Lavaluaci s una necessitat inherent a tot procs densenyament i daprenentatge; una font dinformaci que ens permet reforar

el desenvolupament de les capacitats de lalumnat i compartir amb aquest la satisfacci pels xits aconseguits. Amb aquest material volem contribuir a aquesta tasca mitjanant quinze proves que faciliten un seguiment individualitzat. En aquestes, shi recullen els continguts fonamentals de cada unitat del llibre, dacord amb els objectius establits en la programaci de la unitat. Tamb shi inclou: Una prova davaluaci inicial Una prova davaluaci final Registres davaluaci trimestrals Les solucions de totes les proves

Avaluaci

AVALUACI INICIAL Llengua

Curs: .......................................................................

AV I

Nom i cognoms: ........................................................................................................................................... Data: .......................................................................

Llig el text i fes les activitats. Anvem dexcursi No fa molt de temps, vam fer una eixida a la muntanya dAcibal. El profe, les excursions amb autobs, les anomena eixides. Vam parar en una font per a beure aigua i omplir-ne les cantimplores. Tots tenem set. A la mateixa vorera hi havia una botiga i ens va donar perms per entrar-hi. Estrella va comprar una cistella menuda de palla, perqu sa mare guardara el xocolate i el posara damunt la taula com la fruita. Al rebost est molt alt i no en puc agafar. Desprs el mestre Carles ens va cridar. No acabvem deixir de la botiga. Tothom volia comprar moltes coses. La senyora de la botiga va vendre tots els gelats que tenia. Alguns ja no vam poder triar. Pareu ja. Per a vosaltres anar de viatge s comprar el que siga i llepar gelats. Anem o sens nanir el mat. Vam continuar caminant. La muntanya encara quedava prou lluny de lescola.
Adaptat dAles de mosca per a ngel. Fina Casalderrey. Ed. Anaya.

On anaven dexcursi? Amb qu viatjaven? On van parar? Qu hi havia a la vorera? Qu va comprar Estrella?
GRUPO ANAYA, S.A., Llengua 5. Educaci Primria. Material fotocopiable autoritzat.

Per qu la va comprar? En la lectura apareix la paraula rebost, busca-la en el diccionari i escriu el significat que t.

La paraula xocolate pertany al camp semntic dels dolos. Completa la graella amb tres paraules de cada camp semntic. Dolos Fruita Verdura

72

AVALUACI INICIAL
3

Llengua

AV I

Localitza en el text i copia dues paraules agudes i dues ms planes. Agudes: Planes:

Escriu el nom de la botiga on vnen aquests productes. gelats: fruita: sabates: carn:

Escriu el plural daquestes paraules. botiga: xica: piga: barca:

Convertix aquesta oraci enunciativa afirmativa en enunciativa negativa, desprs en interrogativa i finalment en exclamativa. Vam fer una eixida a la muntanya dAcibal.

Completa amb un subjecte o un predicat segons corresponga. La senyora de la botiga va comprar una cistella de palla.

8
GRUPO ANAYA, S.A., Llengua 5. Educaci Primria. Material fotocopiable autoritzat.

Substitux les paraules subratllades pel pronom personal adequat. Carles ens va cridar perqu eixirem de la botiga.

Estrella i jo no vam poder triar els gelats.

Localitza en el text i escriu dos verbs que pertanguen a cada una daquestes conjugacions. 1a conjugaci: 2a conjugaci: 3a conjugaci:

73

UNITAT 1 Llengua
Curs: .......................................................................

AV

Nom i cognoms: ........................................................................................................................................... Data: .......................................................................

Ordena alfabticament aquestes paraules. Desprs, subratlla les que es troben en el diccionari entre llitera i lluny. lluny lent lliure llamp lladruc luxe llum

Amb lajuda del diccionari, classifica aquestes paraules. feli festa fondre fanal fantstic felicitar fcil fer font Noms: Verbs: Adjectius:

Quina entrada has de buscar en el diccionari per a saber el significat de cada una daquestes paraules? nevava: netes: cantar: nvols: cadires: contenta:

Classifica les paraules daquesta oraci segons el nombre de sllabes. Aquella xiqueta morena jugava molt b a escacs.
GRUPO ANAYA, S.A., Llengua 5. Educaci Primria. Material fotocopiable autoritzat.

Monosllabes: Polisllabes:
5

Encercla la sllaba tnica daquestes paraules i digues si sn agudes, planes o esdrixoles. addicte: plana liba: nata: carcia: ac:

Unix les sllabes tniques anteriors i escriu la paraula que resulta.

74

UNITAT 1

Llengua

AV

Completa la graella daquestes situacions de comunicaci. a) Pels altaveus ens avisen que tanquen lhipermercat. b) Una revista publica els resultats de les eleccions. c) Un cami de bombers passa amb llums i sirena connectades. d) La vena ens demana que baixem el volum de la rdio. e) Un conductor connecta lintermitent dret del cotxe. Emissor qui parla pel micrfon Receptor els clients Missatge hora de tancament

Quines de les oracions anteriors indiquen situacions de comunicaci verbal?

Recorda una situaci que hages viscut i que penses que siga interessant i respon aquestes qestions. On va ocrrer? Quan va ocrrer? Qui vau ser els protagonistes?

GRUPO ANAYA, S.A., Llengua 5. Educaci Primria. Material fotocopiable autoritzat.

10

Fes una narraci de sis lnies en qu contes la situaci anterior.

75

UNITAT 2 Llengua
Curs: .......................................................................

AV

Nom i cognoms: ........................................................................................................................................... Data: .......................................................................

Amb lajuda del diccionari, completa lencreuat amb els sinnims daquestes paraules. 1. Excellent 2. Immens 3. Parixer 4. Menut 5. Protesta 6. Imaginari 7. Breu 8. Rar
8 E 6 F 2 7 1 3

M
5 Q

N Y

Accentua aquestes paraules i subratlla les que porten laccent obert. balo area minim ecologic enten violencia autobus anega avaluacio despres

Explica per qu aquestes paraules no porten accent grfic: balons, pua, Ferran.

Dues paraules agudes amb accent: Dues paraules planes sense accent: Dues paraules esdrixoles:
5

Completa cada oraci amb la paraula corresponent. (dna-dona) (s-es) (sn-son) (t-te) El meu germ no em Joana Manel i Clia Miquel les pintures. llava els cabells sovint. germans bessons. unes sabatilles noves.

76

GRUPO ANAYA, S.A., Llengua 5. Educaci Primria. Material fotocopiable autoritzat.

