Escolar Documentos
Profissional Documentos
Cultura Documentos
Tema 26
L’INFINITIU, EL GERUNDI
I EL PARTICIPI. LA NEGACIÓ
TEMA 26
L’infinitiu, el gerundi i el participi. La negació
ÍNDEX
1. L’INFINITIU
Preliminar
L’infinitiu, element nominal
L’infinitiu, element verbal
Funcions de les oracions d’infinitiu
2. EL GERUNDI
El gerundi simple
El gerundi compost
El gerundi, element adverbial
El gerundi, element verbal
Construcció absoluta de gerundi
3. EL PARTICIPI
El participi actiu
El participi passat, adjectiu verbal
La concordança del participi passat
4. LA NEGACIÓ
Tipus
Activadors negatius
Termes de polaritat negativa
---------------------------------------------------------------- 2 ----------------------------------------------------------------
TEMA 26
L’infinitiu, el gerundi i el participi. La negació
BIBLIOGRAFIA
Autors Diversos, Vols dir? Curs de valencià per a autoaprenents, 3r nivell, Tabarca,
València, 1993.
FABRA, P., Gramàtica catalana, Teide, Barcelona, 1981 (1a edició: 1956).
PÉREZ-SALDANYA, M., PRUNYONOSA, M., Elements per a una sintaxi liminar del
català, Eliseu Climent editor, València, 1987.
SOLÀ, J., A l’entorn de la llengua, Ed. Laia, Col·lecció Les Eines, Barcelona, 1977.
---, Estudis de sintaxi catalana – 2, Ed. 62, Llibres a l’abast, Barcelona, 1973.
VALOR, E., Millorem el llenguatge, volum I, Ed. Tres i Quatre, València, 1979.
---, Curs mitjà de gramàtica catalana (referida especialment al País Valencià), Eliseu
Climent editor, València, 1984.
---------------------------------------------------------------- 3 ----------------------------------------------------------------
TEMA 26
L’infinitiu, el gerundi i el participi. La negació
1. L'infinitiu
1.1. Preliminar
És superflu afirmar que l'infinitiu, el participi i el gerundi són formes no
personals del verb. Així, com a "no personals" que són, no els hem atribuït mai a una
de les sis persones que introdueixen la resta de formes verbals. Evidentment,
pertanyen al cicle verbal, expressen, doncs, una acció o un estat. Tanmateix, sense
deixar de pertànyer-hi, participen ensems de la naturalesa i del funcionament d'altres
entitats gramaticals.
D'una manera gràfica, però no inexacta, se sol dir que I'infinitiu és el
substantiu verbal, el gerundi, l'adverbi verbal, i el participi, l'adjectiu verbal.
Els usos de l'infinitiu, del gerundi i del participi es divideixen en dos grups:
1) La construcció conjunta, en la qual les formes són tractades dins de
l'oració com qualsevol altra de les parts que la construeixen (per tant,
com un substantiu, com un adverbi o com un adjectiu, respectivament,
segons el que acabem de dir), és a dir, com un element integrant
d'aqueixa oració.
2) La construcció absoluta, en la qual les formes no personals del verb,
més consistents, acompleixen la funció de veritables oracions
subordinades (bé que no ho siguen en rigor, per tal com manquen de
verb conjugat, que és peça indispensable de tota oració).
---------------------------------------------------------------- 4 ----------------------------------------------------------------
TEMA 26
L’infinitiu, el gerundi i el participi. La negació
a. Pot ser emprat amb valor passiu: Tots aquests arbres han de ser tallats. Sovint
ni tan sols és necessari de formular-lo amb la perífrasi pròpia (verb ser +
participi), és a dir, amb l'infinitiu passiu, per tal com la mateixa formulació
activa ja té significació passiva: El seu comportament és difícil de ser entés.
b. Distingeix formalment l'aspecte imperfectiu (en la seua forma simple:
entendre) i l'aspecte perfectiu (en la seua forma composta: ser entés). Bé que
l'ús de la forma composta denota anterioritat (en la mesura que es refereix a
una acció acabada), cal precisar que la diferència no és de temps, sinó
d'aspecte. Ho prova que l'infinitiu compost tant pot referir-se al passat com al
futur: (aleshores) li sabia greu d'haver comprat el pis. (Pot ser un dia) li sabrà
greu d'haver comprat el pis.
c. Es construeix amb pronoms personals febles enclítics.
d. Pot ser modificat per un adverbi: Li convenia abandonar ràpidament el país.
e. Té subjecte, siga explícit o implícit. A propòsit d'aquesta qüestió, convé fer
algunes consideracions:
− El subjecte pot mancar, pel seu caràcter general o perquè ens resulta
indiferent; normalment, però, l'enunciat té subjecte, explícit o implícit:
Resistir és vèncer.
