Você está na página 1de 180
Ignasi Terradas Sahorit La colonia industrial com a particularisme historic: L’ametlla de merola Proleg de Miquel fzard editorial laia/barcelona © by Ignasi Terradas, 1979 Primera edicid: maig 1999 Dissony | relitzaclé de la coberta: Earle Satué Aquesia edicis (inclos el proleg, les folografies i el disseny de la coberta) és propietat Editorial Laia, 8. A CConsttucis, 1820, Barcelona i¢ Diposit legak B. 19473 - 1979 ISBN: a7226876 Imprés a: Conmar Color - Coromines, 28, L'Hosptalet de Llobregat (Barcelona) Printed in Spain Proleg Malgrat els avengos, encoratjadors, de Ia historiografia catalana en cls dos darrers decennis, penso que encara patim dun defecte optic forga limitador. El que ei Principat fos la zona més industrialitzada de la Peninsula en la passada centiria ens ha portat a massa gent de Vofici a insistir d'una forma aclaparant en T'analisi d'una determinada activitat —la inddstria textil del coté— i en lestudi de dues classes socials a ella vinculades —la burgesia i el proletariat industrials; tot aixd fins Vextrem aberrant que amb massa freqiitncla sha arribat « contondre burgesia capitalista amb burgesia cotoners. Per contrapartida, aquest defecte dptic ha estat el culpable del fet que hhagin provocat menys interés aquelles activitats —penso en agricul tura o els serveis— que afectaven percentatges molt més elevats de catalars, que a la seva vegada formaven part d'uns grups socials— agesia, burgesia comercial o financera, treballadors de coll més 0 Imenys blano— majoritaris i, malgrat aixd, ben poc coneguts. I encara, el que és pitjor, no solament poc analitzats, sind mal interpretats, En Jaume Torras prou que ens ha assenyalat el perill que representa que Continuem qualificant molts dels aixecaments populars del segle xx de reaccicnaris, senzillament perqué soposaren @ una mena de modernit- ‘zacié que els perjudicava materialment a la vegada que els desorientava ‘deoldgicament. Pero, dintre del mén del treball fabril, hi havia tota una branca, forga important que, per dificultats de localitzacié i utilitzacié de les fonts, haviem anat deixant de banda tots els que ens hem interessat per aquesta vessant de la historia social de Catalunya, em refereixo @ les colonies fluvials. La desorientacié sobre aquesta variant del treball del colé era total; no quedaven gens clares les raons per les quals alguns fabricants havien decidit de trasiladar les seves empreses, 0 muntarles de bell nou, a V'interior del Principat; no coneixiem amb 5 ‘exactitud Ia legislacié d'un tractat fiscal diferencial del que es bene: ficlaven; no sabiem si let relacions de produccié en aquests indrets ren idiMiques 0, si contrariament, s’havia instaurat alld que alguns qualificaven de feudalisme industrial Un cas coneret exemplificara aquest confusionisme: els parers opo- sats a Thora de parlar 'un fabricant determinat, en aquest cas en Tosep Puig i Llagostera, principal propietari de la que més tard s'ano- menaria colénia Sedé' d'Esparraguera. Segons el diccionari Espasa, ‘sintrodujo notables reformas en su industria. Construyé un salén de baile y un teatro para sus obreros, costed tres escuelas de ensefianza primaria y una de milsica y atendié al sustento y educacién de més de Yeinte huérfanos de ambos sexos».' Contrariament, Vopinié dels. seus cobrers era ben diferent. El desembre de 1871 va iniciarse a la fabrica tuna llarga vaga que duraria més de dos anys, ja que el propi volia autoritzar la sindicalitzacié dels seus operaris. En un article de organ de la Unio Manufacturera, en qué es denunciava Vactitud de després d'esmentat que la fabrica estava emmurallada «con troneras y todo, como si tuviera que temer un asalto de los moross, acabaven assenyalant, «al sucumbir el secor don José Puig y Llagostera, podré escribir en su historia: No quise que los obreros se asociasen; los despedi porque persistian en serlo; y promet{ que antes de tomarlos pegaria fuego a la fébrica reduciéndola a cenizas; soborné infelices proletarios para colocaries en lugar de aquellos; les prometi mucho, y les atendi poco; armé una partida de cipayos para garantizar mis derechos de sefor de horce y cuchillo; apareié la fabrica como una plaza ‘que debia resistir un atague, un sitio y un asalto; hice y deshice muchas ‘cosas; ... pero al fin me vi derrotado por la justicia; ia union y Ia soli daridad de los trabajadores a los que tanto desprecié e insulté; a pesar dde ser los que me proporcionaron la gran riqueza y la triste popularidad que tuves? Evidentment una 0 altra descripcié no s'acostava a la veritat i era imprescindible fer Ilum sobre aquests episodis de la nostra historia del segle x1X; perd donada la quantitat i la qualitat de la informacié escrita, el que volgués esbrinar qué havia passat havia d'iniciar una tasca de ‘microinvestigacié, cenyirse de bell antuvi a una sola localitat, i re- Cercar l'informacié situantse en el loc i preguntant a la gent; shavia de recorrer a la historia oral, com a instrument fonamental, junt amb dlaltres eines. Per aquest conjunt de raons hem d'agrair que Ignasi Terradas hagi ut @ terme aquest treball; perqué s‘ha endinsat en un terreny mal Conegut i més mal estudiat encara; perque per a poder fer-ho ha ‘muntat un model dnvestigacié que amb tots els retocs que calgui ferhi, servira en endavant a tots aquells que vulguin continuar per 1, Madrid, 1958, Espasa Ceipe, XLVINI, 485.436 2 Ue\Revieta Sociel, Manresa, 2,28 dé agosto’ de 1872, 2 [LA COLONIA INDUSTRIAL COM A PARTICULARISME. HISTORIC aquesta via, ara ja iniciada, provistos d'un instrumental metodoldgic, instrumental que per altra banda intenta la dificil integracié de dues iéncies germanes i potser per aixd tan mal avingudes com sén la historia i V'antropologia; perqu® amb uns amplis coneixements sobre el desenvolupament de les colbnies britaniques fa més entenedor el cas catala; perque, en darrer lloc, Terradas ja déra unes primeres respostes en aquelles preguntes que ens felem abans, Pel que fa a la causa de la installacié de colonies a V’Alt Llobregat © al Ter Vautor assenyala, en primer lloc, que va preduirse molt més tard, una centiria, que a la Gran Bretanya, | no com en aquesta per aprofitar la presencia d'una ma d’obra rural segmentaria, utilitzar una ‘energia, la hidraulica, més econdmica, i beneticiar-se de Texistencia de teixidors manuals per treballar subordinadament per a la fabrica de Ja coldnia; siné que al Principat van establirse, precisament, degut a la fallida del procés industrialitzador urba i com a zesultat de la re- cerca d'una forga laboral més décil A Ia vegada, Terradas també assenyala que la diferencia, entre An- glaterra i Catalunya, pel que fa a I's de la mi d'obra segmentaria ‘complementaria de Vagricultura, és el resultat de dues estructures agri- ries diferents, mentre a la primera la gran quantitat ce jornalers sense terra encarrilava treballadors mascles adults cap a la industria al Prin cipat, hi havia més masovers que enviaven membres ce la seva familia —dones o quitxalla— a treballar a les fAbriques. En relacié amb els avantatges fiscals, i no solament fiscals, obtinguts pels fabricants, Yautor ens aclareix, penso que ja definitivament, la Qliestié en un ample apartat del Ilibre, Quant a les relacions socials de produccié, Terradas creu que a Anglaterra el despotisme dels fabricants fou més exazerat que no pas 4 Catalunya, Penso que aquesta opinié hauria de matisarla, preguntant- se si la colonia de T'Ametlla va ésser un cas paradigmatic oun cas cexcepcfonal I, en segon terme, comparant les condicions de treball a les colbnies, no solament amb les condicions a les colonies angleses, siné també amb les condicions a d'altres fabriques del Principat, en especial les de les poblacions o ciutats de la costa ‘Les referéncies que jo mateix he trobat sobre colonies de Berga, Sallent o Manresa parlen dunes jornades laborals molt més argues que a Barcelona a canvi d'uns Salaris que, per afegit6, eren forca més migrats. Penso que aquest estudi pot ésser un estimul perqu’ daltres inves: tigadors segueixin per aquest cami intentant de donar noves respostes que indubtablement ens permetran d'acostar-nos millor a la realitat. En qualsevol cas, d’ara en endavant, ho repeteixo, la taica sera més facil ‘meres a Vobra pionera de V'amic Ignasi Terradas. Miquel Yzaro Universitat de Barcelona Introduccié" El propdsit d'aquest libre és doble. D'una part, V'escric adrecant-me als estudiosos. Pero també vull que tingul sentit I valor per a tots els ‘qui estan vinculats a les colonies industrials. Per aquesta raé, si bé no Gefugiré cap dels plantejaments analitics i tebrics daquest estudl, in- tentaré desenvoluparlos tan clarament i raonable com em sigui possible. En voler estudiar la qllestié de les colonies industrials, aquestes fabriques de teixits installades als lus i allunyades dels pobles, se’m va presentar ben aviat un problema de métode. No hi havia prictica ment cap treball especific det fenomen de les colonies industrials i els ‘materials per al seu estudi tampoc no havien estat minimament arre- plegats 0 centralitzats. Es a dir, que em trobava que per fer una recerca sistematica havia d’anar fabrica per fabrica inventeriant dades i re- construint histories, Per aquest motiu, que m’hauria fet la investigaclé interminable, vaig decidir de seguir un camf intermedi. Aquest va con- sistir a combinar una aproximacié general al tema amb una recerca 1, Aquestestudl va