Escolar Documentos
Profissional Documentos
Cultura Documentos
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
reculons = de recuolons
tel point que = talament que, de tant que, talamai ben que "Talament
que sacampron totes, e que, los uns aprs los autres o mai-que-mai
totes ensemble, metron sa pelha a la bugada." (G Therond); "talamai
ben que tustre lo flscol quavin agut la marrida ida de me fisar" (E
Teissier)
toi moi (ils ou elles se disputent de faon prolonge et la dispute
s'envenime) = carcanha-tus, carcanha-ieu (interj) "S'aqu dursse
encara un brieu, carcanha, tus ! carcanha ieu ! fo-m ! duna
paraula a lautra las causas aurin mau virat. " (G Therond)
toi, moi (mouvement de va et vient) = t tus t ieu
tout prix, toute force = mrt-e-fl; mrt a frt
verse (pleuvoir) = a flac (plure), a ranc, a ferrats "per repu ara plu
a flac... "
abaisser (s'), descendre = abroscar "De nvols suspenduts, empilonats,
enrmes, / Dau pus aut de l'airat abrscan drs lo su "
abandonn, oubli, non frquent = desanat, ada
abasourdi, ie = estabosit, -ida "Ms, prexemple! se quauquun
tombava de son naut, se iavin me estabosit e desvariat, aqus ra
ben lo vilh Constant." (G Therond)"Ms la clada estabosida, Es aqu
muda, estomacada" (Langlade)
abasourdir = estabordir, [astabordir], estabosir
abattoir = sagnador; escorjador, masl
abbatial, -le = abadenc, enca
abeille = abelha
abme = calavenc, bauris, tomple "jusqu'au fins fons dels tomples de
la mar"(Langlade)
abme (il y a un abme entre) = bla sca "i a una bla sca entre
Joan e Monsur Joan" (Prov.)
abm, cass engrunat "stre engrunat coma una vilha semau" (Expr.
Pop Clermont l'Hlt)
abmer. = ablasigar : accabler, anantir, abmer.
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
aiguille = agulha
aiguillon = ponchon (de bte venimeuse) fisson "Cauca que caucars
l'ega s'escarrabilha ..sens que sigue besonh dau ponchon, de la bilha "
aiguillonner = pnher, forsolejar "Aitant que ponhetz la bstia, aitant
camina. "(prov)
aiguis; taill en pices. = capusat
aiguiser = agusar
ail = alhet "Alhet e pan, repais de pasan, alhet e carn, repais de
richard. "(prov)
aile = ala
ail, e = alut, uda
aileron = aleta (sf)
ailes du moulin = velas dau molin
ailleurs = enquicm mai "la diva creatura esta per ara enquicm mai"
(Langlade)
aimable = aimable, alendrit, afrescadet, -eta (adj)
aimant = asimant
aime bien chatie bien (qui) = "Lo bon Dieus nos aima e nos ten de
cort." (Prov) "Lo bon Dieus nos aima e nos ten de cort." (Prov)
aimer = aimar; afeccionar
aine = rasic de cuissa; creisses (m pl) "aqu m'a enflambairat los
creisses"
ainsi = antau, coma ai
ainsi donc = aladonc "Aladonc, lo rc dau Pug de Sant-Lop, que se
quilha a quatre lgas e mija a vl daucl au nrd de Montpelhir,
sacaba tombant sus Sant-Matieu-de-Trevirs pr una rancareda
escalabrosa de 294 mtres dauada. " (E Teissier)
ainsi que = antau que "Dau caire dau nrd, antau que vos ai dich
totara, es d'a fons un barri de rc de cinquanta mtres dauada per lo
mens" (E Teissier)
air = aire
air (prendre l'), respirer, exhaler, suinter = espirar "tot espira en el
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
amaryllis = bragalon
amas = molon; (de pierres) claps, aclapassa (sf) "un estrle et naut
plans Onte se vei a bles rdols, D'aclapassas de rcs, de cdols "
(Langlade)
amas de ronces = brosss
amasser = acampar
ambage, atermoiement = alleloi
ambr = ambrenc
ambulance = ambulncia
me = arma, anma, armeta
me cheville au corps (avoir l') = "aver nu vidas coma los cats."
(Comparason populara clarmontesa)
amliorer = melhorar
amende ( Ste) = multa
amenuiser (s') = mainar "l'autra mitat plan plan maina e pui se
damora jota l'esquich frejs e lo bof de la mrt. " (Langlade)
amer = amargant "Que beu amargant Pt pas escopir do." (Prov)
amertume = amarum
ameuter = atropelar
ami = amic "A l'amic, lo segren, o lo regrt. "(prov)
ami (e) - petit (=amoureux-euse) = calinhaire, -ra; fringaire - ra
ami cher = ben vesiat "Gramecs ! ben vesiats, de vstra aimabla
prissa" (Langlade)
amical, affectueux = amists
amincir, devenir svelte = aprimar
amis (se faire des) = amigar
amis de nos amis sont nos amis (les) = "Quaima Martin Aima son
chin." (Prov)
ammoncellement dsordonn et htroclite = basacle "de gibir mrt
quante basacle" (Vivars)
ammoncellement, monceau = amontl "d'amontls de nu"
amnsique = desmemoriat
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
detrs
anxieusement = en ncias "davant totes los chins quesperavan en
ncias, lo dgo escullt lo mau-avengut de sa mission".
apaiser = apasimar; (calmer, adoucir) amaisar "la mar amaisada e
somesa"(Langlade)
apaiser (s'), s'adoucir = mansir, amansir "mansirn las bstias e las
gents"
apathie = apatia, canha
apercevoir de (s') = se mainar de "me maine qu'ai oblidat de te
respndre"
apercevoir; dcouvrir = desvistar, devistar
aphte = mau blanc, bresegas (fpl)
apiculteur = abelhaire
aplatir (s') = s'agremolir "los esclaus agremolits davant Cesar"
aplatir, craser = espofir, esclafar, espotir "ant s'espofir sus una pira"
(cnte de Joan de l'Ors)
aplomb (prendre son), demeurer en quilibre = aplombar (v.r.) "Diriatz
au premir cp que tmba Mai pauc-a-pauc mla et s'aplomba"
(Langlade)
apoge = cintra "lo sorelh de sa cintra a pres la davalada";"Lo sorelh
de sa cintra acaba l'enregada" (Langlade)
apostasier = descrestianar
apparatre, poindre au loin = ponchejar "lo cap de divessa (de la fada)
poncheja sus la Serrana" (Langlade)
appareil = aparelh
appareiller (une barque) = abarquilhar
apparemment = sai que
apparence = semblana, mina (sf) "A la crca d'un fruch que n'a res
que la mina Tal que gala, pinhon, dtol amar e tot clsc. "(Langlade)
apparition = apariment, espelison, espelida
apparition des toiles = estelament (Lydia X de R)
appartement = apartament
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm
25/07/2016 18:17
appartenir = apartner
appeau = cimbl, piull
appel, convocation, rveil = sonada; rampl "A son rampl avin
respondut" (Azem)
appeler = sonar
appeller (s') = apelar (s'), se dire "A ieu me dison Filibrt Duranc"
apptissant = friand, gosts "quauque filha frianda" (Dezeuze)
apptit = gana (sf) "ra pro en gana"; "aqu lo met en gana"; "il a bon
apptit"="a bn gargatet";elle a un apptit d'oiseau : "a una panolheta
(litt. petit estomac) de cardonilha" (Dezeuze)
appliqu, assidu = afeccionat, -ada
appliquer (s') = afinchar (s')
appliquer un remde = empegar un remdi "I ai empegat lo remdi,
pas mai." (G Therond)
appointer = aponchar, aponchelar "Aponchar de joncs amb una maa.
apprendre; apprendre connatre = aprene "Anem ! daut ! daut ! escala
! apren ton vesinat"
apprentis = aprendrs "sii ton umil aprendrs per la sabentari"
(dezeuze)
apprter, prparer = alestir
apprts = preparats "Ms en vesent aquel preparats La paura tota
vergonhosa, D'una veleta roginosa, Cobrs sa fcia, e, plorant, passa
lis" (Langlade)
apprivoiser = aprivadar "Una serpnassa aprivadada Se mu au torn de
son copet."
apprivoiser, attraper avec des graines = agranar "quau trobar l'estc
d'agranar quel bestiari?"
approbation = aprobacion
approcher = se sarrar (mieux que "aprochar") "Un aiai, un enlai la
finicion se sarra";"plan plan l'escuretat se sarra" (Langlade)
approcher, chercher aborder = acostairar
approfondir = aprigondir, prepondar
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
arnaque = baratari
arracher = desrabar; destrenar "Las ruscas tras se destrnan "
(Langlade)
arracher (un arbre) = arrancar "E dau brancum que n'escabassa, E de
l'aubram qu'arranca, estraa, Entendes pas los espets, lo aganh"
arracher son sommeil, son rve = se pallevar de sa sm, de son
pantais "de mon pantais me pallevre" (A. Roux)
arracher les ongles = desarpionar "emb mas doas manetas sarradas,
me desarpionave sans podre las pallevar" (E Teissier)
arrangement = acordament (sm)
arranger = renjar, enzengar, adobar, engimbrar "avin paur mas a la fin
tot s'adobt"
arranger = entolhar "veirs qu'es pas mau-aisit d'entolhar los affaires
un pauc coma se deu" (G Therond)
arranger, rparer = adobar
arrner = arrenar
arrt = restana (sf), pausa
arrt de bus ou de tram = davalador
arrte toi l = tanca t'aqu "Tanca t'aqu ! minhta : es l'estela polra La
que de son regard fissna nstra trra " (Langlade)
arrter = arrestar; tancar "Voltz arrestar un fl? Cargatz-i una femna
al cl. " (Prov); "La dana autanlu es tancada"(Langlade)
arrter (s') = aplantar (s')
arrter de = quitar de
arrire pays, horizon des collines = terral; ennaut "Matin clar, terral
escur, de plja au segur." ; "Tarral de nuch passa pas lo pug." (Prov)
arrimer = socar "soca lo ben"
arrivant sur (en) = en tombant "Aladonc, lo rc dau Pug de Sant-Lop,
que se quilha a quatre lgas e mija a vl daucl au nrd de
Montpelhir, sacaba tombant sus Sant-Matieu-de-Trevirs pr una
rancareda escalabrosa de 294 mtres dauada. " (E Teissier)
arriv (tre) = stre agandit "Son agandits au cp prche de la piucla
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm
25/07/2016 18:17
"
arrive = arribada; aventada (s.f.) "Degs sap pas son arribada, Coma
ne'n srt, coma es intrada"
arriver = arribar
arriver = gandir a (v. r.) "Es gandida just a la plaa Ont van
l'adrechar d'ara-estant";"Devrs enai d'ont es d'un virar d'ulh
gandida " (Langlade)
arriver aprs la bataille = Expr: "aprs la mrt, lo mtge"
arrondi = redonenc (lourd, obse) grevs, -assa "De lunh la frma
redonenca " (Langlade)
arrondir = rondelar
arrondir les angles = amoar los caires "Ms dau temps que los
esculptaires Bomban per amoar los caires"
arroser = asaigar, banhar
artichaut = archichau (gall.) (= carchfle)
article = article
articulation = desnosador (sm); ona "me sentisse als desnosadors que
danarii pas la borria" (A Guiraud); "D'onas, de mans,
escroquichadas "(Langlade)
articulation des doigts = nosl
artisan = mestieirau
Aruba = Aroba
ascenseur = ascensor
aspect primitif, brut, "caractres primitifs" = prima forma "Es lo sol
atanben que de la bstia ruda, Quita la prima frma a bles pauquetons
" (Langlade)
asperge = esprgol (pron. "sprgou")
aspirer = pompar "Que trra e mar a plen peitral, Pompan sas
brausentas rajadas, " (Langlade)
assaisonnement = adobum, saborada
assaisonnement pic = saussa de lop "A carn de chin saussa de lop."
(prov)
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
grands" (A Guiraud)
Australie = Australia
autant = aitant "Aitant csta ben batut que mau batut. "(prov)
autel = autar
authentique, franc, vrai = lime, -a (adj) "lo Felibritge demra lo lime
eretir de la pensada mistralenca" (Azem)
autobs = autobs
autocollant = pegasolet
automne = auton ; autonada
automobile = automobila
autoroute = autorota
autre chose = quicm mai "Ms l'autre, es quicm mai, qu'a dedins
la testa, Dau temps e de la mrt a desvirat lo talh." (Langlade)
Autriche = ustria
autruche = estruci
auvent = balet, soslupia (sf)
auxiliaire = segondari
avachi, mou, lche = afatrassit, -ida; fatrimla
avaler = envalar; s'engaubiar (Langlade)
avaler la pilule = envalar la pilula
avaler, engouler, gober = engolir, envalar, engulir, entripar "envalari
la capa de Sant Pire"; "Avin vitament envalat un talhon destofat
emb un bn cp de vin" ( G Therond)
avancer = avanar
avancer (un travail) = entanchar "una anla a ajustar a la cadena
distria ben entanchada pr nstres davancirs" (E Teissier)
avancer rien = aponchar pas un fus " E trn ! de se desconsolar,
aqus aponcha pas un fus ! " (G Therond); "De te negar taponchar
pas n fus, e i sers totjorn a temps" (G Therond)
avancer un travail, un ouvrage = entanchar
avant-garde, pionniers = primadirs (m pl) "Los primadirs dau fir
magistrals " (Langlade)
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
banc = banc
bande (de voleurs, de garnements) = banda (de raubaires, de
galapians)
band comme un arc = arquetat (peut s'appliquer des descriptions
rabelaisiennes)
bande de qqch. = veta
bande, troupe = cla, chorma, escarada
bander (avoir une rection) = coejar, far coalva, quilhar, verguejar
bandit = guss "sis res qu'un guss"
Bangladesh = Bangladsh
banlieue = banlga, forcia, barris
bannir = frabandir, bandir
banque = banca
banqueroute, faillite = quincanla
baptme (fte) = batejalhas (f. pl)
baptme (sacrement) = batisme
baptiser = batejar
baquet = semau, conca
baratin, paroles oiseuses = baranha (ARF)
barbacane = arquiira
Barbade = Barbados
barbares (les) = lo ferum "e pt ben ne'n venir de Cimbres, de Teutons,
amai tot lo ferum que la trra congra " (Langlade)
barbe = barba "Papirs parlan, barbas calan." (Prov)
barbecue = brasiira
barboter dans l'eau = chapotejar
barbouill = bochard (Langlade)
barbouiller = mascarar, chimarrar
barbu(e) qui a une grosse barbe (adj) = barbassit, -ida
baril = barrict, barrilh/barriu "Quand trna en abril prepara ton
barrilh." (Prov)
bariol, ray = vergat
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
bavette = bavarl/bavaru
baveux = bavaire
bant = badads
batitude = benurana
beau (avoir) = bu a (aver) "aurn bu a bofar sus l'ardenta calelha "
(trad: ils pourront bien souffler sur le flambeau ardent" (Langlade)
beau, belle = bu, bla
beaucoup = fra (pron. "fssa")
beaucoup (avoir) = plen (aver son ... de) "As ton plen d'enemics que te
fan rusta gurra " (Langlade)
beau-frre = conhat
Beaulieu = Beuluc
beaut = beutat, belesa, polidi
bb = manidet , enfantonet
becque = becada (sf); becatge (sm) "los aucls prenon son becatge"
becqueter = becar
bedaine = panolha
Bdarieux = Bedarrius
bedonnant = tripard, tripassut
ber = badar "Dins lo granit badan d'asclassas "
ber aux corneilles, tre bouche be = badar coma un agaon
bgayer = blesejar (blessejar); bretejar "sa lenga presque muda breteja
un parauls" (Langlade)
bgue = beds
bel enfant = belt
Blarga = Belarg
blement = belada (sf) "Ne'n ven, a blas fes de planhums, de beladas,
De siblaments de srp au luc de bresilhadas" (Langlade)
bler = bialar
belette = mostla
Belgique = Belgica
blier = parrt, aret "s'acapitan coma d'arets ferons, desterminats"
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
fai mestir)
Bessan = Bessan
bestioles (les) = lo bestialon "lo bestialon dau bsc e de las rasas"
(Dezeuze)
btail = bestiau
bte = bstia "Bstia me lavtz bailat, bstia vos lo rende." (Expr. Pop
Clermont l'Hlt)
bte sauvage = bestiassa fra "As ton plen d'enemics que te fan rusta
gurra / desempui l'insecton, a la bestiassa fra. " (Langlade)
btes froces = sauvatgina (sf) " la sauvatgina sorts orlanta de famina,
per s'apasturgar" (Langlade)
btise = bfia, stbogritge; (grosse btise) bestiassitge, bestiassada;
(btises, niaiserie) falorditge "los que dison pas res ms ne pensan pas
mens riscan pas de dire ges de bfias" (Azem); "E zo ! marmotiguent
de fadorlitges, totes la seguiguron. " (G Therond)
beuglant = bramads
beugler = bramar
beurk = b ! ; cavalisca, v. "qu'avalisca" O ! cavalisca ! qu'aqu's
laid (Langlade)
beurre = burre
bvue = cagada
biberon = gorgosson "beu a gorgosson plen" (Dezeuze)
bibliothque = bibliotca ; librir (sm, pron. "libi")
bicyclette = bicicleta
bidoche, viande abondante = carnassa
Bilorussie = Bielorussia
bien = ben "As ben fach"; "Argent fai pro mas ben passa tot. "(prov);
"Qua de ben, ne prd que na pas, ne ganha." (Prov)
bien aim = car vesiat "bu pas car vesiat " (Langlade)
bien au contraire = si-ben "l'accion se fai pas soncament emb de
mots, ms si-ben emb de personas e contra de personas" (Azm)
bien portant = galhard, -a; deglende, -a "stz totjorn fresca e galharda"
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
blottir = agromolir/agremolir
bluffer = alandar
bluter = barutar
blutoir ou bluteau = barutl
boeuf = buu (prononcer: byw) "Lo buu fa la granja E la manja."
(Prov)
bufs [firmament] = buus (los tres) "Maugrat Peperelet maugrat son
agulhada [los tres buus] rebalarin lo carri en fra la rodada" (malgr
Peperelet malgr son aiguillon [les trois taureux du firmament]
traneraient le char hors de l'ornire" (Langlade)
boire = beure; (lamper, siroter) chimar/chumar; pintar/pitar; boire un
verre: gimblar un veire "Beure coma un embut." (Comparason
populara clarmontesa); Expr: "aprs pichet beurem folheta" (="qui a
bu boira");"daquel temps fariam pas mau danar gimblarn veire;
dises pas coma ieu?" (G. Therond)
boire flots = canar
boire un coup, vider une bouteille = vojar folheta
bois (matriau) = bi (gall) rempl. par l'anc. bsc
bois (petite fort) = bsc; sauvage: devs "dins lo devs lo pus
sauvatge"
bois brler = lenha (sf) "i mostrt onte se teni la lenha," (G
Therond)
bois de construction = fusta "Margan de fustas dins la vena"
(Langlade)
bois de construction = fusta (sf) "Aver de biais coma una fusta."
(Comparason populara clarmontesa)
Boisseron (vill.) = Boisseron
boisson (sf) = abeure (sm)
bois-taillis de chnes-verts = eusiira (sf)
boite farine = fariniira
boiteuse = gambeleta
boiteux = gi; panard
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
(adj) "trai un agach siau sus la mar sema";"ont en temps siaud vesi
lusir l'autan"(Langlade)
calme (eau) = pausadissa (aiga)
calme plat = boncia "temps seren, boncia calhada" (Langlade)
calmer = amaisar, apasimar, metre de repaus; "calme-toi", esta-siau
"aquel veire de coc col amaisar te set"; "ms per los metre de
repaus Lafulhada crida: Estatz suaus!"(Favre); "Mors per requitar sa
raa e n'amaisar l'esprit dau mau" (Langlade)
calmer (se) = mainar "profitant d'un moment que lo borls mainava, se
mett sus un butaron" (G Therond)
Cambodge = Cambja
cambouis = cambi "a las mans negras de cambi"
Cambous (NDL) = Cambons
cambrer ses fesses pour attirer le regard = guinhar dau cuol; far lo
reguinu
Cameroun = Cameron
camion = camion
Campagnan = Campanhan
Campagne = Campanha
campagne = campanha
campagne sauvage = campstre " Rogeirla dau vspre: bu temps per
lo campstre." (Prov)
Camplong = Camplong
Canada = Canad
canaille = cacibralha, guss "te fises pas d'el, es un guss"
canal ou foss dirrigation. = robina
canalicule ou petit foss dirrigation. = robinet (sm)
canalisation = bornu (sm) "un bornu de brica mena l'aiga de la fnt"
canap (sige) = banqueta (f); radassir
canap, petit gteau d'aprtif = pastisson (sm)
canard = boi, rit
cancanire. = pachaquiira (adj.)
