ANLISIS

DE LENTORN ECONMIC

Adri Quintana Soms 3r BBA-A Curs 2011-12

Adri Quintana Soms // Curs 2011-12 // Anlisis de lEntorn Econmic

Les crisis econmiques: 1) No apareixen per casualitat 2) No sn necessaris per a la supervivncia del capitalisme 3) No t una duraci predeterminada 4) La duraci del perode recessiu no s similar a la de letapa expansiva 5) No t ninguna utilitat en economia la profecia de lantic Egipte: set anys bons i males collites. 6) No sn iguals a alguna anterior, tot i que si tenen caracterstiques comuns. Els principals: a. Crisis de demanda causa una gran reducci de la demanda dels bns i les seves conseqncies sn la recessi i la deflaci (o inflaci molt i molt baixa). b. Crisis doferta causa un elevat increment del preu dun factor de producci (normalment degut al petroli). I les seves conseqncies sn recessi i elevada inflaci. s a dir, es dna lestanflaci =estancament de la inflaci. Crisis actual similar a la dels anys 30 poc creixement acompant de bombolla immobiliria. Fins a la segent, de 1973, totes havien estat crisis de demanda. Del 45 al 73, hi havia un creixement de la producci, per tant de loferta i tamb de locupaci, que feia possible que sans venent, i per tant, un temps de bonana econmica. Les crisis han estat molt freqents al llarg de la histria, per a partir d ela Segona Guerra Mundial es confiava que ja en tindrem ms o que afectarien menys. Aquest pensament era conseqncia de laugment de la productivitat. Les crisis econmiques: 1) Si, sn culpa de errnies poltiques prvies nacionals o internacionals (la majoria de les vegades). 2) Si, la seva duraci depn de la capacitat dels gestors per a identificar els problemes i trobar les solucions. 3) Si, la incompetncia dels economistes pot allargar-les en una elevada mesura. Casos: a. Estats Units en la dcada dels 30. No es podia evitar perqu el preu del petroli va augmentar molt i leconomia shavia dajustar. El que es podia haver fet era solucionar-la ms rpidament. b. Jap als anys 90 4) Si, sn evitables (unes poques vegades) i poden suposar una gran transferncia de rendes entre diferents pasos. [no tenim manera de resoldre-la, perqu hi ha uns pasos que pugen els preus del petroli i el pas (tant treballadors com empresaris) ha de comenar a gastar menys.] Casos: a. Crisis del petroli (73-74) b. Crisis del petroli (78-81) 2

1. Com i quan sortirem de la crisis econmica?

Adri Quintana Soms // Curs 2011-12 // Anlisis de lEntorn Econmic Les crisis econmiques: Estats Units en la dcada dels 30 1) El detonant va ser la gran caiguda de la Borsa (crack del 29) 2) La principal causa: una inadequada reacci de les autoritats econmiques: a. Van actuar de forma ideolgica i escassament pragmtica b. No van tenir en compte la elevada desaparici de diner ni la gran caiguda de la seva velocitat de circulaci. [en aquest moment shavia de fer el manguerazo, s a dir, introduir molts diners en leconomia] c. Van mantenir el comproms de consecuci dun pressupost equilibrat d. Van permetre que augmentessin els tipus dinters real, s a dir, la diferncia entre el tipus dinters nominal i la taxa dinflaci. Aquest inters hauria de ser negatiu en temps de crisis, perqu no es traurien els diners de borsa o sinvertirien, perqu tenir-los en bancs voldria dir perdre-hi diners. 3) EXEMPLE: a. Poltica monetria Si el tipus dinters real (inters nominal menys taxa dinflaci) s negatiu es demanaran prstecs i aix permetr aturar la crisis. Primer de tot, no trauran els diners de la borsa, per desprs en demanaran ms als bancs, perqu ser fcil i barat que els hi donin. b. Poltica fiscal lestat no havia dintervenir en leconomia. Ladministraci shavia de fer amb tcniques prudents. Quan es redueixen els ingressos shan de reduir les despeses. Com a conseqncia de la baixada de la borsa, es redueix la recaptaci de lestat, perqu baixa la recaptaci dimpostos. MANUAL les crisis sn normals en leconomia i en perodes de bonana ajuden a millorar leconomia. Les crisis econmiques: Jap en la dcada dels 90 Teoria del rectangle: tipus dinters alt marge dintermediaci. Si el tipus dinters del banc central baixa, el marge es redueix, i per tant els bancs comercials han de donar ms crdits (ms volum) per mantenir els beneficis. Fets: 1) El Banc de Jap va ajudar a crear una bombolla immobiliria i borstil al mantenir el inters real massa baix durant 86-89. 2) No va baixar rpidament el tipus dinters quan van esclatar ambdues bombolles (90 i 91). 3) El tipus dinters nominal nul va arribar massa tard. 4) La caiguda del preu de la vivenda va provocar greus problemes de solvncia a les entitats financeres. 5) Es va crear una normativa especfica el 1996 per a dissimular la prdua de valor dels actius dels bancs (llibertat per a comptabilitzar-los a preus histrics o segons valor de mercat). Aix va ser un PIB=C+I+G+(X-M) C+I+G s demanda nacional

Adri Quintana Soms // Curs 2011-12 // Anlisis de lEntorn Econmic X-M s demanda externa La manera de punxar una bombolla rpidament s augmentar els tipus dinters rpidament. Si es fa a poc a poc, es pot aconseguir que la bombolla desaparegui per no peti. El 91, quan va petar i va caure la borsa japonesa, el banc ni el govern va fer res, quan en aquell moment shavia daplicar les solucions dels anys 30, per no es va fer. No es van adonar de la importncia de la caiguda del mercat immobiliria amb la rendibilitat de les entitats financeres. El mercat de Jap t un forat = prdua de valor dels actius immobiliaris + morosos que havies demanat prstecs. 6) El govern va mantenir durant molt de temps lesperana que una recuperaci del preu de la vivenda ajudaria a recuperar els prstecs incobrables. 7) Lelevada morositat feia que les entitats financeres restringissin notriament el crdit a famlies i empreses. Per tant, ni famlies ni empreses compraven tot el que haurien comprat, quan se sap que el consum privat en tots els pasos s ms del 50% del PIB. 8) La nacionalitzaci duna part del sistema financer japons va arribar masa tard (octubre 98, desprs de varies quieras). 9) Incomprensible: a. El 1997 el Ministeri de Finances va pujar la pressi fiscal (la recuperaci plena encara no havia arribat i no tenia sentit pujar la pressi fiscal). b. El 2000 el Banc de Jap va augmentar els tipus dinters, tot i que hi havia deflaci. Aix va fer que no servs per a res, o noms per tornar a entrar en recessi (si en algun moment nhavia sortit). La gesti de la poltica mundial (2004-08) ERRORS, ERRORS I ... MS ERRORS 1) Manteniment dun excessiu perode de temps dun tipus dinters real negatiu. Aix ho va fer el sr. Greenspan (o alguna cosa aix) des dEUA. Lany 2004 hi havia: a. Inters nominal = 1% (fins al maig) (inters que fa estar a inters real negatiu, per tant, s com estar a la UVI) b. Creixement econmic = 3,6% (bo, sempre pot ser millor, per gens malament) c. Taxa dinflaci = 2,7% (alta per tampoc dolenta) d. MOTIUS: i. Excessiu por a la deflaci (no calia ni tampoc es veia possible la reducci de la demanda de la gent) ii. Desconfiana en la solidesa de la recuperaci (els indicadors anaven cap a munt, per tant, no feia falta) iii. Ajudar a Bush a guanyar les eleccions de 2004 (aquest any es va fer leconomia ms expansiva que es pot fer mai a EUA) iv. Retirar-se (gener 2006) per la porta gran (amb una economia robusta, perqu li interessava sortir amb EGO)

Adri Quintana Soms // Curs 2011-12 // Anlisis de lEntorn Econmic 2) Incapacitat per a impedir la formaci duna bombolla immobiliria a. Com impedir-la? i. Impedir les adquisicions sobre plnol ii. Prohibir les revendes (prohibici de comprar i vendre un mateix pis durant 5 anys). iii. Impossibilitar que una elevada proporci del crdit concedit sigui destinat a ladquisici o construcci de residncies (no era difcil de fer, per si polticament correcte). b. Problema: i. Menor creixement econmic (si es fessin les poltiques que limiten les bombolles, provocaria aquest menor creixement). 3) No es van adonar ni Bernanke ni Paulson dels efectes que una crisis immobiliria tindria sobre el sistema financer: a. No van fer res per a reactivar les vendes dimmobles b. No van fer res per a oferir un sl al preu dels pisos c. Noms van baixar els tipus dinters de referncia (aix si que ho van fer, nica cosa que van fer. I aix va ser un dels motius per la crisis financera global actual) d. No van canviar les lleis reguladores del mercat hipotecari e. No van fer casi res per a evitar laparici dun elevat deteriorament de lactiu del balan dels bancs 4) Confusi dun problema de solvncia amb un de liquiditat (es va confondre el fet amb la conseqncia, per tant des del setembre de 07 al setembre de 08 es va estar perdent el temps). SEQNCIA DELS FETS: a. La crisis del mercat residencial genera dubtes sobre el valor dels bons emesos amb garantia hipotecaria (lligats a hipoteques subprime). b. La incertesa elimina prcticament la demanda dels bons esmentats. c. La prdua de valor dels bons i a laugment de la morositat originen nombroses prdues a les entitats financeres. d. Quasi cap banc es fia de laltre i el mercat interbancari es seca (perqu dubten entre ells i no circula el diner). 5) Permetre la desaparici de Lehman Brothers: a. Criteri voluble i incomprensible de la Reserva Federal: i. Nacionalitza parcialment o total alguns bancs: Citybank, Bank of America, IndyMac, ... ii. Rescata entitats hipotecries i asseguradores amb greus problems: Fannie Mae, Freddie Mac, AIG, ... iii. Fomenta la integraci de bancs de inversi en bancs comercials: Merry Lynch s adquirit per Bank of America, Bear Sterans per JP Morgan. iv. Per qu no ajuda a que Barclays compri Lehman Brothers? Les negociacions es van trencar de seguida. b. Probables causes: i. Lactiu de Lheman Brothers era molt inferior al seu passiu. El 2007 va obtenir uns elevats beneficis (falsos). Els errors

Adri Quintana Soms // Curs 2011-12 // Anlisis de lEntorn Econmic previs: inadequada activitat inspectora i reguladora de la Reserva Federal. ii. Donar exemple i evitar en el futur la generalitzaci dactuacions basades en el principi de latzar moral. iii. Acabar amb el sistema financer en lombra (banca de inversi). Decisi posterior: Morgan Stanley i Goldman Sachs es transformen en bancs comercials. iv. Espcials animadversi de Henry Paulson (ex Goldman Sachs) contra Richard Paul (ex c. Conseqncies: i. Gran desconfiana dels ciutadans cap al sistema financer: si pot desaparixer el quart banc dinversi del mn, pot fer-ho qualsevol. ii. Paralitzaci absoluta del mercat interbancari: ning es fia de ning, i per tant, ning presta a ning. iii. El tipus dinters del deute a c/t dEUA es converteix en negatiu (no el real sin el nominal, ATENCI). iv. Elevada caiguda burstil de la Borsa i especialment de les cotitzacions borsatils dels bancs. v. Gran impacte sobre el PIB de la majoria de pasos derivat de lexistncia duna crisis financera internacional d. El 2011 ha tornat a passar prcticament el mateix, per ara en lloc de ser hipoteques subprime sn bons grecs, i tamb poden arribar a Portugal. Si arriba a Espanya, sacaba lEuro. 6) AVUI EN DIA S IRREVERSIBLE LA SORTIDA DE GRCIA DE LA ZONA EURO.

