UP1 INTRODUCCI -Terme dorigen llat (oide/vista) -Adjectiu realtiu a ls simultani de so i imatge -Audiovisual terme que integra imatge

i so -El cinema mut ja tenia la necessitat dincorporar el so, per aix, a banda de les imatges projectades incloien textos i msica. Debat: Imatge verusus paraula. Mitjans audiovisuals a partir del cinema -la tele -video,CDROM,DVD -internet Funcions: Entreteniment Didactica Artistica Marshall McLuhan: El mitj s el missatge Als mitjans audiovisuals: els Tecnologics sn els que ms han tingut canvis.(sonor, color, efectes especials..) 2.NAIXEMENT DEL CINEMA La fotografia: Art cintic-Calderon-Mvil Camp visual/Mon visual:El que abarca el teu objectiu Tot el que es sicceptible ha de ser vist. Neix de les cameres fosques.Neixen per estudiar eclipsis de lluna, despres per dibuixar, calcar,s.XIX. Pioners: jOSEPH NICPHONE NIEPCE, 1826 Daguerre 1 EADWEARD MUYBRIDGE----- Human Locomotion, 616 1887 JULES-MAREY------Francs, experiments de descomposici moviment Futuristas Italians----UMBERTO BOCCIONI, MARCEL DUCHAMP, FERRAN BACH-ESTEVE. LA PERSISTENCIA RETINIANA Fenomen cerebral PHI Fa que les imatges que observen la nostra retina no sesborrin instantaneament. Quan fem girar un fosfor, sembla que aquest es un cercle de foc. OMBRES XINESQUES, LLANTERNA MGICA I JUGUETS OPTICS Projeccions dimatges. s.XVII--es com un projector de diapositives. El Fenaquistoscopi 1928 o el Praxinoscopi. Traumatrop o Taumatrop manual (ocells amb gabia) Zootrop / Felioscopi---llibre / Kinestoscopi dEdison / Kinematograf----filmar projectar. LANAMORFOSIS----JULIAN BEEVER Significa---transformar, dibuix deformat dun objecte que, vistades dun punt de vista o per reflexio en un mirall corb, apareix regular, sense cap deformacio. -Compressio de la imatge 2 -Sistema cinemascope, creat als anys 50. -Cinerama---es filmava en 3 cameres alhora anys 50. 3.DEFINICI CINEMA, LESPECTADOR CINEMATOGRFIC, FASES DUN FILM. -Cinema---Grec--escriure amb el moviment . Mitj dexpressio + important s.XX, definit com el septimo arte (pel crtic italia RICCIOTTO CANUDO) -Es una de les Belles arts, xo la mes jove. -XX segle del cinema, el segle dels progres, de les revolucions, dels canvis, etc..

-Segle de la democratitzacio (a labast de tothom) i cultura visual. civilitzacio de la imatge. -Tot tipus de public, art de masses. -Forma + complerta dexpressio audiovisual. -Sintesi despai/ temps i imatge/so---combina imat/moviment. -Grau industria cultural -Es espectacle, oci, entreteniment ... -Fabrica destrelles,star system i mites (Hollywood) -Mitj comunicacio, difusio snformacio. Es ideologica, crtica i de pensament. -Ha creat molta publicitat, difuci informaci, objectes de consum que ha de ser rendible i suposar guanys. -Lengranatge de la industria cinema ha atravessat espoques desplendor o de crisis. -Precisa duna infraestructura industrial i duna red de distribucio que arriba a lespectador. 3 -Ilusio de moviment, no realitat visible. -El film esta plantejat com una succesio dimatges fixes, els fotogrames, que es col.loquen sobre una pelicula transparent i al projectarse emeten un film. -La imatge es plana i delimita per un quadre. ESPECTADOR -En el cinema sestableix un dialeg entre espectador/imatge. Els dos es necessiten -El cinema no tindria sentit sense figura espectador. -La implicacio i la importancia de lespectador (passiu-actiu) -El llenguatge audi pot usar diferents recursos per aproximarse (Rec) -Fenomen de lstar system amb espectador, necessitat didentificacio FASES DUN FILM 1/ PRODUCCIO--1rs productors Lumiere/Edison/Cinema.Mut: petites productores com la Path o la Gaumant, Frana/EEUU aparagueren trusts i holdings, es menjaven a les petites productores, Century Fox. 2/ REALITZACIO--Fase de quan es crea, es fa, procs de gravacio.estudis o platos llocs emblematics. on tenen els materials. estudis com Hollywood + grans. un van ser els petits productors q fugien de lEdison. 3/ DISTRIBUCIO--Empreses que distribueixen els productes audiovisuals als paisos. Distribuidor:Persona q promou i difondre al comer els films, eslintermediari entre productor i exlhici. 