Você está na página 1de 14

AVANCES

Fundada en 1945 Responsable de la Seccin: Carmen Alcrudo

de PRTICO LIBRERAS e-mail: portico@zaragoza.net

19 de septiembre de 2002

589

Dirige: Jos Miguel Alcrudo

ARQUEOLOGA MEDIEVAL, 55
0 1 Aramenda, J. L.: El romnico en Aragn, IV: Cuencas del Isuela y Gllego 2002 269 pp., 468 fot. 24,00 0 2 Arce, J. / P. Delogu, eds.: Visigoti e longobardi. Atti del seminario, Roma, 28-29 aprile 1997 2001 392 pp., fig. 35,36
INDICE: Visigoti: J. M. Gurt i Esparraguera / J. M. Palet i Martnez: Pervivencias y cambios estructurales durante la antigedad tarda en el nordeste de la Pennsula Ibrica A. Azkarate Garai-Olaun: Nuevas perspectivas sobre la tardoantigedad en los Pirineos occidentales a la luz de la investigacin arqueolgica G. Ripoll: Problemas cronolgicos de los adornos personales hispnicos (finales del siglo V-inicios del siglo VIII) J. Arce: Leovigildus rex y el ceremonial de la corte visigtica P. C. Daz / R. Gonzlez Salinero: El codigo de Eurico y el derecho romano vulgar F. Retamero: Panes et siliquae. Las condiciones de la produccin de moneda en el Regnum gothorum L. Caballero Zoreda: Sobre la llamada arquitectura visigoda: paleocristiana o prerromnica? M. C. Villaln: La escultura visigoda. Mrida, centro creador I. Velzquez: La cultura grfica en la Hispania visigoda: las escrituras annimas Longobardi: S. Gelichi: Linsediamento nella penisola italica durante il periodo longobardo: Metodologie dellanalisi archeologica e risultati E. Migliario: Sopravvivenza e declino delle citt romane dalla provincia Valeria al ducato di Spoleto L. Paroli: La cultura materiale nella prima et longobarda S. Gasparri: La regalit longobarda P. Delogu: Leditto di Rotari e la societ del VII secolo A. Rovelli: La moneta nellItalia longobarda: aspetti e problemi P. Supino Martini: Cultura grafica della Longobardia maior.

0 3 Azuar Ruiz, R.: Castillo de la Torre Grossa (Jijona) 1985 124 pp., fig. 18,75 0 4 Bouiron, M. / H. Trziny, eds.: Marseille. Trames et paysages urbains

ARQUEOLOGA MEDIEVAL, 55

de Gyptis au roi Ren. Actes du colloque international darchologie, Marseille, 3-5 novembre 1999 2001 459 pp., fig., fot., lm. col. 58,66
INDICE: D. Drocourt: Un sicle darchologie urbaine Marseille La topographie: M. Bouiron / L.-F. Gants: La topographie initiale de Marseille C. Morhange: Les variations relatives du niveau de la mer Marseille depuis 5000 ans Les fortifications: H. Trziny: Les fortifications de Marseille dans lantiquit M. Bonifay: Lavant-mur tardif sur le chantier de la Bourse M. Bouiron / J. Trnziny: Une porte antique sous la rue Colbert? M. Bouiron: Les fortifications mdivales de Marseille P. Bernardi: Les fortifications de marseille en 1374 Les orientations: M. Moliner: Orientations urbaines dans Marseille antique M. Bouiron / L.-F. Gants: La butte des Carmes pendant lantiquit F. Conche: Les fouilles du 9, rue Jean-Franois Leca H. Trziny: Trames et orientations dans la ville antique: lots et lots M. Bouiron: La trame urbaine mdivale Le port: A. Hesnard & al.: La topographie du port de Marseille de la fondation de la cit la fin du moyen ge Lieux publics. Lieux du pouvoir: M. Moliner & al.: Lieux et monuments publics de Marseille antique H. Trziny: Les caves Saint-Sauveur et les forums de Marseille F. Paone / M. Bouiron: Le groupe piscopal de Marseille. Nouvelles donnes M. Fixot: SaintVictor, saint Victor, propos dun livre rcent M. Bouiron: Histoire et topographie des monuments de Marseille mdivale P. Amargier: Honor imperii utilitas ecclesia potestas utriusque A. Hartmann-Virnich & al.: Larchitecture religieuse mdivale Marseille C. Castrucci: La maison du roi Les mtiers: L.-F. Gants: Les espaces artisanaux dans lantiquit D. L. Smail: La topographie socioprofessionnelle de Marseille au XIVe sicle Les faubourgs: M. Bouiron: Les espaces suburbains M. Moliner: Les ncropoles grecques et romaines de Marseille J. Guyon: les cimetires de lantiquit tardive P. Rigaud: La destruction du faubourg de Roubaud (hiver 1357-1358) J. Thiriot / L. Vallauri: Le bourg des olliers Marseille: conception dune espace artisanal priurbain au XIIIe sicle M. Bouiron & al.: La rive sud du port de Marseille. propos dune vue indite de Marseille en 1662 P. Gros: Allocution de synthse Annexes.