Adri Quintana Soms // Curs 2011-12 // Anlisis de lEntorn Econmic

Quatre raons per a la creaci de la Uni Europea (al principi anomenada Comunitats Europees): - Necessitat devitar nous conflictes bllics. Des de la seva creaci no hi ha hagut conflictes bllics entre els pasos integrants. - Europa, desprs de la Segona Guerra Mundial, havia perdut poder econmic a nivell mundial i es donava la necessitat dajuntar-se per poder competir amb EUA i Rssia. - La necessitat de tornar a ser un poder poltic a nivell mundial, tamb shavia de fer junts, ja que els competidors eren molt forts. - La defensa de la democrcia com a poder poltic nic i primordial (s requisit mnim per poder formar part de la Uni Europea actualment). Els inicis noms eren per a la comercialitzaci del carb, per aconseguir el mercat nic, primer noms dun producte i actualment de prcticament tots, tan necessari i important en aquells moments, i ara en podem veure levoluci. La idea de Monet i Shuman diuen que lobjectiu saconseguir si es fa poc a poc i amb objectius concrets. Tres institucions fonamentals: - Parlament Europeu: o s la veu del poble, representant del mateix. o Cada 5 anys escollim els nostres representants a Europa (eurodiputats). o Jerzy Buzek, President del Parlament Europeu - Consell de Ministres: o s la veu dels estats membres, on es decideixen les coses. Format per tots els ministres dels pasos membres de la UE que els hi correspongui el tema a tractar. o german Ban Rompuy - Comisi Europea: o Jos Manuel Barroso, President de la Comissi Europea El procs de presa de decisions en les institucions europees: - Consell Europeu Orientacios (marcar orientacions per millorar en el futur). - Comissi Europea Propostes (segons el que digui el Consell Europeu, sintenta implementar). - Parlament Europeu T la funci de representar al poble. Collabora amb Consell de Ministre i el Parlament dEuropa. - Consell de Ministres s qui decideix, per sempre amb la collaboraci del Parlament. - Parlament dEuropa - Consell dEuropa Altres organismes sn: - Tribunal de Justcia.- controla el compliment de les lleis a nivell europeu (fins a un 66% de les lleis espanyoles provenen daquest organisme). 7

2. Arquitectura institucional de la Uni Europea

Adri Quintana Soms // Curs 2011-12 // Anlisis de lEntorn Econmic - - - - Tribunal de comptes.- encara que gestioni molts diners, tan sols s entre un 1 i un 1,24% del PIB de cada pas. Comit de les Regions.- procura pel desenvolupament de les regions europees, algunes delles menys afavorides. Banc Europeu dInversions Banc Central Europeu.- qui dirigeix la poltica monetria de la Uni Europea.

Com es fa la legislaci de la UE: - La comissi es posa en contacte amb la ciutadania, grups dinters i especialistes, per aconseguir debatre, consultar al poble i assessorar. - La Comissi presenta la proposta oficial al Parlament i al Consell de Ministres. - Entre el Parlament i en Consell de Ministres es pren una decisi conjunta (shan de posar dacord). Noms saccepta si no perjudica a un pas o no perjudica a un grup ideolgic en general. - Qui sencarrega daplicar la legislaci sn les autoritats nacionals i locals. Si es tracta duna directiva, els pasos membres tenen uns terminis per incloure-la en la seva legislaci. - La Comissi i el Tribunal de Justcia fan un seguiment de laplicaci de la nova legislaci. El Parlament Europeu: - Competncies: o Escollit per sufragi universal. o Competncies pressupostries (despeses no obligatries) i control pressupostari. o Colegislador en varies rees. o Competncies de control sobre la Comissi (investidura i vot de censura). o Pot recrrer al Tribunal de Justcia de la UE en cas de violaci dels Tractats per part duna altra instituci. - Caracterstiques: o 736 eurodiputats (50 espanyols), escollits per 5 anys. Seu a Strasburg (12 sessions plenries, s a dir, una al mes). A Bruseles es celebren les comissions parlamentries, mentre que el secretariat es troba a Luxemburg. Consell Europeu: - Tasques: o Definir les orientacions de la construcci europea. o Proporci directrius per a lacci comunitria i la cooperaci poltica. o Obrir nous sector a la cooperaci. o Expressar la posici com en relacions exteriors. Consell de Ministres (la veu dels estats membres): - Un ministre de cada pas de la UE. - Presidncia semestral obligatria.

Adri Quintana Soms // Curs 2011-12 // Anlisis de lEntorn Econmic - - - Aprovaci de la legislaci i el pressupost de la UE conjuntament amb el Parlament. Gesti de la Poltica Exterior i de Seguretat Com (des del Tractat de Lisboa, conjuntament amb la Comissi Europea). El total de vots s de 345 (Espanya en t 27, segons PIB, poblaci i tamany). Per algunes decisions es demana majoria qualificada (255) i en alguns altres casos es demana unanimitat (aquesta s la causa que no es tingui encara fiscalitat europea). A partir de 2014 es demanar 55% de la poblaci i un mnim destats.

Consell de la Uni Europea: - El Consell t un paper de decisi i de coordinaci entre les diferents organitzacions que regulen la UE. La Comissi Europea: - Vicepresident: Catherine Ashton. - T el monopoli de la iniciativa legislativa en el primer piles, aquesta iniciativa est limitada en els altres dos pilars. - s el guardi dels Tractats, assegura la implementaci de la legislaci comunitria en els Estats Membres. - Implementaci i gesti de les poltiques europees. - Autonomia en les decisions de determinades poltiques, per exemple: en poltica de competncia (pot aplicar mesures en aquest aspecte sense passar per cap tribunal). - Seguint instruccions del Consell, negocia acords internacionals (pesca amb Marroc, ...). - Prepara lesborrany inicial del pressupost anual de la UE. - Es percebuda pels estats membres petits com un element crucial de defensa dels seus interessos. - Caracterstiques: o 27 membres, comissaris (1 per estat). o Dura 5 anys i coincideix amb el mandat del Parlament. o 25.000 funcionaris, dels quals 15.000 sn traductors. o Escollits pels Estats membres ha de ser aprovada pel Parlament. - Nomenament del president: o Selecci pels Estats membres del candidat a la presidncia de la Comissi. o El Parlament ha daprovar al candidat. o El President i els Estats membres han dacordar els candidats a comissaris. o El Parlament ha daprovar els membres del nou equip de comissaris. - Designaci dels membres de la comissi: o 27 membres, desginades pels Estats membres amb lacord del President de la Comissi. o El President distribueix les responsabilitats (carteres ministerials) dels membres de la Comissi (comissaris). o La Comissi segueix les orientacions poltiques establertes pel President.

Adri Quintana Soms // Curs 2011-12 // Anlisis de lEntorn Econmic Tribunal de Justcia (la defensa del dret): - Caracterstiques: o 27 jutges i 8 advocats generals, nomenaments per 6 anys, es reuneixen en sessions plenries i en Sales. o El Tribunal de Primera Instncia t 27 membres reunits en Sales. - Litigis entre Estats Membres. - Litigis entre Estats Membres i la UE. - Litigis entre les Institucions. - Litigis entre els ciutadana si la UE. Banc Europeu dInversions - ... - ... Banc Central Europeu - Funcions bsiques: o Mantenir lestabilitat de preus: objectiu principal dAlemanya que t horror a la inflaci. o Definir i executar la poltica monetria de la zona euro. o Realitzar les operacions de canvi. EL EURO Y LA UNIN ECONMICA Y MONETARIA El valor de lexperincia - Abans de la Uni Econmica i Monetria (UEM) hi havia una uni entre els pasos escandinaus. Els antecedents de la Uni Econmica i Monetria (UEM) van ser: - Acords de Bretton Woods. El cam cap a la UEM (1957-1999): - Al 1957 es va passar del Tractat de Roma al Informe Werner. - Al 1970 es va passar de linforme Werner al Sistema Monetari Europeu (SME). - Al 1980 es va passar de la creaci del SME al Tractat de Maastricht. - Al 1999 es pass de Maastricht al euro. Consell europeu de Madrid (15-16 decembre 1995) - Aprovaci del nom de la moneda nica: EURO - Es va establir la data de linici de la tercera etapa de la UEM: 1 de gener de 1999. - Definici del escenari per a la introducci de la moneda nica. Criteris de convergncia (I): - Estabilitat de preus o ndex de inflaci dun pas no pot superar 1,5 punts el de la mitjana dels 3 EM amb menys inflaci. - Control del dficit

10

Adri Quintana Soms // Curs 2011-12 // Anlisis de lEntorn Econmic o El dficit pblic no pot superar el 3% del PIB del pas. o El deute pblic no pot superar el 60% del PIB. Tipus dinters a llarg termini: o Mxim 2 punts per sobre de la mitjana.

