PSEUDO: GALAXY

ART I MATEMTIQUES

Introducci _________________________________________Pg 2 1. Formes geomtriques_____________________________Pg 3, 4, 5 2. La perspectiva _________________________________ Pg 6 3. Proporci: el cnon _____________________________Pg 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13 4. La proporci divina o ra aurea _______________ Pg 14, 15, 16 4.1 Obres amb el nombre auri ____________ Pg 16, 17, 18, 19 5.Simetria _______________________________________Pg 20, 22 6. Les matemtiques com a tema dobres dart _ Pg 23, 24, 25 7. Bibliografia______________________________Pg 26

Art i Matemtiques

Pgina 1

Matemtiques a la vida, a la natura, a lunivers, ...encara; per matemtiques en lart?. Si sn el ms oposat a lart que hi ha!. Lart s imaginaci, sentiment, creaci, ..... .... b, aix sembla. Per, sense profunditzar gaire, podem trobar punts de connexi importants: - Formes geomtriques - Perspectiva - Proporci: el cnon - La proporci divina o ra aurea - Simetria Tots aquests elements els tractarem en aquest treball. Per no noms en les obres dart trobem matemtiques de manera ms o menys evident, sin que tamb aquesta disciplina ha estat el tema dalgunes obres. En qualsevol cas no ens ha destranyar aquesta connexi. Les matemtiques i lart sn alguns dels miralls a travs del qual lhome observa, interpreta i intenta comprendre el mn que lenvolta.

Art i Matemtiques

Pgina 2

Tota obra dart es pot reduir a formes geomtriques. El cercle, el quadrat, el triangle, la pirmide, el cub ... sn elements amb els que podem iniciar el dibuix de figures per representar-les plsticament: pintura, escultura, etc... Quan aquestes figures geomtriques es troben presents en un quadre ens trobem que, mentre alguns pintors les ressalten, altres les tapen amb multitud de detalls. Aix en el moviment pictric del cubisme la realitat es descompon en figures Geomtriques

Arlequin (1909). Pablo Picasso

Mentre que pintors abstractes com Kandinskij o Mondrian utilitzen aquestes formes com base de les seves obres

Composici en vermell, groc i blau (1927) Piet Mondrian.

Art i Matemtiques

Pgina 3

Per altra banda, i centrant-nos en la pintura, cal dir que la geometria tamb interv de forma important en la composici dun quadre, ja que els elements daquest sordenen en base a un cercle, triangle, quadrat, pentgon, .....de forma individual o utilitzant diverses figures. A la vegada la situaci dels personatges i objectes organitzats en lnees rectes verticals, horitzontals o diagonals -, corbes o hiprboles, donen un sentit diferent a la composici. La utilitzaci de figures regulars ( tots els costats de igual mida) dona estabilitat, mentre que les figures irregulars donen un major dinamisme. Un exemple el tenim en la obra Lltim sopar de Leonardo da Vinci ( 1494 o 1495 ):

On al centre de lescena es troba la figura de Jess inscrita en un triangle equilter, que en geometria sagrada s la representaci de la divinitat, del que s transcendent, de la Llum. Per no noms a la pintura trobem formes geomtriques. Centrant-nos en el segle XX trobem formes polidriques a les obres de Gaudi. Gaudi va utilitzar la geometria a les seves obres no noms com element esttic sin tamb com element estructural en la distribuci de les crregues dun edifici. Als campanars de la seva obra La Sagrada Famlia trobem formes que resulten de la intersecci de diferents poliedres (especialment cubs i ortoedres) aix com dodecaedres regulars.

Art i Matemtiques

Pgina 4

Segons el matemtic Claudi Alsina, Si en les proporcions de la Sagrada Famlia, Gaud va optar per les relacions , 1/3, , 2/3, , 1 associades als divisors de 12 i hi ha 12 campanars amb pinacles, no ha de resultar estrany que els tres poliedres regulars que intervenen siguin el cub i el octaedre de 12 arestes i el dodecaedre de dotze cares .

