TEMA 1.

LA GUERRA DEL FRANCS I FERRAN VII

Per tot aix declaro: que el meu Reial nim s no solament no jurar ni accedir a aquesta
Constituci ni a Decret algun de les Corts generals i extraordinries i de les ordinries actualment
obertes, s a dir, els que siguin depressius dels drets i prerrogaties de la mea !obirania,
establerts per la Constituci i les lleis que des de "a molt de temps la #aci $a iscut, sin el do
declarar aquella Constituci i Decrets nuls i de cap alor ni e"ecte, ara ni en cap temps, com si no
$aguessin passat mai aquests actes, i es lleessin d% enmig del temps i sense obligaci en els meus
Pobles i !&bdits, de qualseol classe i condici, a complir ni guardar'los( )(((* Declaro reu de lesa
+ajestat a qui s%atreeixi o intenti )de"ensar els anteriors decrets* i que com a tal se li imposi la
pena de la ida
(Donat a Valncia, a 4 ! "ai# ! 1$14. %o, i R!i&. (T'a()t !l ca*t!ll+&
Declaracin: La representacin soberana de las provincias del Alto-Per, profundamente
penetrada del grandor e inmenso peso de su responsabilidad para con el cielo y la tierra, en el acto de
pronunciar la suerte futura de sus comitentes, despojndose en las aras de la justicia todo espritu de
parcialidad, inters y miras privadas! "abiendo implorado, llena de sumisin y respetuoso ardor, la
paternal asistencia del #acedor santo del orbe, y tran$uila en lo ntimo de su conciencia por la buena
fe, detencin, moderacin, justicia y profundas meditaciones $ue presiden a la presente resolucin,
declara solemnemente a nombre y absoluto poder de sus dignos representados% &ue "a llegado el
venturoso da en $ue los inalterables y ardientes votos del Alto Per, por emanciparse del poder
injusto, opresor y miserable de 'ey (ernando )**, mil veces corroborados con la sangre de sus #ijos,
consten con la solemnidad y autenticidad $ue al presente, y $ue cese para con esta privilegiada regin
la condicin degradante de colonia de +spa,a, junto con toda dependencia, tanto de ella, como de su
actual y posteriores monarcas% $ueen consecuencia, y siendo al mismo tiempo interesante a su dic"a,
no asociarse a ninguna de las repblicas vecinas, se erige en un +stado soberano e independiente de
todas las naciones, protestan a la fa- de la tierra entera, $ue su voluntad irrevocable es gobernarse
por s mismos, y ser regidos por la constitucin, leyes y autoridades $ue ellos propios se diesen y
creyesen ms conducentes a su futura felicidad en clase de nacin, y el sostn inalterable de su santa
religin .atlica, y de los sacrosantos derec"os de "onor, vida, libertad, igualidad, propiedad y
seguridad/0
Declaraci d'Independncia de Bolvia, 1825
TEMA 2. CO!T"#CCI$ E!TAT %IBE"A% &18''(18)8*
Atendiendo a la necesidad y conveniencia de disminuir la deuda pblica consolidada, y de
entregar al inters individual la masa de bienes races $ue "an venido a ser propiedad de la nacin, a
fin de $ue la agricultura y el comercio sa$uen de ellas las ventajas $ue no podran conseguirse por
entero de su actual estado, o $ue se demoraran con notable detrimento de la ri$ue-a nacional otro
tanto tiempo como se tardara en proceder a su venta 123 en nombre de mi e4celsa "ija la 'eina do,a
*sabel "e venido en decretar lo siguiente%
Art 5/ &uedan declarados en venta desde a"ora todos los bienes races de cual$uier clase $ue
