Escolar Documentos
Profissional Documentos
Cultura Documentos
lalimentaci en
la primera infncia
(de 0 a 3 anys)
Els continguts daquesta obra estan subjectes a una llicncia de Reconeixement-NoComercialSenseObresDerivades 4.0 Internacional.
La llicncia es pot consultar a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/deed.ca
Edita:
Agncia de Salut Pblica de Catalunya (ASPCAT)
Edici:
Barcelona, abril de 2016
Assessorament lingstic:
Secci de Planificaci Lingstica del Departament de Salut
Fotografia pgina 15: Marta Bacardit
Presentaci 4
Consideracions generals en lalimentaci de 0 a 3 anys 6
Recomanacions alimentries de 0 a 3 anys 10
Aspectes generals
11
15
18
24
25
25
26
26
27
27
Bibliografia 28
Presentaci
l procs daprenentatge dhbits alimentaris s especialment important durant els primers anys de vida ja que, a
ms de facilitar un bon estat nutricional i un creixement
ptim, pot ajudar a consolidar ladquisici dhbits saludables per
a ledat adulta.
Cada etapa de la vida t les seves peculiaritats i necessitats a les
quals sha danar adaptant lalimentaci. La infncia es caracteritza per ser letapa on hi ha un major creixement fsic i desenvolupament psicomotor. Aix significa que lalimentaci no solament
ha de proporcionar energia per mantenir les funcions vitals, sin
que ha de cobrir unes necessitats ms grans relacionades amb
el creixement i la maduraci. Les necessitats energtiques i nutricionals sn cobertes per lalletament matern exclusiu (o, en el
cas que no sigui possible, per la llet adaptada) fins als 6 mesos, i
a partir daleshores cal anar incorporant nous aliments de forma
progressiva i en les quantitats adequades, adaptant-se, tamb, al
desenvolupament psicomotor i a linters de linfant.
En aquest perode s important afavorir les condicions que permetin ladquisici progressiva duns hbits alimentaris saludables i una bona relaci amb el menjar.
s per aix que aquesta Guia, fruit de la revisi bibliogrfica
ms recent i del treball i consens de diferents professionals de
la pediatria, la pedagogia, la nutrici i la diettica, pretn ser un
instrument til dinformaci i dassessorament tant per als professionals dels centres datenci primria que ofereixen consell
alimentari com per a les famlies i les persones responsables
descoles bressol, amb lobjectiu de millorar la qualitat de lalimentaci dels infants i el seu desenvolupament.
Consideracions
generals en
lalimentaci de
0 a 3 anys
Lalimentaci facilita espais privilegiats per a la comunicaci, ja que permet el contacte fsic, visual i
auditiu amb la mare, el pare o la figura daferrament.
Els pats han de ser, doncs, espais de contacte, de
relaci i dafecte. Cal potenciar-los per convertir-los
en espais on estrnyer els nostres vincles.
No es pot oblidar que els ritmes dels infants sn
ms lents que els dels adults, per tant, perqu es
generi una bona relaci entorn de lpat, la pacincia
i el temps que shi dediquen sn imprescindibles.
Els pats sn moments idonis per a la comunicaci i lintercanvi, per escoltar el que diu o expressa
linfant de manera no verbal, i per respectar les seves decisions (no vol menjar ms, vol anar ms a
progenitors de forar els infants a menjar i a restringir laccs a determinats aliments no sn recomanables, perqu, duna banda, poden facilitar la
sobrealimentaci i possibles aversions i, de laltra,
generar un inters excessiu en aliments prohibits.
Cal tenir present que no tots els infants mengen
la mateixa quantitat daliment, i per tant, no s bo
comparar-los entre ells. Cada nen o nena t unes
necessitats diferents que, a ms, varien al llarg
del temps. Per exemple, molts infants, cap a lany,
mengen la mateixa quantitat o menys que quan
tenien 9 mesos, donat que el creixement durant el
segon any de vida s menor que en el primer any,
perode en qu els nadons creixen ms rpidament
que en cap altra poca de la seva vida.
