PUBLICACI DE TREBALLADORES I USURIES DEL TRANSPORT PBLIC >< 25.

000 EXEMPLARS >< GRATUT

Mentre a tu et pugen el bitllet senzill un 38% i la T-10 un 12%

Mentre a tu et suprimeixen lnies de bus i de metro Mentre tu no arribes ni al sou mnim interprofessional
CONNTRA

Xavier Trias cobra 109.939 euros anuals amb un suplement de 36.800 euros lany per assistir a dues reunions al mes de lAMB

Hi ha 603 crrecs fora de conveni a TMB que no volen ni dir el que cobren
Alguns dels seus directius es jubilen amb una paga de 523.000

2
ELS REITERATS INCOMPLIMENTS DE TMB PORTEN A LA VAGA LA PLANTILLA DE BUS I METRO DE BARCELONA

Plantilla i usuries es mobilitzen en defensa del transport pblic

La retallada dels serveis pblics de transport, la pujada tarifria del 38% i la vulneraci permanent del conveni laboral, triple motiu de la convocatria
DAVID FERNNDEZ
ROBERT BONET

arcelona. Febrer de 2012. Aquesta ciutat ja no s la ciutat dels prodigis. Com si tot coincids en un sol mes, tot concorre sota el cinqu any de crisi econmica. En un hivern on simposa una altra reforma laboral neoliberal, sapugen les tarifes de transport pblic, continuen les retallades i arriba el congrs internacional del negoci mundial dels mbils. I un altre cop, una direcci empresarial incompleix un conveni laboral que havia signat. Et creus molt llest rebla la propaganda de TMB al metro. Les normes estan per complir-les etziba la publicitat. Precisament all que ni TMB ni lAjuntament saben fer: complir la norma laboral que protegeix i garanteix. La direcci de TMB incompleix obertament all que signa: el conveni que va ratificar i rubricar. Sense paraula ni credibilitat, aix s el rerefons de la crnica de la vaga de busos i metro convocada pels propers 27, 28 i 29 de febrer i l1 de mar. I entremig, els poders poltics i meditics shan desents del tot dels incompliments legals dun organisme pblic. Noms han posat el crit al cel per la coincidncia de la vaga amb les dates del Mobile World Congress. Excuses de mal pagador Els mateixos mitjans i poders que han ocultat que la vaga est convocada per laclaparadora majoria de la plantilla, organitzada assembleriament en els Comits de Vaga. La protesta compta amb el suport de tota la representaci sindical a TMB: Plataforma Sindical, ACTUB, CGT, CCOO, UGT, SIT i fins a set petits sindicats del sector.Tots criden explcitament a la vaga reconduble -reconduble si TMB compleix all que va signar- rere un frustrat procs de negociacions, on TMB noms ha prets dividir la plantilla de bus i metro.

Lescridassada a Trias i Mascarell va fer inaudibles els seus discursos a la inauguraci de la Filmoteca de Catalunya el 19 de febrer Una direcci privilegiada Per aquest motiu, la plantilla demanda tamb la dimissi de la directiva empresarial. No noms per la incapacitat manifesta de resoldre un conflicte que ells mateixos han generat sin per la trama poltico-econmica que caracteritza la histria de TMB. Des del seu naixement, abans sota gesti socialista i avui sota gesti convergent, TMB (Transports Metropolitans de Barcelona) i lATM (Autoritat Metropolitana del Transport) han esdevingut empreses sota clar control poltic que han alimentat una extensa direcci, amb elevadssims sous opacs i nombrosos privilegis. A TMB, dos exemples sn paradigmtics. Els ms recents, els dos darrers. Lexalt crrec de lEntitat Metropolitana del Taxi, Miguel ngel Martn Lpez acaba de ser recollocat a TMB desprs de ser obligat a dimitir per insultar barroerament la directora de TV3, Mnica Terribas, a qui va titllar de mal follada. Laltre cas s el de lexdiputat del PSC a les Corts espanyoles, Jos Martn Moz Gmez: va marxar de TMB, en excedncia poltica, com a conductor per sha reincorporat ara a les oficines. En el mateix perfil, per en relaci a lesfera convergent, cal recordar lescndol de les jubilacions dor a Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC). Pensions illegals que sapujaven a 178 i 46 milions de les antigues pessetes per als expresidents de FGC Enric Roig i Antoni Herce. El maig de 2011, una sentncia judicial va condemnar a sis anys de pres tots dos expresidents per autoatorgar-se jubilacions milionries a costa de les arques pbliques. La sentncia qualificava com a sarcasme que els directius haguessin tipificat la seva tupinada milionria en el captol pressupostari de altres despeses socials. Deu directius ms es van beneficiar daquells plans de pensions illegals per, la Generalitat ha renunciat a reclamar les quantitats. Herce i Roig van presentar recurs davant del Tribunal Suprem i aix ha possibilitat que no hagin trepitjat mai la pres. No estan soles Contra aquest malbaratament dels recursos pblics es mobilitza tamb la plantilla de TMB. A ms, ho fan amb la solidaritat i el suport mutu que li donen diferents plataformes mobilitzadores i associacions dusuaris i usuries. Tamb diverses crides a les xarxes socials criden a la mobilitzaci. I malgrat el soroll i la criminalitzaci alarmista de la vaga, cal insistir que aquests dies la Berlinale, el festival de cinema de la capital alemanya, es desenvolupa tamb sota un vaga al transport pblic. Aqu i all, lexercici del dret democrtic de vaga, decidit en assemblea per la inqestionable majoria de la plantilla, pren protagonisme. Malgrat el poder sempre sentesti en afirmar que la vaga no serveix de res. Un clssic habitual que es combat amb lantdot de la memria. Perqu ni a la tradici de lluita dels treballadors i treballadores de TMB, ni a la memria urbana de la ciutat, ni al moviment venal dels barris els hi poden negar ni esborrar com sha construt aq-

