Recomanacions per a lalimentaci en la primera infncia

(de 0 a 3 anys)

El procs daprenentatge dhbits alimentaris s especialment important durant els primers anys de vida ja que, a ms de facilitar un bon estat nutriticional i un creixement ptim, ajudar a consolidar ladquisici dhbits saludables per a ledat adulta. Cada etapa de la vida t les seves peculiaritats i necessitats a les quals sha danar adaptant lalimentaci. La infncia es caracteritza per ser letapa on hi ha un major creixement fsic i desenvolupament psicomotor. Aix significa que lalimentaci no solament ha de proporcionar energia per mantenir les funcions vitals sin que ha de cobrir unes necessitats majors relacionades amb el creixement i la maduraci. Les necessitats energtiques i nutricionals sn cobertes per lalletament matern exclusiu fins als sis mesos, i a partir daleshores cal anar incorporant nous aliments de forma progressiva i en les quantitats adequades. En aquest perode s important afavorir les condicions que permetin ladquisici progressiva duns hbits alimentaris saludables. s per aix que aquesta guia, fruit del treball i consens de diferents professionals de la pediatria, la docncia i la nutrici hauria de ser un instrument til dinformaci i dassessorament tant per als professionals dels centres datenci primria que ofereixen consell alimentari com per a les famlies i les persones responsables descoles bressol, amb lobjectiu de millorar la qualitat de lalimentaci dels infants i el seu desenvolupament.

ndex
Presentaci ..................................................................................................................................................3 Introducci...................................................................................................................................................7 Consideracions en lalimentaci de 0-3 anys ..........................................................................................11 Aspectes generals ......................................................................................................................................11 Consideracions alimentries en funci de ledat ....................................................................................13
de 0 a 6 mesos ................................................................................................................................13 de 6 a 10 mesos ..............................................................................................................................14 de 10 a 12 mesos ............................................................................................................................16 de 12 a 18 mesos ............................................................................................................................18 de 18 mesos a 3 anys ......................................................................................................................20

Seguretat i higiene en la preparaci dels aliments ................................................................................23 Consells generals dhigiene ......................................................................................................................23
abans de comenar a preparar els aliments ......................................................................................23 durant la preparaci dels aliments....................................................................................................23 en finalitzar la preparaci dels aliments ............................................................................................24

Aliments de risc per als infants.................................................................................................................25 Bibliografia ................................................................................................................................................25 Annex I. Alletament matern a les escoles bressol i a les llars dinfants ...............................................27

Introducci
Linfant, des que s nad fins que t tres anys dedat, ha daprendre a mamar, tastar, mastegar, empassar i manipular aliments i tamb a descobrir diferents olors, gustos i textures, amb la finalitat dincorporar-se, a poc a poc, a lalimentaci familiar. Leducaci de la conducta alimentria en aquesta franja dedat t lobjectiu daconseguir, a ms dun bon estat nutricional, laprenentatge dhbits alimentaris saludables. Els diferents entorns on menja linfant (a casa, a casa els avis, a les llars dinfants, etc.) han de ser el marc idoni per transmetre una srie dhbits, com sn la utilitzaci dels coberts, els hbits higinics bsics i uns comportaments a taula adequats. La llet materna s el millor aliment per al nad i afavoreix que el vincle afectiu entre mare i fill/a sigui ms preco. LOrganitzaci Mundial de la Salut (OMS) recomana, sempre que es pugui, lalletament matern exclusiu durant els primers 6 mesos de vida de linfant. A partir daquest moment, i mantenint lalletament matern, ser necessari afegir gradualment nous aliments per tal de facilitar el mxim grau de desenvolupament i de salut. De fet, a ms dels beneficis per al nad (protecci enfront dinfeccions i allrgies, reducci del risc de mort sobtada, etc.), lalletament matern tamb t avantatges per a la mare (lajuda en la recuperaci fsica desprs del part, redueix el risc de cncer de mama i dovari i tamb danmia i osteoporosi, entre daltres). En cas que no sigui possible lalletament matern es pot optar per un alletament amb llet adaptada. El procs de diversificaci alimentria, que idealment sha diniciar als 6 mesos, s el perode en qu duna manera progressiva es van incorporant diferents aliments a lalimentaci del lactant. Lequip de pediatria informar la famlia de quin aliment s convenient introduir, com i quan, ja que aix dependr de ledat del lactant, del seu desenvolupament psicomotor i de linters que demostri per tastar nous gustos i textures. La incorporaci de nous aliments shauria de fer duna manera progressiva, lenta i en petites quantitats, respectant intervals dentre 8 i 15 dies per a cada nou aliment i observant la tolerncia. A partir dels 12 mesos, la majoria dels infants van adquirint destreses manuals per alimentar-se sols, beure dun got o tassa agafat amb les dues mans i menjar el mateix que la resta de la famlia, amb algunes petites adaptacions, com per exemple, tallar els aliments en petites porcions i permetre que agafin el menjar amb els dits, punxin amb la forquilla o mengin amb la cullera. Cal evitar els aliments que, per la seva consistncia i/o forma, puguin causar ennuegaments. A la taula 1 es mostra el calendari orientatiu dincorporaci de nous aliments.
7

