Escola Bressol MARREC CURS 2011-2012 L ALIMENTACI INFANTIL

Lalimentaci s un tema que ens preocupa molt a pares, mares i professionals. Ens genera molts dubtes, ho estem fent b? Lhaig dobligar a menjar el que no li agrada? Com li puc introduir el slid ? Amb aquest article intentarem resoldre aquestes preguntes que tots tenim al cap. En letapa de zero a tres anys els nostres fills estan en un perode de creixement fsic i de desenvolupament psicomotor en qu lalimentaci s especialment important. Penseu que dels zero als tres anys els nostres fills han de fer tots aquells aprenentatges que els facilitin poder incorporar-se a lalimentaci familiar. Lacompanyament en laprenentatge dhbits bsics dalimentaci (tastar, mastegar i empassar aliments), dhigiene (rentar-se les mans, manipular aliments) i de saber estar a taula (respectar els aliments), cal que sigui relaxat, afectus i que savanci progressivament.

El ms important i que tots sabem s que una bona alimentaci s indispensable per que linfant creixi sa i fort. I s que menjar b , no afecta noms al seu creixement fsic, sin tamb al seu desenvolupament intellectual. Lalimentaci pot afectar molt positivament al seu estat de salut, a les habilitats per aprendre, comunicar-se amb els altres, pensar, socialitzar-se, adaptar-se a nous ambients i noves persones i sobretot al rendiment escolar. Aix que una bona alimentaci pot influenciar directament en el seu futur.

Cal tenir present que els nens ho imiten tot, per aix s important intentar realitzar els pats tots plegats. Donat que lhora de menjar s un moment de socialitzaci podem aprofitar per explicar-nos com ha anat el dia, interessar-nos per les vivncies de linfant i daquesta manera crear un clima dists. Val la pena acostumar-nos nosaltres a sopar ms aviat i a mida que linfant creixi ja anirem canviant lhorari. Si linfant veu que tots mengem el mateix i que els pares gaudeixen dun plat de verdura, duna taronja... sentir curiositat per menjar el mateix. De la mateixa manera si linvolucrem en la preparaci dels pats podem aconseguir que estigui ms predisposat a lhora de tastar-ho. Tamb s important que segueixin una rutina i uns hbits , no han de menjar mirant la televisi o un conte, donat que daquesta manera no estan experimentant correctament els gustos dels aliments, la sensaci de gana i sacietat... Una altra pauta a seguir s oferir a linfant ms duna vegada un aliment que en un principi ens ha rebutjat. Podem jugar amb la presentaci, els colors , la forma.... Potser daquesta manera la resposta de linfant ser ms positiva.

Escola Bressol MARREC CURS 2011-2012 L ALIMENTACI INFANTIL

Quan un infant es nega a menjar s difcil saber qu fer, el ms important s no oferir-li un altre aliment que li agradi ms . Potser, si seguim una rutina i sense obligar-lo a menjar quan passa un temps li retirem el plat i es queda amb la sensaci de gana, i aquell formigueig a la panxa, un altre dia es recordar i sesforar ms. Un altre problema que ens podem trobar s la negaci a mastegar i a menjar el slid, aquest pas sha de fer a partir de lany aproximadament, hi ha qui ho fa abans o una mica ms tard, veurem quan linfant est preparat. El fet que no tingui gaires dents tampoc ens ha despantar perqu ells fan servir les genives sense problema. Paulatinament podem aixafar el menjar amb una forquilla, tallat a trossets molts petits... Per encara que ens faci mandra estar ms estona perqu mastegui, encara que per nosaltres no sigui tan prctic ens hem desforar perqu el fet de mastegar, dutilitzar la mandbula i exercitar tota la musculatura de la boca fa que linfant tingui molts beneficis i desprs vagi tenint ms facilitat a lhora de parlar .

Ara que sacosta lhivern i estem constipats, engripats i baixets de defenses podem indagar a veure quins aliments ens poden ajudar a passar lhivern ms fortaxons i evitar aquests trastorns tpics daquesta poca de lany. Tenint en compte que la majoria de malalties que pateixen els infants sn vriques i per tant contagioses, hem de donar aliments que tinguin nutrients que ajudin a la funci immunolgica, com per exemple la vitamina C. Els aliments amb un alt contingut daquesta vitamina sn els ctrics (taronja, mandarina , pomelo) les maduixes, els kiwis i les verdures. Tamb els lactobacils, que trobem als productes lctics fermentats , poden tenir un efecte beneficis sobre el sistema immunitari. La millor alimentaci s aquella que es basa en una dieta variada i equilibrada . Sha dincloure la fruita, la verdura, llegums, pastes i protenes dorigen animal (carn, peix, ous, llet ). Unes normes sagrades.... - els nens no es moren ni es posen malalts per no menjar, sempre que tingui menjar al seu abast... - els nens menjaran de tot si els pares mengen de tot... - les quantitats les marca el propi nen, sempre es millor quedar-se curt que no posar un plat massa gran... - els nens poden tenir preferncies, per aix no vol dir que no tinguin que menjar variadament. - no hem danar provant aliments fins a 'trobar' el que li agrada...

Escola Bressol MARREC CURS 2011-2012 L ALIMENTACI INFANTIL

- si un pat no el fa, o el fa malament, no hem de provar abans del segent a veure si 'ja te gana' - no hem de disfressar els aliments amb sabors que sabem que li agraden, aix no estem ensenyant la varietat de sabors i textures dels aliments...

Us adjuntem adreces on podeu trobar idees interessants: http://www.pequerecetas.com http://www.xtec.cat/escola/tastam/cat/index.htm