Pensa i escriu:

UNITAT 2

Llengua

AV

Llig aquestes situacions de comunicaci i respon les preguntes. a) Pels altaveus de lestaci savisa de larribada dun tren. b) Una conductora connecta lintermitent del cotxe abans de girar. c) LAMPA del collegi envia una citaci a casa. d) La sirena del collegi sona a lhora de leixida. e) La meua germana ha publicat un article en la revista del collegi. f) Per la rdio del cotxe he escoltat msica. g) Al pas a nivell, la campana sona i les llums estan intermitents. En quines situacions es fa servir la comunicaci verbal? En quines daquestes susa la llengua escrita? I en quines susa la llengua parlada?

Ordena els pargrafs de la narraci. Desprs, subratlla les expressions de temps que hi trobes. A penes els va veure, un jove sen va posar a la boca un de verd i li va trobar gust de menta. Un altre va provar un gra roig i tenia gust de maduixa. Encara hui, hi ha molta gent que espera que del cel caiguen confits, per aquell nvol no ha tornat a passar mai ms per Piombino, ni per cap altre lloc. Una vegada, a Piombino, van ploure confits. Queien grossos com els grans duna pedregada, per eren de tots els colors. A la vesprada, quan els xiquets eixiren de classe, encara en van trobar prou com per omplir-sen les motxilles.

GRUPO ANAYA, S.A., Llengua 5. Educaci Primria. Material fotocopiable autoritzat.

Al cap dun moment, tots al carrer se nomplien les butxaques.

Adaptat de Contes per telfon. Gianni Rodari. Ed. Joventut.
8

Pensa qu vas fer el diumenge passat i escriu-ne el relat. Recorda que has dutilitzar expressions temporals.

77

UNITAT 3 Llengua
Curs: .......................................................................

AV

Nom i cognoms: ........................................................................................................................................... Data: .......................................................................

Relaciona les paraules que sn antnimes. construir apujar enriquir millorar anullar recordar abaixar oblidar empitjorar confirmar destruir empobrir

Torna a escriure text substituint les paraules destacades per antnims. Era un dia alegre i llumins per fresc. Havem decidit danar a la mar amb la barca vella que, malgrat ser xicoteta, ens donava molta seguretat. La coneixem molt i, a ms, sabem que la seua estructura era forta.

Subratlla les paraules daquest text que tenen diftong i encercla les que tenen hiat. Aquell poble era un testimoni del passat. Sestenia al peu de la serra, i un riu el vorejava. Les cases, poc altes i emblanquinades, tenien les teulades marrons i irregulars. Alguns arbres fruiters destacaven als horts. Al centre de la plaa, un vell roure proporcionava ombra a tres vellets amb boina que sostenien els seus anys amb bastons potser centenaris. Les fulles es movien lleument al pas dun aire inquiet que hi jugava.

78

GRUPO ANAYA, S.A., Llengua 5. Educaci Primria. Material fotocopiable autoritzat.

UNITAT 3

Llengua

AV

Senyala els grups de paraules que formen oracions.

J La tia de Ferran llibres antics fenomenals. J Tinc gana. J Per no perqu nosaltres all dalt. J Un dia daquests hem danar. J Un dia daquests hem danar al castell de santa Brbara. J La teua gossa menja una barbaritat. J La teua gossa.
5

Localitza i subratlla el subjecte (S) i el predicat (P), i encerclan els nuclis. Els alumnes de cinqu
S

hem visitat Xixona.

P

Els dos xiquets volien la mateixa bici. Ha arribat prompte lautobs. Ells han telefonat a lHemisfric. Aquell prestatge suporta molt de pes.
6

Anota quin tipus de narrador (1a o 3a persona) t cada text. Desprs, subratlla les paraules que than servit per diferenciar-lo. _________________________________ Estaven reunits els animals davant el lle, rei de tots ells. Aquest volia saber com eren les persones i li va demanar al bou que l'informara. Desprs de consultar els reunits, li va dir que, segons deia la serp, la pitjor bstia i la ms falsa que viu al mn s l'home. El lle li va preguntar per quin motiu deia aix... _______________________________ Aquella vesprada era la semifinal. Ens enfrontvem l'equip Camacuc, de cinqu curs, contra Els Daurats, de sis i els nostres rivals se sentien guanyadors segurs. Aix anaven els nims quan, una hora abans de comenar el partit, van vindre a buscar-me la tutora i Llus.

GRUPO ANAYA, S.A., Llengua 5. Educaci Primria. Material fotocopiable autoritzat.

Torna a escriure el segon text canviant el punt de vista del narrador.

79

80
09 08 07 06 05 04 03 02 19 18 17 16 15 14 13 12 11 10 01
Llig els textos narratius presentats amb lentonaci, la pronncia i el ritme adequats. Comprn els textos presentats i respon preguntes sobre el sentit global daquests. Utilitza el diccionari com a mitj per a la resoluci de dubtes i lobtenci de informaci. Incorpora paraules sinnimes i antnimes en les produccions prpies. Identifica les paraules agudes, planes i esdrixoles i les normes ds de laccent grfic i les incorpora en les produccions prpies. Diferencia el significat de paraules amb accent diacrtic.

30 NOM

29

28

27

26

25

24

23

22

21

20

Accentua correctament paraules amb diftong i hiat.

Identifica els elements i els diferents tipus de comunicaci. Reconeix el subjecte i el predicat i identifica la funci que tenen en una oraci. Redacta textos de tipologia diversa prenent com a mostra els models presentats. Sexpressa de forma acurada, a partir de models, en les situacions comunicatives orals plantejades.

OBSERVACIONS UNITATS: 1-3

81

Solucions
AV INICIAL

11. Anaren a la muntanya dAcibal. Viatjaven amb autobs. Van parar en una font. Hi havia una botiga. Va comprar una cistella menuda. Perqu sa mare guardara el xocolate. Rebost: lloc on es guarden els aliments que no cal guardar en la nevera. 12. Resposta model. Dolos: ensamada, galeta, torr. Fruita: albercoc, caqui, maduixa. Verdura: albergnia, carxofa, esprrec. 13. Resposta model. Agudes: excursi, autobs. Planes: anvem, eixida. 14. Gelateria, fruiteria, sabateria, carnisseria. 15. Botigues, xiques, pigues, barques. 16. No vam fer una eixida a la muntanya dAcibal. Vam fer una eixida a la muntanya dAcibal? Vam fer una eixida a la muntanya dAcibal! 17. Resposta oberta. 18. Ell ens va cridar perqu eixirem de la botiga. Nosaltres no vam poder triar els gelats. 19. Resposta model. 1a conjugaci: anar, anomenar. 2a conjugaci: fer, beure. 3a conjugaci: omplir, eixir.

17. Emissor la revista cami de bombers la vena conductor 18. A, b, d. 19. Resposta oberta. 10. Resposta oberta. Receptor els lectors els altres conductors nosaltres els altres conductors Missatge resultats de les eleccions emergncia baixar el volum de la rdio gir a la dreta

UNITAT 2

11.