0 5 Braunstein, P., ed.: La sidrurgie alpine en Italie (XIIe-XVIIe sicle) 2001 xvi + 624 pp., lm., grf. 69,68
INDICE: Lespace alpin: F. Menant: Aspects de lconomie et de la socit dans les valles lombardes aux derniers sicles du moyen ge C. Cucini Tizzoni: Dieci anni di ricerche sulla siderurgia lombarda: un bilancio R. Comba: Produzioni metallurgiche nel Piemonte sudoccidentale (secoli XIII-XV) R. Vergani: La produzione del ferro nellarea veneta alpina (secoli XII-XVI). Un bilancio prov-visorio Techniques et socits: des entreprises et des hommes: E. Baraldi / M. Calegari: Pratica e diffusione della siderurgia indiretta in area italiana (secc. XIIIXVI) E. Baraldi: Ordigni e parole dei maestri da forno bresciani e bergamaschi: lessico della siderurgia indiretta in Italia fra XII e XVII secolo M. Arnoux: Innovation technique, intervention publique et organisation du march: aux origines du district sidrurgique de la Valteline (XIIIeXIVe sicles) G. M. Varanini / A. Faes: Note e documenti sulla produzione e sul commercio del ferro nelle valli di Sole e di Non (Trentino) nel trecento e quattrocento M. Tizzoni: Tomaso Moroni da Rieti e le ferriere del Piacentino nel XV secolo G. Di Gangi: Lattivit estrattiva e metallurgica nel piemonte medievale. spostamenti di maestranze e trasmissione di tecnologie, imprenditori minerari ed insediamenti specializzati R. Morelli: La perizia del calcolo. Maestri bergamaschi e bresciani al servizio degli este (sec. XVI-XVII) La circulation et les marchs: P. Mainoni: La politica dellargento e del ferro nella Lombardia medievale P. Braunstein: Lacier de Brescia la fin du XIVe sicle: lapport dune correspondance daffaires F. Morenzoni: Les

AVANCES 589

produits sidrurgiques dans les comptes de page de Saint-Maurice dAgaune et de VilleneuveChillon (XIVe-XVe sicles) P. Braunstein: Acier, fer et minerai de fer la douane de Rome: commerce et entreprise au XVe sicle Conclusion: J.-F. Belhoste: Mutations techniques et filires marchandes dans la sidrurgie alpine entre le XIIIe et le XVIe sicle.

0 6 Cahiers archologiques, fin de l antiquit et moyen ge, 48 2000 190 pp., fig. 63,00
INDICE: A. Papaconstantinou: Antioche ou lgypte? Quelques considrations sur lorigine du Danielstoff L. Przhita: Lglise byzantine nef unique de Peca (Albanie) F. Baratte / L. Przhita: La lampe de Peca (Albanie) A. Semoglou: LAnnonciation de Deir es-Souriani en gypte. Recherches sur lorigine iconographique des prfigurations de la Vierge B. Pitarakis: propos de limage de la Vierge orante avec le Christ-enfant (XIe-XIIe sicles): lmergence dun culte P. Hetherington: The byzantine enamels on the staurothque from the treasury of the prieur dorignies, now in Namer. With an excursus on the association of pearls with byzantine enamels I. Christoforaki: An unusual representation of the incredulity from Lusignan Cyprus M. Bucher / A. Hritier: La Bible du roi: Isae dans les Bibles moralises et les vitraux de la SainteChapelle P. K. Klein: Initialen als marginal images. Die Figureninitialen der Getty-Apokalypse I. Immel: Zu den Illustrationen der Deutschordens-Apokalypsen des Heinrich von Hesler F. Baron: Le tombeau du roi Thierry III Saint-Vaast et ses vestiges au muse dArras H. Papastavrou: Quelques peintures vnitiennes du XIVe sicle et la Glycophiloussa du muse Bnaki (inv. n 2972).

0 7 Canto Garca, A. / F. Martn Escudero / J. Vico Monteoliva: Monedas visigodas: catalgo del gabinete de antigedades 2002 338 pp., lm. col. 93,76 0 8 Catafau, A.: Les celleres et la naissance du village en Roussillon (Xe-XVe sicles) 1998 717 pp., fig. 32,45 0 9 Chapelot, O. / P. Benoit, eds.: Pierre et mtal dans le btiment au moyen ge 1985 370 pp., fig., tabl. 27,00
INDICE: 1. Lapport des textes la connaissance des chantiers: S. Lauzanne: Gestion et exploitation des carrires, XII e -XV e sicles: le laconisme des cartulaires J. P. Leguay: Lapprovisionnement des chantiers bretons en matriaux de construction aux XIVe et XVe sicles P. Braunstein: Les dbuts dun chantier: le Dme de Milan sort de terre, 1387 J. P. Sosson: A propos des travaux publics de Bruges, Bruxelles, Damme, Gand, Mons et Ypres aux XIVe et XVe sicles D. Cailleaux: Les comptes de construction des Clestins de Sens, 1477-1482: dition et commentaire C. Billot: Les fournisseurs de matriaux de construction de labbaye de Saint-Denis, XVe-XVIe sicles II. La pierre dans le btiment: J. C. Bessac: Outils et techniques spcifiques du travail de la pierre dans liconographie mdivale E. Nicolas: Les signes lapidaires: approche mthodologique J. M. Pesez: La renaissance de la construction en pierre aprs lan

ARQUEOLOGA MEDIEVAL, 55

mil D. Kimpel: Lorganisation de la taille des pierres sur les grands chantiers dglises du XIe au XIIIe sicle L. Musset: La pierre de Caen: Extraction et commerce, XIe-XVe sicles A. Blanc & al.: Origine des matriaux de lancien collge des Bernardins Paris D. Prigent: Les techniques dexploitation du tuffeau en Anjou 3. Les mtaux dans le btiment. 1. Le fer: A. Stroobants: Le fer forg dans larchitecture Grand, Bruges et Anvers la fin du moyen ge J. M. Yante: Provenance, acheminement et mise en uvre du fer dans le btiment: le cas du pays Mosan, XIVeXVIe sicles O. Chapelot: Les ouvriers du mtal en Bourgogne la fin du moyen ge: lexemple du Chtillonnais 2. Le plomb: D. Molenda: Le plomb dans le btiment en Pologne au moyen ge et au XVIe sicle S. Olteanu: Le plomb dans le btiment en Roumanie au moyen ge P. Benoit: Le plomb dans le btiment en France la fin du moyen ge: lapport des comptes de construction et de rparation C. Billot: Note sur le plomb employ pour les toitures de la cathdrale de Chartres la fin du moyen age Conclusions: P. Benoit: Mtal et construction en France au moyen ge.

