Apartats del guió del comentari de text que entren per a l’examen del

dijous dia 11 de desembre de 2008

1 CAPACITAT D’ANÀLISI I SÍNTESI (COHERÈNCIA)

Introducció. Podem començar amb una breu introducció —d’un parell de
línies, per exemple, que implique el lector en el nostre text.

Realització d’un resum del text on l’estudiant ha de mostrar que ha entès el

text i sap destriar les idees principals de les secundàries. (1 punt) Hem de
fer un resum amb les nostres pròpies paraules. En el resum no heu d'incloure
necessàriament el tema, ja que són conceptes distints. Per exemple, en un
màxim de 9 o 10 línies, més o menys una quarta part del text a comentar.

Establiment del tema o els temes de què tracta el text. (0,5 punts)
1..1 Tema = Eix temàtic: un Sintagma Nominal, una frase, un mot,
sovint de caràcter abstracte i genèric. En els textos argumentatius, la tesi
i el tema solen anar lligats. Hem de procurar expressar el tema en un
màxim de 9 o 10 paraules. També pot haver-hi temes secundaris (motius
secundaris).
1..2 Hem de tenir en compte els elements paratextuals, que són els que
acompanyen al text, i que poden donar pistes sobre el tema. El principal
element paratextual és el títol. El títol pot ser: temàtic (concentra la idea
fonamental del text, bé de manera total o parcial) o remàtic (presenta una
relació amb el text que no és temàtica, sinó que es tracta d’una metàfora,
una relació causa-efecte, una paròdia del contingut, etc.). Si hi ha altres
elements paratextuals que tinguen un paper rellevant en el text
(fotografies o il·lustracions, elements subratllats i aspectes tipogràfics)
també els hem de comentar.

Delimitació de les parts constitutives del text i progressió temàtica del
text. Analitzar la informació seleccionada i establir com s’organitza: si hi ha
un únic tema (tema constant), si apareixen temes derivats (subtemes) o si es
passa d’un tema a un altre (progressió lineal). (1,5 punts)
1..1 Organització del text: estructura textual (delimitació de les parts
constitutives del text) explicades en general, amb les vostres paraules.
Textos expositius (introducció/qüestionament-
desenvolupament/resolució-conclusió) i textos argumentatius (premisses-
 arguments/contraarguments-conclusió; ací podeu esmentar també la tesi
si funciona com a conclusió).
1..2 Progressió temàtica. La manera com s'articula en el text la
informació coneguda (tema) i la informació nova (rema). Els textos
solen combinar més d’un tipus de progressió temàtica: progressió de
tema constant (si hi ha un únic tema del qual se’n deriven remes
diferents); progressió de temes derivats (el tema inicial, un hipertema
explícit o implícit, es divideix en diversos subtemes o "parts" que, alhora,
contenen remes diferents); progressió lineal (cada rema es converteix en
el nou tema. Així, es parteix d'un tema (t1), al qual s'adjudica un rema
(r1). Aquest rema (r1) es converteix en un nou tema (t2) al qual
s'atribueix un nou rema (r2), i així successivament).
1..3 Estructura temàtica: segons la posició del tema o de la tesi. En
els textos argumentatius, les diferents estratègies argumentatives
impliquen una tipologia estructural del tipus: estructura analitzant
(deductiva o anticlimàtica) al començament del text, estructura
sintetitzant (inductiva o climàtica) al final; estructura enquadrada (o
circular) al començament i al final. A banda de les estratègies
argumentatives esmentades, poden aparèixer diferents recursos que
determinen el tipus d’argumentacions (mitjançant exemples; per
analogia; per autoritat; per deducció; posar de manifest determinats
valors, com la llibertat o la solidaritat...); o contraargumentacions (per
refutació; per concessió a l’adversari...). En els textos expositius les
principals estructures bàsiques en què s’organitzen els paràgrafs dels
textos expositius són les següents: enumeració o descripció on se´ns
dóna informació sobre un tema en particular o sobre les característiques
d´aquest tema o del context; seqüència o col.lecció on s´exposa en grup
un cert nombre d’idees relacionant-les entre elles; problema-solució on
se´ns presenta un problema o un interrogant i una solució o una resposta;
casualitat on hi ha una relació de causa a efecte i comparació on es
confronten dos fenòmens, objectes o éssers, entre ells i es consignen les
diferències i les semblances. De totes maneres, cal dir que un determinat
text expositiu presenta diversitat d’estructures i no es regeix només per
una de sola. Generalment cada paràgraf segueix un determinat esquema
 en funció del que es vol dir i de la manera com es vol presentar la
informació.

