Sociognesi de la psicologia cientfica Aula 2

PAC1 - Carolina Ontiveros Ortiz

Anlisis de la relaci entre tecnologia i psicologia i influncia en la construcci de les subjectivitats En aquest article es parla del Sndrome dalienaci parental (a partir dara SAP). Lautor/a parteix del cnon de famlia amb una relaci harmnica com a patr positiu per al creixement adaptatiu dels fills. A partir daqu es marca el conflicte entre pares com a lnea on pot comenar la desadaptaci o desviaci de la conducta del nen. El SAP es dibuixa al llarg de larticle a partir dun context (separaci o lluita per la custodia dels fills), un origen o causa de la conducta del pare/mare que manipula (sentiments de rbia i venjana), un desenvolupament lent del desordre i una simptomatologia a partir de criteris dinclusi1. El pronstic del SAP un cop detectat segons lautor seria nefast, amb conseqncies devastadores a nivell fsic i psicolgic i destruint irremediablement el vincle existent entre el fill i el pare alienat. El discurs i ls del llenguatge daquest article ens conviden a reflexionar sobre el posicionament determinista i fatalista que pren lautor i la visi de la malaltia com a problema que requereix tractament i intervenci externa. Encara que pugui semblar que entendre la malaltia com a problema s el punt de vista normal, determinar quines conductes han de ser considerades o no malaltia o desviaci de la conducta s quelcom que no parteix de la realitat del fet en qesti, sin del moment sociohistric i la cultura en qu es faci aquesta observaci. Com diu Rose (1996), la comprensi dun fet depn dels processos socials ms que de la naturalesa de la realitat o de la validesa emprica de les propostes que en faci la cincia psicolgica. La psicologia s a la vegada llenguatge cientfic i tecnologia. Si els llenguatges sn el mitj i el codi per a comunicar-nos amb nosaltres i amb la resta, la psicologia (que a ms a ms t com a objecte destudi la ment i conducta de les persones) configura una srie de tecnologies del jo com lautobservaci, els registres, els tests psicomtrics, els autoinformes, lentrevista, etc., que incideixen directament en la construcci de la nostra subjectivitat. Aquestes tecnologies tenen molt poder en la societat occidental actual. La psicologia no solament defineix la lnea entre patologia i normalitat, sin les prctiques de prevenci i intervenci, ja sigui per mitj de laltre (terapeuta) o per mitj de tcniques que pot portar a terme lindividu per si sol. I s el discurs dins el context cientfic que dna credibilitat a aquestes tecnologies del jo. Discurs que com desenvolupar es constitueix com a instituci que normativitza i legitima les bases de les poltiques neoliberals. Encara que degut a la prctica de la psicologia o de la psiquiatria ho pugui semblar, situar certes conductes a una banda o laltra de la dicotomia normalitat/anormalitat no s res que a hores dara estigui clar ni consensuat. Com diu Tizn es difcil, en ltima instancia, hablar de lo normal y la norma sin caer en el terreno de la ideologa (Tizn, 1978; a Vallejo, 2008, p. 29). Podrem doncs abordar aquesta delimitaci en funci de diferents criteris segons la perspectiva que adoptem. Es pot fer una descripci de normalitat a partir de criteris estadstics, mdics, psicomtrics, subjectius, etc., i en tots ells posarem uns lmits consensuats que delimitaran el constructe segons aquells criteris, per no seran vlids segons la resta denfocaments.

En aquesta descripci del trastorn no existeixen criteris dexclusi ni possibilitat de fer una avaluaci multiaxial o un diagnstic diferencial.

