Revista de lInstitut Montsi. Nmero 9.

Juny de 2012

APOSTA

FOTOGRAFIA COMMEMORATIVA DEL COMIAT DE LALUMNAT DE SEGON DE BATXILLERAT

El passat 1 de maig, aprofitant que era un dia festiu, l'alumnat de 2n de batxillerat ens vam reunir per fer una fotografia per a la revista del nostre institut. El fet s que li vam proposar al nostre professor de catal, Miquel ngel, que s lencarregat de la revista, si hi podem fer alguna cosa ja que enguany s el nostre ltim any al centre. Hem intentat, doncs, fer alguna fotografia original per a la portada amb un missatge relacionat amb el nostre comiat a l'institut. COM ES VA FER? Aquesta imatge l'hem feta aplicant un concepte tcnic de la fotografia. Hi ha un parmetre que s'anomena el temps d'exposici, que s el temps que passa mentre la cortina del sensor est oberta, de manera que aquest en capta la llum que hi ha i forma la fotografia. El sensor fotogrfic capta ms o menys llum tot depenent del temps dexposici. Fent la fotografia de nit evitvem que la llum del sol ens impeds obtenir una instantnia ntida i aconseguem que l'nica font lluminosa de la composici fos la que nosaltres posvem. A ms a ms, ens feia falta determinar un temps d'exposici de 3 segons, per exemple, per tal que tingussim temps d'escriure cadasc una lletra del missatge i que, alhora, el sensor enregistrs tot el rastre llumins que deixaven les llanternes o els mbils que vam utilitzar. Al cap de bastants intents (accents que feien falta, lletres escrites al revs, falta de coordinaci, etc.) vam acabar aconseguint el que pretenem. Josep Moreno

REDACCI Cristina Antonio, Omar Calvet, Maria Cano, Meritell Corts, Gerard Gisbert, Andrea Huguet, Asma Ouadi, Albert Santn, Betsab Vidal, Meritxell Vilagrasa. CONSELL EDITORIAL Celest Badal, Jorge Bells, Fredo Borrs, Esther Blasco, Laura Com, Pedro Czar, Maite Ferr, Milagros Frade, Teresa Ortiga, Jos Lus Rodrguez, Carmina Sancho EDITA IES Montsi C. Madrid 35-49 43870 Amposta Tel. 977 70 00 43 http://www.iesmontsia.org IMPRESSI Impremta Querol, SL Tel. 977 597 100 PORTADA Josep Moreno LOGOTIP Karolina Levanaite DIPSIT LEGAL DL: T-1604-2009 ISSN 2013-6366 EDICI DIGITAL www.scribd.com/iesmontsia ISSN-2013-6722 PUBLICITAT CFGM Comer Coordinaci Joan Antoni Ferreres COORDINACI I MAQUETACI Miquel ngel Lloren i Oltra

Editorials

Prcticament finalitzat el curs 2011-12, voldria fer balan com a Director, no nicament daquest curs, sin dels quatre ltims anys. Lu de juliol de 2008 vam comenar a treballar un equip directiu nou amb molta illusi i amb uns objectius clars: continuar el treball de lantic director Domnec Noguera per a consolidar lexperincia de qualitat dintre del programa de QiMC i, a ms a ms, portant endavant projectes que ens ajudessin a millorar lensenyament del nostre centre i la seua imatge a lexterior. Durant aquests quatre anys hem engegat projectes dinnovaci que ens han ajudat a poder complir els nostres objectius. Vull remarcar, per, que els projectes dinnovaci que shan fet sn sobretot fruit de lesfor de tot el professorat. Magradaria resaltar-ne cinc: Programa de Qualitat i Millora Continua, amb el qual lempresa auditora Bureau Veriats ens va renovar lISO 9001:2008. Tamb va lligat al PQiMC el reconeixement de lexcellencia per part de lentitat certificadora e2cat. Pla estratgic de centre 2010-14, que t com a principals objectius la millora de lensenyamenent aprenentatge, de la cohesi social i de la confiana dels grups d'inters (relacions del centre amb pares, empreses i administraci) coordinat pel professor Miquel ngel Llorens. El Projecte dinnovaci de lOrquestra, que ens ha ajudat amb la inclusi. Ha estat un projecte coordinat pel professor Xavier Forn, en qu han estat implicas professors i alumnes de totes les etapes. El projecte dinnovaci Educat 2.0, que ha implicat la utilitzaci per part de tots els alumnes dESO de la utilitzaci deines digitals (llibres digitals i ordinador porttil). Pla Experimental de Llenges Estrangeres i lauxiliar de conversa, que ens ha permet que els nostres alumnes facin prctiques dangls amb un natiu. A banda daquests cinc projectes, tamb hem treballat en altres mbits, entre els qual voldria destacar: Programa Qualifica't per validar acadmicament lexperincia laboral de totes aquelles persones que han desenvolupat un ofici al llarg de la vida. Procs homologaci empreses per dur a terme formaci prctica en centres de treball. Formaci semipresencial en ensenyaments de formaci professional adreat a persones que no poden

assistir regularment a classe. Tamb participem en els programes dinnovaci i transferncia de coneixement amb les empreses i en el dorientaci professional al llarg de la vida. A ms, el programa FP.CAT ens ha convertit en centre referent de la Formaci professional de les Terres de lEbre. Cal afegir la FCT Formaci en Centres de treball a lestranger i Projecte Salters del departament de Fisica i de biologia. Vull subratllar que enguany hem engegat tres projectes de collaboraci amb altres administracions: Amb el Ministerio de Educacin: Innovacin tecnolgica y transferencia de conocimientos entre centros de fp de la familia de transporte y mantenimiento de vehiculos; Movilidad de alumnos para la realizacin parcial del mdulo profesional de fct i finalment OpenFP.net Uso de redes de telecomunicaciones libres (guifi.net) y servicios TIC en empresas, instituciones y centros educativos. Ara el 2012 -13 comena per linstitut Montsi una nova etapa. Es transforma en un centre FP (ESO i Batxillerat aix com el cicles formatius densenyaments desports i els ensenyaments de rgim especial desports passen al nou institut de tecnificaci) i shi installa al nostre centre lescola dadults dAmposta CFA Sebasti Juan Arb. Aquest reordenament ens permetr oferir nous ci-

cles el proper curs: Famlia Serveis socioculturals i a la comunitat: Atenci a persones en situaci de dependncia i Educaci infantil. Familia Hosteleria i Turisme: Guia informaci i assistncia turstiques. (Cicle nou a les Terres de lEbre). Famlia Administracio i gesti: Gesti administrativa (mbit jurdic). (Cicle nou a les Terres de lEbre). Famlia Informtica i Comunicacions: Desenvolupament d'aplicacions web (cicle nou a les Terres de lEbre). En una situaci econmica com lactual el nostre major esfor per als propers anys ha destar dedicat a ms a ms de formar els nostres alumnes a augmentar la collaboraci en les empreses del nostre territori i crear un fort lligam entre linstitut, les empreses. i ladministraci. Per acabar vull agrair el fet dhaver pogut compartir la Direcci amb Josep Joan Vicente, Clia Albiol i Rosa Aguilar durant aquests 4 ltims anys per sobretot amb la meva companya Luca Toms, que ha fet possible com a coordinadora pedaggica el canvi dimatge dels estudis dESO i batxillerat al nostre Centre. Ens esperen temps difcils per els que estem al capdavant de Centre continuarem defensant uns ensenyaments pblics i de qualitat. Gabriel Perles