11

Adri Quintana Soms // Curs 2011-12 // Anlisis de lEntorn Econmic

3. EL EURO I LA UNI ECONMICA I MONETRIA La integraci econmica entre estats independents no s nova. La Uni Monetria Llatina, de la que van formar part Frana, Blgica, Sussa, Itlia i Grcia al llarg del 1865-1927. La Uni Monetria escandinava entre Sucia, Dinamarca i Noruega es va mantenir vigent entre 1873 i 1924.Pero potser el cas ms emblemtic sigui el del Zollverein alemany, que va comenar essent una uni fronterera entre els diferents principats alemanys en 1834 i va acabar amb la creaci dun banc central (Reichsbank). El poltic alemany Stresemann es va preguntar a la Societat de nacions on est la moneda europea?. 6 setmanes desprs crack del 29. Amb lacord de Bretton Woods establia disposicions i procediments per a poder governar leconomia mundial. Els sistema va establir tipus de canvi estables i el or va passar a ser el patr de referencia i es consagra la supremacia del dolar. Cam cap a la UEM: - 1957 Del Tractat de Roma al Informe Werner o Estabilitat monetria (Bretton Woods). Or i $ patrons monetaris. o Debilitat de BW: inestabilitat monetria o Turbulncies: revalua el marc, devalua el franc francs Perill preus PAC o Cimera de La Haya (1969): Grup Werner UEM - 1970 Del Informe Werner al SME UEM en 3 etapes per fracassa la primera (reduir marges de fluctuaci monetria, tipus de canvi amb el dolar fixos) quan USA deixa fluctuar el dolar. Serpiente en el tnel. Mecanisme de fluctuaci concertada de les monedes (serpiente monetria) dins duns marges estrets respecte el dolar (el tnel). Fracs al cap de dos anys. Consell Europeu Bremen Sistema Monetari Europeu (1979) -1980 De la creaci del SME al Tractat de Maastricht SME: Tipus de canvi estables respecte al ECU. Fluctuacions controlades pel Mecanisme de Tipus de Canvi (MTC) en una banda del 2,25% (Itlia 6%) Prioritat econmica el control i reducci de la inflaci Acta nica Europea Informe Delors (1988): - Liberalitzaci total dels moviments de capitals - Convertibilitat irreversible de les monedes - Fixaci irrevocable dels tipus de canvi - Possible substituci de les monedes nacionals per una moneda nica. Tractat de Maastricht: Es firma al febrer del 1992. Ratificat per tots els Estats Membres Entra en vigor el dia 1 de novembre del 1993. Constitueix la base legal per a la Uni Econmica i Monetria i la moneda nica Estableix la UEM en tres etapes, que son les segents. Creaci de la UEM i introducci del euro:
12

Adri Quintana Soms // Curs 2011-12 // Anlisis de lEntorn Econmic - - Etapa 1 (1990-1994) Implementaci del mercat interior i eliminaci de las restriccions per una major integraci financera. Etapa 2 (1994-1999): Establiment del Institut Monetari Europeu (IME) per a reforar la cooperaci entre els bancs centrals i preparaci del Sistema Europeu de Bancs Centrals (SEBC). Planificaci de la transici al euro. Definici del futur govern de la zona del euro. Lxit de la convergncia econmica dels Estats membres. Etapa 3 (1999 - ...) Fixaci dels tipus de canvi finals i transici al euro. Establiment del BCE i el SEBC amb una poltica monetria independent. Aplicaci de normes pressupostaries vinculants amb els Estats membres.

Consell Europeu de Madrid (desembre 1995): - Aprovaci del nom de la moneda nica (euro). - Sestableix la data de linici de la tercera etapa de la UEM (1 de gener de 1999). - Definici de lescenari per a la introducci de la moneda. Criteris de convergncia: - Estabilitat de preus: el ndex dinflaci dun pas no pot superar 1,5 punts el de la mitjana dels 3 Estats Membres amb menys inflaci. - El dficit no pot superar el 3% del PIB i el deute pblic no pot superar el 60% del PIB. - Tipus dinters a llarg termini: mxim 2 punts per sobre de la mitjana dels Estats Membres amb lndex dinflaci ms baix. - Estabilitat dels tipus de canvi: mantenir durant dos anys uns marges de fluctuaci dacord amb el SME sense tensions ni devaluacions. - Altres punts a tenir en compte: integraci dels mercats, balana pagaments, costs unitaris del treball i altres ndex de preus. Poltica econmica i monetria: - Article 98: Els Estats membres duran a terme les seves poltiques econmiques amb incites a contribuir a la realitzaci dels objectius de la Comunitat, definits en larticle 2 i en el marc de les orientacions generals contemplades en lapartat 2 de larticle 99. Els estats membres i la comunitat actuaran respectant el principi duna economia de mercat oberta i lliure de competncia, afavorint una eficient assignaci de recursos i de conformitat am els principis enunciats en larticle 4. Uni Econmica i Monetria: representa un pas importantssim cap a la integraci de les economies de la UE i implica la coordinaci de les poltiques econmiques i fiscals, una poltica monetria com i una moneda com. Encara que els 27 Estats membres participen en la uni econmica, alguns pasos han arribat a tenir un gran dintegraci ms alt. Aquests pasos formen la zona Euro. Per qu leuro? Leuro es va crear perqu una moneda nica ofereix molts avantatges en comparaci amb la situaci anterior en la que cada Estat membre tenia la seva prpia moneda.

13

Adri Quintana Soms // Curs 2011-12 // Anlisis de lEntorn Econmic Desapareixen els riscs de fluctuaci i els costs de canvis i es refora el mercat nic, a ms el euro implica una cooperaci ms intensa entre Estats membres i una economia ms estable.

Avantatge de la moneda nica: Majors possibilitats delecci i uns preus ms estables Ms seguretat i ms oportunitats per a les empreses i pels mercats Ms estabilitat i creixement econmic Mercats financers ms integrats Major pes de la regi en leconomia mundial Signe tangible duna identitat. UEM: Coordinaci de les poltiques econmiques dels Estats Qui gestiona el euro? La poltica monetria s responsabilitat del Banc Central Europeu, entitat independent i dels bancs centrals nacionals dels Estats membres que hagin adoptat el euro. Juntament composen el Eurosistema. La poltica fiscal segueix essent competncia dels governs nacionals, si be aquests poden adherir-se a unes normes dhisenda pblica establertes en com acord i englobades en el Pacte dEstabilitat i Creixement. Els governs nacionals tamb conserven la plena responsabilitat de les seves poltiques estructurals, encara que accedeixen a coordinar-es amb lobjecte daconseguir els objectius comuns destabilitat, creixement i treball. El banc central Europeu estableix la poltica monetria, amb lobjectiu primordial de lestabilitat de preus. Dates dintroducci de leuro als Estats membres: 1999: Blgica, Alemanya, Irlanda, Espanya, Frana, Itlia, Luxemburg, Pasos Baixos, ustria, Portugal i Finlndia. 2001 Grcia 2002 Introducci bitllets i monedes en euros 2007 Eslovnia 2008 Xipre i Malta 2009 Eslovquia 2010 Estnia Adopci del Euro pels nous EM: la zona euro no s esttica de conformitat amb el Tractat, tots els Estats membres de la UE han dingressar a la mateixa vegada i que compleixin les condicions necessries (a excepci de Dinamarca i Regne Unit, que han pactat una clusula). Problemes: 1. Aposta molt arriscada: una moneda nica no pot funcionar en una zona monetria que no sigui ptima (no existeix facilitat en els moviments de ma dobra, ni sn possibles les ajudes procedents del pressupost europeu per a contrarestar els efectes dun xoc extern amb impacte desigual). 2. Les observacions que adoptant una moneda com sense una slida coordinaci de les poltiques econmiques i sense poltica fiscal

14

Adri Quintana Soms // Curs 2011-12 // Anlisis de lEntorn Econmic harmonitzada significava comenar la casa per la finestra. Una poltica monetria i una moneda com sn incompatibles amb poltiques fiscals sota interessos nacionals. Paper irrellevant dels criteris de Maastricht per a determinar la capacitat dels pasos per acatar una disciplina financera i fiscal continuades. Leconomia s un procs dinmic: falta de voluntat poltica per a subordinar les finances pbliques nacionals a un marc com que pugui garantir lestabilitat. Sha mostrat incorrecta la presumpci de que una poltica monetria i cambiria niques per a tota la eurozona provocaria cicles econmics ms similars entre els estats Membres. Segons la fase del cicle en la que es trobi cada pas, necessita unes poltiques monetries ms o menys estrictes. Les poltiques monetries i canviries soles, ni poden apropar.... La creaci de la zona euro no ha servit per apropar els spreads dels deutes nacionals al nivell alemany. No ha servit per a blindar als Estats Membres dels embats del mercat i aquesta han acabat essent els nics responsables de la seva poltica econmica i els mercats han acabat discriminant-los. Si un pas t una moneda ms forta del que correspon al seu nivell de desenvolupament i competitivitat acaba vivint per sobre de les seves probabilitats ja que pot evitar la devaluaci de la seva moneda. El Euro ha acabat essent un excellent oportunitat per als que han sabut aprofitar-la i una trampa fatal pels que lhan utilitzat per viure com a rics.

3.

4.

5.

6.

Solucions: Major integraci econmica. Disgregaci de lEurozona. Major integraci econmica: LEurozona ha ents que sha dactuar en els mercats de forma massiva. Desprs duna crisis financera venen ms crisis de deute Inundar de diner el mercat quan hi ha una crisis elimina el problema de liquiditat per no el de solvncia. La sostenibilitat de lrea euro no est garantida sense el retorn a la disciplina fiscal del pacte destabilitat. La participaci del FMI suposa lassumpci del fracs dels mecanismes de disciplina interna. El BCE al acceptar la compra de bons dels estats ha comproms la seva independncia al confondre la poltica monetria amb la fiscal. Propostes: Proposta 1: anullaci de lmits en el dficit i en el deute pblic, i en parallel, fort comproms dels EM a no acudir al rescat de cap pas encara que ho necessiti (difcil de complir ja que hi ha forts llaos comercials, financers i poltics, aix que el rescat resulta ms beneficis). Proposta 2: centralitzaci de la poltica fiscal a nivell europeu. Creaci duna agncia fiscal europea (com el BCE) amb el mandat de mantenir la solvncia dels diferents governs de la Uni (suposa major eficincia). Proposta 3: Creaci dun bo com europeu. La centralitzaci de la emissi de deute pblic limitaria la capacitat de lendeutament dels EM, es 15

Adri Quintana Soms // Curs 2011-12 // Anlisis de lEntorn Econmic reduirien els costs de deute per a molts dells (les dos ltimes propostes suposen una important prdua de la sobirania fiscal pels EM). Proposta alemanya: cada pas publica una llei que limita la seva capacitat dendeutament.