Sociognesi de la psicologia cientfica Aula 2

PAC1 - Carolina Ontiveros Ortiz

Per, qu implica aix per a la disciplina psicolgica? Com afecta la divulgaci del saber psicolgic de la patologia en un exemple com el SAP? Definir la patologia justifica doncs el seu estudi, un estudi que generar un coneixement que en termes foucaultians perpetuar el poder que ls daquests coneixements implica quan sn entesos com a veritats. Com afirma Larrauri en la seva obra sobre Foucault, no hay relacin de poder que no constituya un campo de saber, ni saber que no suponga al mismo tiempo relaciones de poder (Larrauri, 1980, p. 89). La psicologia i la psiquiatria doncs, constituts com a camps de saber, impliquen a la vegada la utilitzaci daquests coneixements per determinar on comena una desviaci de la conducta i per tant una correcci daquesta o incls el cstig, aix doncs aquestes disciplines constitueixen el seu objecte destudi en el propi acte de generar coneixement (Rose, 1996). Montero (2007) analitza aquest mateix sndrome des duna perspectiva diferent quan condemna la utilitzaci del SAP com a justificaci legal per a retirar la custodia de la filla a una mare en un cas de divorci a Manresa lany 2007. s en aquesta situaci quan comprovem que la definici duna patologia (que com diu Montero, no ha estat contemplada a les classificacions del DSMIV2 ni al CIE-103) acaba transcendint del mer coneixement per a lexercici del poder en imposar un veredicte i un cstig jurdic en un cas de divorci. La identitat t carcter cultural, histric i poltic (Gmez et al., 2006). De la mateixa manera, Rose (1996) ens mostra com la psicologia sha construt socialment, vivint un procs de disciplinaritzaci que va portar a psicologitzar els espais i prctiques habituals dels individus, organitzant els seus hbits, construint les seves subjectivitats, generant coneixements i veritats sobre com han de ser les persones i contribuint a que les conductes es percebin com a psicolgicament saludables o desviades. Per si la psicologia estudia la identitat, i tant la identitat com la disciplina de la psicologia sn entintats construdes sociohistricament, qu comporten tots aquests sabers que sassumeixen com a veritats i que condicionen tant les nostres subjectivitats? Foucault (1990) narra a la seva obra com el saber genera poder, i com la subjectivitat s producte de prctiques o tecnologies que normalitzen i instrumentalitzen els hbits, pensaments i accions de les persones amb lobjectiu de fer-les ms desitjables o socialment acceptades (Gmez et al., 2006). Segons la teoria foucaultiana, aquestes prctiques acaben derivant en tecnologies del jo, permetent a lindividu analitzar el seu cos, pensaments i conducta amb lobjectiu i/o possibilitat de modificar-se per assolit un estat superior de felicitat o autorealitzaci. Quina relaci existeix entre aquestes tecnologies del jo i el coneixement cientfic? Amb el positivisme tant la psicologia com la cincia es van convertir en eines legitimadores del rgim poltic. Lestat ha recolzat les seves poltiques a partir dels coneixements generats per la cincia, s all que Foucault va denominar rgims de veritat, com a conjunt de prctiques normalitzadores que fan servir les institucions i que el subjecte percep com a inqestionable (Foucault, 1993). El coneixement cientfic i la tecnologia han aconseguit al llarg del s.XX lestatus de veritats inqestionables, i en aquesta carrera cap a la veritat la psicologia ha tingut un paper important en la legitimaci daquests discursos en el seu estudi de la ment i la conducta. Fontcuberta afirma que la tecnologa deviene una garanta de objetividad (Fontcuberta, 1997). El coneixement cientfic ha esdevingut una de les institucions encarregades de la transmissi del saber amb ms legitimitat i ms
2 3

Es pot consultar online a http://www.psicomed.net/principal/dsmiv.html Es pot consultar online a http://www.psicomed.net/principal/cie10_indice.html