La plantilla crida explcitament a una vaga reconduble -reconduble si TMB compleix all que va signar- rere un frustrat procs de negociacions
Odes sordes empresarials a les tres demandes socials i laborals que forcen la vaga: la retallada en els serveis pblics de transport, labusiva pujada de preus i lincompliment reiterat i premeditat del conveni collectiu. Perqu a la prdua constant de poder adquisitiu acumulada de la plantilla shi suma un tel de fons antisocial: mentre no es paguen salaris pendents, TMB aprofita per apujar les tarifes, retallar lnies senceres i reduir serveis. I, alhora, per mantenir els sous estratosfrics i duna directiva sobredimensionada, farcida de crrecs de confiana, que ha protagonitzat una gesti pssima de lempresa.

LA VAGA EN XIFRES
7.400
Sn els treballadors i treballadores afectats per lincompliment del conveni, la congelaci salarial i les retallades a les lnies dautobs i servei de metro. Retallades i apujades que minven el dret al transport pblic i dificulten la mobilitat als barris ms populars i castigats per la crisi.

603
sn els crrecs de TMB que estan fora de conveni, entre ells 18 alts responsables per sobre del director general. Crrecs de confiana que costen cada any milions deuros, que es podrien reorientar a garantir els serveis pblics. Aquest 7% dalts crrecs semporta avui el 15% del pressupost de TMB en salaris.

10,46%
Noms la retirada duna sola paga, la jubilaci dor extra per a un sol directiu de lempresa, aportaria 523.000 euros a TMB. Aquesta s la quantia que es vol pagar a lexdirectiu Albert Busquets. La xifra representa el 10,46% del 5 milions pendents de retribuir a la plantilla.

96 hores de vaga
han convocat quatre dies de vaga reconduble entre el 27 de febrer i l1 de mar. El Departament de Treball encara ha de fixar els serveis mnims a les hores punta, que podrien oscillar entre el 25% i el 60%. TMB i Ajuntament es neguen a cercar una soluci raonable, malgrat el carcter reconduble de la protesta.

3
ALBERT GARCIA

CONVENI INCOMPLERT

Joaquim Forn (TMB): No a les reduccions, els acords estan per complir-los
Les plantilles de bus i metro denuncien la falta de paraula del primer tinent dAlcalde i regidor de Mobilitat
MANU SIMARRO