4 4/ PROMOCIO--Lefectivitat duna bona campanya publicitaria es essencial per un film,Radio,Tele, internet, premsa, el cartell es el + destacat a nivell grafic. el desenvolupament del cinema va ser simultani al naixement del cartell modern. 5/ EXHIBICI,PRODUCCIO PUBLICA---Altre promocio comercial son els festivals i lotorgament de premis. 1RS EXPERIENCIES PRECINEMA Van neixer entre classes populars, sexhibien en efimeres casetes i barracons de fira. va anar adquirint prestigi social i burgesia. espais dedicats unicament al cinema. sobri unes sales Nickeloden. al 1910 sales grans luxoses, com sales atmosferiques, simulaven la cobertura cel obert. Caps als anys 50 saposta per la grandiositat de lespectacle i es crearen sales amb pantalles gegants, istal.lacions acustiques sofisticades o els drive- in nordamericans, que eren els cinems on el public anava amb els seu atomobil. Anys 60, es tanquen grans sales , pero se nobriran de petites per un public cinefil i minoritari. actualment hi han grans cinemes, els multi.sales en grans arees dedicades a loci de masses

ELS AUTORS (ls q creen) Director i realitzador (=). el cinema dautor /Productor -logistica. Guionista-- el que fa el gui. 5 GERMANS LUMIERE ( EL CINEMA MU) Propietaris duna fbrica de productes fotografics de Li. -van inventar el Kinematograf, makina q seria x gravar , projectar i tirar cpies. 16 imatges per segon amb una pelicula perforada 35mm. -1ra projeccio publica de pagament : 28 de desembre 1895 al salon Indie del Grand Caf, Pars. van llogar, sala , van fer cartells 2000 invitats. -Dels films en deien VISTES ANIMADES en comparacio VISTES FIXES q veien amb llanternes magiques. el gran canvi va ser substituir la placa de vidre x un mecanisme darrosegament. -Van contractar 200 persones operadores. operadores ambulants. -Va sortir el Noticiari o Reportatge. -Escenes o temes de la vida cuotidiana, de la seva familia i el seu entorn burges--testimonis de lepoca. -Films descriptius, realistes, documentals. -Cmera fixa--no te moviment. no es coneixia el muntatge. -La demolicio dun mar 1r trucatge. Bovina marxa enrrera. -Entren en crisis i es dediquen a prodificcio films. THOMAS ALVA EDISON, EEUU -Compartiex la paternitat del cinema amb els Lumiere. Fa construir al pati de casa seva, specie laboratori anomenat Black Maria, antecedent destudi cinematografic 1893 Kinetoscopi--Explota el kintoscopi. els actors eren del music hold, ballaven, es barellaven...rapodesa moviments, fons negre. no pensa en arrivar public colectiu -Les productores American Biograph ,Edison Co i La Vitagraph feren neixer la nova industria del cinema nordameric. Happy end---Final feli 6 -Engegar un control.Brigades de policia i advocats treballaven al serveidEdison per enganxar als plagiadors. Emigraren a Europa/ La guerra de patents acab quan al 1908 es cre el Trust internacional. MLIES Per ell el trucatge es el fi.Es va fer construir una finca de Montreuil, un estudi important.1rs study dEuropa. Entre 1893 i 1913 Mlies va fer unes 500 pelicules. Viatge a la Lluna 1902 + IMPORTANT inspirada en novela de Jules Verne. Molts efectes especials. Aventures de 6 cientifics. es va filmar durant 3 mesos -Films publicitaris fets per encarrec Actualitats reconstruides. on reprodueix moments historocs, xo amb dosi important de fantasia. -balls i acrobacies -fets historics barrejats amb fets imaginaris -diverses epoques, eclecticisme -molta fantasia, imaginacio i il.lucionisme Va crear un productora Star Film Cap al 1906 va caure en decadencia. es va associar amb Charles Pathe/ mor lany 1938 vell, pobre i venent joguets. -Edison va ser el 1r q va impressionar una peli -Germans Lumiere son els 1rs que projecten -Melies es ki va incorporar al cinema la posada en escena teatral Segundo de Chomon ---Reportatge Stop Motion 7 5/NOCI DE GNERE I NOCI DESTILS Tant gnere com estil son dificils de definir. Depen del actor, del public, del crtic,poca.