A 5 Q U E I X A G M I N B 7 C U R T 2 I E L O 6 F A N T A S T I C I O R E C R T M 8 E S T R A N Y
12. Bal, rea, mnim, ecolgic, entn, violncia, autobs, nega, avaluaci, desprs.

UNITAT 1

11. Lent, lladruc, llamp, lliure, llum, lluny, luxe. 12. Noms: festa, fanal, font. Verbs: fondre, felicitar, fer. Adjectius: feli, fantstic, fcil. 13. Nevar, net, cantar, nvol, cadira, content. 14. Monosllabes: molt, b, a. Polisllabes: aquella, xiqueta, morena, jugava, escacs. 15. Ac: aguda; liba: esdrixola; nata: plana; carcia: esdrixola. 16. Diccionari.

13. Balons i Ferran: perqu sn agudes i no acaben en -as, -es, -is, -os, -us, -en, -in ni en vocal. Pua: no saccenta perqu s plana i acaba en vocal. 14. Resposta oberta. 15. El meu germ no em dna les pintures. Joana es llava els cabells sovint. Manel i Clia sn germans bessons. Miquel t unes sabatilles noves. 16. En a, c, e, f. En c, e. En a, f. 17.
A penes els va veure, un jove sen va posar a la boca un de verd i li va trobar gust de menta. Un altre va provar un gra roig i tenia gust de maduixa.

82

Encara hui, hi ha molta gent que espera que del cel caiguen confits, per aquell nvol no ha tornat a passar mai ms per Piombino, ni per cap altre lloc.
Una vegada, a Piombino, van ploure confits. Queien grossos com els grans duna pedregada, per eren de tots els colors. A la vesprada, quan els xiquets eixiren de classe, encara en van trobar prou com per omplir-sen les motxilles. Al cap dun moment, tots al carrer se nomplien les butxaques.

bres fruiters destacaven als horts. Al centre de la plaa, un vell roure proporcionava ombra a tres vellets amb boina que sostenien els seus anys amb bastons potser centenaris. Les fulles es movien lleument al pas dun aire inquiet que hi jugava. 14. Tinc gana. Un dia daquests hem danar. Un dia daquests hem danar al castell de santa Brbara. La teua gossa menja una barbaritat. 15. Els dos xiquets volien la mateixa bici.
S P P S P S P S

4 3

Ha arribat prompte lautobs. Ells han telefonat a lHemisfric. Aquell prestatge suporta molt de pes.

UNITAT 3

11. Construir destruir, apujar abaixar, enriquir empobrir, recordar oblidar, millorar empitjorar, anullar confirmar. 12. Era un dia trist i fosc per calors. Havem decidit danar a la mar amb la barca nova que, malgrat ser gran, ens donava poca seguretat. La coneixem poc i, a ms, sabem que la seua estructura era dbil. 13. Aquell poble era un testimoni del passat. Sestenia al peu de la serra, i un riu el vorejava. Les cases, poc altes i emblanquinades, tenien les teulades marrons i irregulars. Alguns ar-

16. Narrador extern: Estaven reunits els animals davant el lle, rei de tots ells. Aquest volia saber com eren les persones i li va demanar al bou que l'informara. Desprs de consultar els reunits, li va dir que, segons deia la serp, la pitjor bstia i la ms falsa que viu al mn s l'home. El lle li va preguntar per quin motiu deia aix... Narrador intern: Aquella vesprada era la semifinal. Ens enfrontvem l'equip Camacuc, de cinqu curs, contra Els Daurats, de sis i els nostres rivals se sentien guanyadors segurs.

83

Tractament
Atendre la diversitat de lalumnat i aconseguir una millora dels seus resultats acadmics requerix ladopci de certes mesures pedaggiques. Les propostes que es recullen en aquest quadern tenen aquesta finalitat, i es concreten en dos tipus dactivitats: De refor (AR) Dampliaci (AA) En tots dos casos es recullen, unitat per unitat, els continguts del llibre de lalumnat. Queda a judici del professorat la convenincia daplicar-les als diferents alumnes, segons les necessitats especfiques de cada un.

de la diversitat

UNITAT 1 Llengua
Curs: .......................................................................

AR

Nom i llinatges: ............................................................................................................................................ Data: .......................................................................

Busca en el diccionari i escriu: Tres noms que comencen per b: Tres verbs que comencen per h: Tres adjectius que comencen per v:

Busca en el diccionari i identifica: les paraules guia de la pgina en qu es troba el significat de la paraula llgrima. quants significats t la paraula monstre. el significat de les abreviatures que apareixen en lentrada martell.

Encercla la sllaba tnica daquestes paraules. cos tancades forner matemtiques pedres oce hivern cmera rostre bolgraf clssica

Completa les oracions amb les paraules esdixoles de lactivitat anterior. Mon pare sha comprat una Dem hem de portar fets els exercicis de Cada dia el iaio escolta msica de fotos digital. . mentre llig el diari.
GRUPO ANAYA, S.A., Llengua 5. Educaci Primria. Material fotocopiable autoritzat.

Subratlla lemissor (E) i el receptor (R) i encercla el missatge de cada situaci de comunicaci, segons el model. El carter digu a ma mare que portava una carta urgent. E R Joana va comentar a Pere que no li havia agradat la pellcula. La classe de cinqu va recitar uns poemes a lalumnat de primer cicle.

86

UNITAT 1 Llengua
Curs: .......................................................................

AA

Nom i llinatges: ............................................................................................................................................ Data: .......................................................................

Completa la graella amb lajuda del diccionari. Paraules ametlers engolem llanternes tranquilletes vivia Entrada diccionari ametler Paraules guia Abreviatura

Obri el diccionari per la lletra b. Busca i anota cinc paraules agudes, cinc planes i cinc ms desdrixoles. Agudes: Planes: Esdrixoles:

Sovint fem gestos per a comunicar-nos o per reforar la comunicaci verbal. Descriu com comunicaries a alg, sense utilitzar paraules, aquestes idees. No vull una cosa: Silenci:

GRUPO ANAYA, S.A.,Llengua 5. Educaci Primria. Material fotocopiable autoritzat.

El iaio est adormit: He menjat prou i estic ple: Amplia aquesta narraci. Una colla damics troba una tortuga de 3 kg de pes a la marjal, mentre feia una excursi diumenge passat.

87

UNITAT 2 Llengua
Curs: .......................................................................

AR

Nom i llinatges: ............................................................................................................................................ Data: .......................................................................

Relaciona les paraules sinnimes. uni riallera ric clid despert calent espavilat nexe alegre adinerat

Escriu un sinnim de cada paraula destacada. La meua motxilla s distinta a la teua. Va dibuixar una embarcaci pirata. Estava molt content amb el seu regal.