U
Un grup de iaioflautes ocupa un autobs de la lnia 47 per protestar per la pujada del preu i les retallades als transports pblics uesta ciutat, rere llargs anys de lluita. Drets socials que no van ploure mai del cel sin que es van haver de defensar a peu de carrer. Coses que passen Passava abans i passa ara. Noms fa 15 dies, el Tribunal Superior de Justcia de Catalunya ha condemnat TMB a retribuir als conductors dautobusos els 15 minuts reglamentaris per fer lentrep. La sentncia obliga a abonar 850.000 euros a 672 conductors pel salari no abonat en aquest concepte des de 2005. Passava fa 15 dies i el 2008 tamb: quan desprs duna lluita sindical amb ampli suport social, els conductors i conductores de busos de Barcelona assolien una demanda que TMB titllava dimpossible: els dos dies de descans setmanal. Passava el mateix el mar de 1993, quan 150.000 persones, en una protesta massiva a Barcelona, van utilitzar metro i bus sense pagar rere una convocatria de lluita de la Plataforma en Defensa del Transport Pblic, on la FAVB va afirmar: volem el dileg, per quan no ens fan cas sistemticament, recorrem a la mobilitzaci, a la desobedincia civil. Aix ja passa, senyora cantava Ovidi Montllor. Passava fins i tot al final de la dictadura franquista, quan les lnies de busos es conquerien als barris perifrics segrestant vehicles de lnia a Nou Barris o Santa Coloma de Gramanet. Per passar, passava fins i tot sota el feixisme a Barcelona, quan el 1951 la vaga de tramvies feia enrere la pujada de preus imposada pel rgim. Passa avui i passar dem. Lluites contra lempitjorament de les condicions de vida i treball. Lluites com les de TMB que noms exigeixen una cosa: respecte. Tota la resta s seguir mentint sobre aquesta vaga. Ms encara quan -pedra, paper o tisora-, la lluita de la plantilla de TMB no s particular. s la causa general contra una Barcelona minoritria que posa la catifa vermella portes enfora mentre maltracta portes endins. Maltracta als treballadors, retalla drets i serveis socials i apuja preus. Escanya els ciutadans i ciutadanes que lhabiten. Ofega les persones que la fan possible. Esprem els treballadors i treballadores que la fan rutllar. I per aix, arriba aquesta vaga, que shan guanyat a pols. Quatre dies de febrer que discerniran si la crisi lhem de pagar sempre els de sempre mentre els de sempre continuen sempre guanyant.

n clip en format mp3 penjat a la xarxa ha tret a la llum la conversa que representants de la plantilla dautobusos de TMB van mantenir amb el president de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) i primer tinent dalcalde, Joaquim Forn, i el regidor de Mobilitat, Eduard Freixedes. La conversa est enregistrada poc desprs que CiU guanys les eleccions municipals a Barcelona. A la gravaci sescolta Joaquim Forn afirmar que no es retallaran el serveis i que els acords com el conveni collectiu es respectaran. Aquest fet dna fora a les denncies de les treballadores de TMB que situen lepicentre del conflicte en lincompliment de Forn i Freixedes de la seva paraula com a gestors pblics i crrecs poltics. A la conversa sescolta Joaquim Forn afirmar: jo he anat amb tota la bona voluntat i ho dic amb sinceritat. Per part meva, i ho deixar absolutament clar, lo primer que hem destalviar i ja hem dit aix: no a les reduccions. Els acords estan per complir-los, s la base. A continuaci, un dels treballadors ladverteix que la plantilla no admetr una rebaixa. Tingueu-ho molt clar; li diu. Un altre treballador prossegueix: El conveni s sagrat. No acceptarem cap retallada aqu [...] per tampoc volem cap retallada de servei. Desprs de la conversa, les mesures de CiU en matria de transport han estat la reducci del servei amb leliminaci de lnies senceres, lapujada de tarifes i lincompliment del conveni. La conversa es va fer pblica dues setmanes desprs de lanunci de convocatria de vaga reconduble de quatre dies que les plantilles de bus i metro de Barcelona van votar en assemblea.

Les tres claus de la vaga JESS RODRGUEZ

INCOMPLIMENT DEL CONVENI La direcci de TMB est incomplint el conveni collectiu dautobusos, que sallarga fins el 31 de desembre de 2012, i el de metro que va finalitzar el passat 31 de desembre. No estan pagant lIPC de 2011, el que suposa 700 euros per a cada treballador. A ms, no han incorporat aquest IPC a les taules salarials de 2012, que suposaria uns 800 euros per treballador i any. En el cas dels conductors, no estan retribuint els cinc minuts dincidncia, que sn uns 380 /any. REDUCCI DE LNIES I FREQNCIES DE PAS En el cas dels autobusos shan eliminat quatre lnies: la 31, la 35, la 105 i la 158 i shan redut quasi totes les lnies de dilluns a diumenge. A ms sha tret el bus de barri els diumenges i festes oficials. No noms sest donant un pitjor servei, a causa de la reducci, sin que es fa a un preu molt ms alt. Totes les freqncies de pas nestan resultant afectades a les lnies dautobusos i a totes les lnies de metro. PUJADA DE TARIFES El bitllet sha incrementat un 38%, la T10 un 12% i, en canvi, el bitllet del bus turstic noms ha crescut un 4,2%. Segons denuncien els i les treballadores, aquestes dades demostren que lAjuntament de Barcelona i el seu alcalde, Xavier Trias, que s la persona que nomena el president de TMB, es preocupen ms dels turistes que no pas de la gent que treballa i viu en aquesta ciutat.