2 COMENTARI SOBRE EL CONTINGUT (ADEQUACIÓ I

COHESIÓ)
Caracterització del text (3 punts; 0,5 punts per aspecte tractat independentment
del grup que siguen).

Establir l’àmbit d’ús: acadèmic, periodístic, publicitari, jurídic,
administratiu, literari...

Tipus de text: expositiu, argumentatiu, narratiu, retòric, descriptiu... Hi ha
textos on es barregen diferents seqüències textuals. Per exemple, una
seqüència expositiva i una argumentativa, en alguns gèneres de l’àmbit
periodístic o acadèmic, dóna lloc a una tipologia textual
expositivoargumentativa.

Gènere: article d’opinió, carta al director, ressenya, conte, debat,
conferència, article de divulgació científica, assaig...

Finalitat comunicativa: informar/explicar/fer entendre un tema,
persuadir/convèncer/orientar l’opinió o la conducta, etc. Pel que fa al canal,
trobem les característiques previsibles dels textos escrits: alt grau de
preparació, temps i espai de l’enunciació no compartits per l’emissor i el
receptor, absència de possibilitat d’interacció entre els participants en la
situació comunicativa.

TIPUS DE TEXT FINALITAT GÈNERE

Expositiu o Explicar. Fer entendre una Fullet informatiu. Refrany.

explicatiu cosa. Per què? Què és? Exposició oral.
Currículum. Llibre de text.
Monografia. Examen.
Article especialitzat. Diccionari.
Enciclopèdia.
Tractat de divulgació científica.
Argumentatiu Argumentar. Convèncer, Article d’opinió. Columna
persuadir, orientar la conducta periodística. Debat. Carta
sobre alguna cosa al director. Anunci publicitari.
Assaig (humanístic o
científic). Editorial. Discurs
polític.
Narratiu Narrar. Contar fets i Notícia. Reportatge
 accions. Què fa? Què passa?
Descriptiu Descriure. Com és?
Donar instruccions. Ordenar
Instructiu o aconsellar alguna cosa
Retòric o literari Finalitat estètica i lúdica.
[ Atraure l’atenció del
receptor, produint-li sensacions
diverses (divertiment,
bellesa...)
Conversacional Conversar. Interactuar
socialment dos o més
interlocutors
(informació+opinió).
Crònica (informació+opinió).
Pel·lícula. Acudit. [Novel·la.]
[Conte.]
Catàleg. Endevinalla. Guia
temàtica. Retrat. Fitxa
policial.
Manual d’ús. Recepta de cuina.
Llei. Gramàtica.
Consell. Reglament.
Novel·la.] [Conte.] Poema. Assaig
literari.
Embarbussament. Eslògan
publicitari. Cançó.
[Teatre.]
Entrevista. Conversa telefònica.
Conversa cara a cara.
Debat televisiu. [Teatre.] Xat.

Varietat lingüística: determinar el dialecte geogràfic (variació diatòpica), el

dialecte social si hi ha (variació diastràtica, argots o lèxic especialitzat) i el
registre (variació diafàsica o funcional, estàndard, literari/culte, presència o
no de cultismes o col·loquialismes). Sobretot, veure si es tracta d’un registre
formal o informal i justificar-ho, i determinar si el llenguatge és general o
d’especialitat.