comencar com a part dun projecte finvestigaclé flnancat pet Socal Scionce Research Council de in Gran Bretanya. #1 treball realitat & Fimetia de Merola no hasra estat possible sense Tajude insondiconal de Serra Peli, empresais | trebaladors. El seu interés 1 entuslasme avhan estat impres: Clndibles, Tame voll fer constar squf-el mau agralment als qul arm el seu estat FP ajuaa ban fot possble aquesta lates publicacions de Ja meva Investigacis. Tine ‘aperalment presents Josep Fontana, lan Gough, Joseph Harton, Josep R. Llobers, SMln Mactariane, Bryan Reberts, Anton! Serra i Marti | Baruch Sor} ‘a investigaco sobre el tema de les colbnies industrials em va ésser estimu tada-en gran part perqub sleshores treballava Ta Universitat de Manchester com 2 eResearch Associates | vaig poder estudiar alguns aspoctes @historiaindustiat nun bressol molt documentat. sper aquest motiu que em va semblar' que Flproximacis comparada a la historia’ industrial de Catalunya t Anglaterra podria ser Torga fructifera, {GNASE_TERRADAS SABORIT intensiva d'una sola colbnia. Aixd sense descartar investigacions par- cials en altres colonies, que, com veurem, han ajudat molt a Interpreter i diferenciar aspectes del sistema de colonia industrial, Centrar la recerca en una sola coldnia industrial no implica que ‘aguesta sigui representativa de tots els casos. No es tracta que hagi considerat la possibilitat d'escollir un cas de colonia que per extensio? ces pugui aplicar a d'altres. El que s{ que permet Vestudi intensiu d'un ‘eas, sempre que no vagi del tot sol, és poder presentar la recerca d'una forma més propera i pregona als seus. protagonistes. 8s a dir, que el que es pot perdre en generalitzacié es guanya en tangibilitat, Per aconseguir aquest objectiu havia de buscar un exemple de co- lonia viu, desenvolupat, tangible i amb consisténcia historica, tun cas de coldnia forca «realitzats. D'aquesta manera es veurien més les im- plicacions i les possibilitats del sistema de colonia, D’acord amb aquesta Perspectiva, diferents consideracions em van fer escollir 'Ametlla de Merola. L/Ametlla de Merola és situada a Walt Llobregat, dins el terme mu. nicipal de Puig-reig, en el limit del Bergueda amb’ el Bages. Com les, altres colonies, és en el marge dret del Llobregat, prop de la carretera. Fabrica, habitatges, horts i bosc ocupen la depressié d'un meandre que el riu fa a la seva dreta L’Ametila presenta a primera vista les caracteristiques més desta: cades d'una colonia industrial. EI poblament és al costat de la fabrica amb una urbanistica ordenada i closa. Hi ha tots els servels i entitats que acostuma a tenir un poble. Es tracta d'una empresa familiar tradi Clonal i les primeres explicacions que hom rep dels seus habitants al- ludeixen a les velles practiques de tipus paternalista i a les quasi lle. gendes que encara ho sén més. En conjunt, 'Ametlla es presenta com lun model classic de colonia. Dialira banda, no é una empresa estancada o en crisi, Es tracta una firma, Serra Feliu, en procés de creixement i adaptacié canvis en el mercat. Bs a dir, que la situacié industrial de ’Ametlla és dinamica i amb perspectives de futur, Per tant ha estat possible d’es. tudiar ta transformaci6, no una exclusiva decadéncia, del sistema classic de colonia, L’Ametila també té una particularitat que ben aviat em va semblar interessant, La colonia va resultar d'un canvi de localiteacié una fabrica de telxts anteriorment installada a Vilassar. El canvi de loca litzacié es va dur a terme en temps de la darrera carlinada, que fou 2A Anglaterra, especialment dins la tradicié de Tantropologia politica de sLicseola de" Manchester sha desenvolupal Teestonded case methods Aix vol ‘i que quan un investigador es treba, davant dung socictat complexa 1 massiva tia Festudl d'un grup'o unit d'aquesta que es presenta com 3 repressntatia del onjunt. Aleshores les conclusions que hom nextrew es considerenextensbles a Slires casos. Vegou Van Velsen, «The ExtondedCase Method and Situational dna: Isise Epstein AL. (ed) The Craft of Socal Anchropology, 1957 10 LA COLONIA INDUSTRIAL COM A PARTICULARISME HISTORIC bastant sonada per diferents indrets del Berguedd, incloent-hi Merota. La zona era clarament dominada per la ideologia 1 la practica social carlines, Aixd contrastava vivament amb la localitacié anterior de Vilassar, al Maresme, on tradicionalment el liberalisme tenia més pre- ponderincia, Aquest canvi geografic coincidia amb Toposicié que sha assenyalat a diferents nivells entre Ia Catalunya del litoral 1 la Cata- Tunya de Vinterior. I, com veurem, aquest contrast va tenir un paper forga destacat. ‘Les primeres opinions i reaccions davant del sistema de colonia solen ésser d'una critica general i senzilla que es refereix a les possi Dilitats del paternalisme i del despotisme privat. Aquest tipus de critica tendeix a menysprear la hetereogeneitat que existelx darrera d'aparen- ‘ces uniformes, L'analisi detallada de les colonies industrials revela una situacié forca complexa i incorrectament redulda a patrons simplistes. ‘A més, lutilitarisme politic ha produit un empobriment de la cons- ciéncia historia i cultural de forga pobles? er tant, aquest estudi no defugira cap plantejament que es refe- reixi a la complexitat de la vida social, encara que no s'ajusti neces- hriament a la pauta que hom exporta del viure en una colonia in- dustrial. TEI métode que he emprat en aquesta investigacié ha intentat d'ésser multidisciplinari per tal de copsar Ia historia de les relacions tant econdmiques com politiques i ideoldgiques de la colinia. ‘Svha Volgut evitar Vexcés d'especialitzacié disciplinaria, que tendeix ‘a separar i estranyar les parts (que préviament i convencionalment Shan pres com a «parts» d'un fenomen donat). He assajat de seguir el suggeriment de Kula* en el sentit que Vinvestigador ha d’aprendre ‘a servirse de les troballes de lespecialitzacié, pero sense afllarles en ‘ontitats separades. Els puntals de ‘argument d’aquest Iibre s6n formats per dues con- sideracions. Primer, relacionar la implantacié de colénies industrials ‘amb les convulsions politiques de mitjan segle x1X* Segon, relacionar-ho ‘amb la manca de coordinacié dels interessos de la burgesia catalana 1 VEstat espanyol. Com veurem, després de descartar uns quanis argu- ments de caracter economicista, intento de fonamentar els motius prin- cipals d'installacié de colonies industrials 2 Catalunya amb raons que tenen forga a veure amb el context politic. 2, Per a un estud equidistant d'aquest defecte vegeu obra de E. P, Thompson, The Making of the English Working Class. Landes, 1986 ah Negeu Kula, Wy Problemas y matodos de ta’ Mstor'a econémica. Barce- 1 "Per a una Impressig massive d'aquesta situacié vegeu J. Benet, C. Mart, Barcelona @ mitjan see XIX. Barcelona, 197 Miguel iaard ha, trobat f poo algunes’ dades que testimenien elt anys 1870 el ‘esplagament de fabriques cap interior per tal de (robar una ma obra mss {bell que Ta. de la cistatVegew sEatre In impotencla y la esperanca! La union smanvfacturera (167213) Estudios de Bistorla Socal, nm. §, Madvid, 178 tons un ONASL THRRAMAS sANORIY Recontment, un article postum de Vicens i Vives® ens recorda el Mga més estret que existia entre els moviments politics | econdmi 4 segle x1x en comparacié amb la centéria actual. Aixd es dew a Vauto- nomin relativa que els aparells politics han anat obtenint com a re sultat det ereixement extraordinari de Estat modern. Es a dir, que ‘abans les decisions que ara hom pensa reduldes estrictament al context econdmic, eren molt més influldes t entrelligades pel context politic. Vaccié privada no es podia recolzar en un Estat tan organitzat j omni: Dresent com I'actual i per aixd s‘havia de polititzar molt més. Es a dir, Sthavia de fer cdrrec de qiiestions que actualment hom atribuiria exclu: sivament a la competéncia piiblica, LEstat espanyol al segle x1x encara era en una situacié més rudk ‘mentiria que els altres Estats europeus. I aixd no era degut @ un retard cn el seu creixement, sin6 precisament a Ia decadéncia en relacié amb el creixement considerable de la seva etapa absolutista. Aquesta deca déncia s‘expressa principalment en els desastres colonials i en la manca d'una dominacié politica homogénia per tots els racons de Estat espanyol, cosa que va desembocar en continues lluites civils i en una normalitat legislativa i administrativa quasi nulla per a deixar arrelar qualsevol transformacié social. Aixb féu que Cataltinya, en comparacid amb Anglaterra, per exemple, sindustrialitzés amb uns trets molt similars, com veurem, pero dins d’un context politic oposat, Davant de les caracteristiques de I'Estat espanyol vuitcentista, la Revolucié Industrial a Catalunya prengué un caire forca polititzat que actualment costaria de comprendre. Ara bé, aquesta necessaria politit. zaci6 dels protagonistes de la Revolucié Industrial a Catalunya, per més dinamica i transformadora que semblés, fou sempre insuficient er a suplantar ta detilitat politica de l'Estat espanyol. La burgesia catalana, com un instiat, va mig allunyarse, tot repenjants’hi, d'un Estat percebut potser com a massa groller, fastiguejador, perd. amb cl qual alhora es compta per pura necessitat’ Aquesta duplicitat ha ccaracteritzat sempre la burgesia catalana i Vha feta fracassar com @ forga politica transformadora® La dependéncia ‘Al Lancashire hi treballaven molts nens, la qual cosa ampliava el nombre d'homes. La persisténcia