Posa laccent corresponent a aquestes paraules parentesi tambe tunica debil cano tonic clinica submari carrec manega misterios telefon

Classifica les paraules anteriors. Agudes: Planes: Esdrixoles:

Posa, si cal, laccent diacrtic sobre les paraules destacades. Aquell xiquet sempre em dona els cromos repetits. Portes la ma plena de pintura blava. Durant el mes de setembre fa encara molta calor. Jo soc de Xtiva. Don ets tu?

Escriu una situaci de comunicaci verbal en qu suse la llengua oral i una en qu suse la llengua escrita.

88

GRUPO ANAYA, S.A., Llengua 5. Educaci Primria. Material fotocopiable autoritzat.

UNITAT 2 Llengua
Curs: .......................................................................

AA

Nom i llinatges: ............................................................................................................................................ Data: .......................................................................

Enllaa les paraules que sn geosinnims, s a dir, que susen a zones diferents. manta piment lletuga crella rabosa escombra guineu patata pebrera granera encisam flassada

El verb portar t significats diferents. Amb lajuda del diccionari, troba altres verbs amb un significat ms concret per a cada oraci. La mare porta el cotxe molt b. Maria porta roba molt moderna. El guia porta els excursionistes a la cova. Porte un constipat des dahir...

Observa aquesta taula de paraules i usa-les per a completar les oracions.

Amb accent diacrtic mn: planeta. pl-pls: cabells. sl: el terra, el pis per on caminem. Sense accent diacrtic mon: determinant possessiu. pel-pels: contracci de per+el/per+els sol: estrella que ens illumina.

GRUPO ANAYA, S.A.,Llengua 5. Educaci Primria. Material fotocopiable autoritzat.

pare vol fer un viatge arreu del del passeig estava ple de brutcia.

El

El gat est mudant, i ho ompli tot de Ens hem de protegir del

4

. a la platja i a la muntanya.

Com es comuniquem amb aquests objectes, oralment, per escrit o ambdues coses? Rdio: Telfon mbil: Ordinador: Fax: Megfon: Carta: Revista: Televisor:

89

UNITAT 3 Llengua
Curs: .......................................................................

AR

Nom i llinatges: ............................................................................................................................................ Data: .......................................................................

Escriu els antnims daquestes paraules usant els prefixos segents. parcial muntar mbil higinic preocupat capa esttic pentinat reglamentari flexible ordenat aeri des-: in- / im-: anti-:

Compta les sllabes daquestes paraules i classifica-les. nadiu plou claus superheroi neu aire boa paella Valncia obo Maria cientfic Nombre de sllabes Monosllabes (una) Bisllabes (dues) Trisllabes (tres) Tetrasllabes (quatre) Paraules

Copia les paraules de lactivitat anterior que porten diftong.

GRUPO ANAYA, S.A., Llengua 5. Educaci Primria. Material fotocopiable autoritzat.

Per qu saccentuen les paraules Valncia i obo?

4

Completa cada oraci amb un subjecte o un predicat, segons corresponga. El gos dHctor La roda de davant de la bici Joana i tu ha explicat els diftongs i els hiats. va reparar la direcci de la moto. visitaran Morella el cap de setmana.

90

UNITAT 3 Llengua
Curs: .......................................................................

AA

Nom i llinatges: ............................................................................................................................................ Data: .......................................................................

Substitux la paraula destacada de cada oraci per lantnim adequat. corrent, conegut Hi havia un estrany a la porta. Era un exemplar molt estrany. estalviat, nou Aquest llibre est molt gastat. He gastat molts diners.

Escriu una oraci amb cadascun daquests verbs. cantveu reu dormeu

Quines paraules amb diftong saccentuen? Escriu dues paraules amb cadascun daquests diftongs i hiats. ai Diftongs oi ui au eu

GRUPO ANAYA, S.A.,Llengua 5. Educaci Primria. Material fotocopiable autoritzat.

ia Hiats

ie

io

ae

oe

Esbrina el subjecte daquestes oracions i escriu-lo. No tinc molta son. Has telefonat abans? Vam dinar prop dAlbal. Mireu per la finestra! Han apagat el foc. Va llegir el cmic.

91

Solucions
UNITAT 1 UNITAT 2

Activitats de Refor

AR

Activitats de Refor

AR

1. Resposta model. Noms amb b: balena, biquini, boira. Verbs amb h: haver, heretar, homenatjar. Adjectius amb v: valent, velo, vists. 2. Comprovar que les respostes sadeqen amb els diccionaris de lalumnat. 3. Cos, tancades, forner, matemtiques, pedres, oce, hivern, cmera, rostre, bolgraf, clssica. 4. Mon pare sha comprat una cmera de fotos digital. Dem hem de portar fets els exercicis de matemtiques. Cada dia el iaio escolta msica clssica mentre llig el diari. 5. Joana va comentar a Pere que no li havia
E R M

1. Uni nexe, riallera alegre, ric adinerat, clid calent, despert espavilat. 2. Diferent, vaixell, feli. 3. Parntesi, tamb, tnica, dbil, can, tnic, clnica, submar, crrec, mnega, misteris, telfon. 4. Agudes: tamb, can, submar, misteris. Planes: dbil, tnic, crrec, telfon. Esdrixoles: parntesi, tnica, clnica, mnega. 5. Aquell xiquet sempre em dna els cromos re petits. Portes la m plena de pintura blava. Durant el mes de setembre fa encara molta ca lor. Jo sc de Xtiva. Don ets tu? 6. Resposta oberta.

agradat la pellcula.
E

La classe de cinqu va recitar uns poemes a lalumnat de primer cicle.

R M

Activitats dAmpliaci

AA

Activitats dAmpliaci
1. Paraules engolem llanternes
tranquilletes

AA

1. Manta flassada, piment pebrera, lletuga encisam, crella patata, rabosa guineu, escombra granera. 2. Conduir, vestir, acompanyar, tindre. 3. Mon pare vol fer un viatge arreu del mn. El sl del passeig estava ple de brutcia. El gat est mudant, i ho ompli tot de pls. Ens hem de protegir del sol a la platja i a la muntanya. 4. Rdio: oralment. Megfon: oralment. Telfon mbil: oralment. Carta: per escrit. Ordinador: per escrit. Revista: per escrit. Fax: per escrit. Televisor: oralment.

Entrada Diccionari engolir llanterna tranquil viure

Paraulas Abreviatura guia Resposta oberta Resposta oberta Resposta oberta Resposta oberta v. tr. n. f. adj. v. intr.

vivia

UNITAT 3

2. Resposta oberta. 3. Resposta model. No vull una cosa: moure el cap a dreta i esquerra. Silenci: posar-se el dit ndex als llavis. El iaio est adormit: les mans juntes posades en la galta i amb el cap doblegat. He menjat prou i estic ple: moure la m en cercles sobre la panxa. 4. Resposta oberta.