La preocupaci per linfant que no menja s freqent entre els pares i les mares. Aix no obstant,
la problemtica de la inapetncia s, sovint, un problema dequilibri entre el que un infant menja i el
que la seva famlia (mare, pare, avis...) espera que
mengi. Els progenitors sn els responsables dadquirir els aliments que consumir linfant, i de decidir tamb quan, com i on es menjaran, per s linfant en definitiva qui decideix si vol o no vol menjar
i quina quantitat, ja que s capa dautoregular la
seva ingesta en funci de les seves necessitats
(excepte en situacions de malaltia, on seran convenients les recomanacions especfiques de lequip
de pediatria). Algunes tendncies habituals dels
Aix, doncs, com que sn realment poques les situacions en qu linfant no menja i en queda compromesa la salut cas en qu cal la supervisi de
lequip de pediatria la millor manera de proporcionar-li la quantitat daliment que necessita s respectant la seva sensaci de gana.
Lalimentaci adequada de linfant a partir de lany
dedat i fins als 3 anys es basar en una proposta
alimentria variada, suficient, equilibrada i individualitzada, dacord amb la constituci de linfant i
les indicacions peditriques, per tal dassegurar-ne
un creixement i desenvolupament ptims.
Recomanacions
alimentries de
0 a 3 anys
10
Aspectes generals
El calendari dincorporaci de nous aliments
(vegeu la pgina 12) s sempre una informaci
orientativa. La comunicaci entre la famlia i
lequip de pediatria pot ajustar les edats dincorporaci de nous aliments, depenent del desenvolupament i les caracterstiques del beb.
l En els aliments per a lactants i infants no shi ha
dafegir sucre, mel ni edulcorants.
l s convenient evitar la sal en la preparaci dels
pats, aix com oferir aliments molt salats (verdures en vinagre i determinades conserves, carns
salades i embotits, dauets de brou i sopes en
pols). En general, evitar o reduir la sal en la preparaci dels plats s beneficis per a tota la famlia.
En qualsevol cas, si es fa servir sal, cal que sigui
iodada.
l Per minimitzar la prdua de nutrients en la cocci de verdures i hortalisses es recomana coure al vapor o bullir amb una quantitat mnima
daigua, aix com procurar que la cocci sigui
rpida tapant el recipient.
l Segons levidncia cientfica actual, no hi ha una
edat o un moment determinats en qu sigui millor incorporar els aliments amb gluten. Es poden oferir, com la resta daliments, a partir dels
6 mesos.
l Es pot oferir el pa, la pasta i larrs integrals, ja
que sn ms rics en nutrients i fibres.
l
11
Aliments
0 - 6 6 - 12 12 - 24 3
mesos mesos mesos anys
Llet materna
Llet adaptada (en infants que no prenen llet materna)
Cereals pa, arrs, pasta, etc. (amb o sense gluten), fruites, hortalisses1,
llegums, ous, carn2 i peix3, oli doliva, fruites seques aixafades o mltes.
Es poden oferir petites quantitats de iogurt i formatge tendre a partir dels
9-10 mesos.
Llet sencera*, iogurt i formatge tendre (en ms quantitat)
12
Carn: els infants menors de 6 anys no haurien de consumir carn procedent danimals caats amb munici de plom perqu causa danys
neuronals.
4
Es recomana evitar la mel en infants ms petits de 12 mesos pel
risc dintoxicaci alimentria per botulisme.
13
14
6 a 12 mesos
La llet materna o, en el cas que no sigui possible, la
llet adaptada, cobreix totes les necessitats nutricionals de linfant fins als 6 mesos. A partir daquesta
edat, la llet ha de continuar sent la principal font
nutritiva durant el primer any de vida de linfant,
amb la incorporaci i complementaci daltres
aliments necessaris que cal introduir per garantir
una salut, un creixement i un desenvolupament ptims. s recomanable continuar amb la lactncia
materna a demanda fins als 2 anys dedat o ms,
o fins que mare i fill ho desitgin, i de mica en mica
anar estructurant els horaris per tal que linfant
sadapti als pats familiars. En el cas dinfants alimentats amb llet adaptada, a partir dels 6 mesos
15
16
Gramatge
habitual
80 g
1 pit de pollastre
150-200 g
1 filet de llu
125-175 g
1 rodanxa de llu
60-100 g
Quantitats recomanades
Quantitats recomanades per a
per a infants de 6-12 mesos* infants de 12 mesos a 3 anys
(sha daugmentar progressivament)*
20-30 g
40-50 g
20-30 g
40-50 g
30-40 g
60-70 g
30-40 g
60-70 g
1 ou
17
1 unitat petita (S)
12 mesos a 3 anys
La taula anterior pot ser dutilitat a lhora de calcular la quantitat de carn i peix que es pot oferir als
infants a partir dels 12 mesos.