de la ruralitzacié de la indéstria text 23, Per més informacié sobre Je uultzacié del vapor i la forga hidraulicn en ta indstria text betunica al see ax vewew Musson, A. D,, elnaustrial mouve power In the U.K, 8008s, The Economic History Review, vO: XXIX, nim. 3 1976 2 LA COLONIA INDUSTRIAL COM A PARTICULIRISME HISTORIC ‘@ Escdvia (homes i mens treballant a la ramaderia i a la agricultura) déna una desproporcié més accentuada entre a ma obra femenina i Ja masculina. En aquest sentit Escdcia era, respecte al Lancashire, un pais forsa. ‘adequat per al desenvolupament de colonies industrials a casa de les condicions favorables per a la formacié de ma d'obra segmentaria. Es 4 dir, complementant altres activitats, com Vagricultura i la ramaderia, El cartcter rural de la mA d'obra predisposava suavitzar les fluctua. ions de la feina en les fabriques a causa de la complementarietat roporcionada en el terreny familiar per les ocupacions rurals en la ramaderia, Vagricultura, la pesca i també la migracié a grans indds- tries, com les de construccié naviliera a Glasgow. En canvi, la ma d'obra del Lancashire estava molt més lligada exclusivamen: a la indastria cotonera. ‘Una caracteristica d’aquesta fase rural de la industrialitzacté és Vassociacié del paternalisme i el sentit de la propietat dels amos a Ilur origen terratinent. En aquest cas, hom remarca en alguns d'ells un domini i una intromissié en els ‘afers privats dels treballadors que molts observadors relacionen amb el feudalisme. De fet, era el. cack quisme alld que politicament definia la colonia tipica, Cal tenir en compte que, malgrat els esforcos centralitzadors de YEstat angles, la Tragmentacié politica era considerable i forga pobles, ciutats i regions ren controlats pels cacics de la Revoluclé Industrial: aixi els Platt a Oldham, els Strutt a Milford o els Evans a Darley Abbey.2 Les colonies utdpiques Les colonies d'inspiracié més o menys owenista o fourierista van poder salvar les aparences de «socialisme utdpic» durant ben poc temps. ‘Aquestes aparences eren una barreja dingenultat i paternalisme fre- llents en les experiéncies utdpiques. Aixi, encara que, d'una manera general, arquitectonicament, es projectaven com una mena de «palais», Ja seva' estructura material definitiva era similar a les altres colonies «patermalistes»; només un vernis ideoldgic que emfasitiva algunes re- formes educatives les en diferenciavs Lestructura de la disciplina del sistema tradicional de fabrica es reflectis en els seus projectes utdpics. Aixi, en un d'ells hom proposa una colinia d’unes sis mil persones, tres mil de les quals han de tenir uns vintiun anys i ésser casades, i unes cinguanta haurien de tenir més de quaranta anys, també casades. «Els joves per a treballar i els homes edat mitjana’com a reguladorss.* Aixd és precisament estructura de- 2A. Vogeu Lindsay, J, «An Early Industral Communitys, Business History Review, vol 34, nim. 3, i960, 35. Thimbleby, J Monadelphia or the formation of a new system of a Society awishow she interveniion of « elrcudating medivon, 13, British Liptay. 2 IGNASE TERRADAS sABORIT ‘mogzafica artificial del sistema de coldnia. Implica la utilitzacié de mi ob-a segmentiria i un desenvolupament especitic dels cicles de pro- creacié { saturacié de la familia domestica Baines,* parlant de New Lanark, posa en rellea les constants de {qualsevol colonia, encara que s‘autodenomini diferert. Aixi, en una po- Dlacié de dos mil doscents noranta-tres individus, hi ha mil trescents vwuitenta dones i quatrecentes vuitantatres criatures menors de dew anys. Aixo confirma el caracter de la composicié dedat i sexe especifies a le: colonies, on hi ha una prolongacié. considerable de la solteria i immigracié de families nombroses i alhora de persones sense familia. Baines destaca que el desenvolupament de l'accié cultural a New Lanark s'ha de relacionar per una part amb Vabsbacia de acases pti Dliques» (tavernes, cafés, ete.) i per Valtra amb l'allament dels habi tants, «si ds que es por parla dalllament quan dos mil cine-centes per. sones s6n aplegades dintre d'un recinte d'una quarta part de milla qua- dradi». Baines recalca també que els sous sén més baixos a New Lanark que al Lancashire i que, a més, la sisena part del sou va.a un fons de mie tualitat. També a New Lanark hi havia menys agricultura i més con- centracié d'habitatges (i d’habitants per casa) de les que el mateix Owen disposava per al seu tipus de colonia, Els erities Un dels detractors més coneguts del «sistema de fabrica» i que era contemporani d’Owen és Dodd. Encara que la identitat de Dodd i el Paper que va tenir no s6n massa clars, sembla evident que, com a minim, va visitar amb cert detall forca fabriques textls angleses abans dels anys 1840. Tampoc Dodd no emfasitza gaire Vespecificacio del sis- tema de coldnia, ja que veu en el «sistema de fabriea» el determinant principal de la colonia, independentment de les formes de vida social F cultural que hi sén associades Dodd va visitar les colonies dels Ashworth i dels Strutts. De la primera en diu que els amos inspeccionaven les cases dels treballadors de tant en tant i que aquests treballadors es negaven a contestar algu: nes de les seves preguntes encara que els amos no i fossin presents. Da- des d'aquest tipus, habituals per als coneixedors de les colonies, s6n les liniques que Dodd presenta com a variants especifiques de la colonia dintr> del sistema de fabrica. Dodd també ens fa aconar de la impor- tancia de la inculeaci6 i la justificacié del «sobreesforg», comil a tot el sistema de fabrica, Els Ashworth tenien a Yentrada de la fabrica um retol que deia: «Recorda, també, que qualsevol cosa que home ha fet, 5 capag de tornarla a fer». 2% Baines, E, op. cit. 21 Dodd, W,"The factory system ilustrated. London, 182 4 LA COLONIA INDUSTRIAL COM A PARTICULARISME HISTORIC Una de les colonies més «tipiques» dintre del sistema és segurament Ja dels Strutt, a Milford. Dodd ens la descriu aixi: sles fabriques én voltades de fortificacions... per a comunicar les fabriques hi ha una galeria d’uns tretze peus damplada que travessa la carretera. En aques- ta galeria hi ha espitlleres per a canons, fusells, ete, les quais domiren completament qualsevol pertorbacid que s‘apropi a les fabriques per Ja carretera... Valtre costat Yedifici és rodejat d'aigua amb una mu- ralla fortificada també amb espitlleres», Dodd explica aquesta fortifica- cié de la fabrica perqué els Sérutt sén els cacics de Marea i Ia necessiten com a defensa. Resulta que els Sirutt van tenir diverses topades amb la gent de la contrada perque van desnivellar els preus que els both gucrs tenien establerts amb la installacié d'una botiga grandiosa cue Constituia un «supermercat» economic per a Yarea. En conseqiitncia, luna vegada, els botiguers 1 amos de petits tallers per a qul la compe- téncia dels ‘Strutt era molesta, els van cremar els magatzems de cot6. Des d'aleshores els Strutt van desenvolupar el sistema de colonia fort ficada, on els seus treballadors, com el cas dels Ashworth, es «barre javen ben poc amb gent d'alires fabriques i per aixd mateix tenien una disciplina moral considerable... Perd sino fos per la seva situasio peculiar d'influéncia politica, tant els Ashworth com els Strutt no haw. Fien pogut realitzar el que van aconseguirs.*¥ Les colonies téxtils al Regne Unit tenien els seus precedents, encara que amb una estructura demografica, social i cultural ben diferent, fen les «colbnies» mineres i ferriferes. Perd les colonies textils van repre- sentar molt més: «El patriarcal poble de fabrica (factory village) va suscitar una crida al sentit de Vordre i del feudalisme bendvol tan apreciat per una generacié que rebia la influéncia de Ia disciplina de Yevangelisme que ressorgia. Eren, cosa facil d'oblidar actualment, una ‘creacié deliberada sense 'assisténcia de Estat o de Vautoritat local i sense serveis publics. La fabrica, els canals i la resclosa, els tallers, les cases, les carreteres i els ponts, la fonda, el garatge, lesglésia i Tora tori, les cases dels directius, tot va ésser dissenyat i es va desenvolupar sota la mirada del propietari. La major part del treball era directe, é& a dir, poc automatitzat; adhuc la maquinaria es construia, en, gran pert, fon els mateixos tallers de la fbrica. La ma d’obra havia d'ésser atreta i mantinguda, La comunitat idealitzada que Robert Owen va pensar ‘que inventava a New Lanark, no era massa diferent de les de Cromford i Belper (Strutt) que la van precedir.»