Fons rescat (fins al Juny 2013): Creaci dun Fons de Rescat de 750.000 euros. Crisis del deute grec Principals caracterstiques del blindatge de leuro: MEDE (Mecanisme Europeu dEstabilitat) per 60.000 milions: permet facilitar ajudes als pasos amb problemes. Estar gestionat per la Comissi Europea. Els recursos sortiran dels mercats de capitals o es captaran a travs dinstitucions financeres. La seva activaci estar subjecta a una forta coordinaci per part del FMI. FEEF (Fons Europeu dEstabilitat Financera) per 690.000 milions: consistir en un acord intergovernamental pel que els Estats Membres oferiran garanties per valor de 440.000 milions als pasos de leuro amb problemes per a fer front als venciments de deute o que no es poden acudir als mercants en condicions normals per a finanar-se, encara que estaran condicionats per lestricte compliment duna srie de requisits de reducci del dficit i austeritat de la despesa. El FMI afegir 250.000 milions al fons i tamb ser el responsable per a supervisar juntament amb Brusselles el compliment de les condicions. Reforament de la consolidaci fiscal Reforament del Pacte dEstabilitat i creixement: Impuls de la coordinaci de les poltiques econmiques dels Estats Membres. Millora de larquitectura de governabilitat econmica. Es tracta de reforar el cicle de poltica econmica per una coordinaci prvia que permet corregir els desequilibris macroeconmics i prevenir les desviacions fiscals. El cicle de sis mesos sinicia al mar. El Consell Europeu determinar els principals desafiaments econmics i formular recomanacions estratgiques. Establir una nova base per a la supervisi a Europa. Creaci de la Junta Europea de Risc Sistemtic (JERS), encarregada de la supervisi del sistema financer a la Uni Europea. Est presidida pel President del Banc Central Europeu. Tres autoritats ... 16

Adri Quintana Soms // Curs 2011-12 // Anlisis de lEntorn Econmic

LA POLTICA ECONMICA ABANS I DESPRS DE LA CRISIS: ENCERTS I ERRORS ANTECEDENTS: Un model ce creixement econmic insostenible A lany 97 calia baixar el dficit i la inflaci per poder entrar a la Uni Monetria Europea. La poltica que es va haver de fer va ser de poltica contractiva. Tamb aniria b una crisis a una altra part del mn. Tailndia tenia una falta de liquiditat i el Banc Central ho va fer pblic. Aix va fer que les grans fortunes traguessin els diners del pas i comencs la crisis del sud-est asitic. La crisis va anar molt b per Espanya perqu va baixar el preu del petroli importacions ms barates baixa la inflaci sapliquen poltiques monetries expansives baixen tipus dinters augmenta la inversi privada i el consum privat puja el PIB augmenten les recaptacions de lEstat baixa el dficit pblic. Tipus dinters real = tipus dinters nominal inflaci - Ti real > 0; lendeutament costa diners (normal). - Ti real < 0; lendeutament s gratut (excepcional). Espanya va perdre la poltica econmica, per com que la resta dEuropa creixia ms a poc a poc, el que necessitvem nosaltres no era el mateix que necessitava la resta de la zona euro. 1) LEFECTE SORT: a. Escs creixement dels principals pasos de la UME (2001-05) b. El BCE estableix un baix tipus dinters nominal c. A Espanya el tipus dinters real s negatiu (2002-2006): s llest qui sendeuta i tonto qui estalvia. [Aquesta s la causa de la crisis actual, gran endeutament de les famlies degut als tipus dinters real negatiu]. d. Les famlies i les empreses sendeuten (entitats financeres donen diners a TOTHOM) i: i. Compren un major nombre de bns i serveis (impuls del consum privat). ii. Construeixen i adquireixen un gran nombre dhabitatges. e. T lloc una gran creaci de treball. f. Arriba un elevat nombre dimmigrants, perqu la gent daqu no vol treballar a la construcci. g. Els immigrants compren ms habitatges i bns i serveis. APARENT: CERCLE VIRTUS EN REALITAT (2006): a) El pas viu molt per sobre de les seves possibilitats. Molts anys per sobre de les possibilitats, per amb Zapatero encara ms (fins a un 9% aprox.). b) Espanya t una gran dependncia del finanament estranger. c) El nombre dhabitatges planificats supera en escreix les probablement venudes.

4. Cas prctica: Espanya

17

Adri Quintana Soms // Curs 2011-12 // Anlisis de lEntorn Econmic d) Una gran part dels llocs de treball creats no sn sostenibles en el temps. La nova ocupaci noms afecta al sector de la construcci i voltants. Per tant, en els propers anys es podria perdre fins a 1mili dhabitants, perqu mai hi haur feina per a tanta gent. e) Les entitats financeres han concedit prstecs difcilment retornables. Per tant, si que hi havia crisis financera (encara que no ens en volem adonar). f) No hi ha hipoteques subprime de EE.UU. per si hipoteques made in Spain (al 2006 Espanya planifica 3 vegades ms habitatges per habitant que EE.UU.) La crisis bancria pot ser impressionant. g) El diferencial de inflaci fa que leconomia espanyola perdi de forma continuada competitivitat. Sempre tenim inflaci superior als altres membres de la UE i fa que nosaltres perdem competitivitat.

ACTUALMENT: Espanya consumeix MENYS i estalvia MENYS conclusi: la renda familiar s molt ms baixa (desaparici classe mitjana, els que es pensaven que mai estarien a latur, hi sn els dos membres de la parella). 2) LEFECTE DESGRCIA a. Recuperaci econmica dels principals pasos de la UME b. El BCE augmenta el tipus dinters nominal. c. La pujada del tipus dinters redueix notriament la demanda dhabitatges i provoca u augmenta de la morositat. d. Crisis immobiliria: la oferta supera amb creix a la demanda. Important caiguda del preu de lhabitatge. e. Problemes en algunes entitats financeres: i. Elevades prdues generades pel laugment de la morositat (forat en el balan) i la baixada del preu de lhabitatge. ii. Dificultat per a accedir al finanament estranger. f. El menor creixement del crdit provoca una reducci de la despesa de les famlies i la prdua de llocs de treball. g. Lexcs doferta provoca una reducci del nombre dhabitatges construdes i la destrucci docupaci. h. La baixada del preu de lhabitatge genera un efecte pobresa. Es confiava que les exportacions i la inversi en bns dequip podrien substituir, per sha comprovat que NO poden substituir com a motors del creixement al consum privat i la inversi en construcci (que era el que hi havia hagut fins al moment). INELUDIBLEMENT: CERCLE VICIS LA SORTIDA DE LA CRISIS DESPANYA (2009-2011) 1) SITUACI DE LECONOMIA ESPANYOLA: a. Virus internacional: problemes de solvncia i liquiditat del sistema financer. En primer moment era la crisis de CRISIS DE DEMANDA b. Virus nacional: una economia excessivament dependent del sector de la construcci. CRISIS DOFERTA c. Pas cigala: major dficit en la balana per compte corrent en proporci del PIB entre els principals pasos del mn:

18

Adri Quintana Soms // Curs 2011-12 // Anlisis de lEntorn Econmic i. Relativament redut endeutament de lAdministraci. ii. Elevat endeutament de famlies i empreses. d. Gran dificultat per a trobar nous sectors que impulsin el creixement econmic i el treball com abans ho feia el sector de la construcci. POSSIBLES SOLUCIONS: - Desgravaci per compra de 1r habitatge. - Desgravaci per 2n o 3r o 4t habitatge (turstic). - Banc dEspanya obliga als bancs a donar un volum de crdit hipotecari - Es tornen a donar hipoteques pel 100% del valor. - Tipus dinters al 2 o 2,5% per un perode de 5 anys. - Afavorir al sector turstic. - Impulsar la indstria agroalimentria (Espanya t avantatge competitiu en el sector). - Impulsar indstria qumica i automobilstica. 2) QUI ENS TRAUR DE LA CRISIS? a. Consum privat NO. Les famlies han destalviar per a reduir el seu elevat endeutament. Fins al 2017-18, tornarem a tenir consum privat elevat. b. Inversi en bns dequip NO. Les empreses no canvien la seva maquinria ni expandeixen la seva activitat quan creguin que vendran ms (i aix no passar fins que el consum privat augmenti). c. Inversi en construcci NO. Sobren ms de un mili dhabitatges a Espanya. d. Despesa pblica. s una aspirina necessria per a palliar els efectes de la crisis. No s un remei a mig termini (el dficit pblic NO pot superar el 3% del PIB). e. Exportacions SI. Cap al 2014-15, perqu les famlies han de pagar els deutes i canviar de mentalitat, desprs reactivar el consum privat. 3) COM? (GUANYANT COMPETITIVITAT) - Necessitat: REDUIR COSOTS EMPRESARIALS. a. Disminuint impostos lligats a lactivitat empresarial (principalment societat i quotes a la Seguretat Social). b. Reduir marges de beneficis empresarials. c. Disminuir el salari real dels treballadors. d. Incrementant la productivitat: ms hores de treball, millor organitzaci de la producci, ... e. Eliminar el diferencial de inflaci respecte a la zona euro (aplicar mesures liberalitzadores augmentar compet. en mercat intern). f. Reformant: i. Educaci ii. La forma de proporcionar lenergia als ciutadans. iii. Mercat laboral. iv. Sector pblic.