Exemples de mens
del migdia per a llars
dinfants
18
fants (temporada tardor-hivern). Hi ha moltes varietats dhortalisses, verdures, fruites, llegums, cereals,
peixos, etc., per tant, a banda de les propostes ms
clssiques, es poden incorporar aliments menys
habituals, sovint vinculats a una temporada i a un
territori determinats (la xirivia, el nap, lescarola, els
bolets, els castanyes, el moniato, el mill, el fajol, etc.).
Aix, juntament amb ladaptaci estacional dels mens, contribuir a augmentar la variabilitat alimentria, conixer altres productes lligats a lentorn i a
lestacionalitat, mantenir la cultura gastronmica,
dinamitzar lactivitat productiva agrria local i afavorir la sostenibilitat ambiental.
19
20
3a setmana
2a setmana
1a setmana
Dimarts
Dimecres
Dijous
Divendres
Patata, pastanaga i
mongeta tendra amb
trossets de truita
Patata, carbass i
ceba amb trossets de
rosada
Pur de mongetes
seques*, carbassa i
smola darrs
Psols, coliflor i
pastanaga amb
trossets de bacall
Pur de carbass i
smola de blat de
moro amb gall dindi
Patata, mongeta
tendra i carbassa amb
trossets de llu
Sopa espessa
destrelletes de pasta
amb truita i trossets de
tomquet
Pur de mongeta
tendra i smola de blat
de moro amb molletes
de conill
Daus de carbassa i
patata amb trossets de
pollastre
Dinar
Berenar
Pera
Sopar
A partir dels 9-10 mesos, tamb es pot oferir iogurt natural i formatge fresc o tendre, en petites
quantitats.
2a setmana
1a setmana
Dimarts
Dimecres
Dijous
Divendres
Sopa de pasta
Pur de porro i
carbassa
Rosada a la planxa
amb tomquet amanit
Maduixes
Trossets de carn de
vedella
Compota de poma
amb suc de taronja
Pera
Cigrons* amb
pastanaga, carbass i
cuscs
Pur de mongeta
tendra, carbassa i
patata
Pera
Macednia
Trossets de carn
magra de porc
3a setmana
Mandarina
Mongetes seques*
guisades amb ceba i
tomquet
Taronja
Sopa darrs
Brquil i pastanaga
i carn de conill a
trossets
Maduixes
Sopa de pasta
Truita amb tomquet
amanit
Mandarina
Pur de patata i porro
amb tallets de bacall
Pltan
Compota de poma
amb suc de taronja
Pur de carbassa i
patata
Bacall al forn
Mandarina
21
Sopa de pasta
Patata i mongeta
tendra amb tiretes de
pollastre
Macednia
Dinar
Mongeta tendra, pastanaga, patata i ceba, i filet de llu tallat a trossets. Taronja
Berenar
Sopar
No s convenient incloure la quantitat de carn (20-30 g), de peix (30-40 g) o dou (una unitat mitjana) indicada en ms dun pat al dia. Si es vol
incloure carn, peix o ou en el dinar i el sopar, caldria fraccionar les quantitats.
1a setmana
Dimarts
Dimecres
Dijous
Divendres
Crema de porro i
carbassa
Mandarina
Macednia
Compota de poma
amb suc de taronja
Smola de blat de
moro
Tomquet amanit
3a setmana
2a setmana
Pltan
22
Rosada a la planxa
amb enciam i
tomquet
Mandarina
Sopa de lletres
Brquil i patata
Truita a la francesa
amb enciam
Filet de llenguadina
amb ceba al forn
Caqui
Rodanxes de taronja i
pltan
Smola de blat de
moro
Crema de nap i
pastanaga
Sopa de pistons
Llesques de poma i
taronja
Mandarina
Pera
Mandonguilles de
cigrons* a la jardinera
Rodanxes de taronja i
pltan
Mig mat
Dinar
Berenar*
Sopar
* s important garantir laportaci de fruita a les postres i, si no, cal oferir-la al berenar i a mig mat.