? Durant una epoca, les colonies van ésser, al Regne Unit, la forma tipica d'organitzacié social de la industria téxtil. Aixi, Yany 1816 les Aabriques més grans eren les colonies de Robert Owen a New Lancrk Hes de Strutt a Belper i Milford. I encara que les fabriques de ciulat, 2%. Dodd, W., op, lt, p. 28 BD. Paton R Wadsworth, A, The Strutte and the Arkwrights, 17881230. Manchester, 198, p. 97 25 {OAASE TERRADAS SARORIT van ésser rapidament més nombroses amb la utiliteacié del vapor, només una mitja dotzena passaven dels siscents treballadors.” Un altre disseny, producte del «sistema de fabrica» del tipus colénia, és la fabrica rodona dels Strutt, a Belper. Fitton ens la descriu de la ‘manera segilent: «construida els anys 1803.13, va comengar a funcionar el 1816, La massissa construceié de pedra d'aquesta fabrica es basa en Ja idea del Panopticon de Samuel i Jeremias Bentham... Ledifici é dlividit en vuit segments ial centre hi ha un inspector que, com una aranya al centre de la seva teranyina, pot controlar la marxa de la fabrica. Bentham va sostenir aquesta idea senzilla d'arquitectura per- qué la considerava d'utilitat per a les presons,.. Aquesta fabriea rodona encara tenia un aspecte més pragmatic. Liinspector situat al centre podia aillar qualsevol segment de la fabrica tancant les portes que el ‘comunicaven amb Ia resta, en cas d’algun accident, dincendi, ete.» Es curis de remarcar ei caricter de doble uilitat de la majoria dels ‘serveis de les colonies, la qual cosa en fa ambivalent la funcid: el con- trol del treball i/o la ‘seguretat material de Tedifici en el cas que aca ‘bem d'esmentar; la defensa de exterior i/o el control de interior en ‘el cas de les muralles; Ia dependéncia del treballador i/o la seva segu- retat en el cas dels habitatges construits per amo; Ia instruccié del treballador i/o Ia inculcacié ideoldgica en el cas de Vescola, etc. Tot ‘ain defineix el caracter paternalista de la colonia, el qual es basa en Yaprofitament d’aquest caire ambivalent que acabem d'assenyalar: es pot aillar una poblaci6 tant per a protegirla com per a dominarla; ¢s poden educar les persones tant per a ampliar el seu coneixement d'una forma desinteressada com per a inculearlos uns habits especifies; es pot dissenyar un edifici tant per a constrenyer els qui 'ocupen com per a donar-los seguretat. Tot, evidentment, depen del context social en que ‘aixd. passa, El sistema de fabrica que té una organitzacié social a Iestil d'una ‘coldnia, é reforgat en alguns paisos, com en el cas catala, pels prece- dents del paternalisme rural de les grans cases de pasés. Aixi, per @ Russia, Rimlinger ® assenyala el caricter «patriarcal» en les relacions patréobrer i diu que, quasi un quart de segle després de 'emancipa: ‘i6 del servatge rural, el govern va deixar completament en mans pri- vvades la determinaci6 dels jornals, de les condicions de treball i de la «disciplina de Fabrica». Als Estats Units sembla% que les companyies d'assegurances esta- ven interessades en el sistema de colonies perqué els oferien segure- tat contra incendis, robatoris i destruccions, a causa del control social existent a la colonia, Tanmateix, les colonies americanes eren fetes 3. Op. ct, p. 195, BL Op. ett, b- 218, SZ, Rimlinger, G. V., eAutocracy and the Factory Order in Early Russian In- ‘dustralzatons. Journal ‘of Beonomic History, vl, XX, nm. 1, 190 SE CE Hering, H. L, Welfare works in mill silages. Norih Carolina, 1929, 26 1A COLDNIA INDUSTRIAL COM A PARTICULARISME HistORIC Segons el patré britdnic. Les caracteristiques eren també les tisiques de totes les colonies: alllament relatiu de la resta de les poblacions, ‘ocupacions agraries per a donar feina als homes, casa assegurada all treballador i trets paternalistes, com el fet de consultar el director so- bre com invertir estalvis, com educar els fills, etc. ‘Al Brasil, els precedents de les explotacions rurals previes al sis- tema de fabrica, també van acompanyar la instauracié de les coidnies. Els amos de fabrica del segle x1x van continuar tractant els treballa- dors de la matelxa manera que a les plantacions patriarcals de café 0. sucre es tractava els esclaus 0 jornalers.» * Encara que Vafirmacié de Stein pot no ésser exacta, sf que les descripcions que trobem de les ccoldmies del Brasil fan pensar que el tipus de paternalisme que s/hi desenvolupa s‘assemblava en certa manera a V'anterior sistema de plan: tacions. A més, en aquest pals els industrials pertanyien generalment ‘a families terratinents que formaven Yoligarquia politica del pais: ‘Al mateix temps les colnies tenien enquadrats els antics «homes de ‘confianga» del terratinent; la leialtat personal definia les seves rela. cions amb Tamo i aixi es reprodula la situacié caciquista. ‘A més, dintre de la fabrica, aquests shomes de confianga» (encarre- ats, contramestres) eren «amos» de la seva secclé, D'aquesta manera, ‘en la mesura que asseguraven la seva Ilelaltat envers Tamo, podien fer el que volien dintre del seu territori, cosa que al. mateix temps enfortia la seva cutoritat I control dins la colonia, Evidentment, si el control era efectis, amo en quedava satisfet. Res no podia esta’ més uny de la mode-na centralitzacié ttenica. Dialtra banda, aquests «ho- mes de confiange> eren els puntals per a assegurar el fracas de la sindicalitzacié dels. treballadors. Es interessant de remarcar el fet que al Brasil, i probablement a ‘molts altres llocs, les colonies eren construides d'acord amb cansells i plans britanics cap als anys 1870-80." Aixd podria tenir relacié amb interés dels fabricants de maquinaria anglesos per estimular amb segu- relat els seus mercats a d'altres pasos, Caracteristiques de Ia ma d'obra del sistema de colonia El caracter segmentari de la ma d’obra que combinava Vagricultura amb la indisttia, sembla ésser també un dels trets comuns ce les ‘colonies. Aquesta complementarietat fou especialment important en ‘casos com el belga i el catala, on la pagesia estava molt més arvelada ala terra en régims de masoveria. La persisténcia dels drets del damini Aitil va frenar la proletaritzaci6 estricta en la familia 34. Stein, S.J, The Brailan Cotton Manufacture, 1801950. Harvard, 1957. p. 50 35. Juarez Brindao | Rubens Lopez, «Relations, Industrcles dane’ deur ‘com: runautés Bresillennes. Socioogie du Travail, No. Sp. 1 Bi Stein, S. 1, «The Brazilian Cotton Textle Industry 18501980, Explorations in Enireprercuval History, vl. IIL, num. 4, 183, 9.168. a IGMASE TERRADAS SABORIT Als Estats Units, els treballadors de les fabriques de cclonia eren antics telxidors a ma disseminats per les muntanyes de Kentucky i de Tenessee que convivien amb d'alires familiars que s‘havien establert com a arrendataris als voltants de les colonies." A Anglaterra, per aixd, la precocitat de la proletaritzacié dins les transformacions’ agraries caplialistes va donar com a resutat_ migra cions més massives a les ciutats i el seu creixement industrial con: centrat. Les colinies angleses van comencar a desapartixer durant Yepoca’ de mecanitzacié del teixit. Dues tendencies demografiques han cconfigurat les colonies en diferents époques. Per una banda, V'afluencia de ma dobra infantil i juvenil disposava les colonies a base de pen- sions, cases d'aprenents i cases de noies. Les families, tots els compo- nents de les quals residien dins del recinte de la colonia, eren només les dels encarregats i contramestres, Després, el desenvolupament dels serveis auxiliars de la fabrica i les noves oportunitats de treball que soferien per a V’area contigua van fer que s-hi establissin més families completes." Vance creu que el caracter cellular” de la industria téxtil era degut principaiment a la primera tendéncia demogrifica de coHocacid, és'a dir, que en utilitzar, fonamentalment, ma d'obra complementaria 1 les activitats agraries, cada fabrica necessitava un radi daccio con siderable per a no entrar en competéncia amb les altres. Ara bé, sembla, {que la proletaritzacié decisiva va tenir loc quan, en mecanitzar-se la indistria, tots els artesans escampats pel camp van haver danar a treballar als centres fabrils. L'increment de productivitat de les plan- tes Industrials ja havia trencat els preus d'oferta dels artesens | creat nova ma diobra per a les fabriques, Aquest procés fou a mes reforgat per migracions dorigen agra ‘Una certa complementacié sembla persistent, perd, en els casos de Belgica, Catalunya i Nova Anglaterra, on lexisténcia de masoveries i @laltres formes d’arrendament oi parceria conjuntament amb el treball a la fabrica van servir per a arreglar més les families pageses, sobretot mitjangant el treball de les noies —eles fabricants»—. A Belgica adhue Ja gent que anava a treballar a les grans ciutats procedia de masies dels voltants, on continuava vivint. La proliferacié de les explotacions agriries dlarrendament i parceria estables facilitava aquest entronca- ment entre la industria i l'agricultura sense produir les grass aglome- racions i despoblacions del procés tipic d'industrialitzacié arrea del mn. Quant a la distribucié de Vhabitatge en relacié amb la categoria dels treballadors, cl cas més exagerat és el conegut per «sistema de Walrhams.!