19

Adri Quintana Soms // Curs 2011-12 // Anlisis de lEntorn Econmic

5. La crisis del deute sobir

La situaci actual era impossible de preveure i sha arribat fins aqu sense saber- ne sortir o solucionar. ANTECEDENTS: Creaci de leuro lany 1999, moneda nica entre diferents estats (11 membres des del principi com: Alemanya, Frana, Itlia, Espanya, Blgica, Holanda, Luxemburg, ...[ara ja en sn 17]). Era un pas per aconseguir el lliure mercat entre els diferents pasos. Shavien trencat les diferents barreres per poder treballar, moure diners, ... El fet de tenir diferents monedes feia que el mercat nic no fos perfecte. Els requisits per entrar a la Uni Monetria sn: - Estabilitat del tipus de canvi. - Dficit pblic inferior al 3%. - Deute pblic inferior al 60%. Els tipus dinters baixos i unes previsions de creixement bones van donar com a resultat laugment de lendeutament (boom del crdit) de les famlies i de les Eas. Les hipoteques subprime sn un dels factors causants de la crisis actual, ja que es van donar crdits a gent que no els podria tornar. Els bancs van titolaritzar aquestes hipoteques i es van comenar a vendre entre els diferents bancs. El problema va aparixer quan les hipoteques, que semblaven que eren AAA, es van deixar de pagar. PRDUA DE CONFIANA Al deixar que Lehman Brothers fes fallida encara va fer que es perds ms la confiana. En aquell moment els governs van comenar a posar mesures per evitar que ans a ms la falta de confiana latent en el mercat: - Gastar per compensar tot el que la demanda i la inversi deixa de fer. - Intentar recuperar/salvar el mercat financer, ja que es comenava a donar el bank run, s a dir, anar a treure tots els diners del banc. Una de les mesures, introduir liquiditat als mercats. DEUTE SOBIR Rescatar bancs i estats ha tingut un cost molt elevat pel conjunt dels estats, per la qual cosa actualment estan molt elevats. Sortir duna recessi causada o provocada per un gran/enorme endeutament de les famlies, les Eas i els estats s molt ms lent i feixuc aconseguir sortir-ne. GRCIA No va entrar a la Uni Monetria en primera instncia perqu no va aconseguir aprovar lexamen. Quan va entrar, va entrar just, i ms tard, lany 2009, es va descobrir que les comptes havien estat falsejades. En realitat el dficit era del 12% (per havia dit que era del 6%) i el deute pblic dun 100%. A partir daquell moment es va comenar a pensar que seria molt difcil que Grcia pogus pagar tot el que devia. A ms, el dficit per CC era molt elevat i tenia poca competitivitat. Tot i aix, Grcia seguia emetent bons pblics (cada

20

Adri Quintana Soms // Curs 2011-12 // Anlisis de lEntorn Econmic vegada amb ms inters). Quan passa a ser massa car emetre bons es comena a pensar que Grcia no podr pagar tot el seu deute. Principis 2010: Grcia no s solvent i no pot imprimir bitllets. Segons el Tractat dAmsterdam, els altres pasos membres no poden pagar els deutes dels altres pasos de la mateixa UE. Tot i aix, per preservar la salut de leuro i per evitar els contagis els altres pasos van decidir ajudar a Grcia i donar-li diners barats per a finanar-se. Els pasos que pateixen ms el contagi sn Irlanda (gran bombolla) i Portugal. Maig 2010: els pasos membres de leuro van decidir ajudar a Grcia, tamb van obligar al pas a reduir despeses i a augmentar els ingressos, s a dir, reduir personal i sous dels funcionaris, augmentar impostos, lluitar con el frau fiscal, ... Novembre 2010: Irlanda demana el rescat, perqu ning comprava el seu deute, el tipus dinters anava augmentant i lendeutament de lestat+famlies+Eas era enorme. Les mesures aplicades per Grcia desprs de ser intervinguda/rescatada noms van funcionar en un primer moment, per no a mig termini. El BCE s lorganisme que pot prestar crdit sense fi, per tant, es va crear: - Facilitat Europea dEstabilitat Financera (FEEF): fons de lEurozona dotat amb 550 mil milions (per 110 ja van directament a Grcia), perqu es va veure que no noms shavia de fer el rescat de Grcia, sin que shavia de fer el de Irlanda i el de Portugal i un segon a Grcia (actualment). Juliol 2011: segon rescat de Grcia per 109 mil milions deuros. Juliol 2011: es decideix que el FEEF pugui recapitalitzar els bancs i comprar deute pblic en el mercat secundari. La uni fiscal de la UE seria desitjable, per hi ha pasos que no volen perqu sn ells qui hauria de pagar als pasos que fan malament. - El problema es trasllada als bancs, ja que sn els possedors del deute. Si els ttols no sn pagats o es devaluen, els bancs han de provisionar prdues, s a dir, dedicar una part del benefici a aquest aspecte (-capital).

21

Adri Quintana Soms // Curs 2011-12 // Anlisis de lEntorn Econmic QU FER? - Efecto polizn: rebo el rescat i sense retallar ni aplicar mesures reals, segueixo gastant com fins ara. - Moral hazard: risc moral que tenen aquests pasos que reben les ajudes. - Efectes collaterals: sanejament del sector pblic = frenades de leconomia. Incentivaci del creixement = agreujament situaci pressupostria.

22

Adri Quintana Soms // Curs 2011-12 // Anlisis de lEntorn Econmic

El mercat de treball no funciona i actualment ja estem prop dels 5 milions daturats. La taxa datur a nivell espanyol s ms del 20%, per a nivell de la OCDE del 8,5%, per tant, tenim ms del doble daturats. Pel que fa a la taxa datur del jovent, la diferncia encara s ms alta entre Espanya (41%) i la mitja de la OCDE (16%). De tots els aturats, la taxa datur de llarga durada tamb ha augmentat i tamb hi ha una gran diferncia entre Espanya (45%) i OCDE (32%). La classificaci que estableix lEnquesta de Poblaci Activa (EPA), de periodicitat trimestral i feta directament a les famlies. La poblaci es divideix entre poblaci major de 16 anys i els menors. Dels majors els dividim entre actius i no actius (no volen treballar). Entre els que treballen o volen treballar hi ha ocupats o aturats. Els que ocupats poden ser assalariats o per compte propi. Tamb es pot treure informaci de les llistes de latur, per no s tan fiable tot i que es publiqui mensualment. El treball temporal s una anomalia a nivell espanyol, perqu tenim un 25% mentre que a la OCDE s del 12%. El treball a temps parcial s molt poc en relaci a la OCDE, tot i que ha anat apropant-se a la mitjana. CONSTATACIONS: 1) Taxa datur anormalment alta. Aquesta dada actualment s del 21% o ms, i s preocupant perqu estem per sobre de Grcia, un pas que es troba en una situaci pitjor a la nostra. La dada histrica ens diu que des que es va morir el general Franco no shavia tingut una taxa datur com lactual. 2) Atur molt sensible a les variacions de leconomia (augment del PIB) Segons la Llei de Okun s una relaci entre la variaci de la taxa datur i el creixement del PIB real. Podem veure que la lnia que representa Espanya ha de tenir un creixement del PIB del 3% per reduir taxa datur, mentre que a la UE-12 noms necessita un creixement del 1,5% per reduir taxa datur. 3) NAIRU (Non Accelerating Inflation Rate Unemployment), taxa normal datur en un pas. Anormalment elevada. Aquest nombre ens indica que a Espanya amb una taxa datur dentre 15% i 13% podrem dir que hi ha una taxa datur dequilibri enorme en relaci a EUA o Europa (entre 4% i 6% en tos dos casos). Per sobre de la NAIRU no hi ha immigraci, perqu no troben feina, mentre que per sota hi ha immigraci important. 4) Rigidesa dels salaris Durant els ltims anys, des de 2001 fins a 2009, els salaris han augmentat a nivell espanyol i molt ms que a la UE, Frana o Alemanya. En lloc de baixar salaris es redueix locupaci i per tant, augmenta latur de forma molt clara en moments de crisis. Aix ho veiem quan apreciem que els salaris negociats en negociaci collectiva no tenen cap relaci amb la situaci econmica. A altres pasos com Alemanya sha fet duna altra manera. Sha redut el sou pagat per les empreses, per no sacomiada a ning perqu lestat paga la diferncia (o 23

6. El mercat de treball

Adri Quintana Soms // Curs 2011-12 // Anlisis de lEntorn Econmic prcticament tota). Tamb es poden fer menys hores laborals, per de totes maneres simpedeix que creixi latur i que la gent estigui a les oficines de treball. Sn ms de 5 milions (dels ms de 20 milions de treballadors a Espanya) que estan sota un conveni, per tant, sn aquests els que no shan vist ajustats, sin que han estat ms afectats els altres, els que no estan sota conveni i poden ser tractats segons cada empresa en concret. La taxa datur per sexes ens ensenya que les donen no han notat tant la crisis, ja que partien duna taxa superior i estan a nivell de mitjana actualment. Laltre grup ms afectat s la joventut, ja que gaireb un 50% estan aturats. Tamb sha vist afectada la taxa datur dels analfabets o amb estudis primaris, que ha augmentat exponencialment. Tamb han augmentat de manera clara les persones que es troben aturades sobre ms dun any. Degut a laugment de laturat de llarga durada hi ha diferents mtodes per no deixar de cobrar mai, encara que mai es trobi feina. Totes les opcions sn prorrogables, per en conjunt incentiven a no treballar. Es cobra: - Prestaci contributiva. - Subsidi. - Renda activa agrria. - Renda activa dinserci (noms el poden cobrar els pagesos de Andalusia o Extremadura, i els requisits sn mnims). En relaci a alguns estudis, com ms subvencions hi ha ms sincentiva a que hi nhi hagi encara ms, per tant, shauria de discutir quina s la soluci. 5) Dualitat fixos/temporals La contractaci temporal a Espanya s anormal en comparaci a la OCDE. Els contractes fixos shan vist afectats ms tard que els temporals i duna manera molt ms feble. Aix s a conseqncia de la diferncia de cost de lacomiadament per part de lempresari. En tots els sectors es dna la temporalitat, per s exagerat en sectors com construcci i serveis, i una mica menys en indstria. 6) Baixa productivitat (PIB/Q) Els treballadors estrangers shan situat en llocs de treball com treballadors de la llar. Shan situat en sectors de baixa productivitat, per la qual cosa no sha vist reflectit laugment de treballadors amb la producci i laugment de leconomia espanyola. RESUM DE MESURES DE LA REFORMA LABORAL Pretenem que el mercat funcioni millor, sobretot eliminant les dues anomalies que afecten al mercat laboral: dualitat + rigidesa de salaris. Tindrem un mercat ms flexible que sadaptaria millor i que donaria feina a ms gent. Els sindicats espanyols sn molt ms conservadors, llarvos als governs els hi costa molt implementar reformes i les reformes que hi ha hagut fins ara (contractes, reducci dualitat, reforma de la negociaci collectiva, ...) no han servit de res, per ser massa tmides. A ms, els sindicats han creat oposicions, que defensen als treballadors privilegiats (que porten molts anys a lempresa i