s convenient tenir en compte que un ambient relaxat i cmode durant els pats facilita les bones prctiques alimentries i dna loportunitat dinteracci social i de desenvolupament cognitiu. s preferible tenir una actitud receptiva i tolerant davant el possible rebuig del menjar per part de linfant ja que una estimulaci respectuosa i sense confrontaci garanteix que aquests episodis siguin transitoris. La coherncia en els horaris i llocs dels pats, la importncia de realitzar els pats en famlia, especialment lesmorzar i el sopar, i el fet de disposar del temps suficient i sense interrupcions tamb s important per garantir que els pats siguin agradables i la ingesta adequada. La preocupaci pel nen o nena que no menja s freqent entre els pares i les mares. Aix no obstant, la problemtica de la inapetncia s, sovint, un problema dequilibri entre el que un infant menja i el que la seva famlia (mare, pare, avis...) espera que mengi. Els pares i les mares sn els responsables dadquirir els aliments que consumir el seu fill o filla, i de decidir tamb quan, com i on es menjaran, per s linfant en definitiva qui decideix si vol o no vol menjar i quina quantitat, ja que s capa dautoregular la seva ingesta en funci de les seves necessitats (excepte en situacions de malaltia i/o per indicaci de lequip de pediatria). Algunes tendncies naturals dels pares i les mares de forar els infants a menjar i a restringir laccs a determinats aliments no sn recomanables, ja que duna banda poden facilitar la sobrealimentaci i possibles aversions i, de laltra, generar un excessiu inters en aliments prohibits. Cal tenir present que no tots els infants mengen la mateixa quantitat daliment, i per tant, no s bo compararlos entre ells. Cada nen o nena t unes necessitats diferents que, a ms, varien al llarg del temps. Per exemple, molts infants, cap a lany, mengen la mateixa quantitat o menys que quan tenien nou mesos, ja que el creixement durant el segon any de vida s menor que en el primer any, quan els nadons creixen ms rpidament que en cap altra poca de la seva vida. Aix doncs, com que sn realment poques les situacions en que el nen o nena no menja i aix compromet la seva salut, cas en qu caldr la supervisi de lequip de pediatria, la millor manera de proporcionar-li la quantitat daliment que necessita s respectant la seva sensaci de gana. Lalimentaci adequada de linfant a partir de lany dedat i fins als tres anys es basar en una proposta alimentria variada, suficient, equilibrada i individualitzada, dacord amb la prpia constituci del nen o nena i les indicacions peditriques, per tal dassegurar un creixement i desenvolupament ptims.
8

El calendari dincorporaci de nous aliments s sempre una informaci orientativa, i s bsica la collaboraci i coordinaci entre la famlia i lequip de pediatria, ja que, depenent del desenvolupament i caracterstiques del nad, es podran reorientar les edats dincorporaci de nous aliments (fruita, cereals sense gluten...).
Taula 1. Calendari orientatiu dincorporaci daliments

Aliments Productes lctis

Lactncia materna Llet adaptada dinici (1) Llet adaptada de continuaci (2) Iogurt natural Formatge fresc, tendre i mat Llet sencera Formatge semicurat, sec i fos

Edat dincorporaci daliments

Exclusiva fins als 6 mesos Fins als 6 mesos A partir de 6 i fins als 12 mesos A partir de 10 mesos A partir de 10 mesos A partir de 12 mesos A partir de 12 mesos A partir de 6 mesos A partir de 8 mesos A partir de 12 mesos A partir de 3 anys A partir de 18 mesos A partir de 6 mesos Entre 6 i 7 mesos A partir de 8 mesos A partir de 8 mesos A partir de 10 mesos A partir de 24 mesos

Fruita
Suc natural, compota i fruita triturada Fruita trossejada Fruita seca triturada o esmicolada Fruita seca sencera Fruites vermelles o extiques

Cereals
Farines sense gluten de cereal nic (arrs, blat de moro) Farines amb gluten (blat, civada, ordi, sgol) Smoles de pasta o arrs Pa Pasta fina i arrs Cereals de lesmorzar, cereals integrals

Taula 1. Calendari orientatiu dincorporaci daliments (continuaci)

Aliments Verdures i hortalisses

Purs fins (ceba, mongeta tendra, pastanaga, patata, carbass, carbassa) Purs ms espessos Tomquet sense pell ni llavors (cuit) Verdura crua trossejada Verdura flatulenta (col, carxofa, esprrecs)

Edat dincorporaci daliments

A partir de 6 mesos A partir de 9 mesos A partir de 10 mesos A partir de 12 mesos A partir de 18 mesos A partir de 7 mesos A partir de 12 mesos A partir de 9 mesos A partir de 18 mesos A partir de 24 mesos A partir de 10 mesos A partir de 12 mesos A partir de 10 mesos A partir de 12 mesos A partir de 6 mesos A partir de 12 mesos A partir de 12 mesos A partir de 12 mesos A partir de 18 mesos A partir de 12 mesos A partir de 8 mesos A partir de 24 mesos

Carn, peix i ous

Pollastre, gall dindi, conill, vedella, porc magre Cavall, poltre, xai magre, pernil curat, pernil cuit Peix magre (blanc) Peix gras (blau) Marisc (gambes, calamars, musclos) Rovell dou (cuit) Ou sencer (cuit)

Llegums
Purs fins passats pel passapur Llegums aixafats/sencers, ben cuits

Greixos
Oli doliva cru Oli cuit

Altres (no sn necessaris des del punt de vista nutricional)

Sucre, mel, melmelades, sal Herbes aromtiques Cacau i xocolata Flams, cremes, petit suisse, etc. Galetes Embotits i xarcuteria 10

Consideracions en lalimentaci de 0 a 3 anys

En lelaboraci dels pats s important tenir en compte tant aspectes nutricionals (nombre de grups daliments, freqncia dutilitzaci dels diferents aliments, digestibilitat, etc.) com aspectes sensorials (olors, colors, textures, sabors), i proposar la utilitzaci de tcniques culinries variades i apropiades a ledat i a les caracterstiques dels infants. En aquest sentit, cal: `` proporcionar un menjar de qualitat tant des del punt de vista nutricional com des de criteris higinics, sensorials i educatius. `` promoure hbits higinics, alimentaris i de comportament adequats aix com tamb els aspectes socials i de convivncia dels pats. `` potenciar la varietat i la identitat gastronmica
``

de la zona. fomentar la identificaci, la descoberta i lacceptaci progressiva dels diferents aliments i plats, educant linfant en el plaer de menjar amb moderaci.