10 Costas Goberna, F. / J. M. Hidalgo Cuarro: Los juegos de tablero en Galicia. Aproximacin a los juegos sobre tableros en piedra desde la antigedad clsica al medievo 1997 62 pp., fig. 6,01 11 Coulthard, N. / F. Delacampagne: Pavs et plates-tombes. Collection de la Socit des antiquaires de Normandie conserve au muse de Normandie 1995 238 pp., fig. 30,05 1 2 Delgado y Hernndez, A.: Estudios de numismtica arbigo-hispana considerada como comprobante histrico de la dominacin islmica de la Pennsula. Editado por A. Canto Garca y T. Ibn Hafiz Ibrahim 2001 533 pp., 18 lm. col. 50,00 1 3 Egan, G. / F. Pritchard: Dress Accessories c. 1150-c. 1450 2002 426 pp., 269 fig., lm. col. 57,51
Medieval Finds from Excavations in London, 3.

1 4 Ehlers, C., ed.: Orte der Herrschaft. Mittelalterliche Knigspfalzen 2002 240 pp., fig., map. 16,90
INDICE: R. Schieffer: Von Ort zu Ort. Aufgaben und Ergebnisse der Erforschung ambulanter Herrschaftspraxis C. Ehlers: Pfalzenforschung Heute. Eine Einfhrung in das Repertorium der deutschen Knigspfalzen A. Renoux: Pfalzen und knigliche Staatsbildung. 25 Jahre Pfalzenforschung in Frankreich T. Zotz: Der Sdwesten des Reiches auf dem Weg zur staufischen Knigslandschaft C. Ehlers: Lapidesque in eum et pulverem iactarent. Heinrich IV. in Goslar ein Musteraufenthalt? L. Falkenstein: Pfalz und vicus Aachen A. Lampen: Der Knigshof Dortmund Von der Pfalz zur Reichsstadt.

AVANCES 589

1 5 Favreau, R.: Epigraphie mdivale 1997 359 pp. 35,92


Latelier du mdiviste, 5.

1 6 Fernandes, I. C. Ferreira, ed.: Mil anos de fortificaes na Pennsula Ibrica e no Magreb (500-1500). Actas do simposio internacional sobre Castelos. Palmela, 2000 2002 933 pp., fig., fot. 52,42
INDICE: 1. Do mundo antigo ao medieval Memrias e rupturas: J. A. Gutirrez Gonzlez: La fortificacin prefeudal en el norte peninsular: castros y recintos campesinos en la alta edad media H. Catarino: Castelos e territrio omada na Kura de Ocsonoba J. Zozaya: Fortificaciones tempranas en al-Andalus ss. VIII-X M. Acin Almansa: De nuevo sobre la fortificacin del emirato J. A. Souto: La construccin de/en al-Andalus omeya: fortificaciones (y otros elementos) a la luz de varias fuentes escritas J. Lpez Quiroga: Flutctuaciones del poblamiento y habitat fortificado de altura en el noroeste de la Pennsula Ibrica (ss. V-IX) R. Mart Castell / S. Selma Castell: Fortificaciones y toponimia omeya en el este de al-Andalus J. Nuo Gonzlez / A. DomnguezBolaos: Aspectos militares del castro del Cristo de San Esteban, en Muelas del Plan (Zamora), un asentamiento en la frontera suevo-visigoda F. S. Lemos & al.: A muralha de Bracara Augusta e a cerca medieval de Braga S. Gutirrerz Lloret / L. Abad Casal: Fortificaciones urbanas altomedievales del Tolmo de Minateda (Helln, Albacete, Espaa): el baluarte occidental M. Bertrand / J. Snchez Viciana: Jolopos (La Peza, Grenade). Un hism de La fitna J. B. Salado Escao / I. Navarro Luengo: El Nicio (Mlaga): un yacimiento de transicin entre los ltimos elementos feudales y la sociedad islmica A. Guerra / C. Fabio: Mesas do Castelinho, Almodvar: uma fortificao rural islmica do Baixo Alentejo 2. Confronto de duas sociedades: P. Guichard / D. Mischin: La socit du Garb al-Andalus et les premiers h.us.n A. Bazzana: lments de castellologie mdivale dans al-Andalus: morphologie et fonctions du chteau (XIe-XIIIe sicles) C. Picard: Les ribats au Portugal lpoque musulmane: sources et dfinitions Y. Bokbot & al.: Enceintes refuges, greniers fortifis et qas.aba-s: fonctions, priodisation et interprtation de la fortification en milieu rural pr-saharien R. Azuar Ruiz: Campesinos fortificados frente a los conquistadores feudales R. Durand: Chteaux et frontire en Portugal au XIIIe sicle: de la guerre la paix J.-P. Molnat: Des fortifications islamiques aux fortifications dpoque chrtienne dans la rgion de Tolde travers les textes, du IXe au XVe sicle Y. Benhima: Fortifications tatiques et fortifications communautaires au Maroc lpoque almoravide (11e-12e s.) P. Cressier & al.: La forteresse du Mont Abba Bads (Maroc): une rbit.a mdivale? G. Rossell Bordoy: De hisn islmico a castillo cristiano: el testimonio de Mallorca y Menorca J. Pascual / J. Mart: El recinto fortificado de la Valencia musulmana M. Retuerce Velasco / M. A. Hervs Herrera: Calatrava la Vieja. De medina a encomienda M. Valor Piechotta: Las fortificaciones de Sevilla R. V. Gomes: Estruturas defensivas medievais de Silves M. V. Gomes: Castelo de Albufeira: novos contributos para o seu conhecimento C. Tavares da Silva / R. V. Gomes: Primeiros resultados das intervenes arqueolgicas no Castelo de Aljezur F. B. Correia: O sistema defensivo da Elvas islmica A. C. Paixo & al.: Aspectos da presena almada em Alccer do Sal (Portugal) L. F. Ferreira / L. J. Gonalves: O Castelo de Sesimbra Un castelo de fronteira martima C. Coelho: O Castelo dos Mouros (Sintra) A. Gomes / A. Gaspar: O castelo de S. Jorge: da fortaleza islmica alcova crist. Contribuio para o seu estudo J. Custdio: As fortificaes de Santarm sculos XII-XIII S. da Ponte & al.:

