1.

.Andalusia, situacio en al mapa dEspanya.

1.2

Comunitat dAndalusia

Est composta per les provncies d'Almera, Cadis, Crdova, Granada, Huelva, Jan, Mlaga i Sevilla. La seva capital s Sevilla, ciutat reconeguda per l'Estatut d'Autonomia com seu de la Junta d'Andalusia. s la comunitat autnoma ms poblada d'Espanya (8.285.692 habitants en 2009) Tasa de natalitat % 11,07 Tasa de Mortalidad % 8,34 Densidad de Pob. Hab/Km2 86,84 132428

COMUNITAT Andalusia INMIGRANTES 1.3

Anadalusia es troba situada al sud de la pennsula ibrica; limitant a l'oest amb la Repblica de Portugal, al sud amb l'oce Atlntic, el mar Mediterrani i el reclamat territori britnic d'ultramar de Gibraltar, al nord amb la regi d'Extremadura i Castella-la Manxa i a l'est amb la Regi de Mrcia.

2.Relleu

Relleu dAndalusia
2.1 Les majors serres d'Andalusia es troben a Serra Nevada, en la Provncia de Granada; all es situen les cotes ms elevades. La depressi Btica es troba entre ambds sistemes. s un territori pla gaireb en la seva totalitat, obert cap al Golf de Cadis pel sud-oest. Serra Morena, (amb el cim Banyuela de 1.323m) al mateix temps que marca una ruptura entre Andalusia i la Meseta, presenta una gran separaci (crescuda pel seu despoblament) entre la Serra i la Campinya d'Huelva, Sevilla, Crdova i Jan. 2.2 La majoria dels rius d'Anadalusia pertanyen a la conca del Guadalquivir, mentre que la resta, desemboquen directament a la Mar Mediterrnia i a la Costa Atlntica meridional,. El riu ms important s el Guadalquivir (657km), i segueix la direcci est sud-oest. Els seus afluents del marge dret sn, principalment, el Jndula, el Yeguas, el Guadalmellato, el Guadiato i el Bembzar. Pel marge esquerre cal destacar-ne el Genil. Altres rius del vessant atlntic sn l'Odiel, el Tinto i el Guadalete.

El vessant mediterrani presenta rius molt curts i irregulars. Els ms destacats en sn el Guadiaro, el Guadalhorce, el Guadalfeo, l'Almeria i l'Almanzora.

.Rius dAndalusia
2.4 Andalusia ocupa un lloc privilegiat en el mn, enmig de la zona temperada de l'hemisferi nord. Un hemisferi s cadascuna de les meitats del globus terrestre, que s'obtenen al dibuixar enmig d'ell una lnia imaginria que es diu "equador". Andalusia t una gran varietat de paisatges molt distints uns d'uns altres. Aix es deu, entre altres motius, que el seu territori se situa entre dos mars (l'oce Atlntic i el mar Mediterrani) i que es troba molt prop d'frica. Aquesta varietat dels paisatges i territoris andalusos s un dels trets ms caracterstics d'aquesta terra.

3.Clima
3.1 Andalusia s la regi ms clida d'Espanya. El seu clima Mediterrani es diu aix perqu rep molta influncia d'aquest mar. Aquesta influncia del mar fa que: . Els estius sn llargs, calorosos i secs. Els hiverns sn curts i freds. Les pluges sn escasses, una mica ms abundants a la tardor. Sn tan sols trets generals, doncs depenent del lloc existeixen varietats climtiques. Aix es deu a la major o menor altitud de la zona que es tracti i a la major o menor proximitat al mar, doncs el mar fa que les zones properes a ell tinguin unes temperatures ms suaus durant tot l'any que les zones d'interior. A ms, les zones prximes a l'Atlntic sn ms plujoses o humides, mentre que Almera t un clima mediterrani sec, gaireb desrtic. La temperatura mitja anual d'Andalusia s superior a 16 C. El mes ms fred s gener (6,4 C de mitjana a Granada) i els ms calorosos juliol o agost (28,5 C de mitjana), sent Crdova la provncia ms calorosa seguida de Sevilla