Alumnes de segon de batxillerat 2011-2012 amb la tutora Luca Toms

Aquest mes de juny finalitza la presncia de lESO, el Batxillerat i els Cicles desport a lInstitut Montsi. Durant molts anys, alumnat, famlies i professorat ens hem sentit acollits i reconfortats en aquest centre. A partir dara, casa nostra ser el nou Institut de Tecnificaci Esportiva Terres de lEbre. De la mateixa manera que, quan quelcom es fa gran, deixa la casa dels pares per comenar una vida independent, aix mateix farem nosaltres, lESO, el Batxillerat i els Cicles desport. Comenarem una nova singladura amb molta illusi, amb ganes, amb empenta, com aquell que estrena feina, com qui comena un negoci i espera que tot li surti b. Lequip de professorat i, tamb lalumnat i les seves famlies pensen en all que es pot arribar a fer, a tirar endavant nous projectes que ajudin el nostre alumnat a ser bons estudiants, a ser creatius, a tenir valors, persones amb audcia i iniciativa, futurs emprenedors daquesta societat nostra que tant ho necessita. Hem de lluitar i no defallir perqu ser una tasca feixuga, per estem segurs que ho podrem aconseguir. Ens ha de guiar la valentia, el comproms amb el centre, el recolzament duns als altres, el desenvolupament del talent, la collaboraci i la feina ben feta. Les nostres passes shan dadrear en aquesta direcci. La comunitat educativa del nou centre ha de fer seu aquell fams lema de lobra de teatre clssic Fuenteovejuna, tots a una. Si treballem plegats, assolirem els nostres objectius: formar bons estudiants, bons ciutadans, bones persones. Sigueu benvinguts a casa nostra!! Luca Toms

Carmina Sancho
Va nixer el 2 de setembre el 1954. T dos fills, Josep en t disset i lAnna quinze. s vdua. Treballa des de fa trenta-tres anys a lINS Montsi. Abans treballava a laltre institut. He vist construir ledifici. s llicenciada en filologia hispnica-catalana. Vaig estudiar la carrera a Castell i a Valncia i vaig tindre com a professor a Manuel Sanchis Guarner, comenta amb orgull. El seu nom complet s Carmina Sancho Sancho i ens ha reconegut que li hagus agradat estudiar, a ms a ms, la carrera dhumanitats. Va nixer a casa, a Alcanar. El que ms li agrada s trobar exalumnes que han aconseguit molt en aquesta vida tamb tinc fills dalumnes. Ha triat ser professora perqu li agrada estar amb contacte amb gent jove i ensenyar les coses sap.

Projecte de mobilitat del Ministeri dEducaci

PROJECTE DE MOBILITAT DEL MINISTERIO DE EDUCACIN Linstitut Montsi s el coordinador del projecte del Ministerio de Educacin anomenat: MOVILIDAD DE ALUMNOS PARA LA REALIZACIN PARCIAL DEL MDULO PROFESIONAL DE FCT ENTRE CENTROS DE FP DE LA FAMILIA DE TRANSPORTE Y MANTENIMIENTO DE VEHCULOS. En aquest projecte 6 dels alumnes de 2n del CFGM dElectromecnica de Vehicles del nostre institut, durant 5 setmanes, realitzaran les FCT en Centres de Treball de Castell. Mentrestant, sis alumnes del CFGM de Carrosseria de lInstitut Politcnic de Castell aprofitaran el mateix temps en centres de treball dAmposta per realitzar les FCT. Segons Joan Piol i Paco de Paco, responsables del projecte, lexperincia s molt positiva per als alumnes, per als centres de treball i a ms suposa una oportunitat de dinamitzar leconomia de la zona. Jorge Bells

Quina caracterstica destacaria de la seua manera de ser? La perseverana. Quina qualitat prefereix en una persona? La sinceritat. Qu valora ms dels amics? Valoro que estiguin sempre al meu costat quan els necessito. Quin s el seu defecte principal? La tossuderia. En qu prefereix passar el temps? Llegint. Qu voldria ser? El que sc, professora.

Quin s el seu autor preferit? En tinc molts, per podria dir Merc Rodoreda. Quin s el seu msic preferit? LAna Beln. Quin s el seu pintor preferit? Botticelli. Quin s el seu heroi/ herona de ficci preferit? Superman. Qu detesta per sobre de tot? La mentida i lengany. Com li agradaria morir? De sobte, sense assabentar-men. Quin s el seu lema? Has de treballar molt per aconseguir all que vols.

Alumnes de lInstitut politcnic de Castell de visita a lInstitutu Montsi

On voldria viure? On visc, Alcanar. Quin color prefereix? El marr. Quin nom ( de noi i de noia ) prefereix? Els dels meus fills, Anna i Josep.

Alumnes de lInstitut Montsi de visita a lInstitut Politcnic de Castell

SUDOKU
RIDDLES
1) You feed it, it lives, you give it something to drink, it dies. F _ _ E 2)You can see nothing else. When you look at my face. I will look at you in the eye and I will never lie. _ I _ RO_ 3) It's more intelligent than a dog. Its as big a seal. Its less hairy than a cat. Its more common than a white whale. Its much more friendly than a shark. D _ _ PH _ N 4) Im your uncles brother, But Im not your uncle. What am I? Y__R _A_HE_ 5) My hands are black, My face is pale. My head is hanging on a nail. What am I? _ C___K 6) It is on your head, And under your hat. What is it? Y_ _ R _ A _ R 7) It is round and yellow, It is like a ball of fire. It rises in the east, It sets in the west. What is it? _H_ _U_ 8) I can fly but I havent got wings.What am I? T_ _ E 9) I always come down, But never go up.What am I? T _ _ R _ I _ 10)Tall and thin,Red within, Nail on top,And there it stops. What is it? _ F__G_R Jenny Bel Daz, Paula Benito Escudier, Mari Carme Blanch Gombau, Sara Garca Martorell, Miriam Fibla Queral

