Você está na página 1de 3

Tortura i linxaments taurins: violncia contra la infncia.

El passat 5 de febrer, el Comit dels Drets de la Infncia1 es posicion, de forma expressa, contra la exposici dels xiquets i xiquetes a la violncia de la tortura taurina. Format per persones expertes independents, el Comit s lrgan de les Nacions Unides2 que supervisa laplicaci de la Convenci sobre els Drets de la Infncia3, adoptat per lAssemblea General de lONU el 20 de novembre de 1989. Aquesta Convenci s una de les fites ms importants en el reconeixement dels drets humans i, segons UNICEF4, s el tractat internacional amb la ratificaci ms gran de la histria5: lhan subscrit 193 estats, prcticament tots els membres de lONU. Portugal, un dels 8 pasos signants de la Convenci on la tortura i linxament pblic de bous encara s legal (amb Colmbia, Equador, Espanya, Frana, Mxic, Per i Veneuela) va retre comptes davant el Comit, com han de fer tots els estats membres cada 5 anys, de les mesures preses per a garantir el compliment de la Convenci. Daquest procs ha sorgit linforme final6 on el Comit ha pres aquesta posici histrica. Sha de tindre en compte que ha estat el primer daquests estats que sha sotms a revisi desprs que la Fundaci Franz Weber7, reconeguda com a assessora amb carcter consultiu de lONU i dins de la seua campanya Infncia sense Violncia8, defensara davant el Comit el seu informe dinvestigaci sobre les activitats taurines amb la infncia que vulneren la Convenci. Tamb sha de tindre en compte que el criteri del comit s nic, inalterable i permanent i que, per tant, aquesta posici es aplicable a tots 8 estats9. A ms, a partir dara, els altres 7 han de complir el mateix procs de revisi que ha culminat Portugal i, per tant, no poden passar per alt les consideracions del Comit, que ho ha establert molt clarament: la tortura taurina s un acte de violncia fsica i mental contra els xiquets, xiquetes i adolescents, contra totes les persones menors de 18 anys10. Ho s amb els i les que aprenen a matar a les escoles taurines i possen en perill la seua integritat i la seua vida. I ho s amb els i les que sn sotmeses a als espectacles de patiment, tortura i matana
http://www.ohchr.org/EN/HRBodies/CRC/Pages/CRCIndex.aspx http://www.un.org/en/ 3 http://jocdelsdrets.gencat.cat/assets/pdf/Convencio_drets_infancia.pdf 4 http://www.unicef.es/cat 5 http://www.unicef.es/cat/infancia/drets-del-nen/convencio-drets-nen 6 Animalisme CAT, 24/04/2014, Nacions Unides. Convenci pels Drets de la Infncia. CRC/C/PRT/CO/3-4. Observacions finals sobre els informes peridics de Portugal tercer i quart. Adoptades pel Comit en el seu seixantacinqu perode de sessions (13-31 de gener de 2014). http://animalismecat.blogspot.com.es/2014/04/normal.html 7 https://www.facebook.com/FFW.IBEROAMERICA 8 https://www.facebook.com/infanciaSINviOLEncia 9 Animalisme CAT, 24/04/2014, La tauromquia vulnera la Convenci sobre els Drets de la Infncia, dAnna Mul, http://animalismecat.blogspot.com.es/2014/04/la-tauromaquia-vulnera-la-convencio.html 10 IV. Principals motius de preocupaci i recomanacions. C. Violncia contra la infncia. Corregudes de bous. 37. El Comit est preocupat pel benestar fsic i mental dels xiquets i xiquetes involucrats en les classes de tauromquia i les actuacions associades a elles, aix com pel benestar mental i emocional dels que sn espectadors i espectadores, exposats a la violncia de les corregudes de bous. 38. El Comit, amb vista a l'eventual prohibici de la participaci dels i les infants en les corregudes de bous, insta l'estat membre a que adopte les necessries mesures legislatives i administratives per tal de protegir tots els nens i nenes que participen en lentrenament i les actuacions, aix com dels i les que ho fan en condici despectadores. Aquestes mesures poden incloure l'augment de l'edat mnima a 12 anys per a accedir a lentrenament, incloses les escoles taurines i les finques privades, i per a la participaci d'infants en les corregudes de bous, aix com l'augment de l'edat mnima de 6 anys pels i les que poden assistir a esdeveniments com a espectadores. El Comit tamb insta l'estat part a adoptar mesures de sensibilitzaci sobre la violncia fsica i mental associada a les corregudes de bous i el seu impacte en els xiquets i xiquetes.
1 2