24

Adri Quintana Soms // Curs 2011-12 // Anlisis de lEntorn Econmic sn cars dacomiadar) i no tracte de canviar els problemes importants relacionats amb latur. Cal flexibilitzar el mercat de treball, aix no afectar als treballadors. POSICI COMPETITIVA INTERNACIONAL Espanya que sempre havia estat en una posici coherent amb la seva renda per cpita, est a poc a poc perdent posicions. Quines sn les raons per baixar en el rnquing: - eficincia del mercat de treball: resistncia molt gran a modificar una legislaci que evoca a un 20% dels que volen treballar a no trobar feina. s una situaci no noms econmica sin que evoca problemes socials. - Estabilitat macroeconmica. - Eficincia del mercat de bns. - ... La mentalitat dels sindicats s la ms estesa en la mentalitat de la gent. Les reivindicacions i les demandes en lmbit laboral: - Ni un acomiadament collectiu ms (contra els expedients de regulaci del treball). - Convertir els treballs temporals en fixes i fixes discontinus. Proposem un nic contracte indefinit, amb un salari no inferior 1.200-1.300. - Increment de les indemnitzacions per acomiadament a 45 dies per any treballat.

25

 (by Joan Miquel Hernndez Gascn) s una lnia bsica de la poltica industrial. En les economies desenvolupades estan succeint tres coses: globalitzaci (poltiques dinternacionalitzaci), canvi tecnolgic (responen posant en marxa poltiques dinnovaci) i canvi de model industrial (acompanyar a les indstries al llarg del canvi). 1. Introducci Espanya i Itlia concentren el 80% de la facturaci europea de motocicletes, que representa el 50% de les motocicletes en circulaci. La concentraci productiva no es dna en dos pasos, es dna en certes regions (Emilia-Romagna, Veneto, Toscana i Catalunya). Els clsters sn conjunts dempreses del mateix sectors que tendeixen a ubicar- se en entorns propers, ja que els hi surt a compte. La poltica de clsters ha de tenir en compte que s un fet que sha donat al llarg de la histria (gremis). Alfred Marschall: hi havia una alternativa en termes deficincia competitiva, concentrar grans empreses de diferents dimensions que completaven la cadena de valor. Giacomo Becattini:aquells territoris on hi havia un conjunt de PIMES es mostraven ms flexibles i tenien ms capacitat de reacci davant canvis en el mercat. Michael Porter: anlisi de territoris on hi havia empreses PIMES eren ms efectius que altres menys industrialitzats. Un clster s una concentraci geogrfica dempreses interconnectades, provedors especialitzats, empreses de serveis i institucions associades. Quan en un territori es dna tot aix, sorgeixen al seu voltant empreses que donen serveis a les primeres empreses i fins i tot institucions destinades a millorar lactivitat de les empreses. Porter parla de clsters com un conjunt dinmic i dinteracci entre empreses. Per qu sn importants els clsters? Per a les empreses i la comunitat perqu: o Incrementen la productivitat: Millor accs a factors de producci i personal especialitzat Coneixements contextuals (savoir faire collectiu) Presncia de provedors especialitzats Facilitat daccs a la tecnologia (centres tecnolgics, institucions de suport...): al voltant de les indstries apareixen centres tecnolgics destinats a donar suport a la indstria. Estmul a la creaci dinfraestructures especialitzades. o Milloren la capacitat dinnovaci Proximitat del competidors: ms pressi per innovar (proximitat geogrfica fa que els competidors puguin veure les tecnologies dels competidors). Rpida circulaci dinformaci: difusi tecnolgica o Estimulen la creaci de noves empreses (spin-offs) Ms facilitat per a laparici de spins-off

7. Clsters i competitivitat: el cas de Catalunya.

Adri Quintana Soms // Curs 2011-12 // Anlisis de lEntorn Econmic Presncia de provedors, personal especialitzat Institucions de suport: disminueix les barreres dentrada Circulaci dinformaci: augmenta el dinamisme empresarial i les oportunitats de negoci.

Per als policy makers i clusters practitioners perqu permeten economies descala en: o Entendre el negoci i les seves problemtiques (estratgia) o Actuar amb un grup homogeni dempreses facilitant el canvi estratgic En realitat, qu s un clster? s una eina per tal dentendre un negoci i dissenyar i implementar poltiques de millora de competitivitat. Ms enll daquesta realitat econmica, la poltica de clsters s una eina, un instrument per a treballar i que ens permet entendre un negoci i dissenyar poltiques que sadaptin a les necessitats de les empreses. Objectiu ltim Competitivitat Segmentar per negocis i Estratgia Estratgia no per Negoci dxit o de empresarial sectors futur en estadstics aquest negoci Clster Instrument: lloc per parlar sobre estratgia en grup i executar accions coherents amb lestratgia No hi ha sectors bons i sectors dolents. No hi ha empreses que per pertnyer a un sector estiguin condemnades a mort . Hi ha empreses que segueixen lestratgia adequada i nhi ha que no- Se li ha donat (des de sempre) molta importncia al sector de lautomoci i aeronutica i sha descuidat empreses del sector txtil. Encara que empreses com Mango o Desigual puguin facturar deu cops el que factura una empresa dautomoci. El clster no potencia un sector, sin la millor estratgia competitiva en un moment concret. Sha de treballar en els negocis que es tenen en el territori (si ens centrem en laeronutica, veiem que el volum que es factura a Catalunya s

27

Adri Quintana Soms // Curs 2011-12 // Anlisis de lEntorn Econmic molt petit en comparaci en el volum total que factura el sector, per cal centrar- se en all que t el territori). Elements de la poltica industrial regional basada en clsters: La millora de lentorn competitiu: depn de la competitivitat de lempresa i de la qualitat de lentorn (dotaci infraestructures, centres tecnolgics, dinnovaci, factors de treball...). La delimitaci territorial i productiva: agrupacions dempreses que acostumen a estar agrupades territorialment. Tot i que no s una poltica macrosectorial. La promoci i millora de les relacions interempresarials: poltica de cooperaci entre empreses. La coordinaci pblico-privada. 2. La poltica de clsters fins al 2009 La poltica de clsters est de moda en tot el mn. Sarriba a la conclusi que la concentraci de clster genera beneficis, no tan sols per a les empreses, sin per al territori. Catalunya s pionera en aquest tipus de poltiques. Els clsters com a eina per al desenvolupament econmic regional: Clsters Iniciativa cluster: projecte que posa en marxa el govern per a augmentar la competitivitat entre les empreses. Organitzaci de clster: quan la iniciativa ha sigut un xit, sn els mateixos empresaris qui volen continuar amb aquestes poltiques ja que els beneficia. A Europa hi ha ms de 2000 clsters regional i el 38% de locupaci a nivell europeu treballa per aquests. Evoluci de les poltiques de clster a Catalunya: Enfocament microclster: un clster petit permet una millor aproximaci a la idea de clster. Combinaci danlisi i procs: o Anlisi: Definici i mapejat del clster Anlisi del negoci i de les tendncies de futur Anlisi de la rendibilitat de la indstria Anlisi de lentorn de negoci local (diamant) Anlisi de la competncia Benchmarking internagional Definici de les millors opcions estratgiques. o Procs: Motivaci de les empreses Ruptura del saber convencional. Exemple: el 80% de la producci daixetes es concentra al Baix Llobregat. Per lassociaci representativa del sector estava situada a Madrid. Com pot ser? A Madrid els van dir que no tenien ni idea del sector, que els interessava estar aprop del Ministeri dIndstria per aconseguir que aquest establs regulacions per a reduir les importacions de la Xina. La ruptura del saber convencional consisteix en pensar 28

Adri Quintana Soms // Curs 2011-12 // Anlisis de lEntorn Econmic entre tots junts el que es podia fer dara endavant per a reduir les importacions xineses sense pressionar al Ministeri. Estmul del canvi estratgic Creaci de lideratge privat. Elaboraci dun mapa de Sistemes productius Locals Industrials de Catalunya (2005): trobem 42 Sistemes Productius Locals (microclusters), que reunien 9000 establiments industrials amb 235.000 treballadors (38% de locupaci catalana). Creaci de dues rees Eina per al canvi estratgic: NON (noves oportunitats de negoci): lnia de subvencions (fins a 60.000) per a les empreses a canvi de que facin dues coses: Canvi estratgic: o Pla estratgic o Pla de negoci Canvi estructural: o Inversi en equipament o Consultoria externa o Formaci Ad hoc o Certificaci i homologaci de producte o R+D Totes les regulacions han destar dins de la normativa europea (no es pot atemptar contra el lliure mercat). Programa de noves oportunitats de negoci: el cas de Vilardell Purti s una empresa que fabrica cargols per a lautomoci. Per va veure una nova oportunitat en la producci de cargols per a implants dentals. Un altre cas s la marca de roba Sita Murt o lempresa dedicada a la producci de recipients per a cuinar Lekue (present a botigues com Vinon i presncia en el mercat japons). Bventura era una empresa del sector metallrgic amb experincia en el camp de la mecanitzaci i del degollatge de peces metlliques. Doncs ha trobat una nova oportunitat dins del sector mdic. Altres casos: Ripleg, Tecniplan Lnia de dinamitzaci de clsters: Objectiu: impulsar projectes transformadors, nous, dalt impacte, alineats amb els reptes estratgics de les empreses. No activitats rutinries. Tipologia de projectes: foment de la internacionalitzaci, de la innovaci, canvi estratgic. Intelligncia de mercat: agrupaci segons el mateix client. Per exemple, la creaci dun nou clster de productes infantils: un conjunt dempreses de diferents sectors sagrupen per a realitzar un estudi de mercat sobre tendncies i comportament del mercat infantil. Un altre cas es el projecte FITEX HONG KONG: plataforma daprovisionament dempreses txtils dIgualda per anar a comprar a la Xina i aconseguir un preu millor. Un altre exemple de projectes s la formaci directiva amb ESADE o distribuci conjunta de 18 empreses que tenen com a client final un perfil concret de consumidor. Resultats desprs de la realitzaci de ms de 50 iniciatives de reforament competitiu a nivell de clster: Per a ladministraci: 29

Adri Quintana Soms // Curs 2011-12 // Anlisis de lEntorn Econmic o Modificaci i millora del dileg amb les empreses o Millor coneixement de les problemtiques estratgiques i competitives de les empreses o Identificaci i creaci dinstruments de suport especfics a les empreses. Per a les empreses: o Reflexi sobre el propi sector i ajuda especfica per al canvi estratgic o Possibilitat de participar en iniciatives de cooperaci pre- competitiva o Reforament de les infraestructures sectorials.