Aspectes generals
En els aliments per a lactants i nens petits no shi

ha dafegir sucre, mel ni edulcorants. s convenient evitar la sal en la preparaci dels pats, aix com oferir aliments molt salats (verdures en vinagre i determinades conserves, carns sa-

lades i embotits, dauets de brou i sopes en pols). En general, evitar o reduir la sal en la preparaci dels plats s beneficis per a tota la famlia, per si malgrat tot, sutilitza sal, aliments salats o espcies, shauria de separar una part dels aliments familiars per al nen petit abans dafegir-hi la sal. En qualsevol cas, cal que la sal sigui iodada. Per minimitzar la prdua de nutrients en la cocci de verdures i hortalisses es recomana coure al vapor o bullir amb una quantitat mnima daigua, aix com procurar que la cocci sigui rpida tapant el recipient. La llet de vaca no sha doferir abans dels 12 mesos. En el berenar i/o esmorzar de mig mat, cal que els aliments i les preparacions sadeqin a ledat de linfant, i es doni preferncia a preparacions de fruita fresca, iogurts i/o pa. A partir de lany tamb es poden oferir entrepans petits de formatge, de pernil cuit, galetes, etc., juntament amb algun lquid, preferentment aigua. Lalimentaci vegetariana, que exclou carn i peix per inclou ous i/o lctics, i la vegana, que exclou carn, peix, ous i productes lctics, ben planejades i suplementades quan cal i de mane11

ra adequada, poden satisfer les necessitats de nadons, nens i adolescents. Si no es plantegen amb cura i coneixement poden suposar un petit per significatiu risc de deficincies nutricionals i energtiques, especialment en el cas de les dietes ms restrictives, com les veganes. Les alimentacions extremadament restrictives com la macrobitica, la frugvora o la crudvora shan associat a un deteriorament en el creixement i per tant no poden ser recomanades per a infants. En el perode dintroducci daliments rics en protena, com la carn o el peix, els lactants vegetarians poden prendre tofu (mat de soja) triturat o en pur, llegums tamisats barrejats amb cereals, batut de soja fermentat o llet de vaca fermentada (iogurt), rovell dou cuit i formatge fresc. Ms endavant, pot introduir-se el formatge de llet de vaca o de soja, els preparats a base de soja, el seitan (gluten de blat) i la fruita seca triturada. Si la mare vegetariana que alleta no pren productes lctics, aliments enriquits amb vitamina B12 o suplements de B12 de forma regular, linfant necessitar suplements de vitamina B12. Quan linfant realitzi algun pat a lescola bressol, s recomanable: facilitar a les famlies les programacions alimentries com a mnim de tres setmanes, que desprs es poden anar repetint amb petites variacions corresponents a ladaptaci amb
12

aliments de temporada, amb tipus de preparacions (ms fredes o calentes en funci de lpoca de lany), a les festes i celebracions, etc., aix com a levoluci en la incorporaci de nous aliments. especificar el tipus de preparaci i els ingredients que componen el pur, el plat de verdura, damanida, darrs, de pasta, etc. especificar el tipus de carn i de peix, per tal devitar que sen repeteixin massa sovint les mateixes varietats. que els mens oferts per lescola bressol es puguin adequar als possibles trastorns o malalties ms freqents dels nens i nenes (gastroenteritis, intolerncies, diabetis, allrgies...). En aquest sentit, i per la curta edat dels infants, s convenient seguir les indicacions de lequip de pediatria corresponent.

Consideracions alimentries en funci de ledat

A causa de la gran variabilitat i especificitats de lalimentaci dinfants de 0 a 3 anys, sha considerat adequat plantejar unes recomanacions generals i una proposta dexemple de planificaci dpats per a les segents franges dedat de 0 a 6 mesos, de 6 a 10 mesos, de 10 a 12 mesos, de 12 a 18 mesos i de 18 mesos a 3 anys.

La segent taula de mesures casolanes pot ser dutilitat a lhora de calcular les quantitats dalguns aliments que necessiten els infants:
Quantitats recomanades per a infants de 6-12 mesos*
20-30 g (1/4 dhamburguesa) 20-30 g (1/6 de pit de pollastre) 30-40 g (1/4 de filet de llu) 30-40 g (1/2 rodanxa de llu) 200-225 g aprox. (6-10 mesos) 225-275 g aprox. (10-12mesos)

Aliment Hamburguesa Filet de llu Purs Purs Purs

Gramatge habitual
80-100 g

Mesura casolana
1 unitat 1 unitat 1 unitat 1 unitat 1 bol 1 got gran 1 got petit

Quantitats recomanades per a infants de 12 mesos a 3 anys (augmentar progressivament)*

40-50 g (1/2 hamburguesa) 40-50 g (1/3 de pit de pollastre) 60-70 g (1/2 filet de llu) 60-70 g (1 rodanxa petita o de gran)

Pit de pollastre 150-200 g

125-175 g

Rodanxa de llu 60-100 g

250-350 g 200-250 g 100-125 g

* No s convenient incloure la quantitat de carn (20-30 g / 40-50 g) o de peix (30-40 g / 60-70 g) indicada en ms dun pat al dia. Si es vol incloure carn o peix en el dinar i el sopar, caldria fraccionar les quantitats.

