Escolar Documentos
Profissional Documentos
Cultura Documentos
Formaci Psicopedaggica
Formaci Psicopedaggica
ndex
1. Noci de dificultat daprenentatge 2.Quins sn els alumnes amb dificultats daprenentatge en la lectoescriptura? 3.Quines sn les dificultats daprenentatge en la lectura i lescriptura? 10 8 2
1 Dificultats dAprenentage (DA) 2 Compilacin de Marchesi, A., Coll, C. y Palacios, J. (1999) Desarrollo psicolgico y Educacin, 3 Trastornos del desarrollo y necesidades educativas especiales.
1) DA Generalitzades. Les dificultats afecten a la majoria dels aprenentatges, escolars i no escolars. 2) DA Greus. Les dificultats afecten a diversos i importants aspectes del desenvolupament de la persona (motrius, lingstics, cognitius, etc.), i generalment sn conseqncia duna lesi o dany cerebral dorigen adquirit. 3) DA Permanents. Les persones que pateixen dificultats permanents necessiten suport extern en ms duna de les activitats de la vida. Les dificultats poden afectar a importants mbits del desenvolupament com sn la comunicaci, la mobilitat, la cura personal i laprenentatge per a viure amb independncia, locupaci i lautosuficincia (Mayer, Peck i Brown, 1991, p.19) 4) DA Inespecfiques. Les dificultats no afecten al desenvolupament, tot i que impedeixen alguns aprenentatges, com ara laprenentatge matemtic, o laprenentatge acadmic en general. La persona no presenta dficits intel.lectuals o cognitius. Les causes se solen atribuir a dficits instruccionals, ambientals o motivacionals, en el sentit que el desenvolupament i/o aprenentatge tenen lloc en condicions inadequades, com entorns familiars i educatius pobres, dissenys curriculars impropis, etc. 5) DA Especfiques. Les dificultats afecten de manera especfica a determinats aprenentatges escolars com poden ser la lectura, lescriptura o laritmtica. Aquestes dificultats no sn atribubles a dficits intel.lectuals i tampoc a dficits en la instrucci i/o la motivaci.
especfiques en alguna rea del desenvolupament mostren un rendiment normal en altres rees i una dificultat persistent en lrea afectada. Comportaments desconcertants En els alumnes amb dificultats en la lectura i lescriptura podem trobar reaccions difcils dexplicar: a) Alumnes que sembla que comprenen ms b, incomprensiblement ms b del que caldria esperar si tenim en compte que llegeixen malament. b) Alumnes que comprenen ms b si llegeixen en veu alta. c) Alumnes que sembla que tinguin dies: dies que ho fan b, dies que ho fan malament. Aquesta discrepncia intraindividual diferencia lalumnat amb dificultats daprenentage dels alumnes amb retard intel.lectual i de lalumnat amb un rendiment baix, fet que explica lespecificitat de les dificultats. Exemplificaci de la discrepncia intraindividual
mitjana
comprensi oral
parla
clcul
lectura escriptura
raonament
Font: S.F. Shaw; J.P. Cullen; J.M. McGuire; L.C. Brinckerhoff (1995, pg. 593).
La definici insisteix en la naturalesa intrnseca dels problemes i els considera arrelats a una disfunci cerebral. La localitzaci dun dficit cognitiu especfic podria explicar la discrepncia intraindividual. Una altra caracterstica important de les DEA s la cronicitat. Les dificultats especfiques solen mantenir-se al llarg de la vida, la qual cosa obliga a considerar seriosament la resposta educativa que es dna a aquest alumnat, no solament en el perode escolar, sin ms enll daquest.
