La mscara (I). Caa.

A les fosques, uns llebrers amuntegats uns sobre els altres tenen un pal a la boca1. s una forma ms amb la que els maten: els tanquen a coves i els abandonen aix. Els deixen morir de fam i patiment, amb les mandbules forades pel pal que es clava al paladar i al sol de la boca, que no tornen a tancar mai. Fa temps, explicava a una companya de treball la tragdia dels llebrers que utilitzen per a la caa. Han de caar conills i llebres amb la seua velocitat com a nica arma, i molt sovint han de competir entre ells mentre els caadors observen les seues evolucions. La seua vida s un infern que no sol passar dels dos anys2, tancats en caus sense llum i menjant rossegons fins que ja no corren com els ms joves. Aleshores, en el millors dels casos, els abandonen a la seua sort fins que la fam o les rodes dels cotxes acaben amb ells. Altres troben morts com la de foto, o sn llanats a dins dun pou, o moren als colgaderos que esperen als arbres per a que sofeguen a poc a poc, quan les potes del darrere, que descansen al terra, ja no aguanten ms. Diuen que un llebrer no val la bala que lha de matar. Ella em digu que el seu oncle era galguero i que mai havia fet aix, que el jo feia era fomentar una imatge falsa de la caa i de Castella. Altra companya tamb havia fet el mateix quan li parlava sobre la realitat de la llet3: a la granja del seu amic no se li feia tot aix a les vaques i els vedells. Els temps canvien i lautntica cara de ls i explotaci animal s difcil dempassar per molta gent que, al davant de la veritat, necessita creure que s tracta duna exageraci. Per aix s que lespecisme t una mscara amb la que oculta la seua autntica cara. La porta loncle galguero i lamic ramader i la gent que es dedica a la pesca, la que treballa a les tendes on venen animals, el domador del circ, lensinistradora de dofins, la veterinria del zoo, linvestigador que sent la crida de desesperaci dels malalts i malaltes i que trenca les potes de ovelles per a provar prtesis 4, els taurins que sestimen els bous i tota la resta damants de les tradicions consistents en fer espectacle de la tortura o la mort dun animal. s la mscara de lafirmaci desconnectada, que sempre comena proclamant el seu comproms pel benestar dels animals esclaus i que acaba establint que lesclavitud, el maltractament, la tortura i la matana s necessria pels humans i completament inevitable. La porten sempre que fan grans proclames sobre lamor a la natura i lesport, sobre el comproms amb la cincia i la medicina o el servei a la humanitat amb aliment i vestit. Intenten amagar la veritat que coneixen perfectament i que oculten a la foscor de les coves on moren els llebrers, la mateixa foscor envoltada de brutcia i de pnic que hi ha a laltra banda dels murs o fan el que realment fan. Lafirmaci desconnectada sempre s mentida: al sistema ds i explotaci animal, els nohumans sn propietats que han de produir el mxim al mnim cost, i all que els humans explotadors volen
1 2 3

http://www.facebook.com/photo.php?fbid=266725870124513&set=a.110440022419766.11614.100003613067737&type=1&theater

Galgos 112, Por qu galgos? http://www.galgos112.com/index.php/por-que-galgos Animalisme CAT, 08/11/2012, Llet, http://animalismecat.blogspot.com.es/2012/11/llet.html 4 Histria real contada per un vivisector que treballa a la Universitat Politcnica de Valncia.

passa per sobre de tots. Lexplotaci, per ella mateixa, fa impossible el benestar. Lexplotaci sempre s evitable perqu sempre hi ha una alternativa sense explotaci: el veganisme. A vegades, la mascara cau i la cara de lespecisme queda al descobert. Cau la idllica imatge del caador amant de la natura que viu, al costat dels seus estimats gossos, una experincia mstica com la dels nadius americans o africans que fan ofrenes i homenatges als animals que maten. I el que queda al descobert s la sinistra foscor de la cova i els plors dels llebrers. Tamb passa amb els bous coberts de sang a la plaa, lautntica cara de la tortura taurina malgrat les deveses i els toreros retirats besant animals confiats i contant histries de noblesa i estima. Noms ens hem d'esforar una miqueta ms per a treure-li la mscara a la indstria crnia, amb els seus anuncis de vaques felices i carn sense forma i no se sap de quin animal (aix si, de sabor celestial). O als somriures del circ i del zoo, amb el fuet amagat a l'esquena. O al negoci de la investigaci amb animals que s'amaga al xamp o el rentaplats...