De 0 a 6 mesos
La llet materna de forma exclusiva s laliment recomanat per als 6 primers mesos de vida, i posteriorment, com a complement a la incorporaci de nous aliments. Cal que la mare que alleta prengui un suplement amb 200 micrograms de iode al dia, per prevenir que el ned pateixi els trastorns per dficit de iode. En cas que no sigui possible lalletament matern, es pot optar per una frmula dinici (llet 1) en primer lloc, o frmula de continuaci (llet 2)

desprs, complementada amb la incorporaci progressiva de nous aliments a partir dels 6 mesos. El fet que la mare es reincorpori al seu lloc de treball o b el nen o nena vagi a lescola bressol no ha de suposar labandonament de la lactncia materna. s important que la mare que vulgui seguir donant el pit pugui disposar del temps i dun espai tranquil on fer-ho, ja sigui al lloc de treball, a la mateixa aula o en un altre espai a lescola, amb cura que aix es faci amb el mxim respecte, tant per als propis
13

ritmes individuals com per als del grup. Si la mare no es pot desplaar a lescola bressol per donar el pit al seu fill o filla, la llet materna es pot extreure a casa prviament, de forma natural o amb lajut dun tirallet, i el personal de lescola bressol la pot emmagatzemar i administrar. En aquest cas, s necessari tenir en compte una srie de mesures higiniques, de conservaci, transport i escalfament (consulteu lannex 1 Alletament matern a les escoles bressol i a les llars dinfants).

de linfant, amb la incorporaci i complementaci daltres aliments necessaris que cal introduir per garantir un creixement, desenvolupament i salut ptims. s recomanable continuar amb la lactncia materna a demanda fins als dos anys dedat o ms, i de mica en mica anar estructurant els horaris per tal que el nen o nena sadapti als pats familiars. En el cas dinfants alimentats amb llet adaptada, a partir dels 6 mesos dedat es recomana oferir-los uns 280500 ml/dia de llet. Els pats del migdia per a infants de 6 a 10 mesos haurien de ser purs variats amb un volum aproximat de 200-225 g (prioritzant la sensaci de gana de linfant), que incloguin, en diferents proporcions: `` verdures: pastanaga, ceba, mongeta tendra, carbass, carbassa, porro. `` farinacis: farinetes darrs, blat de moro (cereals sense gluten) i/o patata. Entre els 6 i els 7 mesos es pot iniciar laportaci de cereals amb gluten (blat, sgol, ordi, civada), amb prudncia i observant la tolerncia digestiva del nen o nena. `` 20-30 g de carn/dia (comenar per pollastre i gall dindi, i introduir la vedella al cap duna setmana) `` a partir dels 9 mesos es pot introduir el peix (30-40 g/dia de peix blanc o magre tipus llenguado, llu, bruixa o gall). Es pot comenar substituint-lo per la carn una o dues vegades a la setmana. `` una cullerada de postres doli doliva cru

De 6 a 10 mesos
La llet materna, i en el seu defecte la llet adaptada de continuaci, cobreix totes les necessitats nutricionals del nen o nena fins als 6 mesos. A partir daquesta edat, la llet ha de continuar sent la principal font nutritiva durant el primer any de vida

14

Exemple de programaci de mens de migdia per a infants de 8 mesos Dilluns

Pur de pastanaga, mongeta tendra i smola de blat amb pollastre Pur de porro, mongeta tendra i smola darrs amb vedella Pur de pastanaga, porro i arrs amb filet magre de porc

Dimarts
Pur de porro i patata amb gall dindi

Dimecres
Pur de carbass, patata i pastanaga amb vedella

Dijous
Pur de carbassa i smola darrs amb filet magre de porc

Divendres
Pur de pastanaga i smola de blat de moro amb pollastre

Pur de carbass i smola de blat de moro amb pollastre

Pur de mongeta tendra, carbassa i patata amb gall dindi

Pur de pastanaga i smola de blat amb vedella

Pur de carbass i patata amb filet magre de porc

Pur de patata i mongeta tendra amb gall dindi

Pur de carbass i smola de blat de moro amb vedella

Pur de pastanaga, carbassa i patata amb pollastre

Pur de mongeta tendra i smola de blat amb vedella

Cal afegir una cullerada de postres doli doliva cru a tots els purs.

Exemple de men diari per a infants de 8 mesos

Esmorzar Dinar Berenar Sopar
Llet materna o llet adaptada de continuaci amb farinetes de cereals amb gluten (6-7 cullerades); volum aproximat de 225 g Pur de verdures amb patata o una mica darrs, oli cru i 20-30 g de carn de pollastre o de vedella (volum aproximat 200 a 225 g) Pur de fruita (200 g) Igual que el primer pat del mat

Oferir una presa de llet materna o de llet de continuaci a la nit

15

De 10 a 12 mesos
s recomanable (segons el ritme de dentici i linters del nen pel menjar) comenar a aixafar els aliments enlloc de triturar-los o oferir-ne alguns de tallats a trossets ben menuts. A ms, a partir dels 10 mesos, tamb es pot incloure: sopa de pasta fina o darrs `` iogurt natural i formatge fresc
``

`` ``

rovell dou cuit pur de llegums ben cuits i passats pel passapurs

Les quantitats de menjar per pat han doscillar entre 225-275 g (prioritzant la sensaci de gana de linfant). A aquesta edat, es comena a oferir postres a base de lctics (iogurt natural, formatge fresc) o, preferentment, fruita fresca (triturada o a trossos molt petits).

16

Exemple de programaci de mens de migdia per a infants de 10 a 12 mesos Dilluns

Sopa de smola de blat Pastanaga, mongeta tendra i rovell dou dur aixafats Pltan aixafat amb suc de taronja

Dimarts
Pur de patata, porro i ceba amb llenguado Pera triturada o en talls

Dimecres
Sopa de pasta fina Carbass, patata i pastanaga aixafades amb vedella picada Compota de poma amb suc de taronja

Dijous
Pur de mongeta tendra, carbassa i smola darrs amb llu Iogurt

Divendres
Pur de pastanaga, ceba i smola de blat de moro amb carn de conill Poma i mandarina triturades

Pur de porro i mongeta tendra amb smola darrs i pollastre Pera triturada o en talls

Smola de blat de moro Pastanaga, carbass i trossets de gall (peix magre) Iogurt Pur de mongeta tendra, ceba i smola de blat amb rovell dou dur Ram pelat