3. Necessitats de canvi: Factors endgens (relacionats amb la metodologia del treball) o Dimensi reduda dels projectes o Resultats fonamentalment immaterials o Escassa visibilitat de les iniciatives o Lideratge sempre pblic i falta de relleu empresarial o Insuficients instruments dins de lAdministraci o Falta de planificaci estratgica i davaluaci de resultats. Factors exgens o Multiplicitat diniciatives o Canvi a nivell europeu (iniciatives excellents i de ms dimensi, professionals Canvis a nivell europeu: la nova agenda europea per als clsters impulsant els Word - Class clusters Professionals del clster managers: gestors professionals de clusters per a impulsar la relaci i el treball dins de les indstries. Foment de les relacions transnacionals entre clsters Augment de la dimensi de les iniciatives ja que la Uni Europea vol la cooperaci entre pasos. El canvi de model industrial ha fet que la frontera entre indstria i serveis shagi difuminat. La indstria sha de centrar en activitats de ms valor afegit realitzades directament per les empreses amb marca de canal. El model industrial est canviant significativament. La nova indstria s aquella en que la part industrial i la de serveis destinats a la producci sn complementries i existeix una relaci dinterdependncia entre elles. 4. La poltica de clsters a partir del 2009 Hem deixat de treballar de microclsters per a passar a: Un enfocament dopci estratgica (empreses que comparteixen estratgia). Un enfocament de mercat final (comparteixen el client final) Els factors claus dxit duna iniciativa: Definici de lmbit del negoci: no equivocar-se a lhora de decidir el negoci amb el que vull treballar o les empreses a les que agrupo.

30

Adri Quintana Soms // Curs 2011-12 // Anlisis de lEntorn Econmic Estratgies de futur per a lempresa: ser proactius, buscar estratgies comuns. Pla dacci: de lanlisi conjunt, les empreses generen un pla dacci que les ajudi a millorar. Per aix sha dinvolucrar a lempresa Involucraci i motivaci de les empreses: detectar si entre el grup hi ha un nucli dur de persones que estan disposades a seguir-nos al llarg del cam, que un cop marxem segueixin treballant conjuntament. Nucli dur empresarial: Encaix dins de les estructures existents Organitzaci i governance Finanament Pla daccions prioritires per al clster: Eix 1: foment del networking: Eix 2: actuacions per al reforament de la competitivitat Eix 3: Clusters amb enfocament de mercat final: associaci de nens Funcions del clster manager: Donar visibilitat al clster Promoci i gesti de projectes Com es finana un clster? Aportaci fixa en despeses destructura Mxima aportaci per projectes (cada cop menor) Potencials clsters de nova generaci a Catalunya: Major dimensi de mercat Iniciatives definides per aspectes estratgics i de mercat Enfocament cross-sectorial Vocaci dactuaci transnacional Institucionalitzaci del clster (nicament amb lideratge privat) Gesti professionalitzada Co-finanament decreixent. 5. Conclusions La nova indstria requereix noves anlisis i instruments. El clster s leina (i no el resultat) per a dissenyar i implementar iniciatives de reforament de la competitivitat. El treball en clsters crea un circuit de sedimentaci del coneixement acumulat Les poltiques de clsters no sn esttiques sin que han devolucionar i adaptar- se als canvis en els models de negoci i lentorn local.

31

 Caracterstiques: - Finana poltiques europees (no noms el cost administratiu). o La poltica agrria com. o Finanament als pasos menys desenvolupats (pasos que tenen una renda inferior al 90% de la mitja europea). o Finanament a les regions menys desenvolupades. (zones que no arriben al 75% de rendes de la mitja europea). - Monoltic (ja no tant monoltic i ms duoltic, perqu ja no noms es dna a lagricultura, sin que tamb existeix la poltica estructural entre daltres). - Quantitat dbil (<1% de la riquesa nacional i no pot passar de 1,24% de la riquesa nacional). 140 mil milions d s poca quantitat per tota la Uni Europea. - + o 270 per habitant (cost que tenim tots els habitants per ser europeus). - Sistema democrtic (que tothom spiga quina part dels impostos van a UE). El parlament s lltim organisme que t el poder daprovar el pressupost de la UE, controlat per la Comissi. El pressupost de la Uni Europea finana: - Les gesti dels recursos naturals. o Poltica agrcola, mediambiental, nuclear, ... - Limpuls al desenvolupament econmic i la cohesi. o Poltiques que puguin recolzar el desenvolupament dels estats membres ms dbils. o Sn Fons Estructurals com FEDER o FEGOA. - El comer i les ajudes a tercers pasos. o Poltica comercial comuna, es decideix i es finana per la Uni Europea, en cap cas sn els estats per separat qui negocia amb els pasos vens. o Hi ha la poltica de vecindad que permet negociar, a travs de la UE, els possibles conflictes o acordar abans que existeixin amb els pasos vens. o Primera potncia comercial del mn: lder en exportaci i segons en importacions. - El foment de la competitivitat. - La creaci i desenvolupament duna zona de llibertat i justcia. o Tothom pot votar all on aconsegueixi la residncia, igual que tamb es pot presentar per aquell poble o per aquell pas a nivell europeu. - El funcionament de les administracions de la UE. o Els funcionaris estan molt ben pagats i potser haurien de cobrar menys. Fins al tractat de Lisboa hi havia, dins de la Uni Europea 3 poltiques ms importants: - Comunitari

8. El pressupost de la Uni Europea

Adri Quintana Soms // Curs 2011-12 // Anlisis de lEntorn Econmic - - Poltica europea de seguretat Poltica de seguretat interior.

Principis pressupostaris: - Unitat. Noms nexisteix 1 (amb una petita excepci). - Universalitat. (TOTS els ingressos i despeses). - No afectaci. (un ingrs no est afectat per una despesa, el que es recull per X no sempre va per Y). - Anualitat. (amb perodes dun any). - Equilibri. (ha destar equilibrat perqu la UE no es pot endeutar). - Especificaci. (cada despesa est especificat i explicat en cada captol del document). Crisis pressupostria (any 80) - Conflictes entre el Parlament i el Consell de Ministres a lhora daprovar el pressupost. - Desequilibris pressupostaris. - Inadaptaci dels recursos a les necessitats de la Uni Europea. - Dos tipus de despeses fins al tractat de Lisboa: o Obligatries.- clarament definits i pactats pels tractats (agricultura, ...). o No obligatries.- despeses de competitivitat, que podien variar i eren qui podia. Evoluci del sistema financer de la Uni Europea - Aven cap a la unificaci dels instruments pressupostaris. - Progrs cap a lautonomia financera. El paquet DELORS - Lmit de recursos propis en una funci del PNB de la UE (1,24%). Avui 1,27% PNB o 1,24% RNB. - Introducci de les perspectives financeres. (ja no sha de discutir cada any, sin que est pensat a 7 anys). - Correcci de la recaptaci dIVA. Al entrar en la UE saugmenta loferta a Espanya i creix molt la base imposable en el PNB dels Estats Membres. En teoria ens tocava percebre molts diners, per com que la base imposable de la UE dins del nostre IVA era del 1,5% no va ser aix. Desprs es va reduir fins al 0,5% i ja vam passar a cobrar. - Nou recurs basat en el PNB dels Estats Membres. - Soluci als problemes britnic i alemany. o Britnics. La sra Thatcher es queixava que UK pagava molt per ingressava molt poc. Aix era degut que el 75% de les poltiques de la UE anaven a poltiques agrcoles i all no nhi havia. La soluci va ser tornar part del pressupost a UK, encara es fa, per ja no t sentit perqu les poltiques agrcoles suposen molt menys del 75%. - Control de la despesa agrcola. No ha crescut des del 2000 i potser des dabans tampoc.

33

Adri Quintana Soms // Curs 2011-12 // Anlisis de lEntorn Econmic - Introducci del PMA (Percentatge Mxim dAugment) de los GNO (Gastos No Obligatorios).

Nou sistema de recursos propis (Consell de Berln, 2002) - Mantenir el lmit mxim dels R.P. Al 1,27% del PNB (modificat en el 2006 al 1,24% de la RNB). - Augmentar les despeses per recaptaci dels RPT (Recursos Propis Tradicionals) del 10% al 25%. - Reduir el tipus mxim dIVA al 0,75% al 2002 i al 0,5% a partir de 2004. A partir de 2007 el 0,3%. - La comissi estudiar la creaci dun nou recurs. Estructura del marc financer per categories de despeses - Rbrica 1: o Competitivitat per al creixement i locupaci. (I+D, educaci, ...) o Cohesi per al creixement i locupaci. (fons estructurals, ...) - Rbrica 2: o Protecci i gesti dels recursos naturals. - Rbrica 3: o Ciutadania, llibertat, seguretat i justcia. - Rbrica 4: o La Uni europea com a soci mundial. - Rbrica 5: o Despeses administratives. Funcions de la PAC: - Mesures de recolzament als mercats. - Pagaments directes. La UE com a soci mundial: - Poltica de vecindad. - La UE i la cooperaci al desenvolupament. - Acords multilaterals. - Acords dassociacions. Recursos propis: - Recursos propis tradicionals (RPT) o Drets dimportaci de productes industrials (aranzels). o Exaccions reguladores agrcoles. o Percentatge uniforme sobre la base imposable de lIVA. o Percentatge uniforme (0,73%) sobre la RNB de cada Estat Membre. (76% del total dingressos). - Altres: o Impostos funcionaris institucions. o Contribuci de pasos tercers participaci poltiques comunitries. A la Uni Europea els pasos que aporten ms sn els sn ms grans i els que tenen una economia en millor estat. Per tant, podem dir que Alemanya paga gaireb un 20%, Frana es troba en segona situaci i el que paga menys s Malta.