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
caravane = carravana
carburant = gasolina, carburant
carcasse, squelette = ossalha Abotatz ! Per qu'aqu finigue, Cau que
l'ossalha se rosigue, (Langlade)
caressant, clin,affectueux = manhags
caresse, propos clins = catimla (sf) "E zo ! marmotiguent de
catimlas, lacostairant, la nistant, l'alisant, se frelhant dela anfin,
totes la seguiguron. " (G Therond)
caresser = alisar, vesiadar
caresses (couvrir de) = catelar
carier (les dents) = s'apoiridir "a sas dents que sapoiridisson" (G
Therond)
carillon = (bruit du) trinhon; repiquet (F. d'Olivet)
Carlencas- Levas = Carlencs-e-Levs
carnage = chaple, atuament; chaplads
carnage, saccage = chaple "Se mstran emb de quieladas / Estralhs,
chaples, embosenadas, " ; "n'es davalat de caaires ferons / Qu'an fach
chaple de tot ce que cor, trepa e niuda " (Langlade)
carnassier = carnassir, -iira (adj) "Csta emb() lo goril, vivent la
mma vida, ferum e carnassir coma el per son manjar " (Langlade)
carnet = quasernet
carnier de chasseur = carnairl
carnivore = lvacarn "coma de chinasses qu'aquisson Los lobatirs sus
un lop lvacarn" (Langlade)
carr = cairat
carrire = peiriira
carrire de pierres. = peiriira
carrillonner = trinhonar
carte = mapa
cartilage = crocentla
cartilage = croncindla "Cau que l'ossalha se rosigue, Tendons e
croncidla, enfin" (Langlade)
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
cerveau = cervl
cervelle = tuca "Ms aqueste, au fins fons de sa tuca estequida,
S'atrba un picht moc que lo mena a somjar." (traduit: mais au fond
de sa cervelle borne de gant se trouve un petit lumignon qui l'amne
penser) (Langlade)
cesse (n'avoir pas eu de cesse de) = aver tengut de "nos an tengut de
repetir aquelas messrgas"(Azem)
c'est dire que = valent a dire que
chacun = cadun "Amic de cadun, amic de digs. "(prov)
chagrin (tre) = cranar "E lo trabalhador, la cara trista et fosca, Tot lo
temps vai cranant" (Langlade)
chagrin, inquitude. = lagui, carpin (sm); lanha (sf); marriment "Pui
es la vta de la dna A deman, laguis e maucr ! "(Langlade)
chane = cadena
chair = carna Emb las mans, a plena maissa Estripan nrvis, carna,
graissa (Langlade)
chair de poule (avoir la) = galinar, se galinar; (donner la chair de
poule) galinar la carn
chair ferme = moleds "lo moleds rogins dau cambajon s'rla de
blanc gras"
chair, viande = carn (sf)
chaire = cadiira (sf)
chaise = cadiira (sf)
chaise basse servant emmailloter les enfants = cadiira mudadoira
chaleur = calor
chaleur humide et touffante = caumanhs (sm)
chaleureux = calorent
chaloupe = negachin
chaloupe (avoir une dmarche) = cernilhar (v intr.); remenar lo cuol;
far lo reguinhu
chambardement = borrolament (Langlade)
chambre = cambra
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
comme une chatte (Max Roqueta); "A vilha cata joina rata. "(prov)
chatte, vulve = monifla (sf); iranhs (sm); bonheta (sf); mona (sf),
orsin (s.m.), pels (s.m.)
chattemite = catamiaula "una macarla amb son r de catamiaula
onchosa"
chaud = caud, cauda "ui fai caud";"aquesta es mai cauda qu'una
catla";"- Far caud, aurem sorelh. "
chaud (quartier) = bordelari (sf) "passa tot son temps dins las
bordelaris"
chaud lapin, coureur, libertin = vignahir, iira
chaude (rue) = carriira putassiira
chaudron = pairu "sauva lo pairu!" = sauve les meubles, vite le
pire, sauve qui peut!
chauds (frquenter les lieux) = bagassejar, rofianejar, s'agorrinir
chauffage d'appoint, chaufferette = caufap
chauffe-lit = escaufalich
chauffer = caufar
chaufferette, petit four pour maintenir un plat au chaud = fornelet
chaume, teule. = rastolh
chausse = cauada, peirada
chausser = sabatar
chaussons = batissons, sabatons
chaussure = sabaton; cauadura
chef = (tte) cap; (qui commande) cap-mstre
chef de groupe, surveillant, meneur = baile (sm) "Lo baile, orlant,
sarra los ponhs"
chemin = camin (pron. kam), dralhu
chemin carrossable, route = camin ferrat
chemin creux = camin fonzut, camin enfonzat
chemin de fer = camin de frre
chemin de traverse = travrsa
chemin dtourn, sentier de traverse = corcha
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
chevaucher = cavaucar
chevelure = cabeladura " [las cometas] rabinan en passant, caps,
neblosas facietas, Cabeladura d'r, e fugent, beluguetas" (Langlade)
chevet = cabe
chevet dglise = cabeau cabeau arcadat = chevet en arcades
(Dezeuze)
cheveu = peu (pron: pw; plur. peusses), cabel
cheville = cavilha
chvre = cabra
chvre ni chou (il n'est) = es ni tus ni vos (pron. "niteusnibous")
chevreau = cabrit
chvrefeuille = panta-costa
chvrefeuille feuilles odorifrantes = cabridla (sf)
chevron (dcoration d'uniforme) = brisca "briscas, crotz de gurra e
ribans"
chiche = avar, avars, sarra-piastras
chichis (faire des) = faire de cntes "Quun autre me la demande e,
bta, lase-forres se i fau tant de cntes!" (G Therond)
chicot = buc
chien = chin, can "Los cats fan pas de chins." (Prov)
chien de chasse = caairt
chien de garde, gros chien, mtin = chin de pargue; masts/mats
(occ.norm. "mastin")
chiendent = gramens
chiens (meute de) = chinareda
chiffe molle = patraca mla "los vins fosques fan d'un grs malhu
una mla patraca" (Dezeuze)
chiffon = pelha; estraa (s.fm.) "a ton costat soi pas qu'una pichta
pelha"; "Au pus frt, la pelha. "(prov)
chiffonner = amochonar
chiffonnier = pelhaire
chiffonnier ambulant = pelhart, pelharotaire "tota sa vida avi fach lo
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
cinma = cinem
cingler = pnher " grand Drags, es tus que ponhes dins lo siau ? "
(Langlade)
cinq = cinc
cintre, vote = corbe
circoncis = retalhat
circonfrence = circonferncia
circonstance = escasena, endevenguda "que dins aquelas escasenas
la fartalha a lo drech de rotlar" (G Thrond)
circuit, tour = rodat
circulaire (adj) = circular, -ra; rodat, -ada
circulation, trafic routier = traficatge "posicion de prumiira fra, ...
comandant doas dralhas de grand traficatge : lo camin de la mar e lo
carrau de las Cevenas" (E Teissier)
cirque = circ
ciseaux = talhants, cisus
ciste feuille de laurier = amoge, moge
citoyen = ciutadan
citronnelle = abelhana
civilisation = aborgaliment (fait de se civiliser); civilizacion
civiliser, policer = aborgalir
civilit, amabilit = borgaletat
claie = cleda
clair = clar, linde -a; cande, -a "L'aubre de macabu alanda Sa
brancadura linja et canda ";"una nuch canda" (Langlade)
clair, limpide = clarin, -ina "dins la lutz clarina"; "Sus los nvols
clarins, rebutant dins la baissa / De trelusents dardais retrasent a'na
raissa" (Langlade)
clairsemer, rarfier = clar (se faire) "Mai vai, mai se fan clars los
celstes tropls" (Langlade)
clameur = clamum, clamada; cri d'une foule: clamadissa "E dins l'aire
blau que tremla, De las clamadas de la cla, Fregina et lutz lo fuc
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
clou = clavl
clouer = clavelar, cavilhar
clovisse (coquillage) = arcli "son d'arclis dau canau" (expr, stoise)
clovisses (coquillage) = arclis
clown = bofons, amusaire, bofonaire, palhassa
clownerie = bofonada, bofonari
club changiste = club escambista; club rescambista
club splo = club espele
club, cercle d'amis = rodelet "los autres fan lo rodelet a lentorn de la
brasiira." (G Therond)
coaguler (se), cailler = se calhar
coasser = graular
coccinelle. = galineta (sf)
coccyx = coccix, s bertrand, quicairla
cochon = prc
cochonne = solharda
cochonnet = lec (tner lo), la ptanque tenir le cochonnet; fig. avoir
la parole.
cocktail fortement alcoolis, punch = brutlu
cocorico = cacarac
cocotte minute = glotona de pression
cocu, imbcile; coucou (oiseau); = coguol
coetera (et) = e qu sabe ieu "sant Marc ai i a son lion, sant Jan son
anhelon, Antni son porcl e de qu trn sabe ieu !... Mon chin vau tot
aquel bestiau." (G Therond)
coeur = cr; (petit): coret "Que cr non vei cr non dl." (Prov)
cur (de bon) = emb granda afeccion "Milta descaucelava emb
granda afeccion" (G Therond)
cur (de tout son) = d'anma e de coret "En quista dau grand tot,
que tant nos pertca, aqu qu'acotissem e d'anma e de coret "
(Langlade)
cur la fte = vam de festejar "Davans pariira basacada, De festejar
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
conduire = menar "es tu que menas l'aut, pui que sis lo sol
qu'agusse pas begut que d'aiga fresca"
conduit souterrain des eaux ou des laves = vena "Acipa lo secrt dau
diamant, vei la vena que davala tot drech de vrs lo fuc central"
(Langlade)
conduite = govrna "De ta govrna pren las arenas daut ! daut "
(traduit: assure tou de ta propre conduite) (Langlade)
confiance = fisa, fisana; "avoir confiance"=se fisar de "i fau pas pus
fisana, es un arlandir"
confiant, crdule = fisans, fiss
confire; gorger = confir "son co(n)fits d'orgulh"
confiture = confitura
conflit, dispute, bagarre, difficult, point d'achoppement et de
controverse (familier) = petaau "aqu lo petaau"
conformation = conformacion, estampadura
conformer = conformar "filha que non es rusada es mau conformada"
(Prov.)
confus, dcontenanc = moquet "tornt moquet a son ostau"
confusion = mescladissa, rambalhads
congestionner = clavar, endecar "lo freg lo clavari" (Dezeuze)
Congo = Cngo
conjecturer = amaginar (occ norm. imaginar)
conjonction = conjoncion
connaissable = conoissable "es pas pus de tot conoissabla " (Langlade)
connaissance (perdre) = prdre l'escrime "prd l'escrime" (Langlade)
connaisseur = assabentat
connatre = saupre, conisser
connivence, complicit = frairejacion "Aquela frairejacion que
conoissm entre manits" (Max Roqueta)
conqurir = conquistar
conqute = conquista
conseil = conselh "Los que dnan los conselhs Dnan pas las ajudas."
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm
25/07/2016 18:17
(Prov)
conseiller = conselhar "Que conselha Paga pas." (Prov)
conserver = servar
consolateur = consolador "sis un consolador per l'arma que s'agrs"
(Dezeuze)
consolation = sola "i vu portar de sola"; "Au monde n'i a pas ges de
sola que non si seguit d'un ails. "(prov)
consoler = solaar
consomption = marrana
conspuer = votar una agairada I cau votar una agairada." (G
Therond) = conspuons le d'importance
constater, avrer = avertadar
constitution physique = naturau (sm) "es d'un picht naturau"; "es d'un
frt naturau", pour faible contitution ou forte complexion
constructions en pierres, monuments = peirana
construire = bastir
consultation = consulta (sf) "Vos donar totas las consultas que vos
sern necessrias, e a gratis encara" (G Therond); "Vstra consulta es
pas finida"
consumer en exposant la chaleur = escaudar "lo fruch que lo sorelh
escauda e rima"
conte = cnte
contempteur = mespresador
contenir, remplir = caupre
content = regaudinat, content
content comme un pinson = content coma un Pirre
contentieux = contsta, contencis
conter = contar "Anar contar aqu a Plum." (Expr. Pop Clermont
l'Hlt)
contester = rebatre aquela podi pas se rebatre = celle-l ne pouvait
pas se contester.(Dezeuze)
continuer = contunhar; tner de "tenon de caminar" = ils continuent
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm
25/07/2016 18:17
marcher
contracter (un muscle, un objet) = arquetar "arquetam lo
botelh"="nous contractons le mollet" (Dezeuze)
contraindre, obliger = cogir "la lei que nos regs e que nos cogs"
contraire (au) = a lencontrari
contraire (qui veut toujours le) = reborsir, -iira (adj)
contre nature = (adj) desnaturat, -ada; (adv.) desnaturadament
contre-coup = repols
contre = pas; contrada "Es desrabat, caat de contrada en contrada,
D'aqu que n'a fach fin, emb aqu sans molar. " (Langlade)
contrefaire = degaunhar/desgaunhar
contre-jour = cntra-rais "la vese a cntra-rais"
contre-sens () = davant-darrirs
contresens total (faire un) = comprene j per bi "sai que degut
comprene j per bi"(G Therond)
contrle (prendre de) = s'apoderar de
contrler, dominer = amagestrar, mestrejar
contusion = macadura
convaincre = acertenar, faire ausir una rason """barraca ! iagut pas
plan de i faire ausir una reson."" (G Therond) "
convenir = abelir
convention = apontament
conversation = convrsa (causerie) charrada
convocation = sonada (sf)
convoi de transport = tregin
copain = companh
copain, copine (=amoureux, -se) = calinhaire, -ra; fringaire - ra
copeau. = retalh
coq = gal "Aqu ont es lo gal cau pas que la galina cante. "(prov)
coq (jeune), garon qui commence courtiser les filles = galichon
coq de grande taille (pj. ) = galastre
coque, coquille = cruvl
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm
25/07/2016 18:17
coquelet = galichon
coquemar, bouilloire anse = cocomar "e dins un cocomar finir la
sorneta"
coquet = avanl
coquet coma un bijou = recatat coma un anl "de lnga sa maire lo
teni recatat e prpre e coma un anl"
coquet, -te = fricaudet, -eta (adj)
coquetterie (acte frivole) = fadesa
coquillages (collier de) = torn de cauquilhum "Prta au cl, per tota
belesa, Un torn de cauquilhon de mar" (Langlade)
coquille = cauquilha
coquille damande ou de noix = cruvl "stre rond coma un cruvl "
(Expr. Pop Clermont l'Hlt)
coquin de sort = nom de mila (Langlade)
coquin, dgourdi = trochamand, -a
coquin, minable = rampelin "Pui arribt quatre o cinc clas De
rampelins e d'armanhlas" (Eugni Vians)
coquin, vaurien = cocarro se batin coma de cocarros =ils se
battaient comme des chiffoniers (F Dezeuze)
coquinet, -ette = caponet, -eta "ma caponeta de musa" (Chassary)
cor aux pieds = agacin
corbeau(x), choucas = corpats, (plur. asses)
corbeille = banaston, canastla, canastl "ne portt de plenas
canastlas", "de plens canastls"
corde = crda
corde de jonc = crda de jonquina
cordon = cordilh
cordonnier = sabatir , pegt; tira-linhu "mon grand ra tira-linhu"
(E Teissier); "Los cordonirs son los pus mal cauats." (Prov)
Core du Nord = Cora dau Nrd
Core du Sud = Cora dau Sud
corme; sorbe (plt) = srba
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm
25/07/2016 18:17
corne = bana
corneille = gralha, caucala
cornemuse = carlamusa
cornes (montrer les) = banejar "Banejar coma las cagaraulas quand
trna." (Comparason populara clarmontesa)
corniche rocheuse = cengle
cornouille = crnha
cornu (pr.); cocu (fig.) = banut, -uda
corps = cadavre
corps et me, de tout son tre = anma e de coret (d') "En quista dau
grand tot, que tant nos pertca, aqu qu'acotissem e d'anma e de
coret "
correction, rcle, drouille = sarcida
corridor = corredor, passada
corsage = jonhe, bombet
cortge = comitiva (sm), cortgi
cosmodrome = cosmodrma "i agut un comitiva numers"
cosmos = cosms
cossu, -e = monedat, -ada
Costa Rica = cr Csta Rica Costa Rica
costaud = calossut, garrut, verturis; me d'esclapa; me de batari
ct = costat, latz, caire "De totes los caires fan giba" (Langlade)
ct (de l'autre ct =) = delai "Veses aquela montanha? Es delai que
te cau anar"
cte (mer) = csta (de mar)
cte cte avec = csta amb "Csta emb() lo goril, vivent la mma
vida, ferum e carnassir coma el per son manjar " (Langlade)
cte cte, de concert = tca a tca " avm () rasejat los tres reis
que se'n van tca a tca" (Langlade)
ct de () = cntra de "Cntra dels jaces terrassats" (Langlade)
Cote d'Ivoire = Csta d'Evri
coteau = truc, pug, auura
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
coule = rajada "Que trra e mar a plen peitral, Pompan sas brausentas
rajadas, " (Langlade)
couler = rajar
couler (navire) = fonsar, s'aprefondir
couler (se remettre ) = adosilhar (s')
couler dans = lampar "Ai, coma (aquel pontichet de lum) fusa e lampa
una alenada aurosa " (Langlade)
couleur = color
couleurs (faire voir de toutes les) = far veire de totas "Aquela gara
me na fach veire de totas desempui vint-e-cinc ans que siam
ensemble. " (G Therond)
couloir = corredor, passada
coup = cp
coup de couteau = cotelada
coup de pied = pautau
coup de poing, empltre, giffle = emplastre
coup de tonnerre = espet dau trn (Langlade)
coup de vent = cp de temps (Langlade)
coup d'il = guinhada (Langlade)
coup double refaire, qui ne compte pas = remchi ; expr: "A
remchis", selon Pastre rapprocher de la locution latine a remotis
lcart
coup dur = fotrau
coup, heurt, choc, = tust "de tust de rca cntra rc " (Langlade)
coup, horion = petaau
coupable = fautible, colpable "Pasmens degs aust pas levar lenga
tant totes se sentissin fautibles dau mme pecat." (G Therond)
couper = copar
couper petits morceaux = acapolar
couper la pointe de quelque chose, laguer, dcapiter = escabassar
"Per sant Frocand de febrir escabassa ton ametlir." (Prov)
couper les cheveux en quatre = cabelhejar ("kabilitj")
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
dchoir = descaire
dclamer = debatelar "debatelaves que totes an dich o dirn"
(Dezeuze)
dcliner (soleil) = tirar vrs lo cochant "s'avist que lo sorelh penjava
pro vers lo cochant" (G Therond)
dcoiffer (fig) = far sautar lo peu
dcoller, quitter la terre = prdre trra " ia ! la tsta prd trra "
(Langlade)
dcollet = despapachat
dcontenanc = moquet, entreprs; (impuissant) cort e cort "Grimpa lo
Canig ms tre qu'au suc arriba () s'atrba cort e cort " (Langlade)
dcontenancer = destombar; degaunhar
dcontracter = destner "lo gaug de se destner dins sa sm"
(Langlade)
dconvenue = estamina
dcourag = maucorat; (coeur) desmaucorat, -ada (adj)
"desmaucorada per lo vle que se dreia, Entre ela e l'avenir, entre ela
e lo passat. " (Langlade)
dcouverte = trba (f)
dcouvrir = descobrir, destoscar, dessobtar "Cristu Colomb dessobtt
l'America"
dcouvrir la gorge = despapachar
dcouvrir, apercevoir = devistar (surprendre) : acipar "A la trra se'n
pren per acipar la jaa Dau Cifr, creator, lo rei dels elements ";"Acipa
lo sicrs dau diamant, vei la vena que davala tot drech de vrs lo fuc
central" (Langlade)
dcrpi = carcavilh
dcrpitude, vieillesse = vielhum
dcrocher = despenjar
ddaigner, abandonner = despresar (v tr)
ddaigneux, dgot = mespress; refastigs, osa; refastinhs, osa;
(boudeur): fonhs, -osa
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm
25/07/2016 18:17
dedans = dedins
ddire, changer d'avis = desdire "que refusa musa, bardt lo que
desditz"
ddommager = requitar
desse = dieussa, diva, divessa "De la divessa aqu la paraula s'arrsta
" (Langlade)
dfaillance = moriment, vanesa
dfaire de ses rebuts = desbaratar
dfaite (infliger une) = ficar un lec
dfaite humiliante = mca "Disi : vas veire quanta mca" (Eugni
Vians); expr. "stre de mca", tre le perdant
dfaut () = a fauta de "A fauta de buu m fai laurar l'ase"(prov)
dfendre, protger = aparar
dfrence empresse = onestetat alarganta
dficient, criticable = fautible
dfigurer = descarar
dfil = (dans la rue) passacarriiras
dfil, tranche = talhada "Avant ! dins la trra rausada, Los mes
cavan 'na talhada " (Langlade)
dform = desconfrme (Langlade)
dform de concavits, bossel = enclotit, -ida (adj) "stre enclotit
coma un vilh pairl." (Expr. Pop Clermont l'Hlt)
dform, e = desconfrme , -a
dfricher = desenermassir
dgaine, allure = biais, faion
dgainer = desforrelar "desforrelron sas espasas"
dgt, destruction, dchet = estralh, clsces (pron. klsses) "Se
mstran emb de quieladas / Estralhs, chaples, embosenadas, "
(Langlade)
dgts = auvaris, chapladissa "Sus trra ! ai ! quanta chapladissa ";"La
(mar) maugrat quauques auvaris, lecava los barris (dau volcan)"
(Langlade) (Langlade)
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
(adj),finaudl, refastinhs
dlinquant = cacibralha, maufars
dliquescent, ente = molenc, -ca
dlirant = (1) qui dlire: delirant; (2) trs farfelu, absurde:
destimborlat, -ada
dlire = delirana (sf)
dlirer = parlar de tsta son malur lo fai parlar de tsta = son
malheur le fait dlirer (Max Roqueta).
dlivrer = desliurar
dlur, adroit = alurat, lurat, lutrat, disavrt "los mes son pro
disavrts" (A. Glaize)
dlure = morrefretada, nas en l'r, afiscada
dmailloter = destropar
demain = deman "Deman portar son pan."(prov); "Aqu's lo deman
de Simonet"(prov)
dmancher (fig. dtraquer) = demargar "Corrir coma un demargat."
