BONES PRCTIQUES DE CAL GRAVAT A LA UNIVERSITAT AUTNOMA DE BARCELONA

Meriem Hajji, Oriol Lpez, Andrea Martnez, lia Palacios, Carles Prados i Cristian Romero (alumnes). Ascen Navarro i M. Josep Navarro (mares) i Ramon Barlam (professor de laula oberta i de cincies socials)

El dissabte 24 de mar els alumnes de 2n dESO que signen aquest article, convidats per lInstitut de Cincies de lEducaci de la Universitat Autnoma de Barcelona, explicaven davant ms de 40 professors i dels respectius pares, una selecci dexperincies daula relacionades amb el bon s educatiu de les TIC. Ho feien en el marc de les IV Jornades del projecte Espurna, en el que el nostre centre participa activament des de fa dos cursos. En acabar lacte va sorgir la idea descriure telecooperativament aquest article, tot utilitzant les eines i metodologies que precisament hem aprs per tal de poder fer les experncies presentades. Aix doncs, per tal de poder escriure aquest article, pares, fills i professors hem obert un document compartit en un editor de textos en lnia (Google Docs). Tots els autors, des de casa, hem accedit a lesborrany de larticle i li hem anat donant forma. Ha estat, a banda de fer un resum de les nostres vivncies, una bona manera dentendre i de veure en directe una metodologia de treball que utilitzem amb normalitat a laula. La presentaci dels alumnes La nostra intervenci es va realitzar a la franja dexperincies daula, i vam compartir espai i exposici amb mestres de lescola de primria Roser Capdevila, que tamb van explicar el seu treball. Les experincies que vam aportar nosaltres van ser les segents: Ha estat una expriencia molt bona. Al principi, en entrar a la sala ens vam posar nerviosos no pas pel qu havem de dir, sin perqu ens feien fotos des de totes bandes. Cadascu respectava el seu torn de paraula amb un ordre y un temps molt estrictes. Jo crec que ho vam fer prou b. Cadasc de nosaltres va explicar una part, abans ens ho havem preparat amb un esquema. Per mi a estat una bona experincia i em va agradar. (Meriem Hajji) Espurnik s un mn virtual en 3D que no noms serveix per divertir-te sin que tamb s per treballar. s una eina de treball diferent a les altres. La gent no creu el mateix per s que es poden preparar activitats bastant xules. Hi ha moltes coses que es poden fer, com per exemple construir coses,

posar-hi textures, moure-les, canviar-se laspecte lavatar.... Cada persona te el seu propi avatar. Cadasc sel pot personalitzar com vulgui. (Oriol Lpez) Pecha Kucha. Es tracta duna presentaci multimdia que consta de 20 diapositives amb una durada (cadascuna delles) de 20 segons. Sembla fcil per no ho s perqu has delaborar un gui molt ben preparat de manera que pugui posar-shi tot el que vols explicar, i de manera molt visual. Lexperincia va ser molt divertida, crear un Pecha Kucha sense saber de qu anava. Per ser la primera vegada va ser un treball on podem aprendre molt. Al principi quan vam comenar estava confosa, perqu no sabia qu fer, pero a mida que anvem avanant treballava ms segura i men sortia b. Presentar aquest treball davant dun munt de persones em va agradar moltssim, va ser una experincia realment interessant (Andrea Martnez). El google Docs i el PiratePad (tractament de textos cooperatiu, en lnia) els fem servir sobretot per treballar en grup perqu podem treballar tots a la vegada des de casa. Per treballar des del correu o des duna web alg del grup crea un document nou i convida a la resta de membres del grup. No noms el fem servir per a treballs sin tamb per prendre apunts. Quan ens diuen que podem prendre apunts com vulguem, sols, en grup, a m, per ordinador.... la majoria triem aquests recursos perqu s ms fcil per a tothom i aix participen ms que de la manera habitual. Ha sigut una experincia molt bona i i molt interessant perqu hem aprs molt a fer presentacions, exposicions i a treballar en grup. Ens ho vam passar molt b i vam disfrutar molt. A mi personalment, mha agradat molt i mencantaria repetir. (lia Palacios) El Woices s una espcie de Wiquipdia, de veu internacional on es poden escoltar explicacions sobre edificis, monuments i llocs interessants darreu del mn. Es poden fer explicacions dedificis individuals o rutes que enllacin punts interessants de la ciutat o del pas. Aquest any el Ramon ens va donar de deures fer una ruta medieval pels indrets i edificis medievals ms coneguts de Manresa. El nostre grup va fer el Pont Vell, la Seu, el Pou de la Gallina, el carrer del Bal....i alguns altres monuments i carrers importants. Crec que es tracta de una de les aplicacions ms tils que ens va ensenyar el Ramon (Carles Prados).

