ACTIVITATS ENTORN A LEXPOSICI

A qui vulgui!

Jean-Franois Chevrier

CONFERNCIA
Art i utopia. Lacci restringida
DIJOUS 3 DE JUNY, A LES 19.30 h

que illumina el fons obscur de les virtualitats. La gran tradici de lart concret en el segle XX, siguin quines siguin les utopies subjacents, es basa en aquesta possibilitat dactualitzar una riquesa virtual. Les utopies de lavantguarda han mobilitzat amb moltssima freqncia restes mitolgiques o, de manera ms ambiciosa encara, la perspectiva duna nova mitologia. Andr Breton, quan imagina la constituci dun mite modern, prescindeix de Mallarm, desprs dhaversen inspirat inicialment. Abans del surrealisme, per a Apollinaire i els futuristes, el que resumeix el mite modern s la figura dun car que ha triomfat del dest i de la gravetat. Lsser hum, o ms ben dit lhome sense la dona, podria finalment transfigurar el seu pes de carn i la seva finitud projectant-se en un parads ple de mquines. Per ja prviament Mallarm havia redut el politeisme dels dus antics a un drama solar de mort i resurrecci. Aquesta reducci correspon a una recerca de sobrietat oposada a leloqncia romntica i als entusiasmes utpics. s una dissoluci dels mites, una evacuaci de la iconografia i dels accessoris de la representaci mitolgica en benefici dels elements fonamentals duna acci restringida a lescenari de lescriptura. Tot latrezzo dels mites s substitut per la taula, el full de paper en blanc (model del buit paper en el qual es forma i dibuixa el poema), la ploma i el tinter (amb la seva gota, al fons, de tenebres relativa al fet que alguna cosa sigui). Aquest escenari de lescriptura s el teatre del nostre esperit. s el descobriment dun buit matricial que respon al no-res de les creences abolides. Desprs de la Segona Guerra Mundial, el 1947, Artaud va radicalitzar la postura mallarmeana en negar-se a participar en lexposici esotrica organitzada per Breton. Aquell que, en els anys trenta, havia imaginat plasmar la potncia de lanarquia revolucionria en un teatre de la crueltat, concentra ara la seva acci potica en el traat i en la proferaci. Ocupat a refer un cos, encarna la poesia concreta de Mallarm en una experincia del sofriment com a treball de la carn. Aquesta actualitzaci de lacci restringida es desmarca de tota invocaci a un fons irracional, ara lligat inevitablement a les ideologies feixistes i al terror nazi. Amb la violncia precisa, aplicada per Artaud, la sobrietat mallarmeana sacompleix en lexorcisme del terror.

A crrec de Jean-Franois Chevrier, comissari de lexposici.

Convent dels ngels (c/ dels ngels, 7). Entrada lliure. Aforament limitat. Amb servei de traducci simultnia

SEMINARI
Lefecte Mallarm El llenguatge potic a les utopies de lart modern
DIVENDRES 4 DE JUNY

Seminari a crrec de Jean-Franois Chevrier, comissari de lexposici.

Inscripci prvia. Places limitades. El seminari simpartir en francs sense traducci simultnia

Preinscripci:
DEL 3 AL 21 DE MAIG

Ms informaci: tel. 93 412 08 10, de dilluns a divendres, de 10 a 14h. servcult@macba.es / www.macba.es.

Quan sestudien els orgens de labstracci, sn molts els historiadors de lart que treballen sobre el rerefons simbolista del modernisme. Lobra de Mallarm apareix com un element central en aquesta reconstrucci. Durant els anys seixanta, la tendncia dominant fou ms aviat la dextreure Mallarm del simbolisme mostrant que el seu pensament anava molt ms enll de lesttica o de la ideologia del moviment literari i artstic que es va imposar en la dcada de 1880. Ja cap a 1910, molts actors o observadors de lart davantguarda havien relacionat la potica mallarmeana amb les formes ms avanades de lart postcezanni, concretament amb el cubisme. Avui no es pot tornar a reflexionar sobre els efectes de la potica mallarmeana en lart modern que s lobjectiu daquesta exposici sense tenir en compte aquests dos moments de la interpretaci dita modernista dels anys 1960 i 1910. Per tamb cal tenir en compte el que aquesta interpretaci havia descartat o mantingut al marge. Per fer-ho, no nhi ha prou amb invocar el simbolisme com a sistema alternatiu. Cal intentar destacar els casos ms significatius. Odilon Redon, per exemple, havia estat sistemticament excls pels terics del modernisme. Ara b, Mallarm no sols fou molt amic de Manet, sin que tamb es mostr molt interessat per lart suggestiu de Redon, del qual podem descobrir nombroses influncies al llarg de tot el segle XX.