ARQUEOLOGA MEDIEVAL, 55

Interveno arqueolgica no Castelo de Tomar P. Buresi: Les fortifications frontalires dans le centre de la Pninsule Ibrique aux XIIe-XIIIe sicles: matriaux et techniques de construction J. Torr: Dominar las aljamas. Fortificaciones feudales en las montaas del reino de Valencia (siglos XIII-XVI) R. Teixeira: Castelos e organizao dos territrios nas duas margens do curso mdio do Douro (sculos IX-XIV) C. Amaro / C. Gonalves: A atalaia de Belmonte na fronteira dos territrios da Ordem de Santiago A. A. da C. Marques: O Castelo de Belmonte (Castelo Branco): resultados arqueolgicos S. Boissellier: Les relations entre lhabitat et les chteaux dans le sud du Portugal la fin du moyen-ge (daprs le Libro das fortalezas, de Duarte Darmas): volutions depuis la reconqute A. Navareo Mateos: Castillos medievales de Extremadura. Espaa F. Garca Fitz: Guerra y fortificaciones en contextos de frontera. Algunos casos ibricos de la plena edad media 3. Confronto de duas sociedades Castelos das ordens militares: M. J. Barroca: Os castelos das ordens militares em Portugal (sculos XII a XIV) C. de Ayala Martnez: Las fortalezas castellano-leonesas de las rdenes militares. Problemas de control poltico y financiacin (siglos XII-XIV) I. C. Ferreira Fernandes: O Castelo de Palmela: herana islmica e domnio da Orden de Santiago J. Boia / F. Barros O Castelo de Mrtola estrutura e organizao espacial (scs. XIII-XVI) J. S. Palacios Ontalva: La orden de Santiago en la ribera del Tajo: algunos elementos arquitectnicos de sus fortalezas P. Josserand: Lucena: une forteresse lencan. lements de rflexion sr le cot de la dfense frontalire des ordres militaires dans la premire moiti du XIVe sicle E. Rodrguez-Picavea Matilla: Fortaleza y organizacin territorial en el Campo de Calatrava (siglos XII-XV) E. Varela Ag: Salvatierra. simbolismo y poder en una fortaleza de la orden de Calatrava 4. Alvores do mundo moderno: L. de Mora-Figueroa: Transformaciones artilleras en la fortificacin tardomedieval espaola J. Gouveia Monteiro: Reformas gticas nos castelos portugueses ao longo do sc. XIV e primeira metade do sculo XV E. Cooper: Desarrollo de la fortificacin tardomedieval espaola F. Cobos Guerra: Artillera y fortificacin ibrica de transicin en torno a 1500 A. Torremocha Silva& al.: Estructuras defensivas de poca merin en Algeciras J. C. Castillo Armenteros / J. L. Castillo Armenteros: Aportaciones arqueolgicas al estudio de las fortificaciones seoriales del alto Guadalquivir (Jan) entre los siglos XV y XVI J. L. Menndez Fueyo: La red de torres para la defensa del litoral costero en las provincia de Alicante durante el siglo XVI: una propuesta de evolucin cronotipolgica A. Elboudjay: La Qasba Wattaside de Larache (fin du XVme s. XVIme s.) R. Carita: As fortificaes das ilhas atlnticas M. C. Gonzlez Marrero / A. Larraz Mora: Fortificaciones y expansin atlntica en el mar de Canarias M. D. Osrio da Silva: Metalurgia no povoado fortificado alto-medieval do Sabugal Velho (Sabugal, Guarda) P. A. Fernandes: O ajimez morabe reaproveitado no Castelo de Soure J. Molero Garca: Torres refugio en la Mancha medieval J. A. Rambla torralvo & al.: Evolucin del amurallamiento en la Mlaga musulmana. Aportaciones de la arqueologa de urgencia M. Cardoso & al.: A porta da Atamarma S. Gilotte: A Villeta de Azuqun: une fortification du Xe-XIe sicle dans la rgion de Trujillo (province de Cceres) S. Snchez Sanz: Fortalezas rurales en la Marca Media: el caso del ro Tajo T. J. Gamito: O papel das torres de vigia na defesa de Faro S. Mabrouk: La fortification de la ville de Taza daprs les sources textuelles et les donnes archologiques A. Tio & al.: As muralhas de Lisboa. Novos dados S. Martinez Lillo / J. I. Murillo Fragero: La forteleza merin de H.is.n Cart.aynna. Torre Cartagena (San Roque, Cdiz) J. A. Gutirrez Gonzlez: De la fortificacin prefeudal al castillo feudal: excavaciones arqueolgicas en Peaferruz (Gijn, Asturias, Espaa) A. Rei: Castelo de Valongo Oppidum / Hisn e/ou Rivt / Castelo do perodo romano aos incios do sc. XVI E. Andreu Mediero: Avance en el conocimiento del sector noroccidental de los recintos fortificados de la ciudad de Madrid M. Marques de Aguiar: Contributo cartogrfico para a reconstituio das cercas medievais de Viana e de Caminha M. S.

AVANCES 589

G. Perestrelo / M. C. C. Ferreira: Fortificaes e caminhos medievais no mdio Ca J. M. Vargas: Os castelos na sigilografia dos concelhos (sculos XIII e XIV) C. Barquero Goi: Los castillos de la orden militar del hospital en la corona de Castilla durante la edad media (siglos XII-XV) N. Villamariz Oliveira: A influncia do Oriente em Portugal atravs da arquitectura militar templria: o paralelo entre Chastel Blanc e Castelo Branco N. Chakrouni: Lapport de larchitecture portugaise la fortification dAsilah C. Valle Santos: A decadncia da rea amuralhada de Montemor-o-Novo: da vila velha para a vila nova (sculos XIV-XVI) J. J. de Castro Fernndez: Reformas y adaptaciones de las fortificaciones medievales de Ciudad Rodrigo al uso de la artillera.