PODEU ESCOLTAR LA CONVERSA A: www.setmanaridirecta.info/noticia/joaquim-forn-va-prometre-dos-sindicalistes-tmb-que-no-hi-hauriaretallada-servei-que-complir

EL MOBILE WORLD CONGRESS EN XIFRES

0,14%
Segons lAjuntament de Barcelona, limpacte econmic de la capitalitat barcelonina del mundial ser de 3.500 milions deuros en cinc anys, majoritriament guanys privats per al sector econmic i turstic. Noms caldria un 0,14% daquesta xifra per resoldre els endarreriments salarials de TMB.

100 M
Ajuntament de Barcelona, Generalitat de Catalunya i Estat han aportat 90 milions deuros al MWC per constituir la Barcelona Mobile World Capital Foundation. La derrama es va aprovar el 15 de febrer. Cal afegir els costos dels dispositius de logstica, protocol, seguretat i neteja. No shan fet pbliques les dades.

Fins el 2018, els pressupostos pblics aportaran un mnim de 1757 euros a lhora al gran esdeveniment mundial dels mbils. Ms de 41.000 euros al dia per a un negoci mundial, de telefonia mbil que mou cada any un 2% del PIB mundial, 989.400 milions deuros, i que sobreexplota els pasos empobrits.

1757 /h

6.000 M
Segons La Vanguardia, 6.000 milions deuros sn els ingressos que generar anualment a Barcelona el Congrs Mundials dels Mbils. Noms amb un 0,08% daquest volum es cobririen els endarreriments salarials que TMB adeuta a tota la plantilla en relaci al salari no cobrat per les hores treballades el 2011.

6
LA TROBADA UNITRIA EN DEFENSA DELS TRANSPORTS PBLICS S UN NOU ESPAI QUE AGLUTINA GRUPS I PERSONES IMPLICADES EN LA LLUITA PER LACCS A UN TRANSPORT PBLIC I DE QUALITAT. APLEGA TREBALLADORES, MEMBRES DE LES ASSEMBLEES DE BARRI DEL 15-M I XARXES PRPIES DELS MOVIMENTS SOCIALS.

Quan el transport s un dret i no pas un privilegi

Un manifest unitari crida a defensar el transport pblic com a servei social fonamental
ALBERT GARCIA

QUIQUE BADIA

l transport pblic s un servei fonamental que permet la mobilitat, el desplaament al lloc de treball i a qualsevol activitat social; s un b com finanat amb diners pblics, com ho sn la sanitat, leducaci i altres serveis. Aix arrenca el manifest Les treballadores i usuries del transport pblic, en lluita contra les retallades, impulsat per la Trobada Unitria en Defensa dels Transports Pblics, que de seguida recorda que la privatitzaci i les retallades dels bns comuns sn una espoliaci que incrementen severament la pobresa i lexclusi social de les persones. Conscients que la mobilitat no pot ser un privilegi econmic, els promotors del manifest denuncien obertament la poltica de retallada de serveis, augment de tarifes i privatitzacions imposada pels diferents governs -municipal i autonmic. I en la denncia collectiva el primer que deconstrueixen s largument recorrent: que falten diners. Sobren xorios En aquest sentit recorden que es tolera obertament la corrupci en relaci a les pensions milionries que shan autoatorgat determinats directius de TMB i FGC, assenyalen el sobrecost de 10.000 milions deuros a la lnia 10 del metro i denuncien lexternalitzaci de serveis via subcontractaci que fins eren assumits directament per les empreses pbliques. En aquest sentit, cal recordar que una de les tupinades investigades al cas Millet/Palau de la Msica referiria el cobrament de comissions -el fams 3% popularitzat per Pasqual Maragall-a favor de CiU per la concessi de la Lnia 9 del metro a Ferrovial. En aquesta pea sinvestiga si aquell finanament illegal va sufragar la precampanya electoral de Xavier Trias com alcalde. En el manifest tamb es denuncia la gegantina dimensi macrocefllica dels organismes de gesti del transport metropolit (EMT-AMB, EMT, ATM), amb un pressupost

Un grup dusuries va protagonitzar l1 de febrer una colada massiva a la Plaa Catalunya contra la pujada de preus superior a 1.300 milions deuros dirigits per poltics i poltiques fora de servei que sapugen un 4,6% els sous al consell dadministraci. En aquest apartat, recorden tamb que la dona dArtur Mas Helena Rakosnik treballa de Secretria de Direcci de TMB. Poltica fiscal injusta Seguint aquest fil, critiquen obertament la poltica fiscal i la manca de poltiques socials -vigents a Europa i en algunes ciutats de lEstat- en lmbit del transport. Es demanen per qu no saugmenten els impostos a qui posseeix ms riquesa, en comptes daugmentar unes tarifes que acaben sent un repagament. Cal recordar que, ara i aqu, lusuari paga fins a tres cops el transport pblic: a travs dels pressupostos pblics, a travs del bitllet i a travs dels tributs locals en els casos de lrea metropolitana de Barcelona. En aquest punt recorden que el transport pblic a Catalunya s un 25% ms car que a Madrid i el ms car dEu-