VISITES GUIADES
DIMECRES i DISSABTES, A LES 18 h DIUMENGES i FESTIUS, A LES 12 h

2
Nivell

1
Nivell

0
Nivell
LLIBRERIA

Els efectes de la potica mallarmeana no es poden reduir al mite o a la llegenda dun poeta a la recerca de labsolut, per b que aquesta imatge hagi gaudit duna llarga tradici inventada al segle XIX, en el moment del primer romanticisme. Lefecte de la potica mallarmeana rau sobretot en la seva extraordinria obertura, de la qual la teoria modernista noms representa una interpretaci restrictiva. Mallarm no s pas lherald de la poesia pura celebrat per Paul Valry. Per efica que hagi estat, la tesi modernista duna poesia que tenia com a objecte essencial o exclusiu el llenguatge mateix redueix i petrifica la potica mallarmeana. En realitat, la fora daquesta potica va ser descobrir, desprs de la gran explosi romntica, una tensi entre la idea i lactualitat. Aquesta tensi queda reflectida noms parcialment en loposici entre ideal i quotidi. La idea mallarmeana s una interpretaci del poder dabstracci del llenguatge concretat en lescriptura potica. Es resumeix en la famosa frase: Dic: una flor! i, fora de loblit al qual la meva veu relega tot contorn, com una cosa distinta dels calzes coneguts, musicalment saixeca, idea tamb i suau, labsent de tots els rams. Per no ens enganyem, a Mallarm les flors li agradaven. La flor potica no solament s un fet retric, s una sntesi de lexperincia de tots els rams. Quant a lactualitat, cal entendre-la en el sentit que mile Zola dna a la paraula actualisme quan parla de limpressionisme. Per a Mallarm, tamb s una dimensi de lexperincia que remet al desconeixement del subjecte i a la seva impossibilitat de definir-se totalment amb les formes convencionals de la quotidianitat. Lactualitat mallarmeana s una crtica de la quotidianitat i de la presncia davant un mateix. Mal informat aquell que es proclami el seu propi contemporani.

Sha discutit molt, en els paratges de la potica mallarmeana, sobre lart com a substitut de la religi o esbs dun nou vincle comunitari, sobre lenigma i locult, el valor o la legitimitat de lobscuritat, el misteri i el meravells, lhermtic, els cenacles i les societats secretes. Per les utopies modernes tenen en compte el gran nombre i la individualitat de massa, quan pensen normes, estndards i prototips. Adaptant-se als criteris de la societat industrial i al triomf de la mecanitzaci, les utopies han volgut ser constructives i productives. Fou Marcel Duchamp qui va transferir el misteri mallarme a la imatge i als circuits metafrics de la mquina. En fer-ho, lautor del Grand Verre, expert en mistificacions de tota mena, no va deixar de regular petites mquines antiutpiques, proposant una versi irnica de leclecticisme fin de sicle al qual soposaren els idelegs de lestil modern. Va ser considerat doncs com el pare del postmodernisme. Aquest paper, per, li correspon tan poc com a Mallarm el de precursor del modernisme.