"ubiesen pertenecido a las comunidades y corporaciones religiosas e4tinguidas1///3+
"eial Decre, -.e declara la venda del/ 01n/ de le/ corporacion/ reli2io/e/, 18')
3(a anys $ue la nostra classe va caminant cap a la seva ru6na/ +ls salaris minven/ +l preu dels
comestibles i el de les "abitacions s molt alt/ Les crisis industrials se succeei4en/ #em de reduir dia a
dia el cercle de les nostres necessitats, fer anar al taller les nostres dones, amb perjudici de l7educaci
dels nostres fills, sacrificar a$uests matei4os fills a un treball prematur/
1///3 8s demanem noms el lliure e4ercici d7un dret% el dret d7associar-nos/ Avui se7ns atorgar
noms per afavorir-nos en els casos de malaltia o de manca de treball% $ue se7ns atorgui, d7ara
endavant, per oposar-nos a les desmesurades e4ig9ncies dels amos dels tallers, per establir amb ells
tarifes de salaris, per obtenir a bai4 preu els articles de primera necessitat, per organit-ar
l7ensenyament professional i per fomentar el desenvolupament de la nostra intel:lig9ncia i atendre a
tots els nostres interessos/ 1///3
4e,ici enviada a le/ cor,/ pel/ o0rer/ 0arcelonin/, 1855
TEMA '. E% !E5EI DEMOC"6TIC &18)8(1878*
3;esprs d7una breu discussi, per$u9 l7"armonia de mires $ue es va manifestar no donava lloc
a res ms, es va acordar per unanimitat%
5r &ue l7objecte i la bandera de la revoluci a +spanya s la caiguda del <orb/
=n &ue, per tal com s per als dem>crates un principi essencial del seu dogma poltic el sufragi
universal, i admetent els progressistes el dret modern constituent del plebiscit, la base per a l7entesa
dels dos partits, ja fos per un plebiscit 1//3 o per unes corts constituents elegides per sufragi universal,
es decidiria la forma de govern $ue s7"auria d7establir a +spanya 1///3 en el benent9s $ue, fins $ue ai4
es dicids, "avia de ser absoluta la llibertat d7impremta, i sense cap limitaci al dret de reuni, per$u9
l7opini nacional pogus il:lustrar-se i organit-ar-se de manera adient 1///3/
?r &ue es reconegui com a cap i director militar del moviment el general Prim, $ue podria disposar en
all> $ue considers oport, dels presents i dels seus amics 1///3
Acord/ /i2na,/ al 4ac,e d'O/,ende,
Br./el9le/, 18)7
@+n virtut de l7espontAnia i solemne abdicaci de la meva augusta mare, tan generosa com
infortunada, jo sc l7nic representant del dret monAr$uic a +spanya 1///3/ Brfena la naci ara de tot dret
pblic i indefinidament privada de les seves llibertats, s naural $ue adreci la mirada envers el seu
acostumat dret constitucional i envers a$uelles lliures institucions 1///3
Afortunadament la monar$uia "ereditAria i constitucional posseei4 en els seus principis la
fle4ibilitat necessAria i totes les condicions d7encert $ue calen per$u9 tots els problemes $ue comporti
el seu restabliment siguin resolts de conformitat amb els vots i la conviv9ncia de la naci/
Co s7"a d7esperar $ue decidei4i jo res de manera directa i arbitrAria! sense corts novan resoldre
els afers difcils els prnceps espanyols allA en els temps antics de la monar$uia, i a$uesta molt
assenyada regla de conducta no "e d7oblidar-la jo en la meva condici actual, i $uan tots els espanyols
estan ja "abituats als procediments parlamentaris/ 1///3
Digui com sigui la meva sort, no dei4ar de ser un bon espanyol, ni com tots els meus
avantpassats, bon cat>lic, ni com a "ome del segle, veritablement liberal/
