el projecte de millora del centre En aquesta prova, laspirant pot presentar tant els materials auxiliars que estime, i un gui o equivalent, que haur de lliurar al final al tribunal. Desprs, el tribunal podr establir un debat amb laspirant. En les especialitats dOrientaci educativa i serveis a la comunitat, la memria podr versar sobre el desenvolupament dun programa dintervenci en el centre escolar o en un equip dorientaci educativa i psicopedaggica, segons on shagen realitzat les prctiques. Valoraci: de 0 a 10 punts, amb un mnim de 5 per a superar-la. Cas de no aprobar, es podr repetir la fase de practiques 1 any ms, i qui no la supere per segona vegada, perdr tots els drets del procs selectiu. Noves llistes: Es confeccionaran noves llistes de les persones seleccionades, ordenades segons la suma de les puntuacions de cada fase. Aquest ordre ser lestablert per a lingrs en el cos. Exempci de la Fase de Prctiques: La podr sollicitar qui haja impartit docncia almenys durant un curs escolar complet en centres pblics en els nivells i ensenyaments de les especialitats a les quals sopta. No obstant, en aquest cas shaur de realizar la prova final, com la resta daspirants.
Primera prova: sobre coneixements cientfics de lespecialitat, amb dues parts no eliminatries, que sern valorades independentment
n Part A: desenvolupament per escrit dun
tema del temari, triat per sorteig entre dos pel tribunal, i de 5 qestions dentre 7 extretes dels epgrafs de tot els temes n Part B: de carcter prctic, per a comprovar la formaci cientfica i el domini de les habilitats tcniques de lespecialitat. Puntuaci: de 0 a 10 punts, a partir de la mitja aritmtica de les dues parts, que tamb es valoraran sobre 10. Cada part, per poder sumar, ha de ser igual o superior a 4. Se supera la prova a partir de 5 punts.
Segona prova (tancada): per a avaluar la competncia pedaggica i didctica referida a la funci docent de programaci, i el domini de les capacitats per a lexercici docent i les habilitats didctiques de lespecialitat. Es valorar la capaciat per a programar procesos densenyament que generen aprenentatges en lalumnat.
Caracterstiques: preparaci i exposici oral duna unitat didctica de la programaci presentada per laspirant, triada dentre dues extretes a latzar. Shi valorar especialment els resursos emprats, com els TIC. Preparaci: 1 hora amb el material necessari, amb els rescursos que laspirant considere per a lexposici. Puntuaci: de 0 a 10 punts. Cal un mnim de 5,00 per a superar-la. Qualicaci de la fase doposici: la puntuaci total ser la mitjana aritmtica de les dues proves. Cal obtindre un 5,00 mnim per a superar-la.
FASE DE PRCTIQUES
El centre on es realitzen les prctiques comptar, entre altres coses, amb un Pla de prctiques en el qual constaran les activitats de formaci en el centre o la programaci dassistncia a classes i tutories en companyia del professor titular. Durada: 1 curs acadmic. Caracterstiques: simpartir docncia directa un mxim dun 50% de lhorari en grups. Laspirant ha de participar de manera aciva i rellevant en algn projecte de millora educativa del centre. Ha delaborar una programaci didctica a principi del curs, acompanyada duna memria final.
Avaluaci de la fase de Prctiques: Una comissi davaluaci formada per un/una representant de lequip de cicle o departament, tutor/a, director/a i inspec-
SETEMBRE 2011 / 245 / 39
STEPV, EL SINDICAT DE TOT LENSENYAMENT