1 7 Fernndez Sotelo, E. A.: Los silos en la arqueologa ceut, I 2001 138 pp., fig., lm. 15,60 1 8 Frischauer, A. S.: Altspanischer Kirchenbau 1930 110 pp., 115 fig., 9 lm. 111,95 1 9 Fuguet Sans, J.: Templers i hospitalers, III: Gua de les terres de Ponent i de la Franja 2000 127 pp., fot., lm. col. 15,50 2 0 Garrido Atienza, M.: Las aguas del Albaicn y Alcazaba, 1902, edicin facsmil. Estudio preliminar por C. Trillo San Jos 2002 lxxii + 112 pp. 12,00 2 1 Grandemange, J.: Les mines dargent du duch de Lorraine au XVIe s. Histoire et archologie du val de Liepvre (Haut-Rhin) 1991 120 pp., 54 fig., 34 tabl. 28,36 2 2 Huerta Huerta, P. L., ed.: Palencia en los siglos del romnico 2002 265 pp., fig., lm. col. 23,00
INDICE: J. L. Hernando Garrido: La escultura romnica en Palencia: un balance historiogrfico M. F. Cuadrado Lorenzo: Santa Mara de Carrin y su significacin B. Mario: La portada de Santiago de Carrin de los Condes A. Sancho Campo: Imaginera y artes de objeto del periodo romnico en la provincia de Palencia J. Nuo Gonzlez: Arqueologa de los siglos romnicos en el mbito de la actual provincia de Palencia I. Cadianos Bardeci: Fortificaciones y castillos de los siglos romnicos J. L. Sainz Guerra: El urbanismo medieval en Palencia V. Garca Lobo: Epigrafa palentina del romnico.

2 3 Johnson, M.: Behind the Castle Gate. From Medieval to the

ARQUEOLOGA MEDIEVAL, 55

Renaissance 2002 228 pp., 19 fig., 41 fot.

26,27

INDICE: Introduction: casting our eyes upon sconces Watery landscapes The ordering of the late medieval castle Medieval to Renaissance Kenilworth: the evidence house Beyond the pale Conclusion. rethinking castles.

2 4 Lasagabaster Gmez, J. I., ed.: I congreso europeo de restauracin de catedrales gticas. Vitoria-Gasteiz, 20-23 de mayo de 1998 2001 702 pp., fig., grf., lm. col. 21,04 2 5 Lorren, C. / P. Perin, eds.: Lhabitat rural du haut moyen ge (France, Pays-Bas, Danemark et Grande Bretagne). Actes des XIV e journes internationales darchologie mrovingienne, Guiry-en-Vexin et Paris, 4-8 fvrier 1993 1995 xiv + 237 pp., fig. 49,75 2 6 Malpica Cuello, A.: La Alhambra de Granada, un estudio arqueolgico 2002 366 pp., fot. 20,00 2 7 McGrail, S.: Boats of the World. From the Stone Age to Medieval Times 2001 496 pp., fig., 200 fot. 197,18
INDICE: 1. Sources and Themes: Maritime archaeology and boat archaeology Sources of evidence The reconstruction and interpretation of excavated vessels Concepts behind some of the arguments in this study Presentation of the evidence 2. Egypt: The delta Egypts natural resources Seafaring The pre-pharaonic period (c.13,000-3100 BC) Non-plank craft throughout pharaonic times Planked craft of the early dynastic period (c.3100-2866 BC) Planked boats and ships of the old kingdom (c.2686-2160 BC) Planked vessels of the middle kingdom (c. 2133-1786 BC) Planked vessels of the new kingdom (c. 1567-1085 BC) The late dynastic period (1085-332 BC) Graeco-roman times 3. Arabia: Overseas trade Water transport before the third millennium BC The third millennium BC Water transport in the second and first millennia BC Propulsion and steering in early Mesopotamia Sewnplank boats of the first and second millennia AD Harbours and trade routes in the first century AD Seafaring 4. The Mediterranean: Reconstructing past sea levels and climates Enviromental conditions Overseas passages Exploration and navigation Water transport before the bronze age (before c.3800 BC) The middle bronze age (c.2000-1500 BC) The late bronze age (c.1550-1100 BC) The early bronze age (c. 3800-2000 BC) The early iron age (c.1100-550 BC) The trireme of the seventh-fourth centuries BC Shipbuilding before the third century BC The hellenistic age (fourth-first centuries BC) The roman age (mid-second century BC-fourth century AD) Propulsion, steering, and seafaring Early frame-first vessels Design of medieval frame-first ships 5. Atlantic Europe: The early environment Early

AVANCES 589

seafaring Water transport before the bronze age Bronze and iron age plank boats Vessels built Mediterranean fashion Romano-celtic boats and ships Boats and ships of the first millennium AD Medieval vessels (eleventh-fourteenth centuries) Late medieval ships Atlantic seafaring 6 India: The neolithic and bronze ages The iron age Graeco-roman trade with India Seafaring in the bay of Bengal (first-eighth centuries AD) Medieval european contacts with India Early indian water transport Planked boats and ships up to the twentieth century Medieval and later navigational techniques 7. Greater Australia: The early environment The settlement of greater Australia Water transport Early prehistoric water transport 8. South-east Asia: Early population movements Early maritime contacts Water transport 9. Oceania: The oceanic migration Evidence for oceanic water transport Water transport Early ocean-going boats Navigation 10. China: The environmental background Early water transport Early inland waterways Seagoing vessels Characteristics of the excavated ships Documentary evidence The chinese shipbuilding tradition Other plank-boat traditions Boat and shipbuilding sites China and the world overseas Pilotage and navigation 11. The Americas: The earliest settlement Later settlements European settlements in the fifteenth-eighteenth centuries Water transport Americas earliest water transport 12. Early Water Transport: The state of research Inter-regional comparisons Boat and ship archaeology.