Pur de mongeta tendra, carbassa i patata amb gall dindi Mandarina

Sopa de pasta fina Pastanaga, ceba i rovell dou dur aixafats Compota de poma amb suc de taronja Pur de pastanaga, carbassa i patata amb llenguado Talls de pltan

Pur de carbass i patata amb tallets de llu Pltan aixafat amb suc de taronja

Pur de pastanaga, porro i arrs amb mero Poma i taronja triturades

Smola darrs Carbass i bledes aixafats i carn de conill a trossets Iogurt

Sopa de pasta fina Patata i mongeta tendra aixafades amb vedella picada Pltan aixafat amb suc de taronja

Cal afegir a tots els mens una cullerada de postres doli doliva cru. A tota la fruita cuita triturada s convenient afegir-hi suc de ctric natural. 17

Exemple de men diari per a infants d11 mesos

Esmorzar Dinar Berenar Sopar
Llet materna o llet adaptada de continuaci amb farinetes (volum aproximat de 250 g) Mongeta tendra, pastanaga, patata i ceba aixafada o triturada amb el brou de cocci, una mica doli i carn bullida o al vapor, tallada a trossets molt petits (20-30 g de carn*). Fruita trossejada o aixafada Fruita aixafada, triturada o compota, amb un iogurt natural i un bastonet de pa Sopa darrs i carbass amb mig rovell dou cuit

Oferir una presa de llet materna o de llet de continuaci a la nit

* No s convenient incloure la quantitat de carn (20-30 g) o de peix (30-40 g) indicada en ms dun pat al dia. Si es vol incloure carn o peix en el dinar i el sopar, caldria fraccionar les quantitats, part tant, 15-20 g en cada pat.

De 12 a 18 mesos
A partir de lany, el nen o nena pot menjar gaireb de tot, introduint progressivament: `` la llet sencera i el formatge poc gras, `` lou sencer, `` la pasta ms gruixuda ben cuita, `` els llegums aixafats primer, i sencers desprs (ben cuits), `` les guarnicions crues (comenant per trossets denciam, pastanaga ratllada, tomquet sense pell ni llavors), `` la fruita seca triturada (ametlles, avellanes, pinyons, nous...),
18

``

aix com anar diversificant les tcniques i preparacions culinries.

Les tcniques i preparacions ms adequades per als infants dentre 1 i 3 anys sn les sopes, les cremes, els purs, els bullits, els guisats, els estofats i, de tant en tant, a partir dels 18 mesos, algun rostit i fregit.

Exemple de programaci de mens de migdia per a infants de 12 a 18 mesos Dilluns

Arrs bullit amb salsa de tomquet bullida Ou dur amb pastanaga i mongeta tendra

Dimarts
Pur de patata i porro

Dimecres
Fideus amb salsa de tomquet bullida

Dijous
Crema de carbassa

Divendres
Pur de llenties amb pastanaga

Filet de llu al forn amb patata

Filet de llenguado a la planxa amb enciam

Carn de vedella guisada amb pastanaga

Pernil cuit amb tomquet sense pell ni llavors

Iogurt

Pltan

Macednia

Compota de poma amb suc de taronja Pur de porro, carbassa i arrs Sopa de lletres

Mandarina

Smola de blat de moro

Pur de cigrons

Filet de gall (peix magre) bullit amb espinacs i carbass aixafats

Truita a la francesa amb enciam

Coliflor i patata triturades

Pollastre rostit amb ceba i pastanaga

Tall rod de gall dindi al forn amb pastanaga ratllada

Filet de llu amb ceba al forn

Iogurt

Rodanxes de taronja i pltan

Llesques de poma amb mel Arrs amb porro i pastanaga

Pltan

Compota de pera amb suc de taronja Smola de blat de moro Crema de pastanaga

Psols aixafats amb patata

Sopa de pistons

Filet de llenguado amb patates al forn

Mandonguilles de vedella a la jardinera

Filet de mero al forn amb enciam

Ou dur ratllat amb salsa de tomquet bullida

Carn magra de porc guisada amb ceba i tomquet

Mandarina

Rodanxes de taronja i pltan

Iogurt

Pera

Bol de poma i taronja

Cal afegir a tots els mens una cullerada doli doliva cru. A tota la fruita cuita triturada s convenient afegir-hi suc de ctric natural. 19

Exemple de men diari per a infants de 16 mesos

Esmorzar Mig mat Dinar Berenar * Sopar
1 tassa de llet amb galetes i/o pa torrat amb oli Grills de taronja o mandarina Trinxat de mongeta verda i patata amb 1/2 ou dur ratllat. 1 llesca petita de pa. Macednia 1 iogurt natural. 1 tros de pa de pessic Sopa de pistons. Filet de llenguado al forn (30-40 g de filet de peix). Enciam. 1 llesca petita de pa. Ram pelat

Oferir una presa de llet materna o un got de llet a la nit

* s important garantir laportaci de fruita a les postres, i si no, cal assegurar-la al berenar i a mig mat.

De 18 mesos a 3 anys
En aquesta etapa, noms cal esmentar la introducci del peix blau, com la sardina, la tonyina o el verat (inicialment millor sense pell), i de les verdures flatulentes com les cols, les carxofes i els esprrecs, entre daltres. Cal tamb anar augmentant el volum de les racions segons les necessitats del nen o nena.