Plaa dels ngels, 1 08001 Barcelona Tel.: 93 412 08 10 Fax: 93 412 46 02 www.macba.es

Horaris Feiners, d11 a 19.30 h (a partir del 25 de juny, fins a les 20 h) Dissabtes, de 10 a 20 h Diumenges i festius, de 10 a 15 h Dimarts no festius, tancat Dilluns, obert

Patrocinador:

Patrocinadors de comunicaci:

Amb el suport de:

La potica mallarmeana tamb va tenir efectes negatius. La crtica de lactualisme en nom de la idea es podia interpretar en el sentit duna superaci del present i una utopia, per tamb va aparixer com un recloures de lartista dins de la seva torre de vori. Les avantguardes (tots els ismes de lart den del futurisme) van sentirse temptades doposar a Mallarm la idea duna projecci immediata en el futur, com una transfiguraci, una irradiaci utpica del present. Aquestes utopies esttiques i poltiques van desenvolupar-se sovint mitjanant una interpretaci del model de lobra dart total (la Gesamtkunstwerk) proposat per Wagner. Mallarm no creia en la soluci wagneriana. El seu escepticisme deriva de la convicci que el nihilisme nascut de la mort de Du no es pot superar reconstituint un sistema de creences fundador duna nova comunitat. Aquest escepticisme s la condici irreductible dun pensament utpic que reinventa constantment la ruptura, contra la temptaci dun tancament imaginari. La potica mallarmeana s, doncs, la unitat de mesura crtica de les utopies davantguarda. Implica una voluntat de reconciliaci antropolgica (la comunitat humana ha de poder prescindir de la idea de Du), per tot sser hum en la seva singularitat mltiple una singularitat construda a partir de la multiplicitat de les pulsions internes, tot individu fa constantment lexperincia de la seva finitud i de la insatisfacci que aix produeix. Aquesta experincia individual s la base despullada de qualsevol fonament teolgic duna interacci entre el que s un i el que s mltiple, entre lindividu i la multitud. La utopia tendeix a resoldre aquesta interacci en un imaginari de la comunitat. Per a Mallarm, la comunitat s una cosa encara no existent, per lartista lentreveu en el llampec el vers, tra del llamp

En realitat, el que perdura, de Mallarm a Duchamp, per tamb, en una histria ms llarga, de Baudelaire a Jeff Wall passant per Broodthaers, s aquesta llibertat anrquica de lart oposada a la recerca dun estil collectiu. Aquesta llibertat shavia afirmat amb la gran innovaci del simbolisme literari: el polimorfisme del vers lliure, que va representar un trencament amb les normes de la tradici prosdica. El 1967 George Kubler, lautor de The Shape of Time (1962), escriu: Quan el flux i el canvi signoren, i quan es rebutja el desenvolupament, lestil segueix sent til a manera de comoditat taxonmica. Per sempre que es t en compte el transcurs del temps, amb les seves identitats canviants i les seves constants transformacions, la noci taxonmica, representada pel terme estil, deixa de ser important. Aix explica que lart modern hagi concentrat una mstica de la innovaci formal en la idea de ritme. Com que excedeix la cadncia de les activitats productives, el ritme orgnic o biomecnic, per tamb lric i csmic ha estat celebrat com lalternativa al projecte dun estil modern presumptament dotat de la mateixa capacitat de sntesi que els grans estils del passat. Al contrari que lestil, el ritme permetia integrar la diversitat anrquica de les llibertats individuals i alhora el joc de les diferncies, comenant per la diferncia sexual. Com que associa la poesia amb la dansa i la msica, el ritme s la condici dun espai del llenguatge que desborda la fixaci espacial de lobjecte i la cosificaci de la imatge. La mobilitat de la lectura d Un coup de ds manifesta el principi dincertesa i de variacions que caracteritza laspecte pblic de lobra moderna. Mallarm admet que aquesta relaci participa de la comunicaci, per afegeix que lobra, ms que no pas forar latenci o suposar un pblic a mida, sadrea a qui vulgui.

ART ILacci restringida UTOPIA

JEFF WALL. A Ventriloquist at a Birthday Party in October 1947, 1990 (fragment). @Jeff Wall, 2004

3 de juny - 12 de setembre de 2004

Lacci restringida (Laction restreinte) s el ttol dun dels assaigs de Stphane Mallarm (1842-1898) recopilats a Divagations el 1897. Aquesta frmula designa els lmits, per tamb la concentraci de lacci potica. A finals del segle XIX, desprs de la mort de Vctor Hugo, el poeta ja no pot pretendre actuar directament en lescena poltica, ni tan sols erigir-se en conscincia moral. Pot descriure el mn, donar-ne una equivalncia verbal, per no canviar-lo. No obstant aix, la seva activitat no s purament contemplativa. Fa una acci, en un camp restringit per illimitat, que no li pertany per que pot requalificar i fins i tot redefinir. Aquest camp s el de la llengua i el llenguatge, s lescena de lescriptura i lespai del llibre com a instrument espiritual.