Activitats de Refor

AR

1. Desmuntar, despreocupat, despentinat, desordenat. Imparcial, immbil, incapa, inflexible. Antihiginic, antiesttic, antireglamentari, antiaeri. 2. Monosllabes: plou, claus, neu.

92

Bisllabes: nadiu, aire, boa. Trisllabes: paella, obo, Maria. Tetrasllabes: superheroi, Valncia, cientfic. 3. Nadiu, pliu, claus, superheroi, neu, aire. Valncia saccentua perqu s esdrixola i totes aquestes porten accent. Obo saccentua perqu s aguda i acaba en vocal. 4. Resposta oberta.

He estalviat molts diners. 2. Resposta oberta. 3. Saccentuen les paraules planes. 4. Respostas model. Aigua aire, coix, boina, cuina, bruixa, palau, taula, peu, seu. Diana, Valncia, quieta, Daniel, viol, viola, paella, aeroport, coet, coent. 5. No tinc molta son. Jo. Mireu per la finestra! Vosaltres. Has telefonat abans? Tu. Han apagat el foc. Ells/elles. Vam dinar prop dAlbal. Nosaltres. Va llegir el cmic. Ell/ella.

Activitats dAmpliaci

AA

1. Hi havia un conegut a la porta. Era un exemplar molt corrent. Aquest llibre est molt nou.

93

Comprensi
lectora
Entendre b el que es llig s un requeriment bsic en laprenentatge de qualsevol matria. Per aix oferim tot seguit quinze textos per a treballar la comprensi lectora. Els textos seleccionats tenen una caracterstica comuna: sn textos expositius en els quals sinforma dalguna cosa, generalment un fet curis que pot cridar latenci de lalumnat. Hem deixat de banda a propsit altres tipus de text, com ara narratius, potics, descriptius o dramtics, per tal datendre exclusivament les carncies que puguen presentar molts estudiants en la comprensi de textos no literaris.

LLENGUA LENGUA Comprensin Comprensi lectora lectora 11

Curso: ..................................................................... Curs:...............................................................

CL

Nombre y apellidos:..................................................................................................................................... Nom i cognoms:........................................................................................................................... Fecha: .................................................................... Data: ..............................................................

Abans de llegir el text. Llig aquest text amb atenci. Primer rpidament per a entendren el sentit general; desprs tornal a llegir lentament per tal de poder respondre, sense mirar-lo, les preguntes de la pgina dactivitats.

El gos Mamfer de lordre dels carnvors daspecte, forma i pelatge molt diversos, segons les races. Sembla que els gossos actuals provenen despcies salvatges que foren domesticades a la prehistria. Del gos sempre hem valorat lolfacte, la fora, la rapidesa, la valentia i la intelligncia. Les diferents races sagrupen, segons criteris dutilitat, en gossos datura (o de pastor), de guarda i defensa, de caa i de companyia. Podem trobar, entre daltres, les segents races: Cocker: raa originria dAnglaterra, duna alada duns 40 cm i una llargada aproximada de 65 cm. Cobert de pl suau, dens i lleugerament ondulat. Les orelles sn amples, penjants i cobertes de pl. El color varia molt en cada exemplar. s un gos de caa, per hui en dia s ms utilitzat com a gos de companyia. Collie: gos de pastor, originari dEsccia; t una alria de 0,55 a 0,60 m. Amb el musell llarg i punxegut i les orelles xicotetes. El pelatge s molt dens i aspre; el del coll, les potes i les anques s especialment llarg i de color generalment viu. s molt apte per a conduir grans ramats. Gos esquimal: gos de gran talla, entre 65 i 80 cm, caracterstic pel seu pelatge dens, bastant llarg a tot el cos, excepte al musell. La seua coloraci s molt variada: blanc, negre, castany clar o fosc. Viu sobretot al nord dEursia i dAmrica, on s utilitzat com animal de tir per als trineus. Llebrer: dit del gos de caa caracteritzat per les formes esveltes, els membres llargs i el volum redut de la caixa cranial. Les varietats principals sn lafganesa, la russa, langlesa, la persa, la italiana i leivissenca. Santbernat: gos de guarda, duns 70 cm dalada i duns 80 kg, de cos corpulent, orelles caigudes, pelatge esps, ondulat i tacat de roig sobre fons blanc. Se lha utilitzat en la recerca de viatgers extraviats a la neu.
Extret dEnciclopedia de lAvui i dEncarta.

GRUPO ANAYA, S.A.,Llengua 5. Educaci Primria. Material fotocopiable autoritzat.

97

Nom i cognoms: ........................................................................................................................

CL1

Els gossos sn mamfers que provenen de .................................................................................................................................................... ....................................................................................................................................................

Quines qualitats es valoren en el gos? .................................................................................................................................................... ....................................................................................................................................................

Quins criteris se seguixen per a agrupar les races canines? Quines nhi ha? .................................................................................................................................................... ....................................................................................................................................................

Relaciona cada raa canina amb les caracterstiques corresponents. Cocker Gos esquimal Santbernat Fa uns 70 cm dalada i duns 80 kg de pes. Utilitzats en la recerca de viatgers extraviats a la neu. Cobert de pl suau, dens i lleugerament ondulat. Les orelles sn amples, penjants i cobertes de pl. Viuen sobretot al nord dEursia i dAmrica i sn utilitzats com a animals de tir per als trineus.

Quin s laspecte fsic del collie? Per a qu sutilitza? .................................................................................................................................................... ....................................................................................................................................................

GRUPO ANAYA, S.A.,Llengua 5. Educaci Primria. Material fotocopiable autoritzat.

Quina raa t una varietat eivissenca? .................................................................................................................................................... Pensa un poc ms Com has llegit, el gos ajuda lhome en diverses situacions. Com ha de tindre cura duna mascota? .................................................................................................................................................... ....................................................................................................................................................

98

LLENGUA LENGUA Comprensin Comprensi lectora lectora 21

Curso: ..................................................................... Curs:...............................................................

CL

Nombre y apellidos:..................................................................................................................................... Nom i cognoms:........................................................................................................................... Fecha: .................................................................... Data: ..............................................................

Abans de llegir el text. Llig aquest text amb atenci. Primer rpidament per a entendren el sentit general; desprs tornal a llegir lentament per tal de poder respondre, sense mirar-lo, les preguntes de la pgina dactivitats.