Mani:e/, de !and;.r/,,
1 de de/e<0re del 1878
Al:on/ 5II
TEMA 8. T"A!=O"MACIO! A>"6"IE! I E54A!I$ ID#!T"IA% A!% !E>%E 5I5
3+ls $ui llauren per mitjA de criats no solen obtenir grans guanys, a causa de les despeses
e4cessives i pel fet de dependre de mans mercenAries! i si no disposen de cap altra indstria, sn pocs
els estalvis $ue poden destinar a les millores agrcoles/ +ls simples colons ja fan prou d7anar passant
una vida de penries i frugal, per$u9 els seus fons d7e4plotaci sn redu6ts, i noms cal una mala
anyada per col:locar-los en grans dificultats, sense poder pagar l7arrendament/ ;e la classe dels
bracers no cal dir $ue viu al dia, consumint diumenge el $ue "auran de menester per passar la
setmana, per malviure la famlia 1///3/ +ls propietaris $ue tenen cura de la seva propietat, malgrat $ue
no tenen les fre$Eents dificultats dels colons 1///3 si aconseguei4en algun e4cedent, el destinen a
augmentar el capital en terres/+
=. Ca0allero? =o<en,o de la po0lacin r.ral, 18)8
TEMA 5. !OCIETAT I MO@IMET! !OCIA%! A% !E>%E 5I5
3+s va congregar al sal del palau dels Poudor, esplendorosos de llum, perfumats de flors,
resplendents d7or, el @tot <arcelona0 an>nim i "eterogeni $ue omple les festes de cert nivell 1///3/ AllA "i
"avia la col:lecci completa de nebodes ms o menys aut9nti$ues i llunyanes dels ttols, els darrers
brots de grans arbres vinguts a menys 1///3/ Per atipar-se en els @buffets0 dels burgesos, mentre
desdenyosament fan burla del seu origen "umil i estudien la manera romAntica d7atrapar algun bon
enfant de la classe de fabricants de tei4its o de filats $ue les vulguin dur a l7altar, en el $ual sacrifi$uen
voluntAriament virginitats i s7asseguren els aliments/ AllA, constretes en un altre angle del sal per les
mirades desdenyoses dels nobles, les fabricants ri$ues, provocant les anteriors amb l7esplendor de les
seves ri$ussimes i modernes joies, mentre ntimament els envegen els emblemes "erAldics amb $u9
tan$uen els seus escots o es recullen artsticament les trenes/+
C. =or,.nA, En 4o.dor, 1BC8
3Di nosaltres declarem l7abolici completa de tots els estats, creieu $ue un internacionalista pot
convertir-se en un instrument autoritariF Co, sin $ue "a d7abolir l7+stat i, si no el pot abolir, no pot anar
a les corts ni "i "a d7anar/ Cosaltres, $ue an"elem la destrucci completa de tots els governs autoritaris
i el triomf de la lliure federaci de les lliures associacions obreres, 1///3 "em de procurar per tots els
mitjans possibles fer poltica obrera 1///3 i estigueu segurs $ue un cop nosaltres ens "Agim reunit sota
la bandera del treball, no cal ocupar cap lloc al municipi, ni a la diputaci provincial, ni a la diputaci a
.orts, per$u9 aconseguida la majoria, vindrA la revoluci social i ales"ores farem poltica per establir o
realit-ar la li$uidaci social+
Ac,e/ del Con2r1/ O0rer de Barcelona, 187C
TEMA ). %'D4OCA DE %A "E!TA#"ACI$ BO"BEICA &1875(18B8*
3+l mar$us de )egallana era a )etusta cap del partit ms reaccionari entre els dinAstics 1///3/
Genia sempre un favorit $ue era el cap veritable 1///3, don Hlvaro Iesia, el cap del partit liberal dinAstic/
+l reaccionari creia $ue resolia els seus propis afers i en realitat obe6a les inspiracions de Iesa/ Per>
a$uest no abusava del seu poder secret/ .om un jugador d7escacs $ue juga sol i tant s7interessa per