Art i Matemtiques

Pgina 5

A diferncia de lEdat Mitjana, els pintors del Renaixement van proposar-se retratar les coses tal com eren a la realitat, i a les hores van ensopegar amb el problema de com representar lespai i els objectes que cont (tres dimensions en una superfcie plana ( dues dimensions ). Podem pensar que el que hem de fer s pintar ms gran el que est ms a prop i el que est ms lluny ms petit, per, com de petit?. Aquestes i altres preguntes van fer escriure veritables tractats matemtics sobre la perspectiva. Aix no ens ha de semblar tant inslit ja que els artistes de lpoca eren sovint cientfics i matemtics, com: Leon Battista Alberti, Piero della Francesca, Albrecht Durero i Leonardo da Vinci, al qual satribueixen les frases: Ning que no sigui matemtic ha de llegir els principis de la meva feina No hi ha cap certesa on no es pot aplicar alguna de les cincies matemtiques La idea inicial s que un objecte enfocat per lull deixa una empremta en el quadre en el seu cam cap a nosaltres. Aquest objecte pot trobar-se infinitament lluny de manera que les rectes que uneixen el nostre ull amb lobjecte sn prcticament paralleles i es tallen en un punt infinit; s com la carretera que sallarga fins lhoritz i, fins i tot que sabem que les seves vores mai sajunten, ens dona limpressi que aix acabar passant.

Art i Matemtiques

Pgina 6

La proporci s la relaci que el conjunt t amb les parts que el formen i que, aplicada a la figura, sanomena cnon. Les dimensions del cos hum i les proporcions entre les seves parts han estat objecte destudi des de lantiguitat. Aquest estudi ha tingut importants aplicacions, des de la fixaci dunitats de mesura, lestabliment de cnons de bellesa o la determinaci de les dimensions que han de tenir els edificis i els mobles. Normalment, la base de les proporcions humanes s el cap. El cnon ha canviat des de les propostes del mn grec fins els estudis renaixentistes, essent la proporci 1/8 ( la alada del cos s 8 vegades la del cap ) la ms utilitzada com normativa clssica.

El cnon a travs de la histria

Amb tot, si fem una repassada a travs de la histria trobem diferents models: El cnon egipci; El cnon de la Grcia Clssica; Lhome de Vitruvi; Lhome de Leonardo da Vinci; El cnon de Le Corbusier

Art i Matemtiques

Pgina 7

Cnon egipci

El cnon egipci s el primer del qual es t constncia escrita. Els antics artistes egipcis dibuixaven el cos hum sobre una quadrcula de 19 quadres daltura i adjudicaven unes quantitats de quadres a la cara, alcos, a les cames ...

El cnon a la Grcia clssica.

Al segle V a. C els grecs feien escultures seguint el model de El Dorforo de Policleto, segons el qual el cap ha de fer 1/7 part del cos.

Art i Matemtiques

Pgina 8

Un segle ms tard ( IV a. C. ), Lisipo crea amb la seva obra Apoxiomenos un nou cnon segons el qual el cap ha de fer 1/8 part del cos. Observeu que daquesta manera saconsegueix un allargament de les cames i la figura apareix ms esvelta.

L home de Vitruvi

Larquitecte rom Marc Vitruvi ( segle I d. C. ) estudia les proporcions que es donen entre les parts del cos hum. Pren com unitat lalada de la persona, i indica quina part de lalada representa cada part del cos: Altura de lhome ........... 1 Cara ............................ 1 / 10 Peu ............................. 1 / 6 Colze .......................... 1 / 4 Pam ............................ 1 / 24 Melic a cim del cap ..... 1 / 2 Ment a nas ................ 1 / 30

Art i Matemtiques

Pgina 9

El cnon de Vitruvi va intentar, a ms, geometritzar el cos i va jugar amb la seva inscripci en quadrats i circumferncies a ms dintentar-lo relacionar amb lestrella de cinc puntes ( smbol de lescola pitagrica ) la qual presenta de mltiples maneres lanomenada proporci uria. Aquest cnon va tenir molta influencia en poques posteriors, especialment en el Renaixement.