Alternatives i iniciatives a peu destaci

Usuries de TMB sautorganitzen contra les pujades vigents des de l1 de gener
Des que es va anunciar la pujada de tarifes del transport pblic, vigents des de l1 gener denguany, diverses iniciatives socials i venals protagonitzades per les usuries del transport pblics han sorgit com expressi de protesta, malestar i recerca dalternatives. Aquestes iniciatives concorden i encaixen amb la mateixa defensa de la qualitat i extensi dels serveis pblics que ha dut la plantilla de TMB. I complementen, des de la complicitat, una mobilitzaci social oberta contra les retallades socials i la carestia de la vida. Algunes daquestes iniciatives sn les segents.

T-20
Idntica iniciativa per en aquest cas amb el ttol T-20. Es tracta de cercar una altra persona amb qui coincideixes regularment al transport pblic en sentit contrari al que tu empres (companyes de feina daltres torns, famlia, amistats). Es compren dos ttols de transport que sintercanvien en el moment de trobar-se. La persona que marxa la utilitzar com una T-11 (aprofitant lhora i quart que encara queda) i la que ve tindr una T-10 per a lendem. I aix successivament. Amb aquest sistema, la T-11 significar un descompte dun 50%. Una T-20, de fet, ser com una T-20 pel preu duna T-10. www.t11targeta.blogspot.com

T-11
Proposta sorgida des de la FAVB (Federaci dAssociacions de Vens i Venes de Barcelona) per respondre des dels barris a les retallades. Est oberta a tothom que se la faci seva i s de senzilla aplicaci. Es tracta de compartir el darrer viatge de la T-10 i aprofitar-lo per a que una altra usuria pugui fer un darrer viatge, amb el temps de transbord que encara queda disponible. Una forma prctica i gil: les targes esgotades -per que encara tenen un viatge amagat- es deixen visibles sobre mquines expenedores, validadores o als vidres de les marquesines. Pots tamb donar-lo a alguna persona que estigui a punt de comprar un bitllet. El seu blog ha rebut ms de 170.000 visites des del gener: www.t11targeta.blogspot.com

TMB51
Neix a les xarxes socials, a partir del malestar de persones que ens hem anat organitzant per convocar una vaga de consum seguint un exemple proper i histric: un homenatge a la vaga de tramvies de 1951, la gran mobilitzaci que les i els barcelonins van convocar en plena postguerra pel mateix motiu. Es tracta duna vaga dusuries que es convoca cada dimarts, acompanyada duna colada popular al vespre a plaa Catalunya. www.tmb51.wordpress.com

7
ROBERT BONET

DE LA CIUTAT DELS PRODIGIS A LA ROSA DE FOC

Quan la vaga mou la ciutat

De La Canadenca el 1918, a la vaga de tramvies del 1951 fins arribar al 14D de 1988, la mobilitzaci popular ha protagonitzat cada dret social conquerit
Mentre els lleons no tinguin els seus propis historiadors, les histries de caceres seguiran glorificant el caador Proverbi afric HIGNIA ROIG

S
Pancarta que sha mostrat durant el boicot a la inauguraci de la nova Filmoteca de Catalunya ropa, tenint en compte la relaci amb el salari mnim interprofessional i apunten que en els darrers deu anys el preu del bitllet ha augmentat quatre vegades ms que els salaris. En la darrera dcada, la T-10 ha passat de costar 5,6 euros a 9,25. Crtica, alternatives i crida final Abans dentrar en les alternatives, els impulsors del manifest defensen que abans danunciar EROs i acomiadaments, degradar el servei i suprimir lnies cal destituir els alts crrecs (un directiu per cada cinc autobusos) i eliminar sous engreixats, dietes abusives. I es tornen a demanar per qu els 90 responsables poltics de lrea Metropolitana de Barcelona (AMB) shan embutxacat 800.779 euros en dietes i la seva cpula 300.000 euros per assistir a reunions. s aqu on recorden que Xavier Trias arrodoneix el seu sou anual de 110.000 euros amb 36.000 ms en dietes, a ra de 1.269 euros per reuni. Per cloure, davant els continus abusos i corrupcions expressen que han decidit organitzar-se en assemblees lliures i horitzontals per tal de decidir collectivament sobre tot all que afecta les nostres vides, i condensen la crida final en dues demandes. Duna banda, el rebuig a laugment abusiu de tarifes i la defensa de la restituci dajuts legtims a les persones amb menys recursos (estudiants, aturades, joves, persones dependents dajuts socials...) fins a arribar a un servei ds lliure i sense repagament. De laltra, loposici frontal a qualsevol privatitzaci, fent s daltres formes de gesti democrtica on lautogesti immediata dels transports pblics recaigui en la plantilla i les persones usuries. Les impulsores de la crida es reuneixen peridicament i ja preparen noves mobilitzacions i propostes.