(Comparason populara clarmontesa)
demande = demanda "Faire la demanda amai la responsa coma lo
curat de Clans"
dmangeaison (sf) = prus, prusiment, prusor, prusitge, prusineta una
prusineta dins la rastl de lesquina.; "Veja lo coma ai davala, Emb
lo prutz d'una cavala" (Langlade)
dmangeaison, envie, libido = prus (Langlade)
dmanger = graumilhar, far graumilhet; prusir "Que se grata onte i
pruss fai pas trt a sos vesins." (Prov)
dmarche individuelle = anament individual
dmarrer, commencer = se metre en branle
dmasquer, dnoncer, dvoiler, rvler = descelar "ara sis descelat
destruci d'univrs / ton trne de congla, ton tenebrs empri / n'an pas
ges de poder qu'au pas dau cementri " (Langlade)
dmembrer, brancher = espalancar
dmnager = mudar los catons
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
ds lors = de l'ora-en lai "de l'ora-en lai res se devista " (Langlade)
ds maintenant = d'aquela ora enlai "E d'aquela ora enlai, la gurra es
declarada " (Langlade)
ds que = entre, entre que
dsagrable, dplaisant = mauplasent
dsagrgation = desagriada / desagregada "Tras el lo belugat la polsa
congreada Per lo flagelament e la desagregada Se mu, rondla a
boldre, au drech o dau gals. " (Langlade)
dsagrment, dplaisir, contrarit = desaguici
dsanchanter = aborrir
dsaronner = desenselar
dsargent = desferrat
dsastre = desastre, (ton plaisant) cagada; (deuil) eiglari
descendre = davalar ; endavalar (s'); (s'abaisser) abroscar "lo rei
s'endavalar de son castl" (Tourtoulon); "De nvols suspenduts,
empilonats, enrmes, / Dau pus aut de l'airat abrscan drs lo su "
(Langlade)
descendre (abattre d'un coup de feu) = desquilhar, davalar
descente = davalada "Cal anar doament a las davaladas."(prov)
dsemplir = esclafir
dsquilibre = descomps
dsert (s.m) = desrt , (terre en friche) erms
dsert, solitaire, inhabit (adj) = sauverts
dsert, abandonn = desanat, -ada
dsesprer = despotentar "lo paure Jant se despotentava"
dshabiller, dpouiller = desfardar
dshabituer = destranhar
dshriter = annegar
dsigner une personne, voir qui l'honneur = revesir "e non anetz vos
querelar per revesir quau deu parlar " (Favre);
dsillusion = desenlusida; desenlusiment
dsillusionner = aborrir
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
un nap"
dtritus = bordifalhas/bordufalhas
dtritus boueux d'un cours d'eau = rasteganha/rastaganha
dtroit = destrech (sm)
dtromper = desenganar
dtruire (se), diparatre, prir = estraar (s') "Car n'es pus que matira e
tot s'estraar." (Langlade)
dtruire, triper = escarnir "lAgla tedesca, mostrosament gratificada
dun parelh de tstas coma sun bec i bastava pas per escarnir tot a son
entorn"
deuil, douleur = du, marriment "Aprs lo du, fls se fan savis. "
(prov)
deux = dos, doas (pron. : dous, dos) NB: le digraphe "oa" se prononce
"o" Mtp et en Provence
deux ou trois = un parelh de "son fra? -n, son pas qu'un parelh"
dvaler (les escaliers) = rotlar
devancier, prdcesseur, anctre = desavancir, -iira "Los terribles
gigants, vstres desavancirs" (Langlade)
devant = davant
devanture = davantura, taulir
dvastateur = devastaire
devenir = venir, devenir, arribar "un estudiant qu'espra arribar
professor" (Dezeuze)
devenir fou, perdre la tte, dtraquer = destimborlar
devenir plan = aplanir (s') "D'a fons au bot daquela rancareda,
batejada de Montferrand la crsta saplans coma una aireta." (E
Teissier)
dvergonde = desvergonhada, sacamanda, corrila, pelligosta,
friponassa, descabestrada, mandrolha
dverser, se vider = desbondar; desmarar (Alibert: desmarrar=vider
l'auge d'un moulin) "D'autres cps, plan planet coma se sa pensada,
Penequeja e pui, zo, desbonda sus los pts" (Langlade)
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
disparescut" (Langlade)
dire = dire; "dire non", "dire de n"
dire (familier) = faire; venir " Chaval ! deu ben stre grs, ven
Cocomla, quand Tisana es partit, quencara sigue pas cuch ?"
directement, en ligne droite = au drech "Tras el lo belugat la polsa
congreada Per lo flagelament e la desagregada Se mu, rondla a
boldre, au drech o dau gals. "
direction = direccion, dreiciira, endrechiira
direction du soleil couchant = tremont (Langlade)
directive (sf) = reglet "lo reglet dau ministre"; "lo reglet d'accion de
seguir" (Azem)
dirigeant = bailejaire
discernement, jugeotte = destriament
discerner = destriar
discipline, rgle, ordre = reglet ten son ostau au reglet = elle tient sa
maison en rgle, en ordre.; "au reglet franchimand, monsurs los
occitans";"nstra armada marcha pas a aquel reglet"
discorde = bisqurla; discrdia
discours, prche = parlament; (prche) : predicada (sf) "Vai ti faire una
predicada ? " (Langlade)
discussion, conversation, bavardage = charra; discutida
discuter = contestar
disette = caresti
disloqu comme un pantin, djet. = deglesit, ida/deglesit, _ida
(Dezeuze: Sovenirs denfana I)
disloqu, -e = floquejat, -ada "sos crses floquejats, retorcits,
desconfrmes" (Langlade)
disloquer = floquejar, desglesir
disparatre = esternir, disparisser, s'avalir, se sobrar "un cp sa vertut
esternida" ; "Ms, grcia a mon poder lo mistri se sbra" (Langlade)
disparatre comme par enchantement, ni vu ni connu = passar per
malhas; se prdre entre mans e margas " I demort per lo mens una
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm
25/07/2016 18:17
mesada e, quand sortigut, garit da-fons, son mau de nas agut passat
per malha. Coma aqus ieu que vos o dise." (G Therond)
disparatre, se dtruire, prir = estraar (s') "Car n'es pus que matira e
tot s'estraar." (Langlade)
dispers = escampilhat, -ada; escartairat, -ada
disperser = escampilhar (se): s'avalir, s'estralhar; (se rpandre) :
s'espaar "Pui la codrilhada esmoguda Dins las aforsts s'avals.
";"Lo tropelet testard fugiri la pargada e dins l'immens apais s'avaliri
benlu "; "Adonc tota l'animaudalha, A travrs camps, corrs,
s'estralha"; "Tot aqu se magena aqu, pui, zo ! s'espaa, a tusta
brnha" (Langlade)
dispersion = escampilhament
disponible = a posita "l'avtz a posita, prenguetz lo quand volretz"
dispos = deglende
disposer, prparer = amodar
disposition (prendre ses pour qqch) = s'amodar
dispute = contsta, garrolha
disputer (se) = se bestirar; se capinhar "Sans [l'estla polara] los tres
buus se bestirarin lu" (Langlade)
disputes = rena fugirn la rena e la tissa (ARF)
dissemblable = desparir
dissimulation = fenhiment
dissimuler = escondre, amagar "Pecat amagat es mig perdonat."
(Prov)
dissiper, parpiller = escabolhar "Los veles dau passat se son
escabolhats" (Langlade)
dissiper, gter, gaspiller = degalhar
distinguer (se), se sparer = rebors (faire lo) "mai vai, fai lo rebors dau
que mai i revrta entre l'animaudalha " (Langlade)
distrait = distrach, -acha
divaguer en parlant ou en mdisant = desparlar
divertissement festif = ria "i aur dana e ria"
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm
25/07/2016 18:17
divin, ine = dieu, -iva (adj); divin, -ina; diusenc, -enca "la diva
creatura esta per ara enquicm mai" (Langlade)
diviser = devesir, despartir
divulguer, tremper la soupe; assener une nouvelle = escutlar (pron.
"escullar")
dix = dtz (pron. "dech")
dix-huit = dtz-e-uch (pron. "dtchyotch") expressions: far dtz-euch = faire mille gestes (Despuech-Sage); metre en dtz-e-uch:
mettre le dsordre
Djibouti = Jiboti
docile = domtge, -tja, manu/manl, -la
dodo, sommeil en langage enfantin = sm-sm "fastz vstre smsm"
dodu, potel,moelleux = moflut, -uda, mofle, moflet
doigt = det
doigt (mesure de longueur) = det "Que na un det ne vl una cana."
(Prov)
dolance, plainte = dolena
dolances, plaintes, jrmiades; arguments. = plentis e mentis
doline = st (sm)
dolomie ruiniforme des causses = roquet (s.m.)
dominateur = regidor, -oira; emperads, -issa "mai frt que la fra
emperadissa"
domination = senhoritge
dominer = senhorejar, sobrar (F. d'Olivet)
dominical, fri = dimenjau "lo matin dels jorns dimenjaus"
Dominique (prnom) = Domenge (diminutif: Menjolet)
Dominique (le des Carabes) = Dominica
dommage (interj.) = pecaire
dommage (s.m.) = daumatge "es daumatge que" ou mieux: "es de
plnher que"
dommage (sans) = sens auvari "franquir sens auvari aquela passa"
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm
25/07/2016 18:17
(Azem)
dompter, adoucir = amansir
dompter, dominer = domdar, sobrar
don = don
donateur = bailaire
donner = donar, bailar, balhar
donner quelqu'un la rputation de = faire (+ nom + adj.) "Monsur
Chaplatot, que lo fan tant e tant entendut, demra perquinaic" (G
Therond)
donner la chair de poule = galinar "aquel crit galina la carn"
donner une leon, battre = ficar un lec
donner, offrir, tendre, servir, prsenter = porgir "nos porgs coma lo
racinum delembrat de nstra parentla animala e mai terrenala" (Max
Roqueta)
dorade rose, pageot (sparus erythrius) = pagl
dorades jeunes (poissons) = sauquenas
dor = aurin, rossl, daurat, endaurat "A vilha mula mrs daurat. "
(prov) (Langlade)
dornavant, dsormais = d'ara-estant "Es gandida just a la plaa Ont
van l'adrechar d'ara-estant"
dorer au soleil, fainanter = acanhardir (s'); se sorelhar coma las
angrlas "stre acanhardit coma un chin." (Comparason populara
clarmontesa)
dorloter = acocolar, minhardejar
dorloter, entourer de soins. = tintorlar
dormir = dormir
dortoir = dormitri
dos = esquina, carrastl
dos (sur le) = d'esquinas
dose (en avoir sa) = n'aver son sadol, n'aver un vmit
dot = verquiira
doucetre = docins
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
bn brieu s'entreregardron"(Vivars)
changisme = escambisme, rescambisme
changiste = escambista, rescambista
chantillon = taston; (Alibert recommande: "escapolon")
chappatoire = sortidor
chapper = escapar; descapar "i descapt dins lo rambalh" = il leur
chappa au milieu du trouble
chapper en courant = acorsar (s') "Dins los carraus perduts que
dralhan las cometas S'acorsant de l'escur, per baisar lo sorelh "
charde = busca
chauder = escaudejar (Langlade)
chauff, -e = encalorat, -ada "l'aiga encalorada"
chance = escasena
chec = quinquinla; (fam) cagada; (fiasco) mau-avengut "aquela
operacion es una brava cagada"; "davant totes los chins quesperavan
en ncias, lo dgo escullt lo mau-avengut de sa mission". (Langlade)
chelonns = instena istena (d') [=d'estanta estana] "Quitant aiai
per sovenena Quauques estanhs d'instena istena Ont van trevar los
mostres palusencs" (Langlade)
cheveau = escanha, escavl "Sap los st sens, conois los fluides, maja
escanha qu'encencha, mu e fai d'aqueste mond un crps" (Langlade)
chevel, "extrme" = (en dsordre) escarabolhs, osa (adj.)
(=effrn): descabestrat, -ada; ("extrme") estreminat, -ada "de
paraulas escarabolhosas" ; "e, benlu,(la viratra) seri travirada,
Sans la rufga estreminada, Que d'en pus frt repren e la bands"
chine, dos = esquina, carrastl
cho = resson, ec
choppe = botigon (sm)
chouer (1), ne pas russir = mancar; maubastar "las jalosis an fach
maubastar nstra nacion" (Tortolon).
chouer (s') (2) = s' encalar, s'engravar
clabousser = esposcar
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
crire = escriure
crire la craie. = criar
crouler (s') = s'engrunar; s'endavalar; se desgrunar; s'escroquichar
"son raive que s'engruna"; "tot au fin fons dels gorgs vai-ti
s'escroquichar? " ; "diriatz de monts que s'endavalan" (Langlade)
cu (blason) = escut (blason)
cuelle, couvert, plat = escudla "A la casa de Peironla, cadun i a son
escudla. "(prov)
cul, -e = engarronat, -ada "sas btas engarronadas"
cumant = grumejant, -a
cume = gruma
cume lgre = grumla
cumer = grumejar, sabonejar, barbarilhar "barbarilha coma un chin
enrabiat" (Langlade)
cumeux = grums; grumejant; ( Ste) escrums, -osa "lu, dins las
tinas grumejantas, la frucha, en bolhiguent, far lo vin novl
(dezeuze)
cureuil = esquirl
curie = estable (s.m.) "lo chival es pressat de tornar, sents l'estable";
"Quand lo chival ses enanat de lestable Es pas besonh de barrar la
prta." (Prov)
cuyre = escudiira
effacer = escrafar (occ norm: escafar)
effar = esglariat, palaficat
effmin = efeminat, afemelit, joanfemna, femnasson
effervescence, agitation, pagaille = rebalads "Enc dels chins sustot,
iagut un rebalads dau trn."
effet = efich
effil (adj) = prim
effiler = aprimar
effilocher (s') = fiussejar (Dezeuze: Sovenirs denfana I) (Langlade)
effleurer = floretejar, rasejar; (frler) : fregar, florejar; (tangenter,
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
"Es gandida just a la plaa Ont van l'adrechar d'ara-estant";" Cau que
s'adrche sus son sti" ); "E tot en s'enauant sa cara s'encolora De rais
esbleugissents que res ne dessanflora Car gisclan dau fogau etrne e
lumins" "Ont bocejavan de costiiras "; (Langlade)
lever, nourrir = abarir
lite = tria
ellbore = marsoire
loign, e = alunhtat, -tada "se n'ant brear son tristum sus de mars
aluonhtadas"
loigner (s'), prendre le large = s'alargar "S'alarguron tot
renegant/Lun a ponent, l'autre a levant"
loigner, chasser = escavartar
loquent = (un peu ironique) lengut
luder une question = forviar una question
maill = mirgalhat (Langlade)
manation = envaporat (sm)
masculer = desmasclar
embalage = embals
emballer (un paquet) = plegar "vos plgue lo paquet?"
embarquer = embarcar
embarquer, enfermer dans un sac ou un rcipient = embiaar
embarras = rambalh
embarrassant = rambalhs
embarrass par un problme = embanastat, -ada
embarrass, emprunt = patet, empedegat "amai qu'es pas patet"
embarrasser dans les ronces = enronzar
embaum = redolent
embellir = alisar, embelinar (ARF); encapar ("ncats"), apolidir
embellir un rcit, pratiquer l'hyperbole = donar bla "t, veja, me la
donatz bla, sufs de metre una candla"(A Guiraud)
emberlificot = revolumat, entortivilhat "revolumat coma un cantl de
fiu.." (Comparason populara clarmontesa)
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
en effet = d'efich
en faire accroire = assimbelar
en haut = amont
en pices (mettre en) = metre en dtz-e-uch
en roulant = de rotle
en ruines = arronat, -ada "Nos atrobarem dins una oreta sus un carrau
que sesperlnga au p dau truc onte sauboran las torres aronadas. (E
Teissier) (Langlade)
en se tournant vers en arrire = cap-reire
en train de = a fiu de, en vam de "soi a fiu", je suis en train; "i, es en
vam de dire, d'anhls antau sen tua pas trtze a la dotzena. " (G
Therond)
en veux tu en voil = ne vls, aqu n'as; ne'n vls veja-n'aqu, a para la
saca
encadrement, cadre = encastre (sm)
encan = inquant
en-cas, collation frugale = estanilha (sf)
encens = encs "Segon las gents, los encs." (Prov)
encensoir = encensir (Langlade)
encercler,entourer = envoutar (prononcer n-bw-t) "tsta qu'una
criniira envuta ";"(l'ombra) que de la valonada Escalabra los pugs,
los envuta e cobrs"
enchaner = encadenar
enchant = enfadat, -ada
enchantement = enfadada (sf); "par enchantement" : per mascari
enchanter = embelinar
enchsser = encastrar
enchre au rabais = mensdicha
enchevtrement (pr.); embarras (fig.), mle = embolh
enclos = enclaus
enclos autour d'une ferme = masada
enclos, parc a bestiaux = claus, pargada "Lo tropelet testard fugiri la
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
conoissm"
enfant gros et rjoui = bofarl
enfantillage = enfantolitge
enfer = infrn/enfrn
enferm comme dans une grotte ou un caveau = encafornat, -ada
lm es encafornat coma de pinhons dins una pinha.
enferm, recouvert. = acatat, -ada
enfermer l'troit = estrechir "la tentacion de nos estrechir entre las
parets d'una capeleta"
enfivr = febrs "amaisar la set de sa boca febrosa" (Dezeuze)
enfiler = engulhar (Langlade)
enfin, pour ainsi dire = coma quicm "Coma quicm sans tirar lnga,
Sus los trols enfin s'alnga"
enflamm = alucat, -ada "La bla profetessa s'arrsta, extasiada e los
ulhs alucats targa amont, en amont"
enflammer = embrandar, enflambairar; (fig.) afiscar
enfler = uflar, se bodenflar; se coflar, se bofigar "i espeligut sus lo nas
una espcia de botonet, dabrd ni tus ni vos, ms que pui suflt,
suflt sans ime " (Therond)
enflure = bodenflitge (sm), bocrla (sf)
enfonc = burgat, -ada (adj)
enfoncer (s') = enfurgar (s') "l'enfanton s'enfurgut dins lo liechet que
la bna i avi caufat" (Langlade)
enfoncer en tournoyant (s') = envisar (s') (Langlade)
enfoncer un manche ou une barre mine = margar "Margan de fustas
dins la vena"
enfourner = enfornar "A l'enfornar se pren lo pan cornut"(prov)
enfuir (s') = s'enfugir; s'entraular; (en courant) s'encorrir
"vos'ncorrisstz coma de lbres" (E Vivars) (Langlade)
engager (s') dans une voie = engulhar (v tr)
engelure ; (fig.) cuite. = sidola
engendrer = congrear
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
s'engaugilhar
entirement = cap e tot; ( Ste) a bl estrs
entonner un chant, chanter = encanar encanar una canon = entonner
une chanson. Se dit aussi d'un hymne,d'un refrain, d'un slogan;
"encanron la Coupo Santo"; "an encanat sus milanta tons sa legenda"
(Azem)
entonnoir = embut
entonnoir crev = embut englotit "rasonas coma un embut englotit"
entortill, -e = entortivilhat, anelat, -ada; revolumat "Las banas en
avant, la coassa anelada Lo crp espectacls d'escatas tot cobrt "
(Langlade); "stre revolumat coma un cantl de fiu.." (Comparason
populara clarmontesa)
entortiller, enrouler en dsordre = entortivilhar "sents s'entortivilhar
dins sas venas los fregs colbres de la mrt" (Azma)
entour = entorn
entourer = rodar; envoutar ("nbowt"), cenchar, encenchar "rodant
una urna antica" (Lydia X de R); "lo cloquir cenchat de girondlas";
"una revolumada de prlas de diamant l'envuta e lo segus" ; ;"tsta
qu'una criniira envuta ";"(l'ombra) que de la valonada Escalabra los
pugs, los envuta e cobrs" ; "Sap los st sens, conois los fluides,
maja escanha qu'encencha, mu e fai d'aqueste mond un crps"
(Langlade)
entourer de plusieurs tours = entortilhar "l'entortilharem d'una
crda"="nous l'entourerons d'un cable" (Dezeuze)
entourer d'un cordon, d'un ruban = cordilhar (Langlade)
entrailles, viscres = ventralha, meginas (f pl); bolnada (sf); bolzada
(sf) "s'entrauca fins a la bolnada (dau srre)"=il descend jusqu'aux
entrailles de la montagne ; Au morre la sangarinada Forfolhan fins a la
bolzada.
entrain, vaillance = enavans
entraner, trainer derrire soi, entrainer dans son mouvement =
enrebalar (var.: enrabalar, enravalar) "l'aiga l'enrabalt au Rse"
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm
25/07/2016 18:17
(Langlade)
entraver = entravar, entramblar ; entrepachar "Un pauc pus lunh dins
la planassa, Lo flume entrepachat s'espaa"
entraves (f.pl) = enfrris (m.pl.)
entre = entre
entre jambes, prine = forcadura, entrecuissas (Langlade)
entre les (+ plur) = entre lo (+ sing) "entre lo feuse-aubre "= entre les
fougres arborescentes
entrebaill, -e = badir, -iira (Langlade)
entrecouper = entretalhar, enterrompre ; entrecopar "Chut ! vai parlar.