GNERE Sn formes vehiculars dun producte audiovisual. en els films de gneres sempre hi sol haver una linia temtica o unes constants iconografiques. Per analogia amb la literatura sels anomena gneres. Caracteristiques: Acostumen a tenir un model i les q van sortin a posteriori sinspiren en el model. els generes han canviat segons lepoca social i cultural. els generes han demostrat tenir una flexibilitat q els fa dadaptarse a levolucio del moment HISTORIA---Laparicio i el desenvolupament dels generes va relacionada amb la politica de les productores noramreicanes dels anys 30. alguns estudis es van especialitzar en determinats generes. el cinema dautor cinema modern comena apostar per trencar esquemes i convencions. La CLASSIFICACIO dels geners nomes saplica a un apart del cinema de ficcio STORY-BOARD Tambe es defineix com a guio grafic o narracio grafica. Dibuix de lobjectiu de la camera, pla per pla. part visual de la imatge. neix de la idea del format pictorik i ilustracio, el comik, la historieta. Antartida, Manel Huega, 1995 Princesas, Fernando Len de Araona, 2005. 8 STORY..neix del cmic, que neix a EEUU com R.F.Outcault, pagina de The Yellow Kid, al 1893. Roman Gubern---Llibre El llenguatge del comic-- Historia del cine. Fonograf--tocadisc--on intentaven sincronotzar la imatge amb so. -1rs comics seria la Columna Trajana 114 dc. -Vinyetes del Tapis de Bayeux, segle XXI - Lanunciaci Fra Angelico, 1430-32 DON VE EL COMIK? Del Aleluya: en castella Auca: en catal----AUCA DE JOAN ALCOVER. -Combinen text /generalment en veus: rodolins -precedents dels comics -es va iniciar a ledat mitjana . diferents teories: estampes religioses. FOTONOVELA Mescla de fotografia i novela mescla imatge(fotos) i text . hereda els recursos expressius del comic. va sorgir als anys 20 quan uns autors van comenar a incluir alguns productors a fer una publicacio en la q sincluisin alguns fotogrames amb text. LES 4 FASES DE LA CREACIO DE LARGUMENT 2 Tipus de Guio: gui tecnic i guio literari tecnic---com es la iluminacio, posicio de la camera, moviments detalls dambient.. sl presentarse en dues columnes : la de eskerra per imatge i dreta so literari---narracio on sexpliken els dialegs, els decorats, el vestuari. el guio pot ser original o be una adaptacio ex--Charles Kaufman Olvidate de mi Joel joan 9 ELS DIALEGS Formen part del guio literari el cinema mut, els dialegs es mostraven en forma e retols o de a figura dun o ms narrador i o actors. ESTIL Manera de presentar les coses lestil t a veure amb el com, amb la tecnika, amb la part formal del producte audiovisual, mentre q el genere te a veure amb el qu, amb largument , amb el contingut. -Hi ha diferents estils (classificacio com el genere) en fincio tambe de les carecteristikes comunes q es puguin donar en diferents films, ja siguin del mateix autor, escola cinematografica, moviment articti, tendencia,etc