2 8 Mousnier, M., ed.: Moulins et meuniers dans les campagnes europennes (IXe-XVIIIe sicle). Actes des XXIes journes internationales dhistoire de labbaye de Flaran, 3, 4, 5 septembre 1999 2002 286 pp., fig. 27,30
INDICE: G. Comet: Moulins et meuniers. Rflexions historiographiques et mthodologiques A. Durand: Les moulins carolingiens du Languedoc (fin VIIIe sicle-dbut XIe sicle) J. Bols: Les moulins en Catalogne au moyen ge D. Lohrmann: Remarques sur les moulins mdivaux en Rhnanie F. Michaud-Frjaville: Meuniers et moulins du comt de Sancerre la fin du moyen ge D. Lohrmann: Remarques sur les moulins mdivaux en Rhnanie F. MichaudFrjaville: Meuniers et moulins du comt de Sancerre la fin du moyen ge D. Pichot: Le moulin et lencellulement dans louest franais (XIe-XIIIe sicle) M. Suttor: Un usage intensif de lnergie hydraulique: les moulins mosans du XIIIe au XVIIIe sicle A. Belmont: Les carrires de meules de moulins en France lpoque moderne J.-M. Minovez: Les moulins papier de la partie occidentale des Pyrnes vers 1770-vers 1815 P. Mane: Les moulins eau dans liconographie mdivale P. Mnard: Moulins et meuniers dans la littrature mdivale J. Forn / M. Mir-Andreu: Meuniers et moulins au XVIIe sicle en Espagne daprs le Vocabulario de refranes de Gonzalo Correas (1627) C. Rivals: Au carrefour des disciplines, le moulin et le meunier. Un grand sujet danthropologie historique.

2 9 Ollich, I. / M. Rocafiguera / M. Ocaa, eds.: Experimentaci arqueolgica sobre conreus medievals a lesquerda, 1991-1994. Arqueologa experimental: aplicaci a lagricultura medieval mediterrania 1998 234 pp., fig., fot. 25,24 3 0 Orpustan, J.-B.: Les noms des maisons mdivales en Labourd, Basse-

10

ARQUEOLOGA MEDIEVAL, 55

Navarre et Soule 2000 492 pp., 5 lm.

22,87

3 1 Padilla Lapuente, J. I. / J. M. Vila Carabasa, eds.: Cermica medieval i postmedieval. Circuits productius i sequencies culturals 1998 272 pp., fig. 27,65
INDICE: X. Aquillu: Sobre les darreres importacions de terra sigillata africana E. Riu-Barrera: La cermica espatulada i les sitres de la Catalunya vella (c.s. IX-XI), a ms dunes quantes observacions sobre larqueologia, la cermica i la histria A. Lpez Mullor & al.: Alguns materials cermics apareguts en contexts de lpoca medieval a les comarques de Barcelona R. Azuar Ruiz: Alfares y testares del Sharq al-Andalus (siglos XII-XIII). Produccin, tipologa y distribucin G. Dmians DArchimbaud / L. Vallauri: Productions et importations de cramiques mdivales dans le Midi mditerranen franais M. D. Giral: Produccions catalanes de cermica medieval: cermica en ver i morat J. Amig i Barbeta: Alguns conjunts de cermiques amb decoraci en verd i mangans apareguts en contextes arqueolgics J. Mart / J. Pascual: La investigacin sobre cermica bajomedieval valenciana, relectura de una bibliografa centenaria V. M. Algarra Pardo: Azulejera gtica valenciana. Canal de mensajes de identificacin social (estilo, espacios y usuarios) J. Coll Conesa: La cermica valenciana del segles XIII al XIX. Tcniques i processos de la producci. Visi diacrnica de conjunt J. Beltrn de Heredia Bercero: Tipologia de la producci barcelonina de cermica comuna baix medieval: una proposta de sistematizaci J. Coll Conesa: Les importacions de cermiques valencianes (segles XVIXIX). Produccions i cronologia de la pisa i cermica comuna J. Santanach i Soler: Cermica comuna depoca moderna.

3 2 Perea, A., ed.: El tesoro visigodo de Guarrazar 2001 403 pp., 182 lm. b/n y col. 59,50
INDICE: A. Perea: Catlogo: relacin de piezas y museos L. Balmaseda: De la historia del hallazgo y la arqueologa de Guarrazar A. Perea: De los talleres y los orfebres I. Montero & al.: Del estudio analtico del oro J. S. Czar / C. Sapalski: Del estudio analtico de las gemas O. Garca Vuelta & al.: De las coronas y las cruces.

3 3 Pergola, P. / P. M. Barbini, eds.: Alle origini della parrocchia rurale (IV-VIII sec.). Atti della giornata tematica dei seminari di archeologia cristiana (Ecole Franaise de Rome, 19 marzo 1998) 1999 638 pp., fig., fot. 118,16
INDICE: L. Pani Ermini / A. Vauchez: Apertura dei lavori e introduzione alla giornata V. Saxer: Le chiese rurali prima che fossero parrocchiali (IV-VIII sec.): proposte per una storia di quelle di Provenza H. Brandenburg: Die Entstehung lndlicher Pfarreien in den rmischen Provinzen Germanien, Raetien und Noricum (West- und Sdwestdeutschland, Schweiz und stereich). Eine kirchengeschichtlich - archologische Studie J.-F. Reynaud: Aux origines des paroisses G. Ripoll / I. Velzquez: Origen y desarrollo de las parrochiae en la Hispania de la antigedad tarda R. M. Carra Bonacasa: La Sicilia P. Spanu: La Sardegna P. Pergola: La Corse G. Bertelli: La Calabria G. Lepore: S. Miserino a San Donaci (BR) G. Volpe & al.: Chiese rurali dellApulia tardoantica e altomedievale P. Favia: Linsediamento religioso in Basilicata dal IV

AVANCES 589

11

allVIII secolo G. Roma: Le origini della parrocchia rurale in Calabria P. Peduto: La Campania A. M. Giuntella: Abruzzo e Molise L. Saladino / M. C. Somma: Un caso anomalo; la Marsica S. Antonelli: Il territorio compreso tra i fiumi Yomano e Tordino, con lesclusione della fascia costiera a sud dellodierna Martinsicuro D. Aquilano: Lorganizzazione religiosa delle campagne nella costa meridionale abruzzese e nel Molise V. Fiocchi Nicolai: Alle origini della parrochia rurale nel Lazio (IV-VI secolo) G. P. Brogiolo & al.: LItalia settentrionale R. Budriesi: LEmilia Romagna G. Cuscito: Impianti cultuali e cristianizzazione del territorio in Istria fra tarda antichit e alto medioevo.