La valoraci dels pares Per als pares, veure els seus fills en acci va ser tamb tota una experincia. Anem a conixer de primera m quines van ser les seves sensacions en veure un bon grup de mestres en escoltar atentament les experincies dels seus fills: No est gens malament haver fet aquesta trobada. No est gens malament perqu crec que els ha animat una mica i shan fet una idea del qu s exposar i preparar-se un discurs breu i rpid per poder-lo exposar en un temps determinat i que sentengui. (M. Hajji, pare de la Meriem) Va ser tota una experincia: novedosa, enriquidora, emocionant i diferent. La veritat s que va ser com veure les seves projeccions en un futur. Crec que tots vam sentir orgull i tamb la confirmaci de que havem escollit un institut que aposta per la formaci en tots els seus mbits amb implicaci que aix comporta. De ben segur que aquell dia va ser com tota una setmana descola, van haver de coordinar-se entre ells, parlar en pblic en un lloc molt impactant, davant de tota una sala plena de professors i pares... molts nervis per ben portats i molt ben acompanyats. I al final de lexposici tothom va ser encantador amb ells . Fins i tot es van fer una foto amb en Josep Maria Tatjer, el Vice-director de lInstitut de Cincies de lEducaci. El contingut va ser molt interessant per als que no coneixem el tema, molt apassionant el mn per on es mouen, i per la resta de professors penso que van explicar molt b la seva experincia. La veritat es que sentim una enveja sana de totes aquestes possibilitats de formaci que poden rebre per sort els nostres fills, i ens reafirma a reivindicar una escola pblica amb grans professionals i a vegades amb carncies de mitjans per amb moltes ganes de tirar endavant projectes com aquest. Evidentment anem a un futur molt competitiu, amb unes exigncies de formaci diferents, i que aquest tipus de exposici en pblic, parlant davant de professionals ser el dia a dia en un futur prxim al mn universitari, o sigui que ha estat una sort compartir un dia a lUAB tan joves.

La veritat s que van ser felios, que est prou b no? (MJosep Navarro, mare del Carles Prados) Penso que ha estat una experincia molt grata per a tots nosaltres. Com a pares, ens ha perms sentir-nos ms propers a la feina que fan els nostres fills i a la feina que fan els professors, per sobre tot hem sentit satisfacci, orgull i emoci Hem vist com aquesta colla de nois sha enfrontat a lexperincia colpidora de parlar en pblic , en un espai solemne i davant de professionals que, com a poc, impressiona. I ho han fet b, molt b i amb fora naturalitat. De ben segur, aquesta vivncia els aporta autoestima, els forma, els prepara i els estimula a seguir treballant, a gaudir de laprenentatge i fruir del sentiment de superaci dels reptes. En resum ens ho hem passat b , hem compartit, testimonialment, lexperincia, i ens hem ratificat en la decisi de que aquest s el model dinstitut que desitgem per als nostres fills i us encoratgem a continuar en aquesta lnia de treball i dexperincies complementries. Veritablement molt recomanable!!! (Ascen Navarro, mare de llia Palacios)

La valoraci del professor Coincidint amb la valoraci dels pares, penso que aquesta ha estat una experincia molt edificant per als nois i noies del nostre institut que hi han participat. El valor afegit lhan posat els pares, a qui sagraeix la seva implicaci. A banda de la preparaci prvia necessria que van comportar les respectives intervencions dels nois i noies, parlar en pblic davant de tantes persones conegudes (els pares i un professor) i desconegudes, a ms a ms de ferho en una sala imponent com s la de juntes de la Rectora de la Universitat, fa una mica de respecte. Per alhora tamb els acostuma a aquest tipus de situacions. I s que dominar el llenguante oral i saber parlar en pblic s una habilitat que, com sempre els recordo, costa dadquirir i cal practicar molt. Sn aquestes les situacions, les que els fan enfrontar amb la realitat, i tamb aquelles en les que el reconeixement de la seva feina ben feta prn sentit i significat, les que els educa millor. Com a professor i com a part integrant dun fantstic equip com s el del professorat de Cal Gravat, em vaig sentir molt orgulls de la seva actuaci. Veurels all dalt, enganxats al micrfon i veure com all que havem preparat amb tanta illusi era explicat amb tanta serenitat i autoritat, i seguit amb gran dinters per professors, alguns dells molt reconeguts, em va fer posar la pell de gallina. Avui dia, ms que en cap altra poca anterior, leducaci i la formaci es produeix en bona part fora de lescenari de les aules. Internet i les noves tecnologies sn, indubtablement, un gran focus de distracci. Sn molts els alumnes que passen hores i hores davant del Facebook, el Messenger i davant vdeos de Youtube poc edificants. els pares ho sabeu prou. Per magradaria que una de les principals llions daquesta experincia ens fes reflexionar una mica sobre lenorme potencial educatiu que tamb ens porten les noves tecnologies. Ben utilitzades, i amb el correcte acompanyament de pares i de professors, ens facilita laccs al coneixement i ens fa possible arribar a llocs on abans no es podia. Un bon exemple s el procs delaboraci daquest mateix article, que ha ajudat a que els pares participants simpliquessin en un mateix repte al costat dels seus fills i els professors. La societat en la que els nostres fills shauran de moure sanomena del coneixement. I aquesta no sentn sense aprendre a fer un bon s dInternet. s un dels reptes de la nova escola que estem construint.