La gota immbil
Cada dia quan acabava de ploure em despertava. Em despertava abans que tots, era una llstima que sempre dormien quan paraven les gotes incessants. Sortia al carrer i veia els arbres difuminats, com si desitgessin no formar part d'aquesta realitat. Somreia amb ironia. Sempre feia cap al mateix carrer, les cames em portaven soles. I, com sempre, all estava ajagut el toll d'aigua. Aquell toll d'aigua que m'encisava i em transportava aquell plcid passat. El cos no estava present, per en la meva ment comenava a produir-se un procs que desconeixia. Per, sempre m'aturava quan estava a punt d'entrar en el si del procs. Alguna cosa m'ho impedia i no em permetia travessar. Ara, ja m'he cansat de covards i de parsits. Estic disposat a creuar la lnia. Ning despert, comeno a caminar. Veig formes no identificables en la llunyania, per no fan incs de la meva presncia, potser ocupen un espai massa gran. Arribo al lloc esperat. S'inicia el procs, per aquesta vegada s com si la meva ment sabs qu acabaria passant, i les sensacions sn encara ms peculiars. M'endinso dins d'aquest mn d'enigma, ja mirant la foscor del meu darrere. De sobte, una estrebada molt forta em sacseja el cos i l'nima. El cop ha estat fort, per m'acabo aixecant. Observo el meu voltant. Inspiro un aire de semblana en els meus sentits, per res s igual dins del que s diferent. M'impacta fortament veure els meus arbres gaireb negres del tot. No ho sabia no m'esperava res d'aix. El canvi s'introdueix en mi de manera negativa, ms del que m'esperava, fins a punts insospitats. El meu interior crida pel desastre. No es pot evitar. Comeno a no tenir les coses clares i a sentir una mica de por i culpabilitat per all que no vaig fer. Cada dia que passo en aquest mn, les coses canvien totalment de lloc o de color; tot aix em desconcerta i em desborda els rius interiors. Li demano a la ment tornar, encara que els records quedaran sempre dins meu. Per no vull tornar per por, sin per a arrencar-me els
ulls i poder-los donar a tothom i d'aquesta manera poder mesclar aquest acte amb l'herocitat que aix comporta. De sobte, torno a ser al mateix lloc on m'havia transportat! M'allunyo mirant amb recel aquell toll, observant al meu voltant els arbres ms clars per ms vells. Amb la meva absncia, el paisatge s'havia fet ms clar, per tenia la sensaci que s'estava separant. Aquelles figures que veia... sempre corria cap a elles, per treure'm els ulls i donar-los a aquests ssers estranys. Sempre corrien ms que jo. No ho entenia, no ho entenia. La indignaci creixia per moments, i sorprenentment quan podia atrapar alg, no minvava, ja que quan aquells ssers se n'anaven amb els meus ulls, aconseguia escoltar perfectament com el soroll devastador al colpejar amb els altres ulls de la brossa acabava sonant. Mirar fixament al toll em feia respecte, aix que vaig optar per no anar a veure'l durant un temps. Per resignadament va sser breu, ja que la seua naturalesa m'atreia d'una manera indiscutible. Joan Muoz Biosca

LALDEA

Diada de lesport

En breu

Dia de Sant Jordi

El dia 23 dabril, dia de Sant Jordi, lalumnat dESO i 1r de batxillerat, en acabar el pati, van anar a la Lira al concert que oferia lorquestra de linstitut i al lliurament dels premis literaris. Aquests premis tenen 3 categories: primer i segon dESO, categoria A; tercer i quart, categoria B i batxillerat, categoria C. Shi pot participar amb una narraci o amb una poesia, en catal, castell, francs o angls. Els premiats van ser: Narrativa en catal: categoria A, Judit Alacreu; categoria B, Laura Negre. Poesia en catal: A, Raquel Toms i categoria C, Joan Muoz. Narrativa en castell: A, Laia Homedes; B, Gemma Domingo i C, Raquel Plazas. Poesia en castell: A, Toseef Liaqat; B, Daniel Grimaldi i C, Jordi Bautista.Narrativa en angls:A, Judit Alacreu i C, Joan Muoz. Narrativa en francs: A, Judit Alacreu i B, Gina Rovere. Cristina Salvador El nostre institut va celebrar el dia de sant Jordi, com tots els anys, amb un seguit dactes que culminaren amb el concert que la nostra orquestra va fer a la Lira. A la mitja part del concert es van entregar premis als mediadors i als guanyadors del concurs literari. La sala es va omplir dalumnes, de professors i de pares. Tot seguit lorquestra va reprendre el concert. Van tocar diferents temes espectaculars, com el tema principal de la banda sonora de The Lion King. Omar Calvet

El passat dia 18 dabril, alguns alumnes dESO del nostre institut van anar a Tortosa a fer esports. Es tracta duna jornada organitzada cada any per Pla Catal de lEsport a lEscola que t com a objectiu fomentar la participaci esportiva entre lalumnat dels diferents instituts de Catalunya. Hi van participar uns trenta instituts de les Terres de lEbre. A dos quarts de nou, els va passar a buscar per linstitut un autobs, per allargar-los a Tortosa. En arribar-hi, van anar al pavell on ho feien. Es van distribuir per cursos i els van assignar els esports que els tocava practicar. Entre daltres, es podia practicar escalada, ping-pong, bdminton, futbol, bsquet, bitlles, voleibol o rem. Va ser una jornada molt divertida en la qual ens vam retrobar amb companys daltres centres i vam poder conixer gent. Finalment van arribar a linstitut a les dos del migdia . Gerard Gisbert

Lorquestra a Coma-Ruga

El 22 de mar, lorquestra de linstitut Montsi va participar en una trobada amb altres bandes de msica de diferents instituts a Coma-ruga. Ja fa 5 anys que hi van. Els membres de lorquestra van realitzar un taller de Hip-Hop, amb la professora

Ana Beln Nuevo. En acabat, van anar a tocar a lauditori Pau Casals. El repertori va ser: Hey Baby de Bruce Channel & Margarte Cobb i Memoy (Cats)de Andrew Lloyd Weber. Lobjectiu daquesta trobada s com-

partir amb els altres instituts el treball que fem a classe, augmentar la motivaci de lalumnat, conixer altres realitats musicals, ampliar coneixements musicals i viure una experincia divertida relacionada amb la msica. Meritxell Vilagrasa

Recreaci de la Guerra Civil

El passat 14 dabril es va celebrar la segona edici de la Recreaci a Amposta de la Guerra Civil. Durant tot el dia hi va haver paradetes a la zona del castell i el Pont Penjant que venien antiguitats, exposicions de vehicles militars dantiguitat, trinxeres vivents, etc. Es tracta duna activitat realitzada per lAgrupaci Onzena Divisi dAmposta, que est dedicada a recrear un passatge histric cabdal de la nostra histria. Hi participen unes seixanta persones, alprovinents daltres organitzacions similars darreu dEspanya. Lacte central va comenar a les 4:30 h, quan dos bndols vestits amb els uniformes oficials nacional i republic i van armats amb pistoles de fogueig, fusells, metralladores, etc. Lluitaren entre ells, fins que es va destruir el pont a les 5 de la tarda (una destrucci aconseguida amb fum blanc). Tot plegat, sintenta que no oblidem el passat per tal devitar que torni a passar. Albert Santn

guns alumnes del nostre centre i alguns

Programa-me

Sal de lensenyament

El nostre centre ha participat al concurs de programaci Programa-me que es va realitzar a lInstitut Baix Camp de Reus el dia 27 de mar de 2012. Lalumnat seleccionat fou: Josep Escobar (1r Administraci de Sistemes Informtics en Xarxa), Jordi Gasparn (1r Administraci de Sistemes Informtics en Xarxa) iJaume Balaguer (2n Desenvolupament dAplicacions Informtiques). Va ser una experincia molt interessant que esperem repetir lany vinent. Carles Lalumnat de primer de batxillerat el dia 21 de mar va anar a Barcelona a visitar la fira del Sal de lEnsenyament denguany. All van visitar moltes parades on van poder conixer alguns dels oficis i tallers. El dia no els acompanyava ja que plovia amb abundncia. Rosa Aguilar, coordinadora pedaggica, afirma que encara que plogus sho van passar molt b. Els van acompanyar tamb Dami Garcia i Luca Toms. Van sortir a les 8 del mat i van arribar a Amposta sobre les 8 de la tarda. Per dinar van anar al centre comercial Les Arenes i desprs de menjar van fer un tomb pel centre per fer algunes compres. A la fira els van donar una bossa amb regals per a cada alumne. Va ser un dia molt divertit i molt profits per a tothom. Andrea Huguet