 Je considre Un coup de ds jamais nabolira le hasard un peu comme le trait de lart contemporain, fait au dix-neuvime sicle. La liaison de limage du mot avec le sens du mot, et cette liaison-l avec un objet qui sappelle livre, correspond pour moi une dmarche contemporaine. Mallarm a influenc fortement un de nos peintres trs importants, savoir Ren Magritte, parce que chez lui aussi, la liaison du mot et de limage joue un rle essentiel. Marcel Broodthaers, 1969

En una era en qu el progrs es basa en la informaci, el llibre sassimila al diari i se nha de diferenciar, de la mateixa manera que el llenguatge potic es diferencia de la definici instrumental de la llengua com a mitj de comunicaci o de propaganda. El 1921, el poeta rus Ossip Mandelstam coincideix amb Mallarm quan escriu, en el context duna societat i una cultura postrevolucionries: Les diferncies socials i els antagonismes de classe sn poca cosa en comparaci amb la separaci existent actualment entre els amics i els enemics del verb. Lexposici passa revista a alguns moments clau dels intercanvis entre art i poesia al segle XX, fins a finals dels anys setanta. La potica de Mallarm serveix de fil conductor duna histria de lart modern en la seva relaci amb el llenguatge i la seva dispersi. Al mar de 1970, lartista belga Marcel Broodthaers, tamb proce-

Reverdy participa daquesta bipolaritat de lescriptura plstica. Parallelament, en Odilon Redon all fantstic va recrrer a la idea de suggesti, definida pel simbolisme, en contraposici a lptica impressionista, aix com a la descripci i al relat literaris. Lapogeu de la imaginaci onrica al segle XX sinscriu en aquesta tensi entre lptic i el simblic. Els procediments del collage i del muntatge utilitzats pel constructivisme postcubista i el surrealisme, derivats tots dos del moviment Dad, troben aqu una profunditat histrica. El dileg entre art i poesia, que es condensa duna manera exemplar en les pintures-poema de Joan Mir, sobre tamb a altres formes de creaci visual, com ara la fotografia i el cinema. Rodtchenko illustra amb fotomuntatges Pro Eto de Maakovski, i els signes abreujats de Paul Klee sassemblen a les desarticulacions del burlesc. Ms enll de labstracci anomenada geomtrica, la posada en evidncia de constituents essencials de la pintura el punt, la lnia, el pla, el color participa duna especulaci sobre la gnesi de les formes que t molt a veure amb el llenguatge potic. En Marcel Duchamp, mul de Mallarm i lector de Jules Laforgue, la suggesti simbolista es va actualitzar en una ironia mecanomorfa. Tanmateix, com indiquen les activitats extrapictriques de Duchamp, les ressonncies de la potica mallarmeana desborden la genealogia de la poesia i de les arts visuals. Mallarm

Mallarm ja havia imaginat una reconciliaci antropolgica de lart modern, alliberat de les representacions religioses. Per aquest ancoratge es va revelar tan precari com lexercici de la poesia. A propsit de Georges Braque, Carl Einstein escrivia a principis dels anys trenta: Lart noms t significaci en la mesura en qu amb ell es defineix i es crea una visi del mn, un mite. Feia molt de temps que la vella ptica no corresponia ja a lestructura psquica. El mateix autor constatava lesfondrament de lhome racionalitzat i denunciava la creena supersticiosa en una utopia del progrs tecnolgic. Als anys trenta, la pressi angoixant de lactualitat havia de tornar a introduir forosament en els debats el model del mite i ressuscitar les temptatives de sntesi entre les utopies racionalistes i els esclats dun neoprimitivisme ms o menys raonat, entre constructivisme i surrealisme. Fent-se ress de lobra de James Joyce, la fotografia (Evans, Sander, Hausmann, Albers, Levitt) va esdevenir el mitj privilegiat duna antropologia potica del quotidi i el sagrat. Immediatament desprs de la Segona Guerra Mundial, el retorn dAntonin Artaud a la poesia, desprs del fracs de les seves incursions teatrals dels anys trenta, correspon a una condensaci necessria del mite sobre l acci restringida del traat i de lenunciaci. El 1933, Artaud havia definit lexemplaritat de Mallarm: Un no-res que es resol en infinit desprs de passar pel