les blan$ues com per les negres, don Hlvaro tenia cura dels negocis conservadors tant com dels
liberals/ +ren pans manllevats/ Di manaven els del Iar$u9s, repartia estancs, comissions i llic9ncies
de caJa! $uan venien els liberals, el mar$u9s de )egallana continuava sent Arbitre en les eleccions
grAcies a Iesa, i donava estancs, cArrecs i fins i tot prebendes/ Ai4 era el torn pacfic a )etusta+
%eopoldo Ala/, 3Clarn+, %a re2en,a 1888(1885
@ Ks tard ja pe retreure els desencerts de la guerra de .uba, per recordar la sang i els tresors
$ue s7"auria estalviat +spanya concedint l7autonomia $uan nosaltres "o d9iem, $uan la insurrecci
comenJava i els seus cabdills l7acceptaven/ Ks tard per fer veure com la poltica de la guerra "a
afavorit les ambicioses aspiracions dels nord-americans, sembrant en l7illa odis inesborrables $ue ni
l7autonomia, concedida a darrera "ora, "a pogut ofegar/
Avui estem al comenJament d7una guerra perillossima i encara som a temps de no cometre
ms errors com els passats i $ue nosaltres tamb per endavant anunciArem/ La conducta dels +stats
8nits s injusta! la seva agressi, in$ualficable/ Per>, s ai4> suficient per justificar $ue +spanya
s7enfonsi completament en la ms espantosa ru6na persistint en una lluita desigualF 1///3 )ingui la pau,
$ue com ms pr>4ima millor, com ms immediata ms "onrosa per nosaltres/+
Mani:e/, de la #ni Ca,alani/,a con,ra la 2.erra de C.0a, 18B8
TEMA 7. O"F>E! I CO!O%IDACI$ DE% CATA%AI!ME &18''(1BC1*
3;esitgem, doncs, $ue torni a posseir la naci catalana ses .orts generals lliures i
independents, obertes pe* .ap de lL+stat o per son lloctinent, en les $ue "i tinguin
representaci directa totes les classes socials, des de les mes "umils a les ms elevades/
.orts en les $ue es votin els pressupostos de .atalunya i la $uantitat amb $ue te de
contribuir el nostre pas als gastos generals dL+spanya/ &ue .atalunya sia senyora del
govern interior de sa casa, assenyalant ella matei4a el contingent de lLe49rcit per al
Principat, no $uintant- se a sos fills ni fent-se a .atalunya lleves forJoses, sin proveint-se
de soldats voluntaris i a sou, els $ue no "agin de sortir mai en temps de pau del nostre
territori/
&ue la llengua catalana sia la llengua oficial a .atalunya per a totes les manifestacions de
la vida dLa$uest poble/ &ue lLensenyanJa a .atalunya sia donada en llengua catalana/
&ue sien catalans els Gribunals de Mustcia i totes ses causes i litigis es fallin
definitivament dintre del Gerritori/ &ue els cArrecs de la naci catalana els nomenin els
catalans matei4os, procurant $ue recaiguin en catalans els cArrecs poltics, els judicials,
els administratius i els de lLensenyanJa/ &ue vingui el .ap de lL+stat dL+spanya a jurar a
.atalunya ses .onstitucions fonamentals, com a condici indispensable, dLantic
establerta per a e4ercir a dreta llei la sobirania en el Principat/+
Mi//a,2e a la reina re2en,, 1888
Base 1( ,indran a crrec del Poder Central: a* les relacions internacionals- b* l%ex.rcit de
mar i terra, les obres de de"ensa i l%ensen/an0a militar- c* les relacions econmiques d%1span/a ab
los dems pa2sos, i, en conseq3.ncia, la "ixaci dels aran4els i lo ram d%5duanes- d* la construcci
i conseraci de carreteres, "errocarrils, canals i ports que siguin d%inter.s general 6(((7- e* la
resoluci de totes les q3estions i con"lictes interregionals- "* la "ormaci del pressupost an/al de