De fes d'una vtz afectada / rusta, s'entrecopant e bracejant los mts "
entre = intrada
entrefaites = entremijas "dins aquelas entremijas vengut la fsta de
Sant Martin" (Langlade)
entrefaites (sur ces) = dins aquela entremija ; entrament/entrement
"Dins aquela entremija un bateire estrangir /desbarca emb son
armada e coma un lop s'acorsa"
entremetteur, agence de rencontres = acoblaire
entremetteuse = mandrona
entreprendre = entanchar, perprene
entreprise, tche accomplir = joncha "Aquela joncha, l'entancht
emb l'ajuda dau grand felibre lauragus Aguste Fors
entrer, rentrer = intrar, dintrar
entresol = mig solir (Langlade)
entrevoir, percevoir, ressentir = desvistar "A la lnga m desvista dins
la sornuda quicm coma una ondada e mostrosa e pesuda que borja
dins lo void, e'mb son esquich trasmuda las sasons e congra auratges,
trombas, fregs"
entrevue = vista, entrevista
entropie, chaos = escarabolhada
enveloppe = envolopa
envenimer = enverinar, endignar (pron. "endinn")
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
pisode = episdi
pointer = escabassar
ponge = esponga
ponger = espongar
poque = pontannada, epca
pouiller = despesolhar
pousseter , secouer = espolsar (pron. "espossar") (s')
pouvant = espaurugat
pouvanter = espaventar, colonhar, enchaurir; (faire trembler)
estrementir ; espaordir (pron. "espavourd") "Los rres gingolums de
la bisa estrementissin" (G Therond)
pris, -se (adj) = apetugat, -ada
prouvette = proveta (Langlade)
puis, -e = aganit, escanat; laiat, -ada "enfin, a la lnga, laiada de
tant d'esfr"
puiser, vider de toute son nergie = desmesolar
puisette = salabre "te tne coma un pis dins lo salabre"
quarrir, tailler angles droits. = escairar
quarrisseur = lvacarn
Equateur = Eqator
quilibre = comps
quilibre (trouver son) = aplombar (v.r.) "Diriatz au premir cp que
tmba Mai pauc-a-pauc mla et s'aplomba"
quip en matriel = acabalat, -ada (Langlade)
quipe, groupe, foule, troupe = cla "A bandit la cla e camina"
(Langlada) traduit par : "il a quitt la foule"
quiper = arnescar
quitable = drechurir
quivoque, sulfureux = safrans, bistrt
raille (voix) = vtz de vilha cadaula
raillure = trevelida
rection = ereccion, aregdiment, coalva, enregdiment, verguejar,
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm
25/07/2016 18:17
quilhar, auboradura
reinter, rompre les muscles = desmusclassar aquel fotbalaire s'es
desmusclassat ir, jogar pas a de vspre
rsyple = auripla
ergot = buc, buca
ergoter = cabelhejar ("kabilitj")
riger, lever (une statue, etc) = quilhar, adrechar "Es gandida just a
la plaa Ont van l'adrechar d'ara-estant";" Cau que s'adrche sus son
sti"
errant (adj) = vagant, trevaire "un do perfum trevaire"
errant, apatride = vagamond "paure rat vagamond" (Ch Gros)
erreur de calcul = bescmpte "i a bescmpte": il y a erreur
rythme = escaudadura (sf); eritma
Erythre = Eritra
escabeau = montador
escalader = escaladar
escalier = escaliira
escamoter = faire passar per malhas
escarboucle = escarboncle "los escarboncles de sos ulhs" (Max
Roqueta)
escargot = cagaraula (s.f.) "avanas coma una cagaraula"
escarmouche = batalheta
escarp = talussat; escalabrs; escalaire dralhu escalabrs = sentier
escarp; "Sos enemics podin pas i venir que dau miegjorn de lng
dun devs escalaire" (E Teissier)
escarpement, pente abrupte = rotlada, rutlada
escogriffe = cigau "un grand cigau franqus lo portau" (Langlade)
escorte, accompagnement = comitiva
escroc de bas tage = estafir "manca pas de pichons estafirs que son
estats a l'escla dels malassrts"
escroquerie = bauseta
espace, tendue = espaada (sf); relarg (sm)
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
astrada"
et coetera = qu sabe ieu; e sabe ieu; e qu sabe ieu "sant Marc ai i a
son lion, sant Jan son anhelon, Antni son porcl e de qu trn sabe
ieu !... Mon chin vau tot aquel bestiau." (G Therond)
et mme = amai "Dins lo mes de mai, fai coma te plai, amai encara ren
non sai. " (Prov)
et plus = e passa "cent ans e passa"
table, curie = estable
tablir (s') = s'acasar, plantar p-bordon
tage = estana (sf), solir; ( Ste) estncia "es montat a l'estncia"
(Langlade)
tag, -e = d'estana
tai = apial
tain = estam (Langlade)
tais, tanon = ponchet "An ! zo ! de braces ! de ponchets, Daut !
daut ! e cadun se despra"; "Zo ! de calas, ponchets, pilons"
tal = taulir "lo taulir de la merchanda de manolhs" (Langlade)
taler = alandar; espalancar (faire montre) : mirondelejar
taler (s') = s'escarcalhar (Langlade)
tanon, tais = ponchet "An ! zo ! de braces ! de ponchets, Daut !
daut ! e cadun se despra"; "Zo ! de calas, ponchets, pilons"
tang = estanh (pron. "estanc")
tant donn que = estent convengut que "Sant Pire poiri pas faire
son refastinhs, sustot estent convengut qum emplegari pas mai
que d'encens" (G Therond)
Etats-Unis d'Amrique = Estats Units d'America
tau = estc (Langlade)
tayer = sostrar "Sostra - e pas d'esprs-esprs !"
t = estiu (Langlade)
teignoir = mecheiron "lo lum escrachar totes los mecheirons"(= la
lumire aura raison de tous les teignoirs) (Langlade)
teindre = damoar, escantir, atudar "l'autra mitat plan plan maina e
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
exorciser = escumenjar
expriment, habile = entendut
expertiser = averar
expier son forfait = tapar sa malafacha
expliquer = explicar, atestir
exploser = espetar "sentisse que mon sang s'espeta" (A Guiraud)
(Langlade)
explosion, bruit clatant, clat = espet "E dau brancum que
n'escabassa, E de l'aubram qu'arranca, estraa, Entendes pas los espets,
lo aganh"
expos au soleil, plein de soleil = sorelhant
expos, discours, causerie = parlament
exposer = atestir ---> "atestir sas idas"; "atestisson que volm copar
la Frana" (Tortolon)
exposition = mstra "una mstra de pintura"
expressif = imatjs
expression = exprimida
expulsion = bandiment, frabandiment "Lo ministre de l'Interior a
demandat lo frabandiment dels terroristas"
exquis = miracls
extnu = aganit
extnuer = arelenquir (Langlade)
exterminer = faire fin "Es desrabat, caat de contrada en contrada,
D'aqu que n'a fach fin, emb aqu sans molar. "
extravagance = escarlimpada, folastrada
extravagant = destimborlat, caluc (Langlade)
extrme = estrm; estreminat, -ada "e, benlu,(la viratra) seri
travirada, Sans la rufga estreminada, Que d'en pus frt repren e la
bands"
extrmement = que non sai (loc. adv.) "bn que non sai " extrmement
bon.
exulter = tresanar (= trasanar)
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm
25/07/2016 18:17
F
fable, fabliau = faula, fabila
Fabrgues = Fabregas
fabriquant et loueur de matriel de "mlhol" ou de golf = palamardir
fabriquer, bricoler, organiser = enzengar
fabriquer, faire, ficher, foutre = forrar (familier) "A ! a, ms, de qu
trn forra Tisana ?" (G Therond)
faade = faciada
face contre terre (tomber) = tombar de morre (Langlade)
facette, petite face = facieta " [las cometas] rabinan en passant, caps,
neblosas facietas, Cabeladura d'r, e fugent, beluguetas"
fch, vex, formalis = mausaupegut, -uda; maucorat, -ada
facher (se) = se'n saupre mau "mai dun se son mau sachuts" =
plusieurs se sont vexs; " vosn sachetz pas mau" = ne vous vexez pas
! (Dezeuze)
fcherie = bisqurla
fcheux, importun, emmerdeur. = caga-laguis
facile = facil, -ila; aisit ,- ida
facile (c'est trs) = caucanha!
facile blesser, susceptible. = tendre de cachadura (Dezeuze)
faon, manire = faion
faonner = arquetar (v tr), gaubejar (Langlade)
faonner = obrar "Per lo cristal e candeletas Que plan-plan a blas
pausetas, La trra bra de son sicap"
faonner, tourner, donner une apparence = embiaissar "son me ra un
polit omenet ben embiaissat"
facteur = factor
fagot = fagta (sf) "un flascs de vin de darrirs las fagtas" (Dezeuze)
faible d'esprit = necis (Langlade)
faiblir = entemenar (v.r.) "Ai ! ai ! las sostas s'entemnan "
faiblir, se calmer = mainar "profitant d'un moment que lo borls
mainava, se mett sus un butaron" (G Therond)
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm
25/07/2016 18:17
faillible = fautible
faillite = quincanla
faim = talent ; fam; expr. Fam. : "Aver las cagaraulas que lai banejan
(sous-entendu : dans lestomac)."
fainant = apigrit, ida: (adj), trabalhatz-vautres (sm), braces-nus (sm)
"Aqueste es un trabalhatz-vautres, un braces-nus" (Max Roqueta)
fainantise = canha (sf); fenhantitge
faire = faire; far
faire "la noce" = nocejar
faire du bruit = menar bruch
faire durer = alongar lo taps "Per pas mai alongar lo taps, saupretz
que Catarina atrobt Milta a son gost " (G Therond)
faire flotter cheveux, tissus, etc au vent = forfolhar "la labechada
forfolha peus e capelons"
faire fuir = colonhar
faire gloire (se) = faire porada
faire grand froid = tombar un gla
faire la cour, l'amour = fringar
faire la gueule = alongar dos pans de nas "faguron una intrada
espectaclosa e trionfanta, entrament que sant Pire alongava dos pan
de nas" (G Therond)
faire l'amour = calinhar; espolsar la farda, amorejar
faire le cri de la chouette. = chotar
faire le march = plaa (faire la)
faire mal = dure, faire mau
faire nuit = faire nuch , stre nuch
faire peur = colonhar
faire savoir = saupre dire
faire taire = riblar lo clavl
faire tourner la tte = revirar bossla
faire une bonne rencontre, venir au bout de qqch = capitar
faire venir = faire mandar "fagut mandar lo mtge" (Max Roqueta)
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm
25/07/2016 18:17
faire vibrer = dessabranlar "los aucelons amb son riu chiu chiu
dessabranlavan lo bsc" (Langlade)
faire, faonner, tourner, donner une apparence = embiaissar "son me
ra un polit omenet ben embiaissat" (Langlade)
faisceau, peloton = mochon "a bles paucs en un solet mochon"
fate = acrinal
falaise = rc, bau, rancareda
falciforme, en forme de croissant ou d'arc = arquetat
Falkland (les) = Isclas Malvinas
fallacieux = bausil, la
falot, lampe de bateau = lanterneta
famille = familha ; ostau, parentla; parentatge "chacun au parentatge
/de lunh volgut far lo partatge" (Vivars)
famine = malafam (sf)
fner (se) = passir (se)
fanfaron, homme qui fait le vaillant = alandaire, bragard, briscambilha,
Michu l'ardit
fanfaronner, exagrer en se vantant = alandar
fanfreluche = belria
fantaisie ( sa) = de son sicap "Per lo cristal e candeletas Que planplan a blas pausetas, La trra bra de son sicap" (Langlade)
fantaisie, caprice = fantasi, ratigs; (lubie) : panta fasin sas pantas
= ils en faisaient leur guise, selon leur fantaisie.
fantaisiste, original, fantasque, lunatique = ratiira, bechigs;
fantasieirs, -osa "stre fantasieirs coma una femna encenta.
fantme = trevant "un trevant que passa" (Max Roqueta)
faon = fenat
farandole = farandona
farce = craca; (bon tour) aissablitge
farceur = tripotin, galejaire "a l'r un pauc galejaire"
farcir = farcir, amesolhir
farcir; (fig) raconter des histoires = farcir "me farcisstz, o vese pro"(A
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm
25/07/2016 18:17
Guiraud)
fardeau = fais (sm), bastada (sf)
farfadet = drac, trapet
farfelu = bajc/bajco; fantasieirs, -osa; trs farfelu, absurde:
destimborlat, -ada
farfelu, bizarre, dtraqu = destimborlat (farfelu, bizarrode, un peu
fou, excentrique) : estrelucat, -ada; (farfelu, fantasque, lunatique):
fantasieirs "E corrs, fl, destimborlat "(Langlade);"stre fantasieirs
coma una femna encenta."(Dezeuze: Sovenirs denfana I)
farfouiller = boldoirar
farine = farina
farniente = brda (sf) aurs pas la brda = tu nauras pas la paix, la
tranquillit. De vilhs obrirs venin passar son quart dora de brdia
en trincant (Dezeuze)
farouche = ferotge, -tja; aurotge, -tja
fascinateur = fachinant
fascination = fissada "Tanca t'aqu ! minhta : es l'estela polra La que
de son regard fissna nstra trra ,,, ms la trra es pas sola a sentir sa
fissada "
fasciner = enclausir, empivelar, pivelar, fachinar; fasciner, ensorceler;
(fasciner, ensorceler de sa piqre?) fissonar ; "los ulhs ne'n son
enclausits"; "Tanca t'aqu ! minhta : es l'estela polra La que de son
regard fissna nstra trra ,,, ms la trra es pas sola a sentir sa fissada
" (Langlade)
faste, ostentation = ufana
fastueux, somptueux = ufans, -osa
fatigue continuelle, fatigue physique = trimal
fatigu, las = afatigat; laguiat "Afatigat coma paure me que cola sa
trempa"(prov)
fatigue, paresse = canha "a l'bra ! e zo ! sans molura, ni canha" (trad:
allons, au travail, sans repos, sans relche) (Langlade)
fatigu, us, extnu, rendu malade = aglijat
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
Finlande = Finlndia
fiole, flacon = boterleta (sf)
firmament toil = astram, estelatge
firmament, espace intersidral = emplanat "Entre los vius lugars que
pblan l'enplanat " (Langlade)
fissure = fendilha
fissure du rocher = vena "Margan de fustas dins la vena, Agrejan e
sans fra pena, Un blt es lu dessagrilhat" (Langlade)
fissurer = fendilhar
fixe = fix, fixa; (regard) abracat, -ada "tos dos ulhs abracats"
(Dezeuze)
fix = fixat, -ada; clavat, -ada
fixer du regard, tenir tte, regarder en face = targar "lo targava amb
insolncia" ; "La bla profetessa s'arrsta, extasiada e los ulhs alucats
targa amont, en amont" (Langlade)
fixer solidement = tancar De carn e d'sses es tancat (Langlade)
fixit = fixitat, teneson, ficana
flacon = flscol, boterlet
flacon de forme allonge = flscol lng
flacon de petite taille, fiole = flasquet
flacon, petite fiole.. = boterleta (sf)
flagorneur. = manfle la joinessa que monta es manfla e rusada
flair = sentida (f.)
flairer = niflejar, nistar "En se niflejant lun lautre deguron convenir
que, dau rebors dau morre, i espelissin perfum pas dels pus catolics"
(G Therond); "E zo ! afrescadets, alifrats, entrefolits, afolatrits,
marmotiguent de fadorlitges, d'apromessas, de catimlas, lacostairant,
la nistant, l'alisant, se frelhant dela anfin, totes la seguiguron. " (G
Therond)
flambant neuf = flament nu (ou flambent nu), flamenta nva
flambeau = flambu "Jia ! lo flambu es abrat"; "Lo lum ara es
flambu, dins son creis res l'arrsta " (Langlade)
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
Fontans = Fontans
Fonts = Fonts
force ( la) = a la ponha, a la braa "conois pas que la ponha"
force de pousse, action, pression = esquich "A la lnga m desvista
dins la sornuda quicm coma una ondada e mostrosa e pesuda que
borja dins lo void, e'mb son esquich trasmuda las sasons e congra
auratges, trombas, fregs";"l'autra mitat plan plan maina e pui se
damora jota l'esquich frejs e lo bof de la mrt. " (Langlade)
force, tonus musculaire = regdor
forcer, obliger = cogir "la lei que nos regs e que nos cogs"
forces (de toutes ses) = d'anma e de coret "En quista dau grand tot,
que tant nos pertca, aqu qu'acotissem e d'anma e de coret "
(Langlade)
fort = bsc ; slva ; boscs ; slva; aubrari; forst, aforst "Pui la
codrilhada esmoguda Dins las aforsts s'avals. "; "traitosas aforsts
onte la sauvatgina s'amaga+C773"
forfait = cp de desespr, besonhassa
forge = farga
forge et fonderie de fer = martinet
forger = fargar
forgeron = fabre, manescau
formalis = mausaupegut, -uda
formaliser (se) = se'n saupre mau
forme = forma
former, enseigner = aleionar "avin a faire emb una arrotinada que,
aleionada coma cau, los ment tot drech en infrn"(G Therond)
fornication = putari
forniquer = palhardar
fort = frt, -ta "stre frt coma un cric.
fort (plus) que jamais = d'en pus frt "e, benlu,(la viratra) seri
travirada, Sans la rufga estreminada, Que d'en pus frt repren e la
bands" (Langlade)
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm
25/07/2016 18:17
fort (se faire ... de) = se faire fe de "me fau fe de garir aquel malaut"
fortement (fam.) = regde (adv)
forteresse = fortalesa
fortifier, entourer d'un rempart = encastrar
fortune = cabau; verquiira
fortun, chanceux, veinard = benurat
Fos = Fs
foss = valat "an pas curat los valats e aquafavorigut las
inondacions"
foss ou canal dirrigation. = robina
fou = fl, baug, caluc, tmbol "A gents baugs, campana de fusta. "
(prov); "E corrs, fl, destimborlat " (Langlade)
fou (comme un) = coma un perdut
foudre = flzer (s.m.)
foufou, petit fou = bauginards
fougre arborescente = feuse-aubre ("feujaubre") "Devrs lo
rescondon, entre lo feuse-aubre (Langlade)
fougue = vlha, fga
fougueux = auriu
fouille-merde = flaira-lfias
fouiller = forfolhar; frafigar "Au morre la sangarinada Forfolhan fins a
la bolzada". ; "Trafiga entre los rcs l'enrma calascassa " (Langlade)
fouiller, creuser = bosigar; (remuer la terre en profondeur, dfoncer)
borjar "emb l'amarum que borja a grand revu" "(lo flume) ondeja,
molina, tafura, bacla, borja, enaiga lo baissau";"A la lnga m
desvista dins la sornuda quicm coma una ondada e mostrosa e pesuda
que borja dins lo void" (Langlade)
fouillis (de vgtation) = barnatge
foule = frapa (sf)
foule, cohue, affluence de gens = frapa, ajust de mond; ordu
(=ardu); fga de mond(e); embolh; (foule, pagaille) : .abaunatge
(avaunatge) "Baile e frapa, emb granda alegressa, Se prostrnan
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
frmir = fernir "E la trra ferns e lo fuc recaliva. Vei gomir lo volcan
mai vei ges de Cifr" (Langlade)
frmir (cuisson d'un plat) = fresinar
frmissant = fresinant, fresins, tremolarl
frmissement = fremin
frquenter = trevar, frequentar
frquenter les lieux chauds = bagassejar, rofianejar, s'agorrinir
frre = fraire
fressure = frucham
frtillant = boleguet, -eta
frtiller = trefolir; (chatouiller) : fringolhar; (brler d'envie) : lebretar
fretin = menudalhas
friable = engrunads
friand = lepet, -ta
friandise = door (sf)
fricandeau = fricandu
fricasse = fregida, freginat (sm)
fricot = recapte (pron. recate); fricassa (sf)
friction = fregads
frictionner = fregar
frigide = frejassa, frigida
frileux, sensible au froid = afrejolit; frejolut (occ. norm. : fregeluc)
frime = bragari, bragarditge; (pour la) de per encreire, per bragari
frimer = bragar, s'encreire, far Miqul l'ardit, bragardejar
frimeur = bragaire, bragard, briscambilha, Miqul l'ardit, alandaire
frimousse = morron, morranchon
fringues = fardas
friperie = fardari (sf)
fripes = pelhum "Dins lo mes de junh quita ton pelhum." (Prov)
fripon (sm) = mandrin, mandron; (grillard), viscard; biscardet
friponnerie = coquinari; campissada, bregandari
frire la polle = padenejar
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
luc"(prov)
fume sans feu (il n'y a pas de) = quicm "Quicm i a quand lo chin
jaupa." (Prov)
fumer comme un pompier = prene de tabat coma un ase de bren.
fumerole, vapeur = fumeiru "Pompa de l'aiga encalorada / Los
blanquins et leugirs fumeirus" (Langlade)
fumeur, tabagique = fumaire, tabator
fumier = fumers
fumier de brebis. = migon
fumiste = fotrau (Prend dans le Minervois le sens d'imbcile: "fotral")
fureter = furejar, bostiquejar; (flairer, pour un chien): nistar; (fureter
avec indiscrtion): nistejar; (fureter tout autour): rodilhar "Furejar
coma un rabs." (expr.); "E zo ! afrescadets, alifrats, entrefolits,
afolatrits, marmotiguent de fadorlitges, d'apromessas, de catimlas,
lacostairant, la nistant, l'alisant, se frelhant dela anfin, totes la
seguiguron. " (G Therond)
fureter, chercher = tafurar "Ms non, la mar per tant que la nuch
sigue escura Se vei mure quicm, un quicm que tafura "
(Langlade)
fureur = furor; egleja ; malcia; petelga "tot qu'en trra i a de
malcia et de colra ";"Quau retendri lo brau quand pres de petelga,
Bombiri sus la cabra" (Langlade)
fureur (se mettre en) = enfuronar (s')
furieusement = regdament
furieux, se = furon/feron, -na (adj); irtge, -tja "mon oncle, irtge
davudre plantat un clavl de travrs" (E Teissier);"n'es davalat de
caaires ferons "; "s'acapitan coma d'arets ferons, desterminats"
(Langlade)
furoncle = sebenc, floronc "Faire son cap coma los floroncs."
fuseau = fus
fuse = fusada
futaie = aubram (sm)
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
gant = gigant, ataut, giml "Dels servitors de Dieu a fe, vestit, figura
E per de l'esprit es d'una estampadura, Pariira as pugs gigants,
dels gigants Pirenus. "; "Arriba un giml e la fola A sa vista se
reviscola" (Langlade)
geindre sans motifs = aissejar
gel = gelat, -ada "stre gelat coma un crca-potz " (Expr. Pop
Clermont l'Hlt)
gele = (de froid) gelibrada; (aliment) gelia, gelaria; (prononcer:
jalia, jalaria, jaladia) "d'aurelhas de prc dauradas de jalia"
gele (faire la) = barbastar "aquel matin, barbastava"
gele blanche des matins d'hiver = barbasta
geler = jalar (v. oc. norm "gelar"); (glacer) aglaar
gmir = gemegar; gingolar
gmissant = canant
gnant, troublant, tonnant = desaubirant, -ta
gencive = gingiva "un vinet qu'encanta la gingiva" (Dezeuze)
gendarmer (se) = esfolir (s')
gne = (1) obstacle: entravads; (2) scrupules: vergonha
gner (ne pas se) = pas se mocar amb los dets "Avtz un lebraud,
vautres? totes i vnon en cr. Chaval de bout ! vos mocatz pas emb
los dets, camaradas !... Saique o distz per rire ?"
gnralement = mai que mai "E stz pas a saupre quemb un bn levat
se fai mai que mai de bna pasta."(G Therond)
gnrateur = congreaire "congreairas / De malautis, de rebas e de
dus" (Langlade)
gnration (sf) = engendracion (sf)
gnrer, engendrer = congrear "lo fluid magnetic que dins lo viravut
d'esperel se congra ";"amb son esquich trasmuda las sasons e congra
auratges, trombas, fregs";"e pt ben ne'n venir de Cimbres, de
Teutons, amai tot lo ferum que la trra congra " (Langlade)
gnreux = largir
gent = ginsta
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
biais amoroset"
glaner, grapiller. = rapilhar
glaneur, grapilleur = reglanaire
glapir = gisclar
glauque = verdau, -ala
glissade = resquilhada
glissant = limps
glisser = lisar, limpar
globe = glb
globe-trotter = gastacamin
glousser = clocir
glouton, vorace = galavard
glu = vesc
gluant = vescs, tilhent
gobelet = gt
gober = envalar, engolir
godemich, olisbos = cagatr
goguenard = risolir
goinfre = brafaire; golafre (galfre); manjadoira
goinfre = sadols; (sans gne, grossier personnage, individu sans
ducation) gollams, -assa (adj.) "Nstre cnsol ra un brave
gollams"
goinfrerie = empifratge
golfe = guf [pron/ gu] "la montanha auturosa, dur retenal de son
guf escanat" (Langlade)
golfeur, joueur de "mlhol" (mail) = chivalir dau bi-rotlant
gomme = caochoc ; goma
gomme des arbres = mu "estrange brancum sans mu, sans flors "
(Langlade)
gonfl = confle "stre confle coma una megina." (Comparason
populara clarmontesa)
gonfler = coflar; bodenflar "la granolha se bodenflava per venir tant
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
gratte-ciel = gratacl
gravats, dcombres = ronas (f.pl.)