1a setmana
Dimarts
Dimecres
Dijous
Divendres
Crema de porro i
carbassa
Mandarina
3a setmana
2a setmana
Caqui
Smola de blat de
moro
Pollastre rostit amb
ceba i pebrot
Llesques de poma amb
suc de llimona
Arrs amb ceba,
tomquet i coliflor
Filet de salm al forn
amb enciam
Mel
Rosada a la planxa
amb enciam i
tomquet
Macednia
Compota de poma
amb suc de taronja
Pera
Truita a la francesa
amb enciam i
pastanaga ratllada
Llesques de poma
Crema de porro i
pastanaga
Smola de blat de
moro
Mandonguilles de
vedella a la jardinera
Mandarina
Rodanxes de taronja i
pltan
Escalivada (ceba,
pebrot i albergnia)
Rodanxes de taronja
i pltan
Mig mat
Pltan
Dinar
Berenar*
Sopar
Brou vegetal amb fideus i filet de llu amb verdures a la papillota. Pera
* s important garantir laportaci de fruita a les postres i, si no, cal oferir-la al berenar i a mig mat.
En cas que sinclogui un aliment proteic, com per exemple el pernil en el berenar, caldr reduir la quantitat de carn, peix i ou que se serveixi en el dinar i/o sopar.
23
24
La seguretat
i la higiene
en la preparaci
dels aliments
En el cas dels infants, constitueixen un grup de poblaci especialment sensible perqu, per una banda, el
seu sistema immunitari s immadur i, per tant, menys
capa de combatre qualsevol infecci o intoxicaci
causada per aliments alterats, i, per altra banda, el
seu pes s inferior al dun adult, per la qual cosa, petites quantitats dun producte alterat sn suficients per
causar trastorns importants en el seu estat de salut.
A ms, els aliments per a infants a vegades es trituren o trossegen, la qual cosa els fa ms susceptibles de deteriorar-se i ms accessibles als grmens.
Per aquests motius, els aliments shan de preparar
i manipular amb especial cura i condicions dhigiene estrictes.
Consells generals
dhigiene
Abans de comenar a preparar
els aliments...
Cal tenir present que els mateixos manipuladors
poden ser portadors de grmens i contaminar els
aliments per contacte amb les mans, mucoses o
qualsevol ferida a la pell. s per aix que, en la preparaci daliments per a infants, cal ser rigors a
lhora de rentar-se i assecar-se les mans, especialment desprs dhaver canviat bolquers, dhaver
anat al lavabo o dhaver tocat qualsevol objecte o
superfcie que pugui ser un punt de contaminaci.
Cal protegir-se les ferides, no tossir ni esternudar
sobre els aliments i, en cas de patir diarrees i dolors abdominals, s preferible delegar la preparaci
dels aliments a una persona sana.
Verifiqueu que les eines i les superfcies de treball estiguin netes i no representin un punt de contaminaci: els biberons han de netejar-se immediatament
desprs de cada utilitzaci amb sab i aigua calenta
abundant, i shan de canviar les tetines si es detecten escletxes que facilitin lacumulaci de brutcia.
Els ganivets han destar sempre nets i la batedora
sha dhaver netejat i assecat desprs de cada s.
Utilitzeu, sempre que us sigui possible, paper de cuina i eviteu ls deixugamans, ja que sovint acumulen grmens que poden transmetres als aliments.
Adquiriu els aliments en establiments autoritzats i
dels quals en constateu la higiene, lordre i la classificaci correcta dels diferents tipus daliments. Feu
servir bosses isotrmiques per als aliments congelats ( -18 C) i per als refrigerats (0-7 C) i comproveu que la temperatura sadequa a les indicacions
de cada producte.
25
Durant la preparaci
dels aliments...
En primer lloc, s important verificar que els aliments utilitzats es troben en perfecte estat de
conservaci: sense inflaments ni coloracions anormals i sense que hagin sobrepassat la data de caducitat indicada en letiquetatge.