empre que hi ha vaga, el Poder brama i diu el mateix: que no serveix ni servir de res. Tot i la guerra dels contrapiquets meditics arran de la vaga convocada a TMB -dels atacs ferotges de La Vanguardia a la desinformaci deliberada de El Peridico-, la histria social del moviment obrer daquesta ciutat s massa frtil. Perqu Barcelona s la ciutat que ha avanat, ha progressat i ha millorat, tamb, a base de vagues successives. Vagues que han derivat en inapellables i histriques conquestes socials com la jornada de vuit hores; en oberts i exitosos desafiaments al rgim franquista; o en immediates retirades de mesures antisocials promulgades per PP i PSOE. En el pas de les vagues Vagues tamb com la decretada el 19 de juliol de 1936 contra laixecament feixista, com la de Harry Walker entre el 1970 i el 1971 o com la darrera vaga general de 2002, que va aturar en sec les reformes antisocials del PP. Vagues recents, fa quatre anys, com la que va protagonitzar la mateixa plantilla de conductors dautobusos de TMB en defensa dels dos dies de descans setmanal. Amb V de Vaga i amb V de Victria. Protestes histriques que van canviar el rumb de la histria del pas. En el pas de les vagues generals, dels Layrets i els nois del sucre, de la popular CNT abans que la dictadura lanihils o de les resistents Comissions Obreres sota la dictadura franquista. Des de la nit dels temps, constant histrica, el relat social crida, contra un ridcul periodstic estavellat, que aquesta ciutat sha construt, sobretot, a base de lluites i projectes. Per aix cada cop que diuen que la vaga no serveix de res -demostrant com temen encara la seva eficcia social i la seva potencialitat transformadora- la histria somriu i la memria sura contra loblit. Concentraci a les Rambles durant les mobilitzacions de la Canadenca
ARXIU

Memetro
Recent iniciativa endegada amb lobjectiu desdevenir una mtua perqu tota la gent que desobeeixi el pagament del bitllet del transport pugui fer front a les multes a tota la zona metropolitana de Barcelona. La idea consisteix a pagar 30 euros cada semestre i fomentar que la gent no pagui davant els abusos tarifaris. Alhora han creat un servei dalerta davant la presncia de grups dinterventores, que encara est en perode de proves. www.memetro.net Similars iniciatives es van dur a la resta de lEstat, convocades per Twitter a travs de letiqueta #yonopago. Centenars de persones es van trobar a les portes de metros i estacions darreu de lEstat per practicar una colada massiva en protesta per lala dels preus l1 de febrer. Emulaven, en un context de crisi global, el moviment de desobedincia civil grec Den Plirono (jo no pago). Aquest moviment va nixer a Grcia el 2010 davant laugment del 40% del preu del transport pblic i en un context de drstiques retallades socials. Les activistes gregues es centren en autopistes i parqumetres: bloquegen mquines de bitllets i aixequen les tanques dels peatges. A lArgentina, des de principis de gener, la Multisectorial contra el Tarifazo ja aixeca portes a les terminals de sis lnies perqu les passatgeres viatgin sense pagar: all el preu ha passat de 1,20 pesos a 2,50.