.Mapa de climes dAndalusia

3.2 Les variacions en el relleu i en el clima andals fan que la vegetaci var tamb d'unes zones a unes altres. En la major part d'Andalusia, la vegetaci natural s el bosc mediterrani. Predominen els arbres de fulla perenne com les alzines, les sureres, els pins i els pinsapos. Encara que el bosc mediterrani s cada any ms escs a causa de les antigues roturaciones de les terres per a conrearles i als actuals incendis forestals. Prop dels rius hi ha boscos de ribera formats per lbers i freixes. En les zones muntanyenques ms altes hi ha arbres de fulla caduca, com el quejigo i el castanyer i tamb pins d'alta muntanya. Tamb hi ha a Andalusia zones de matorral en les quals predominen els arbustos, com la ginesta, el roman, la farigola, la aulaga i la jara. En els prats abunden les herbes, sent freqents els trboles, la civada boja i la grama. 3.3 Tamb la fauna andalusa varia segons les zones i s d'una extraordinria riquesa: En les serres viuen aus rapaos com el voltor, l'guila real, el azor i el gaviln. Tamb hi ha mamfers com la cabra monts, el senglar, el crvol, la guineu i el linx ibric. En les planes viuen aus com: guiles, milanos, grullas i cigonyes blanques.

En les ribes dels rius i llacunes podem trobar flamencs, necs i garzas. En les aiges viuen peixos com les carpes, barbos i tencas. Les marismas sn planes molt prximes al mar que es troben inundades bona part de l'any i que resulten ser els llocs amb ms diversitat faunstica. Serveixen de lloc de criatura i descans a gran nombre d'aus aqutiques que emigren cada any des d'Europa fins a frica. Abunden els flamencs, els nsares i els necs. En Andalusia hi ha marismas: les del Odiel i les de Doana. La biodiversitat existent a Andalusia es fa extensible a la fauna. D'aquesta forma, ms de 400 espcies de vertebrats de les 630 existents a Espanya habiten en aquesta comunitat autnoma. La seva estratgica posici entre la conca mediterrnia, l'oce Atlntic i l'estret de Gibraltar, fa que Andalusia sigui un dels passos naturals de milers d'aus migratries que viatgen entre Europa i frica.

Au Migratri

4.1 Sevilla s la capital d'Andalusia i la tercera ciutat ms extensa d'Espanya. Banyada pel ric Guadalquivir, Sevilla possex una identitat prpia i els seus populars barris, com el de Santa Cruz, sn tan interessants com els seus monuments i antics edificis. Est l'Alcsser, o fortalesa rab, la Giralda, la torre de la vella mesquita rab del segle XII, que tres segles desprs, va ser incorporada com campanar en la grandiosa catedral gtica, i la Torre de l'Or, antic basti de les muralles mores de la ciutat. Actualment t uns 685.000 habitants, ocupant el primer lloc de les capitals andaluses quant a poblaci. Est situada al costat del ric Guadalquivir, que es fa navegable des d'aquesta ciutat. Per aix possex un gran port fluvial, que sempre ha estat de vital importncia per a l'economia de la ciutat. La capital d'Andalusia s una ciutat mundialment coneguda que s'ha renovat en els ltims anys En ella es fonen una gran riquesa monumental, unes festes niques i variades i una personalitat prpia. Tot aix s a causa de el seu llarg passat histric en el qual, amb freqncia, ha marcat les destinacions de tota Espanya.

