Você está na página 1de 5

Abraham Flexner (1866 - 1959), Nuccio Ordine L'Utilit de l'inutile.

Manifeste Traductions de Luc Hersant et de Patrick Hersant Support Livre broch Nb de pages 158 p. ISBN-10 2-251-44458-0 ISBN-13 978-2-251-44458-1 GTIN13 (EAN13) 9782251444581

Rsum:
Il n'est pas vrai pas mme en temps de crise que seul ce qui est source de profit soit utile. Il existe dans les dmocraties marchandes des savoirs rputs inutiles qui se rvlent en ralit dune extraordinaire utilit. Dans cet ardent pamphlet, Nuccio Ordine attire notre attention sur lutilit de linutile et sur linutilit de lutile. travers les rflexions de grands philosophes (Platon, Aristote, Tchouang-tseu, Pic de la Mirandole, Montaigne, Bruno, Kant, Tocqueville, Newman, Heidegger) et de grands crivains (Ovide, Dante, Ptrarque, Boccace, LArioste, Cervants, Lessing, Dickens, Okatura Kakuz, Garca Mrquez, Ionesco, Calvino), Nuccio Ordine montre comment lobsession de possder et le culte de lutilit finissent par desscher lesprit, en mettant en pril les coles et les universits, lart et la crativit, ainsi que certaines valeurs fondamentales telle que la dignitas hominis, lamour et la vrit. Dans son remarquable essai traduit pour la premire fois en franais, Abraham Flexner souligne que les sciences, elles aussi, nous enseignent lutilit de linutile. Ainsi, sil limine la gratuit et linutile, sil supprime les luxes jugs superflus, lhomo sapiens aura bien du mal rendre lhumanit plus humaine.

Sommaire:
Avant-propos de Nuccio Ordine L'utilit de l'inutile de Nuccio Ordine Partie 1 Lutile inutilit de la littrature 1. Celui qui na pas nest pas 2. Les savoirs sans profit sont inutiles ! 3. Quest-ce que leau ? Une anecdote de Foster Wallace 4. Les petits poissons dor du colonel Buendia 5. Dante et Ptrarque : la littrature ne doit pas tre soumise la rentabilit 6. Aristote : le savoir na pas dutilit pratique 7. Pur thoricien ou philosophe-roi ? Les contradictions de Platon 8. Kant : le jugement de got est dsintress 9. Ovide : rien de plus utile que les arts inutiles 10. Montaigne : il ny a rien dinutile , non pas linutilit mme 11. Leopardi flneur : le choix de linutile contre lutilitarisme dun sicle orgueilleux, idiot 12. John Locke contre la posie 13. Boccace : pain et posie

14. Garca Lorca : il est imprudent de vivre sans la folie de la posie 15. Les faits de Cocketown : les critiques de Dickens contre lutilitarisme 16. Heidegger : Il est difficile de comprendre linutile 17. Linutilit et lessence de la vie : Tchouang-tseu et Okakura Kazuk 18. Eugne Ionesco : lutile est un poids inutile 19. Italo Calvino : ce qui est gratuit se rvle essentiel 20. mile Cioran et Socrate Partie 2 Luniversit-entreprise et les tudiants-clients 1. Le dsengagement de ltat 2. Les tudiants-clients 3. Les universits-entreprises et les professeurs-bureaucrates 4.Tocqueville : les beauts faciles et le danger des dmocraties marchandes 5. Herzen : Les marchands nont pas le temps 6. Contre luniversit professionnalisante : John Henry Newman 7. quoi servent les langues du pass ? John Locke et Antonio Gramsi 8. La disparition programme des classiques 9. La dcouverte dun classique peut changer la vie 10. Les bibliothques menaces : le retentissant scandale du Warburg Institute 11. La disparition des librairies historiques 12. L utilit inattendue des sciences inutiles 13. Quel avantage retire-t-on dun thorme ? DEuclide Archimde 14. La connaissance est une richesse quon peut donner sans sappauvrir Partie 3 Possder tue : dignitas hominis, amour, vrit 1. La voix des classiques 2. La dignitas hominis : lillusion de la richesse et la prostitution de la Sagesse 3. Aimer pour possder, cest tuer lamour 4. Possder la vrit, cest tuer la vrit Bibliographie Partie 1 Lutile inutilit de la littrature Partie 2 Luniversit-entreprise et les tudiants-clients Partie 3 Possder tue : dignitas hominis, amour, vrit De lutilit du savoir inutile de Abraham Flexner Biographies des auteurs

Critiques:
Le Monde des Livres 4 janv. 2013 Sous-titr Manifeste, son livre est compos comme un florilge de citations qui valent bonnes rsolutions pour 2013. Livres Hebdo 11 janv. 2013 Voici donc un petit essai trs dense qui laisse de quoi mditer pour 2013 sur la gratuit de la culture, les difficults de la librairie traditionnelle et de l'dition d'rudition. Service littraire 1 mars 2013

Il rhabilite la libert et l'humour. Deux denres devenues si rares qu'on les croyais disparues de notre paysage intellectuel. Philosophie magazine 1 mars 2013 Un livre... utile! Marianne 23 mars 2013 On aura compris la principale vertu de ce manifeste : il rappelle haut et fort l'importance capitale de la libert intellectuelle dans un monde o l'inutile suscite l'opprobre.