Sociognesi de la psicologia cientfica Aula 2

PAC1 - Carolina Ontiveros Ortiz

consistncia per a la societat occidental dels ltims segles. Aix s fa pals amb latribuci de credibilitat que les persones fan dels productes de la cincia, com la tecnologia o la medicina. La forma darribar a aquest estatus ha estat el mtode cientfic i enaltiment de la racionalitat i lobjectivitat. Per arribar al consens que alguna cosa s vertadera ens han educat que necessitem proves, si totes les proves indiquen que all s aix, la conclusi ser objectiva, i per tant assumirem que all s veritat. Lexposici de Fontcuberta dels restseh-cor (Fontcuberta, 1997) demostra com aconseguim credibilitat si presentem proves suficients: fotografies, illustracions, objectes, explicacions textuals, i el nom duna instituci al darrera que sen faci crrec. s en aquestes condicions que el discurs semblar coherent, i per tant objectiu i creble. La psicologia ha adoptat aquest mateix discurs en el seu estudi i divulgaci de sabers configurant aix tecnologies del jo com els tests psicomtrics o lautobservaci. Si llegim un article com el del SAP i reunim els criteris o signes de diagnosi del sndrome, ens autobservarem, comenarem a registrar les nostres conductes i ens construirem com a persones amb SAP, ja que la psicologia ha aconseguit tamb aquesta legitimitat a partir del discurs cientfic. La psicologia doncs actua en el sistema neoliberal com a rgim de veritat constituint-se i configurant tecnologies del jo, ja que no solament genera sabers i coneixements, sin que proposa prctiques per a que lindividu maximitzi de forma voluntria les seves capacitats i habilitats (Gmez et al., 2006). Aix doncs, segons la corrent humanista, la conducta humana solament pot ser explicada a partir de la cerca dautorealitzaci (Maslow, 1954). Lindividu s conscient i responsable del seu creixement, tot i aix, viu en relaci constant amb el seu context, i s aquesta relaci la que pot provocar un desequilibri, ja que les necessitats dautonomia de la persona es barregen amb les seves necessitats socials, creant una relaci que a vegades pot arribar a provocar tensions internes en lindividu (Rosal, 1986). Lautorealitzaci esdev una fita assolible a partir de tecnologies del jo com la prctica de lesport, la projecci professional, la dieta, la meditaci, lexpressi personal escrivint un llibre o un bloc, i un llarg etctera que podrem ubicar a cada una de les parts de la jerarquia de necessitats que illustraria Maslow a la seva pirmide dautorealitzaci. Aquestes tcniques permeten lindividu metareflexionar sobre si mateix i els seus processos i necessitats, i li aporten prctiques i procediments per a modificar la seva conducta en pro dun estat ideal de llibertat. Per a Foucault esdevenen tcniques dautotransformaci. Les prctiques disciplinries com la religi, la psicologia, lesport, les TIC, esdevenen amb la prctica, procediments per a treballar amb la identitat, el cos, els pensaments, les relacions personals, imposant regles i veritats que legitimen les poltiques neoliberals en qu aquestes prctiques es contextualizen. Lestat neoliberal ha trobat en les tecnologies del jo una via per a exercir el seu poder indirectament, ja que ja no s lestat qui imposa les prctiques o intervencions, ara s el propi individu el que sautoconstrueix a partir daquestes tecnologies i se sent lliure de modificar-se a si mateix en la cerca de lautorealitzaci. Aix doncs aquestes tecnologies del jo es constitueixen al final com a institucions normalitzadores, com ho han estat fins ara les institucions que shi encarregaven i que es troben en crisi (famlia, escola, pres, hospital, etc.). Segons Cevallos (2006), fins ara era lestat lencarregat de garantitzar la salut del ciutad. Dins el discurs de lo patolgic, la malaltia era percebuda com un problema poltic i econmic i la psiquiatria generava veritats sobre quin era el cnon de normalitat i com lestat havia dintervenir per preservar el benestar fsic de les persones que es desviessin daquest cnon. Ara per, lindividu ha passat a ser el responsable de gestionar el risc, de prendre decisions i de mantenir el seu propi benestar fsic (Beck a Cabruja, 2010). Les persones es descriuen i etiqueten com a saludables o trastornades, i
3