Polifonia i intertextualitat. Les veus del discurs. Podem distingir entre:
a) Autor real: la persona que escriu el text.
b) Lector real: la persona que llig el text.
c) Autor model: la representació mental que el lector real es fa de l’autor
a través de la lectura del text.
d) Lector model: la representació mental sobre el lector que l’autor real
té present quan elabora el seu text.
e) Locutor (± narrador): és la veu que conta els fets, el jo discursiu. El
locutor en 1a persona del singular és propi dels textos subjectius, el
locutor en 3a persona del singular és propi de l’àmbit acadèmic, el
locutor en 1a persona del plural pot ser:

Plural de modèstia (nosaltres = jo + ø) (plural fals) Típic de
textos expositius de l’àmbit acadèmic.

Nosaltres inclusiu (= jo + tu + tu...) (=locutor + al·locutari)
 Implica el lector en les afirmacions del locutor.

Nosaltres exclusiu (= jo + ell + ell...)

Nosaltres global o universal (= jo + tu... + ell...)
f) Enunciador, en sentit ampli: les veus, diferents a la del locutor, que
apareixen al text. Pot aparéixer o no.
g) Alocutari (± narratari): la persona a qui s’adreça el locutor en el text,
el tu discursiu. Pot aparéixer o no. Un nosaltres inclusiu implica un
al·locutari.
Intertextualitat. Quan el text inclou referències a d’altres textos. La
intertextualitat ens remet a d’altres enunciadors:
a) Relacions hipertextuals.
b) Relacions metatextuals. Un text és comentari d’un altre.
c) Relacions intertextuals o interdiscursives, quan s’hi inclou un text d’un
altre autor.
d) Relacions paratextuals, relació del text amb el paratext: títol, subtítol,
prefaci, notes...
Pressuposicions
Fer entendre, suggerir una cosa sense dir-la. Es tracta de la informació
implícita, els sobreentesos. Significat addicional que transmet l’emissor i
que es dedueix del context extralingüístic, de la situació comunicativa
concreta, i que està relacionat amb el principi de cooperació
conversacional [màximes de qualitat (és veritat, ho sé); quantitat
(informació necessària, ni excessiva ni insuficient); pertinença
(informació oportuna, apropiada) i manera (sense ambigüitats,
informació ordenada i clara)]: metàfores, hipèrbole, ironia. En aquest
aspecte també funciona el marc o context referencial i els coneixements
enciclopèdics.

Funcions lingüístiques predominants
Segons la intenció de l’emissor predominarà una funció o funcions. Ací
les teniu relacionades amb les diferents característiques dels diversos
tipus de text: funció referencial o representativa (es transmet informació
objectiva: oracions enunciatives, verbs en 3a persona, mode indicatiu,
locutor en 3a persona, textos narratius, descriptius, expositius...); funció
expressiva o emotiva (emissor, oracions exclamatives, desideratives,
 condicionals, pronoms i verbs en 1a persona, mode subjuntiu, locutor en
1a persona, textos conversacionals, argumentatius...); funció conativa o
apel·lativa (receptor, verbs en 2a persona, mode imperatiu, alocutari,
textos instructius, conversacionals, argumentatius...); funció fàtica o de
contacte (canal, en una conversa interrogacions i interpel·lacions al
receptor, textos conversacionals...); funció metalingüística (codi,
diccionaris, textos teòrics sobre lingüística, textos expositius...) i funció
estilística o poètica (missatge, quan s’intensifiquen els recursos
expressius o poc habituals com en la publicitat, textos retòrics, literaris,
poètics, argumentatius...).

3 VALORACIÓ PERSONAL (0,5 punts)

Valoració de les idees exposades per l’autor.

Nous arguments a favor o en contra.

Interés o actualitat del tema tractat. Temes relacionats.

Avaluar si el text aconsegueix la finalitat comunicativa que es proposa.

Judici personal.

En els apartats anteriors del comentari havíem d’expressar-nos de forma neutra

mitjançant l’ús de formes impersonals o despersonalitzadores. Ara, en l’apartat de la
valoració personal, haurem de canviar a fórmules personals i modalitzadores.
Així, estem diferenciant allò que és valoració del text (sobre el contingut del text, i
sobre la seua adequació, coherència i cohesió); i allò que és judici personal sobre el
tema tractat.

GUIÓ EXTRET DE
bletet.googlepages.com/esquemaampliat.doc i ampliat per Oreto Doménech a partir de
bibliografia especialitzada.