Sassenyala el carcter divers de les dificultats daprenentatge i saposta per una taxonomia especfica dels problemes, el quals tenen una incidncia directa en el rendiment escolar. Sadmet la coexistncia amb altres dificultats. En aquest sentit, val la pena cridar latenci sobre la convergncia probable amb dificultats en la percepci social, lautoregulaci i les relacions personals. Identificar les condicions coincidents, b de carcter psicosocial, b de carcter fsic o sensorial, serveix per a localitzar dficits afegits; tanmateix, circumstncies com ara les drogues, lalcohol o una experincia escolar inadequada es podrien considerar explicacions alternatives. Es considera el carcter dexclusi; les dificultats especfiques daprenentatge no sn causades per la coexistncia dels problemes descrits en el punt anterior.
Amb la LOCE (Llei Orgnica 10/2002 de Qualitat de lEducaci) (MECD, 2002) les DA no es troben de manera explcita. Amb aquesta reforma, el terme NEE s substitut per la denominaci de Necessitats Educatives Especfiques que inclouria a alumnes desaventatjats socialment, alumnes estrangers, alumnes sobredotats intellectualment i alumnes amb NEE, reservant-se aquest terme per als casos de discapacitats psquiques, fsiques, sensorials, o greus trastorns de la personalitat o la conducta. Per tant, les DA que amb la LOGSE podien ser situades en el pol de la transitorietat associades a la histria educativa i escolar de lalumnat, ara simplement no es troben. La L.O.E. (Llei Orgnica, 2006/2, de 3 de maig, dEducaci.) de forma novedosa planteja, per primera vegada, a larticle 71.2, incorporar les dificultats especfiques daprenentatge com a objecte de detecci, identificaci i intervenci primerenca, com a actuaci preventiva encaminada a reduir el fracs escolar. Estableix que: correspon a les Administracions educatives assegurar els recursos necessaris perqu els alumnes que requereixin una atenci educativa diferent a lordinria, per dificultats especfiques daprenentatge, puguin arribar al mxim desenvolupament possible de les seves capacitats personals i, en tot cas, als objectius establerts amb carcter general per a tot lalumnat. s un gran pas i, per fi, es dna a les dificultats especfiques lentitat que tenen i es mereixen. La Llei dEducaci de Catalunya, LEC3, (LLei 12/2009, del 10 de juliol, dEducaci de Catalunya) contempla lalumnat amb trastorn daprenentatge i li dedica larticle 82 sencer per descriure el marc orgnitzatiu del centre per a la seva atenci, regit pel principi descola inclusiva. La LEC innovant respecte les Lleis anteriors, diferencia a lalumnat amb trastorns daprenentatge (article 82) de lalumnat amb Necessitats educatives especials i especfiques (article 81.3, 81.4) establint els segents criteris datenci pels alumnes amb trastorns daprenentatge o de comunicaci: 1. El projecte educatiu de cada centre ha dincloure els elements metodolgics i organitzatius necessaris per a atendre adequadament els alumnes amb trastorns daprenentatge o de comunicaci que puguin afectar laprenentatge i la capacitat de relaci, comunicaci o de comportament.
2. LAdministraci educativa ha destablir, per mitj dels serveis educatius, protocols per a la identificaci dels trastorns daprenentatge o de comunicaci i latenci metodolgica adequada. No obstant aix, tradicionalment les DA han estat i continuen sent diagnosticades des de lmbit clnic com a Trastorns de lAprenentatge seguint els criteris de lAPA en les
s/normativa bsica
Transtorns daprenentatge
Problemtica sociolingstica
Problemtica de salut
Transtorns de la personalitat
hiperactivitat
successives edicions de la seva DSM, i en menor mesura els criteris de la OMS en la seva CIE. Segons la DSM-IV- TR (APA, 2002) els criteris per a diagnosticar un trastorn de laprenentatge sn els segents: 1. El rendiment en lectura, clcul o expressi escrita s substancialment inferior (dues desviacions tpiques) al que sespera per edat, escolaritzaci i nivell dintelligncia, avaluat a travs de proves normatives. 2. Els problemes daprenentatge interfereixen significativament en el rendiment acadmic o les activitats de la vida quotidiana que requereixen lectura, clcul o escriptura. La CIE 10 marca criteris diagnstics de les alteracions especfiques i significatives de les habilitats de lectura i escriptura no atribuble a ledat mental, ni als problemes dagudesa visual o auditiva, ni a una escolaritat inadequada. La Classificaci Internacional de Malalties (CIE) incideix i t en compte els processos bsics daprenentatge a diferncia del DSM que generalitza les conseqncies de les dificultats en aquestes habilitats. En sntesi, es reconeixen altes coincidncies a lhora didentificar una DA a nivell de criteris diagnstics entre els mbits clnics i educatiu. En ambds casos implicaria necessriament una gran dificultat per a aprendre les habilitats instrumentals relacionades amb la lectura, lescriptura, o el clcul aritmtic, havent-se descartat deteriorament cognitiu greu, discapacitats fsiques o factors ambientals, en letiologia de la discapacitat (MEC, 1992).