graveleux; -euse = graveirs, -osa
gravement = malament "soi estat malament nafrat"
gravier, pierraille = grava (sf), peiralha (sf) "las srps badalhan dins la
grava/las peiralhas"
gravir = escaladar, escalar avm escaladat l'auura
gr (de mauvais ) = de cntra cr "de cntra cr, plan plan, dralha en
aiai" (Langlade)
grec = gregau, grc
Grce = Grcia
gredin = tals, sacamand
gredins (injure) = cacibralha
greffer = antar "Per sant Frocand de mai anta lo se te plai." (Prov)
grgeois (feu) = fuc-grec (Langlade)
grle = granissa
grelot = esquitlon, cascavl
Grenade = Granada
grenaille, petit plomb = granalha
grener, produire de la graine = granar "ben mau ganhat, se flors, jamai
grana" (Prov)
grenier = granir, palhir, trast
grenouille = granolha ; rana
grenu = grunat "las vendmias son grunadas"
grief = greu "Quitem de caire lo greu de polissonari " (Lesaffre)
grivement (adv.) = malament es estat malament nafrat
grivement bless = amalugat
griffe = arpa (sf), arpassa; arpiu "jot sos arpius brutaus"; "D'arpassas
de dragon, d'ulhs de ratapenada"
griffe, hoyau 3 dents. = arpa (sf)
grignotter, manger peu et souvent = mossegar; bofinar; mangejar,
manjufejar "bofinan adereng lo fuolham " (Langlade)
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
hauteur = autura "De qu'es aqu ? La mar aic 'n aquela autura ? "
hauteur du terrain = pug "Quand tot d'un cp dels pugs, qu'alin ara
negrejan / Fusa una grand lusor que los ulhs ne'n neblejan "
(Langlade)
hauteur, taille = auada (sf) "a doas fes l'auada d'un me"; "vran !
d'aquela auada Se trai d'un vam au fons dau vau "
hauteurs (les) = l'auura, las auturas "l'aigassa au celste et de las
auturas "
haut-le-cur = vmit (pron. "bmi")
hauts cris (pousser de) = "Bramar coma un ase." (Comparason
populara)
hauts et des bas (il y a des) = "A cada pug i a sa comba."(prov)
hvi, dessch = brausit
hvir = frauminar
h bien! = e ben (pron. "eb!")
hebdomadaire = setmanir
hbergement = aubergament, lotjada (sf) "la question de l'aubergament
dels malautes"
hbt, stupfait = plantat coma un cigarro "Aquestes, plantats coma
de cigarros, sarregardron, embabochits." (G Therond)
hlas! = ai!; ails! pecaire! "crenhisse ben, pecaire, que vos siagssetz
fach d'illusions"; "Ai que vai mau, quand la galina fai lo gau. "(prov);
"Au monde n'i a pas ges de sola que non si seguit d'un ails. "(prov)
hlice (petit escargot blanc) = morgueta
hmorragie = sagnada
hennir = endilhar
hennissement = endilhament
Hrault (fleuve) = Erau (Alibert proposait une orthogr. plus savante
d'aprs l'tym. latine "Arauris": "Eraur".)
herbage = erbatjiva (sf)
herbe = rba ; (hautes gramines) bauca
herbivore = erbassir, -iira "De la cadola, alin, que raseja las pradas,
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm
25/07/2016 18:17
Ont trevan crocdils, erbassirs p forcat" ; "Es l'ora qu'a passets los
erbassirs caminan "(Langlade)
Hrpian = Erpia
hriss = reversinat (Langlade)
hrisser = reversinar, rupar, aucelar (s')
hritier = eiritir (occ norm: eretir)
hros = eri
herps, bouton aux lvres = bochrla
hsitant, en bascule = en trants, en balanas
hsitation = balan, esitacion
hsiter = balanar; (tarder) trigar
heure = ora "tard o d'ora vendr l'ora" (Prov.)
heure ( cette), pour le moment, pour l'instant = per ara "L'aire emb
sos corrents e de vapors regonfle es trespassat, per ara es ton pus grand
triomfe" (Langlade)
heure ( l') que = dau temps (que)
heures supplmentaires, supplment de journe que l'on fait aprs que
le soleil s'est couch. = emperau
heureux (adj.) = urs , -osa
heureux (tre) = aver dau bonur
heurt, choc, coup = tust, tustau; acipada (f) "de tust de rca cntra rc
" (Langlade)
heurter = tustar, acipar
heurter un objet dans l'obscurit = supar
heurter, frapper = dordar "la bramadissa sornuda / Dau vent, cntra (la
pira) se dordant";"d'un cp de tsta / Dorda una cadelada, arrsta /
Cp sec son frau, aquesta s'acabrant ","Tres cps los frnts sus lo su
drdan" (Langlade)
heurter, rencontrer, attraper, achopper. = acipar
heuter tte contre tte l'improviste = assupar (s'); supar (se)
hibou = cht, beulli
hic = picar de la dalha "Es pas aqu lo picar de la dalha, solament,
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm
25/07/2016 18:17
sabes?... "(Thrond)
hier = ir ; air
hile, pdoncule = pecol
hirondelle = girondla, ironda
hisser (se) = ajocar (s')
histoire = istria
hiver = ivrn
hiver rigoureux = iverns reguitns
Hollande = Olndia
holoturie, "violet" (fruit de mer) = bijut
holster = custdia
homme = me
homme de mnage = salatopins
homme obscne = porcats
homosexualit = omosexualitat; bograri; (milieu homo) la bogralha
"es dins lo mitan de la bogralha"; "aficha publicament sa bograri"
Honduras = Onduras
Hongrie = Ongria
honnte (adj) = onst(e), onsta
honntet = onstetat (sf)
honneur = onor "Aver donor coma un grapaud de plumas."
(Comparason populara clarmontesa)
honte, vergogne, timidit = vergonha
honteux, confus, attrap = moquet
hpital = espitau
horde, assemble = codrilhada " la codrilhada que ai ven dau mistri
e fug dins lo tremont";"Pui la codrilhada esmoguda Dins las aforsts
s'avals. " (Langlade)
horion = gnha (sf); tustau (sm)
horizon = asulh, orizont; (lointain) avalida (sf)
horizontal = orizontau, -ala; planir, -iira
horloge = reltge
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
imbroglio = embolh
imbuvable = imbevable
immacul = monde, -a (adj)
immatriculer = matricular "una automobila matriculada a
Montpelhir"
immdiatement = d'ausida "Venguem-ne dausida la fin dau dinnar."
(G Thrond)
immense = grandars; (immense, prodigieux) espectacls, -osa "
raa de mon cr l'as fach lo grand miracle : as subrat dau passat
l'espectacls basacle ";"Lo crp espectacls d'escatas tot cobrt
";"Boscs espectacls ; aubram d'estampadura mostra"; "L'autre ven
dau ponent, a escalabrat l'autura , l'autura espectaclosa ont i a d'etrnas
nus"
immensit = vastor, vastetat, immensitat
immobile = estads, -issa; calhat "temps seren, boncia calhada"
(Langlade)
immobilis; paralis = chorrat, -ada "La vida enfin a pres la plaa De
l'esfrai que ten tot chorrat. " (Langlade)
immobiliser = aplantar
immobiliser (s') , ralentir = molar (v.i.) "Diriatz au premir cp que
tmba Mai pauc-a-pauc mla et s'aplomba" (Langlade)
immobilit = estar "Aic res que la nuch, l'estar, l'etrne siau. "
(Langlade)
immodr = desmoderat, demasiat
immoler = sagatar
immonde = immond(e), but, rre, maunet, -a
immondices (m.pl) = recurum (s.m.) "ai escampat lo recurum"
immuable = immudads, immutads "Aic l'inmudads, alai, vam,
escorrida " (Langlade)
impacienter = despacientar
imparfaitement = d'esprs-esprs "Sostra - e pas d'esprs-esprs !"
(Langlade)
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm
25/07/2016 18:17
impasse = androna, carriira rba; (impasse, lieu sans issue, cul de sac,
recoin) : dandrona "dau fons de ma dandrona" (Langlade)
impassible = impaors, -osa "lo drech impaors e siaud auborar son
cap reinau" (J Ch-Brun)
impatiemment = impacientament
impatience = petelega, despacincia, tresfoliment, fresa
impatient, bout de patience, excd = despacientat " Se me creses,
Tisana, ditz Niqueta despacientat, lanars qurre dun cp de p ;
autrament aquelas femnas nos farin venir cabras. E bolga-te." (G
Therond)
impatienter (s') = languir, trelimar, se despacientar "Lo ques ben
langus dstre mau. " (Prov)
impayable = impagable
impratrice = emperairitz "l'emperairitz Eudoxia siagut senhora de
Montpelhir"
imptuosit, lan = frau (sm) "d'un cp de tsta / Dorda una cadelada,
arrsta / Cp sec son frau, aquesta s'acabrant " (Langlade)
impie = impiu, -ia
impitoyable = despietads
impondrable = imponderable
importuner, inquiter = cigonhar
imposer = impausar
impossible! = "sembla pas de bn"
imprcateur, -trice = sacrejaire, -ra
imprgner (s'), se gonfler = emprunhar (s') (los nivolasses)
s'emprnhon d'avapors (Langlade)
impreigner = embugar, embeure, emprunhar (la labechada)
"s'emprunha de svias sentors" (Langlada)
imprenable = imprenable
impresario = impresari
impressionn, -e = afeccionat, -ada "D'aqu tota la molonada,
Camina, muda, afeccionada"
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm
25/07/2016 18:17
imprvoyance = imprevesena
imprvu = imprevist
imprimanta = estampanta "estampe polit amb mon estampanta lasr"
imprimer = estampar
imprimerie = estampari
imprimeur = estampaire, imprimeire
imprudence = malavisament
impudique = desvergonhat, -ada; "veuse /veusa de pudor" (F. d'Olivet)
impuissance = despoder (sm), despoderament, impotncia
impuissant = despodentat; (sex) despoderat, bicafreja
impulser, amorcer, initier = imprincipar "vei pas lo virador istoric
imprincipat per la Monarquia"
impulsion = vam, impuls "Aic l'inmudads, alai, vam, escorrida "
(Langlade)
impulsion, pousse = butada "e que coma los flus o coma la tronada
vai sans causa de res jot la sorna butada d'un quicm que degun sap
pas'ncara lo fons" (Langlade)
impunment = impunidament
imputer, attribuer = encargar
inaccessible = inagandible "seri pas en aquel perca de l'inagandible
que s'atrba, justament, la posia?"
inachev = inacabat
inanition (tomber d') = s'anequelir
inapaisable = inapasimable, inamaisable
inaperu = inapercebut
inattendu = inesperat, -ada
inavouable = inconfessable
incantation = conjur (sm), mascari (sf)
incapable = incapable; incapa;armanhla (sf); traa d'arnesses; de
bus arnesses
incarnat (adj) = rosenc, -a; incarnat -ada (adj); roget "una rsa
incarnada (o rosenca)"; "lo roget fresc de la rsa novla" (F. d'Olivet)
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
inconduite = maugovrn
inconnaissable = inconoissable/inconeissable
inconnu = inconegut, -guda; desconegut, -uda
inconscience = inconscincia
inconscient = sens eime
inconstant = ratir
inconvnient = entravads, destrbi
incrdule = incredul, la; mescresent, descresent, dobtaire
incrdulit = mescresena, descresena
incroyable = incresable
incroyant = descresent, -ta
incubateur = coador, incubadoira
incubation = coason (sf)
inculper = aculpar
inculte = incult, -ta; enermassit, -ida
incunable = incunabla (sf)
incurable = ingarissable
incursion = escorreguda
incurv = arcat, encorbat
incurver (s') = biaissar (se) "e la baissa en se sarrant dau su se
biaissa" (Langlade)
Inde = ndia
indcemment = indecentament
indcent = malonst, indecent
indcision = balana
indfinissable = indefinible; ("qui ne ressemble rien"): ni tus ni vos "i
espeligut sus lo nas una espcia de botonet, dabrd ni tus ni vos, ms
que pui suflt, suflt sans ime " (Therond)
indemniser = indemnizar
indniable = inegable, indenegable "un testimni d'un inegable
inters" (Lesaffre)
indentation = redent (sm)
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
innarrable = irracontable
inpuisable = inagotable; inestorrible; inabenable
inerte = inrt -a; flaunhs coma un manolh
inexact = inexacte
inexorable = despietads
inexprimable = desparaulable, desparaulat
inextinguible = inamorable
inextricable = entravacs, indestricable
infaisable = infasable
infame = infame, a
infatuation = embeguinadura
infatu = enfadorlat
infcondit = desfrucha
infect = enfcte/infcte, -a
infectant = infectiu, -iva
infecter = enfectar, enfecir, empudesinar, endecar, enfecinar
infection = enfeciment, enverinadura (sf)
infection, puanteur = pudissina
infoder = afevar, feudar
infernal = inferns, infernenc
infester = empobolar
infidle = infidl -la; maufidl, -la
infiltration = trespir (sm), infiltracion
infiltrer = trespirar, infiltrar
infime = infims, infim
infiniment = infinidament
infirme = endecat, -ada; infirm, -a
infirmire = infirmiira
infirmit = maganha
inflammable = alucads, -issa
inflammation = escaufament
inflchir = desviar, corbar
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm
25/07/2016 18:17
infliger = infligir
influence = aflat (sm)
influer = influir
informe = infrme, -ma
informe, hybride, indfinissable, "qui ne ressemble rien" = ni tus ni
vos "i espeligut sus lo nas una espcia de botonet, dabrd ni tus ni
vos, ms que pui suflt, suflt sans ime " (Therond)
informer = assabentar
infortune = desaire
infortun = maufadiat
ingambe, alerte (adj) = deglende; engambi (adj. invar.) "sola, la mar
totjorn engambi" (Langlade)
ingnier (s') = s'abiaissar
ingnieux; biaissut = ingenis
ingniosit = biais, estc, ingni; engaubiadura, engenh
ingnu = simple, -a
ingnuit = simplitge (s.m.), cogorlitge, simplarditge, simplesa,
simplor
ingrence = ingerncia
inhabile = patet
inhiber = inibir
inhumain = inuman
ininterrompu = sens relambi " lo danar sens relambi de la mar" (Max
Roqueta)
inique = inic
iniquit = iniquitat
initial, ale (adj.) = prumieirenc, a (adj.)
initialement = a la debuta
initiateur = comenaire, iniciaire
initiative = comenada; ( l'_ de) a l'estigana de
initier, amorcer = imprincipar "vei pas lo virador istoric imprincipat
per la Monarquia"
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
insouponnable = insospechable, -a
insoutenable = insostenible
inspirer une aversion marque = pudir dins lo nas me pudissin dins
lo nas = je ne pouvais pas les sentir.(Max Roqueta)
instable = instable, -a; moveds, -issa
installer = installar
instamment = instantament
instant = instant, momenton
instant ( l') = d'ara-estant "d'ara estant vene de m'entretner amb"
(Langlada)
instant bref = brieu, brivet
instiguer = instigar, enzengar
instinct = instint (sm), sentida (sf), ime (sm)
instinctivement, d'instinct = d'ime
instituer = instituir
instructif = ensenhaire, a "es una istria ensenhaira"
instruire = instruire
instruit = eidujiat
instrument = instrument
insulaire = insular, -ara
insulte = escrna, sotisa
insulter = insolentar, escridassar
insupportable = insofrible
insurg, en cours d'insurrection = insurgent "lo butan au combat dins
un Lengadc insurgent"
insurger = insurgir
insurmontable = insubremontable
intact = intacte
intelligence = entendement "E de l'escur croton que lo lunet ajorna,
Sords, a blas fes, un lamp d'entendement" (Langlade)
intelligent = intelligent, desgordit, senat, lutrat, qu'a d'ime
intemprie = trebolum "dau trebolum que vai lu espetar" (Langlade)
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm
25/07/2016 18:17
intendance = intendncia
intendant = intendent
intense = intens
intention = estigana
intercder = intercedir
interdire = interdire; enebir
interdit = defendut, -uda (adj) "Faire quicm ques defendut coma lo
Patrn als ases.
interdit (rester comme) = enclausit "Los autres, coma d'abestits, Ne
seguron tot enclausits" (Vivars)
intressant = interessant
intress, avare = estacat
intresser = pertocar "En quista dau grand tot, que tant nos pertca,
aqu qu'acotissem e d'anma e de coret " (Langlade)
intrt = inters
interfrer = interferir
intrieur = interior
interjection = interjeccion
intermde = intermdi
intermdiaire = mejancir, -iira
intermittence (par) = entremija (per) "Per entremija pui,() diriatz,
() de monts que s'endavalan" (Langlade)
interne = intrn
interposer = interpausar
interprte = interprt
interrgne = interrgne
interroger = interrogar
interrompre un discours = entrecopar "parla sens t'entrecopar"
interruption = pausa; pausetat (s. f.), (d'un propos) entrecopada (sf)
"Aver pas ni pausa ni fin."
intervalle = interval; vlta
intervalles (par) = a blas fes
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
jugeotte, bon sens = eime (pron. me; occ norm ime); destriament,
sen "a pas cap d'eime", il n'a aucune jugeotte; "Lo sen pt pas venir
abans latge." (Prov)
jujube = dindola, guindola (NB: guindola prend le sens fam. d'ivresse,
cuite)
jujubier = arnivs
julep (potion sucre pour accompagner un mdicament) = jussu
"begut lo jussu d'amor" (Max Roqueta)
jumeau = besson
jumelage = afrairament
jument = ga "Cauca que caucars l'ega s'escarrabilha ..sens que
sigue besonh dau ponchon, de la bilha " (Langlade)
jurer = jurar; (vituprer) sacrejar, (jurer comme un charretier en
blasphmant): renegar "Per camin doncs tantst pregavan, tantst
pecaire renegavan" (Favre); " Renegar coma un uganaud" (expr.)
juron = renegon
jury = jurada
jus = chuc
jus de la treille = li de soca "A mau de cr li de soca. "(prov)
jusqu' = fins a "[aur] disparescut mme, fins a sa dralha" (traduit par:
il en aura tout disparu, jusqu' la trace) (Langlade)
jusqu' ce que = d'aqu que; d'aqu tant que;fins a tant que (ou:
"enjusca tant que") "Langlada imitt Peirtas d'aqu tant que
conosqut los felibres"; "me butt fins a tant que decidigusse";
"d'aqu que de la trra ague disparescut";"Es desrabat, caat de
contrada en contrada, D'aqu que n'a fach fin, emb aqu sans molar. "
(Langlade)
juste bon = pas mai bn que per "Lo diable vos cursse, vos e totes
los autres espas de sabarnaus pas mai bns que per crocar los sus
dau paure monde !" ( G . Therond)
justicier = drechurir "l'astrada drechuriira compls son bra"
(Azem)
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
layette = fardeta
lazzi, piques. = fions (m pl)
Le Bosc = Lo Bsc
Le Bousquet-d'Orb = Lo Bosquet-d'rb
Le Caylar = Lo Cailar
Le Crs = Lo Crs
Le Cros = Lo Crs
le plus souvent = mai que mai "Talament que sacampron totes, e
que, los uns aprs los autres o mai-que-mai totes ensemble, metron sa
pelha a la bugada." (G Therond)
Le Pouget = Lo Poget
Le Poujol-sur-Orb = Lo Pojl
Le Pradal = Lo Pradal
Le Puech = Lo Pug
le tonnerre se prolonge = lo trn se rebala (Langlade)
Le Triadou = Lo Triador
le voici = veja-l'aqu;
leader = menaire
leader, grand chef = cpol/gpol "lo cpol guerrejaire"=le seigneur de
la guerre (Langlade)
lchefrite = lecafrlha "lecafrlha mena jia"
leon = leion (pron "liou").
lger = leugir ( Mtp, se prononce "laug").
lgre ( la) = a la broqueta
lgre (femme) = corrila (sf)
lgrement = leugiirament
lgitime = lime, -a (adj) "cau far taisar la vtz de preferncias
pasmens limas" (Azem)
lgumes (les) = legums
lendemains de fte (attention aux) = aprs la fsta lo fl rsta
lente, oeuf de pou = lende "Mentir coma una lende
lentement = plan; plan plan, lentament ; dapasset, planet; (trs) plan
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm
25/07/2016 18:17
planet "Far suau, anarem plan planet. " (Montel); "Anem plan,
acampem ben. "(prov); "D'autres cps, plan planet coma se sa
pensada, Penequeja e pui, zo, desbonda sus los pts"
lrot = rat griule
Les Aires = Las Airas
Les Matelles = Las Matlas
Les Plans = Los Plans
Les Rives = Las Ribas
lesbienne = lesbiana, gossa; grinda, bringa, gringa, garna, fregarla,
tribada; "gorrina" est pfs propos dans ce sens et semble impropre.
"gossa" est retenu par Roger Barthe et Max Rouquette)
Lesotho = Lesotho
lessive = bugada: eau de lessive: lessiu, sabonada
Lettonie = Letnia
lettre = letra
leur = i/i; lor pour leur (pronom), purisme normalisateur archasant
pour "i" prononc "i": "il leur donna"="i dont/lor dont"; "ils sont
venus avec leur nourriture"="son venguts emb son manjar/lor manjar".
N'tait plus en usage Mtp depuis le XVIIe sicle. Alibert (Gramatica
p 66) prconise d'crire "i" plutt que "i". L'abb Favre crivait dans
ses manuscrits "li" au sing. et au plur. "an portat son manjar" = ils ont
apport leur nourriture; "i digut (normalis en "li digut" ou "lor
digut": il leur dit
levain = levat "an delembrat l'amor coma levat sol de son cantar"
(Max Roqueta); "E stz pas a saupre quemb un bn levat se fai mai
que mai de bna pasta."(G Therond); "aqu i avtz lo levat de
mes","amb un bn levat se fai mai que mai de bna pasta"
leve (faire sa) = lva = far sa lva (Dezeuze: Sovenirs denfana I)
lever (soleil) = se levar (sorelh)
lever, lever = auar, levar, auborar
lvite = borrassada
levraut = lebraud "Avtz un lebraud, vautres? totes i vnon en cr.