Les balenes La caracterstica distintiva principal daquests animals marins sn les barbes, formacions crnies a les genives, fetes de queratina, que pengen de la mandbula superior i sallotgen a la inferior i filtren laliment: plncton i crustacis xicotets. Les balenes fan de 5 a 25 metres de llargria tenen la cua disposada en pla horitzontal, cosa que els facilita lascensi a la superfcie per respirar. Tenen dos espiracles o orificis nasals, situats al cim del cap, pels quals expulsen laire dels pulmons acompanyat sovint de mucositats i de vapor daigua. La gestaci duna balena dura uns 12 mesos i normalment parixen un nic balen, alimentat amb una llet especialment nutritiva. La seua esperana de vida s duns 30 anys. Fan grans migracions des de les mars fredes on salimenten a les clides on saparellen i es reproduxen. Tamb sen troben a la Mediterrnia. Podem observar diferents tipus de balenes com ara la balena blava, la balena amb bec, la balena amb gep, la balena blanca, tamb anomenada beluga, la balena franca, la balena franca atlntica, la balena franca nana (totes tres sense aleta dorsal), i la balena grisa. La caa de la balena comen el segle XI al golf de Biscaia i fins al segle XIX es limit a la balena franca. El 1985 es va establir la suspensi de la caa comercial. Tanmateix el Jap i Noruega soposen i continuen amb aquesta activitat amb les espcies que consideren que no estan en perill dextinci. Amb la nova sensibilitat ambiental sha desenvolupat el turisme davistament de cetacis especialment en llocs de concentraci daquests animals com la Patagnia.
Extret de ca.wikipedia.org.

GRUPO ANAYA, S.A.,Llengua 5. Educaci Primria. Material fotocopiable autoritzat.

99

Nom i cognoms: ........................................................................................................................

CL2

Qu son les barbes de les balenes i per a qu servixen? .................................................................................................................................................... ....................................................................................................................................................

Com tenen la cua les balenes? Per a qu la utilitzen? .................................................................................................................................................... ....................................................................................................................................................

Com respiren les balenes? .................................................................................................................................................... ....................................................................................................................................................

Explica com sn les migracions. .................................................................................................................................................... ....................................................................................................................................................

Quin altre nom rep la beluga?

Balena blava Balena blanca

6

Balena grisa Balena franca

Qu diferencia les balenes franques? .................................................................................................................................................... ....................................................................................................................................................

GRUPO ANAYA, S.A.,Llengua 5. Educaci Primria. Material fotocopiable autoritzat.

En quin any es va establir la suspensi de la caa de la balena? .................................................................................................................................................... Pensa un poc ms Per quin motiu penses que comen la caa de la balena? .................................................................................................................................................... ....................................................................................................................................................

100

LLENGUA LENGUA Comprensin Comprensi lectora lectora 31

Curso: ..................................................................... Curs:...............................................................

CL

Nombre y apellidos:..................................................................................................................................... Nom i cognoms:........................................................................................................................... Fecha: .................................................................... Data: ..............................................................

Abans de llegir el text. Llig aquest text amb atenci. Primer rpidament per a entendren el sentit general; desprs tornal a llegir lentament per tal de poder respondre, sense mirar-lo, les preguntes de la pgina dactivitats.

Els arbres Els arbres sn plantes grans que tenen arrels, tronc i capada. Creixen a partir duna llavor. Les arrels subjecten els arbres a terra, i a ms recullen laigua i part de laliment que necessita larbre per a viure. Aquest aliment, anomenat saba, passa pel tronc i arriba a les branques i a les fulles. Els troncs dels arbres estan coberts descora. Aquesta pot ser llisa o rugosa. Davall de lescora poden viure larves dinsectes, aranyes, etc. La capada est formada per les branques i les fulles. Les fulles sn de diferents formes i mesures: amb forma de cor, dagulla, de llana, ovalada Les fulles que ixen duna en una de les branques dels arbres es diuen simples i les que ixen en grup, compostes. La part de damunt de la fulla s lanvers i la part de davall, el revers. Els arbres que perden totes les fulles a la tardor sn arbres de fulla caduca. Els que en mantenen tot lany sn de fulla perenne.
GRUPO ANAYA, S.A.,Llengua 5. Educaci Primria. Material fotocopiable autoritzat.

Podem saber els anys que tenia un arbre en el moment de tallarlo mirant la soca i comptant-ne els anells. Quan tots els arbres del bosc sn de la mateixa famlia, el bosc pren el nom de larbre. Aix, un bosc de pins ser una pineda i un bosc dalzines ser un alzinar Alguns dels fruits que donen els arbres sn bons per a menjar. Podem trobar fruits carnosos i sucosos com la taronja, la poma o les cireres; i fruits secs, com les ametles, les castanyes o les avellanes.

101

Nom i cognoms: ........................................................................................................................

CL3

Relaciona cada part de larbre amb les caracterstiques corresponents. Arrels Est cobert descora. Aquesta pot ser llisa o rugosa. Davall de lescora poden viure larves dinsectes, aranyes, etc. Conjunt de branques i fulles. Aquestes poden ser simples, si ixen duna en una, i compostes, que ixen en grup. Subjecten els arbres a terra i recullen laigua i part de laliment que necessita larbre per a viure.

Tronc

Capada

Com sanomena laliment de les plantes? Quin recorregut fa? ....................................................................................................................................................

Troba en la sopa de lletres cinc noms de fruita carnososa i cinc de fruita seca i classificals.
X T P D P C A F A M E T L A V R G R F A S E P O M A B T T L B N O U X A A L T J X B Z N N A R A I M J Y N B E L L O T A A

Fruita carnosa

Fruita seca

.................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................... Pensa un poc ms Busca informaci i parla duns altres beneficis que proporcionen els arbres. .................................................................................................................................................... .................................................................................................................................................... ....................................................................................................................................................

102

GRUPO ANAYA, S.A.,Llengua 5. Educaci Primria. Material fotocopiable autoritzat.

Quan es diu que un arbre s de fulla caduca?

Solucions
COMPRENSI LECTORA 1

1. Provenen despcies salvatges que foren domesticades a la prehistria. 2. Lolfacte, la fora, la rapidesa, la valentia i la intelligncia. 3. Sagrupen, segons criteris dutilitat, en gossos datura (o de pastor), de guarda i defensa, de caa i de companyia. 4. Santbernat: Fa uns 70 cm dalada i duns 80 kg de pes, de cos corpulent, utilitzats en la recerca de viatgers extraviats a la neu. Cocker: cobert de pl suau, dens i lleugerament ondulat. Les orelles sn amples, penjants i cobertes de pl. Gos esquimal: viuen sobretot al nord dEursia i dAmrica i sn utilitzats com a animals de tir per als trineus. 5. T una alria de 0,55 a 0,60 m. Amb el musell llarg i punxegut i les orelles xicotetes. El pelatge s molt dens i aspre; el del coll, les potes i les anques s especialment llarg i de color generalment viu. Sutilitza per a conduir grans ramats. 6. El llebrer. Pensa un poc ms Resposta oberta.