en directe o a travs dels mitjans, especialment la televisi i, el que s pitjor, dels pblics. Aquest esfor de normalitzaci social i promoci de la tortura taurina, i pel que fa a lestat espanyol, aquestes poltiques pbliques de patrocini, subvenci i subsidi amb els diners de tothom, van en contra dels drets ms fonamentals de la infncia. Lestat espanyol ha de protegir linters superior de la infncia, que preval sobre qualsevol altre. Ha dactuar front a lhabitual presncia de menors a les places de tortura, que no est prohibida per cap normativa11, i la retransmissi de corregudes de bous i linxaments (com els Sanfermins) per mitjans pblics que es fa, directament, en horari infantil. Pel que fa als bous al carrer, la Generalitat Valenciana ha de modificar els seu reglament12 contrari a la Convenci pels Drets de la Infncia, ja que no noms no prohibeix la presncia de menors en els linxaments, sin que li dna cobertura legal. Larticle 32 permet la participaci directa de majors de 16 anys i estableix que no hi ha cap restricci dedat pels espectadors i espectadores. El mateix passa amb la Generalitat de Catalunya, amb una llei13 i un reglament14 en vigor igualment contraris a la Convenci. La llei, al seu article 10 de prohibicions, fins i tot rebaixa ledat de participaci directa fins als 14 anys, a ms de reconixer la presncia de menors com a espectadors i espectadores sense cap lmit dedat. El reglament ho recull, tamb a larticle 1 0, sota lincomprensible ttol de protecci de menors. Cal una menci especial a les becerrades cadafaleres dAlgemes, la massacre de xicotets vedells entre balls i rialles i amb moltes localitats de les grades ocupades per xiquets i xiquetes. Ls i la manipulaci de menors arriba, fins i tot, a que els hagen posat en primera fila de les contramanifestacions espontnies organitzades contra els actes de rebuig a la tortura taurina, encapalats pels de la FolganaIniciativa Animalista. Durant anys, els xiquets i xiquetes han estat incitats a insultar i, fins i tot, a llanar objectes contra les persones antitaurines, entre els aplaudiments i mostres daprovac i de membres de les penyes cadafaleres i altres persones adultes. El setembre passat, lalcalde Vicent Ramn Garcia Mont fou, altra vegada, el lamentable protagonista de lltima daquestes contramanifestacions, front a la concentraci convocada pel moviment Okupa Algemes. I, de nou, es repet la utilitzaci dels xiquets i xiquetes. Davant de tots aquests exemples, cal una resposta rpida. Ja en tenim prou al pas del parany i lenfilat, una forma de matana sistemtica daus prohibida per la Uni Europea, i que la Generalitat Valenciana continua protegint de forma descarada malgrat les sentncies fermes del
No sha establert mai cap restricci dedat per a les persones espectadores a les places de tortura i recintes de linxament pblic de bous. Reial Decret 145/1996, de 2 de febrer, pel qual es modifica i dna nova redacci al Reglament despectacles taurins. BOE. TEXT CONSOLIDAT: http://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-1996-4945 12 DECRET 24/2007, de 23 de febrer, del Consell, pel qual saprova el Reglament de Festejos Taurins Tradicio nals a la Comunitat Valenciana (Bous al carrer). DOGV 5.459, 27/02/2007, (http://www.docv.gva.es/datos/2007/02/27/pdf/2007_2564.pdf); DECRET 120/2010, de 27 dagost, del Consell, pel qual es modifica el Reglament de Festejos Taurins Tradicionals a la Comunitat Valenciana (Bous al carrer), aprovat pel Decret 24/2007, de 23 de febrer (http://www.docv.gva.es/datos/2010/08/31/pdf/2010_9479.pdf). 13 Llei 34/2010, de l'1 d'octubre, de regulaci de les festes tradicionals amb bous. DOGC n 5.731, 08/10/2010, http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/5731/1139137.pdf 14 DECRET 156/2013, de 9 dabril, pel qual saprova el Reglament de desplegament de la Llei 34/2010, de l1 doctubre, de regulaci de les festes tradicionals amb bous. DOGC n 6.353, 11/04/2013, http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/6353/1294475.pdf
11

TSJCV, el Tribunal Suprem i el Tribunal de la Uni Europea15. Ja en tenim prou de la repblica bananera dEsperanza Aguirre16, on el poder t costum de passar per sobre de la legalitat i la legitimitat per a defensar determinats interessos, com sol passar amb els negocis vinculats a lexplotaci animal. Cal que exigim una acci rpida i contundent perqu es respecte la Convenci sobre els Drets de la Infncia.

Mediterraneo, 13/05/2013, PP y PSPV se acusan de que el parany est sin legalizar, http://www.elperiodicomediterraneo.com/noticias/castellon/pp-pspv-acusan-parany-legalizar_816182.html 16 El Mundo, 01/04/2014, Aguirre critica a 'esos seores de la OSCE' que vigilan a la Polica como si Espaa 'fuese una repblica bananera' http://www.elmundo.es/espana/2014/04/01/533ab5bcca4741eb098b4573.html
15

Você também pode gostar