ciplines, sapleguen en el nmero 5-6 de la revista Aspen (1967). Inspirant-se en la teoria de la informaci i en les estructures de la msica serial, Umberto Eco reemplaa la suggesti simbolista per lobra oberta, que defineix com un camp de possibilitats interpretatives. Per lacci restringida encara ha de desmarcarse de les noves utopies tecnolgiques duna era dexpansi econmica. En La Ricotta (1963), Pier Paolo Pasolini li fa dir a Orson Welles: Sc una fora del passat. Des del seu retir a lavinguda Utopia Parkway (Queens, Nova York), Joseph Cornell actualitza la potica de lobjecte i el meravells propis del surrealisme, relacionant-los amb limaginari simbolista. El llibre, expansi total de la lletra (Mallarm), continua sent el contramodel dels mitjans de comunicaci de masses, per ha perdut per contaminaci la seva dimensi sagrada, sha vulgaritzat. La lgica inclusiva resumida en la frmula de JeanLuc Godard, Cal posar-ho tot en una pellcula, contrasta amb el silenci arcaic del llibre (Walter Benjamin), lequivalent plstic del qual s el cub negre de Toni Smith, Die (1962). Parallelament a Broodthaers i les seves Peintures littraires, un altre poeta artista, yvind Fahlstrm, proposa una sntesi de la tradici mallarmeana transformada pel surrealisme (Roberto Matta) i divulgada pel pop. Les piruetes del joc i de lhumor pertorben la confrontaci entre el pictric i el conceptual. El

EUGNE DRUET. Loe Fuller dansant, ca. 1900

ODILON REDON. La tentation de Saint Antoine, 1938

ANTONIN ARTAUD. LInca, 1946. CNAC/MANAM Dist. RMN, VEGAP, Barcelona, 2004

PABLO PICASSO. Bouteille, journal et verre sur une table (Un coup de Th), 1912. Succession Picasso / VEGAP, Barcelona, 2004

MAX ERNST. Sun over the Forest, 1927. Max Ernst, VEGAP, Barcelona, 2004

JEFF WALL. A Ventriloquist at a Birthday Party in October 1947, 1990. @Jeff Wall, 2004

dent del camp de la poesia, va declarar: Mallarm s la font de lart contemporani. Inventa inconscientment lespai modern. Broodthaers pensava sobretot en la constellaci verbal construda en Un coup de ds (1897). Desprs de la seva publicaci tardana en forma de llibre (1914), aquest poema es va imposar, en efecte, com el prototip de totes les investigacions en la confluncia de poesia, tipografia i arts visuals. Els calligrames dApollinaire, contemporanis dels papiers colls cubistes, les parole in libert futuristes i la paraula com a tal dels poetes russos (Vlimir Khlebnikov et Alexei Krouchonykh), es deriven ms o menys directament daquest poema, o sen desmarquen dintre duna dinmica de radicalitzaci avantguardista. s una genealogia que continua amb laparici de la poesia concreta als anys cinquanta. El plein air impressionista, des de Manet, i lestructura prismtica del quadre cubista, postcezanni, representen dos pols de la potica mallarmeana, que ja shavia manifestat en la forma concentrada del sonet (especialment a Une dentelle sabolit) almenys deu anys abans del Coup de ds. El cubisme de Braque i Picasso va ser qualificat dhermtic, igual que les poesies de Mallarm. Gino Severini parla dun divisionisme de les formes i duna compenetraci dels plans semblants a all que en poesia es fa amb la paraula. La collaboraci entre Juan Gris i Pierre