El Sindicat de Treballadores i Treballadors de lEnsenyament del Pas Valenci va nixer, ara fa trenta cinc anys, dels moviments de professorat que compartien una forta vocaci unitria, pluralista, participativa i democrtica. I aix sha mantingut. Hem guanyat les eleccions de 2010 per a fer possible un sindicalisme unitari i ms fort que ens permeta poder reivindicar ms i millor. Ara som, encara ms, el sindicat de l'ensenyament. Continuem apostant per un model sindical unitari, amb un alt grau de pluralisme i de funcionament democrtic, on cpien totes les persones que vulguen defendre collectivament els seus drets i el model descola pblica i de serveis pblics. Els resultats de les eleccions sindicals de desembre de 2010 confirmen la globalitat i lhomogenetat dels resultats de l' STEPV, el sindicat que ms vots ha obtingut a les comarques del nord, del centre i del sud del Pas Valenci, i en tots els sectors educatius, en les meses on voten mestres, professorat de secundria o densenyaments de rgim especial, a les grans ciutats i als petits nuclis de poblaci, en comarques valencianoparlants i en les que sn histricament castellanoparlant. A ms, la suma dels resultats de lensenyament pblic universitari i no universitari confirmen stepv com el primer sindicat amb 15.771 vots, molt per davant del segon sindicat (CCOO amb 8.590), del tercer (CSIF amb 5.779) o del quart (UGT amb 4933). Les eleccions es van donar en condicions adverses, com la provocada pels atacs al professorat, amb la poltica continuada docurrncies i retallades, i la persecuci a les seues organitzacions, en especial STEPV, per la gran participaci, la ms alta de tot lestat, confirma que el professorat valenci no ha abandonat les seues organitzacions, com alguns esperaven. Aix, el millor missatge de les eleccions sindicals s la nova majoria que el professorat ha donat a STEPV perqu continue treballant pel moviment unitari densenyants, perqu continue treballant, ara ms que mai, per un sindicalisme progressista, unitari i pluralista on tot el professorat tinga cabuda. Amb una gran participaci, la ms alta de tot lestat, STEPV torn a revalidar la majoria de qu gaudeix des de les primeres eleccions sindicals de 1987. Ho va fer amb una distncia respecte del segon sindicat de 25 punts i amb una representativitat del 42%. El sindicat representa, quasi en exclusiva, dins i fora del Pas Valenci, un model d'organitzaci que sustenta la seua presncia sobre una base extraordinriament regular i equilibrada, dins d'una forqueta de resultats estreta.
Evoluci histrica del vot

(1987/2010)
LREA DE MOVIMENTS SOCIALS I LA INTERSINDICAL SOLIDRIA

L'rea de Moviments Socials s una de les rees de la Intersindical Valenciana que t com a objectiu treballar pel dret a viure dignament de totes les persones. Per aix, sadrea als mbits de la participaci ciutadana, la immigraci i el refugi, les alternatives econmiques, la precarietat i la inclusi social, la pau i la solidaritat internacional, la sensibilitzaci i la cooperaci per al desenvolupament o la sobirania alimentria, la salut i el medi ambient. Est formada per totes aquelles persones que, estant afiliades a qualsevol dels sindicats de la Intersindical Valenciana, vulguen participar-hi. S'estructura en grups de treballs sectorials i territorials arreu del territori valenci. Fa uns mesos, l'rea de Moviments Socials va considerar necessari que, per complir una part dels seus objectius, es creara una associaci sense nim de lucre que fomentara la sensibilitzaci, cooperaci i l'educaci per al desenvolupament. Aix s com va nixer Intersindical Solidria. Tant la Intersindical Valenciana com els seus sindicats han estat, des de la seua creaci, collaborant amb projectes de cooperaci amb altres organitzacions valencianes, estatals i d'arreu del mn. Ho hem fet i ho continuem fent, per exemple amb ACSUD-Las Segovias, Entrepobles, Ensenyants Solidaris de les Illes Balears, la IAC de Catalunya o l'Institut de Pedagogia Popular del Per. Ara, hem decidit donar un pas endavant i constituir una associaci prpia que reforce aquest com-
proms que mantenim amb el teixit associatiu valenci, estatal i internacional, i que possibilite el desenvolupament de projectes de cooperaci per al desenvolupament i de sensibilitzaci propis o compartits amb altres entitats. Per a nosaltres, aquesta cooperaci ha d'estar presidida per l'ajuda mtua i solidria, el desenvolupament de diferents aspectes socioculturals i poltics als pasos empobrits i amb mbits dexclusi social, i recollir les seues necessitats i les seues propostes. La nostra associaci s, sense cap dubte, una organitzaci que lluita per la transformaci de la societat; per lestabliment duna societat justa i solidria, respectuosa amb la diferncia i defensora dels drets humans, socials, econmics i culturals dels pobles. Tots aquests sn els nostres reptes i els nostres objectius. Per per potar-los endavant necessitem de la vostra ajuda i collaboraci. Per aix, vos convidem a qu hi participeu. Si teniu inters en fer-ho podeu contactar amb nosaltres al correu electrnic: msocials@intersindical.org.