Lhome de Leonardo da Vinci

La geometritzaci de Vitruvi va tenir una notable influencia en Leonardo da Vinci ( 1452 1519 ). A la seva obra El home de Vitruvi mostra la superposici de dues posicions duna mateixa persona, i estableix dues proporcions: L alada duna persona s igual a lamplada dels braos estesos (observeu que la figura queda inscrita en un quadrat) Si obrim les cames fins a formar un triangle equilter, i aixequem els braos estesos fins que el dit ndex queda a laltura de la part superior del cap, el melic es converteix en el centre del cos. ( El melic s el centre de la circumferncia on queda inscrita la figura )

Art i Matemtiques

Pgina 10

Les mides del cap seguirien les segents proporcions: De nas a boca ................ 1 / 7 De boca a ment ............ 1 / 4 Nas ............................... 1 / 3 Entrecella a ment .......... 2 / 3 Orella ............................ 1 / 3

El cnon de Le Corbusier (18871965) Larquitecte sus Le Corbusier, anomenat tamb larquitecte del segle XX, public, al 1950, el seu Modulor on proposa la mesura dels elements arquitectnics ( portes, alades de sostres, ... ) en funci del cos hum. Le Corbusier fixa lalada duna persona en 183 cm i, des daquest model, fixa les diferents mides corporals:

Art i Matemtiques

Pgina 11

La proporci al cmic Tamb als cmics es juga amb la proporcionalitat, exagerant les proporcions corporals per tal de definir els personatges. Si ens fixem, per exemple, en Astrix i Oblix :

Sobserva que el cap de lAstrix s massa gran pel seu cos. Laltura total del cos no arriba al triple de la mida del cap. Aquesta desproporci ajuda a sugerir que depn ms de la seva intelligncia que de la seva fora fsica natural. Al seu costat el cap de lOblix ( que en mida s ms. o menys igual que el de lAstrix per noms una cinquena part del seu cos ) es veu molt petit. LOblix depn ms de la seva fora que del seu enginy. Aquest aspecte tamb sha tingut en compte en el moment de dibuixar el Mortadelo i el Filemon, o a Tintin i el capit Haddok. Veiem doncs que els artistes plstics han de tenir molt en compte les proporcions corporals que fan servir, per no distorsionar el missatge que ens volen transmetre.

Art i Matemtiques

Pgina 12

Conclusions:

MODELS PERFECTES?
Els cnons no han de servir per fer lleis de com han de ser els homes i dones perfectes , senzillament perqu no existeixen. De la mateixa manera un model de cos no s ms bonic que altres pensem en els dits: la bellesa es troba en els ulls del que mira i per gustos es van inventar els colors

VITRUVIANS?. NO, GRCIES.

En un mn vitruvi tots tindrem les mateixes proporcions, una mica avorrit, no?. Molts artistes tampoc han seguit del tot els cnons clssics i ens han intentat donar una versi del mn diferent alterant les seves proporcions. Amb altres cnons ens expliquen coses i idees que no podrien fer amb els clssics. Un exemple clar s el pintor i escultor Fernando Botero ( 1932 - ). Artista que arrodoneix els models, mentre que altres com El Greco o Giacometti els estilitza:

Art i Matemtiques

Pgina 13

Aquesta proporci va ser definida per Euclides com divisi dun segment en la seva mida i extrema ra, es a dir, dos segments sn entre ells el que el ms gran s al tot.