Complments:
- Prsentation de lauteur (video): http://www.dailymotion.com/video/xxfyzx_l-utilite-de-l-inutile-manifeste-nuccioordine_webcam#from=embediframe - Savater, DESPIERTA Y LEE, Non serviam!, 09/04/2013 (http://cultura.elpais.com/cultura/2013/04/08/actualidad/1365446301_337923.html) Parece que la eficacia es ahora el nico principio moral que nadie se atreve a discutir. Si debatimos sobre la pena de muerte o la tortura, por ejemplo, la argumentacin de fondo suele centrarse en si sirven o no sirven. Apelar a ms elevados ideales es perder el tiempo. Una vez que logramos demostrar acudiendo a estadsticas o cualquier otro testimonio supuestamente objetivo que la una no disminuye la tasa de crmenes o que la otra no garantiza confesiones veraces, la tica est de nuestro lado. Si fracasamos en el empeo, los realistas tienen ganada la partida y la buena conciencia les corresponde con su premio. Lo bueno, sin ms, no sirve pero lo que sirve es siempre bueno. En el terreno educativo triunfa tambin la misma visin servicial del mundo. Hubo una pelcula espaola, creo que protagonizada por Gracita Morales, que se llamaba Las que tienen que servir. Bueno, pues ahora los que tenemos que servir somos todos y todo. Los estudios tienen que ser rentables laboralmente o se convierten en prdidas de tiempo injustificables. La curiosidad intelectual o el afn de conocer no bastan para legitimar los aos y los gastos invertidos en cualquier esfuerzo acadmico. En el fondo, se es el verdadero problema de la universidad actual, bajo las pautas abierta o encubiertamente mercantilistas dictadas por Bolonia. Me parece la queja general que subyace los testimonios recogidos en el muy interesante volumen La universidad cercada (ed. Anagrama), compilado por Jess Hernndez, lvaro Delgado-Gal y Xavier Pericay, en el que colaboran figuras tan destacadas de nuestros centros superiores de enseanza como Roberto Blanco Valds, Francesc de Carreras, Carlos Garca Gual, Romn Gubern, Jordi Llovet, Gabriel Tortella y otros de no menor fuste. El objetivo de los planes de estudio viene dictado hoy en gran medida por las exigencias de las empresas que pueden ofrecer colocacin a los graduados. La investigacin no directamente instrumental es decir, humanista en el sentido amplio del trmino sea de ciencias o de letras resulta algo anticuado o indebidamente aristocrtico