34

Adri Quintana Soms // Curs 2011-12 // Anlisis de lEntorn Econmic Criteris de convergncia: - Estabilitat de preus. La inflaci no pot superar en 1,5 punts la mitjana dels 3 estats membres amb menys inflaci. - Control del dficit. El dficit pblic no pot superar el 3% del PIB del pas i el deute pblic no pot superar el 60% - Tipus dinters a llarg termini. - Estabilitat dels tipus de canvi. - Altres desenvolupament a tenir en compte. o Control de la balana de pagament. Es va fer la vista grossa i es va ser ms flexible. A conseqncia sha donat la crisis i ens s ms difcil arreglar-la.

35

 Les previsions sn que globalment es tornar a crixer, per qui tornar a crixer sn els pasos emergents i les economies desenvolupades segueixen per sota el seu potencial econmic. Per tant, no es pot dir que shagi acabat la crisis. Els problemes ms importants es donen a la zona euro, per no noms a la zona euro, perqu tamb es dna a EUA. La zona euro ha de crixer el 2011 al 1,6% i el 2012 al 1,1%, per tant, shauria destar entre el 2,5% i 3,5%. EUA hauria de crixer el 2011 un 1,5% i el 2012 un 1,8%. Dins de la Zona Euro hi ha diferents grups que tiren de maneres diferents. El grup fort format per Alemanya, Frana, ... es creu que estaran per sota del seu potencial, tot i que durant el 2010 va crixer un 3,6%, per pels segents anys un 2,7% i un 1,3%. El grup dbil format pels pasos rescatats (i ara shi afegeix Espanya i Itlia) poden estar durant el 2011 en negatiu (els rescatats), mentre que els altres es mantindran entre el 0% i 1%. Les expectatives de Jap a mig termini no sn res de laltre mn, tot i que a curt termini hauria daugmentar, aquest augment s degut al rebot que fa leconomia nipona desprs del desastre natural. Anglaterra est en la mateixa situaci que la zona euro tot i tenir una moneda prpia, per degut a la seva forta integraci econmica a la zona euro, fa que es mantingui en registres molt semblants als dels pasos de la zona euro. Altres pasos com Sucia, Canad i daltres creixen tranquillament, tot i aix, sn excepcions i no sn potncies econmiques (tot i formar part dels pasos desenvolupats) com zona euro o EUA. Pel que fa als pasos emergents, tots estan creixent molt i molt b. Xina s la que t un creixement ms elevat, per tan sols notaran una baixada degut a la proximitat de la zona euro sn els pasos de lest dEuropa. Els pasos que tiren de leconomia mundial sn: Xina, Brasil, Mxic, ndia, Rssia, ... Els pasos que reben les exportacions dEspanya sembla que comencen a deixar de comprar, per tant, en un futur lnica fora del PIB que aguantava sembla que deixar de fer-ho i per tant, les expectatives baixen i ens diuen que el creixement ser inferior al 1%. Espanya s lnic pas dels dbils que aguanta la fora de les exportacions, fins a augmentar-les dabans de la crisis, tot i reduir les importacions degut a la crisis. Ms del 50% de les exportacions dEspanya van a 5 pasos: Alemanya, Frana, Itlia, Anglaterra i Portugal. Per tant, som molt dependents daquestes economies, que si van b compraran i si aquestes no van b no comprarem. CRONOLOGIA DE LA CRISIS (Fons per a lEstabilitat Europea) - Novembre 2009

9. Previsions FMI

Adri Quintana Soms // Curs 2011-12 // Anlisis de lEntorn Econmic o Desprs dunes eleccions el nou govern grec revela que el vertader dficit pblic de Grcia podia superar el 10% del PIB. Maig 2010 o Desprs de perdre lexcs als mercats, Grcia rep un paquet dajudes financeres de 110 mil milions d procedent de la Zona Euro i del FME al 5% o 6% (els mercats demanaven 13%). o Es crea el Fons per a lEstabilitat Financera Europea (FEFE). o El BCE inicia el Programa de Mercat de Valors (PMV) (Securities Markets Program, SMP). Actua de prestemista en darrera instncia, s a dir, proporcionar diner al sector financer per evitar fallides o proporcionar diner als estats perqu demanen molts interessos a aquests estats. o Que el BCE doni diners als estats s una manera de crear grans inflacions, per tampoc arribar als 1000% que es donaven en poques de post-guerra o a Argentina. Novembre 2010 o Irlanda perd laccs als mercats i rep un paquet dajuda financera de 85 mil milions d procedent de la zona euro i FMI. o El problema dIrlanda era que el sector financer shavia de rescatar perqu no es podia deixar que fes fallida Maig 2011 o Saprova un pla dajuda financera a Potugal per valor de 78 mil milions d.

FONS EUROPEU FINANCERA EUROPEA (FEFE) - El Fons Europeu per a lEstabilitat Financera (FEFE) es va crear per ajudar a Grcia per en aquells moments ja es prvia que shagus dajudar a altres pasos. - T la seu a Luxemburg, t uns 25 treballadors i el Director Executiu s Klaus Regling, abans era director sassumpte econmics i financers de la Comissi Europea. - Est format per un representant de tots els 17 pasos de la zona euro ms algun observador de la comissi Europea. - Funcions del FEFE: o Proporcionar recursos per a aquells pasos de la zona euro que es trobin amb problemes financers. o A partir de juliol i octubre 2011 es va ampliar els usos possibles. o Tamb pot recapitalitzar bancs o donar-los ajuda, primer dna diners a lestat i desprs lestat ho dna al banc en qesti. o Tamb pot donar el seu servei a pasos que encara que no estiguin en un procs de rescat per que estiguin en una mala situaci. - Si un pas perd laccs als mercat de finanament a uns tipus raonables pot sollicitar ajuda del fons - Per sollicitar el prstec, lestat en qesti ha danar a la comissi europea i negociar les condicions que se li posen. Accepta les condicions i ha de ser aprovat per tots els membres de la zona euro. - Les ajudes del FEFE es regeixen pel principi de condicionalitat, s a dir, lacord estableix determinades mesures estimades necessries per a millorar la seva situaci econmica.

37

Adri Quintana Soms // Curs 2011-12 // Anlisis de lEntorn Econmic - Ajustos de poltica fiscal per sanejar les comptes pbliques (dficit i endeutament) i les reformes estructurals necessries per a millorar la productivitat del pas i la seva competitivitat a nivell internacional (endeutament respecte lexterior). Fins a loctubre de 2011, abans de la seva ampliaci, el FEFE tenia capacitat de prstec de 440 mil milions d. La xarxa de protecci arribava als 750 mil milions d aportats pel FMI i Mecanisme Europeu. A excepci dEstnia, tots els pasos de la zona euro aporten al fons quantitats proporcionals (no exactament proporcionals) al seu PIB. A ms a ms, el FEFE emet bons que sn venuts al mercat de capitals. Sels hi ha atorgat AAA per les agncies de rating. Mitjanant lemissi de bons es podria arribar a garantir una quantitat de fins a 780 mil milions d. A finals doctubre es va decidir augmentar la capacitat de prstec fins a 1 bili d. Amb aix es va buscar tenir recursos suficients per a poder ajudar a economies de major mesura, si fos necessari, com Espanya, Itlia o Blgica. El FEFE no pot fer fallida perqu si Grcia no pot pagar la resta de pasos es veuran obligats a posar els diners que Grcia deixa de pagar. Fins al moment, el FEFE noms ajuda a qui ho demana, desprs de la negociaci dunes 3-4 setmanes, i subjecte a unes condicions. Si el pas subjecte al programa incompleix les condicions, lajuda seria interrompuda i hauria de renegociar-se un nou programa. Els terminis eren de 7 anys i mig, per es va decidir ampliar fins als 15 anys de mitjana i en alguns casos concrets fins als 30 anys. Es donaven 3 problemes: o Ajudar a les economies amb problemes (no estava clar que Grcia sen sorts). A Grcia se li permet no pagar el 50% dels crdits que el sector pblic deu. o Recapitalizaci dels bancs europeus. o Augmentar el volum del FEFE per poder cobrir als altres pasos i mantenir les primes de risc contingudes. El cas de crdits per a la recapitalitzaci bancria es concedeixen als governs per a que aquests els prestin a les seves institucions financeres. Els crdits estan fortament condicionats al compliment de condicions relacionades amb la reestructuraci, el sanejament o la resoluci de les institucions financeres. Tamb amb qestions de governabilitat, supervisi i compliment de la legislaci financera nacional i internacional. Les ajudes preventives prenen forma de crdits a estats que no estan subjectes a un programa de rescat. Serien a un termini a 2 anys en moments de necessitat de liquiditat i per pasos sense rescat. El FEFE es liquidar a partir de juny de 2013, a partir daquell moment noms anir recollint els diners que havia deixat per no en deixar ms. A partir daquell moment apareixer el Mecanisme per a lEstabilitat Europea (MEE o en angls ESM), que ser permanent. Les funcions del ESM seran: o Le intervenci en els mercats primari i secundari de deute. o Provisi de programes dajuda, incls de naturalesa preventiva.

- - - -

- -

- -

- - - - -

38

Adri Quintana Soms // Curs 2011-12 // Anlisis de lEntorn Econmic o Finanar la recapitalitzaci dinstitucions financeres mitjanant crdits als governs. El ESM s el primer pas cap al bo europeu i la fiscalitat conjunta, tot i aix se nha de parlar molt encara. Els pasos que estan millor econmicament no volen que es faci perqu no volen pagar els deutes dels pasos ms dbils.

39

EXAMEN - Tipus test (30 preguntes) de tot el que hem vist en les diferents sessions (proporcional i raonable al que hem vist). Amb temps suficient. ABCD (una resposta correcta, sumant 1 punt i restant 1/3) - Treball que no estigui relacionat amb les jornades, per tamb pot sumar de 0 a 1 punt sobre la nota del test. TREBALL: o Grups de 3 persones. o De 3 a 4 fulls de word (ms qualitat que llargada). o TEMA: Actualitat econmica.