Sociognesi de la psicologia cientfica Aula 2

PAC1 - Carolina Ontiveros Ortiz

no solament construeixen la seva subjectivitat a partir daquest coneixement popular psicolgic, sin que prenen mesures i treballen per restablir el seu equilibri i/o salut a partir de certes prctiques socialment promogudes. Aix doncs, la psicologia esdev una disciplina que ajuda a configurar aquest tipus de prctiques i que acaba legitimant els cnons o normes sociohistricament construts amb la seva divulgaci de sabers-veritats. En el cas del SAP, podem veure com es marquen les lnees que delimitaran quines conductes poden ser causades per aquest tipus de sndrome. Aquest coneixement configura la subjectivitat de les persones que shi identifiquin amb aquestes conductes, entenent-se a si mateixes a partir de la patologia i configurant quines han de ser les seves conductes futures (una terpia adequada i la eliminaci i neutralitzaci de la influncia del pare alienant) si volen evitar les fatals conseqncies daquest sndrome. La psicologia doncs esdev un saber aplicat, una tecnologia que legitima el discurs patolgic sociohistric amb aquest tipus de sabers, generant un efecte sobre la construcci de la identitat dels individus. Cevallos (2006) ens recorda que el poder circula en lintent duns de conduir la conducta dels altres. La psicologia per no ha estat la primera disciplina que ens ha proporcionat aquest tipus de tecnologies del jo per a lautorealitzaci. Martnez (1995) proposa el concepte dtica com a estil de vida, en les seves prpies paraules un arte de vivir, una esttica de la existencia individual, un esfuerzo por desarrollar las propias potencialidades, una aspiracin a construirse a s mismo como una obra de arte. Ltica aix entesa ha constitut tamb durant segles una tecnologia del jo que imposava unes teories i disciplines morals que construen la subjectivitat de les persones en funci dall que en cada moment histric implicava ser un individu tic. Foucault en el seu reps a les tecnologies del jo ens recorda com la sexualitat, la filosofia, la religi o incls lescriptura shan constituint en diferents moments histrics i cultures com a disciplines per a arribar a un autoconeixement i una construcci de la subjectivitat a partir de certes prctiques, legitimant les veritats de la societat contextualitzadora. En lobra de Crowley i Heyer (2006) sanalitza la histria de la comunicaci a partir de la tecnologia des de les primeres civilitzacions. Aix doncs podem veure com la comunicaci sha anat transformat des del paradigma de loralitat fins als mitjans de comunicaci de masses passant per la impremta. Tamb Foucault analitza com a la cultura occidental lescriptura ha esdevingut una tecnologia per a la construcci del jo (Martnez, 1995), a partir de lexpressi de les preocupacions, els dubtes, les necessitats de lindividu en diaris, cartes o documents. A lescriptura el subjecte esdev lobjecte sobre el paper. De la mateixa manera que avui succeeix amb els blocs en passar a la tecnologia digital. McLuhan va afirmar que el mitj s el missatge, aix ens ajuda a entendre com la comunicaci pren diferents formes en funci de la tecnologia emprada, ja sigui lart, lescriptura, la televisi o Internet. Derrick de Kerckhove en el seu estudi de les noves psicotecnologies4 (Kerckhove, a Crowley, D., Heyer, P., 1997) entn els mitjans de comunicaci com una extensi de les nostres capacitats psicolgiques. Kerckhove (1999) afirma que les tecnologies que afecten el llenguatge tamb afecten les nostres estratgies dorganitzaci del temps, lespai i de la construcci de la nostra identitat. Per jo em plantejo, s el llenguatge una tecnologia del jo i per tant totes aquelles eines que lutilitzen per a la comunicaci? Foucault analitza a Las palabras y las cosas (1966)
4

Kerckhove denomina psicotecnologies a totes aquelles tecnologies que codifiquen, transporten i modifiquen el llenguatge.

Sociognesi de la psicologia cientfica Aula 2

PAC1 - Carolina Ontiveros Ortiz

quina s la relaci entre el llenguatge i la prctica dels discursos a partir de lestructura epistemolgica a cada poca histrica. Aix doncs el discurs cientfic constituiria un s del llenguatge propi duna poca, amb unes conseqncies directes en quant a lestructura epistemolgica i el context sociohistric que el fan nixer i desenvolupar-se amb tant dxit, i que configura la forma que tenim les persones daprehendre el mn i de construir el nostre jo. Com a conclusi, tornar a la meva afirmaci a linici que la psicologia genera i configura una srie de coneixements i tecnologies del jo que incideixen directament en la construcci de la subjectivitat, a partir dun discurs cientfic que pretn normativitzar i legitimar unes veritats que sn utilitzades per a lexercici del poder per part de les poltiques neoliberals.