− Si el subjecte de l'infinitiu i el del verb principal coincideixen, com és
natural n'hi ha prou de formular-lo una sola vegada: Ja ha aprés
d'escriure (subjecte comú: ell). Si el subjecte del verb principal no és el
mateix que el de l'infinitiu, aquest darrer no sol figurar a l'enunciat,
mentre el significat de l'oració no en puga eixir afectat (per ambigüitat o
per manca de claredat): M'han parlat de fer el discurs de gràcies.
− Quan es fa explícit, el subjecte de l'infinitiu acostuma de posposar-se al
verb: M’han parlat de fer jo el discurs de gràcies.
− En registres formals s'anteposa sovint el subjecte a l'infinitiu, i això es
veu en algunes definicions de diccionari; però en registres informals no
n'existeix la pràctica; això sense comptar que l'anteposició no és
possible quan l'infinitiu té, per raó de ser construït amb preposició, el
valor de construcció absoluta equivalent a una oració subordinada
adverbial: (definició d'eixordar) Ni "un soroll molt fort deixar (algú) com
sord, no deixa-li sentir res més". En aclarir-se el cel, tothom va sortir de
casa.
2. El gerundi
---------------------------------------------------------------- 6 ----------------------------------------------------------------
TEMA 26
L’infinitiu, el gerundi i el participi. La negació
---------------------------------------------------------------- 7 ----------------------------------------------------------------
TEMA 26
L’infinitiu, el gerundi i el participi. La negació
3. El participi
Cas general
En les oracions que contenen un verb conjugat en un temps compost, el
participi pot concordar amb el complement directe, però només si aquest és un
pronom feble de 3a persona. Avui aquesta norma, malgrat els esforços de molts que
hi resten fidels, és infringida en la llengua parlada correntment. És difícil de descriure
i avaluar uns usos que sovint depenen de casos molt particulars (paraules concretes,
---------------------------------------------------------------- 9 ----------------------------------------------------------------
TEMA 26
L’infinitiu, el gerundi i el participi. La negació
La situació actual
La normativa recomanada que acabem d'exposar constitueix una
sistematització teòrica impecable d'unes construccions que, d'arrel popular i
tradicional, sobrevisqueren amb prou de consistència fins al moment de la
codificació gramatical de la llengua. Amb tot, la realitat és que, en el decurs dels
anys la societat catalanoparlant ha anat perdent l'ús espontani de les construccions
concordades i avui només apareixen en llavis o de la ploma de gent formada que
lluita per la integritat de la llengua.
---------------------------------------------------------------- 10 ----------------------------------------------------------------
TEMA 26
L’infinitiu, el gerundi i el participi. La negació
2. Concessiu: gairebé sempre reforçat per locucions concessives (si bé, per més
que, una vegada...): La malaltia, bé que fracassades algunes proves, sembla ja
vençuda.
3. Modal: equivalent a un complement circumstancial de manera (que admet la
inversió del participi): Va caminar, posada aprova la seua resistència física, dos
dies seguits.
4. Ponderatiu (ex. 4): Àdhuc perdudes les esperances, els metges maldaven per
salvar-lo.
4. La negació
4.1. Tipus
Existeixen quatre tipus de negació:
1. Morfològica: afecta només un mot, amb un prefix negatiu (a-, im-, no-): amoral,
incert...
2. Sintàctica: elements inherentment negatius: No, sense, ni, ningú, pas, enlloc,
mai...
3. Semàntica: paraules semànticament negatives: ignorar, menysprear, rebutjar...
4. Pragmàtica: construccions condicionals, comparatives, adverbials (amb: que /
fins (que)), interrogatives, exclamatives retòriques que indiquen negativitat per
implicació.
---------------------------------------------------------------- 11 ----------------------------------------------------------------
TEMA 26
L’infinitiu, el gerundi i el participi. La negació
4.3. Els AN permeten l'aparició dels termes de polaritat negativa (TPN), que són
mots com ningú, res, gens, cap, mai, enlloc sensibles a la negació i han d'aparèixer
en un context relacionat amb ella:
- Indefinits negatius: ningú, res, cap, gens, mai, enlloc tampoc, ni...
- Adverbis com encara. Preposicions: fins (a), des de. Verbs perfectius (acció
no acabada).
- Algunes expressions i modismes: en ma vida, en absolut, moure un dit.
- Certs superlatius relatius i comparatius.
- Verbs com llevar, importar, obstar...
- Connectors com ni, sinó (que), més que...
- La partícula pas.
Considera que els indefinits negatius són ambigus en català, ja que els podem
interpretar de vegades negativament o altres afirmativament. Recomanem posar en
les negatives el NO, perquè és preferible la doble negació a l’ambigüitat: Ningú
vindrà (no recomanada), Ningú no vindrà (preferible).
---------------------------------------------------------------- 12 ----------------------------------------------------------------