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm
25/07/2016 18:17
Chaval de bout ! vos mocatz pas emb los dets, camaradas !... Saique
o distz per rire ?"
lexique = lexic; motaire
lzard gris des murailles. = angrla "Se sorelhar coma las angrlas"
lzard vert. = lasrt, limbert ( sm )
lzarde = bodoisson (sm)
lzarder, fissurer = fendasclar
Lzignan-la-Cbe = Lesinhan-la-Ceba
liane = redrta
lianes, cordages de vgtaux = rusca "Pui, un bot, emb de rusca
nosan ";"Las ruscas tras se destrnan" (Langlade)
Liban = Liban
libellule = domaisla (sf)
libration = desliurament, liberacion
libre (femme) = deglendada (femna)
librer = desliurar, liberar "aquel grand flandrins que se plai qu'a las
neciejadas" (Langlada)
Liberia = Libria
libertin = flandrins, libertin, libertins, rofian, gorrin, viganhir,
gaups "aquel grand flandrins que se plai qu'a las neciejadas"
(Langlada)
libertinage = gorrinatge, gaupassari
libertinage cynique = chinassari
libertine = libertina, rofiana, gorrina, libertinassa, gandonejaira,
gaudineta
libertine, femme qui atteint des records de dbauche = soirassa
libertins (se livrer des jeux _) = bribandejar, libertinejar, gorrinejar
libidineux, rotique, lubrique = catilhs
libido = amorosi, calinhum, calorada (apptit sexuel) margal; (envie,
dmangeaison) : prus "Veja lo coma ai davala, Emb lo prutz d'una
cavala" (Langlade)
Libye = Libia
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
encenta.
lunch = manjadrech; repaisson; (frugal) estanilha (sf)
lundi = diluns (pron. "dils") "Que sen vai lo dils trna pas pus."
(Prov)
lune = luna "fasi una brava luna" euphmisme pour parler d'un soleil
crasant
Lunel = Lunl
Lunel-Viel = Lunl-Vilh
lunettes = lunetas, (pj.) cugas "de sabentasses a cugas d'aur" (Azem)
lutin = trapet
lutiner = chaspar, alispar; tarabastejar (F. d'Olivet)
lutte = lucha " Als tres cps es lucha"(prov)
Luxembourg = Luxemborg
luxer, dmettre = endavalar "u ! d'espatlas endavaladas " (Langlade)
luxure = gaupassari
lys = li
M
ma chrie, mon trsor = mamoreta
ma foi; par exemple = mia (per) "Per mia! as aqu una bna idia...
Es dich : a totara." (G Therond)
Macao = Macau
macarelle = mandrona "l'estranh rescntre de Gaubert de Puegcibt,
que retrba sa femna enc d'una mandrona" (Azem)
Macedoine = Macednia
mcher = mastegar, machugar
machicoulis = machacoladura (sf) "mentretant que defra lo tafri dau
vent daut roncava dins la machicoladura de las torres" (E Teissier)
machination = engana (sf)
machine laver = maquina de lavar, lavadoira
mchoire, gueule = maissa
mchouiller. = machoquejar
macreuse = negre (sm); melanita negrassa
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
(Langlade)
menagre, femme d'intrieur, maitresse de maison = ostaliira
mener = menar
mener par le bout du nez (se laisser) = "Se faire menar coma una
nvia"
mener une vie de brigand = sacamandejar
meneur = baile
mensonge = messrga
mensuel = mesadir
menteur, -euse = messorguir, -iira "stre messorguir coma un
caaire." (Expr. Pop Clermont l'Hlt)
menthe = minta/menta
menthe sauvage = mentastre "sus los calhaus lavats perfumats de
mentastre"
mentir = mentir ; messorguejar; capjorar "Mentir coma una lende "
(expr.); "Se vls mentir parla dau temps" (Prov)
menton = menton
menu (du repas) = minsta (sf) "i a de minsta causida" (Dezeuze)
menu(e), mignon(ne) = miston, -ona (adj et subst)
menuisier = gastabi
mprisable = mespresads
mer = mar
mercredi = dimcres "un dimcres au sr mon paire parlt de nos
menar, mon fraire, e ieu, a Montferrand" (E Teissier)
mercure = argent viu
merde = mrda "Au mai mrda m bolga, au mai puds. "(prov)
mre = maire (sf)
Mrifons = Merifons
mrite (on a ce qu'on) = "A vilan carbonada d'ase. "(prov)
mriter = ameritar "nos empacha de retraire coma s'o ameritari aquela
istria" (Azem)
merle des rochers = roquir (sm)
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
(Azem)
mettre un terme = metre lo repaus
meuble = mble
meuble (adj.) = movedor, -oira
meuble (terre) = molura "i cau de trra, amai ben dura, marchari pas
dins la molura, s'arrestari dins un fangs" (A Guiraud)
meule de moulin = mla "mogut, Coma la muta que degla De
l'entremuja jot la mla " (Langlade)
meule rotative = estornau/estornal
meunier = molinir, farinl
meurtri, -ie = amalugat, -ada (adj); macat, -ada; molgut -uda
meurtrier = auciseire
meurtrir, dtruire, triper = escarnir "lAgla tedesca, mostrosament
gratificada dun parelh de tstas coma sun bec i bastava pas per
escarnir tot a son entorn"
meurtrissure = cachadura "Au desbastar se veson las cachaduras. "
(prov)
meute = chorma ; (de chiens) : chinareda "Coma la fra sauvatgina,
Que la chorma, de sa jacina A drevelhat de subre-saut"* (Langlade)
meutrir, blesser, contusionner = macar "per pas macar de brave
monde"
meutrissure, ecchymose = macadura
Mexique = Mexic
Mze = Msa
mezzanine = entre-sl
miasme, puanteur = pudissina "en se tapant lo nas, cridt tornar coma
un avugle : Bondieu !... bh !... la pudissina !" (G Therond)
mi-chemin = mitat-camin "Es tombat a mitat-camin" (Azma)
micocoulier (arbre). = fanabregon
Micronsia = Micronesia
mie de pain = moleda
miel = mu ; melica (sf)
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm
25/07/2016 18:17
miette = brisa
miette = brisa (sf) "Au fons dau sac s'atrba las brisas" (Prov); "vle
perdre mon nom se nien demra quand se ditz una brisa" (G
Therond)
mieux = milhor (occ. norm. melhor)
migeoter = acocolar
mignardise = vesiadura
mignon(ne), menu(e). = miston, -ona (adj et subst)
mignon, attirant = friand, -anda "es frianda e facha au torn" ; "los de
ui son friands, pecaire! E per aqu vivon pas gaire" (A Guiraud)
mignon, homosexuel passif, giton = bots (sm); trafanla (sf)
mignon, -ne (adj) = polidet, minsorlet; mors, -osa, friand -da "es tant
lorda que sis polideta" (Tulet)
mi-hauteur = mja auada " selha ! es a mija auada" (Langlade)
mijaure = sucla, persineta ensucrada, cata banhada "fagues pas ta
sucla"; "Braves monsurs, stz ben onstes, rebequt la chinta en
faguent sa cata-banhada"; "fagut la chinta en faguent sa catabanhada, en se fadejant, samanhagant, remenant lo cuu, patin,
cofin... " (G Therond)
milan = busard
milan, buse = tartana
milieu = mitan, mig; (place au) megir au mitan de: parmi ("sm au
mitan de lops"); "stre totjorn en mitan coma lo dimcres; "Ase de
megir n'es jamai ben embastat. "(prov).
milieu (au beau) = emplen (en) "l'aigat engulha en emplen lo flums"
(Langlade)
milieu de (au) = emmig de "La cima emmig de las belugas"
(Langlade)
mille (1,852 m) = mila
mille (1000) = mil
millnaires (des) = mil ans (de) "Los terribles gigants, vstres
desavancirs que dempui de mila ans, l'escuritat recbra " (Langlade)
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
moments perdus ( ses), loisir, temps libre = temps destorbe (a son) "a
son temps destorbe, escriu la grand istria De la raa latina emb sa
ploma d'aur". (Langlade)
Monaco = Monegue
monceau = molon, montairon
monde = mond (pron. Occ popul.: mounde) "ont son lo mond(e)"? - o
sont les gents?
Mongolie = Mongolia
monnaie = moneda
monnaie menue, dernires ressources = bilhon (Despuech)
monnayer = monedar "avm de besonh de vstra collaboracion
monedada"
monolithe = pira-ficha "Au torn de la grand Pira-Ficha, Tornarmai
se son acampats " (Langlade)
monsieur = monsur
monsieur "Tout va Bien" = doctor Tant-milhor
monstreusement = mostrosament "lAgla tedesca, mostrosament
gratificada dun parelh de tstas coma sun bec i bastava pas per
escarnir tot a son entorn"
monstrueux (adj) = mostrs, -osa; mostre, -a ; mostross, -assa
"Boscs espectacls ; aubram d'estampadura mostra" ; "Trantalha un
pauc lo mostrs blt";"O! mostroses N'i a pas pro ? mai ? "; "A la
lnga m desvista dins la sornuda quicm coma una ondada e
mostrosa e pesuda que borja dins lo void" (Langlade)
mont = morre "Un blt nauts coma una torre Tmba en polsejant ;
que lo morre Dau sabron n'es destrantalhat." (Langlade)
Montagnac = Montanhac
montagnard, personne venant du pays haut = montanhl, -la; (pj.)
gavach, -cha """Babu, una gavacha pas polidassa, es vrai, ms fresca,
garruda e bu coissin de carn, quenjusca aladonc lavi pro volontat,
lo voli pas pus conisser, ni per figura ni per pintrura."" (G Therond);
"
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm
25/07/2016 18:17
montagne = montanha
Montarnaud = Montarnaud
Montaud = Montaut
Montbazin = Montbasenc
monter, escalader, gravir = escalar, pojar
monter, venir en haut = venir d'aut "venetz d'aut per nos dire bonjorn a
l'ostau"
Montesquieu = Montesquiu
montoir = montador
Montoulieu = Montoliu
Montpeyroux = Montpeirs
montre = mstra " Una mstra es un chaval a lestable.." (Prov)
montre gousset = ceba (sf)
montrer = mostrar "E vos los mstre tals qu'ran als temps premirs"
(Langlade)
montrer de l'empressement = atraire
montrer les dents = reganhar las dents " Reganhar las dents coma un
chin fl.
montrer sa supriorit, supplanter = faire la cambeta "a Seta per res
nos fan pas la cambeta"
montrer, apprendre = ensenhar ; mostrar
Montserrat (le) = Montserrat
moquer (se) = se ficar, se trufar (de) "vos trufetz pas de ieu"
moquer (s'en) perdument = enchautar (s') de quicm coma dun viet
dase bolhit.
moqueur, plaisantin = badinaire, -ra
morceau = flc ; morsl """ Fiques ! quante bn morsl qu'es ai !
Entancha-te dacabarquel que i tornars."" (G Therond) "
morceau de nourriture = talhon, flc Acceptaretz un flc de polet
(Iprt) o un talhon d'aubergina?
morceau de tissu = peda (Mtp: "peta")
morceau d'tuv = talhon d'estofat "Avin vitament envalat un talhon
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
mou, faible = blet; ml; (trop mou) mols; (de caractre ou d'action)
flalc, -aca; flacs, -assa
mou, lche, avachi (individu) = fatrimla (sf)
mouche = mosca
mouche (prendre la) = se saupre mau
moucher = mocar
moucheron = moissalet
mouchoir = mocador
moudre = mudre / mler, molinar
moue = bba, botinha; faire la moue: "far boqueta"
moue (faire la) = bba (far la)
moues (faire quelques) = morres (faire quauques) "Catarina fagut ben
quauques morres ms digut pas de non" (G Therond)
mouette; goland. = gabian
mouill par l'eau sale = saupejat, -ada
mouiller = banhar "plu totjorn sus los pus banhats"; "Tota laiga que
nos deu banhar es pas tombada" (Prov)
mouillure = banhadura; (scrtions vaginales) mu
moule (fait au) = mtle (getat au)
moule (sf) = muscle (sm) "per un muscle fai lo cabs" (Expr. Stoise
pour exprimer qu'i lest toujours partant"
moule (sm) = conformador (sm); forma (sf); mtle; estampadoira (sf)
moule de rochers (coquillage) = muscle dau rc
Mouls-et-Baucels = Mols-e-Baucls
moulin = molin
moulin ( caf) = molin (de caf)
moulin vent = molin d'aura (Langlade)
moulu = mogut "mogut, Coma la muta que degla De l'entremuja
jot la mla " (Langlade)
mourir = morir
mousse (jeune matelot) = pitt
mousse, cume = gruma
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm
25/07/2016 18:17
mousseline = mosselina
mousser = sabonejar
mousseux (vin) = grumejs "La blanqueta de Vilamanna es un vin
grumejs"
mousseux, moussant = grums, sabonejant
moustique = moissau "los moissaus volavan a grsses nvols"
mouture = muta "mogut, Coma la muta que degla De l'entremuja
jot la mla " (Langlade)
mouvant , -te = moveds, issa (adj)
moyen (adj et s.m.) = mejan
moyen (il n'y a pas ) = i a pas plan "barraca ! iagut pas plan de i
faire ausir una rason." (G Therond)
moyen ingnieux = estc "as trobat l'estc de los faire rire"
Mozambique = Moambic
Mudaison = Mudason
muet, -ette = mut, muda "Femna muda es pas jamai estada batuda "
(Prov)
mugir = bramar
mugissement = bram "de virolets, d'idoladas, de brams";"Un lng
bram de suspresa esclafs per l'escamp". (Langlade)
muid (grand tonneau) = mug (pron: "mytch")
mule = mula "quanta mula", quel ttu
mulet = (hybride d'une jument et d'un ne) mul (pron. "myw");
(hybride d'un cheval et d'une nesse) bardt (sm) "pissas coma un
muu" (expr. pop.)
mulet (poisson) ou "muge" (pr.); imbcile, crtin (fig.) = mjol
multiplier = multiplicar
mur = mur, paret
mr (pr.); ivre (fig.) = madur
mr, riche; excessif = granat, -ada de sotisas granadas, pomadas,
pebradas = de vertes et de pas mres (Dezeuze)
muraille = muralha, paret, redrt
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm
25/07/2016 18:17
mre = amora
murer = muralhar
mres sauvages = amoras de berts
mrier = amorir
mrir = madurar, amadurar
mrir les pis = espigar "en Cevena ont jamai n'a pas espigat l'estiu "
(Langlade)
mrissement sous l'effet du soleil = escaudatge "l'escaudatge dau
rasim"
Murles = Murlas
murmure = mormolads, marmolh, cascalh
murmurer = marmotir, marmolar , cascalhar "lo vent marmola" (ARF),
"entre el se marmotigut : Aic mon revenge quarriba." (G
Therond); "Marmotiguent de fadorlitges, d'apromessas, totes la
seguiguron. " (G Therond)
Murviel-ls-Montpellier = Murvilh-de-Montpelhir (pron. familire:
Mervilh) [mrbjl]
muscle = muscle (sm)
musculeux, trapu = calossut, garrut
museau, visage = morre "visage porcin=morre de prc"
muse = musu
muselire = morrau (sm) "A grssa bstia, grs morrau"(prov)
muser, lambiner = arpatejar
musette = saqueta
musical = musicarl, -la "lo printemps musicarl" (Lydia X de R)
musicien = musician; compositeur: musicaire
mutation, changement = mudason
mutinerie = maliciada
mutisme = amudiment
myope = sup
myrte (sm) = nrta (sf); murtra (sf) "Dins l'auba lo quatren drs
l'aupilha s'aubora Tot coronat de nrta e de rams e de flors" (Langlade)
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
Nol au balcon, Pques aux tisons = " Que per No se sorelha, Per
Pascas gasta sa lenha." (Prov)
noeud = nos, gansa; (du bois) nosl
nud coulant, nud de ruban = bagadla
nud de l'affaire, du problme = picar de la dalha "Es pas aqu lo picar
de la dalha, solament, sabes?... "(Thrond)
noir = negre, -a, negra "stre negre coma las titinas dun riquet"
noirtre = negrs; negrilhs; negrejant "E ben, dau ridels atisss que
l'alassa Per vautres vau sarrar los plecses negrejants" (Langlade)
noircir = ennegrir (Langlade)
noircissure = mascaradura
noise = rampnha
noise (chercher) = ramponhar
noisette = amelana/avelana "au temps onte vivin las fadas, d'una
amelana sortissi un prince, un castl tot entir" ( A Guiraud)
noix = nse
nombre = nombre
nombreux = nombrs; (plur) drucs (oc norm: druds)
nombril = embongol
non = n, non, nani; non pas "dire non", "dire de n";je t'assure que
non: "Tassegure que n. "
non plus, pas davantage = nimai
non sans mal = non sens desaire "Dins l'entremija los caaires
S'agandisson non sans desaire " (Langlade)
nonchalance, faiblesse = vaiguitge
nonchalant, - e (adj.) = onchalent, a (adj)
nord = nrd, ubac (versant d'un relief) avrs
nord (loin au) ... = amondaut
nord au midi (du) = d'en amont fins aval (Langlade)
nord, arrire-pays montagneux = ennaut (Langlade)
nordique, du nord, expos au nord = ubags, osa (adj.)
Norvge = Norvgia
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
obsession = tissa
obsessionnel = tisss
obstacles (plein d'), accident = entrepachs
obstru = engavachat "de qu'ai d'engavachat dins l'ime o dins
l'aurelha?" (Dezeuze)
obstruer = tampar, engavachar, obstruir
obtenir = obtner
obtention = aguda (sf)
obtur, e = terrassat, -ada "Cntra dels jaces terrassats" (Langlade)
occasion = escasena
occident, ouest = ponent
occidental = ponents
Occitanie = Occitnia / Occitania
occuper = acupar (norm. ocupar)
occuper de (s') = se mainar de; anar veire de "maina-te de tos afaires";
"De qu dises, Tisana, sanvem veire dalestir aquel lebraud?" (G
Therond)
Octon = Auton, Aloton (IEO)
octroi, poste de douane = autreg (prononcer"awtr")
odorant = flairs "ton senet vesiat e flairs" (Lidia X de Ricard)
odorat = sentida (f.)
oeil = ulh (pron: yl)
il (faire de l') = guinhejar
illres de cheval de trait; (fig) lunettes. = cugas (Dezeuze: Sovenirs
denfana I)
oeuf = uu
oeuf clair non fcond = uu blatir
ufs dans le mme panier (il ne faut pas mettre tous ses) = "Lo rat
qua pas quun trauc es lu pres." (Prov)
ufs pochs = uus issanlats (occ. norm. eissalats)
offrande = ofrta
oh! Hisse = selha ! " selha ! es a mija auada" (conjectural,
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
de l'ornire" (Langlade)
oronge (champignon) = romanl
orthographe = ortogrfia
os = s, plur. = sses " I a pas carn sans sses." (Prov)
os de seiche = s de spia
os iliaque = amaluc
os = desconvenent, ardit, ausads
oser = ausar "Es a c de Jan de Cria Que nausa pas a sortir."(canon)
osier = amarina (sf)
ossature = ssa, ossamenta
ostentation = braga(rda)ri, bragarditge; ufana, (par) de per encreire,
per bragari; avec ostentation: bragardament
ter = levar
ter la culotte = desbraiar
ter le bt, le harnachement = desbastar "Au desbastar se veson las
cachaduras. "(prov)
o = onte ; ex: de l'endroit d'o il tait : "dau rdol a-m-ont ra"
oubli = demembrir "los jornals, fulhas leugiiras que la mendre
aureta buta au demembrir" (Azem)
oublier = dessoblidar/desoblidar, oblidar ; delembrar "nos porgs coma
lo racinum delembrat de nstra parentla animala e mai terrenala"
(Max Roqueta)
ouest = ost
Ouganda = Oganda
oui = i, c
oui-dire (par) = per ausit dire "e totes lo conoisstz, au mens per ausit
dire, amai, se cau, quauques uns per lavedre emplegat"(G.