REFERNCIES Cabruja, T. (2010) Les institucions socials: Reproducci i innovaci a l'ordre social. Resistncies i canvi social. En Psicologia del Comportament Collectiu (material docent). Barcelona: UOC. Cabruja, T., Garay A.I., (2011) Introducci al desenvolupament sociohistric. En Sociognesi dela psicologia cientfica (material docent). Barcelona: UOC. Castells, M. (1999) La Era de la Informacin: Economa, Sociedad y Cultura (Vol.2: El poder de la Identidad). Madrid: Alianza. Cevallos,M. y Serra, B. (2006) La materialidad del poder: una reflexin en torno al cuerpo. A Parte Rei Revista de Filosofa. N. 4. [En lnia]. [Recuperat mar 2011] Disponible a http://serbal.pntic.mec.es/AParteRei/cevallos47.pdf Crowley, D., Heyer, P. (1997) La Comunicacin en la historia : tecnologa, cultura, sociedad. Barcelona : Bosch Elizalde, (2005) L. Tecnologa, sociedad y comunicacin. Hacia un modelo integrado de los efectos y determinaciones de las tecnologas de la comunicacin. Doxa Comunicacin, N.4, Universidad CEU San Pablo [En lnia]. [Recuperat mar 2011] Disponible a http://www.uspceu.com/usp/doxa/doxaIV/tecnologia.pdf Fontcuberta, J. (1997) La tribu que nunca existi. En El beso de Judas: fotografa y verdad. Barcelona: Gustavo Gili, pp. 113-138. Foucault, M. (1990) Tecnologas del yo y otros textos afines, Barcelona: Paids. Gmez Snchez, L., Martnez Martnez, L. M. y Jdar Rico, F. (2006). Psicologia, identidad y poltica en las tecnologias de gobierno neoliberales, Psicologia & Sociedade, 18(1), 7-14. [En lnia]. [Recuperat mar 2011] Disponible a http://www.scielo.br/scielo.php?pid=S0102-71822006000100002&script=sci_arttext

Sociognesi de la psicologia cientfica Aula 2

PAC1 - Carolina Ontiveros Ortiz

Gordo, A. (2011) Noves tecnologies de la informaci i coneixement psicolgic. En Sociognesi dela psicologia cientfica (material docent). Barcelona: UOC. Guarn, B. (2002). Tradici oral, tradici escrita i era digital. En Tecnologies Socials de la Comunicaci (material docent). Barcelona: UOC. Kerckhove, D. (1999) La piel de la cultura: Investigando la nueva realidad electrnica, Barcelona: Gedisa. Larrauri, M. (1980) Conocer Foucault y su obra. Barcelona: Dopesa. Martnez F. J. (1995) tica y tecnologas del yo en Las ontologas de Michel Foucault, Madrid: FIM. Montero Gmez, A. (2007) Sndrome de Alienacin Patriarcal. El peridico feminista. [En lnia]. [Recuperat mar 2011] Disponible a http://www.mujeresenred.net/article.php3? id_article=1090 Rosal, R. (1986) El crecimiento personal (o autorrealizacin) meta de las psicoterapias humanistas. Anuario de Psicologa. Nm. 34. Rose, N. (1996) Captulo 2. Historia crtica de la psicologa. En N. Rose. Inventing our Selves. Cambridge: Cambridge University. [En lnia]. [Recuperat mar 2011] Disponible a http://www.elseminario.com.ar/biblioteca/Rose_Cap_2_Historia_critica_psicologia.htm Vallejo, J. (2008) (6a. edici). Introduccin a la psicopatologa y la psiquiatra. Barcelona: Elsevier Masson