gastos que, en lo que no arribin les rendes d%5duanes, deur distribuir'se entre les regions a
proporci de sa riquesa(
8o Poder central s%organit4ar baix lo concepte de la separaci de les "uncions legislatia,
executia i judicial( 8o poder legislatiu central radicar en lo Rei o Cap de l%1stat i en una
5ssemblea composta de representants de les regions, elegits en "orma que cada un estimi
conenient 6(((7(
P9D1R R1:;9#58
<ase =( 1n la part dogmtica de la Constituci Regional Catalana es mantindr lo temperament
expansiu de la nostra legislaci antiga 6(((7(
<ase >( 8a llengua catalana ser l%&nica que, amb carcter o"icial, podr usar'se a Catalun/a i en
les relacions d%aquesta regi amb lo Poder central(
<ase ?( !ols los catalans, ja $o sien de naixen0a, ja per irtut de naturalit4aci, podran
desempen/ar a Catalun/a crrecs p&blics, "ins tractant'se dels goernatius i administratius que
depenguin del Poder central( @amb deuran esser exercits per catalans los crrecs militars que
comportin jurisdicci(
<ase A( 8a diisi territorial sobre la que es desenrotlla la gradaci jerrquica dels Poders
goernatius, administratius i judicials, tindr per "onament la comarca natural i el municipi(
<ase B( Catalun/a ser l%&nica soberana de son goern interior 6(((7(
,a*!* -!' a la Con*tit(ci. R!#ional Catalana, Man'!*a, 1$/0
TEMA $. TRANSF1RMACI1NS EC1N2MI3UES I S1CIALS AL 4RIMER TER5 DEL S.
68Cagricultura espan/ola s encara agricultura del segle D,- agricultura del sistema de
aEo / e4F, per manca dCadobs minerals i de reg artG"icial- del transport a caall per manca de
camins e2nals- agricultura dCarada romana, de la collita magra de cinc o sis llaors per
cadascuna de colgada, del pag.s a"amat, immbil, rutinari, ser" de la $ipoteca i del cacic
%. Co*ta7 A#'ic(lt('a a'".nica, 1/11
TEMA /. LA CRISI DEL SISTEMA DE LA RESTAURACI8 (1$/$91/:1&
6Primer principi de coincid.ncia, enrobustit per seguides mani"estacions de l%opini
catalana,s l%a"irmaci que la llei anomenada de les jurisdiccions $a de derogar'se 6H7(
Digni"icar el su"ragi corromput, ms ben dit, ignorat com a "unci lliure dels ciutadans que amb
l%emissi dels seu ot trien la representaci nacional, s un altre objectiu primordial de la
!olidaritat(
6H7 +oltes de les "uncions d%ensen/an0a, bene"ic.ncia i obres p&bliques $an d%sser con"iades a
organismes regionals, representatius de la personalitat de les regions, amb possessi de mitjans
propis per a exercitar'les( 6H7 Condici obligada de l%autonomia de les regions i dels municipis s
l%atribuci, a aquests organismes, de recursos econmics propis, determinant clarament el que $a
d%sser la $isenda de l%1stat, de la Regi i del +unicipi(
6H7 5quests sn els principis en qu. in"ormaran llurs campan/es parlamentries els senadors i
diputats de la !olidaritat Catalana( 6H7 Iora d%aquests punts de suprema conerg.ncia de l%opini
de Catalun/a, quedaran partits i agrupacions en absoluta llibertat, per a de"ensar cadascun, en
lluita noble contra tots els altres, la integritat de llur respectiu programa(
Solia'itat Catalana. 4'#'a"a !l T;<oli, 1/=>
61s a perdre ;gueriben( #o $i $aia ms remei ateses les condicions de la posici i la
qualitat i quantitat de lCenemic- es a perdre ;gueriben i sn testimonis dCaquesta p.rdua AJJJ
$omes concentrats a 5nnual, una altra posici tamb inde"ensable, que comen0a sent un lloc