3 4 Perin, P., ed.: Gallo-romains, wisigoths et francs en Aquitaine, Septimanie et Espagne. Actes des VII e journes internationales darchologie mrovingienne, Toulouse, 1985 1991 275 pp., fig., lm. col., fot. 41,17 3 5 Ruiz de la Pea Gonzlez, I.: Arquitectura religiosa medieval en el espacio oriental de Asturias (siglos XII-XVI) 2002 545 pp., fot., plan., map. 42,00 3 6 Sancho i Planas, M., ed.: Ipsa fabricata. Estudio arqueolgico de un establecimiento siderrgico medieval / Estudi arqueologic dun establiment siderurgic mdival 1997 182 pp., fig., fot., map. 18,03 3 7 Sapin, C., ed.: Avant-nefs et espaces daccueil dans lglise entre le IVe et le XIIe sicle. Actes du colloque international, Auxerre, 17-20 juin 1999 2002 508 pp., fig., fot., lm. col. 53,00
INDICE: J. Guyon: Cours et atriums palochrtiens. Retour sur les protopypes romains C. Bonnet: Atrium, portique et circulation en Gaule N. Gauthier: Atria et portiques dans les glises de Gaule daprs les sources textuelles J.-P. Sodini: Atria et cours dans les sites de plerinage du monde byzantin N. Duval: Le problme des contre-absides dans larchitecture palochrtienne: rapport avec larchitecture mdivale Wstwerke et avant-nefs des poques carolingiennes et ottoniennes: U. Lobbedey: Les Westwerke de lpoque ottonienne en Allemagne du nord W. Jacobsen / M. Wyss: Saint-Denis: essai sur la gense du massif occidental H. Bernard: Saint-Riquier. Fouilles et dcouvertes rcentes S. Balcon / W. Berry: Le massif occidental de la cathdrale de Reims M. Exner: Lavant-nef occidentale de lglise Saint-Georges Oberzell (Reichenau). tat, bilan et interprtation Espaces romans, massifs occidentaux: tat de la question. Nouvelles recherches: S. Braun & al.: Avant-nefs en Alsace aux XIe-XIIe sicles F. Heber-Suffrin: Avant-nefs et tours de faade dans le trois vchs lorrains: Metz, Toul et Verdun (XIe-XIIe sicles) L. Cabrero-Ravel: Traitement et fonctions des massifs de faade auvergnats G. Dmians dArchimbaud & al.: Espaces daccueil et ples occidentaux dans larchitecture religieuse prromane et romane de Provence N. Reveyron: louest, du nouveau I. Parron: Le massif occidental de la cathdrale Saint-Pierre Motiers (Savoie) I. Parron / J. Tardieu: Bourg-Saint-

12

ARQUEOLOGA MEDIEVAL, 55

Andol (Ardche). Donnes nouvelles sur la contre-abside J. Tardieu: Les massifs occidentaux de labbatiale de Cruas (Ardche) C. Andrault-Schmitt: Le succs des tours-porches occidentales en Limousin (XIe-XIIe sicles) C. Andrault-Schmitt / E. Lorans: Le massif occidental de la collgiale Saint-Mexme de Chinon M.-T. Camus: Tours-porches et fonction daccueil dans les glises du Poitou au XIe sicle J. Le Maho: Tours et entres occidentales des glises de la basse valle de la Seine (IXe-XIIe sicle) J. Morganstern: Le massif occidental de Notre-Dame de Jumiges: recherches rcentes J. P. McAller: La Grande-Bretagne romane et la question des avant-nefs: une, quelques-unes, ou pas du tout? F. Galtier Mart: Problmes poss par lorganisation de la faade dans lart hispanique du haut moyen ge J. L. Senra: Les massifs occidentaux des glises dans les royaumes du nord-ouest de la Pninsule Ibrique S. Lomartire: Lorganisation des avant-corps occidentaux. propos de quelques exemples de lItalie du nord au moyen ge R. Perinetti: Le chur occidental de la cathdrale dAoste (XIe sicle) A. Peroni: Latrium vot de Saint-Evasio a Casale Monferrato L. Pejrani Baricco: La crypte occidentale de la cathdrale dIvre La Bourgogne et la Galile clunisienne: C. Sapin: DAuxerre Cluny, le dossier archologique des premires avant-nefs et galiles K. Krger: Tournus et la fonction des galiles en Bourgogne C. Marino Malone: Saint-Bnigne de Dijon: lespace occidental et la contreabside de lan mil Programme iconographique et avant-nef: K. M. Sazama: Le rle de la tribune de vzelay travers son iconographie M. Angheben: Le programme iconographique du rez-de-chausse de lavant-nef de Vzelay: chapiteaux et portails P. K. Klein: Entre paradis prsent et jugement dernier: les programmes apocalyptiques et eschatologiques dans les porches du haut moyen ge P. Marx: Rflexions sur larchitecture, le dcor et la fonction dun westbau roman Conclusion: A. Dierkens: Avant-corps, galiles, massifs occidentaux: Quelques remarques mthodologiques en guise de conclusions.

3 8 Scanlon, G. T. / R. Pinder-Wilson: Fustat Glass of the Early Islamic Period. Finds Excavated by the American Research Center in Egypt 19641980 2001 134 pp., 48 fig., 52 lm. 29,58 3 9 Segura del Pino, D.: Agua, tierra y sociedad en el ro de Almera. De la poca islmica a la cristiana (siglos XV-XVI) 2000 431 pp., fig. 12,00
INDICE: El marco geohistrico del ro de Almera Poblamiento y sociedad Agua y regado en el bajo Andarax (ro de Almera) Infraestructura y administracin de las aguas Estructura de la propiedad El agua y la tierra: cultivos y aprovechamientos El mercado de la tierra. La explotacin agraria Toponimia del ro y campo de Almera De la poca musulmana a la cristiana: conclusiones Bibliografa.