4 Mercedes I. Rueda Snchez i Emilio Snchez Miguel; Les dificultats daprenentatge de la lectura i lescriptura. 2001
En lescriptura podem trobar alumnes que no respecten les regles ortogrfiques convencionals (erva/herba). Hi ha alumnes que transgredeixen regles ms bsiques, com ara les regles que fan referncia a la relaci entre lletres i sons (tarmiva/tramvia). Daltres cometen errades que tenen ms a veure amb la separaci de paraules ms que no pas amb les regles dun tipus o altre (lacasa/la casa). Finalment, hi ha alumnes que mostren dificultats en processos ms globals, com la qualitat de lexpressi o de la comprensi. Entre els alumnes amb dificultats en la lectura trobem aquells que comprenen ms b del que caldria esperar si tenim en compte el mal nivell de lectura. Altres alumnes milloren la comprensi del text si llegeixen en veu alta. I tamb ens trobem amb aquells alumnes que tenen dies, dies que llegeixen b, dies que llegeixen malament.
10
11
3) En abordar aquest grup de problemes, hem dencarar-nos, una vegada ms, a la constant tensi entre una explicaci individualista de les dificultats i una explicaci de carcter sociocultural. I de nou proposem recrrer el mateix cam: a) examinar primer la importncia de les peculiaritats dels individus; b) relativitzar la transcendncia dels factors personals, tenint present la manera com el llenguatge escrit ha entrat en les seves vides. El concepte de dificultats en laprenentatge de la lectura fa referncia a totes aquelles persones que tenen especial dificultat per aprendre a llegir, tot i que reuneixen unes capacitats adequades per fer-ho. No existeix cap ra aparent que impedeixi aquest aprenentatge (intelligncia normal, bon ambient familiar i socioeconmic, adequada escolaritzaci, aspectes perceptius, motors normals, etc.). El mateix podem dir de les dificultats daprenentatge en lescriptura. Aquestes dificultats interfereixen directament en el rendiment escolar i en les activitats de la vida quotidiana que requereixen daquestes habilitats. Recordarem que per accedir a la lectura de paraules cal realitzar una anlisi visual del llenguatge escrit i posteriorment codificar els signes. En el cas de la lectura de paraules conegudes, sutilitza la via lxica executant lestmul visual; la paraula es reconeix directament tan veloment com si veissim la representaci illustrada de la paraula llegida o b tant rpid com si sescolts. Aquesta anlisi i posterior reconeixement permet accedir no noms a la lectura rpida sin tamb al significat i a la seva fonologia. En el cas que lanlisi condus a reconixer que la paraula llegida no s familiar, es podr llegir amb laplicaci de les regles de correspondncia grafema fonema, s a dir, ls de la via fonolgica. Aquests procediments ens permeten reconixer que les majors dificultats que es presenten en les DA de la lectura se centren en el reconeixement de les paraules. Si el lector no automatitza aquestes operacions haur de pensar per llegir i no pensar en el que llegeix. Amb el temps, als mals lectors o lectores amb un bon potencial intellectual, sels va anomenar alumnat dislctics.
12
4 Les dificultats de comprensi com (hiperlxia, mala comprensi amb reconeixement de paraules, etc.) no seran analitzades en aquest curs. Ens centrem en les DA en la lectura, dificulta especfica en el reconeixement de paraules.
