Barcelona, un dia d'aquests Hola Anna! Estic molt emocionada, realment emocionada. Avui he comencat en el nou Hloc de treball. Recordes que et vaig parlar que m’havien agafat a la Facultat d’Histéria, en el departament de recerques ? Doncs avui, ha estat el primer dia, He arribat deu minuts abans, com sempre, ja em coneixes, fal principi tenia un nus a estomac que m’ha costat de desfer, els nervis han posat en marxa aquell tic que tinca Pull dret ique fa que sembii que estigui picant Mullet per fer-me la simpatica, o per voler ligar, segons els casos. Perd quan m’han fet passar al despatx cel que sera el meu cap, m’han passat tots els mals. El cert és que tenia moltes ganes cle noves experiéncles, estava una mica saturada de tants anys fent classe davant caquelles bestioles adolescents que tant sovint et treuen de polleguera, tu jasaps de que parlo, of? Doncs bé, després de parlar del que seraniles meves tasques;m’han ensenyat un despatxet, petit perd coqueté. Una taula dé linies funcionals juna cadira a Joc en una mena de fusta color de faig. Per ales visites, un parell de cadires, que tenén tot Faspecte d’haver estat comprades a Viked, ‘aix® st, un ficus:precids al costatc’un gran finestr6, des don es pot controlar tot el centre de Ja ciutat, el paisatge perfecte per a una urbanita com jo, U'tinic dolent aquest finestré és que em pugui distreurg de la feina, perqué, mira que n’arriba aser de Hlaminer alxd de tafaneixar des de dalt laresta de mén. ‘A més de convidar-me an café i un donut (és de suposar que com a detall per ser el ‘meu primer dia), m’han presentat 4 Pequip que treballara amb mi, j, tot segult, m’han donat les primeres instrucciones per deixar-me clar que, tot i ser cordials, all’ estavern per a treballar, aixd si, de bon rottlo. Comencem amb un expedient sobre una dada en concret, el 18 de febrer de Pany 1970. Hayia de trobar els fets importants esdevinguts a Barcelona en aquella data, iamb el recull de naticies, posar en comti amb els companys que investigaven altres fets de la mateixa data. El primer que em va venir al cap va ser cercar a Phemeroteca d’aquell dia quines noticles havien estat rellevants, i em vaig posar mans a la feina. En segons estava immersa en el passat. Com és de gran, aquest mén d’internet ! Amide sempre m‘han agradat molt els esports, aixi que sense ni adonar-me vaig anar a parar ales planes desports: gran inauguracié del camp de futbol del Terrassa, IV gran premio de golf en el R.C, del Prat, pruebas por equipos en el Club de Polo de Barcelona, ... perd, ah, bonissim, mentre mirava els esports, em sobta un anunci de fa casa Seat “un éxito sobre ruedas... el SEATI24”, ctu recordes el 124 blanc de mon pare, que havia portat ? pensar que «aleshores ens semblava un cotxe de ministres...Ha tele?2, amb la programacié de la tele si que vaig filipar, jajajaja. Per descomptat a asa en aquella época no tenfem tele, perd alguna de les series em sonaven, no sé ben bésl era d'haverses vist al bareto de la cantonada, o si es he vist de gran, en alguna de tantes reposicions que posen. La programacié comengava les 10.00, ia la sobretaula, després de les noticies, felen “Embrujada”, aixé si, tot en castella fen tan sols dues cadenes, la UNO ila UHF. Sempre m’ha fet grétcla aquestes sigles: sona més a plat volador no identificat, que a cadena de televisi6, of? A les 24.00 conectaven la famosa “carta de ajuste”, japa, fins a Pendemd. Per cert, al costat de la programacié de TV,, hi havia la petita cartellera de cinema, i tuna de les noticies del mén de Hollywood que em va cridar Patencié és que Burt Lancaster eraa ‘Macirid, per presentar el rodatge d'un nou western, aquells que es rodaven a Almerla, que fort ! Thavia explicat mai que un familiar meu que es va casar amb un noia d’Almeria, havia sortit. dextra en gairebé 30 pelicules daquelles ?? Es clar, necessitaven a 500 0 1.000 persones perqué sortissinal darrerre de les muntanyes, amagats, 0 corrent amb lances a les mans, pots comptar, Ell ens ho explicava ple d’orgull Parlant d’un altre tema, a tu et sona “La casa Gloria de Horta” ? Pel que sembia, era tuna caseta neoclasica-romantica que tant aburidaven Barcelona ai’epoca, cases Hestiuelg dels “sefiuritus” barcelonins, a tocar del Laberint, Bé, doncssembla ser que el segons cinturé de Barcelona, aleshores en projecte posava en peril la desaparicié d'aquest edifci, finalment es va salvar per ser anomenat edificl historic. Més endevant, intentaré esbrinar com es diu actualment. Ja posats en les notices interessaits, destacar que es va aprovar Pedificacié del now Hospital Clinic. ; Ostre, ostres, ostres... com*n’estic enrotllant, haurem se continuar fa conversa en «algin altre moment, potser podriem quiedar per fer unes tapes iunes bitres a Can Sisquet, que et sembla? Ja em dirds ti, quin dia et va bé. Ara si, t'he de deixar, he quedat amb un amic de la nova feina, si, si, jasé el que estds pensant.. jajaja, perd de moment només som amics. En qualsevol cas, et mantindré informada. Ato Pd, Padjunto una mostra aciistica d’aquell fantastic 1970, en el que realment van haver un munt d’esdeveniments interessants, no trobes ?