4 0 Thursfield, S.: The Medieval Tailors Assistant. Making Common Garments 1200-1500 2001 224 pp., 416 fig., lm. col. 48,66 4 1 Vergnolle, E., ed.: La creation architecturale en Franche-Comt au XIIe

AVANCES 589

13

sicle. Du roman au gothique 2001 351 pp., 293 fig. 48,67 4 2 Verna, C.: Le temps des moulines. Fer, technique et socit dans les Pyrenes centrales (XIIIe-XVIe sicles) 2001 425 pp., 4 map. 31,00 4 3 Le vtement. Histoire, archologie et symbolique vestimentaires au moyen ge 1989 332 pp., fig. 38,11
INDICE: O. Blanc: Historiographie du vtement: un bilan P. Bureau: Le symbolisme vestimentaire du dpouillement chez Saint Martin de Tours travers limage et lima-ginaire mdivaux A. Planche: Les robes de rve. Robes de roi, robes de fe, robes de fleurs, robes du ciel P. Mane: Emergence du vtement de travail travers liconographie mdivale D. AlexandreBidon: Du drapeau la cotte: vtir lenfant au moyen age (XIIIe-XVe) F. Lachaud: Les livres de textiles et de fourrures la fin du moyen ge. Lexemple de la cour du roi Edouard Ier Plantagent C. de Mrindol: Signes de hirarchie sociale la du moyen ge daprs les vtements. Mthodes et recherches F. Piponnier: Une rvolution dans le costume masculin au XIVe sicle O. Blanc: Vtement fminin, vtement masculin la fin du moyen ge. Le point de vue des moralistes M. Beaulieu: Le costume franais, miroir de la sensiblit (1350-1500) F. Garnier: De la tunique dAdam au manteau dElie M. Wilska: Du symbole au vtement. Fonction et signification de la couleur dans la culture courtoise de la Pologne mdivale.

***

PRTICO LIBRERAS, S.A.


Fundada en 1945
CONDICIONES DE VENTA -- Al efectuar pedidos indiquen el n de catlogo y el correspondiente a cada libro. -- Ninguna devolucin ser aceptada sin consulta previa. -- Los precios pueden variar sin aviso previo. -- Los precios incluyen el 4% de I.V.A. A los clientes de Ceuta, Melilla, Canarias y extranjero (excepto C.E.E.) se les descontar el 4% del precio de catlogo. -- Rogamos indiquen siempre su nombre y direccin postal en su correspondencia electrnica. -- Debido a la desaparicin de la tarifa postal especial de libros, los gastos de envo hasta 5 kg. sern como mnimo de 9,00 para fuera de Espaa ( 6,00 a Portugal).
Formas de pago Payment will be made: Particulares / Individuals: Reembolso (solo Espaa). Tarjeta de crdito / Credit card: American Express Tarjeta 6000 Visa Eurocard 4B Mastercard Diners Club

ORDER INFORMATION * When ordering books please quote both catalogue and item number. * Returns will not be accepted without written permission. * Prices are subject to variations without previous notice. * Prices include a 4% V.A.T. charge. All orders received from outside the EC will have the 4% V.A.T. discounted from the prices shown in the catalogue. * Please always include your name and postal address in your e-mails. * Due to the high increase of the postal fee, a minimum extra 9,00 ( 6,00 to Portugal) shall be charged as shipping costs to shipments up to 5 kg. abroad.
Instituciones / Institutions: Reembolso (solo Espaa). Giro postal / Postal giro. Cheque in Euros, or in US dollars. Eurocheque in Euros. Bank transfer directly to: Banco Zaragozano Acc. N 0103 0190 51 0100004742. The sum to be paid should reach our bank account free of any charges or deductions.

PRTICO SEMANAL le informa sobre Amrica * Antropologa * rabe * Arqueologa * Arte * GeologaGeografa * Historia-Metodologa * H Contempornea * H Medieval * H Moderna * H de la Ciencia * H y Filosofa del Derecho * Lingstica * Literatura Espaola * Mundo Antiguo * Msica * Teora y Crtica Literaria AVANCES le informa sobre Arqueologa Medieval * Biblioteconoma * Biologa Marina-Pesca * Botnica * Ciencia Poltica * Cine * Egiptologa * Estudios Asiticos Estudios Eslavos * Filosofa * H del Pensamiento Econmico * Literatura Francesa * Literatura Inglesa * Literatura Medieval * Museologa-Restauracin * Oriente Antiguo * Prensa--Radio--TV
PRTICO LIBRERAS S.A. pone en su conocimiento que sus datos personales, bien facilitados por usted mismo o extrados de fuentes pblicas, residen en un fichero automatizado de datos de carcter personal, cuya finalidad es la realizacin de actividades relacionadas con la venta de libros. Los destinatarios de la informacin son, exclusivamente, todos los departamentos en los que se organiza PRTICO LIBRERAS S.A. as como los estamentos oficiales que por ley exijan la cesin. El responsable del fichero es PRTICO LIBRERAS S.A. Si nos facilita algn dato en el presente formulario de pedido, o si en un plazo de dos meses no manifiesta su oposicin, AUTORIZA usted a PRTICO LIBRERAS S.A. para que, en cumplimiento de los fines directamente relacionados con las funciones legtimas del cesionario, trate sus datos de carcter personal de acuerdo con lo dispuesto en la Ley 15/1999 de 13 de diciembre. Le recordamos que, en todo momento, usted tiene derecho a ejercitar los derechos de oposicin, acceso, rectificacin y cancelacin en el mbito reconocido por la Ley Orgnica 15/1999 de 13 de diciembre. Para ejercitar los derechos arriba mencionados, y para cualquier aclaracin, puede dirigirse por escrito a C/ Muoz Seca n 6, 50005 Zaragoza, o a portico@zaragoza.net.

Você também pode gostar