5. Balena blanca. 6. No tenen aleta dorsal. 7. El 1985 es va establir la suspensi de la caa comercial. Pensa un poc ms Resposta oberta.

COMPRENSI LECTORA 3

1. Arrels: subjecten els arbres a terra i recullen laigua i part de laliment que necessita larbre per a viure. Tronc: est cobert descora. Aquesta pot ser llisa o rugosa. Davall de lescora poden viure larves dinsectes, aranyes, etc. Capada: conjunt de branques i fulles. Aquestes poden ser simples, si ixen duna en una, i compostes, que ixen en grup. 2. Laliment dels arbres sanomena saba. Labsorvixen les arrels, passa pel tronc i arriba a les branques i a les fulles. 3.

COMPRENSI LECTORA 2

1. Sn formacions crnies a les genives, fetes de queratina, que pengen de la mandbula superior i sallotgen a la inferior i servixen per a filtrar laliment: plncton i xicotets crustacis. 2. Tenen la cua disposada en un pla horitzontal. aix s aix per tal dajudar-les en lascensi a la superfcie, on respiren. 3. Tenen dos espiracles o orificis nasals, situats al cim del cap, pels quals expulsen laire dels pulmons acompanyat sovint de mucositats i de vapor daigua. 4. Fan grans migracions des de les mars fredes on salimenten a les clides on saparellen i es reproduxen.

X T P D P C A

F A M E T L A V

R G R F A S E

P O M A B T T L

B N O U X A A L

T J X B Z N N A

R A I M J Y N

B E L L O T A A

Fruita carnososa: taronja, pera, poma, ram, pltan. Fruita seca: castanya, avellana, ametla, nou, bellota. 4. Quan perd totes les fulles a la tardor. Pensa un poc ms Resposta oberta.

103

Comprensi
Si entendre el que es llig s un requisit bsic per a laprenentatge de qualsevol matria, entendre el que sescolta s una exigncia que va ms enll de lmbit escolar: la comunicaci oral s la forma ms habitual de relacionar-se i a la qual quasi tothom t accs. Els textos que presentem a continuaci recullen situacions comunicatives de la vida quotidiana, tenint en compte que lescola forma part daquesta quotidianitat. Dac que tamb sincloga algun text literari. Aquests textos estan locutats en el CD-ROM de recursos didctics. Lalumnat pot escoltar-los i comprovar el seu nivell de comprensi a travs de les respostes que donen a les preguntes que apareixen en la pantalla de lordinador. I si no, el professorat pot llegir els textos, i lalumnat, respondre les preguntes per escrit.

de textos orals

LENGUA LLENGUA Comprensin lectora 1 Nom i cognoms: ........................................................................................................................................... Comprensi de textos orals
Curs: ....................................................................... Data: .......................................................................

Text 1

El text que sentirs a continuaci s un fragment de lobra El nen, de Roald Dahl. Escoltal amb atenci per a poder respondre b les preguntes.

Les vacances destiu! Paraules mgiques! La sola menci em feia tremolar tot jo dalegria. Totes les meues vacances destiu, des dels quatre anys fins als dsset (de 1920 a 1932), foren totalment idlliques. Estic segur que va ser perqu sempre vrem anar al mateix lloc idllic, i el lloc era Noruega. Tret de la meua germanastra gran i del meu no tan gran germanastre, tots els germans rem de sang totalment noruega. Tots parlvem noruec i tots els nostres parents vivien a Noruega. El viatge era tamb un esdeveniment. No oblideu que llavors no hi havia avions comercials, de manera que tardvem quatre dies per fer el viatge, i quatre dies ms per tornar. A Londres ens ficvem en tres taxis i travessvem trontollant la gran ciutat fins a Kings Cross, i all agafvem el tren cap a Newcastle, tres-cents quilmetres al nord. El viatge durava unes cinc hores, i quan arribvem neccesitvem tres taxis ms que ens dugueren de lestaci al port, on esperava el vaixell que ens duria fins a Oslo, capital de Noruega.

Text 2

El text que sentirs a continuaci s un dileg duna parella de balladors abans de comenar el ball. Escoltal amb atenci per a poder respondre b les preguntes.

BALLADORA: Quan comencem a ballar Josep? BALLADOR: El programa de les festes deia a les deu en punt. BALLADORA: No ser de hui, perqu ja sn les deu i quart. BALLADOR: Pacincia Eullia, ja saps que en festes tot va com va. BALLADORA: B, per s que tinc un poc de gana. BALLADOR: Jo no tinc gana, per tinc molta set. BALLADORA: Mira, ja ve el cap, ara comenarem!

106

LENGUA LLENGUA Comprensin lectora 1 Nom i cognoms: ........................................................................................................................................... Comprensi de textos orals
Curs: ....................................................................... Data: .......................................................................

Text 3

El text que sentirs a continuaci s un acudit. Escoltal amb atenci per a poder respondre b les preguntes.

Es troben dos vampirs a punt de trencar el dia. Un duu tota la boca plena de sang. El que la duu neta li diu a laltre: Qu, de festa? Festa! Tu veus aquell mur del castell? S, clar que el veig. Doncs jo no lhe vist.

107

LLENGUA LENGUA Comprensin Comprensi del lectora text 1 1

Nom i cognoms: ........................................................................................................................................... Curs: ....................................................................... Data: .......................................................................

Quines paraules mgiques li feien tremolar? La trobada dun niu. Les vacances de Nadal. Les vacances destiu.

Les vacances destiu, en quin perode foren idlliques? Des dels deu anys fins als dsset. Des dels quatre anys fins als dsset. A partir de 1932.

Quin lloc era idllic? Noriega. Lestiu. Noruega.

Quins parents no tenien sang totalment noruega? El seu padrastre. La seua germanastra menuda i el seu germanastre. La seua germanastra gran i del seu no tan gran germanastre.
GRUPO ANAYA, S.A.,Llengua 5. Educaci Primria. Material fotocopiable autoritzat.

Quina llengua parlaven tots? Noruec. Suec. Xins.

Quin mitj de transport no hi havia en aquells temps? Avions. Quina s la capital de Noruega? Newcastle. Osca. Oslo. Avions comercials. Viatges.

108

LLENGUA LENGUA Comprensin Comprensi del lectora text 2 1

Nom i cognoms: ........................................................................................................................................... Curs: ....................................................................... Data: .......................................................................

Com es diu el ballador? Emili. Joan. Josep.

Com es diu la balladora? Emlia. Eullia. Amlia.

A quina hora havia de comenar el ball? A les deu en punt. A les deu i quinze minuts. A les set.

On es troben els balladors? En una festa. En una reuni. En un bar.

5
GRUPO ANAYA, S.A.,Llengua 5. Educaci Primria. Material fotocopiable autoritzat.

Qu t Eullia? Pressa. Gana. Set.