Els estils com els generes tambe han evolucionat amb el temps,sovint alguns dells,despres de tenir un preiode rrelevant. san repetit com adjectiu qualificatiu com quan parlem dun anunci publicitari surrealista q es pugui estar emtent actualment a la tele. i de la mateixa manera q en els generes tambe hi ha subestils resultants de la suma entre varis estils evolucionats. 10 NOCIO DESTIL El cinema de les primeres avantaguardes. estil es el com!! genere es el qu! ISME= a moviment. -Cubisme---Picasso,Brake.Frana,2ns avantguardes amrica. .Futurisme--Italia .Dadaisme--Alemanya, Suissa---Pop Art .Surrealisme--Frana--Expressionisme abstracte .Expressionisme---Alemanya--Art conceptual .Constructivisme--Russia -De stijl---neix un regim comunista--Rockenco--Holanda--Mondrian EUROPA 1RS AVANTGUARDES DADA---1916 per Tristan Tzara a Zurich, Suissa. Moviment anti art, critiquen. Revista dadaista Voltaire nom del caf--Autoritats el tanken.Focus imp Alemanya i+ tard a EEUU. inicis comencen en lambit de la literatura + tard es va expandir en pintura,escultura i cinema. -Moviment amb un cert pesimisme per la 1ra guerra mundial desenganyats.no creuen en el progres, moviment destruccio, proclamen el sabotatge. -Lema La destruccio tamb es creacio -Segueix una tendencia nihilista del no res -Proclama lescandol i la revelio -Aposten per la ironia i lescandol -El DADA es molt actual -Art+conceptual (riures del public) -Antiburges,creuen q es corrupte i q no permet avanar 11 -Refusen la tradicio, els convencionalismes, kritiken la religio, del sexe, generes (Anarquies) -Busquen la llibertat total. -Mov.silenciat, no era masa important. Fins als 60 no es comena a reconixer ( ja q la gent no enteniamassa) aportacions -Fotomontatge /en lambit grafic colllage ROAL HAUSMAN -La transgracio esn lespai (no hi ha composicio) -Assemblage--enganxar coses 3D--neix en el paper encolat--KURT SCHWITTERS CINEMA DADA -1RS avantg 1916-1925 a Europa Podem parla destil DADA no fou un corrent estilistic convencional, no va tenir un programa establert, xq era un cinema subversiu ANTICINEMA I ANTIDOGMA -Molts artistes van veure en el cinema per explotar els elements grafics abstractes i el muntatge rtmic. .Rene Clair i Francis Picabia Entreacte. .Marcel Duchamp Anmic cinem. .Fernand Lger i Dudley Murphy El ballet mecnic. .Viking Eggeling Sinfonia diagonal. 12 Els films sn + radicals q els surrealistes. Els surrealistes trebalen + el somni , +onirics. Els dadas mostren el seu llenguatge i els hi donen als obkectes un altre

llenguatge. El cinema dada no narra(antinarratiu--no te fil- no hi ha argument. Ataca a l allei de la causalitat--no hi ha causa i efecte--. Posen coses xq si no, no hia lligam. El muntatge es discuntinu, com esquixos, volen fracturar lordre cronologic i en espai no concorda amb el temps. s denadenats, pla q es va sustuint per un altre --diccionari--FOSA ENCADENAFA--PAG 133--sobre impressio. Poetica de lobjecte/ te vida, lobjecte es protagonista El sentit de lhumor extrafolari, ironia i el sarcasme. Critica i mofa Latzar i labsurd com a conceptes Temes amplis i variats, sovint provocatius i escandlosos HANS RICHTER 1888-1976 Pintor i cineasta dadaista alemany. Treballara el ritme en audiovisual Rythmus 21--..23--24 Filmstudie Votmiltagspuk El seu film--Experimentacio--cinema no narratiu--muntatge ritmic, contrapunts--elements geometrics---variacions fromals i dinamisme-repeticio, acceleracio, canvis de ritme--punt de vista picats i contrapicats--aparicions i desaparicions--doble imatge--tecnica del pas a pas--stop motion---joc dimatges relas /fotogrames. inclusio de grafiques.ironia NOEMAN MCLAREN 13 CINEMA ABSTRACTE--No es basa en la realitat. MARC VIVES I DAVID BAUST Treballen junts amb treballs generic com ACCIONES q comprn 4 capitols--modalitat artistica,performance..happenings Entre la performance, el teatre i les