El consumo La cafeteria de televisin

da, se ve media hora ms de tele a diario. El pasado mes de octubre, el consumo televisivo volvi a subir de manera exagerada, convirtindose as en el mes en el que ms horas de televisin se han visto en la historia de la televisin de Espaa, con un promedio de 246 minutos por persona al da (4 horas y 6 minutos). Las redes sociales, los portales de videos por Internet y los nuevos dispositivos mviles afectan slo a los jvenes de entre 13 y 24 aos, que al ser los que ms dominan los recursos audiovisuales de Internet, sustituyen la televisin por el ordenador, siendo el grupo que menos televisin ve (147 minutos). Pero Espaa sigue marcando nuevos rcords. La audiencia est repartida entre ms canales, debido a la mayor oferta. Sin embargo, la mayora de este consumo televisivo se concentra en la TDT (79,6%), mientras que el consumo a travs de cable baja (15%) y la televisin por satlite sube dos dcimas (5,3%). Por comunidades autnomas, Catalua es la regin que ms televisin consume. Le siguen Madrid, Castilla-La Mancha y Valencia. El aumento del consumo se mantiene en los ltimos aos y las grficas siguen apuntando hacia arriba. Seguramente, el lmite no ha llegado. Irene Espuny Sanchis, 3ESO A

El consumo de televisin se ha disparado en los ltimos aos en Espaa. Algunos de los factores que influyen en esto son la poblacin de ms edad y el aumento de tiempo que muchas personas pasan en casa. El consumo de la televisin sigue disparado en Espaa. El envejecimiento de la poblacin es uno de los factores que influyen en este fenmeno: los mayores de 64 aos son el colectivo de edad que ms horas dedica al da frente a la pantalla, concretamente 316 minutos (cinco horas y cuarto). La crisis empuja al ahorro en temas como el ocio, por lo tanto, incrementa el tiempo que muchas personas pasan en casa viendo la pequea pantalla. ste, es otro de los factores influyentes en estos datos de consumo televisivo. En 1992, la media de consumo televisivo por persona y da no llegaba a los 192 minutos (tres horas y cuarto). Pero el tiempo que los espaoles pasan delante del televisor no ha hecho ms que crecer. Hoy en

s un lloc pblic per al nostre centre. Un espai de qu tots els estudiants poden gaudir-ne a lhora del pati, a lhora de dinar i a la tarda. Shi venen diferents tipus de menjars des dentrepans fins a llaminadures. Lentrep que ms es ben s el de frankfurt. En llaminadures al dia poden arribar a aconseguir entre 10-12 . Com a mxim la gent ha arribat a gastar 3, per normalment les comparteixen. Les patates que ms es venen son lesJumpers i la beguda que ms es ven s laigua. De pasta no nhi ha cap de preferida. El dinar el cuinen all, no el demanen a cap servei de ctering. Beti Vidal

El llibre fantasma
Desprs dun mes de penjar pistes diverses per tot el centre (al hall, a lentrada de la biblioteca, a la pgina web del centre) per fi tenim guanyadors del concurs El llibre fantasma. Els personatges del grup de 2n dESO, per als grups de 1r i 2n dESO eren Astrix i Oblix, i els guanyadors sn Lluc Recreo i Gens Betrian, de 1r dESO-A. El llibre preparat pels alumnes de 4t dESO s Temps doblit, de Jordi Sierra Fabra, i el guanyador s Marc Aloy, de 4t dESO. Enhorabona a tothom i esperem que la recerca us hagi resultat divertida! Anna Bel

Presentacions de projectes empresarials

Els alumnes de primer del CFGS dAutomoci i de segon del CFGS dAdministraci i Finances han presentat conjuntament els Projectes empresarials i els Plans de mrqueting que han realitzat durant el curs amb la supervisi dels seus professors Manel Espaa i Jorge Bells. La iniciativa ha sigut considerada com a molt positiva ja que ha facilitat el intercanvi didees innovadores entre els alumnes dels dos cicles formatius. Jorge Bells Segarra

Alumnes del CFGS dAutomoci i del CFGS dAdministraci i Finances

TENGO ALGO QUE CONTAR

Tria lopci/opcions correcta/es

1 a. bajoques b. baijoca c. mongeta vera 2 a. tamany b. mida c. tameny
3

a. cacauet b. cacahuet c. cachauet

4

a. toldos b. tendals c. omrelles

5

a. llegeix la uni Filharmnica b. llegueix /luni/Filharmnica c. llegueix/la uni/Filarmnica

6

a. liquidacions b. liquidacin c. liquidar

7

a. men/atn/a last/bebida b. men/ atun/a last/bebida c. men/atn/a last/bevida

Com que lany que ve canviarem dinstitut, volem tenir informaci ms completa sobre el funcionament i el procs de transici dun centre a laltre.

Nou institut
Montsi es quedaran els cicles que ja hi ha i en vindran alguns nous de fora com ara turisme i administraci en lmbit judicial. Tamb shi installar lEscola dadults i vindran dos cicles que ara simparteixen al Berenguer: el dEducaci infantil i el dAtenci sociosanitria. En principi volen fer un pavell esportiu com a gimns per al setembre daquest any el ms probable i quasi segur que no el tindrem ja que s lltim que faran. Rosa continua explicant-nos que tamb tindrem pistes i al pati plantaran arbres. Algunes parets estaran fetes de vidres translcid i a la part del passads tamb hi tindrem molta llum ja que hi posaran uns vidres especials. Els professors que tenen la plaa fixa

Rosa Aguilar, lactual coordinadora dESO, diu que segurament comenarem al setembre ja al nou edifici, que tindr tres plantes. El nou centre encara no t cafeteria, ms endavant s possible ens comenta. El nom de linstitut que de moment han posat s de Tecnificaci de les Terres de lEbre dAmposta ens informa, encara que no se sap del cert. Aquest institut ser per a alumnat dESO, de batxillerat i dels cicles formatius desport. Al

passaran al nou institut, tamb vindran professors nous i canviaran algunes coses. Pel que fa al nivell dexigncia, Rosa afirma que demanaran ms de nosaltres ja que tot s nou i volem preparar lalumnat per a afrontar el batxillerat amb les mximes garanties. El nou institut tindr tres aules per a cada curs i cada planta tindr un passads molt llarg amb les aules paralleles. Els horaris seran els mateixos i en principi combinarem els llibres amb els ordinadors. La directora del nou centre ser Luca Toms, professora de llengua castellana. Encara que el nou centre naix com a una escissi del Montsi no hi tindr res a veure i es convertir en el tercer institut dAmposta. Com ara ja hi ha aqu, tamb hi haur el mateix espai per a tecnificaci esportiva que comena a partir de tercer dESO.