26
Quan es tracta dun aliment congelat, cal descongelar-lo a temperatura de refrigeraci i mai a temperatura ambient. En cas que es tracti daliments
congelats casolanament, cal assegurar-se que la
congelaci hagi estat rpida (preferiblement en
congeladors independents o tipus combi) i que
sha marcat el producte amb la data de congelaci
a fi de controlar-ne el temps de conservaci.
Per als aliments que es couen o es reescalfen,
cal assegurar-se que assoleixen, com a mnim, la
temperatura de 65 C (la preparaci bull, fumeja o
laliment canvia de color en tot linterior), ja que s
la temperatura mnima de destrucci de la majoria
de grmens patgens.
Cal que desprs es deixin refredar per tal devitar
cremades.
Els aliments frescos que no han de rebre cap tractament trmic, com sn les amanides o les frui-
En finalitzar la preparaci
dels aliments...
s important que els aliments siguin consumits
durant les 2 hores posteriors a la preparaci. En
cas que no sigui possible, cal conservar-los en refrigeraci o en congelaci.
A lhora de conservar els aliments, cal evitar contaminacions encreuades amb altres aliments, per
la qual cosa, cal protegir-los i evitar que contactin
aliments de naturalesa diferent: carn amb peix,
productes crus amb productes cuinats o fruites,
verdures i ous amb qualsevol altre producte.
Quan lpat no es realitza en el mateix lloc on sha
preparat laliment, cal que aquest sigui traslladat en
recipients isotrmics que mantinguin el producte
suficientment calent o fred, segons de qu es tracti.
s important recordar que els infants ms petits
contnuament estan en contacte amb el terra i
amb tot tipus dobjectes, per la qual cosa, cal rentar-los les mans (o ajudar-los a fer-ho quan sn ms
grans) abans de menjar.
Aliments de risc
per als infants
No s convenient donar als nens carn, peix, marisc
i aliments a base dou que estiguin poc fets i que
shagin preparat amb molta antelaci, com tampoc
formatges poc curats elaborats amb llet crua, ja
que s possible que el procs trmic o de curaci
daquests aliments no hagi eliminat el risc de
presncia de bacteris patgens com la salmonella,
el campilobcter, la listria o lEscherichia coli.
Preparaci segura
de biberons
La llet en pols no s un aliment estril i, ocasionalment, pot contenir microorganismes en petites quantitats. A ms, la llet es pot contaminar amb una preparaci incorrecta. Per aix, shan de seguir aquests
passos per preparar els biberons amb seguretat:
1 Assegureu-vos que les mans i la superfcie de
treball estan netes.
2 Agafeu un biber net o esterilitzat.
Per a ms informaci, consulteu el fullet Consells per preparar el biber amb seguretat.
https://www.gencat.cat/salut/acsa/html/ca/dir3688/fulleto_bibero_ca.pdf
27
Bibliografia
- Academy of Nutrition and Dietetics. Position of the Academy
of Nutrition and Dietetics: Vegetarian Diets . J Acad Nutr Diet.
2009;109(7):1266-82.
- Agencia Espaola de Seguridad Alimentaria y Nutricin. Informe del Comit Cientfico de la Agencia Espaola de Seguridad
Alimentaria y Nutricin (AESAN) sobre el botulismo infantil.
Revista del Comit Cientfico de la AESAN. 2011; 14:9-26
- Agostoni C, Braegger C, Decsi T, Kolacek S, Koletzko B, Mihatsch W, et al; ESPGHAN Committee on Nutrition. Role
of Dietary Factors and Food Habits in the Development
of Childhood Obesity: A Commentary by the ESPGHAN
Committee on Nutrition. J Pediatr Gastroenterol Nutr.
2011;52(6):662-669.
28
29
30
- Moreno MA. Advice for patients. Breastfeeding as obesity prevention. Arch Pediatr Adolesc Med. 2011;165(8):772.
la Llet de Catalunya. Associaci Catalana dInfermeria. Alletament matern a les escoles bressol i llars dinfants, 2007.