accions. Treballs de video art i el altres suports--xq es efimer Acciones en casa20057 -Muntatge(colom)(stop motion) -Canvis de plans sobtats,plans detalls,inclinats,contrapicats . -El sentit dhumor, sarcastic, ironic estupic -Exageracio -Escenes absrurdes/ Temes provocatius/escenes quotidianes de mobles/escenes irreals/ treure objectes de lloc, descontextualitzats -series desquetxos. -No segueixen una relacio lineal/ ritme,no hi ha musica, entre ells no hi ha dialeg/Moviment de camera descriptiva./ La mala qualitat fa q sembli q es amateur. -Pblic/Privat -Potica de lobjecte quitidia -ironia,sentit de lhumor -Absurd, atzar -Situacions i objctes diaris, trivials i costumistes descontextualizats Pelicula DELICATESSEN 14 MONTY PHYTON FLYING CIRCUS -Va ser una serie televisiva 45cap. -Crrega critica social i amb sentit de lhumor absrurd i esbojarrat entre el dada i el surrealisme. -Coses q surten de dins daltres coses. BELLET MCANIC 1924 Lger era pintor frances, Murphy periodista--converteixen la pantalla en instrument de percussi , en un ball on els objectes ballen i el moviment hum sembla mecnic---per la orquestra del film, 16 pianoles, 2 pianos, 3 xilofons,..

Lger pintor q habitualment treballava els elements geometrics i feia unes simplificacions gaireb pictogrfiques de la figura humana i dels objectes.--es un ball de les imatges--treballava molt els motius plans i les formes mecanikes. Fils abstracte: Transforma objectes quotidians en formes abstractes. El ttol del film fa referencia a un ball mecanitzat, tot i q els objectes q ballen en el film, molt pocs son makines. Mitjanant la juxtaposicio de makines i els ritmes temporal i visual. -El film compara lsser huma i la makina/ no podem segmentar el film explikant l seu argument. dividint-lo en les escenes de laccio de la narracio. si q hi han parts, pero no son narratives. Seguint akest principi, podem trobar-hi 9 segments: 1/Ttols de credits amb figura danimacio, representant a Charlot. 2/La introduccio dels elements ritmics de la peli 3/Un tractament delements similars amb les imatges captades a traves de prismes. 4/Moviments ritmics 5/Comparacions persones i makines 6/Moviments ritmiks dintertitols i imatges. 15 7/Ms moviment rtmicas, sobretot dobjectes circulars. 8/Rapides danses dobjectes 9/La tornada de Charlotte. TEMA I VARIACIONS Notes= Tractament de forma complexa, introduint molts motius concrets en una rpida succesio i despres repetint -Alterna les comparacions entre aquests tres tipus de conceptes: formes, moviments ritmes i textures. -Els darrers segments utilitzen elements del comenament de pelicula una vegada i una altre, i al final imita el principi. -s de jocs visuals.Molts primers plans i primerissims plans detalls. -Us de plans a linrevs.--Discontinuitats grafiques i contrastos grafics, blanc-negre i cercle-triangle/ us de maniquis/ important maquillatge. us de CACHS./ IMPORT sentit de lhumor El muntatge , no es munta continu, sino dinamic, rpid i molt organitzat. 