Qu li demana Josep? Aigua. Un programa de festes. Pacincia.

Qui arriba en lltim moment? Eullia. Josep. El cap.

109

LLENGUA LENGUA Comprensin Comprensi del lectora text 1 1

Nom i cognoms: ........................................................................................................................................... Curs: ....................................................................... Data: .......................................................................

Qui es trobem? Dues rates pinyades Dos mussols Dos vampirs

Quan es troben? A la nit A trenc dalba A migdia.

Qu duu un vampir que no duu laltre? La capa. Els ullals. La boca plena de sang.

Qu li pregunta el vampir al que duu la boca plena de sang? Si t ganes de festa. Si ha anat de festa.
GRUPO ANAYA, S.A.,Lengua 5. Educacin Primaria. Material fotocopiable autorizado.

Si li agrada la festa.
5

Qu era el que el vampir no havia vist? El mur. El castell. Laltre vampir.

Per qu el vampir duia la boca plena de sang? Per qu nhavia begut molta en una festa. Perqu li lhavia xuplada a laltre vampir. Perqu havia xocat contra el mur del castell.

110

Solucions
COMPRENSI DE TEXTOS ORALS 1

1. Les vacances destiu. 2. Des dels quatre anys fins als dsset. 3. Noruega. 4. La seua germanastra gran i el seu no tan gran germanastre. 5. Noruec. 6. Avions comercials. 7. Oslo.

4. En una festa. 5. Gana. 6. Pacincia. 7. El cap.

COMPRENSI DE TEXTOS ORALS 3

1. Dos vampirs. 2. A trenc dalba.

COMPRENSI DE TEXTOS ORALS 2

3. La boca plena de sang. 4. Si ha anat de festa. 5. El mur. 6. Perqu havia xocat contra el mur del castell.

1. Josep. 2. Eullia 3. A les deu en punt.

111

Solucions
del quadern

fusta s.f. fuster/-a s. m. i f. fustigar v. futbol s. m. futbol s. m. futbolista s. m. i f. adj. ftil 4 amiga comenar classe content mes 5

Alguns sels engolia, altres els escopia i la majoria, els deixava arraconats. Cada mat. Perqu Toni la treia al terrat i la deixava entre els geranis. Caar, cadvers, cert, clar, contenta, queixava. viva engolia smptomes Resposta oberta.

X X X des llu nat a ju pi da pres tat ge ri a ma t gri sa ho rit zon tal in s li ta ma te m ti ques fi nes tra ha bi ta ci home dona parla sobre alguna cosa relacionada amb la platja. pare o mare xiqueta nega alguna cosa amb cara denuig.

mat, desllu- grisa, finestra, inslita, nat, horitzon- ajupida, Matemtiques tal, habitaci prestatgeria

Resposta oberta. edifici pblic usuaris de ledifici serveis dhomes/de Ajuntament dAlimal vens dAlimal campanya de vacunaci dels gossos.

dones.

114

engolir misto pressa refredat

empassar cotxera garatge llum esvars relliscs urgncia intercanviar bescanviar constipat ressec deshidratat

Trenta o quaranta vegades ms gran que ell. Fer un encanteri, per a crixer tant com el gegant menjant xocolate. 8:30 Lesmorzar es fa a les 11:05 El dinar es fa a les 14:00 El berenar es fa a les 18:00 El sopar es fa a les 21:00

Resposta oberta

dof

cami

cabs

10

semfor

crvol

esprrecs

11

guiles pl mes son ` `

mfora

sandlies `

` m dona nt

Resposta model Comunicaci no verbal: senyal daparcament per a minusvlids, senyal dinformaci turstica, senyal de prohibit fumar, bandera verda, creu roja de la posta sanitria, icones dels serveis per a homes i per a dones, pas de vianants. Comunicaci verbal: escrivint la multa, men del restaurant, cartell del restaurant, cartell de lhorari de la posta sanitria, dones parlant.

115

resumir partidari estrany pujada

ampliar contrari habitual descens

clar benestar beneir beneficis

trbol malestar maleir perjudicial

12

13

No. Demanaven que lhivern se nanara i que tornar lestiu. El vent bufa, el sol no brilla, fa fred, els camps estan nevats. Ficar-se a la cova i dormir durant unes setmanes.

tan trist que vaig deixar damollar neu. Desprs de rumiar-mho molt i molt, vaig arribar a la conclusi que no podia quedar-me en un lloc on no em volien. Vaig travessar els camps nevats, xano-xano, cap a les muntanyes i no vaig veure ls que em saludava, somrient.

Resposta oberta.

dofpeu (D)

huit (D)

policia (H)

piano (H) Resposta oberta. Si donen pronoms personals, comprovarem que concorden amb la forma verbal. Resposta oberta. 15

pou (D) ambulncia (H) coix (D) 14 xiulet (D) pe (H)

viol (H)

paella (H) teulada (D)

esttua (H)

gbia (H)

cuiner (D)

niu (D) Jo colleccione minerals. La bici nova frena molt b. Unes amigues de Pau han anat a Pars. Monste i tu sou sensacionals.

peu, huit, pou, niu. coix, viol, xiulet, pe, cuiner. policia, piano, paella, teulada. ambulncia, esttua, gbia.

116

16

1 5 6 4

17

Resposta model. El foc est controlat Esqu nutic a Vila-real

Hivern

Lestiu

Tardor Ja ve la primavera

eri, pua, hiena carro, alicates, finestra palmera, xop, gerani plaa, riu, platja Manel, Irene, Dolors Magre, Segura, Millars Irlanda, Grcia, Ucrana Penyagolosa, Maestrat, Puig Campana paella 18 petjada pinya motxilla pallasso rossinyol metgessa forqueta guitarra gorilla 19

but xa ques pas seig an gui la

pa llis sa se nyo re ta tret ze

cor ret ja ar ros se gar a qua rel les avorriment/ tristesa por felicitat enuig

117

has sent Per qu Perqu ma cent o ho

mha as

20

21

El cim de la Rpita.

No.

Tens la tem- Em trobe Has fet molt No. I menge peratura alta. molt cansada dexercici? molt b! Notes alguna cosa ms?

, . . . 22 , , , ; ; ; ; , , , , , , .

, . , , , . , titot, forn, bescuit, pis. bicicleta, cosina, iaia, mare, fruita, germana, bici, casa. anys, iaios, oncles, dits, pinyons. rodes, postres, panses, parets, marques. 23

cos rus ve taxista porc

cosina russa vena taxista truja

metge vigilant s esquirol gendre

metgessa vigilant ssa esquirol nora

Els llapis Uns nassos Les gates Unes fonts Uns pisos

Lamiga Un autobs Alguna xica La tassa Un balc

118