® Aquest sistema va ésser implantat a Lowell (Nova Angla- 32. CE Young, T. ML, La industria egadonera on América. Barcelona, 190 HE Gr Vance, 1 Ey Housing the Worker. ‘The Employment Likoge os Force in Urban Structures’ Economic Geography, vol. XLII, num. 8, B66, Bop cit. ps6 Op. Gite B38 28 1A COLONIA INDUSTRIAL COM A PARTICULARISME HISTORIC terra) per la Merrimack Manufacturing Co,, cap al 1823, Cons'stia a allotjar els treballadors en una mena de caseshostal de diferents cate- gories, segons la seva qualificacié. professional. Uns inspectors hi con- frolaven Ia moralitat 1 la disciplina. Tot aixd fela, com era el cas de Styal, prop de Manchester, amb els aprenents, que la gent que no tenia una qualificacié alta treballés poc temps en aquest tipus de co- Tonies. Lambient de disciplina que s'hi respirava convertia la colonia en una mena d'internat que hom desitjava temporer i només canside- ava «suportable» per als joves que hi anaven en qualitat «d’apre- nents». Lowell era una de les fabriques on la major part de la ma dlobra la componien noies i conques Els apdlegs del sistema de colonia a Catalunya Segurament, Vexposicié i Yapologia més pregones de la inteaciona- litat del sistema de coldnia s6n les d’en Prat de la Ribas Sembla que rno és una simple coincidéncia, i encara menys pel que es desprén dels Seus textos, que el teoritzador del nacionalisme catala ho fos també de la privatitzacié de quefers piblics de I'Estat espanyol, que des de Catalunya hom veia encara més decadent i sinistre. Tot el capitol sist el seu assaig Ley Juridica de la Industria és dedicat a les colonies in- Gustrials. En Prat de la Riba es basa en la romanitzaci6 per justificar ‘una areestructuracié» de la industria seguint el model del sistema de colonia: «Convertido al cristianismo el sefor de la villa, levantose inmediatamente al lado del preforium el templo de Jesucristc; cada dominium tuvo su iglesia y su pastor; el bautizo dignificd a los escls vos; el matrimonio indisoluble destruyé la promiscuidad.... Algo. muy: parecido ha de efectuarse hoy... La industria moderna ha reurido en las grandes capitales una inmensa poblacién obrera sin tradiciones y sin hogar, confusa, abigarrada, en la cual han prendido fécilmente todas las corrupciones. La sociedad actual ha de ser recreada.» De tots els Hlocs és només a Catalunya on el sistema de colbnia té alguna cosa a veure, especificament, amb unes caracteristiques rela- tives a estructura politica de Estat. La coldnia industrial apareix a Catalunya no com una industrialiteacié rural necessaria en V'etapa pré- via a la utilitzacié del vapor i la mecanitzaci6 definitiva del textil, siné ‘com una reaceié a la industrialitzacié urbanitzada que es comengd a desenvolupar cap als anys 1830. Aquesta reestructuracié social de la indistria ‘a través del sistema de colonia esta lligada especificament ‘amb una situacié de debilitat i decadéncia general de Estat espanyol ‘quests fets sén contemporanis del desenvolupament del pre-nacionalis- ime. £s a dir, que la privatitzacio que fa la coldnia de les funcions estatals és paraHela’a la presentacié d'una estructura politica alternativa de 41, Prat de le Riba, E., Ley juridiea de la industria, Barcelona, 198. 2» JGNASE TERRADAS SABORIT VEstat vigent expressada a través d'un nacionalisme. Aixd no implica pas que els qui privatitzen les funcions pibliques —els amos de les colénies— hagin de participar del nacionalisme catala, siné que, sim- plement, tot el que el nacionalisme significava en un Ambit més ampli, davant de a fallida de I'Estat espanyol per a transformar econdmica- ‘ment, socialment i culturalment el pats, la colonis, en forma paralicla, hho significava en la localitzacié de la industria La ideologia que Prat de la Riba argumenta per a les colonies és clarament impregnada del catolicisme social frances i presenta Valter. nativa religiosa a les reformes laiques d'Owen i Fourier: «En la colonia industrial puede rodearse a los obreros de un medio sano... Se trata de un niicleo de poblacién que va a formarse ante los ojos del director © del duefo.,. las reuniones del club pueden ser reemplazadas por las solemnidades religiosas... La formacién de este ambiente moralizador depende de la voluntad de un hombre: el duefiom Després d'aixd seguetx la critica a I'Estat, tipica d'un alegat spen- ceria, perd que aqui porta més implicita la. decepeié d'una. historia concreta i recent: «El Estado es un coloso erizado de cafiones y bayo- netas, condenado a contemplar impasiblemente como a su alrededor germinan todos los errores y todos los males y se desarrollan violentas crisis, que amenazan derribarlo y destruirlo. El Estado moderno es eflorescencia de unas ideas y doctrinas que lo hacen sisteméticamente impotente: las mismes ideas que lo engendraron cuidaron de que na- ciese manco y lo lograron. Poco o nada debe esperarse, por consiguiente, de su actividad. Por lo demés hay tareas que, aun suponiéndolo bien constituido, escapan a su accién... La accién directa y mas importante corresponde de derecho a un poder menos extenso y, por 10 mismo, ids eficaz, més proximo, més dificil de burlar, mas especialista y por tende més adecuado a su objeto y mas conocedor de las exigencias lel caso conereto: el poder del patrono, jefe de la familia industrial.» De fet, el que hom demana és només una descentralitzacié, ja que Estat, malgrat tot, és basicament indispensable per a la defensa de les condicions juridiques que permeten el desenvolupament de la pro- pietat privada4# Ara bé, la dissoclaci6, encara que ficticia, d'un dret exclusivament privat i d'un altre d’exclusivament public —per tal de donar una representacié separada del que es posseeix individualment i del que ha calgut fer collectivament per arribar a aquesta forma de propietat— fa dir a Prat de la Riba que: «la regeneracién ha de vet ficarse a espaldas del Estado, fuera de su efreulo de accién: tendra que refugiarse en Ios dominios privados y hacer uso del mismo instru 442. Resulta interessrt la citacié de Gaulle a Crue! Habitations. London, 1974, . IMT; sEI noble concep.e de la propietat privada no era amenagat per nociont Palfques que el poguessin desfalear. La propictat privada ex var mdntenir com fina efensa entre YEstat | Vindivida i va donar als anglesos wna Torga earacteri flea que en temps paseats va desfer tant cls intents cap monarguies Gespotiquce om tap a. parlaments anbleiosos, 30 {LA COLONIA INDUSTRIAL COM A PARTICULARISME HISTORIC ‘mento: del derecho de propiedad... En la actual descomposicion sociat el nico poder civil que, a pesar de los staques sufridos, se mantiene robusto y vigoroso, es la potestas in re, el dominio sobre las cosas; a éste debemos acudir, pues, en busca de la energla y firmeza que nece- sitamos en la actual crisis social» Prat de la Riba creu que el domini privat es converteix en el régim, politic de la colonia amb un paternalisme ambivalent al qual hem fet rofertncia abans: «,..lodas o casi todas les facultades de que necesita el patrono para la formacién del medio mencionado, tienen su raiz en el derecho de propiedad, pueden fundarse en la facultad de no permitir dentro de su casa més que determinada: précticas y costumbres, de expulsar a los que se apartan de ellas, de imponer a los que en ella quieran vivir el cumplimiento de las regles y preceptos de policia que jJuzgue pertinentes, de prohibir la entrada en la misma de las personas ¥ de las cosas, periédicos y libros por ejemplo, que no le acomoden, El duefto de la casa, el jefe de la familia industrial, fija un régimen determinado; al entrar en la familia industrial los obreros aceptan voluntariamente este régimen...» El paternalisme, fonamentaiment, es basa en una pretesa natura. liteacié d’una practica cultural. Es a dir, primer s'accepten sense dis- cussié les atribucions socials i ideologiques del pare en la familia mo- ‘nogama com un fet natural, incloent-hi tot de costums I politiques espe- cifiques d’un pafs. De fet, aquestes atribucions varien considerablement entre cultures i paisos i també entre periodes historics. ‘Ara bé, si es pot imitar el que hom considera natural, Innat, en un altre nivell de la societat, Ia innovacié «copiadas quedara més’ justif cada per la seva semblanga amb el que ja és acceptat. El paternalisme de colonia apareix aixi, amb els seus trets familiars, més natural i justificat que la impersonalitat de les relacions industrials en un medi uurba modern: «La colonia industrial ha de constituir una sociedad ‘parte; en ella los obreros han de vivir sujetos a un régimen de direc- cién moral y de tutela radicalmente distinto del de las ciudades. Bajo la accién dé una severa disciplina moral y religiosa, los resultados no se harian aguardar.» De totes maneres, Prat de la Riba accepta la intervencié estatal ‘enel despotisme privat: «El jefe de la casa industrial ha de aspirar, como el jefe de familia, a modelar a su pequetia comunidad seguin los pre- ‘ceptos del Decélogo... La posibilidad de que el patrono abuse de su autoridad... De ahi que deba el Estado intervenir para limitar en estos ‘casos st poder.» Perd sempre queda clar que la colonia déna una oportunitat per a la no interferencia de la legislacié en les «qiiestions laboralss: «Le materia relativa a los incidentes del trabajo podria ser desarrollada en el seno de la colonia industrial mucho mejor que en las mas pomposas leyes emanadas de los mas sabios legisladores de la tierra. En contacto inmediato con los hechos y con las necesidades, penetrada de la idio- 3 IGNASE TeRRADAS sABORIT sincrasia de la industria... la entidad colonia industrial regularia con perfecto conocimiento de causa todos los detalles.» Miquel Tzard* esmenta algunes opinions que van suscitar les co- lonies industrials, com article que va publicar Morote, el 1891.1" des- prés dhaver visitat algunes colonies de Yalt Llobregat, titulat «BI feu: alismo en las fabricase. En aquest article, hi trobem quasi una carica- tura de la colonia: «Els obrers de la colonia hi entren resant i en surten. A la fabrica hi ha un capella i vuit monges, els quals tenen un ‘extens i delicids asil. A Ia colbnia hi viuen més de dos mil individus; cls nens comencen a treballar als set anys, els obrers estan amunte- gals en habitacions immundes, i el patré,’gricies al privilegi de la colonia, paga dues mil pessetes de subsidi industrial quan abans en agava més de vuit mil. Ale obrers ele d prohibit de Hlegir diaris que no siguin essencialment catolics; sén obligats a comprar tots els all- ments a la cantina de la colonia, El diumenge al mati o el mateix dissabte a la nit, amo ja ha reemborsat tots els jornals de la setmana {que acaba de pagar. Només és un canvi, no és cap pagament. Els diners ppassen de la caixa del fabricant a les mans del treballador i d’aquestes ‘mans tornen a la caixa del fabricant per conducte de Ia botiga d'ultra: ‘marins, que és seva; del café, de la fleca, de les cases, de Testane, que també sn seus... Tot és seu i, per regia general, tot és molt dolent...» El concepte de efeudalisme industrial» utilitzat pels lerrouxistes ve daquesta epoca. Segons Tzard,*" tant els obrers com alguns fabricants per als quals les colonies resuitaven competidores dificils (baixos sous, poca contribucid fiscal, energia hidraulica gairebé de franc) es van ‘oposar a aquest «feudalisme industrial». Ara bé, no he pogut trobar cap traga d'un moviment de fabricants del pla contra els de la mun: tanya per aquestes raons. ‘Sumari del sistema de colonia Els trets distintius que al meu entendre justifiquen que hom pugui parlar d'un sistema de colonia industrial textil es poden agrupar en els punts segiients: 1. La privatitzacié d'incumbencies publiques emfasitzant el dret ‘extrem de la propietat privada, en una epoca de creixement estatal perd alhora ple de crisis. 