Sevilla

4.2 -Sevilla: T ciutats o pobles importants com per exemple, Dos Hermanas,Carmona i cija. -Cordova: Trobem la poblaci de Palma del rio, Cabra i Lucena. -Jan: Les seves poblacions importants sn; Linares,beda, i Andjar. -Cadis: Trobem la poblaci de Jerez de la frontera,San Fenando i Puerto Real. -Mlaga: Les seves poblacions importants sn Torremolinos, Fuengirola i Marbella. Almeria:Les seves poblacions importants sn Elejido i Roquetas de Mar. Granada:Trobem la poblaci dAlmunyecar i Guadix. 4.3 Els seus monoments mes importants son :

Alhambra de Granada

Mezquita de Cordova

5.Sectors economics
5.1 De cada 100 treballadors andalusos, uns 24 treballen en aquest sector, pel que s molt important per a l'economia andalusa. L'agricultura a la Regi dAndalusia s la primera d'Espanya grcies al seu clima favorable i a que les seves terres sn molt frtils, s a dir, produeixen bons vegetals. La ganaderia t menor importncia econmica a Andalusia, que l'agricultura. El bestiar es concentra en zones poc aptes per a ser conreades. La Comunitat de Andalusia s la segona regi mes gran, pesquera d'Espanya per la gran extensi de les seves costes i pels seus bons ports i caladors propers. (Un calador s un lloc en el mar on abunden els peixos que consumim.) 5.2 Com Andalusia est poc industrialitzada, noms 21 de cada 100 treballadors andalusos treballen en aquest sector. Andalusia t indstries agroalimentarias,que sn les quals transformen productes agrcoles en aliments llests per a consumir. Hi ha indstries setrills, vincolas, de productes crnics, de conserves de peix i indstria azucarera. 5.3 En aquest sector, que s el ms important a Andalusia, treballen el 54 per 100 dels treballadors andalusos.

El turisme en Andalusia es divideix en dos: El turisme de sol i platja I el turisme cultural El comer en Andalusia t molta importncia dintre d'aquest sector el major comer que hi ha en Andalusia (que no s en el que es guanya mes diners) s en Mercats Setmanals en gaireb tota la comunitat Andalusa.

Sector Primari Sector Secundari Sector Terciari

Nombre de habitants que hi treballen: de cada deu hi treballen 24 persones Nombre de habitants que hi treballen: de cada deu hi treballen 21 persones Nombre de habitants que hi treballen: de cada deu hi treballen 54 persones

6.1 Els andalusos parlen el Castell per tenen una pronuncia diferent que per exemples els catalans o els valencians. Tenen una pronuncia Andalusa Alguns trets de la seva vocalitzaci sn: Zetacisme-seseo, -Aspiraci de certes consonants, -La fricatizacin.

S'ha de rebutjar l'andals com parla de defectes perqu no s un castell mal parlat, s una varietat lingstica de l'espanyol. 6.2 La gastronomia d'Andalusia s la prpia d'Andalusia. s molt variada i hi ha diferncies entre la costa i l'interior, la gastronomia andalusa forma parteix de la dieta mediterrnia. Est molt vinculada a l's de l'oli d'oliva, els fruits secs,peixos i carns.

10

En la rebosteria es mostra gran influncia de la cuina andalusa amb l's d'ametlles i mel, sent molt coneguts d'aquesta regi els dolos nadalencs. 6.3 Andalusia possex un folklore que enfonsa les seves arrels en la histria, destacant entre les diverses manifestacions el canti i el ball flamenc, que tenen el seu origen en el triangle Lucena-Sevilla-Cadis. Existeixen quatre grans grups de canti flamenc: la siguiriya, la sole, la ton i el tango. D'aquests sons es deriva una rica varietat de cantis emparentats entre si. La Fira de Sevilla, sn festes plenes de color, alegria i ball. En les tpiques casetas es beu fi o camamilla acompanyats de tapes i es ballen sevillanes (La sevillana s el canti i ball tpic de les diferents fires que se celebren per tota la regi andalusa) mentre que en els carrers del recinte ferial es passeja a peu o a cavall i les dones lluxen els seus millors vestits de flamenca 6.4 Andalusia ara esta fora del mar, fa milions d'anys segurament estava coberta per les aiges marines. Gran part del sl d'Andalusia pertanyia al fons del mar. Molt a poc a poc, es va anar elevant el sl i es van formar les muntanyes, valls, rius i llacunes amb les formes que avui veiem al voltant. Aix va nixer Andalusia, i ha resultat ser com un gran jard. Fa ms de 3.000 anys les primeres persones, que procedien de l'altre extrem del Mediterrani, no s'aventuraven a traspassar l'Estret de Gibraltar.