20

Exemple de programaci de mens de migdia per a infants de 18 mesos a 3 anys Dilluns

Arrs bullit amb salsa de tomquet

Dimarts
Pur de patata i porro

Dimecres
Macarrons amb salsa de tomquet

Dijous
Crema de carbassa

Divendres
Llenties guisades amb verdures i arrs

Filet de llu al forn amb patata

Ou dur amb pastanaga ratllada

Filet de llenguado a la planxa amb enciam

Carn de vedella guisada amb pastanaga

Mandarina

Pltan

Iogurt

Macednia

Compota de poma amb suc de taronja Pur de porro, carbassa i arrs Espirals de colors amb salsa de tomquet Coliflor amb patata

Smola de blat de moro

Cigrons i patata amb oli

Filet de llu amb ceba al forn

Pollastre rostit amb ceba i pastanaga

Filet de gall (peix magre) al forn amb espinacs, carbass i api

Tall rod de gall dindi al forn amb tomquet amanit

Truita a la francesa amb enciam i pastanaga ratllada

Pltan

Llesques de poma amb mel Arrs amb porro, pastanaga i col

Rodanxes de taronja i pltan Psols amb patata i ou dur ratllat

Compota de pera amb suc de taronja Smola de blat de moro

Iogurt Crema de pastanaga Sopa de pistons

Filet de rap amb patates al forn

Mandonguilles de vedella a la jardinera

Filet de mero arrebossat amb enciam

Pera

Carn magra de porc guisada amb cors de carxofes

Pinya natural

Rodanxes de taronja i pltan

Iogurt

Bol de poma i taronja

21

Exemple de men diari per a infants a partir de 18 mesos

Esmorzar Mig mat Dinar Berenar Sopar
Llet amb torrades o galetes maria Pltan Guisat de patates, pastanaga, carbass, psols i daus de carn (20 g). 1 llesca petita de pa. Mat Iogurt amb maduixes Brou vegetal amb fideus. Filet de llu amb verdures a la papillota (20 g de filet de peix). 1 llesca petita de pa. Pera

Oferir una presa de llet materna o un got de llet a la nit

s important garantir laportaci de fruita a les postres i, si no, cal assegurar-la al berenar i a mig mat. En cas que sinclogui un aliment proteic, com per exemple el pernil en el berenar, caldr reduir la quantitat de carn, peix i ou que se serveixi en el dinar i/o sopar.

22

La seguretat i la higiene en la preparaci dels aliments

A lhora delaborar els aliments per a infants, cal tenir en compte els aspectes segents: `` els infants constitueixen un grup de poblaci especialment sensible ja que, per una banda, el seu sistema immunitari s immadur i per tant, menys capa de combatre qualsevol infecci o intoxicaci causada per aliments alterats, i per altra banda, el seu pes s inferior al dun adult, per la qual cosa, petites quantitats dun producte alterat sn suficients per causar transtorns importants en el seu estat de salut. `` els aliments per a infants sovint es trituren o trossegen, fet que augmenta la seva digestibilitat, per alhora, els fa ms susceptibles de deteriorar-se i ms accessibles als grmens. Per aquests motius, els aliments adreats a aquest sector de la poblaci preparar i manipular amb especial cura i condicions dhigiene estrictes. o dhaver tocat qualsevol objecte o superfcie que pugui ser un punt de contaminaci.

Cal protegir-se les ferides, no tossir ni esternudar sobre els aliments i en cas de patir diarrees i dolors abdominals, s preferible delegar la preparaci dels aliments a una persona sana. Verifiqueu que les eines i les superfcies de treball estan netes i no representen un punt de contaminaci: els biberons han de netejar-se immediatament desprs de cada utilitzaci amb sab i aigua calenta abundant, i shan de canviar les tetines si es detecten escletxes que facilitin lacumulaci de brutcia. Els ganivets han destar sempre nets i la batedora sha dhaver netejat i assecat desprs de cada utilitzaci.
23

Consells generals dhigiene

Abans de comenar a preparar els aliments... Cal tenir present que els mateixos manipuladors poden ser portadors de grmens i contaminar els aliments per contacte amb les mans, mucoses o qualsevol ferida a la pell. s per aix que, en la preparaci daliments per a infants, cal ser rigors a lhora de rentar-se i assecar-se les mans, especialment desprs dhaver canviat bolquers, dhaver anat al lavabo

Utilitzeu, sempre que us sigui possible, paper de cuina i eviteu ls deixugamans, ja que sovint acumulen grmens que poden transmetres als aliments. Adquiriu els aliments en establiments autoritzats i en els quals en destaqueu la higiene, lordre i la classificaci correcta dels diferents tipus daliments. Utilitzeu bosses isotrmiques per als aliments congelats (< -18 C) i per als refrigerats (0-7 C) i comproveu que la temperatura sadequa a les indicacions de cada producte. Durant la preparaci dels aliments... En primer lloc, s important verificar que els aliments utilitzats es troben en perfecte estat de conservaci: sense inflaments ni coloracions anormals i sense sobrepassar les dates de caducitat indicades en els etiquetatges. Quan es tracta dun aliment congelat, cal descongelar-lo a temperatura de refrigeraci i mai a temperatura ambient. En cas que es tracti daliments congelats casolanament cal assegurar-se que la congelaci hagi estat rpida (preferiblement en congeladors independents o tipus combi) i que sha marcat el producte amb la data de congelaci a fi de controlar-ne el temps de conservaci. Pels aliments que es couen o es reescalfen, cal assegurar-se que assoleixen, com a mnim, la tempera24

tura de 65 C, ja qu s la temperatura mnima de destrucci de la majoria de grmens patgens. Els aliments frescos que no han de rebre cap tractament trmic com sn les amanides o les fruites, han de netejar-se amb aigua freda abundant i/o pelar-se i els manipuladors han dextremar les mesures dhigiene. Recordeu que s convenient higienitzar les amanides i verdures que no shan de coure amb productes autoritzats per a s alimentari. En finalitzar la preparaci dels aliments... s important que els aliments siguin consumits durant les 2 hores posteriors a la preparaci. En cas que no sigui possible, cal conservar-los en refrigeraci o en congelaci. Recordeu, per, que mai shan de recongelar aliments que han estat prviament descongelats, tret que els hgim descongelat crus, els cuinem i els tornem a congelar (per exemple, descongelem carn crua, la rostim o guisem, i la tornem a congelar). A lhora de conservar els aliments, cal evitar contaminacions encreuades amb altres aliments, per la qual cosa, cal protegir-los i evitar que contactin aliments de naturalesa diferent: carn amb peix, productes crus amb productes cuinats o fruites, verdures i ous amb qualsevol altre producte.