2. Laillament de la poblacié de la fabrica d'altzes poblaments, vi -goritzant aixi els lligams de dependencia amb Vempresa propia, 43. Revolucis industria! { obrerisme. Barcelona, 197. ‘4, Com veurem més endavant,el'sistema de colonia a ‘reny 1650 despres de sonues 1 lscauts uns. consol ets mes’ discipinais. 48. Teard, op. ells p36, 2 It Llobregat va rebre A COLONIA INDUSTRIAL COM A PARTICULARISME. HISTORIC 3., Bl continuum establert entre la produccié i el consum. Hi ha tuna inerustacié de Jes relacions de parentiu, veinatge i amistat amb. les relacions laborals. 4. El régim politic de 1a colonia pot éster equiparat al despotisme Privat, a una variant del eaciquisme. Els empresaris poden, eneara que no ho escolleixin, intervenir en els assumptes privats dels treballadcrs La vida publica i privada a la colonia és quasi una sola cosa com passa amb les poblacions rurals i aillades. 5. Hi ha una possibilitat de paternalisme basat en practiques am- bivalents on control politic i proteccié civil es troben barrejats, i per aixd fa pensar en el feudalisme 6. Malgrat Vaparenga purament «econdmica» d’una planta indus- trial, 1a colonia ha d'integrar funcions politiques necessaries en. Yamibit local. Aixi, els directius de la colonia son en part batlles, jutges 1 ad ministradors 7. El caracter segmentari de la ma d'obra de la coldnia, que acostuma @ complementar, en el mateix individu o en els seus familiars, activitats propies d’'una ruralia, 8, La tendéncia que tes responsabilitats del treball s'atribuissin a families senceres i no inicament als individus en qiestié. Aix. era resultat de Ia cohesié familista estimulada per la mateixa politica ‘de seleccié i promocié del personal. 9. La tendéncia a capitalitzar Yempresa. Lindustrial vela les cold nies com quelcom més que fabriques. Aixd depenia evidentment molt de la personalitat del fabricant. Ara bé, er la majoria dels casos 1 comparantho amb fabriques de’ciutat aixd és ben palés, Tempresarl va fer sempre tot el possible per «tirar endavante, No é el matcix plegar una fabrica que plegar un poble. 10. L’emfasi en Veducacié, la moral i la religié. Lindustrial consi- derava forca important laspecte ideologic per a mantenir Vhegemonia del seu ordre Encara que tots aguests trets han existit d'alguna manera o altra en colbnies diferents i en epoques distintes, cal dir que el sistema de coldnia tal com apareix ideoldgicament no he existit mai ni en la seve Perfeccié més minima. Hi ha hagut tendéncies. Aixd si dins d'aquestes, ‘1 model classic del sistema de coldnia hi ha dominat forca 3 Les colonies i els costos de produccié: Feliu, Serra i Rosal, Greg, Oldknow i Ashworth La intencié origiral d'aquest capitol era d'esbrinar amb exactitud els canvis que el sisiema de colonia comportava en els costos de pro- ducci6, per veure si es podia parlar o no de renda diferencial d> la colonia en relacié amb les altres fabriques. Malauradament no he pogut trobar les dades suficients per a aquest objectiu, ja que la comptabilitat estudiada és molt dispersa cronoldgicament i molt desigual quant a les magnituds que pron en consideracié: anys o mesos en cls quals es calcula el preu del coté consumit, no es calcula el cost energetic: altres exercicis calculen la fabricacié de Yany en curs barrejada amb Testoc anterior, i encara que es pot notar que a vegades ho diferencien, no ho aclareixen; els sous solen apareixer barrejats amb altres costos com impostos o recenvis; els preus de les unitats que componen els factors de produccié quasi mai no sén donats i menys caleulats, i no cal parlar dels de venda; en els balancos quasi mai no s'especifiquen tots els diferents components de l'actiu i el passiu, cosa que fa impos. sible la comparacié historica de les proporcions dels dits components per a cada enercici; ete. Es a dir, que una analisi rigorosa dels comptes m'ha estat impossi- ble. Resulta curiés que tant les tres empreses angleses —Ashwerth, Greg i Oldknow— com les tres catalanes —Feliu, Rosal i Serra—, fen qué he pogut examinar algunes restes de comptabilitat, tinguir en omit d'una manera calcada les dificultats que acabo d'esmentar. Evi- dentment les caracteristiques prdpies de la facturacié del textil al se- gle xix homologuen els calculs anglesos i catalans. Cal assenyalar la similaritat entre estructura financera del textil anglesa i la catalena: interés en la capitalitzacié dels beneficis, capacitat de maniobra empa- rada per les operacicns de paper (especialment les Iletres dels prevel dors), integracié vercical del putting-out, etc. I concretament en les coldnies cal remarcar, a part altres factors, el reciclatge i desmon2t 35 TGNASI TERRADAS stBoRIT zacié dels sous a través de la botiga i dels Hoguers, que s6n de I'amo. Tot aixo fa que amb vista a la fabricacié es barregin conceptes (Jornals i primeres matéries) perqué una magnitud pot apartixer com un saldo anterior (jormals menys lloguers i deutes de botiga) que s'afegeix sense conceptualitzar-se explicitament a un rossee. De totes maneres, fins i tot una comptabilitat precisa | exhaustiva seria insuficient per a demostrar la hipotesi d'aquest capitol El fet é que si el sistema de colonia ha proporcionat una renda diferencial en relacié amb les fabriques situades en medi urba, es deu més a Testabilitat laboral i politica d'aquest sistema que a Testalvi energetic mitjangant la utilitzacié de la forga hidraulica, malgrat les Faons que shan fet explicites en aquest sentit, Es comencant amb algunes dades disperses de la comptabilitat de les sis empreses esmentades que em proposo demostrar aind, Durant cl periode dinvestigacié em vaig anar adonant del segtient: 1) A partir de cert volun de producci6, normalment sobrepassat amb el salt me- canitzador de mitjan segle passat, que esta d'acord amb la grandaria mitjana 0 gran de les colonies industrials, la forga hidraullea passa a proporcionar normalment només un 30-40 % de Venergia total i encara questa proporcié és en realitat menor, perqué el rendiment no ¢s absolut, Aixd evidentment tractantse dels rius d’aquestes colonies, com el Mersey o el Liobregat, 2) La desmonetitzacié salarial i Is cireulacié interna «sui generis» de diner ade fabrica» integren molt més que en lun medi urba les relacions socials de produccié i consum i creen uns igams de depeniiéncia i exclusivitat que dbviament reforcen lestabi- litat laboral. 3) En les colonies s'esdevé una conjuminacio especial entre V'agricultura i la industria en el sentit que si bé els sous indus- trials i el producte agrari (o els sous agraris) s‘integren econdmicament en la familia, en canvi politicament el emén agraris esta forga dissociat del «mén industrial», de tal manera que en el cas catala es produia luna subordinacié de’les tensions i els conflictes industrials, especial- ment de dones i criatures, als agraris dels caps de familia. I precisa: ‘ment la integracié politica de les reivindicacions agraries rebia una cexpressié marcadament conservadora, carlista Aixd es complementava amb Vaillament i la integracié i la depen: dencia verticals de les families que vivien totalment dins la coloni EI fet que Yalt Llobregat constituis una bossa carlina i que encara sianés omplint amb immigrants prepirinenes de Valt Bergueda i el Solsonés, de clar estigma carli, podia ser queleom més atractiu per a uns fabricants del Maresme liberal, on hi havia les fabriques dels Serra dels Rosal, que tota V'aigua del’ Llobregat. La colonia quedaria aixi protegida politicament per dintre i per fora ‘Aquesta situacié ha tingut continuitat historica tal com ho mostren cls fracassos en Vorganitzacié de moviments obrers permanents en area de les colinies; i a més ha quedat palesa en la desorientacié dels treballadors de colonia davant d'esdeveniments revolucionaris, com 36 1A COLDNIA INDUSTRIAL COM A PARTICULARISME HEISTORIC durant el strienni bolxevie» o Ia revolucié del 36. Daltra banda, la ‘mobilitat social i la seguretat laboral dels individus lligats a grape de Parentiu afectes al «establishment» de la colonia, encara que d'una forma limitada, si que han constitult una recompense eficient per bastants dels qui han respectat la definicid de colonia, ‘Abans de la segona meitat del segle passat, en qu? es profuf un ‘salt mecanitzador molt important, les «fabriques de riu» a Catalunya i els «pobles de fabrica» a Anglaterra podien justificar la seva localit~ zacié principalment per la qUestié hidraulica, Perd després del. 1850 aquesta era menyspreable amb el volum de produccié i productivitat aconseguits, per la qual cosa els heneficis de Ia localitaacié 1 Vestructis racio de coldnia racicarien en altres qiestions. ‘Ara bé, m‘ha estat impossible de demostrar rigorosament que el sistema de colonia va significar la possibilitat dobtenir una ‘renda diferencial respecte a les fabriques situades en un medi urba —en cl cas catala— perqué I'estabilitat laboral era continuament sacscjada a la clutat, De totes maneres, intentaré d'acostar-me a aquesta hipotes} de la forma més convincent possible amb les dades de qué disposo, ja que crec que historicament és la més sdlida, De fet, tradicionalment el factor determinant dels canvis de localitzacié en la indastris textil stha atribuit a qliestions relacionades amb la ma d'obra.