Allioli 11-12

Enviado por

Dados do documento

Título original

Direitos autorais

Formatos disponíveis

Compartilhar este documento

Compartilhar ou incorporar documento

Opções de compartilhamento

Você considera este documento útil?

Este conteúdo é inapropriado?

Direitos autorais:

Formatos disponíveis

Allioli 11-12

Enviado por

Direitos autorais:

Formatos disponíveis

Allioli

LA GUIA DEL PROFESSORAT

2 / 245 / SETEMBRE 2011

NDEX Allioli 245 setembre 2011

SETEMBRE 2010 / 234 / 3

UNA GUIA PER ENCARAR EL NOU CURS

4 / 245 / SETEMBRE 2011

Ensenyaments Artstics Superiors

Art dramtic Conservaci i restauraci de bns culturals

Arts plstiques Disseny

Ttol de Tcnic Ttol de Tcnic

2n Arts Cincies i tecnologia Humanitats i CCSS

Cicles Formatius de Grau Mitj d FP

Grau Mitj dArts plstiques i Disseny

Tcnic Esportiu de Grau Mitj

Ensenyaments professionals de msica i dansa

Proves lliures dESO, Batxillerat i FP

Ttol Graduat ESO

Mduls professionals i generals

Ed. primria Ensenyaments elementals de msica i dansa

4t 3r 2n 1r 6 5 4t 3r 2n 1r Segon cicle (3-6) Primer cicle (0-3)

Font: Ministeri dEducaci i elaboraci prpia

Educaci de persones adultes

SETEMBRE 2011 / 245 / 5

NORMATIVA COMUNA A TOTS ELS ENSENYAMENTS

Instruccions d'inici de curs 2011/2012

Serveis Psicopedaggics Escolars (SPES)

Arranjament escolar infantil i primria

Desplaaments i supressions cossos de secundria

Indemnitzacions per ra de servei

Requisits mnims centres Especialitats

6 / 245 / SETEMBRE 2011

PRIMER CICLE DINFANTIL

tisquen el Primer Cicle dInfantil.

SEGON CICLE DINFANTIL

SETEMBRE 2011 / 245 / 7

8 / 245 / SETEMBRE 2011

EDUCACI SECUNDRIA OBLIGATRIA

Atenci a la diversitat Consulte la pg. 13 daquesta guia i la web

SETEMBRE 2011 / 245 / 9

s repetidor de 3er ESO

3 o ms matries suspeses No ha repetit abans s repetidor de 4t ESO HA REPETIT JA EN ESO

TTOL GRADUAT ESO

PROGRAMA QUALIFICACI PROFESSIONAL INICIAL

10 / 245 / SETEMBRE 2011

BATXILLERAT, FP I EDUCACI DADULTS

Normativa prpia del Pas Valenci:

RECULL DE NORMATIVA AL WEB DE SINDICAT http://enxarxats.intersindical.org/legiseduca/index_legiseducativa.htm

SETEMBRE 2011 / 245 / 11

ARTSTICS, ESPORTIUS I DIDIOMES

Conservatoris elementals i professionals

Institut Superior dEnsenyaments Artstics (ISEA)

Ensenyaments Artstics Superiors

12 / 245 / SETEMBRE 2011

TUTORIES I ASSIGNACI DE GRUPS

SETEMBRE 2011 / 245 / 13

PROGRAMES DATENCI A LA DIVERSITAT

PROGRAMES DE QUALIFICACI PROFESIONAL INICIAL

PROGRAMES DE DIVERSIFICACI CURRICULAR (PDC)

PROGRAMES DADAPTACI CURRICULAR EN GRUP (PACG)

PROGRAMA DALTES CAPACITATS

PROGRAMES DEL PLA PROA

PROGRAMES DE PREVENCI DABANDONAMENT ESCOLAR