insigni"icant de policia i, no sabem per quines raons dCart b.lKlica indemostrables daant del judici
ms rudimentari que examini aquesta q3esti, acaba conertit en un camp base de concentraci de
AJJJ $omes sense de"ensa possible( 5nnual s'aquG $i $a tamb sagnant una "rase del general
!ilestre'un carrer sense sortida(
Per ja s tard, ja no $i som a temps- els AJJJ $omes, una porci molt considerable dels
quals $an estat incorporats a "iles noms amb un mes dCinstrucci, quan un reglament que tenim
aquG per adornar les colKleccions del Diario 9"icial estableix que el primer perGode dCinstrucci
dCun recluta abans de la sea eritable incorporaci sn tres mesos- quan un mes, si sC$an de
complir les presceripcions sanitries, tamb per"ectament decoraties en les Colecciones
8egislatias del ministeri de :uerra, sC$a dCinertir "or0osament en la acuna- una porci
considerable de soldats noells que $i arriben "or0ats per la mala sort, amb el record "icat molt
endintre de la ment de catstro"es, de trag.dies sagnants, de <arrancos del 8obo, de gent morta a
garrotades i a pedrades per uns moros "erotges- i aquells $omes que sCacaben dCincorporar
recentment a "iles, que no saben disparar un "usell, que no saben carregar )(((*
Int!'<!nci. !l i-(tat *ociali*ta Inal!cio 4'i!to a l!* co't*,
01 !l no<!"?'! !l 1/00
TEMA 1=. LA SEG1NA RE4@,LICA I LA CATALUNAA AUT2N1MA (1/:191/:B&
6;nterpretant el sentiment i els an$els del poble que ens acaba de donar el seu su"ragi,
proclamo la Rep&blica Catalana com 1stat integrant de la Iederaci ib.rica( )(((*
1sperem que tots sabreu "er'os dignes de la llibertat que ens $em donat i de la justGcia que, amb
lCajut de tots, anem a establir( 1ns apoiem sobre coses immortals com sn els drets dels $omes i
dels pobles i, morint i tot si calgus, no podem perdre(
1n proclamar la nostra Rep&blica, "em arribar la nostra eu a tots el pobles dC1span/a i del mn,
demanant'los que espiritualment estiguin al nostre costat i en"ront de la monarquia borbnica que
$em abatut, i els o"erim aportar'los tot el nostre es"or0 i tota lCemoci del nostre poble renaixent
per a"ermar la pau internacional(
Per Catalun/a, pels altres pobles germans dC1span/a, per la "raternitat de tots els $omes i de tots
els pobles, Catalans, sapigueu "er'os dignes de Catalun/aL
AlCloc(ci. ! Maci+ !l 14 Da?'il !l 1/:1
6#o pas de manera capriciosa, sin per obedi.ncia deguda a imperatius de la realitat,
sCanomena antimarxista aquesta candidatura i la coalici de "orces polGtiques i socials que li "a
costat )(((* 1ls candidats de la coalici antimarxista de"ensaran amb resoluci i sense trea la
necessitat dCuna immediata derogaci, per la ia que en cada cas sigui procedent, dels preceptes,
tant dels constitucionals com dels legals, inspirats en designis laics i socialit4adors )(((* @reballaran
sense descans per aconseguir la cancelKlaci de totes les disposicions con"iscadores de la propietat
i persecutries de la persona, de les associacions i de les creences religioses )(((*
ManiE!*t ! la coalici. anti"a'Fi*ta ! Ma'i
(CEDA, R!no<aci. E*-anGola, Ca'lin*, !tc.&, 1/::
TEMA 11. LA GUERRA CIVIL (1/:B91/:/&
TEMA 10. EL FRAN3UISME7 LA C1NSTRUCCI8 DDUNA DICTADURA (1/:/91/H/&
3Don Irancisco Iranco <a$amonde s el cap de lC1stat espan/ol( 1ll, guan/ant la guerra dC
alliberament, a deslliurar 1span/a del jou estranger( Per ell tamb $a sabut guan/ar la batalla