16 SURREALISME El desenvolupament en diferents mbits: La poesia i la estructura, el teatre, el cinema, la pintura i la fotografia. -Neix com a moviment literari, a partir del grup Littrature integrat per joves escriptors i poetes francesos. -Andr Breton publica el Manifest surrealista al 1924.Exaltacio de la imaginacio, fantasia. -Breton proposa 3 camins: -AUTOMATISME PSQUIC=ESCRIPTURA automtica, el relat i la interpretacio dels somnis i la hipnosis. -ESCRIPTURA AUTOMTICA--Baixa al joc, per coneixes a un mateix. Estrategia creativa, com la pluja didees--ke han de tenir fonament. -INCONSCIENT--No conscient. -SuBCONSIENT--No totalment conscient, q no ho s encara per q ho pot arrivar a ser. -Busquen +enll de la realitat. -Gust irracioanal, del q no es pot explicar/Actitud espontanea i incorformista/ Sexalten la infncia i la inocencia Terrible/ Cert gust per la maldat, justificada sovint per la ingenuitat./Proclama escandol/ Exaltacio paraula i la llebertat individual./Subjectivisme/Tractament amb els dadaistes. -Temes prohibits/Manifestacio del subconscient a partir de simbols i metafores. Descontextualitzacio dobjectes--Creacio de lobjet trouv Man Ray Duchamp

Paul Delvaux Rene Magritte Dal--treballa la doble imatge--de la llei de la Gestalt. 17 Estrategies creatives surrealistes usades en la literatuta, la pintura, el cinema, el disseny grfic.. 1-Associacio didees, assossiacio dimatges (exemple el film Le chien Amdalou 1929 de Dal i Buuel. 2-Automatisme psquic:procs q vol deixar lliures les idees i la psique de forma automatica. 3.Meode PARANOICO-CRTIC de Dal: Podria derivar de les PAREIDOLIES Fenomen psicologic q ens fa percebre erroniament imatges com a formes reconeixibles. Test de Rorshach lany 1921 per avaluar la personalitat de la persona. 4-El cadaver Exquisit joc inventat pels surrealistes. varies persones. invencio colectiva EL CINEMA SURREALISTA Cuando los surreaistas tenian razn. EL SURREALISME -El cinema pels surrealistes es com una fabrica de somnis. -En el cinema surrealista abunda lestructura potica, les imatges oniriques, el mn de la imaginacio -Cinema com un nou art q permet desenvolupar lexperimentacio. -La camera mira a linterior de lnima, xq lull capta all inconscient. -Es consideraven uns TERRORISTES. La conha y el reverendo Gemaine Dulac,1928. Le chien andalou Dal s la culminacio del cinema surrealista, conceptes de lamour FOU i el refs a lautoritat. 18 DESPRS DEL SURREALISME -El cinema pscoanaltic va causar furor i es va posar de moda.Escens surrealistes es veuran en films com El embrujo,Carlos Serrano de Osua, 1947 (lOLA FLORES) Recuerda,, Alfred Hiitchoock, 1945. El padre de la novia, Vicente Minnelli, 1950 El surrealisme arrelat molt en publicitat grfica. Dal Reportatge desde 2 ambits diferents darrera la camera i davant. El perro andaluz, Recuerda, Impression a lalta Mongolia, va coneixer Disney, projectes com el Quixot o Destino--no es va du a terme. Va treballar amb HARPO MARX. Davant la camera ---Accions i Performance--anunci de Xocolata i Publiciatat anuncis. Va recuperar a Mlies, Chomon. EL PERRO ANDALUZ -Pintura la filadora de Vermer / Els maristes i els burros podrits/ Lhome i la dona enterrats a la sorra/ La imatge de papallona/ so imatge simbolica/ visio crtica de la societat/ plantejament del film com una incitacio al crim i a lescndol/nus Ingres (dones eskerra)/ Film ple dimatges surrealistesno hi ha fil linial sino visual/ Falta de concordana entre escenes/Continues referncies al somni i al deliri./ Trencament de la logica espacio-temporal. salts temps-espai/ escriptura automatica/ erotisme, bogeria/ metafores, simbols 19 6/ EL CINEMA MUT SEGUNDO DE CHOMN -Cineasta desconegut/ pioner del cinema. mestre del trucatge. precursor del cinema danimacio -neix a TEROL 1871/ va fer + de 345 films./va comenar el cinema pintant/ iluminant els films en color manualment, fotograma a fotograma. va comenar amb la seva dona i va anar millorant com mecanitzant laplicacio del color

