La cultura catalana:

formaci i expressi
Prof. Miguel Afonso Linhares IBFC Raimundo Llio/IFRR

La cultura catalana: formaci i

expressi - CRDE de Natal Campus Cidade Alta - IFRN

La qesti de la llengua valenciana

 Fins al segle XV els mots ms comuns per a anomenar una

llengua romnica eren roman o vulgar. Les denominacions
llengua portuguesa, llengua castellana, llengua francesa etc.
no es van consagrar fins al segle XVI, quan es va consolidar la
percepci de qu cadascuna s una llengua diferent del llat i
de les germanes.
La llengua catalana es parla a les Illes Balears i al Pas Valenci
perqu aquests territoris van ser repoblats per catalans
desprs de les conquestes del rei Jaume I, respectivament el
1229 i el 1238.
A diferncia del que va passar a Castella i Lle, on els territoris
conquerits sintegraven a les institucions existents, Jaume I va
crear un regne de Mallorca i un regne de Valncia amb
institucions prpies.

La cultura catalana: formaci i

expressi - CRDE de Natal Campus Cidade Alta - IFRN

Antecedents

 En aquesta conjuntura, s, doncs, natural que, quan les

denominacions de referncia geogrfica (llengua portuguesa,
llengua castellana, llengua francesa etc.) es van difondre, la llengua
catalana, que no es parlava dins una sola entitat territorial, hagi pres
el nom de llengua valenciana al regne de Valncia.
De fet, el testimoni ms antic que tenim daquesta denominaci s
de 1395. Es tracta dun text de fra Antoni Canals, on justifica la seva
traducci de lescriptor rom Valeri Mxim en nostra vulgada llenga
materna valenciana *...+, jatsesia que altres lhagen tret en llenga
catalana.
Nadal (1992, p. 88-101) aclareix que no es pot interpretar aquesta
afirmaci amb el concepte de llengua que es t avui. En veritat,
Canals no oposa dos idiomes, sin dos codis: la seva versi en
llenga valenciana s al test ax prop, mentre que la versi en
llenga catalana t un estil *...+ fort llarg e quax confs.

La cultura catalana: formaci i

expressi - CRDE de Natal Campus Cidade Alta - IFRN

La denominaci llengua valenciana

 Cal, doncs, reconixer que valenci s la denominaci de la

llengua que es va consagrar al regne de Valncia.
Tanmateix, la conscincia de la unitat es va conservar. Una
prova daix s que el 1932 totes les institucions valencianes i
els ciutadans valencians lligats a la llengua i la cultura van
firmar les Normes dortografia valenciana a la ciutat de
Castell de la Plana (per aix Normes de Castell), que sn
una adaptaci de la Normes ortogrfiques de lInstitut
dEstudis Catalans (IEC), de 1913, a les particularitats dels
dialectes valencians.
El refs de la unitat de la llengua al Pas Valenci s un fet
absolutament recent, que no va ms enll dels anys 70 del
segle XX.

La cultura catalana: formaci i

expressi - CRDE de Natal Campus Cidade Alta - IFRN

La conscincia de la unitat

 La conjuntura poltica dels anys 70 a Espanya s la fi de la

dictadura del general Francisco Franco i la redemocratitzaci
del pas. s precisament en aquest moment quan la petita
burgesia de la ciutat de Valncia, que havia estat doctrinada
pel franquisme, reacciona contra els canvis poltics i socials
que amenaaven la seva manera de viure.
Acomodada a un s folklric de la llengua, va trobar en la
defensa de la unitat etnolingstica del Pas Valenci amb les
altres terres de parla catalana que Joan Fuster va dur a terme
a lassaig Nosaltres els valencians (1962) lexcusa per
reaccionar contra loportunitat de normalitzaci lingstica de
la nova legalitat, desqualificant els seus defensors, sobretot la
universitat, de catalanistes. Als adeptes daquesta ideologia
sels sol anomenar blaveros.

La cultura catalana: formaci i

expressi - CRDE de Natal Campus Cidade Alta - IFRN

El refs de la unitat

 Per tant, al Pas Valenci no hi ha un conflicte entre els qui

volen imposar el catal i els qui defensen el valenci, sin
entre una classe mitjana dextrema dreta, que estava
acomodada al nacionalcatolicisme, i les possibilitats de canvis
que tota democrcia suposa.
Una prova daix s que les dues institucions blaveras, Lo Rat
Penat i la Real Acadmia de Cultura Valenciana (RACV), van
signar les Normes de Castell el 1932. El blaverisme, en la
seva vessant pseudocientfica, s tan estrambtic que planteja
que el valenci no resulta de la colonitzaci catalana desprs
de la conquesta de Jaume I, sin que s la continuaci del
roman mossrab que shi parlava sota la dominaci
musulmana, quan totes les dades apunten que la poblaci
estava prcticament arabitzada al moment de la conquesta.

La cultura catalana: formaci i

expressi - CRDE de Natal Campus Cidade Alta - IFRN

Un conflicte lingstic fals

 Malgrat lobvietat dels fets, el conflicte es va arrossegar durant

anys, fins que el 1998 la Generalitat Valenciana, en un intent
de despolititzar la qesti, va crear lAcadmia Valenciana de
la Llengua (AVL). Tanmateix, la nova instituci no va acomplir
els desitjos dels blaveros doficialitzar la secessi, ans tot el
contrari: va confirmar la unitat.
El 2005 lAVL va promulgar un dictamen on, per fi, una
instituci governamental valenciana reconeixia la unitat de la
llengua catalana.
Amb tot, les institucions blaveras, Lo Rat Penat i la RACV, no
reconeixen lautoritat de lAVL, que desqualifica de tradora, de
manera que segueixen propugnant el secessionisme.

La cultura catalana: formaci i

expressi - CRDE de Natal Campus Cidade Alta - IFRN

La fi del conflicte (?)

s un fet que a Espanya hi ha dos denominacions igualment legals per a

designar esta llengua: la de valenci, establida en lEstatut dAutonomia de la
Comunitat Valenciana, i la de catal, reconeguda en els estatuts dautonomia
de Catalunya i les Illes Balears, i avalada per lordenament jurdic espanyol i la
jurisprudncia. Lexistncia deixes dos denominacions pot crear equvocs
sobre la cohesi de lidioma en alguns contexts, especialment fora de lmbit
lingstic compartit. Per esta ra lAVL considera necessari que els governs
autonmics implicats, en collaboraci amb el Govern espanyol, adopten les
mesures pertinents (habilitaci de frmules sincrtiques o similars, per
exemple) a fi que, especialment fora deixe mbit lingstic, sharmonitze la
dualitat onomstica del nostre idioma amb la projecci deste com a una
entitat cohesionada i no fragmentada. Estes frmules shaurien danar
introduint tamb en mbits acadmics o duna altra naturalesa. Desta manera
es podria garantir coherentment la legtima presncia del gentilici valenci fora
de la nostra Comunitat i, alhora, conciliar la realitat filolgica amb la realitat
legal i sociolgica valenciana.

La cultura catalana: formaci i

expressi - CRDE de Natal Campus Cidade Alta - IFRN

Dictamen de lAVL (2005)