Planta baixa

Primera planta

Visita a les obres

Entrevista a Luca Toms, directora

Qui ha decidit la creaci del centre nou? Aquesta decisi correspon a les autoritats competents en matria educativa. Quants diners costaran les installacions (edifici, pistes, pavell...)? Desconec la quantitat exacta, per imagino que molts, molts. Per aix tots hem de fer un s responsable dall que ens han confiat. Quins avantatges tindr la creaci dun centre nou? Entre molts aspectes positius, el fet de tenir installacions noves i ben dotades i ser un centre menut i acollidor. Continuaran els mateixos grups o anirem amb els grups tecnificaci? El nou centre tindr grups d ESO, Batx. i CCFF dEsports. Com ara, hi haur grups ordinaris i grups de tecnificaci. Ests illusionada per ser la directora del nou institut? S, molt. s un repte des del punt de vista professional, tenim ganes de continuar en la lnia de millora que hem comenat. Volem que els nostres alumnes siguin referents al territori tant pels seus xits acadmics com esportius i culturals. Continuars impartint classes? Naturalment! El contacte amb lalumnat i laula s imprescindible, no es pot perdre mai aquesta referncia. s el que ens va motivar per treballar en aquesta feina. Quin nom li voldries posar al nou institut? Aix s una decisi que no depn de la directora. De moment, limportant s posar-lo en marxa i que funcioni b. Quants alumnes hi haur? Aproximadament, ms de 500 alumnes entre ESO, Batxillerat i Cicles. El professorat ser el mateix? S, professorat amb destinaci definitiva i amb gran experincia professional. Des de quan sha anat gestant la idea de crear un nou institut? Des de fa 4 o 5 anys cap aqu sha anat treballant en aquesta lnia. s un procs laboris, que implica un gran pressupost, una gran quantitat de personal, en definitiva una gran infraestructura. Com ha anat el procs delecci de la nova direcci? Ha estat una gesti des del Departament dEnsenyament, que ens ha encarregat la posada en marxa del centre. Es continuar editant la revista al nou centre? Per descomptat. La revista s una aposta tamb de l Institut de Tecnificaci, tot aprofitant lexperincia que ja es t a l Institut Montsi, per reflectir lesperit de treball i esfor del nostre centre. Continuar lorquestra? Lorquestra ha estat un punt referncia de l Institut Montsi i ha de continuar sent-ho del nou centre. No entenem el nostre centre sense la msica. Qu passaria si al setembre no estigus acabat ledifici? Continuarem a l Institut Montsi fins que estigus enllestit el nou centre, tot i que esperem que estigui a punt. Com que estarem a prop de totes les installacions esportives dAmposta, lalumnat que no siga de tecnificaci podr fer activitats com ara piscina o atletisme? I tant! Lexcellent situaci del centre, juntament amb el suport que ens ha ofert en tot moment lAjuntament dAmposta, ens permetr gaudir de les installacions esportives de la ciutat, la qual cosa sempre afavorir el nostre alumnat. Qui pot ser alumne de tecnificaci? s aquell alumne capa dintegrar una bona formaci acadmica amb un bon rendiment esportiu. Tenen avantatges econmics o adaptaci destudis? Tenen ladaptaci curricular i dhorari que permet la llei. Alguns daquests alumnes tamb tenen beques esportives ( estncia a la Residncia del CTE, transport...) Quins esports hi ha al programa de tecnificaci? Sen podrien afegir altres? De moment, hem de treballar i consolidar els que ara hi sn i ms endavant es podrien tenir en compte altres. En lactualitat, els alumnes tecnificats es formen en rem, nataci, esgrima, atletisme i handbol femen. Hi ha alumnes daltres esports amb reconeixement del Consell Catal de lEsport que tenen tamb aquesta consideraci.

1r

B a t

Lhaiku o haikai s una de les formes de poesia tradicional japonesa ms esteses, derivat de lhaikai, creat aquest antigament per la separaci dels tres primers versos de la tanka i usat com una composici independent. Es compon de tres versos de 4,6,4 o de 5,7,5 morae (unitat fontica similar, tot i que no idntica, a la sllaba), sense rima. Sol contenir una paraula clau denominada kigo que indica lestaci de lany a la qual es refereix. Alguns consideren que lhaiku ha de combinar dues imatges diferents que es relacionen en el tercer vers i ha destar escrit en present i tenir una pausa (kireji) al final dun dels dos primers versos. Aquestes regles sn seguides de forma laxa i molts poetes les trenquen, quan adapten lhaiku a altres idiomes.

Haikus
furu ike ya kawazu tobikomu mizu no oto Al vell estany, una granota hi salta. El so de l'aigua. La vella bassa. Una granota hi salta. El so de laigua. Matsuo Basho (1644-1694)

Sn naturals. Brillen, flueixen, baixen les aigues del riu. Laura Roso Novament sona e paisatge abona. Viu s el riu. Cedelyn Vanessa Daz Imprescindible per a tots els humans; les gotes daigua. Maria Cotaina Arbres nevats. Cau molta neu del cel. Ja s hivern. Andrea Haro Arbre marr. Verdes fulles creixen. Quina verdor! Jlia Sol Cap a lestiu els arbres creixen molt i amb grans flors. Judit Tortajada Al meu jard menjant formatge estava, el ratol. Georgina Vila Com ms plour colorit estar el sec paisatge. Esther Juncosa La clara llum causa del meu amor. Posta de sol. Marian Blanch Enfurismat explota i exquitxa, el gran volc. Gemma Rossell A lhoritz illuminat pel sol. Vola el voltor. Judit Castells Sempre saltant de color marronet. Lesquirolet. Joana Rieres

Sota la terra creix la frescor taronja: la pastanaga. Cristian Viorel Ravar s preparat a limmens horitz. Estel fuga. Albert Ibez Es fa hivern, no canten els ocells, no hi ha verd. Alba Gisbert Dia enganys. Aigua o sol; quin temps fa? Nas delefant. Cludia Sancho Escarritx greu incerta situaci; cua de peix. Jordi Rosales Finssims sn des de mil punts de vista els raigs de sol. Anna Arnau Cot flotant entremig del mar blau, sen va volant. Karolina Levanaite Rosades flors. Alegria a la vista. Posteriors fruits. Karolina Levanaite Color verds. Tranquillitat al bosc.Llumins sol. Snia Martnez El vent bufava amb la pell de gallina. El fred va venir. Llcia Pla Com les onades que el vent llena a la roca. Noms jo penso. Pau Adan Lliure et mous, vas i vns sense fi. Vius a laigua Robert Margalef

Quietes i soles observen lespectacle. Vetllen les flors. Joan Muoz Cel clar i blau. Per sorra neta i clara camina el cranc. Jlia Lleix Bufa el llevant sobre les roques velles. Les fulles mortes. Fabricio Salce Aigua de fons. Els seus colors magnfics dun mar endins. Cludia Sanz Hi cauen gotes amb un so relaxant en un bassal. Ldia Castell Xiu xiu al cel volant pel mig del fum, un pardalet. David Lpez Els nvols blancs i tardes de platja. Lolor destiu. Erika Valero Bufa lo vent i volen unes fulles. s la tardor. Slvia Toscas Fa tremolar cavalcant pel desert. El cavallet. Paola Roca Maig Un brillant dia les onades sescapen per la immensa mar. Maria Daz Anant al sud, per a formar el Delta, laigua corria. Alfons Martnez Mirant al cel, una oroneta vola. s primavera. Jordi Bautista

Content cantava, al mat la rosada. Una nevada. Raquel Plazas Corre i salta pel carrer menut, el cavallet. Pere Martnez Sen va per la banda, regateja i fa gol, Lionel Messi. Marc Batalla Toca laire al roser del balc fent bona olor. Noem Monllau Tot el torrent brilla el sol, resplendent laigua se mou. Ddac Mart Sc un bon gat; jo menjo pels carrers. Panxa completa. Albert De la Cruz Corre la llebre, juntament la tortuga; tanmateix guanya. Joan Serra Quin mal que fa! Pepe fa dos entrades. Va trencant cames. Gustavo Cardona Bons estudiants a classe despuntant: tots suspendran. Ferran Idiarte El rierol tot ben empedradet la font reviu. Raquel Palacios Llises i lliures rodolen per nosaltres. Roges rodones. Yolanda Castejn La nit s fosca; la claror de la lluna tot ho illumina. Jamal Hally