® A més, fins { tot els anys 1780 i 1790 a Angiaterra els anunds eco- nomics que feien referéncia a la instaHacié de «pobles de febrica» insistien tant o més en lestabilitat i la barator de la ma d'obra. que en els avantatges hdraulics.** Els anuncis apareguts al diarl e Man- chester durant aquest periode referents a arrendaments 0 vendes de fi. Driques insistien en punts com «situat a una distancia convenient de Manchester, en un camp molt poblat» sense mencionar Vavantalge hi: raulic coneret. I en aquells en qué s'esmenta que la situacid és excel. lent per a la utilitzacié hidraulica, no s’hi deixa de remarcar la barator de la mi d’obra, la contractacié de criatures «sense problemess, V'ab- sencia d'altres industries als voltants, etc. ‘La qliestid hidraullea: les colonies angleses EI material que m'ha estat possible d'analitzar, suggereix que els ‘avantatges de la utiitzacié de la forga hidraulica eren més que con trarrestats pel cost de transport. Aixd sense comptar el cost sovial de 4a colonia Sobre Vestalvi relatin de carbé degut a la utilitzacié de fora hic draulica a mitjan segle passat a Anglaterra, només disposem tunes 46. Hammond, S. «Location Theory and the Cotton Industrys. Joumal of Economic History Supplement, 182 M1." Wadsworth Papers, Joh Rylands Library, Manchester. a IGNASK TERRADAS SABORIT dades referides a fets esdevinguts accidentalment. Es tracta que en tuna de les fabriques dels Ashworth Vany 1851 s‘enfonsi la teulada del ‘canal procedent de la resclosa, amb el consegtient estroncament de la forca hidraulica, Durant el perfode de reconstruccié del canal —7 4 set manes— la fabrica va anar_només amb vapor, Al cap daquestes setmanes s‘havien consumit 51% tones de carbé per setmana i en les 7 setmanes precedents a Vaturament hidraulic se n’havien con- sumit 36% per setmana per a moure la maquina de vapor comple- ‘mentaria. Aixi, doncs, el consum de carbé en parar la forca hidraulica s‘havia incrementat unes 15 tones per setmana. ‘Mentre es duien a terme les reparacions, dues maquines de vapor feien anar tora la fabrica (trenta mil pues i tres-cents telers). Cadascuna tenia 93 CV. El cost del carbé havia augmentat quatre lures per setma- na. En circumstancies normals la forga hidraulica representava 124 CV. En conclusié, només el 29 % de lenergia que es consumia era, doncs, de procedéncia hidraulica. Dialtra banda, els costos de produccié de I'any 1851 (treballant a tuna mitjana de scixanta hores per setmana) assignen a les despeses fenergétiques un 4,4 % del costos totals. O sigui, que en termes absoluts Yestalvi denergia’ no podia influir tant en les decisions com Testalvi fen setmanals, que representaven com a minim un 60 % dels costos totals ‘sense complar les primeres materies. I comptant les primeres materies, les despeses energetiques utilltzant només vapor oscillaven entre un Tl iun 14 per cent. La importancia de Yenergia hidraulica, que era en tun principi condieié inexcusable a causa de V'abséncia del vapor, repre- sentava molt poc en termes absoluts dins els costos de produccid, i en termes relatius a la mateixa energia consumida un cop es va genera- litzar la utilitzacié del vapor tampoc no estalviava gaire carbé. ‘A Quarry Bank, la fabrica dels Greg a Styal, prop de Manchester, durant la primera ‘mettat de Vany 1840 els costos de produccié a fila. tura inclouen un 18,3 % de despeses de transport (dos-centes dos lliures I divuit xilings) i el cost del carbé, que és complementari a la forga d'un ‘salt de 42 metres, constitueix un 98 % dels costos, sense comptar ni els Sous ni les primeres materies, Als teiits el transport representa un 7,9 %6 (Cinguanta lliures deu x.) i el carb6 un 2,3% (catorze liures cine x.) Desconeixem la proporcié de telers manuals que encara anaven. Si partim de la base que la forga hidraulica contribuia només en un 30% de Yener- gia total consumida, tenim que si la despesa total de carbé era de cent vintidos Iliures sis x, la forca hidraulica constituia un estalvi de cin- quanta dos Ilures cinc x. £s a dir, que V'estalvi proporeionat per Yenergia hhidraulica només arribava a un 208 % de les despeses que ocasionava el transport de mercaderies. ‘Aixd vol dir que un cop donat el salt mecanitzador de mitjan segle passat conjuntament amb la normalitzacié de la utilitzacié del vapor, Ja qilestié de laigua, que evidentment era crucial el segle xvim quan es van fundar aquestes fabriques, va passar a un ordre menys Impor- {UA COLONIA INDUSTRIAL COM A PARTICULARISME #1STORIC tant. Cal recordar que és precisament a partir d'aquest salt mecanit. zador (va coincidir quasi matematicament a Anglaterta i Catalunya) quan a Catalunya comencen les colonies i a Anglaterra van desapareixent © bé deixen de créixer. Les coldnies que quedaran a Anglaterra trobaran luns avantatges similars a les colonies catalanes i que tenen a veure més aviat amb la qtiestié de Yestabilitat laboral. Per Quarry Bank concre- tament la transformacié de la filatura en la década dels 1830 va signi. ficar passar de quatre mil quatrecents setze pues a divuit mil cine-centes. Perd ni la resclosa de fusta que encara es conserva al riu Bollin es va reformar ni e! riu era adequat per a ferho per tal dajustarse a les oves necessitats energetiques. El vapor es va imposar majorilariement ‘com una cosa normal. Els Feliu i els Rosal: transport i forga hidraulica Els comptes que ens han deixat els Feliu ens permeten danalitzar ‘encara una mica més els costos de produccié del sistema de colonia, Aquests, igual com els Serra al principi, treballaven per als Nadal i Ribé de Mataré. Els beneficis anaven a mitges. Anton Feliu va aportar Yedifict i pagava un oguer de la maquinaria a Nadal i Ribs. A més, Nadal i Ribé inicialment va financar els Feliu com a proveidor i client athora. Part de la produccié es venia directament a Mateu Serra, per ‘mai no superava el 10 % del facturat per a Nadal i Rib. També, en una Proporcié molt més menor, els Feliu van vendre a Pau Serra I Cia, de Vilassar. Tot aixd des de la segona meitat del segle passat. ‘Segons un inventari fet al final del 1857, Ia fabrica constava d'una ‘pau i un magatzem valorats en cent mil i vint mil rals, respectivament. A filatura hi havia quatre selfactines valorades en seixanta mil rals, dotze ‘mulgenis (sic, mulejennies) valorades en cinquanta mil rals, un bata en tres mil i unes cardzs en setze mil. De telers n’hi havia cent trenta valo- rats en nou mil vuitcents ras. De coté hi havia vuit paques de Nova Orieans valorades en vint-iset mil cent quatre rals i dew de Pernambuco valorades en vint mil noucents sis rals (o sigui que la paca americana anava a tres mil tres-cents vuitanta-vuit i la brasilera a dos mil noranta rals), Lexistencia de coté filat es valorava en set-cents setanta-dos mil ent seixantaun rals i les empeses teixides en trenta sis mil cinc-cents, Liactiu total era de siscents seixanta.un mil quatre-cents setantacan rals; Per tant, la maquinaria coustitula un 203% daguest, els editicls wy 18,1 9%, les existenciss de coté un 72%, i'el producte manufacturat un 31,5 %. Tenint en compte que treballaven a mans per als Nadal i Ribd, Yestoc és bastant considerable, Potser aixd es pot explicar per lextraor, dinaria mala collita d'aquest any, que va provocar una crisi de subsis- téncies arreu d’Espanya, Quant a Venergis utiitzada, sabem que any 1861 1a filatura anava ‘moguda per tres cavalleries i els telers per vapor. Liany 1859 la pro 39 TONASE TERRADAS SABORIT porcio entre el carbé gastat i la produccié venuda era d'un 15%, ‘Quant als animals, no sabem les despeses que comportaven. Des de Yany 1892 fins el 1900 tenim les despeses de transport oca- sionades en aquesta colonia de Parets. Dins dels costos totals de fabri ‘cacié i sense comptar el coté, el transport en constitueix el 85%, el ccarbé el 59% i els sous el 69,1 %. Aquestes proporcions es mantenen ‘aproximadament en el matelx valor durant tots aquests anys. L'establi- ment de la colonia a Parets, que es pot considerar que va comencar a treballar a ple rendiment cap a Vany 1888, és a dir, deu anys després de la seva fundacid, es degué a motius semblants als que van determi- nar als Serra la fundacié de !Ametlla. Sembla que els Serra van influir als Feliu en aquest sentit. Les dades proporcionades per les coldnies dels Rosal i dels Feliu fens assabenten que 1a qliestié de la forca hidraulica era irrellevant respecte a la decisié de canviar de lloc i d’establir el sistema de colonia, Aixi, per exemple, mentre els