13
sigui familiar. Daquesta manera, el perfil de lectura que trobarem ser aproximadament el segent: 1. Errors de lexicalitzaci. Els alumnes cerquen al seu magatzem lxic paraules que poden tenir alguna semblana (visual o sonora). Davant la paraula vitri, lalumne amb dificultats en la via fonolgica pot llegir vidre (proximitat sonora). Davant la paraula artic, lalumne pot llegir antic (proximitat ortogrfica). 2. Errors derivatius. Es diferencien dels errors en la lexicalizaci en el fet que en aquest cas els lectors respecten larrel lxica de la paraula per canvien el sufix: ...poden llegir sabata per sabateria o dormia enlloc de dormireu. 3. Finalment haurem de parlar dun mecanisme de compensaci: ls de la informaci contextual per a facilitar el reconeixement de les paraules; Potser si el lector sap pels titulars que la notcia que llegir tot seguit t alguna cosa a veure amb el Bara, podr aprofitar aquesta informaci contextual per a reconixer el nom del seu antic entrenador. En aquest cas veiem que per a interpretar b Cruyff pel context cal haver llegit b la paraula futbol.
14
4. Quan escriuen sovint ho fan mitjanant una associaci de la imatge visual amb la imatge motriu, de manera que podem observar una notable distorsi de les paraules escrites, ja que els fonemes no tenen valor discriminatiu i, per tant, el fet que sobvi o safegeixi alguna lletra no t transcendncia per a ells. 5. Alguns poden arribar a fer una anlisi parcial fontica i/o sillbica i evocar alguna de les associacions sniques/grfiques que han aconseguit memoritzar. Aix, per exemple, si han aprs lassociaci so/grafia de la sllaba sa, poden utilitzar-la, indistintament, per sa, as, san, sal, etc., per formar les diferents paraules que sels presenten, ja que no sn capaos de realitzar lanlisi fontica acurada que lescriptura requereix. 6. Escriure f per c, d per b poden ser errades tpiques, tot i que la principal caracterstica per la que es coneix als infants amb dificultats en laprenentatge de lescriptura s per lescriptura en mirall. En lescriptura en mirall sinverteixen els trets de les lletres (d per b, p per q, etc.) o b, les lletres de les paraules: las per sal, le per el, etc. Lescriptura en mirall es pot explicar segons Miles i Ellis (1981) per la incapacitat de codificaci de les paraules; una habilitat necessria per aquest processament s la memorstica; els infants que no retenen la forma ortogrfica fan una representaci defectuosa dels trets de les lletres, no coneixen la totalitat de la informaci i per tant, la representaci de la lletra o de la paraula s noms parcialment correcta. Concretant una mica ms aquesta qesti, podem dir que, per escriure una q, linfant sap que existeix una lnia vertical i un semicercle, per no pot recordar si el semicercle est a la dreta o a lesquerra de la lnia. La dificultat rau en que aquest detall no s emmagatzemat a la memria. Quan lescriptura en mirall afecta a la paraula, sel per les; tamb ens trobem davant una representaci incomplerta. Lalumne pot saber que larticle les sescriu amb una l, una e i una s, per no sap en quin ordre (Miles i Ellis, 1981 ); de fet, no s que linfant escrigui sel per les sin que el que fa s escriure s, e, l (les lletres que sap que componen la paraula), per aquest motiu els errors no sn sempre
15
simtrics, sin que es poden produir inversions en la primera o segona lletra, per exemple: pla per pal, bar per bra, etc.6 7. Tamb podem observar que confonen lletres semblants que no sn invertides, per si poden guardar certs trets comuns: m i n, f i t, n i u, etc. Lensenyament de lescriptura sol estar centrat en el traat de les lletres, ja sigui com a ens individual o formant part de paraules significatives. En un principi pot no haver-hi problemes perqu lescriptura esdev un acte de cpia. El nen/a pot aprendre a escriure una srie de paraules de forma global. Per a mesura que avana el procs i augmenta el nombre de paraules que ha descriure, lestratgia global resulta insuficient. Les demandes de lentorn escolar sn cada vegada ms exigents i si el nen/a no desenvolupa la capacitat per a analitzar fonticament les paraules, es troba davant la impossibilitat de donar respostes adequades a aquests requeriments, ja que no comprn la lgica del sistema descriptura. Aix li crea una situaci frustrant, ja des de linici de lescolaritat, que el porta a desenvolupar una autoimatge negativa. A ms de no aprendre a escriure, aprn que no pot aprendre, la qual cosa condiciona, dramticament, el seu futur.