de la pau, i $a "et realitat el lema 1spaEa Mna, :rande / 8ibreF
1span/a una perqu. a acabar amb els partits polGtics i els separatismes que en"rontaen
els espan/ols en una lluita "raticida( 1span/a gran, perqu. durant el seu cabdillatge $a progressat
en la ind&stria, lCagricultura, les ci.ncies i les arts, i $a assolit un niell que ens iguala a les
nacions ms aan0ades( 1span/a lliure, perqu. grcies a ell els espan/ols disposen dels seus
destins sense cedir mai a les pressions estrangeres(
Ca'tilla !*cola', 1/4$
61n els moments presents i en el "utur immediat, all que uneix i lliga aquest conglomerat
de "orces democrtiques )(((* s:
1. Restablir lCordre republic existent desprs de les eleccions de "ebrer de NO>B )(((*
2. )(((* ;mpulsar el desenolupament social, polGtic i econmic del paGs per tal que segueixi el
ritme dels aen0os mundials, consolidant els progressos realit4ats en el perGode republic anterior
)(((*
'. 1s constituir un Consell #acional integrat per tots aquells partits i organit4acions
democrtics i per aquells elements ms destacats de la resist.ncia
8. )(((* Creaci dCun goern mpliament representatiu )(((* amb la missi de restablir les
garanties democrtiques )(((* i garantia absoluta de lCordre que cal crear en la transici greu de la
tirania a la llibertat(
5. 5nulKlaci total de lC1sglsia "ranquista( )(((* 1xig.ncia de responsabilitats i cstig exemplar
per als delinq3ents per mitj de tribunals que $an de constituir'se legalment( Reparacions i
indemnit4acions(
). 1leccions generals mitjan0ant la "ormaci de cens( 8lei electoral de carcter proporcional(
,ot directe i secret(F
Co"(nicat i<(l#at a ,a'c!lona -!' lDAlianIa Nacional
! Fo'c!* D!"oc'+tiJ(!* ! Catal(nGa, 1/4H
TEMA 1:. EL FRAN3UISME7 CREIKEMENT EC1N2MIC I IMM1,ILISME 41LLTIC (1/H/9
1/>H&
TEMA 14. TRANSICI8, DEM1CRMCIA I AUT1N1MIA
PR1P+<M8
8a naci espan/ola, amb el desig dCestablir la justGcia, la llibertat i la seguretat i de promoure
el b de tots els qui la integren, en &s de la seua sobirania, proclama la oluntat de:
:arantir la coni.ncia democrtica dins la Constituci i les lleis de con"ormitat amb un ordre
econmic i social just(
Consolidar un 1stat de dret que assegure lCimperi de la llei com a expressi de la oluntat popular(
Protegir tots els espan/ols i els pobles dC1span/a en lCexercici dels drets $umans, les seues cultures
i tradicions, lleng3es i institucions(
Promoure el progrs de la cultura i de lCeconomia per tal dCassegurar a tots una qualitat de ida
digna(
1stablir una societat democrtica aan0ada, i colKlaborar a lCen"ortiment dCunes relacions
pacG"iques i de cooperaci e"ica0 entre tots els pobles de la @erra(F
4'!+"?(l ! la Con*tit(ci. ! 1/>$
6Reclamem el dret a esgrimir, daant ls banderes roges, les banderes que am $issar el NQ
de juliol de NO>B- malgrat que sC$i oposin els "alsos liberals o aquells que, in"ilrats en lC
5dministraci o en les es"eres del poder, somien que soni de manera ignominiosa la campaneta per
a la liquidaci del R.gim de Irancisco Iranco(
1ns incumbeix un greu compromGs en aquesta $ora- la mateixa responsabilitat que per
raons dC$onor ens an "er guerrillers lCan/ NO>B( Rem de mantenir la igilncia permanentment
ordenada per Iranco sobre aquells que, per la sea ideologia, sn enemics conjurats dC1span/a
%. A. Gi'.n ! V!la*co, 1/>H