El resultat s un nombre anomenat nombre dor o j ( fi ) en honor a lescultor Fidies que ho va fer servir a les seves obres. Aquest nombre apareix en diferents formes geomtriques si b una de les ms utilitzades en lart on apareix el nombre auri s el rectangle. Podem construir un rectangle auri a partir dun quadrat: 1. Marquem el punt mitj dun costat i unim el punt amb un dels vrtexs oposats; 2. afegim el segment sobre el punt mitj dun costat del quadrat i obtenim el costat llarg del rectangle auri

Art i Matemtiques

Pgina 14

Si suposem que el quadrat inicial t 2 unitats de costat, el segment que surt des del punt mig del quadrat fins un dels vrtexs oposats val ( aplicaci del Teorema de Pitgores ); el rectangle auri format t costats 2 i 1+ :

Aix, diem que un rectangle s auri quan la proporci entre els seus costats diferents s aproximadament 1,62, es a dir, quant el costat ms llarg s 1,62 vegades ms gran que el costat ms curt. Aquest nombre s irracional igual que p , ja que tots dos sn nombres decimals amb una part decimal infinita i no peridica, es a dir, sense repetici de xifres. Els rectangles auris tenen una propietat molt curiosa. Si dividim el rectangle en dues parts pel costat llarg, de manera que un figura sigui un quadrat i laltre un rectangle, trobem que aquest nou rectangle s semblant a loriginal.

Art i Matemtiques

Pgina 15

El pintor Albrecht Drer ( 1471 - 1528 ) va tractar de trobar una lgica dels nombres en tot all que s bonic, i aix fa que escrivs interessants tractats sobre proporcions humanes i formes de mesurar larquitectura. De fet, va establir un mtode amb rectangles auris pel qual es pot divisar una conquilla espiral similar a la dun mollusc: el Nautilus. Es tracta de traar de circumferncia a cada quadrat que va sortint en repetir el procs anterior:

Observem, a ms, que en aquest model apareix la successi de Fibonacci, on cada nombre s igual a la suma dels dos anteriors:

1 1 2 3 5 8 13 21 34

Obres amb el nombre auri

Es pensa que la proporci aurea s la ms agradable des del punt de vista esttic i que, per aquest motiu, lhan utilitzat des de els creadors de les pirmides, pintors com Salvador Dal, poetes i fins i tot compositors musicals.

Art i Matemtiques

Pgina 16

El Parten de lAcrpoli dAtenes,

Presenta una singularitat: les columnas presentes certes alteracions en la seva construcci per tal deliminar lefecte que es produeix quan sobserven de prop, ja que en aquest cas les lnies verticals no es veuen ni rectes ni paralleles:

Art i Matemtiques

Pgina 17

El rostre de La Gioconda

El rostre de La Gioconda (entre 1503 i 1507 ) de Leonardo da Vinci, est emmarcat en un rectangle auri

La tomba rupestre de Mira

La tomba rupestre de Mira. En ella el nombre dor apareix en un pentgon regular on sinscriu un estel de cinc puntes, smbol dels seguidors de Pitgores

Una tarja de crdit o un carnet didentitat

Art i Matemtiques

Pgina 18

ANNEX :

El nombre auri es troba en moltes formes naturals, per exemple, en la conquilla del Nautilus o, tal com es mostra en aquest quadre, en les ones :

Tamb apareix en el creixement de les plantes, les pinyes, les dimensions dinsectes i ocells, en els cristalls dalguns materials o en la forma de galxies que contenen bilions destels. s un nombre tant freqent que apareix de igual forma en lhome: en la relaci entre les falanges dels dits o en la relaci entre longitud i amplada del cap.

Art i Matemtiques

Pgina 19

Simetria
En lart, simetria i proporci han estat considerades com determinants per la bellesa de lobra. Sanomena simetria al fet que en aplicar una certa operaci sobre un objecte aquest no canvia de forma. Existeix una simetria de decoraci (sanefes i mosaics), gaireb estrictament geomtrica basada en figures planes. Quan es tracta de figures planes podem diferenciar tres tipus de simetria segons traslladem, girem o bolquem lobjecte.
- Simetria bilateral o reflectiva

Es reconeix perqu en doblegar una pea sobre una lnea les dues parts coincideixen: una meitat s la imatge en un mirall de laltre meitat.