- National Institute of Allergy and Infectious Diseases. Guidelines for the diagnosis and management of food allergy
in the United States: report of the NIAID-sponsored expert
panel. J Allergy Clin Immunol. 2010;126(6 Suppl):S1-58.
- van den Boom S, Kimber AC, Morgan JB. Nutritional composition of home-prepared baby meals in Madrid. Comparison
with commercial products in Spain and home-made meals in
England. Acta Paediatr. 1997;86(1):57-62.
- World Health Assembly. Infant and young child nutrition. [Eleventh plenary meeting. 9 May 1994. Agenda item 19:2.(1)(d)].
Geneva: WA; 1994.
- Sachs M. Baby-led weaning and current UK recommendations--are they compatible? Matern Child Nutr. 2011;7(1):1-2.
- Stang J, Loth KA. Parenting style and child feeding practices:
potential mitigating factors in the etiology of childhood obesity. J Am Diet Assoc. 2011;111(9):1301-5
- Szajewska H1, Shamir R, Chmielewska A, Piecik-Lech M, Auricchio R, Ivarsson A, Kolacek S, Koletzko S, Korponay-Szabo I,
Mearin ML, Ribes-Koninckx C,Troncone R; PREVENTCD Study
Group. Systematic review with meta-analysis: early infant feeding and coeliac disease - update 2015. Aliment Pharmacol
Ther. 2015;41(11):1038-54.
- The Academy Of Breastfeeding Medicine. Protocol #8: Human
milk storage information for home use for healthy full-term infants. 2004
- Trptic Generalitat de Catalunya. Societat Catalana de Pediatria. Federaci Catalana de Grups de Suport a la Lactncia
Materna. Iniciativa Hospital Amigo de los Nios. La Lliga de
Autores
Manera, Maria. Agncia de Salut Pblica de Catalunya.
Salvador, Gemma. Agncia de Salut Pblica de Catalunya.
Revisors/es
Asso, Laia. Pediatra. CAP Rambla. Mtua de Terrassa (Terrassa).
Babio, Nancy. Collegi de Dietistes-Nutricionistes de Catalunya.
Blanquer, Maria. Agncia de Salut Pblica de Catalunya.
Boira, Elena. Direcci General de Famlies. Departament de Treball, Afers Socials i Famlies.
Cabezas, Carmen. Agncia de Salut Pblica de Catalunya.
Castell, Conxa. Agncia de Salut Pblica de Catalunya.
Castell, Victria. Agncia de Salut Pblica de Catalunya.
Fernndez, Rosa. Agncia de Salut Pblica de Catalunya.
Gonzlez, Carlos. Pediatre. Gav Salut Familiar.
Ibarra, Montse. Infermera. Nutrici Peditrica. Mtua de Terrassa (Terrassa).
Knrr, Anna. Pediatra. CAP Vallcarca - Sant Gervasi (Barcelona).
Mir, Marta. Servei de Salut Pblica. Ajuntament de Barber del Valls.
Ortol, M. Eugnia. Societat Catalana de Pediatria.
Pedraza, Anna M. Associaci Catalana dInfermeria Peditrica.
Prats, Blanca. Agncia de Salut Pblica de Catalunya.
Ruiz, Luis. Pediatre. Gav Salut Familiar. Unitat de Lactncia Quirn Dexeus. CAP 17
de Setembre (El Prat de Llobregat).
Teixid, Anna. Pediatra. CAP Vallcarca - Sant Gervasi (Barcelona).
Vicente, Emilio. Agncia de Salut Pblica de Catalunya.
Equip de pediatria del CAP Llibertat (Reus).
Departament dEnsenyament. Generalitat de Catalunya.
Amb el suport de
Associaci Catalana dInfermeria Peditrica.
Collegi de Dietistes-Nutricionistes de Catalunya.
Departament dEnsenyament. Generalitat de Catalunya.
Departament de Treball, Afers Socials i Famlies.
Societat Catalana de Pediatria.
Agncia de Salut Pblica de Catalunya.
Recomanacions per a lalimentaci en la primera infncia (de 0 a 3 anys). Barcelona:
Editat per lAgncia de Salut Pblica de Catalunya. 2016
canalsalut.gencat.cat
Disseny: www.whads.com