Cam de sol. Per les rutes amigues, unes formigues. Joan Salvat-Papasseit

a t

1r Bat-A

T a n k e s

Una tanka (o tannka) s una composici potica japonesa. Significa "poema curt". Consta de 31 sllabes repartides en 5 versos plans sense rima, que segueixen la mesura 5-7-5-7-7. Es compten totes les sllabes. Si seguim la mtrica catalana, en qu es compta fins a l'ltima sllaba tnica, podem dir que una tanka s una estrofa que consta de 5 versos de 26 sllabes repartits seguint la mesura 4-6-4-6-6. La grcia d'aquest poema s crear, en aquest lmit d'extensi, una petita imatge ben suggestiva. Alguns consideren que s una ampliaci d'un haiku. La tanka es dna a conixer en la literatura catalana en la primera meitat del segle passat de la m de Carles Riba, que en fou un gran conreador.

Nad meu 1r Bat-B

I sent ben petit Amb els teus enormes ulls Mentre amb alegria Em somrius i em fas Buf com ets, nad meu.

amaga la timidesa dun posat esquerp. Dedicat a un adolescent.

M Teresa Ortiga

Raquel Palacios

Pnic

Lestiu

La sorra crema I la brisa macarona La cara roja Que el sol millumina Quan lestiu ja arriba.

Grinyola la porta, Un calfred em recorre Des del cap als peus, Un esgarrifs dolor Que amb un al em glaa.

Jordi Rosales

Judit Castells

Posat esquerp 1r Bat-E

Amb els teus aires murris et desenvolupes entre un aire incert i poruc que noms

Res s per a sempre, Ning s qui aparenta ser. Res s perfecte, I tot no s horrible. No taturis, segueix endavant.

Erika Valero

Entre les teves lletres marques la pauta de lart; I em fas deslliurar del meu ferm cam, moment de rutina que em trenca.

Msica: singular, femen.

lex Rodrguez

s molt esperat, el seu olor peculiar, els dies sn llargs, lestiu ens torna a portar, hores de platja i de mar.

Maria Daz Gil

Alumnes de literatura catalana amb la professora Teresa Ortiga

Primavera Valenciana
Vergonyosa, inadequada i desmesurada actuaci policial enfront de les protestes estudiantils
Tot sacaba. Desprs de les grans inversions que sha perms la Generalitat Valenciana amb la Frmula 1, la visita del Papa, un parc datraccions, etc, la comunitat ha hagut de ser rescatada pel govern. De res han valgut les grans retallades de pressupostos en sanitat i en educaci, si no s per enfadar un poble fart de tanta mentida, com sn els nombrosos casos de corrupci que shan donat en aquesta autonomia. Al llarg dels ltims mesos molta gent ha sortit al carrer per protestar, per la joventut s qui t lltima paraula en aquestes manifestacions. En els darrers dies gran part de lalumnat de linstitut Llus Vives va sortir al carrer pacficament per reivindicar una educaci digna, ja que la situaci dels centres podrem dir que s pssima. En no tenir perms per manifestar-se, la policia va sortir a dispersar els carrers, per pareix que per a la policia valenciana la paraula dispersar t un altre sentit: llevar la llibertat de manifestar les idees del poble a base de cops. Degut al vergonys

capacitat de decidir sobre nosaltres mateixos? Totes aquestes preguntes les podem reduir, a una sola i ben senzilla: QUIN S EL SENTIT DE LA NOSTRA EXISTNCIA?

Objectius

acte policial les reivindicacions no van acabar aqu. Des daquell dia, un seguit de manifestacions van omplir els carrers de la capital valenciana per a demanar dimissions i per a manifestar la disconformitat de retallades del govern Jo no s si el govern amb aquestes retallades volia convncer-nos que leducaci i la sanitat privada sn les millors eleccions, per est clar que no ho ha aconseguit.

lex Rodrguez Belvis

La vida, eL tot peL tot i eL tot peL res

Tu crest-me perqu lnima salve, e pot-se fer de mi saps lo contrari. Si s ax, per qu doncs, me creaves puix fou en tu lo saber infallible? Ausis Marc, Cant espiritual

La vida

Qu ens diferencia de les espcies restants realment? La por a la mort. No acceptem la prdua de la vida ja que tenim la idea dassolir uns objectius que tenim predestinats, els quals adoptem com el que ens pensem que s la finalitat de la nostra pobre existncia. Una pobra existncia que no som capaos de descobrir. Per qu morim? Si hem de morir per qu vivim? Per qu no vivim sense ms ni ms? Per qu rebem una formaci acadmica? Per qu no tenim la

Des que som certament racionals, els nostres pobres progenitors ens implanten una concepci, si ms no equivocada i inconscient, del sentit de la vida i dels objectius que hem dassolir-hi. Al cap i a la fi la nostra existncia est manipulada per ssers els quals, guiats per uns interessos concrets, implanten sobre les nostres verges ments. Nosaltres sense adonar-nos-en absorbim com una esponja que xucla aigua. Per si ms no tot el que xucla aquesta esponja, poc a poc ho va deixant anar; poc a poc com la vida mateixa, la qual tot el que des que som ssers racionals xuclem -tornant a la idea de la esponja- va deixantho anar. Tamb podem veure la vida com una cigarreta que, des que sencn, es va consumint lentament sense que puguem fer absolutament res per aturar aquest fet. Aquesta cigarreta (sser) quan s accionada (progenitors) no se nadona que lentament sanir consumint calada a calada i quan li queda poc per a consumir-se del tot, inconscientment dna ms importncia a les ltimes calades. Aquest exemple el podem aplicar a la nostra existncia a qu no donem importncia (no vivim la vida donant-li sentit) fins que sabem que ens en queda poca. s llavors quan ens nadonem que sest exhaurint i que no li hem donat importncia fins aquell moment, fins quan ja est gaireb consumida. Aix doncs pensem: li he donat a la cigarreta el valor que lhi hagus hagut de donar? He fet el que els meus influents progenitors esperaven de mi? Realment he fet el que jo volia fer amb la meva vida o he estat sempre una simple titella de la societat la qual est en un bucle dinfluncies de qu ni ella mateixa pot escapar? He viscut la meva vida per a mi o per als altres? Totes aquestes preguntes ja no tenen resposta, ja no hi ha temps, quan hem consumit la cigarreta de la nostra vida. Ja s tard per a tornar enrere per tot i aix accepto lerror que he i hem coms tots i ens resignem al fet que sapagui fins que no en quedi ni la ms modesta cendra. Albert Ibez