Algunos impenitentes agradecemos a Nuccio Ordine, excelente editor de las obras de Giordano Bruno entre otros mritos, su manifiesto Lutilit de linutile (Les Belles Lettres) en el que repasa las opiniones de filsofos y escritores sobre la importancia de seguir tutelando en escuelas y universidades ese afn de saber y de indagar sin objetivo inmediato prctico en el que tradicionalmente se ha basado la dignitas hominis. No slo en occidente, tambin en testimonios de Okakura Kakuz o Chuang Tzu. Su alegato se completa con otro publicado en los aos treinta por el cientfico norteamericano Abraham Flexner, que reivindica tambin para las ciencias llamadas duras la misma libertad inquisitiva que habitualmente parece reservada solo al arte y los saberes filosficos o literarios. Su lectura me record la respuesta de Niels Bohr al preguntarle para qu poda servir la nueva visin de la fsica que propona: Y para qu sirven los recin nacidos? Se nos quiere encerrar en una frmula reductiva de lo prctico, ignorante de que existen tareas intelectuales sumamente provechosas aunque no sean rentables. Por ejemplo: si lo nico que indudablemente tenemos los europeos en comn es la gran literatura, frente a rivalidades histricas y desencuentros econmicos, no sera provechoso introducir un estudio serio y comn de nuestros clsicos en todos los bachilleratos europeos? Se dir que en estos tiempos de crisis no hay dinero para financiar ensoaciones. Pero no es la mentalidad mercantil y el apego a lo burstil lo que nos ha empujado hasta la situacin presente? Es prudente sacrificar a esa tendencia la educacin, en especial la universitaria, en vez de intentar trascenderla? En su ensayo de 1930 Posibilidades econmicas para nuestros nietos, escribi John Maynard Keynes: La avaricia es un vicio, la potenciacin de la usura es una culpa, el amor por el dinero es despreciable (). Volveremos a apreciar de nuevo los fines por encima de los medios y preferiremos lo bello a lo til. Ojal el gran economista fuera proftico tambin en este punto! - Llovet, QUADERN, Utilitat i inutilitat (http://ccaa.elpais.com/ccaa/2013/03/11/quadern/1363022149_224141.html) Una de les conseqncies perceptibles de lactual crisi econmica ha estat la reestructuraci simblica de la jerarquia de valors que, fins ara, es presentava segons un ordre amb prou feines discutible. Fa deu anys, un fill de famlia que volgus estudiar una carrera dhumanitats era considerat boig pel seu entorn ms prxim tamb el lluny, s a dir, lopini pblica, el qual corria a aconsellar-li que seria impossible que es guanys la vida fent una carrera humanstica i que, en canvi, se la guanyaria la mar de b si estudiava Cincies Econmiques o Administraci dEmpreses. Ara, en plena sacsejada del sistema bancari i financer, el pas s ple de graduats en alguna daquestes carreres que troben tan poca feina com un llicenciat en Filologia Clssica o Catalana. Ms encara: les possibilitats que un graduat universitari, de la branca que sigui, trobi actualment una feina noms sn lleugerament superiors a les possibilitats que la trobi una persona que no ha passat per la universitat: flequers, fusters i lampistes, per exemple. Enmig daquest panorama resulta oport que Nuccio Ordine, professor de literatura italiana a la Universitat de Calbria i especialista en Giordano Bruno i la cultura humanstica, hagi publicat un llibre la coberta i la portada porten el subttol Manifest en qu fa lloana dels sabers tradicionalment considerats intils i arribi, fins i tot, a capgirar els conceptes, considerant que els sabers humanstics sn, comptat i debatut, ms tils que els suposats sabers econmics i administratius de les carreres que hem posat com a exemple: Nuccio Ordine, LUtilit de linutilit, Pars, Les Belles Lettres, 2013. El prleg s una bufetada a tota la classe poltica, i deixa ben assentat que la

poltica democrtica a Grcia o a la Repblica romana feia servir paraules com aret i uirtus, respectivament, i que, en aquells llocs i en aquell temps, burlar lhonestedat o fer befa de lhonradesa era causa automtica duna multa, la inhabilitaci immediata o lostracisme: ara no sembla que succeeixi el mateix, almenys a les nostres latituds. A Alemanya, haver plagiat parcialment una tesi doctoral provoca la dimissi fulminant duna ministra: no s que els alemanys posseeixin, a la seva histria, moltes ms dcades que nosaltres de cultura democrtica, per nhan aprs les llions amb una ms alta eficcia. Ordine comena preuant la literatura intil com totes les arts, com Kant acabaria deixant molt clar i recordant que ni Dant ni Petrarca no van escriure per guanyar diners, sin per retre culte als studia humanitatis; i es remunta a lAristtil de la Metafsica per recordar que la cincia [el saber] no t un objecte directament prctic [...] i a linici, com avui, sn la curiositat i ladmiraci all que condueix els homes a la filosofia. El segon apartat, com es veia venir, parla de la universitat post-Bolonya, i es riu dels professors que poblen actualment aquesta instituci. Considera que els docents perden el temps en reunions econmiques, consells de departament i disputes gremials, quan haurien de dedicar-se a estudiar i a ensenyar com cal, i discutir qu i com cal ensenyar als nostres dies: Tocqueville, Herzen i Gramsci aporten alguna cosa a aquesta discussi. I aix fins al final del llibre: posseir bns no s cap mrit; all que acosta els ssers humans a la dignitas hominis s una altra cosa: voler saber, llegir, admirar un vermeer, escoltar la msica que educa, no la que solament sacseja els membres. El llibret no s tan sols un manifest; tamb s un smptoma: linici del capitalisme modern va crrer al costat duna severa moral protestant o catlica, per ja fa decennis que la puixana econmica va de bracet amb la corrupci, la lladronia i la mentida. Al final resultar, naturalment, que les coses considerades ms intils pels qui ambicionen possessions i guanys materials acaben sent les ms tils per endrear aquest casal particular que tots portem a dintre. s el cas de Montaigne, per posar un exemple clar. - Facebook: https://www.facebook.com/pages/LUtilit%C3%A9-de-linutile-ManifesteNuccio-Ordine/523017901076274

Você também pode gostar