La vaga general de La Canadenca (1919) va suposar el moviment vaguista ms important dels inicis del segle XX. Esdevingut entre el febrer i el mar de 1919, rere una repressi que va arribar a decretar lestat de guerra i a empresonar 3.000 persones, el moviment sindical no va cedir mai i, de retruc, va fer caure el govern de Romanones. El 19 de mar, 20.000 treballadores aplegades en una assemblea a la plaa de toros de les Arenes van ratificar lacord amb el govern, que preveia lalliberament de tota la gent empresonada, la readmissi de les persones acomiadades i el pagament salarial de la meitat dels dies que havia durat la vaga. El 3 dabril, un decret governamental va establir la jornada de vuit hores amb carcter general i per a tots els oficis. La vaga de tramvies (1951) es va convertir en un boicot exemplaritzant de la poblaci de Barcelona, en plena dictadura franquista, contra la pujada de preus del tramvia (de 50 a 70 cntims), amb el greuge comparatiu que, a Madrid, es mantenia als 40 cntims. Va esdevenir la primera protesta massiva contra les condicions de vida pauprrimes que se suportaven sota el franquisme. Arrencada l1 de mar, la vaga i el boicot a ls del transport pblic va ser total. Finalment, la pujada va ser anullada i lalcalde i el governador civil van ser destituts. La vaga del 14-D de lany 1988 va deixar un pas aturat. Va ser una fita sindical contra les mesures antisocials del segon govern de Felipe Gonzlez, que va suposar una aturada general del 95% a tot lEstat. Fins i tot el senyal de TVE es va esvair a les 00.00 hores en punt i va tallar en sec lemissi del Telediario, just en el moment que la presentadora anunciava que es garantia lemissi de TVE. Lxit va suposar la retirada immediata del Plan de Empleo Juvenil (PEJ) i dels plans neoliberals de Gonzlez. Com immediata va ser la retirada de la reforma laboral antisocial que el 2002 pretenia imposar Aznar: la vaga, la vaga general, ho va aturar. Un cop ms. Perqu com deia el passat 14 de febrer Antonio Baos en un article publicat a Pblico: estic a favor de la vaga del TMB, perqu desprs de la reforma laboral criminal daquesta setmana ning no es pot posar al costat dels rics congressistes. s hora, precisament, de donar bona imatge. De donar al mn una imatge genunament barcelonina de nosaltres mateixos protestant. s lhora de les vagues.

8 Com puc implicar-me en aquesta lluita?

Pots secundar les convocatries que figuren al calendari de mobilitzacions. Pots fer circular aquest diari i passar-lo a qui creguis que pugui interessar. Pots fer circular per internet i les xarxes socials la versi electrnica daquest diari que trobars a les diferents webs solidries. Pots recollir tants exemplars com vulguis a la porteria de ledifici de la CGT de Barcelona a la Via Laietana nmero 16-18. I tamb en aquests espais socials: El Lokal Cera, 1 bis. Raval. Universitat Lliure la Rimaia Ronda Sant Pau, 12. 17h-22h. Sant Antoni. La Crulla Sardenya, 256-260. Eixample. Ateneu Popular de lEixample Passatge Conrad, 7. Eixample. La Barraqueta Tordera, 34. Grcia. Ateneu La Torna Sant Pere Mrtir, 37. Grcia. Espai Obert Violant dHongria, 71. Sants. Casal Independentista Jaume Compte Muntades, 24. Sants. La Ciutat Invisible Riego, 35. Sants. CSO La Gordssima Pons i Gallarza 10. Sant Andreu de Palomar. 3 Voltes Rebel Passeig Urrutia 125. Nou Barris.

La protesta en lnia
Per ampliar la informaci sobre la vaga, la lluita contra la pujada de tarifes i loposici a la gesti de TMB a travs de les segents planes: www.comitedescansos.blogspot.com www.atuTMBetretallen.wordpress.com www.flickr.com/photos/atutmbetretallen www.memetro.com www.t11targeta.blogspot.com www.tmb51.wordpress.com TWITTER En funci del dia, seguint aquestes etiquetes: #vagaTMB27F, #vagaTMB28F, #vagaTMB29F i #vagaTMB1M. Tamb pots expressar el teu suport a la convocatria amb letiqueta #joamblavagadeTMB i #atuTMBetretallen. Si vols fer partcip a la resta de com tafecta laugment de tarifes pots emprar letiqueta #amiTMBemretallen.

Calendari
SETMANA DEL 20 DE FEBRER Assemblees de barri a les installacions de metro i bus. Setmana de difusi. 23 DE FEBRER 11.00 Concentraci de solidaritat contra el judici a Josep Gargant (Jutjat Penal 25. Ciutat de la Justcia). Assemblea de Metro i Bus a les 9:15 i 16:30 al Casinet dHostafrancs (Rector Triad, 53). 25 DE FEBRER Al Casal 3 Voltes Rebel a les 18:30 (Passatge dUrrtia, 125), xerrada amb companyes de BUS, METRO, la FAVB i la PTP. 26 DE FEBRER 12.00 Assemblea dusuries. Mercat de Sants (Rambla Badal amb Carretera de Sants). 27 DE FEBRER 19.00 Concentraci a la Plaa Espanya. Per un transport lliure i assequible. 27, 28, 29 DE FEBRER I 1 DE MAR VAGA DE BUS I METRO (TMB). Tots els dies, assemblees de treballadores. LAssemblea pot variar segons els serveis mnims que imposi el Departament de Treball de la Generalitat i per tant existeix una doble convocatria diria. En cas de serveis mnims abusius, lAssemblea de Treballadores de bus i metro tindr dues convocatries: a les 9:15 i 16:30h a la plaa Espanya). En casos de serveis mnims dun 25%, l Assemblea Treballadores de bus i metro es realitzar en una sola convocatria a les 11:30h (Pl. Espanya).