Therond)
oue = ausida
oue d'un poisson; ouverture, brche = gaunha
our, entendre = ausir
ouragan = auragan , tempri
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm
25/07/2016 18:17
ours = ors
ours des cavernes = ors de caforna
Ousbkistan = Ozbequistan
outil = ots, esplech, aisina "A michant obrir, ges de bns otisses. "
(prov)
outrager = faire escrna
outrageusement = excessivament
outre = oira (sf), oire (sm), (pron. "ouyde") ""un vin tebs brandolhat
dins ton oire"
outr = demasiat, -ada
outrecuidance = cujana
outrepasser = trompassar/trempassar "de la pudor trempassem pas la
lei" (F d'Olivet)
ouverture, brche, oue d'un poisson = gaunha (Langlade)
ouvrir = dobrir
ouvrir (s') = badalhar
ouvrir la braguette = desbraguetar "ton agach me desbragueta"
ouvrir la fentre = alandar la fenstra
ouvrir largement, se crevasser = abadalhar "un volcan abadalhant sa
maissa"
ouvrir les hostilits = levar la batsta
ouvrir tout fait = alandar
P=
package = plga (sf), amanl (sm)
pacte, conseil, runion = uniment (sm), pacha (sf) ("as fach uniment
nu") (ARF), "fasm la pacha"
pagaille = rebalads; abaunatge, embolh; abaunatge/ avaunatge ; semer
la pagaille : "metre d'escaufstre"
page = pagina, fulh
pageot, dorade rose (sparus erythrius) = pagl
paillard = gossatir, bardt "u, grs bardt, aponcharis lu de joncs
amb una maa"
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
plir = pallejar
palmier = palmir
palper = paupar, paupejar, chaspar
palpitant = entrefolit, -ida "E zo ! entrefolits, totes la seguiguron. " (G
Therond)
palpitant, rebondissement, suspense = de repompidas epopias de
repompidas = popes fracassantes, rebondissements." (Dezeuze);
"un roman policir plen de repompidas"
palpitations = batesons de cr
palpiter = bategar, barbelar, pantelar, tressanar "aquel poma barbelant
d'espr arders" (Azem)
palustre = palusenc "Quitant aiai per sovenena Quauques estanhs
d'instena istena Ont van trevar los mostres palusencs" (Langlade)
pmer force de crier ou de pleurer = tresanar "los pichts enfants
tresanavan"
panache = apanatge
Panama = Panam
panaris = bateds
panier = banasta , panir
panier de crabes = cranquiira "la Cort dau Rei ra una cranquiira
d'ambicions"
panier perc (tre comme un) = tner laiga coma un panir sens cuol,
coma un panir traucat
panier plein = banastada
pannicule = panicul / panicle (cit dans la "Notomia" d'Anric de
Mondavila (panicle); ex: lo panicul adips.
panse, ventre = panolha, pana, ventre "a tibat sa vasta panolha"
(Langlade)
pansement alcoolis, cataplasme, compresse imbibe estopada "A mau
de tsta estopada de vin. "(prov)
pantalon = braias (parelh de)
panteler = barbelar, bategar
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm
25/07/2016 18:17
pantomime = engaunhadissa
pantoufles = pantoflas
papier = papir (expr. "lo papir es un bn ase")
papier gaspill = papir d'estraat "aqueste jornal es de papir
d'estraat" (Azem)
papillon = parpalhon
papillonner = parpalhejar L'esprit subtir, l'esprit dels reires,
beluguetas Non vesentas a l'ulh, tant que son menudetas Parpalhejan
dins l'aire e l'immensa claror. (Langlade)
papillons: s'emplir de papillons voletants = parpalhonar
Papouasie Nouvelle Guine = Papoa - Nva Guina
pquerette = margarideta; pimparla "blanquejar la pimparla"
paquet = amanl, paquet
paquet li (de tripes, d'autre chose) = manol "stre fagotat coma un
manol de gabls." (Comparason populara clarmontesa)
par = per
par ci par l = d'aqu entre aqu "d'aqu entre aqu, quauque vilh mot
imatjs " (Azem)
par ci par l (Dezeuze) = pr'aqu naqu
par del = de deai "de deai monts e planas"
par dessus-dessous = dejota-desss
par exemple = pr'exemple "Ms, prexemple! se quauquun tombava
de son naut, se iavin me estabosit e desvariat, aqus ra ben lo
vilh Constant." (G Therond)
par exemple, a alors! (interj) = santafieu!; Chavalet !
par ici = perquinaic "Monsur Chaplatot, que lo fan tant e tant
entendut, demra perquinaic" (G Therond)
par l-haut = amondaut
par lui mme = esperel (d') "lo fluid magnetic que dins lo viravut
d'esperel se congra " (Langlade)
par ma foi = chaval! "Chaval! encapitatz, quauquun i digut: l'avtz
tot just amont " (G Thrond)
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm
25/07/2016 18:17
par paquets = a flc "Fai sordre e regisclar coma d'un fuc de jia De
belugas a flc, vola que volars "
par, en raison de = despart "Es de remarca aquel, ma fe, Despart la
carura e l'auada" (Langlade)
parachute = paracasudas
parachutiste = paracasudista
parade nuptiale = amenanas
paradis = parads
paradoxe = paradxa (sf)
Paraguay = Paraguai
paratre = parisser; (pour un livre) aparir "aquel libre es aparit"
(Roque-Ferrier)
parapet = parabanda
parapluie = paraplja
parasite, pique-assiette = manjaganhat
parasol = parasl
paratonnerre = paratroneire
parbleu = pardieu; marbieu "marbieu, naurn pas un su!"(Favre)
parc = pargue
parc a bestiaux, enclos = pargada
parce que , cause de = sufs que (+prop)
parcourir = trepar; (visiter) passejar "Passt lo prumir jorn a i faire
passejar lo vilatge" (G Therond)
parcourir un itinraire, se faufiler, se frayer un passage = trafegar "Sos
rais los pus vius ,,, van trafegar jusqu'a trra" (Langlade)
parcourir, rder, hanter = trevar "Quitant aiai per sovenena
Quauques estanhs d'instena istena Ont van trevar los mostres
palusencs" ;"Quand de las Cevenas en fra ai ven trevar lo pas
bas";"Entrement qu'aiamont vengue trevar vstra anma Anatz dire
pertot que ui avtz vist " (Langlade)
parcourir,tracer un chemin = dralhar "a travrs bsc dralha sos
carrairons";"Dralha, ailalin, sa via trta ";"Lo ferum, de la caa, a pas
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm
25/07/2016 18:17
dralhat la via ";"Es un tc dins la granda estapa Que dralhan los paures
umans";"Dins los carraus perduts que dralhan las cometas S'acorsant
de l'escur, per baisar lo sorelh " (Langlade)
par avec recherche = pimparrat, -ada
pareil, -ille = parir, -riira "me remembre emb una emocion tojorn
pariira aquela jornada"
parent = parentla
parents (mes), ma famille = mas gents
parer = encapar ("ncats"); aparar ; (de roses) enrauselar; (avec
lgance) aliscar
parer, tendre, prsenter = aparar
paresse, flemme, fatigue = canha "a l'bra ! e zo ! sans molura, ni
canha" (trad: allons, au travail, sans repos, sans relche) (Langlade)
paresseux = pigre ; fenhants, fuglbra, peress
parfois = tot cp, per cps, per escs; (par intervalles, par petites
touches ): a blas fes "diriatz, a blas fes, de monts que s'endavalan" ;"
ne ven a blas fes de planhums";"E de l'escur croton que lo lunet
ajorna, Sords, a blas fes, un lamp d'entendement"; "car res mai
l'interessa, Res que la grand mangilha, e, per escs, l'amor. "
parfum, e = auds (adj)
parhlie = cntra-sorelh (Langlade)
pari = escomessa (sf)
parier, toper = pachar
paritaire (plante qui pousse contre les murs). = rba de Nstra-Dama
(Dezeuze: Sovenirs denfana I)
parking = pargada (sf) "Vos cau laissar vstre vecul a la pargada
sosterrana"
parler = parlar "parlas coma Sant Jonan: amb la boca dobrta"
parler la perfection le franais. = platinar lo francs
parler correctement, sans dire de mots grossiers = parlar respct
parler de faon grinante = canejar "diga, canegt la vilha"
parler grossirement, tenir des propos obscnes = sostrejar
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
(Langlade)
partie = partida
partie fine, partouze, orgie = gaudinada (sf); fotrejada
partir = partir, faire tirar, se sauvar "fai tirar" = "on s'en va"; je suis
press de partir : "languisse de me sauvar"
partir au quart de tour, tre trs irritable = alumar (s') coma un brutlt.
"Salumar coma un brutlt.
partir discrtement = partir coma un Sant-Vincenaire.
partir en voyage l'aventure sans destination prcise; battre la
campagne = antifa (batre l')
partir se changer les ides = anar a Vic cambiar dr "Anar a Vic
cambiar dr.
partout = pertot "stre totjorn pertot coma lo Glria Patri.
partouzard = partosaire, chinatir
partouze = partosa, gaudinada, chinassari, ria, fotrejada
parure = belria; belesa (sf); (parures) : beluras, belam "Prta au cl,
per tota belesa, Un torn de cauquilhon de mar" (Langlade)
parvenir = arribar, agandir "lo Larzac es lunh mas i arribarem";
"Quand agandigurem a Ceta,/ La fola, lng de la banqueta/
Samolont en galari" (Vivars); "se pde i agandir, o festejarai"
parvenu = revengut
pas = pas, (plur. passes) "es pas lunh, es a tres passes"
pas ( petits) = a passets
pas ( petits) = passets (a) "Es l'ora qu'a passets los erbassirs caminan
" (Langlade)
pas (ngation) = pas (pron. "pa") "pense pas que venga"
pas du tout = pas ges "avm pas ges d'argent"
pas grand chose = pas chta "i compren pas chta" (Langlada)
passablement, beaucoup = bravament
passage travers les rochers = passador "I avi pas que dos o tres
endrechs quaurin pogut servi de passador." (E Teissier)
passage, col = pas "adonc dau pas, Tot empachocat de rabstia Se vei
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
embolh, rebalads) "un pasts de ftge gras"; "an ficat un brave pasts"
pte de coings = pasta de codonhs
pteux = apegs, -osa "l'ibronhs parlt d'una vtz apegosa"
pathtique = pertocant
patin = patin
ptissier = pastissier "As la colra dau pastissir que cochava las
niiras amb un aste. "(prov)
patraque, maladif = malauts "febroses, malauts, d'aquel temps
enganat" (Langlade)
patraquerie, mforme = dolentitge
patrie = patria
patrie (de la) = patriau
patrimoine, capital, pcule = cabau "A picht cabau tot li vu mau. "
(prov)
patron, matre (par drision: d'un ne) = asenir "A rude ase rude
asenir. "(prov)
patte = pauta; garra; (patte, serre, grappin) : arpa "Amai n'arriba, de
cacilha: Crvis la garra brigolada" (Langlade)
pattes ( quatre) = pautas (de) "a lga de marchar de pautas, au
contrari, /se ten drech coma un rove, e, tancat sus sos rens" (Langlade)
pattes d'araigne = arpas d'estriganha "sas lngas arpas d'estriganha"
pturage, pr = apais, ptus, pasturgatge "Lo tropelet testard fugiri la
pargada e dins l'immens apais s'avaliri benlu "
pture (rechercher sa) = apasturgar (v r) " la sauvatgina sorts orlanta
de famina, per s'apasturgar"
pture, fourrage = pastura
pturer = pasturgar
pturer (faire) = apatussir (v.tr.)
paupire = parpla, parpelega "coma, fin-finala, Picht-me ra lo pus
frt, lo manidet cugut las parpelegas"
pause du travail, relche, repos = molura "a l'bra ! e zo ! sans molura,
ni canha" (trad: allons, au travail, sans repos, sans relche) (Langlade)
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
qu simaginar" (G Therond)
penseur, dialecticien, thoricien = rasonador
penseur, pensif = apensamentit, -ida; empensat, -ada
pente = penda, riba
pente boise = devs escalaire "Sos enemics podin pas i venir que
dau miegjorn de lng dun devs escalaire" (E Teissier)
pente douce (en) = agals (d') "lo rc dau Pug de Sant-Lop,
vertadiira muralhassa sus la comba dau mas de Rigaud, davala mai
dagals tirant daus Montpelhir." (E Teissier)
pente, coteau = travrs, csta
pentu = ribassut, escalaire "Sos enemics podin pas i venir que dau
miegjorn de lng dun devs escalaire" (E Teissier)
pnurie = caresti (sf)
ppier = piutejar "Se l'aucelet piuteja e l'abelhon bruss" (Langlade)
ppin = granon
percale, toile fine et rsistante pour drapeaux = percala
perant (il) = lancejant "la srp fissant emb d'ulhs lancejants"
(Langlade)
perante (il a une vue) = i vei prim
percevoir, ressentir, entrevoir = desvistar "A la lnga m desvista dins
la sornuda quicm coma una ondada e mostrosa e pesuda que borja
dins lo void, e'mb son esquich trasmuda las sasons e congra auratges,
trombas, fregs" (Langlade)
percher = ajocar, penjar
perdant = perdeire "aqueste es marrit perdeire"
perdre = prdre
perdre (se) = escavartar (s'), s'espertesir
perdre connaissance = prdre l'escrime "prd l'escrime" (Langlade)
perdre haleine () = tant qu'a d'alen "Tot fug tant qu'a d'alen"
(Langlade)
perdu, gar, affol = degarat, -ada
pre = paire
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm
25/07/2016 18:17
Pret = Peret
perfectionniste = menims, perfeccionista
prilleux (saut) = escarlimpada "Que de sauts ! que d'escarlimpadas
Viravuts e farandoladas ! " (Langlade)
prine, entre jambes = perinu, forcadura
priode = pontannada (sf); peride (sm); (courte) passa
priple, trajet, course = enregada "Lo sorelh de sa cintra acaba
l'enregada" (Langlade)
prir, se dtruire, diparatre, = estraar (s') "Car n'es pus que matira e
tot s'estraar." (Langlade)
perle = prla
perler = perlejar (v. transitif et intrans.) "lo sang que
perleja";"regardant cada gran (de rasim) que s'ascla en perlejant un
degot de vin rse" (Dezeuze)
permanent = manent
permettre = permetre
Prols = Perus
pronnelle = sucla
Prou = Per
perptuer = perdurar "aquel usatge a perdurat quatre sgles de temps"
perroquet = papagai
perscuteur = secutaire "los secutaires de nstra parladura"
perscution = secutament
personne = digs "Amic de cadun, amic de digs. "(prov)
personne trop complaisante = sant-fotral, santa-fotrala
persuader, convaincre = faire ausir una rason """barraca ! iagut pas
plan de i faire ausir una reson."" (G Therond) "
perte = prdia (sf); cela mne sa perte: es una perdicion "Lamor es
una perdicion." (G Therond)
perturber = destorbar, desrenjar
perturber, mettre en dsordre, tracasser = rambalhar "Passarem tot lis
sus son segond passatge a Montpelhir, mai que mai rambalhat per los
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
(Prov)
petit poucet occitan qui conduit le char du soleil = Peperelet "Maugrat
Peperelet maugrat son agulhada [los tres buus] rebalarin lo carri en
fra la rodada" (malgr Peperelet malgr son aiguillon [les trois
taureux du firmament] traneraient le char hors de l'ornire"
(Langlade)
petit tourbillon = foleton (Langlade)
petit-djener = dejunar
petite alouette ; nom affectueux pour un enfant. = calandron (sm)
petite armoire, buffet (Dezeuze) = cabinet (s m)
petite balance = trabuquet
petite bardane (plante qui saccroche aux poils). = tira-peusses
petite barrique = botarl "stre clofat (coflat) coma un botarl" (Expr.
Pop Clermont l'Hlt)
petite chose, point = quicomet/quicmet "adonc dau pas, Tot
empachocat de rabstia Se vei un quicmet que brilha" (Langlade)
petite mnagre = femneta "las femnetas que mercandejan lo vairat"
petites lvres = pampetas, labretas
petitesse = manidesa
petit-fils = felen (pron. "filen")
petits poissons. = verniiras (f pl)
peton, petit pied = penon, penet
ptrifi, immobile comme une bche = ravit en brca "Demoravan
aqu, ravits en brcas" (G Therond)
ptrifier = arroquir, empeirar (Max Roqueta)
ptrin, ennui, difficult = maganha (sf) quanta maganha = quel
ennui, quel ptrin.
ptrir pleines mains = aplemponhar
ptrir, farcir, fourrer = amesolhir "l'istria es amesolhida de legenda"
ptrole = petrli
petting, bats un peu trop libres = garcejari
ptulance = abeluc (sm)
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm
25/07/2016 18:17
peu = pauc, pas gaire "A pauc vin, beu prumir, a pauc pan, pren las
brisas. "(prov)
peu (un tout petit-) = un pauquet
peu (un) = pauc (un)
peu peu = a bles paucs, d'a mesura; de tras en tras, plan plan, (trs
lentement) a bles pauquetons "Vos seguirn de tras en tras" ; "plan
plan l'escuretat se sarra" ; "Es lo sol atanben que de la bstia ruda,
Quita la prima frma a bles pauquetons " (Langlade)
peu aprs = dins un moment
peu, petit peu = pauc, pauquet
peuchre, pauvre, hlas! = pecaire!
peuple = pble
peuplier = pbol "Un pbol pt pas faire un sause." (Prov)
peuplier blanc. = auba (sf)
peur = paur (pron. "pw") "La paur garda la vinha." (Prov)
peur (n'ayez pas ) = pas paur! "Pas paur ! pas paur ! amont l'me fai la
chaumada " (Langlade)
peur de rien (n'avoir) = crnher pas bruch "A la poncha de son rc, lo
castl crenhissi pas bruch." (E Teissier)
peureux = pauruc
peut-tre = benlu (pron. blw)
peut-tre bien = sai que benlu
Pzenas = Pesens
Pznes-les-Mines(abans 1926 s'apelava 'Pznes') = Pesenas -de-lasMinas
phalange = falange (sf); (des doigts) ona (sf) (NB: curieusement les
dictionnaires retiennent tous le gall, "falanja" alors que le catalan,
l'italien et l'espagnol ont "falange", conforme l'tym.)
phantasme = ideassa (sf) prononc: "ideyassa"; fantasma (sm)
phantasmer = idear; fantasmar
phare = far
Philippines = Filipinas
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
(Dezeuze); faire plaisir comme une caresse: far cortiga. "aqu i fai
cotiga"
Plaissan = Plaissan
planche = pst (s.f.); plur: pstes pron. "psses"
planche de lavandire. = picador (sm)
plante = planeta
plante Vnus = lugar (sm)
planifier, dcider = tablar; (prparer, organiser) : magenar "Aver
tablat quicm."; "Tot aqu se magena aqu, pui, zo ! s'espaa, a tusta
brnha" (Langlade)
plant d'arbre jeune = plantum (sm) (Dezeuze)
plante = planta
plante du pied = sla
plant solidement sur un support = aterrat "aterrat sus ton rc" (G
Coulazou)
planter = plantar (pieu, aiguille...): ponhir; s'enfoncer dans la boue:
s'enclancar "ponhs lo flambu dins lo rc " (Langlade)
planter un clou, faire taire = riblar lo clavl
planter, arrter = tancar " i avendr se res la tanca "; "La dana
autanlu es tancada" (Langlade)
plantureux, -se = galhard, a
plastique = (ad) plastic, -ica; (sm) matria plastica, plastic (sm),
plastica (sf)
plat = plat, escudla
plat () = de plan " ! ia ! de cantl, de plan " (Langlade)
plat (adj.) = plan (adj.)
plat de rsistance = matafam
plat plein de nourriture = platat
plat, cuelle, couvert = escudla "A la casa de Peironla, cadun i a son
escudla. "(prov)
plateau = platu, plans "un estrle et naut plans" (Langlade)
plateforme = plt "rocalha, / Qu'enss dels apens desmarmalha / E fai
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
(Langlade)
pluie torrentielle, averse = raissa "Sus los nvols clarins, rebutant dins
la baissa / De trelusents dardais retrasent a'na raissa" (Langlade)
plume = ploma
plumer = esplomassar
plupart (la) = la mger part (pron. "madjapar")
plus = mai; pus
plusieurs = mai d'un
plt au Ciel = grand gaug!
pluvieux, -se = aplogit, -ida "l'auton ra estat apoligit"
poche = pcha
poche de terre cuite pour ranger les cuillers = agotaire
pole = fornet, peirl
pole frire = sartan (s.f.); lecafrlha "lecafrlha mena jia" (Prov)
polle = sartanada
polon = pade
pote = trobaire
poids = pes
poignarder = ponhardar, cotelar "Maucrc lo ponharda entre las doas
paletas" (Dezeuze)
poigne = ponha "nos cau d'mes de tsta, de ponha e de cr" (Azem)
poigne (d'une substance) = planponh (de quicm)
poignet = ponhet
poil = peu; (les poils) la borra; (petits poils) lo borrilh
poilu = pelut, borrut, pels
poindre au loin, apparatre = ponchejar "lo cap de divessa (de la fada)
poncheja sus la Serrana" (Langlade)
poindre, commencer paratre = ponchejar "Au despartir lo sorelh
ponchejava (Montel)
poing = ponh
point (sm) = pont (occ. norm. punt/ponch)
point de mire = afustador
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
enfants = canar
pousser sur un levier; placer un endroit, avec un levier = agrejar "(la
lausa d'un dolmen) l'an agrejada sus sos sieis plts"; "Agrejan e
sans fra pena, Un blt es lu dessagrilhat "
pousser, poursuivre la course = acotir "que totes los vents acotisson";
"E los firs Majoraus dins l'aubeta rossla, Fusan coma lo nvo' acotit
per lo vent: ":"En quista dau grand tot, que tant nos pertca, aqu
qu'acotissem e d'anma e de coret "
poussette = buteta
poussire =
poussire = pols, polsilha, polsiu (trs fine) : polset "la pols dels
mots" ; "E los ans, meses, jorns, celestiala polsilha s'auboran de
l'airau e fusan per alin "; "La dralha dau Cifr, la grand dralha lachada,
ont regolina, a flc, d'escalugants polsius" (Langlade)
poussire (faire de la) = polsejar "Un blt nauts coma una torre
Tmba en polsejant ; que lo morre Dau sabron n'es destrantalhat."
(Langlade)
poussires = polsum "m vei fusar d'estelonls, polsums de mondes
mrts que dins l'espaa plvon " (Langlade)
poussireux = polss
poussin = poleton "los velhe coma una cloca velha sos poletons"
pouvoir = poder (var. podre, porre) "Que fa pas quand pt, fa pas
quand vl." (Prov)
pouvoir (prendre le) = s'apoderar de
pouvoir (sm) = poder, mestrana (sf)
pouvoir (v. tr) = poder "il n'en peut plus"="ne pt pas de mai"
pouvoir important, matrise = podenti
pouvoir, talent, savoir-faire, puissance = estc "a un estc de
sobeirana" (Langlade)
Pouzolles = Poslas
Pouzols = Posus
Prades-le-Lez = Pradas-de-Les
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
profond = fons, -a; prigond, -a ; lins, -a, fonzut, -uda "fonzut coma la
mar" (Dezeuze)
profondment = ime (de tot son) drm de tot son ime (Langlade)
profondeurs = fonds "lo pastre gachant dins lo fonds dau cl"; "me'n
vau tornar ben lu dins lo brilhant fonds / dins lo gorg azurin ont
vstre cr barbla " (Langlade)
profusion () = en boldre; sens ime (prononc Mtp : "sans ime")
programme = programa
programme d'action = reglet d'accion "aqu lo reglet d'accion que cau
seguir" (Azem)
progrs, lan, enthousiasme, pousse, paroxysme = alan "(la mar)
"qu'en d'alan furioses, bosiga la soliira" ;"A chaca ai ! fan tant
d'alan, Que dins pauc, la rusta rocassa, Es gandida just a la plaa"
progresser, marcher = andar "De branca en branca andant, la charnga
monina A la crca d'un fruch que n'a res que la mina";"E lo filh,
creator de tot qu'anda e viu "
progressivement, peu peu = mai vai (loc adv) "mai vai, fai lo rebors
dau que mai i revrta entre l'animaudalha " (Langlade)
prohiber = enebir "es enebit de parlar francimand"
projeter, envisager de = tablar "sus l'auta montanha tabla de ne i
ajnhe'una autra e benlu mai " (Langlade)
prolapsus = vedelet
prolong, -e = durada (de) "la lucha es pas de durada" (Langlade)
prolonger = esperlongar "Sus la plana brausida [lo sorelh] emb sos rais
de gals, Esperlnga, plan plan, l'ombra desparaulada Dau vertus
aubram" (Langlade)
prolonger, tre prolong = tirar de lng "aquelas discussions poirin
tirar de lng" (Azem)
promenade, randonne = escorrida "Aprs una lnga escorrida, Sus los
srres de Valhauqus Me mete a legir l'Atlantida" (Langlade)
promener = (mieux que "permenar") passejar
promeneur = passejaire
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
qute = qusta
quter, rclamer des subsides, recueillir des sous = sunejar "se
sunegt per crompar la medalha".
queue = coa (pron. k), coeta (pron. kwta), queta "ten la queta de la
sartan"
queue, verge = coa, quca, quica
queue-leu-leu ( la) = en rengueta; a la corrila; de tras en tras "son
totes en rengueta"; "van a la corrila" (Ste)
qui dira, comment dire? = me digatz! "A ! me digatz, lo grand crbacr quora."
qui n'est plus fascin = desfachinat
qui se trmousse, se gratte en se tortillant. = graumilhs, -osa
qui va l? = quau i a? "Vejaqu los davant la prta. Hl ! fai sant
Pire, quau i a ?"
quille = quilha
quinze = quinze (pron. "quinge")
quiter tout = quitar parada "En vesent mon sinhau avtz quitat parada,
Per venir m'atrobar sans agachar detrs. " (Langlade)
quitter son nid = franisar
quitter tout = quitar parada
quoi encore = de qu trn !