El nostre grup de treball hem volgut parlar amb el tutor de l'Aula Oberta Csar Monterde per a saber com funciona, a qui va adreada i quines facilitats t en comparaci amb els altres grups de quart d'ESO.
llar dinfants, etc. s un conveni amb lajuntament. A l'Aula Oberta han d'haver-hi entre 5 i 8 alumnes, ens informa. L'alumnat seleccionat per a l'Aula Oberta normalment tenen dificultats (de tot tipus). Sobretot est adreada a gent que li costa. Fem una adaptaci curricular de moltes matries i algunes assignatures no les fan. Cada professor hi imparteix 6 hores i en un mbit molt redut. La titulaci aconseguida amb l'Aula Oberta s el diploma en ESO normal. Aix vol dir que es podrien matricular a batxillerat, per en principi els preparem per a fer cicles formatius, reconeix. L'Aula Oberta serveix per a cursar 4t d'ESO, per de manera diferent, afirma. Csar ens comenta que els alumnes fan 20 hores de classe per setmana i que, a ms, van a ajudar a diferents empreses municipals com ara la piscina, l'ajuntament, la

AU L A O B E R TA

1) Clara i Mateu viuen en un gratacel. Clara viu dotze pisos ms amunt que Mateu. Un dia Mateu va pujar per lescala per visitar la Clara. A la meitat del cam, es trobava en el vuit pis. A quin pis viu la Clara? 2) La suma dels elements de cada columna, fila o diagonal s igual a 45. Calcula la suma a + b + c + d + e + f dels sis nmeros que no coneixes: 18 C 6 A E B F

4) Sabem que si al nmero 4A7 li sumem el nmero B6C aleshores obtenim com a resultat 1059. Calcula els valors dels nmeros A, B i C 5) Quants equips de bsquet diferents podem fer si a lequip hi ha 8 jugadors?
PONT DEL GRAU

15

Llibreria, papereria, objectes de regal. C. Grau, 6 Tf. 977 70 16 94 43870 AMPOSTA

3) Si sabem que # + # + # + 15 = # + # + # + # + # + # . Calcula el valor de #

SOLUCIONS 1) La Clara viu al 14 pis 2) 96 3) # = 5 4) A = 9 , B = 5 , C = 2 5) 56 equips diferents

matemgiques

Celest Badal Huete-Huerta

Urania: La musa de l'astronomia i de l'astrologia. s representada habitualment amb un comps i amb una corona d'estreles. Laltre dia, a un concurs de la televisi va sorgir una pregunta que el concursant no va saber respondre i que em va fer dubtar: Quina s la musa de la msica? Revisant els apunts del conservatori, em vaig adonar que aquestos personatges mitolgics tan importants per a tots no ocupen ni tan sols dos fulls als apunts de lassignatura Histria de la Msica. Ara mateix intentar capgirar, amb la seva ajuda, aquesta injustcia curricular. Segons la mitologia grega, les Muses sn les nou filles de Zeus i de Mnemsine (deessa de la memria). Van sser engendrades, segons el mite, en nou nits consecutives. La seua funci era la de protegir les cincies i les arts. Les Muses sn: Callope: Musa de l'eloqncia i de la poesia pica. Les seues diferents representacions artstiques sn una corona de llorers, un llibre, un llist, un estilet i una trompeta. Clo: s la musa de la histria. Les seues diferents representacions artstiques sn una corona de llorers, un llibre o un pergam, un llist, un estilet i un cigne. Erato: s la musa de l'art lric de l'elegia. A les seues representacions artstiques va acompanyada duna lira, una viola i un cigne. Euterpe: s la musa de la msica. La seua representaci artstica sol ser una flauta (simple o doble). Melpmene: s la musa de la tragdia. Es representa amb una corona, amb una espasa o amb una mscara trgica. Polmnia: s la musa de la retrica. Es representa amb un gest seris i amb un instrument musical (normalment un orgue). Tala: La musa de la comdia. Normalment se la representa amb un instrument de msica (generalment una viola), una mscara cmica i un pergam. Terpscore: La musa de la dansa. Se la representa amb un instrument musical de corda: una viola o una lira. Daltra banda, i ara que ja us les he presentades, direm que les muses shan associat a all que servix d'inspiraci a un artista. De fet, moltes vegades podem escoltar o veure al cinema un crit desesperat dun pintor, un poeta, un msic, etc. abandonat per les seves capritxoses muses. I tots sabem que la inspiraci s el material amb qu es fabriquen les idees. Sense muses, doncs, no hi ha creaci posible Aix, sovint sestablix una relaci damorodi entre artistes i muses, que senamoren, es distancien i fins i tot sabandonen. Tal s el cas de dos msics que, al zenit de la seva carrera, deixaren de sobte dinterpretar i

LES MUSES

i Mallarm. Misia no noms va ser musa i amiga dels artistes sin tamb mecenes de Diaguilev i Ravel, a ms dinspirar a Proust per al personatge de Madame Verdurin en A la recerca del temps perdut, una de les seues obres ms importants. Una altra de les muses ms famoses fou Gala Eluard Dal, musa de Louis Arag, Marx Ernst o Andr Bret, lideleg del surrealisme que ms tard la va despreciar. Per tots la coneixem per ser la inspiraci del gran Salvador Dal. De tots els quadres on apareix, Galatea de les esferes s, sense cap mena de dubtes, el ms innovador. A ttol personal, magradaria dir que lart davui dia es mostra ms com un negoci que com una expressi humana (la ms elevada). Tots podem advertir la baixa qualitat artstica o els indecents interessos que sovint acompanyen a molts msics, pintors, escriptors, etc, que de segur mai han conegut cap de les nostres benvolgudes Muses.

crear msica: Mina i Glenn Gould. Ara b, tamb podrem atribuir la seua retirada a la pressi que la fama i el pblic en general exerciren sobre aquestos artistes (no culpem doncs a les pobretes muses). Muses hi han hagut moltes, per sens dubte, sempre sassocien al gnere femen. Les muses sn dones va escriure Simone de Beauvoir en El segon sexe, i la histria de lart est plena delles. Veiem-ne dos exemples: Una de les muses ms importants de la histria de lart del S XIX fou la polonesa Marie Godebsca, coneguda com Misia Sert. Va sobreeixir per la seua bellesa, la seua elegncia i el seu talent musical, per sobretot per ser la inspiradora de pintors com ara Renoir, Toulouse-Lautrec, Bonnard i Vuillard i de poetes com Verlaine

Fins aviat! Celest.

DIAGNOSI ELECTRNICA INJECCI DIESEL INJECCI GASOLINA ABS, AIRBAG, ESP

16

A N I M A L S D E C O M PA N Y I A
C A M PA N YA D E C O N S C I E N C I A C I C I U TA D A N A
Des del passat mes d abril s han exposat al vestbul del nostre centre les presentacions en format Power-point dels treballs dels/les alumnes de 4t d ESO (es mostren en la fotografia adjunta) sobre una hipottica campanya de conscienciaci ciutadana. Aquests treballs corresponien a una iniciativa engegada des de l institut verd i dins del context d educaci ambiental contemplada pel currculum de la matria optativa de Biologia-Geologia. Benjam Peris, professor de cincies.

17

LIFE IN BRITAIN
The family in Britain is changing. The once typical British family headed by two parents has undergone substantial changes during 20th and 21st century. There has been a rise in the number of single-person homes which increased from 18 to 30 per cent. By the year 2020 there will be more single people than married people. Many couples, mostly in their twenties and thirties, live together without getting married. Only about 60% of these couples will eventually marry. People are generally getting married at a later age now and many women do not want to have children immediately. They prefer to concentrate on their jobs and postpone having a baby until late thirties. On average, 2.4 people live as a family in a British home. This is smaller than most other European countries.