11

Creien que per all acabava el mn i consideraven a l'Atlntic com un mar perills al que cridaven "Mar de les tenebres". Durant aquesta poca Andalusia es va anar omplint de Fenicis, Grecs i Cartaginesos Desprs els romans van conquistar Andalusia. La Btica que era menjo ells cridaven la regi s'acostumo a les seves lleis, als seus costums i a la seva llengua (el Llat) . Segles desprs els musulmans, van ser els quals van nomenar al-Andalus a la zona de la Pennsula que ells van habitar i aix ha sorgit el nom Andalusia tal com ho coneixem avui. 6.5 LA BANDERA DE ANDALUSIA A finals del segle XI apareix, per primera vegada, la bandera verda i blanca. Va onejar en la torre de la Mesquita de Sevilla (La Giralda) per a celebrar la batalla de Alarcos

Bandera andalusa

12

7. Altres
Com vaig decidir triar Andalusia ?
Perqu es una Comunitat Autnoma que t una mica de tot i amb va resultar bona idea fer-la per un treball monografic i tamb perqu els meus avis van neixer all (Crdova).

Com a sigut el procediment del meu treball ?

Primer de tot vaig imprimir tota la informaci que havia buscat i vaig anar subrellant el ms important. Deprs el que no vaig trobar per pgines webs ho vaig haber de buscar a lenciclopdia. Hi havia algunes paraules que no entenia i les vaig buscar al diccionari.

13

8. BIBLIOGRAFIA:
Adreas electrniques: http://www.terra.es/personal2/pfigares/capitals.htm#sevilla http://html.rincondelvago.com/lengua-andaluza.html http://es.wikipedia.org/wiki/Andaluca http://www.terra.es/personal2/pfigares/geogr.htm

14

15

16

17

18

19

20

21

La biodiversitat existent a Andalusia es fa extensible a la fauna. D'aquesta forma, ms de 400 espcies de vertebrats de les 630 existents a Espanya habiten en aquesta comunitat autnoma. La seva estratgica posici entre la conca mediterrnia, l'oce Atlntic i l'estret de Gibraltar, fa que Andalusia sigui un dels passos naturals de milers d'aus migratries que viatgen entre Europa i frica.27 Els

22

aiguamolls andalusos, alberguen una avifauna molt rica, per la combinaci d'espcies d'origen afric, com la focha cornuda, el calamn o el flamenc, amb les aus provinents del nord d'Europa, com els nsares. Entre les rapaos destaquen l'guila imperial, el voltor leonado i el milano. Quant als herbvors, es donen els crvols, daines, cabirols, muflones i la cabra monts, aquesta ltima en reculada enfront del arru, espcie invasora introduda des d'frica amb fins cinegticos en la dcada de1970. Entre els petits herbvors destaquen la llebre i el conill, que constituxen la base de l'alimentaci de la major part d'espcies carnvores del bosc mediterrani. Els grans carnvors com el llop ibric i el linx ibric estan molt amenaats i es limiten a Doana, Serra Bruna i Despeaperros. El senglar, en canvi, es conserva b per la seva importncia cinegtica. Ms abundants i en diferent situaci de conservaci, es troben els carnvors de menor grandria, com la nutria, sn ms abundants la guineu, el teix, el turn, la comadreja, el gat monts, la gineta i el meloncillo.28 Altres espcies reseables sn la vbora hocicuda i el Aphanius baeticus o salinete andals, aquesta ltima molt amenaada.