Rosal estaven a Mataré, utilitzaven fusta en comptes de carbé. Aquesta fusta només els costava un 0,62 % dels costos totals. La maquina de vapor era de 40 CV. I sembla que moltes fabriques van consumir gran part de boscos d’Argentona, Orrius, Ca- ‘brera i Vilassar, ‘A Vilassar els Feliu feien anar els embarrats amb mules com en ‘una sinia, Adhue després de mitjan segle xx. En el seu cas el canvi de la localitzacié era en part justificat per les peculiaritats del Il. Es dela ‘que la humitat del Vallés seria forga apropiada per a aquesta fibra. Alguns dels treballadors de Vilassar es van desplacar a la nova colonia de Parets. Ja que la forga hidraulica no s‘emprava a Parets no podem ‘comparar les variacions de costos energétics després del canvi geo- grafic. Ara podem donar per cert que els costos generals de transport I servei jars es van apujar. Un altre cop el factor decisiu sembla hhaver estat d'ordre politic i a llarg terme. Algunes persones essaben- tades d'aquesta firma creuen que el canvi es. produi essencialment @ causa de circumstancies del moviment obrer a Vilassar. Els avantatges de Ia firma combinada En les coldnies taxtils de Valt Llobregat s'hi desenvolupa una doble cestratégia per fer cara a les fluctuacions del mercat espanyol: Ia fabri cacié massiva d'articles d’empesa i la combinacié de filats i teixits. ‘A Anglaterra la firma combinada també es va desenvolupar fins a la meitat del segle passat i després ana desapareixent. Els Ashworth constitulren un cas tipic de firma combinada. En principi, les dades que hi ha de la seva comptabilitat iustren Vestruc- tura financera comuna de la industria téxtil: en V'actiu 'immobiliteat hi té un pes especific considerable i es treballa per encarrees, de tal manera que els estocs acostumen a ésser redults; en el passiu els. 40 [LA COLONIA INDUSTRIAL COM A PARTICULARISME isTORIC: proveldors hi constitueixen una proporcié molt considerable donant a Tempresa capacitat de manufacturar malgrat demores en les vendes® ‘També les reserves s6n excepcionals, encara que no hi havia cap legis lacié compulsiva en aquella tpoca. Les despeses assignades a ’amortit~ zacié sn probablement les tiniques que poden amagar grans beneticis fen alguns casos descapitalitzaci6. Les proporcions del 1831 eren: Actiu: 16,1 % immobiliteat, 23,6 % estocs, 0,1 9 remanent de caixa. Passiu: 384% proveeidors, 32% amortitzacié, 11,5 9 reserves, 10% beneticis. Els costos de produccié del 1832 tenen proporcions iguals als cata Jans 44,7 % coté (molt menys car que Yobtingut a Catalunya), setma. nals 303%, energia 14%, impostos 0.2%, assegurances 0,6 %, contri Ducio immebiliaria 1,3°% (es va crear una societat immobillaria perque en cas de bancarrota els terrenys i edificis quedessin emparats), amor- titzacié 21,2 %8# ‘Ara, teint en compte estructura financera de a firma, ordinaria ins el téxtil, podem apreciar els avantatges de la firma cembinada @acord amb la taula segiient: BENEFICIS -BENEFICIS —-BENEFICIS VALOR DE LA Anys FILATURA ‘Tenars Torats, PRoDUCCIS 1854 2392 525 2918 1356 1470 65.302 1860 5.162 4.482 91s 82.768 1862 4028 TM 4763 89.940 1863 11376 3.450 14.826 105.505 1864 5.204 409 5.654 100.597 1365 923 6.492 7416 92.662 1865 2.4694 4.284 6979 88.022 1867 1261 6.184 7445 92.915 448. Els comptes dels Ashworth iistren Ia semblanca entre les fines textils angleses I catalanes, on el clele de produceié eompia quasi només amb recursos Props, "Br Totes aquestes dades de comptabiltat provenen de les romanalles que hom pot estudiar a la John Rylands Library, seccl do manuscrits anglesos, Deanoda Manchester. Eis papers son agrupate sola el rom de la firma: Ashworth, Oldk- 41 TIONASI TERRADAS sABORIT ‘EI pagament dels jornals a la colonia i Ia botiga Liaillament de 1a colonia centrava tot el consum dels treballadors ‘en la botiga installada per Ja mateixa empresa. Aixd va permetre la difusié durant algun temps de practiques de desmonetitzacio dels jor- nals i balangos de compensacié entre aquests i les despeses efectuades 218 botiga. Aix! Yempresarino es vela sempre obliga a abtenir diners ‘en etectitt per pagar Ia totalitat de les setmanades. Alhora existia la pos- ibilitat que Vempresa especulés amb els preus de la botiga, Perd tota. Tevidencia que he pogut recopilar é contraria a aquesta possibilitat. ‘Més que els avantatges estrictament econdmics, alld que la botiga de 1a colonia proporcionava mirant a lempresari era una dependencia ex- -clusiva del treballador pel seu consum que contribuia a Vestabilitat laboral i politica. Com que tant els ingressos com el consum del tre- ballador depenien de Yempresa, qualsevol coaflicte podia afectar tots. dos alhora. ‘Quant al mecanisme exacte de pagament de sous tipic de les cold nies, en queden pocs rastres materials i potser massa caricatures, De totes maneres, els Oldknow ens han deixat la documentacié més com- pleta en aquest sentit que he pogut trobar.* Cap a Vany 1787 a la fabrica dels Oldknow a Mellor hi treballaven ‘vinti-cine dones i tres-cents homes. La majo-ia d'aquests tiltims eren criatures. Unwin caracteritza la politica dOldknow com d'un «des- ‘potisme benevolent». La seva accié no es va concentrar solament en. indistria, sind que van intervenir en la realitzacié dobres de comu- nicacié i de millores agricoles. En aquesta altima activitat Oldknow vva considerar seriosament el foment de l'agricultura mirant al mante- iment de la ma dobra segmentaria que es necessitava a la fabrica®= Aquesta experiencia agricola dels Oldknow fe pensar forga en la dels Rosal, i a més sesdevé que tots dos representaven els cacics de Ia poblacié de la zona. Un tret d'aquesta organ tzacié que transcendia a 1a fabrica era Vextraordinaria mobilitat laboral dels homes dins dels. negocis dels Oldknow, cosa que facilitava la seva integracié clientelista. Aixi, mentre la majoria de dones | criatures eren abocades a la fabrica, ls homes alternaven entre la mateixa fabrica, les granges, el bose, les mines, la construcei6, etc. Tot propietat dels Oldknow. Quant'a la desmonetitzaci6 dels sous, hi ha algunes dades concretes ‘com les de la paga corresponent al juny del 1805. Aquest mes, d’una paga de dos-cents vintiset lliures, disou x, el 0,7 9 es pagava en peces dior, el 1,9 % en peces de plata, ef 0,7 % en peces de coure, el 395 en Ditllets de banc i la resta en billets «de Fabrica». A més d'aquests bitllets Sh. Olaknow Papers. Vi supra St Unwin, G. Samuel Oidknow and the Arkwrights, Manchester, 1924 BL Op alt, p. Ue B Op. ett a LA COLONIA INDUSTRIAL COM A PARTICULARISME HISTORIC de fabrica, els treballadors disposaven d'uns balangos que acreditaven en contra dels sous les despeses de botiga, lloguers i altres bens proporcio- nats per Yamo. Bs a dir, que cal tenir en compte que les proporcions ante- riorment esmentades de pagament de sous equivalen nomalment als Saldos a favor del trehalladar que consten en aqueste balangos indivi duals. En general, a més, el pagament monetiteat anava a parar als cencarregats, el director i els «homes de confiancae. EI sou dels aprenents era un 6149 més baix que el dels mecanics, j el de les dones ho era un 56,7 %. (Aquests calculs es basen sobre els totals pagats a aprenents, dones i mecanics durant els anys 1811-1812.) El cost per «ma» i per setmana, com a mitjana, es calculabs 2 7 x. 44 p. i el prew de cada mil troques de fil a 15 x. 44 p. El cot constituia un 61.2% dels costos totals de la filatura, Els Oldknow portaven un «llibre de notes» (report bcok) sobre el comportament dels treballadors. Era un Ilibre en que s‘anotaven cada dia les faltes de disciplina del personal. Marcaven amb un 0 cada falta i ta majoria de la gent en tenia un parell o tres per dia. També hi havia anotacions com «molt gandule, exerramecas, «molt destraler i dolents, cetcbtera.* ‘Com ja hem dit anteriorment, el pagament que no séefectuava en moneda o bitllets de banc, es feia de dues maneres: a través de bitllets de circulacié interna i a través de balangos familiars i individuals. Amb cl primer mttode hom donava al treballador un bitllet equivalent a luna quantitat de diner que només es podia negociar a la dotiga oa la fabrica (els loguers que hom pagava per les cases, per exemple, eren descomptats a la mateixa fabrica). La formula del bitllet era: «Pagui's a... 0 ordeni’s tantes Iliures, xilings i penics en bens equivalents @ aquesta quantitate. Els bitllets anaven numerats i portaven la data demissié. El 15 de marg del 1794 es van expedir en el pagament quin. zenal dels sous un total de cent seixanta-sis bitllets (setantedos Iliures i ccatorze xilings), que equivalien aproximadament a un 34 % del total pagat fen concepte de sous. A la John Rylands Library® es conserva un feix daquests bitllets. Els més antics s6n fets a ma i després ja apareixen impresos. Sén del 1793 1 el 1794, Al darrera de cada bitile hi figura una lista del que s'ha comprat a la botiga d'acord amb el valor del bitllet. El fet que els bitllets estiguessin forca ben conservats em va fer pensar que possiblement els deurien canviar immediatament a la betiga un cop cobrades les pagues. La importancia dels Hoguers é& molt variable segons la colonia. En general, els Moguers solien ésser baixos comparats amb els de ciutat i tenint en compte els avantatges d’espai suplementari més facils, d'aconseguir en una colonia. Liany 1810 els Oldknow treien un 19,7 % 34 English Ms. 815. John Rylands Library (JRL). SS. English Ma 19, 48

Você também pode gostar