FAMILY

have a garden where people can sit in the summer. There is no table service, you have to go to the bar to order drinks or food and pay for it immediately. The most popular kind of British beer is bitter, which is dark and served at room temperature. More popular today though is lager, which is lighter in colour and served cold. Guinness, a very dark, creamy beer called stout, is made in Ireland but famous all over the UK. Beers are served in pints large glasses - or

there are parties, fireworks, singing and dancing, to ring out the old year and ring in the new. As the clock Big Ben strikes midnight, people link arms and sing a song called Auld Lang Syne.

Valentines Day is an occasion celebrated on February 14. It is the traditional day on which people express their love for each other by sending Valentines cards, presenting flowers or offering confectionery. Shrove Tuesday is also known as Pancake Day because it is the one day of the year when almost everybody eats pancakes. It is the last day before the period which Christians call Lent.

A DAYS ROUTINE

A typical day in an English family starts at 7 oclock when parents get up. Children sometimes watch television in their pyjamas until breakfast which is at 8 oclock. It usually consists of jam or marmite on toast, cereals and a glass of milk for children. Adults have either continental breakfast -orange juice, toast and a cup of coffee or tea or the typical British one: baked beans, bacon, tomatoes, mushrooms, eggs and sausages. They all leave the house by 8.30 and go to work or school. Students take a packed lunch to school which contains things like sandwiches, fruit and a bag of crisps. Adults have a snack for lunch too. School finishes at about 3 or 3.30 and young people return home to do their schoolwork, play on their computer or watch the telly. Adults usually get back home from work at 5:30 or 6. The family has

halves small glasses. Nearly all pubs serve pub lunches. One of these is the Ploughmans

Lunch which is a piece of Cheddar cheese, some bread, some pickle and an onion. Other typical pub foods are: scampi (gambes arrebossades) and chips, pie and chips or chicken and chips. British pubs are required to have a licence which is very difficult to obtain. They can be open 24 hours but their usual opening time is from 11 to 11. The landlord is the owner/persone in charge of the pub and the bartender is called barman or barmaid. It is not uncommon for a landlord to also be the barman.

Easter is the time for holidays, festivals and a time for giving chocolate Easter eggs. But Easter means much more. It is the celebration of the death and coming to life again of Jesus Christ: Good

The British currency is the pound sterling -. The pound has got 100 pence and the singular is penny whose symbol is p; hence 50p is pronounced fifty pee as well as fifty pence. The Euro is not

POUND

dinner together at about 6:30. A typical English dinner consists of meat or fish, some vegetables green beans, peas, etc , chips and a sweet dessert. After dinner, people stay at home doing different things or go out to pubs. Bedtime is between 9 or 10 for young people. At weekends, families go shopping and do odd jobs around the home such as gardening and DIY (bricolatge). People spend about 45% of their free time watching TV, 24% socialising pubs and parties-, 23% on sports cricket and football mainlyand hobbies and 10% on other activities.

BRITISH CELEBRATIONS AND TRADITIONS

Many festivals and holidays in Britain are centuries old. Every town, village and hamlet in Britain has its own traditions, some involving months of careful planning and preparations of costumes and choreography, others requiring simply a worrying desire

Friday is the day on which Jesus was crucified and Easter Day a Sunday- when he returned to

life. The traditional Easter gift was a boiled egg painted in bright colours but now it has been replaced by a chocolate egg or an Easter bunny. Small chocolate eggs are hidden for the children to find
and many other businesses are closed for the day during this weekend: Good Friday and Easter

PUBS

to make a complete fool of oneself. The most important are:

on the traditional Easter Egg Hunt. There are two bank holidays public holidays when banks

Going to the pub is the most popular activity outside the home. The word pub is short for public house. There are over 60,000 pubs in Great Britain. They are an essential part of social life: people talk, eat, drink, meet their friends and relax there. Pubs often have two bars, one usually quieter than the other, many

New Years Day is the first day of the year. It is a time for looking forward and wishing for a good year ahead. It is the day of the typical resolutions for the new year. It is also a holiday.
People welcome in the New Year the night before. This is called New Years Eve. All over Britain

Monday.

April begins with a day of jokes and fun: April Fools Day. It is always the first day of the

month. You can make someone believe something, do stupid things or play lots of jokes. but only until midday!

18

TRADITIONS AND CELEBRATIONS

On the 5th of November there is a curious celebration called Guy Fawkes Night or Bonfire Night. On that night all over England towns and villages light huge bonfires, let off magnificent fireworks, burn an effigy made out of old clothes stuffed with paper or straw - of Guy Fawkes and celebrate the fact that the Parliament and the King James I were not blown sky high by a group of Catholics lead by a man called Guy Fawkes in 1605. Christmas is a truly magical season, bringing

AMERICAN

Apart from the typical international celebrations such as New Years Eve, Easter or Christmas, the USA have their own celebrations. The most important are:
Groundhog Day ( El dia de la marmota ) is February 2nd. On this day
crowds gather in a small town in Pensylvannia to see if groundhog Punxutawney Pete sees his shadow after emerging from his burrow ( cau ). If he sees it because the sky is clear and fair, it means the winter will last long and he walks back into his burrow for another six weeks. If he cant see his shadow because the sky is cloudy, it means that the winter will be short.

Independence Day is July 4yh. It is a day of picnics and patriotic parades, a night of concerts and fireworks. There are American flags everywhere. Halloween is celebrated on October 31st. American children dress up in funny and scary costumes and go around the neighbourhood knocking on doors and asking for a trick or a treat. The neighbours are expected to respond by giving them small gifts of candy or money. Thanksgiving Day is celebrated on the fourth Thursday in November. This long four-day holiday weekend for schools and businesses is one of the busiest travel periods of the year because families all over the country get together around a nicely decorated table in a typical American scene - and enjoy a delicious meal with the typical roast turkey with potatoes, cranberry sauce and pumpkin pie. The night before is one of the busiest nights of the year for bars and clubs, as many college students and others return to their hometowns to reunite with friends and family.
Irish Americans celebrate the old countrys patron saint, Saint Patrick on March 17th. Colourful parades take place in important cities such as New York and Chicago. People have to wear something green and a shamrock (trvol) and a lot of green beer is drunk.

families and friends together to share the much loved customs and traditions which have been around for many years. Most people are on holiday in the UK and stay at home with their family on Christmas day. It is celebrated on the 25th December with a Christmas dinner at midday for the whole family. Christmas presents are opened on Christmas day which is the favourite day for children. They wake up very early in the morning to find their stockings have been filled by Father Christmas and excitedly open them before going down to breakfast Family presents are opened either late morning or in the afternoon. The family gather together to open the presents found under the Christmas tree. The typical Christmas meal consists of roast turkey or chicken, Brussels sprouts, roast potatoes, cranberry sauce salsa de gerds-, lots of gravy tpica salsa de carn- and the typical Christmas pudding as a dessert. Traditionally a Christmas cracker is placed next to each plate on the table. When the crackers are pulled, out falls a colourful party hat, a toy or a gift and a festive joke. During the weeks before, people send cards, watch nativity plays and go to carol services. People put up Christmas decorations in their homes and churches. Christmas Day, which is December 26th. It is a public holiday too and when it falls on a Saturday or a Sunday, the following Monday is the public holiday. Traditionally it was the day to open the Christmas Box a container where people placed gifts - to share the contents with the poor. Families get together, watch sports and play board games. Many families will go on walks in the countryside or will go to football matches.

Boxing Day is usually celebrated on the day after

19