Tots els dies que hi hagi vaga hi haur piquets informatius, a les 4h del mat i a les 16h de la tarda, a les 4 cotxeres: Triangle (Sant Andreu), Horta (al costat de la plaa Karl Marx), Zona Franca (a lrea industrial) i Pablo Dez (davant de lHospital de Bellvitge). 28 DE FEBRER Hi haur un PIQUET SOLIDARI amb la vaga. A les 12.00 hores a Sagrada Famlia. 29 DE FEBRER Hi ha vaga destudiants (universitat i secundria), a les 12.00 la manifestaci estudiantil partir de Plaa Universitat. Tamb el dia 29, a les 19h, hi ha convocada una manifestaci metropolitana sota el lema JO AMB TMB a la plaa Elx (a prop de lestaci de Sagrera).

LA VEU DE LA PLANTILLA EN LLUITA

Crida al poble de Barcelona

COMIT DE CONVENI Barcelona, febrer de 2012 La plantilla de TMB crida a concentrar-se tots els dies davant el Mobile World Congress per mostrar al mn limpacte de la crisi, les retallades socials i les poltiques neoliberals dels governs de CiU i PP ls propers dies 27, 28 i 29 de febrer i 1 de mar, els treballadors i treballadores de TMB hem convocat vaga per defensar el transport pblic i les nostres condicions laborals. LAjuntament de Barcelona, la direcci de TMB i tothom qui mana als grans mitjans de comunicaci han sortit desqualificant-nos per la nostra protesta. Diuen que aquells dies hi ha un gran acte, el Congrs Mundial de Mbils, i nosaltres els hi diem que hi ha coses ms importants. Entre elles, el

respecte. Un respecte que no han tingut ni lAjuntament ni la direcci de TMB cap el poble de Barcelona en empitjorar el servei de bus i metro i, alhora, apujar el preu a un nivell intolerable. Un respecte que no han tingut ni lAjuntament, ni la direcci de TMB cap els treballadors i treballadores daquestes dues empreses, en incomplir els convenis collectius signats que duraven 2011 i 2012. LAjuntament de Barcelona, la direcci de TMB i tothom qui mana als grans mitjans de comunicaci ens diuen que el Congrs Mundial del Mbils s una finestra oberta per la qual el mon mirar la ciutat de Barcelona. Estem dacord. Tota la premsa internacional hi ser. Per aquest motiu, fem una crida a tot el poble de Barcelona a que vagi a Plaa dEspanya durant aquests quatre dies, mat i tarda, a mostrar al mn, juntament amb la plantilla de busos i metro de TMB, que tenim un ajuntament i una Generalitat de Catalunya que estan donant pitjors serveis de sanitat, ensenyament i transport pblic a un preu ms car. Que estan empobrint, encara ms, la gent que viu en a-

questa ciutat. No noms aix, tamb podem mostrar al mn que tenim un ajuntament i una Generalitat que estan apostant per poltiques neoliberals que lnic que fan s facilitar feines cada cop ms precries, amb sous ms reduts, grcies a noves lleis que fan lacomiadament dels treballadors i treballadores del sector pblic i privat cada cop ms fcil i econmic. Cada dia ms treballadors i treballadores pobres, cada dia ms gent a latur, sense cap protecci, sense poder pagar els seus habitatges i sent desnonada. Colpejada per la Policia quan es protesta per aquesta situaci de xantatge per part de qui mana a lAjuntament i a la Generalitat. Transformem Plaa dEspanya en Plaa de Catalunya Per tot aix, fem una crida al poble de Barcelona a lacci directa, la resistncia activa, el bloqueig, lacampada o qualsevol mtode de lluita que es consideri oport i necessari al Congrs Mundial de Mbils, per mostrar al mn que el poble de Barcelona exigeix respecte.

A TU TMB ET RETALLEN
Edici especial de suport a la vaga de bus i metro del febrer de 2012. Publicaci de treballadores i usuries en defensa del transport pblic. GRATUT 25.000 EXEMPLARS

Publicaci editada amb la collaboraci de: SETMANARI DE COMUNICACI DIRECTA Telfons: 935 270 982 661 493 117 C/ Riego 37 baixos, 08014. Barcelona Twitter: @La_Directa Facebook: Setmanari Directa www.setmanaridirecta.info directa@setmanaridirecta.info

SEGUIMENT EN DIRECTE DE LA VAGA A WWW.SETMANARIDI RECTA.INFO