Simetria de translaci

Quan en traslladar una pea sobre una altra movent de dalt a baix, d'esquerra, dreta o per la combinaci de diversos dels moviments anteriors ambdues coincideixen, llavors tenim una simetria de translaci.

Art i Matemtiques

Pgina 20

Simetria de rotaci.

En girar una pea aquesta coincideix amb altre.

En general podem diferenciar:

Simetria axial o bilateral

Es defineix per l'existncia d'un plnol, que divideix lestructura en aproximadament dues meitats especularment idntiques.

Art i Matemtiques

Pgina 21

Simetria radial

En aquest tipus de simetria hi ha diferents eixos que surten dun punt situat al centre de lobra de manera que les figures es troben disposades de forma regular en relaci a cada un dels eixos. Un exemple daquest tipus de simetria es troba al Teatre Epidauro

Hi ha simetries impossibles !!!

Mr. Eduard James vist des de darrera. (1937) R. Magritte Museum Boijmans Van Beuningen, Rotterdam (35)
Art i Matemtiques Pgina 22

Quadrats mgics
Consisteix en collocar una srie de nombres enters (normalment comenant per l1 ) en una taula quadrada de forma que la suma dels nombres que es troben en una mateixa fila, o en una mateixa columna, o formant una diagonal, dona igual. A LA MELANCOLIA DE DURERO El gran artista Alberto Durero, que tamb va ser un distingit matemtic, va incloure en la seua obra Malenconia un dels quadrats mgics ms coneguts ique ms ha fascinat als estudiosos del tema. El quadrat mgic de Durero s d'ordre 4, podent llegir-se la data en qu va serpintat a la part inferior central (1514). Com en tot quadrat mgic, els seus files columnes i diagonals sumen el mateix: 34, per a ms, tamb els seus quatre quadrants i el seu quadrat central sumen 34

Art i Matemtiques

Pgina 23

QUADRATS MGICS A LA SAGRADA FAMILIA: Seguint amb quadrats mgics en l'art, podem observar un altre quadrat mgic a "La Faana de la Passi", de "La Sagrada Famlia", a Barcelona. Encara que Gaud no va deixar molt clar com la faana havia de quedar recoberta, quan l'escultor Josep Maria Subirachs va acceptar l'encrrec, li va donar el seu toc personal. Aquest quadrat mgic s d'ordre 4, sent la suma obtinguda en vertical, horitzontal, diagonal o en els seus quatre quadrants, de 33, s a dir, l'edat de Jesucrist en "La Passi". Es pot veure com s molt similar al de "La Malenconia", per dos dels nombres del quadrat (el 12 i el 16) estan disminuts en dues unitats (12 i 14),apareixent d'aquesta forma repeticions, rebaixant-la constant mgica en 1.

Successi de Fibonacci.
A Barcelona, al Passeig Joan de Borb, al costat del port, trobem Crescendo appare, una obra dedicada a aquesta srie de nombres creada per Mario Merz. Consisteix en una srie de finestres encastades al terra dins de les quals trobem representats amb fluorescents de ne els primers nombres daquesta successi.

Art i Matemtiques

Pgina 24

- El nombre pi en un mosaic al terra (Munich)

Art i Matemtiques

Pgina 25

- www.babab.com,Andamios a priori III: Las matematicas tiles y el arte. Ral Devia Lpez.nII. - http://www.xtec.es/~jcanadil (2003) - http://www.xtec.es/~fchorda (2003) - http://www.xtec.es/~jjareno (2003) - http://www.shallowsky.com/blog/science/fibonautilus.html - http://blocmat.ub.edu/category/art-i-matematiques/ - http://divulgamat.ehu.es/weborriak/Historia/Topicos/SolidosPlatonicos - http://palmera.pntic.mec.es/~falarcon/4ESO/ud2.html - http://www.educared.net/concurso2003 - http://ochoa.mat.ucm.es/~jesusr/expogp - http://www.rmm.cl

Art i Matemtiques

Pgina 26