Quan lpat no es realitza en el mateix indret on sha preparat laliment, cal que aquest sigui traslladat en recipients isotrmics que mantinguin el producte suficientment calent o fred, segons de qu es tracti.

(manxego, roncal...), pot provocar una situaci de risc, ja que els aliments que no han sofert un tractament trmic complet poden contenir bacteris patgens (Listeria, Salmonella...).

Aliments de risc per als infants

Donar als infants aliments poc cuits com ous, molluscs i crustacis o formatges elaborats amb llet crua

Bibliografia
American Academy of Pediatrics, Commitee on Nutrition. Pediatric Nutrition Handbook. 6th ed.(s.l.): American Academy of Pediatrics, 2009. American Dietetic Association. Position of the American Dietetic Association: Vegetarian diets. J Am Diet Assoc. 2009; 109: 1266-82. CESNID - Centre dEnsenyament Superior de Nutrici i Diettica. Lalimentaci de la mare i dels nens petits. Barcelona: Ed. Prtic, 2001. Comissi Europea, Karolinska Institutet, Institut de Salut Infantil IRCCS Burlo Garofolo, Unitat de Recerca per a Serveis Sanitaris i Salut Internacional (Centre collaborador de lOMS per a la Salut Materna i Infantil). Lalimentaci de nadons i nens petits: recomanacions estndard per a la Uni Europea. EUNUTNET, Comissi Europea, 2006. Comit de Lactancia materna de la Asociacin Espaola de Pediatra. Lactancia materna: Gua para profesionales. Madrid: AEP/Ed. Ergon, 2004. Complementary Feeding: A Commentary by the ESPGHAN Committee on Nutrition. J Pediatr Gastroenterol. Nutr. 2008 Jan; 46 (1): 99-110. Food and Nutrition Board. Institute of Medicine. Dietary Reference Intakes for Energy, Carbohydrate, Fiber, Fat, Fatty Acids, Cholesterol, Protein, and Amino Acids. Washington, DC: National Academy Press, 2002. Giddings S, Dennison BA, Birch LL, Daniels SR, Gilman MW, Lichtenstein AH, Rattay KT, Steinberger J, Stettler N, Van Horn LV. Dietary recommendations for children and adolescents: a guide for practitioners. Consensus statement from the American Heart Association. Circulation 2005. 112: 2061-75. PAHO/WHO. Guiding principles for complementary feeding of the breastfed child. Washington DC: Pan American Health Organization, World Health Organization, 2003. Generalitat de Catalunya. Departament de Salut. Direcci General de Salut Pblica. Protocol de seguiment de lembars a Catalunya. 2a ed rev. Barcelona, 2005. World Health Organitzation, Unicef. Feeding and nutrition of infants and young children. WHO Regional Publications, European Series, No. 87, 2003. Trptic Generalitat de Catalunya. Societat Catalana de Pediatria. Federaci Catalana de Grups de Suport a la Lactncia Materna. Iniciativa Hospital Amigo de los Nios. La Lliga de la Llet de Catalunya. Associaci Catalana dInfermeria. Alletament matern a les escoles bressol i llars dinfants, 2007.

25

26

Annex I
Alletament matern a les escoles bressol i a les llars dinfants

27

El Departament de Salut i el Departament dEducaci, conjuntament amb societats cientfiques, associacions de suport a la lactncia materna i escoles bressol / llars dinfants, han elaborat i facilitat aquestes orientacions per tal dinformar sobre lalletament matern al llarg de lestada del nen o nena a lescoles bressol / llars dinfants.

``

El protegeix de malalties en un futur (diabetis, obesitat, etc.).

Temps recomanat per a la lactncia materna

Es recomana seguir la lactncia materna exclusiva durant els primers 6 mesos de vida del nad. A partir daquest moment, s necessari afegir gradualment nous aliments a la dieta de linfant per s important continuar oferint-li llet materna perqu es desenvolupi millor. Lefecte beneficis de la lactncia materna s ms gran com ms temps duri aquesta lactncia. Un deslletament preco priva el lactant daquest efecte protector.

Avantatges de la lactncia materna

La llet materna s el millor aliment per a un infant i cont tots els nutrients que necessita. Lalletament matern crea un vincle especial, tant fsic com psicolgic, entre la mare i el fill i t molts avantatges, tant per a lun com per a laltre. Avantatges per a la mare `` Lajuda a la recuperaci de lter desprs del part i en disminueix el sagnat. `` Lajuda a la recuperaci fsica (de la silueta i la prdua de pes). `` En redueix el risc de cncer de mama i dovari. `` En redueix el risc danmia i dosteoporosi. `` No li suposa una despesa econmica. Avantatges per al fill lactant `` El protegeix dinfeccions (respiratries, digestives, etc.). `` Li evita allrgies. `` En redueix el risc de mort sobtada del lactant.
28

El fet que la mare es reincorpori al seu lloc de treball o b que el nen vagi a lescola/llar no ha de suposar labandonament de la lactncia materna.