23

Andalusia s una comunitat autnoma espanyola, considerada com nacionalitat histrica.2 Est composta per les provncies d'Almera, Cadis, Crdova, Granada, Huelva, Jan, Mlaga i Sevilla. El seva capital s Sevilla, ciutat reconeguda per l'Estatut d'Autonomia com seu de la Junta d'Andalusia. La seu del Tribunal Superior de Justcia d'Andalusia es troba en la ciutat de Granada. s la comunitat autnoma ms poblada d'Espanya (8.285.692 habitants en 2009) i la segona ms extensa, el que explica el seu pes en el conjunt d'Espanya. Es troba situada al sud de la pennsula ibrica; limitant a l'oest amb la Repblica de Portugal, al sud amb l'oce Atlntic, el mar Mediterrani i el reclamat territori britnic d'ultramar de Gibraltar, al nord amb la regi d'Extremadura i Castella-la Manxa i a l'aquest amb la Regi de Mrcia. En 1981 es va constituir en comunitat autnoma, a l'empara del disposat en l'article segon de la Constituci Espanyola de 1978, que reconeix i garanteix el dret a l'autonomia de les nacionalitats i regions espanyoles. El procs d'autonomia poltica es va cursar a travs del procediment restrictiu expressat en l'article 151 de la Constituci, el que fa d'Andalusia l'nica comunitat espanyola que va accedir a l'autonomia a travs d'aquest procediment. El prembul de l'Estatut d'Autonomia d'Andalusia de 2007 diu que la Constituci de 1978, en el seu art.2, reconeix a Andalusia com una nacionalitat. Posteriorment, en la seva articulat, parla d'Andalusia com nacionalitat histrica. En l'anterior estatut d'autonomia, l'Estatut d'Autonomia de 1981 o Estatut de Carmona, era definida en l'art. 1 com "nacionalitat". El marc geogrfic s un dels elements que dna singularitat i personalitat prpia a Andalusia. Des del punt de vista geogrfic, podem distingir tres grans rees ambientals, conformades per la interacci dels diferents factors fsics que incideixen sobre el mitj natural: Serra Bruna -que separa Andalusia de la Meseta- i els Sistemes Bticos i la Depressi Btica que individualitzen l'Alta Andalusia de la Baixa Andalusia. La histria d'Andalusia s el resultat d'un complex procs en el qual es fusionen al llarg del temps diferents pobles i cultures, aix com diferents realitats socioeconmiques i poltiques. A pesar de la contemporanetat de la formaci de l'Estat Autonmic Andals, no es pot oblidar l'empremta que han deixat per l'actual territori andals pobles com el bero, el celta, el fenici, el cartagins, el rom o el musulm. La realitat econmica andalusa actual est marcada pel desavantatge d'Andalusia pel que fa als marcs globals espanyol i europeu, bsicament per la tardana arribada de la revoluci industrial, dificultada per la situaci perifrica que va adoptar Andalusia en els circuits econmics internacionals. Com a conseqncia, queda el menor espai relatiu de la indstria en l'economia i el gran pes que encara possex l'agricultura i hipertrfia del sector serveis. La cultura andalusa s fruit del pas de diferents pobles i civilitzacions que, amb el temps, han anat conformant una identitat cultural particular. Aquests pobles, alguns molt diferents entre si, han anat deixant una empremta lentament assentada entre els habitants.

http://www.terra.es/personal2/pfigares/capitals.htm#sevilla http://html.rincondelvago.com/lengua-andaluza.html http://es.wikipedia.org/wiki/Andaluca http://www.terra.es/personal2/pfigares/geogr.htm

Andalusia s la regi ms clida o calorosa d'Espanya. El seu clima Mediterrani es diu aix perqu rep molta influncia d'aquest mar. Aquesta influncia del mar fa que: . Els estius sn llargs, calorosos i secs.

24

.Els hiverns sn curts i freds. .Les pluges sn escasses, una mica ms abundants a la tardor. Sn tan sols trets generals, doncs depenent del lloc existeixen varietats climtiques. Aix es deu a la major o menor altitud de la zona que es tracti i a la major o menor proximitat al mar, doncs el mar fa que les zones properes a ell tinguin unes temperatures ms suaus durant tot l'any que les zones d'interior. A ms, les zones prximes a l'Atlntic sn ms plujoses o huhttp://www.terra.es/personal2/pfigares/origen.htm#origenmides, mentre que Almera t un clima mediterrani sec, gaireb desrtic.

25