amb lus de plantilles i draps xops de tinta: Path Color. El vermell, pintura per censura. 3ETAPES A Italia, per Italo films. Va fer varis films Pastrone. A Frana, per la Path Frres, Pars: 1r pintant films i desprs com director de fotografia. A Barcelona fa curts. ---Temes dels films--- Fantasmagorics infernals, bblics, teatre filmat, notciaris. es venen i No Lloguer, no hi havien sales de cine.No existeix el concepte de plagi. Tothom copiava. TRUCATGE---Canvi descala/Aparicions-desaparicions/us de la camera en zenital (picat) film jocs Xinesos, 1908/sobreimpressio film Vida i passi de Jesucrist, 1906. TRAVELLING---Posa rodes a la camera de forma conscient per rodar per interiors. Animaci dobjectes: Tcnica de Stop-Motion, pas a pas, pas de manivela, fotogr-fotogr. Hotel elctric 1908 20 -Moviment invertit--ex: Demolici dun Mur -Material danimacio: siluetes, retallades, ombres xinesques, ninots articulats,etc. -s de maketes -Pirotcnia--Fums, foc El rei dels dlars La gallina dels ous 1905 Hotel elctrico. CINEMA: ESPECTACLES BURGS. El 1r cinema sonor o cinema parlat, sincronitza el fonograf i el cinematograf. Durant la projeccio, sincorporava tamb la musica en directe i les explicacions del narrador. Alguns films dargument incorporaven explicacions/ crdits. feien traduccions. El cinema CATAL costa dengegar, hi ha poca confiana. Al 1909-1910 a Bcn hi havia 139 sales de cinema establerts. Agradava molt el teatre filmat./hi havia molta censura: esglsia, antellectuals noucentistes. Escola del crim. A ESPANYA---EDUARDO JIMENO --Pioner de lexhibicio.Roda al 1897 amb aparell de la casa Lumiere Sortida de missa de 12 del Pilar de Sragosa considerada la peli q inagura el cinema espanyol. RICARDO I RAMON DE BAOS----PRODUCTORA FRUCTUS GELABERT---Ebanista de Barcelona. Es fabrica el seu propi aparell Pare del cinema catal.Rodar documentals i melodrames. Roda el 1897 Baralla en un caf 21 47 EL CONTINGUT DEL FILM: LA IDEA, EL TEMA, LARGUMENT, EL GUIO, ELS DIALEGS. IDEA---punt de partena per elaborar un film o producte audiovisual -s all q dona peu al film. es la base -Es relaciona amb lal creativitat. Pot sorgir de moltes maneres -i tamb de persones diferents: el guionista, el director, el productor.. TEMA--Desenvolupa una idea. explica el tema ARGUMENT---De q tracta el film a partir duna idea esquematica pot ser original o b adaptat duna altre obra. largument te relacio estreta amb els conceptes quan es diu Histria basada en echos reales Tot el contrari seria quan largument s de ficcio i sallunya de la veritat. ...ADAPTACIO..es una operacio literraia q cosisteix en] traslladar un text original ( novela, conte..) al cinema.. 4FASES DE CREACIO DE LARGUMENT 1/Sinopsis 2/Tractament 3/Continuitat 4/El gui: gui tecnic i gui literari --1 Conegut tamb com Escaleta.Resum o eskema per escrit del tema o de