16
Veig, veig, un joc que consisteix a identificar un objecte que comena per un determinat so, o una vocal amb funci sillbica o b una sllaba. Cal fer notar en aquest punt que els alumnes han de prestar atenci a com estan compostes fonolgicament les paraules i no al seu significat. Aix, doncs, el fet que prenguem conscincia daquestes unitats s un exemple de conscincia fonolgica, una noci que alludeix a la capacitat per a analitzar i treballar conscientment sobre lestructura fonolgica de les paraules en unitats com ara la sllaba, la rima o els fonemes. Sha demostrat en treballs experimentals que existeix una relaci positiva entre el rendiment lector i les habilitats fonolgiques. Lavaluaci daquesta habilitat en el moment del procs daprenentatge de la lectoescriptura en infants t un valor predictiu sobre les facilitats o dificultats que presentaran els infants posteriorment. Daltra banda, el seu entrenament potencia o millora ladquisici de la lectoescriptura tant en lectors normals com en mals lectors (Blanchman, 1987; Defior, Tudela 1994). Les dades sn fora uniformes a lhora de destacar la inferioritat dels subjectes dislctics en aquestes tasques, si els comparem amb els subjectes normals. s ms, ho fan pitjor que subjectes amb el mateix nivell de lectura, la qual cosa vol dir que els problemes que tenen en aquesta mena de tasques no es poden atribuir al seu nivell de lectura, i cal buscar, per tant, altres causes. El processament fonolgic implica les operacions danlisi, emmagatzematge, recuperaci i presa de conscincia dels sons que formen les paraules. Quan es parla de dificultats en el processament fonolgic, estem parlant de dificultat i no dincapacitat, ja que duna altra manera, els alumnes amb aquest problema no podrien treballar amb els elements fonolgics de les paraules i, per tant, no podrien aprendre a parlar. Els dficits sn aleshores ms subtils i, per tant, sn tamb ms difcils dexplicar. En definitiva, la conscincia fonolgica s necessria per dominar de forma competent i autnoma la lectura; els dficits es conceben com uns dels principals causants de les dificultats en el reconeixement de les paraules.
17
18
Quan existeix ms dun grafema associat a un fonema, per exemple: /b/ (<v>, <b>); es pot arribar a escriure la paraula verb de diferents maneres: berb, verb, verv, berv. Saber quin s el motiu de la freqncia daquestes errades s de linters de tots els professionals implicats en el procs daprenentatge i intervenci de lescriptura; podem fer, entre daltres, les segents hiptesis: 1. es llegeix poc, per tant, no es t massa experincia amb textos escrits. 2. existeix una dificultat especfica 3. o b, la combinaci dambdues anteriors. Quan hem descriure una paraula ds poc freqent o quan importem paraules estrangeres a la nostra llengua, la utilitzaci de la ruta fonolgica pot desembocar en una escriptura defectuosa; per exemple, si escrivim la paraula que sona com /lait/ utilitzant la ruta fonolgica, escriurem evidentment lait. Noms escriurem light si tenim una representaci lxica de la paraula. Un altre error freqent que solen cometre aquelles persones amb dficits en la ruta lxica, s lomissi de lletres que no sonen: conten per content, aquet per aquest, etc Veiem en el proper mdul, les estratgies i instruments de detecci i avaluaci de les dificultats que hem presentat fins ara.
19