tamb es va interessar per la msica i les arts escniques, el teatre i la dansa, refutant el model wagneri de lobra dart total. s ms: lexigncia especulativa de lautor del Coup de ds pretenia reinstaurar el misteri en lexperincia potica, entre els vestigis de la fe i els ornaments de la quotidianitat. Aquesta bretxa defineix lobertura de lespai modern. Des del despullament hiertic dels grans reformadors de lescena, Edward Gordon Craig i Adolphe Appia, fins a les activitats gestuals de la post-modern dance americana, passant per lassociaci de la biomecnica i el grotesc en Vsevolod Meyerhold, sobre un rerefons de simbolisme. El 1925, la collaboraci de Hans Arp i El Lissitsky per a Die Kunstismen (Les -ismes de lart, The -isms of Art. 1924-1909), dna testimoni duna recerca comuna de sntesi de lart modern en els dos extrems del continent europeu i salvant la diferncia de llenges. Tanmateix, lexemplaritat de la trajectria de Sophie Taeuber sexplica per la manera com supera la divisi entre creaci i arts aplicades, establint una nova continutat entre espais tradicionalment separats: el taller, lmbit domstic, lescenari i la pista de ball, a escala del cos o a escala reduda. Aquesta trajectria es correspon amb les investigacions formals ms exigents sobre les arts de la quotidianitat a la Rssia postrevolucionria.

finit, el concret i limmediat, msica basada en el no-res ja que ens impressiona la sonoritat de les paraules abans dentendren el sentit. Amb la guerra i els camps de concentraci, el no-res va adquirir la ressonncia del terror i la inhumanitat. Wladyslaw Strzeminski produeix la srie de collages ms amis les Juifs i Rossellini realitza Alemanya any zero. Als cercles de lart europeu denominat informal, trobem ms que mai, subjacent sota el primitivisme, una necessitat dexorcisme (Henri Michaux, Wols, Jean Fautrier). Antoni Tpies dramatitza lescriptura de Mir. Als Estats Units, el que ressorgeix en Rauschenberg des de finals dels anys quaranta s ms aviat lherncia de Dad i de Duchamp, transmesa per John Cage, mentre que un altre pintor americ, Ellsworth Kelly, segueix a Frana la via de lart concret. Als anys cinquanta i seixanta, lampliaci del corpus mallarme (amb la publicaci de la Correspondncia i de Fragments sobre el llibre) sesdev en el moment en qu el model lingstic envaeix les cincies humanes i la cultura artstica de les neoavantguardes. Roland Barthes descriu una activitat estructuralista comuna a la literatura, la msica i les arts visuals. La impersonalitat propugnada per Mallarm desemboca en la mort de lautor: frmula-eslgan per a lart conceptual dinspiraci estructuralista, algunes peces del qual, escollides en totes les dis-

Munduculum de Dieter Roth respon als Alphabets figs de Piero Manzoni. Amb els seus dcollages de cartells, Raymond Hains troba al carrer les proves duna aliana Matisse-DuchampSchwitters sota el signe de Mallarm. A finals dels setanta, el quadre de Ren Daniels titulat La Muse vnale, com un poema de Baudelaire, denota lesgotament de les alternatives culturals proposades pels neoavantguardistes. Tamb indica lactualitat duna mirada potica que sap detectar els anacronismes del present. Estaria mal informat, escrivia Mallarm, qui es proclams el seu propi contemporani. Artaud denunciava la mentida de lsser. Portar el mn al mn (Alighiero e Boetti) no participa de la producci de bns materials o de signes: la invenci formal s una activitat simblica, un treball concret dintre del llenguatge. El dibuix participa daquesta activitat, com ho demostra lobra grfica de Philip Guston a partir del 1967, realitzada sovint en collaboraci amb poetes; i com ho proven tamb les variacions de Nancy Spero, del 1969, sobre els dibuixos escrits dArtaud, i la Imatge-poema de Gunther Brus en homenatge a Odilon Redon. En els seus quadres fotogrfics, Jeff Wall reprn, des del 1978, la tradici del teatre pintat per interpretar les condicions de la paraula i la narraci, com de tot acte dexpressi potica, en lentorn enigmtic de la quotidianitat.