largument del fim, en q sinclouen les caracteristikes majors del protagonista ---2 Tracatment / Manera de tractar algu o alguna cosa el to en lambit audiovisual te diferents possibilitats. 22 6/EL CINEMA MUT El cinema clssic a Hollywood_DAVID WARK GRIFFITH -Fill de metge militar q lluita com a comandant sudista i sarruina despres de la guerra. -Inicis en el mn del teatre com actor, escriptor i director -Vendr guins al cinema -Faria dactor al film El niu daguila 1907 de PORTER. -La Biograph 1908 el contractaria i fara + de 450 curts de temes diversos i depres els primers llargmetratges MARK PICKFORD -Fins al 1915, molts films eren curtmetratges, + ancdotics q dramatiks. -La undustria del cinema anava creixent i fa un pas endevant amb GRIFFITH, ja que alguns recursos ja estaven inventats, ell es capa daglutinar-los i donar-los sentit cinematografic EL CINEMA DE GRIFFITH -Cinema mut: ja s de rtols o credits explicatius. -Les aventures de Dorotea 1908 uttilitza un flashback, del primer q explika el record passat -Caminant cap a laltar 1908 usar un mig pla -Lhora fatal 1908 la 1ra accio paral.lela LES ACCIONS PARAL.LELES DE GRIFFITH (A8 dia muntatge paral.lel) -Accio q es va alternant amb una altra o mes, aixi augmenta el suspens a mesura q avana la trama. Accions cada vegada + curtes. 23 MUNTAT PARAL.LEL -Muntar 2 histories utilitzant com a nexe dunio una tercera. GRIFFITH es el precurso de la manera de rodar q coneixem. a8 dia, ja q incorpora un nou sentit conceptes, espai / temps. -US de la profunditat de focus, x treballar la tridimensionalitat de lespai.GRIFF ALTERA lespai escenic i el joc teatral dels actors creant un espai 3D -Pioner en el tarctament de la llum artificial, anomenada il.luminacio tipus Rembrandt, per lus de clarobscurs i contrallums -us de diferents plans en les sequencies: 1rs plans per destacar rostre/ Primerssims pla detall/ plans americans/ plans panoramics -Treballar diferents temes. -GRIFFITH es un cinematografic primitiu, de la mateixa manera PAUL CEZANE ho sera en lambit pictoric (geometritzacio, constructivisme) EL NAIXEMENT DUNA NACIO 1915 Rodada en 11 setmanes, molts guanys gracies a nivell publicitari, degut a lescandol creat. Molts mitjans la van acusar de racistes -Es diu q arran daquest film sinstauraran les critiques cinematografiques com a seccio regular. GRAN XIT EN TAKILLA!!!! El film te 2 plantejaments----1 banda es + facil retrata el ke va pasar./una altre bande es + imaginatiu -el guio es basa en la novela de THOMAS DIXON The clasman: The historical Romance of the KKK, q anava amb accent heroic el naixement i lactuacio de lorganitzacio racista..KU-KLUX-KLAN -ES un film historic amb 3 grans trets: 1 Guerra de succesio/2 el naixement de kukluxklan/3 assessinat dAbraham Lincoln Estil de film q neix dels TABLEAUX VIVANTS, les reconstruccions historiques fetes a pasrtir de quadres o fotos famoses. -Planteja tambe la introduccio dhistories individuals dins de col.lectius. -Indivudual: Relacio entre 2 families, els STONEMAN (NORD) i els CAMERON (SUD). Colectiu: guerra, assassinats, etc

ASPECTES TCNICS, FORMALS. -s de foses en iris o cachs -efecte narratiu i poetik, pintura, puntuacio dramatica -obertura o tancament sequencial ELS cachs cauran fora en dess amb el naixement del cinema sonor. -mscares--quan es cobreix el fotograma poc a poc per fixarse+. -Travellings q sacosten a personatges, decorats,... -Iluminacio -Foses encadenades com a pas gradual del temps ----RACCORD= encadenagment descenes.. -Durada 2hs i 45 minuts -Ritme narratiu gil i coherent. Tamb va fer una altre peli Intolerancia 1916= HISTORIES diferents i en llocs diferents, la van considerar perillosa per alguns GRIFFITH 400 PELICULES