La lactncia materna a les escoles bressol i a les llars dinfants

Les escoles bressol i les llars dinfants poden facilitar que les mares puguin continuar lalletament matern, tant de forma presencial, com mitjanant ladministraci de la llet que la mare shagi extret prviament. Per a lalletament matern, les escoles bressol i les llars dinfants han de garantir: La possibilitat que la mare doni el pit al seu fill o filla a la mateixa aula o en un altre espai de lescola/llar, posant especial cura que aix es faci amb el mxim respecte tant per als ritmes individuals propis, com per als del grup. La possibilitat de guardar al frigorfic /congelador del centre les unitats de llet materna aportades per la famlia per a cada dia. En aquest cas s necessari que la llet arribi degudament emmagatzemada i transportada en nevera porttil o bossa isotrmica, en dosis duna sola presa i en el mateix recipient que susar per administrar la llet a linfant (etiquetat amb el nom del nen o nena i la data de consumici). El personal del centre ha de mantenir la llet al frigorfic / congelador i lha descalfar en el moment de donar-la a linfant. En qualsevol cas, la famlia ha destablir amb la direcci del centre un acord en aquest sentit.

Extracci i manipulaci de la llet materna

Mesures higiniques i tipus denvs que cal usar La mare, abans dextreures la llet, ha de rentar-se les mans. Ha de fer servir envasos de vidre o plstic dur, aptes per a s alimentari (porten la copa i la forquilla), prviament rentats amb aigua calenta i sab i esbandits desprs o amb bosses de plstic dun sol s especialment fabricades per a emmagatzemar-hi llet materna. Ha de marcar els envasos amb la data dextracci de la llet. Extracci de la llet Lextracci de la llet es pot fer de forma manual o amb lajut dun tirallet. Lextracci de la llet es pot fer a diferents llocs, fins i tot on la mare tingui el seu lloc de treball. A lhora de traslladar la llet sha dutilitzar una nevera porttil o una bossa isotrmica. s convenient emmagatzemar la llet materna en petites quantitats que en facilitin la descongelaci (entre 60 i 120 ml). La llet que es vol donar al nad no cal que es tregui tota en un sol cop. Les diferents quantitats de llet que es vagin extraient al llarg del dia es poden mantenir juntes sempre que les quantitats prviament extretes shagin mantingut al frigorfic.
29

 La llet fresca pot ajuntar-se amb la llet congela-

da sempre que la primera hagi estat refredada almenys una mitja hora al frigorfic i que sigui menys quantitat que la llet congelada. Daquesta manera, en el moment de fer la barreja, la llet fresca no desf la capa superior de llet congelada. Temperatures de conservaci de la llet De 4 a 6 hores quan es mant a 25 C. Fins a 10 hores quan es mant entre 19 C i 22 C. Fins a 24 hores quan es mant a 15 C. Fins a 8 dies si est refrigerada (al frigorfic) entre 0 C i 4 C. Fins a 2 setmanes en un congelador situat dins dun frigorfic. Fins a 3-4 mesos quan el congelador i el frigorfic tenen portes separades (tipus combi). Fins a 6 mesos o ms en un congelador independent que mantingui una temperatura constant de -19 C. Escalfament i descongelaci de la llet La llet sha de descongelar i/o escalfar ficant lenvs dins dun recipient daigua calenta fins que arribi a la temperatura duns 36 C, que s com surt del cos. s important que la llet no sescalfi al foc, ni directament ni al bany maria, ja que no ha
30

darribar al punt debullici per no destruirne els nutrients. No sha de fer servir el microones. Si la llet ha estat congelada i descongelada, es pot refrigerar fins a 24 hores per fer-la servir posteriorment. No sha de tornar a congelar.

Autors
Babio, Nancy. Associaci Catalana de Dietistes-Nutricionistes Cabezas, Carmen. Direccci General de Salut Pblica. Departament de Salut. Generalitat de Catalunya Cabrera, Dolors. Institut Municipal dEducaci de Barcelona Carri, Slvia. Agncia de Protecci de la Salut. Departament de Salut. Generalitat de Catalunya Castell, Conxa. Direccci General de Salut Pblica. Departament de Salut. Generalitat de Catalunya Chacn, Carmen. Agncia de Protecci de la Salut. Departament de Salut. Generalitat de Catalunya Cervera, Pilar. Associaci Catalana de Dietistes -Nutricionistes Corominas, Pepita. Direcci General dAtenci a la Comunitat Educativa. Departament dEducaci. Generalitat de Catalunya. Farr, Rosaura. Centre dEnsenyament Superior de Nutrici i Diettica Iglesias, Jaume. Societat Catalana de Pediatria Manera, Maria. Direccci General de Salut Pblica. Departament de Salut. Generalitat de Catalunya Padr, Laura. Centre dEnsenyament Superior de Nutrici i Diettica Prats, Ramon. Direccci General de Salut Pblica. Departament de Salut. Generalitat de Catalunya Sales, Rosa. Direcci General dAtenci a la Comunitat Educativa. Departament dEducaci. Generalitat de Catalunya. Salvador, Gemma. Direccci General de Salut Pblica. Departament de Salut. Generalitat de Catalunya Trias, Elisenda. Secci dAtenci Primria de la Societat Catalana de Pediatria Vidal, Maria Jos. Direccci General de Salut Pblica. Departament de Salut. Generalitat de Catalunya

Amb la collaboraci de:

Associaci Catalana de Dietistes-Nutricionistes Associaci Catalana dInfermeria Peditrica Centre dEnsenyament Superior de Nutrici i Diettica Departament dEducaci. Generalitat de Catalunya Institut Municipal dEducaci de Barcelona Secci dAtenci Primria de la Societat Catalana de Pediatria Societat Catalana de Pediatria

Entitats autores de lannex 1

Societat Catalana de Pediatria Federaci Catalana. Grups de Suport a la Lactncia Materna Iniciativa Hospital Amigo de los nios. UNICEF La Lliga de la Llet a Catalunya Generalitat de Catalunya Associaci Catalana dInfermeria Sanitat Respon

Document elaborat per:

Direcci General de Salut Pblica del Departament de Salut. Pla integral de promoci de la salut mitjanant lactivitat fsica i lalimentaci saludable (PAAS). Generalitat de Catalunya Agncia de Protecci de la Salut. Departament de Salut. Generalitat de Catalunya

32
Disseny: www.whads.com