quoi encore ? = de qu trn! "e de qu trn sabe ieu !... "
quoi que = qu que; que "que faguem, que diguem, dels ans cau subir
lo destin"
quoique (ex: quoiqu'on dise) = amai + subj. Ex: amai se digue "amai
se digue, los cordonirs son pas totjorn los pus mau cauats"
R
rabcher = remenar "nos o remenan pro ben" (Azem)
rabais = mensdicha
rabat-joie = caajia
rabattre le caquet = remocar
rabattre les bords d'un chapeau = descatalanar
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
(prov)
rencontrer par surprise, "se heurter " = acipar
rendre amer = amarejar
rendre amoureux = enamorar
rendre malheureux = far veire las piras (dau camin)
renforcement des liens fraternels = rafrairament "l'ida de 1'union e de
rafrairament dels pbles latins"
renforcer = enforar "lo bosins s'enfra" (Langlade)
reniement = negament
renier sa parole = desparaular (se)
renifler, flairer, percevoir l'odeur = morresentir, prene sentida "Quand
la manada a pres sentida : Dau lop, e fug espaordida" (Langlade)
renouer avec = regantar "lo clar jutjament de nstre ime reganta e
retrba lo vam natural de nstre cr" (Azem)
renouveler, reparatre = renovar, arrenovelar; (fig) recalivar "a-n-onte
lo printemps chaca an s'arrenovla"; "l'ivrn ven recalivar las
gelibradas" (Langlade)
renseigner = assabentar
rentable = ganhiu, -iva
rente, rapport = renda "Quan plu per Sant Medard la renda diminua
dun quart." (Prov)
rentrer dans une ruche; (fig.) s'agglomrer un groupe social =
embrucar
rentrer en soi-mme, rentrer dans sa coquille comme un escargot =
"Sendintrar coma las cagaraulas."
renverser = tombar, desquilhar ; capvirar (pron. "kafir")
repaire, caverne = caforna
rpandre = espandir; espaar, escampilhar "escampilha las sentors"
rpandre dans toutes les directions = espaar (s') "Un pauc pus lunh
dins la planassa, Lo flume entrepachat s'espaa" (Langlade)
reparatre, renouveler = arrenovelar "a-n-onte lo printemps chaca an
s'arrenovla"
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
reposer (se) = pausar (se); far pauset; faire ssta; chaumar / caumar
reposer, reprendre haleine = prene alen "S'es pres alen ; au darnir cp
[] Lo pean rtla sus sa sieta" (Langlade)
repousser d'un geste ses cheveux = rebutar son peu (Langlade)
repousser, refouler, rejeter = rebocar "en aut son rebocats"=sont rejets
vers le nord; "ensms se rebocant" = toutes deux se refoulant
(Langlade)
reprendre de plus belle = regrelhar "Adonc mai que jamai la grand
raa regrlha " (Langlade)
reprendre haleine = prene d'alen "Aqu, prenguem dalen sus un sti de
pira pr avudre lo vam dacabar nstra escorsa. " (E Teissier)
reprendre ses esprits aprs une perte de connaissance = faire una lusida
"a la lnga ai finit per faire una lusida" (Langlade)
rprimande, engueulo = refresquri (sm) "s'entristesir per de
refresquris"; "reaupre un refresquri de quauqu'un"
reprise de vent = rufga (Al, rufca=bourrasque) "e, benlu,(la
viratra) seri travirada, Sans la rufga estreminada, Que d'en pus
frt repren e la bands" (Langlade)
repriser (pr.); rouer de coups (fig.). = sarcir Un abilhatge sarcit d'aur
(ARF)
rprobation = refudament (Fabre d'Olivet)
reproche = retrasement
reproduire, ressembler = revertar (v. tr.) "reverta l'istria de Cristu
Colomb que capitt pas que cercava" (Azema)
rprouv, -e = refudat, -ada (Fabre d'Olivet)
reptile = reptil
repu, e = sadolat, -ada; sadol, -la; (gorg) : emboiricat, -ada "A l'ase
sadol, lo blat i es vea. "(prov); "los caps de jovent agachan drs la
plaa ont jason los sadols" ; "Traitosas aforsts onte la sauvatgina,
Sadolada de carn s'amaga tot lo jorn" ; "Emboiricats fins a la gola"
(Langlade)
Rpublique Centrafricaine = Republica Centrafricana
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
rigide (adj) = rigid, -ida; regde, -da; arquetat, -ada "demra arqueta sus
sa posicion"
rigidit = rigiditat; regdor
rigole = regla, besau
rigueur (sf) = rigor
rinage, crue = refresc (sm)
ripaille = manjari, revbis/rebnis, brafa "Tota l'idia es a la bafra ";
"Au grand rebnis ! La rason E lo pauc d'ime qu'an s'escrafa"; "Fauta
de carn o de mesola, Lo rebnis agut'na fin. " (Langlade)
rire (s.m.) = rire, (bruyant) cacals
rire (v) = rire, (bruyamment, aux clats) cacalassar
rire (vous voulez), vous n'y pensez pas! = abotatz! foli!
rire jaune = "rire coma lo jorn que soprem sans pan"
ris, amygdale = galha "manjarem ui de galha de vedl"
risque = risca (f) "per tau de fugir aquela risca" (Despuech)
risque de (au) = asard (a l... de) a lasard de veire petar lo lop
(Dezeuze)
risquer = perilhar; asartar "a asartat la mrt"
rissoler = rabastinar
rivale = empachaira
rive = riba, broa (pron. br)
river, fixer avec des clous = riblar.
rivire = riu
rixe = batsta
riz = ris
robe = rauba
robin = raubalng
robinet = canla
robuste = verturis; (en bonne sant) galhard "una femna tan galharda"
(Therond)
roche en place, assise rocheuse = enrocada "l'enrocada dels srres"
(Langlade)
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
rondelet = redonl
rondeur = redondesa
ronds dans l'eau = rondets
ronflement d'un dormeur = roncadissa (s.f.)
ronfler = roncar; (par intervalles) roncassejar "coma totes los mes
mon marit ronca e aqu m'empacha de dormir"; "mentretant que
defra lo tafri dau vent daut roncava dins la machicoladura de las
torres" (E Teissier)
ronger = rosigar
ronronner = rondinar
Roqueredonde = Tiuds
Roquessels = Rcassls
rose = rsa (fleur & couleur)
rose = aignanha; aigatge; (du soir) : serena "banhat per l'aigatge dau
matin"; l'aigatge beluguejava" (Montel)
Rosis = Rsis
rosser, frapper longtemps = borrar
rti = rostit
rti cuit dans son jus = carbonada
rtir = rostir
roturier = casalir
roublard, expriment = arrotinat, -ada "avin a faire emb una
arrotinada que, aleionada coma cau, los ment tot drech en infrn"(G
Therond)
roue = rda
rou = finholur (gall.)
roue de puits = rodet "Es coma lo liam que ten l'ga au rodet "
(Langlade)
rouet = rodet
Rouet = Lo Roet
rouge = roge, roja (adj), rog "stre roge coma una crsta de gal.
rouge au front = flamba a la cara "Lo femelam, adonc se sarra En
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
route = rota
roux = rossl "d'arencs rossls coma l'aur"
royal = reinau, -ala "auborar son cap reinau" (ARF)
royaume = reinatge
Royaume uni = Reiaume Unit
ruade = reguitnada
ruban = riban; (orn de r_ : enribanat)
rubis = robs
ruche = bornhon; (gateau de cire de la) bresca "stre plen coma un
bornhon."
rude, rustre, grossier. = ruste, -a,adj, aspre, -ra sos pilars garruts e
rustes.(Dezeuze) ; "As ton plen d'enemics que te fan rusta gurra /
desempui l'insecton, a la bestiassa fra. "; "Tot gru, ruste e sauvatge
e per estomacar" (Langlade)
rue = carriira
rue (plante) = ruda
rue chaude = carriira putassiira
ruelle = carrieireta, dandrona
ruelle en cul de sac = androna
ruer, se prcipiter = rebilhar (se) (Langlade)
rugueux = ronhs, -osa "Aplanar los rdols ronhs" (Langlade)
ruine (fait d'tre ruin) = aronacion "just en daquel rdol sauboran
las torres clafidas dardidesa, maugrat son aronacion, dau castl dau
mma nom" (E Teissier)
ruines (vestiges) = ronas
ruisseau = riusset , ribieirau
ruisseau des rues = cadarau, gandla
ruisselant = pissorlaire, -ra (adj) (Langlade)
ruisseler = riussejar, regolar, regolinar "lo sang regola" (Dezeuze) ;
"La dralha dau Cifr, la grand dralha lachada, ont regolina, a flc,
d'escalugants polsius" (Langlade)
ruisseler de sueur = colar sa trempa "Afatigat coma paure me que
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm
25/07/2016 18:17
cola sa trempa"(prov)
rumeur = bruchor (s)
ruminacion = romilh
ruminer = romiar "l'aver que rmia a la chaumada"
rus = lutrat, aulesaire, narrut, fincho "a fincho, fincho milhor!"
(expr. pop. Cf Armanac Mtp 1895 p 45)
rus, expriment, expert, roublard = arrotinat, -ada "avin a faire emb
una arrotinada que, aleionada coma cau, los ment tot drech en
infrn"(G Therond)
ruse, tour, espiglerie = desaguici
Russie = Russia
rustre = bords, vilan
rustre (passer pour un) = passar per un boirac
Rwanda = Rwanda
S
sabbat des sorcires = chaurit
sable = sabla; arena, sorra
sable dolomitique des causses = polverl (Langlade)
sable fin. = sablon, sableta, sabletas (f pl)
sablire = sorrs
sablonneux = sabls "an ancorat tres vaissus davant lo grau sabls"
sabot (d'homme) = esclp
sabots (d'animal) = batas (sfpl) "las batas dels chivals ferrats per lo
combat" (F. de Petrusso)
sac = sac "Au fons dau sac se trban las brisas. "(prov)
sac (grand) = saca
saccades (par), en rafale = blas fes (a) "los mts que van a blas fes
coma una folastrada " (Langlade)
saccage, carnage = chaple "Se mstran emb de quieladas / Estralhs,
chaples, embosenadas, " ; "n'es davalat de caaires ferons / Qu'an fach
chaple de tot ce que cor, trepa e niuda " (Langlade)
saccager = saquejar
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
Saint-Jean-de-la-Blaquire = Sant-Joan-de-la-Blaquiira
Saint-Just = Sant-Just
Saint-Martin-de-Londres = Sant-Martin-de-Londras
Saint-Mathieu-de-Trviers = Sant-Matiu-de-Trevis
Saint-Maurice-Navacelles = Sant-Maurise-de-Navaclas
Saint-Michel = Sant Miqul
Saint-Nazaire-de-Pzan = Sant-Nasari-de-Pesan
Saint-Pargoire = Sant-Pargli
Saint-Paul-et-Valmalle = Sant-Pau-e-Valmala
Saint-Pierre-de-la-Fage = Sant-Pire-de-la-Faja
Saint-Pons-de-Mauchiens = Sant-Pon-de-las-Mascas (=de Mauchins)
Saint-Privat = Sant-Privat
Saint-Saturnin-de-Lucian = Sant-Adornin
Saint-Sris = Sanch Erig, Sanch-Seris
Saint-Thibry = Sant-Tibri
Saint-Vincent-de-Barbeyrargues = Sant Vincen-de-Barbairargues
saisir entre ses griffes = engripar "engripa los bilhets de banca"
saisir l'occasion (il faut toujours) = "Qua fai pas quand pt, fa pas
quand vl." (Prov)
saisir, attraper = arrapar
saison = sason
salade = ensalada
salades sauvages = erbetas
saladier = gauda
salaison = salatge
salamalecs (faire des) = aculhs (faire d')
salamandre = blanda
salaud. = saligt
sale = craums, embrutit, lord, salle (gall.), solhard, acraumit
sal = salat, ensalat "stre salat coma la brasa." (Expr. Pop Clermont
l'Hlt)
sal, d'un got prononc, savoureux. = salabrs
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
satyriasis = verguejatge
sauce = saussa "A res, fau pas saussa. "(prov); "A carn de chin saussa
de lop."(prov)
sauce froide trs releve; mayonaise = remolada
sauce lie, sauce onctueuse = legads
saucer = onchar
saucer, oindre de sauce = saussar
sauf, except = franc (adv.) "franc d'aqu, tot vai ben"
sauf, except (prp.) = relevant "relevant quauques uns"
sauf, libre, tir d'affaire = escapi
saule (arbre). = sause
saumure = aigasau
saupoudrer = saupicar
Saussan = Saussan
Saussines = Saucinas, Saussinas
saut prilleux, plongeon. = cabs; escarlimpada "Que de sauts ! que
d'escarlimpadas Viravuts e farandoladas !" (Langlade)
sauter = sautar
sauter le petit djener = estauviar lo tuga-vrme
Sauteyrargues = Sauteirargues
sautiller = sautejar
sauvage et vorace comme un loup = alobadit, ida (adj) Jamai un vl de
gropatasses, N'an tant morfiat de carnifalha Coma aqueles alobadits
De vautors o de chinarasses
sauv, sauf = sauve
sauver = sauvar
sauver (se) = gila (far) lo jorn fai gila (Despuech).
sauvetage, aide, action de secourir = secoriment, sauvatge (sm)
savane, prairie luxuriante = erbatgiva (sf) "dins la nauta erbatgiva"
(Langlade)
savant = sabent (sm et adj: sabent, -enta) ; (savant, comptent)
entendut, -uda "Lo pus bstia es lo pus sabent dins sos afaires." (Prov)
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
platana.
scrotum = borsonada
scruter = espinchar "Espincha de tot caire, escota, tot es siau "
(Langlade)
se coucher, se mettre au lit, la paillasse = empalhar "E tanlu
quagron ben acatat los manits dins son liechet, los parents a son torn
sempalhron. " (G Therond)
se disputer. = carpinhar (se)
se fendre. = asclar (s)
se jetter = traire (se) "vran ! d'aquela auada Se trai d'un vam au fons
dau vau " (Langlade)
se piquer aux pines = espinhar (s') "Temps urs et sans laguis ont re
lo menaire de jovenetas esperdigalhadas que magradava dadralhar
dins lo michant camin per las faire espinhar e aissejar!" (E Teissier)
se saouler = se bandar
se taire ; poser un pige, une lque (voar : leca}. = calar
seau = ferrat (pron. "farrat,"), selha (sf) "Aver lo cap coma una selha."
(Comparason populara clarmontesa) ; "metrai de vin au fresc dins una
selha" (Dezeuze)
seau champagne = selhon
s'branler = brandar "de montanhas que brandan ; la trra que tremla
" (Langlade)
sec = sec, secars "sec coma un crostet";"sec coma un rastl"; "stre
sec coma un estelon." (Comparason populara clarmontesa)
sch = assecat, secat, assermat
sche (poisson) = spia
scher = secar, adracar; destrempar " Un temps trempa, lautre
destrempa." (Prov)
scheresse = secada "caravenc de secada" = "abme de scheresse"
schoir = secador
secouer = brandir, brandussar, sambotir "los arbres, brandussats "
secouer (se) = espoussar (s')/espolsar
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm
25/07/2016 18:17
secouer les mites, houspiller, frapper = espolsar las arnas "i espolsa las
arnas un pauc coma se deu" (G Therond)
secouer, agiter = brandilhar "(la mar tempestosa) cobrs tes, motas,
mrfia cla, brandilha pena, montanhla" (Langlade)
secouer, donner de l'lan = dessagrilhar
secours (appeler au) = cridar socors (pron. "krid soukous")
secousse = butada, brandida; (secousse, fracas, branlement) sabron
(sm) "Un blt nauts coma una torre Tmba en polsejant ; que lo
morre Dau sabron n'es destrantalhat." (Langlade)
secret de Polichinelle = lo secrt de la suvia "(l'amic a quau vos stz
fisat) vos dessalla (=desvela) e vstre secrt es lo secrt de la suvia"
(Oscar Csta)
secret, procd, truc = estc "ms non, la maja raa a destoscat l'estc
que fai lo mau fugir" (Langlade)
secret, recette, astuce = estc
secrtaire = secretari (sm); secretria (sf)
secrtariat = secretariat
sculaire = seglairenc , -a ("siclairenc") los aubres seglairencs (pron.
"siclairenc") (Langlade)
scurit = sauvetat
sducteur, chaud lapin = bravisquet; (jeune coq) galinet (sm)
sduire, captiver = enclausir, fachinar "a enclausit son public"
sduisant = sedusent; ( Ste) revenent "Enric II de Montmorency es
un eri revenent"
seiche (sepia officinalis) = spia
seigneur = senhor; (monsieur) snher (pron. senhe) "Amor de senhor,
ombra de boisson. "(prov)
seins = popas, tits
sjourner logtemps = i far de lngas fangas "i a pas fach de lngas
fangas"
sel (mettre son grain de) = pausar son peda
sel (s.m.) = sau (s.f.) "passatz-me la sau, se vos plai"
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
populara clarmontesa)
servir = servir
servir la soupe = escutlar (pron. "escullar")
servitude = varletitge
servitude, contrainte = censa (s.f.)
s'taler de tout son long en allongeant les jambes, se mettre l'aise =
s'espatarrar "s'espatarrron a una taula"
Ste = Seta
setier (anc. unit de mesure, le quart d'une salme) = sestirs
stois = setri, -ria
seuil = lindau, brle, pas, sols "ara sis descelat destruci d'univrs /
ton trne de congla, ton tenebrs empri / n'an pas ges de poder qu'au
pas dau cementri " ; "Talament que la viratra Rsta un moment
aplantada au sols" (Langlade)
seul = sol, solet "je dcide seul" = "ieu solet decidisse"; "un sol es pas
res e un jl es un jl" (Max Roqueta)
seulement = solament, pas que, res que, soncament, un pauc "toi
seulement"="pas que tus"; "l'accion se fai pas soncament emb de
mots, ms si-ben emb de personas e contra de personas" (Azm); "
Sna un pauc Catin, per veire onte ne son" (G Therond); "espra un
pauc que t'agante, e vas veire!"
sve = saba "De las brancassas que penjolan, De degots de saba
regolan" (Langlade)
sve printanire = novelum
svre = menbre
sevrer = demairar, desmamar
sexe = sxe
sexe de la femme = iranhs, monifla, quiqueirl, trauc dau mitan
s'extasier = bialar
sexuel, -elle (adj) = sexual, -ala; activit s_ : calinhatge (sm)
seyant = benestant
Seychelles = Seychelles
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
simagres = salamalcs/salamcs; minganlas, crsti-minstis, miscamasca (f.) ("i fai tant e mai de salamcs") = salam(al)c
simplement = tan solament "prentz tan solament lenguent que vos
vau bailar, fretatz-vosn lo nas quatre o cinq jorns de fila" (G Therond)
simplement, bonnement = bnament (veire bnament) =
sincre = sincr
sincrement = francament
Singapour = Singapor
singe = monard ; monina (sf), smia "De branca en branca andant, la
charnga monina A la crca d'un fruch que n'a res que la mina"
(Langlade)
singulier = singular, -ara; a despart; esquerrir, -ra; rar, rara
sinistre = auvari, sinistre "avm assenhalat aquel auvari a
l'asseguraire"
sinistre considrable = michant clas "E tot aqueles maufarasses, /
Anonciators de michants classes" (Langlade)
sinueux = ondejant ; serpatejant; gibs "de lng de sa riba gibosa"
(Langlade)
sirne = orguena
siroter = chimar, chorlar "madama ben carrada au canton dau fuc que
se galaminava e que chorlava son cafeton" (G Therond)
site = siti/sit (sm) (nologisme: dau latin situs, C Laux donne "siti";
Cantalausa "sit")
situation = (pas en situation): a perpaus coma caufalich d'estiu
situer = capitar "se capita de l'autra man dau srre"; D1498
six = siis
slip = braguilhon
Slovaquie = Eslovaquia
Slovnie = Eslovenia
snobinette = quiquirilha
sobre, rserv, sage = retengut
sodomiser = sodomizar, encuolar, envergar
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm
25/07/2016 18:17
soeur = srre "Amor de srre vau pas un prre; amor de fraire vau pas
gaire. "(prov)
software = logicial
soi (cel va de ) = caucanha
soie = seda
soif = set
soif (mort de) = escanat de set
soif dvorante, ppie = pepida
soiffard, boit sans soif = sua-raca
soiffard, ivrogne = teta-sec, lampet, teta-canlas, voida-truqueta
soignante; celle qui soigne. = pessauda
soigner = sanar, sonhar, costesir "lo fagut sonhar fins que segut
garit" (Max Roqueta)
soigner jusqu' gurison = escotir
soigneusement = menimosament
soigneux = menims, sonhs
soin = sonh "lo mtge negligs lo sonh dels malautes"
soir = vspre, sr
soir (ce) = a de vspre "te convide a sopar a de vspre"
soire = vesprada
sol = su "lo ben es per su, l'amassa quau vu"
solde = seuda
soleil = sorelh (occ norm: solelh) ; sorelhet "Far caud, aurem sorelh. "
(Montel) ; "Dau sorelhet rebaton lo trels, Lo sorelhet, ton bl
aimaire" (Langlade)
soleil (place au) = canhard; (endroit ensoleill) : sorelhir "Au lotgs,
au canhard, cadun i es per sa part. "(prov)
soleil (se mettre au soleil dans un coin abrit lhiver) = acanhardar
(s); se mettre bronzer au soleil: se sorelhar
solidement (fixer) = tancar "De carn e d'sses es tancat " (Langlade)
solidit = teneson (sf)
sollicitude = curiana
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm
25/07/2016 18:17
solutionner = reslver
Somalie = Somalia
sombre = trum (adj.) (ARF)
sombre (tre) = negrejar "Quand tot d'un cp dels pugs, qu'alin ara
negrejan / Fusa una grand lusor que los ulhs ne'n neblejan "
(Langlade)
sommeil = sm "tombam de sm"; "s'as sm vai te'n te jaire"
sommeil irrpressible = endormidoiras "a o legir n'arrape las
endormidoiras"
sommeiller, demeurer endormi = brear "despui tant de temps que
dins l'escura brea (traduit depuis si longtemps qu'elle s'endort dans
l'obscurantisme")" (Langlade)
sommet = pinacle (Langlade)
sommet (polygone) = ciml (d'un angle)
sommet , minence (dans un paysage) = suc, truc "A Sant Luc lo freg
es au suc. "(prov)
sommet de (du) = suquet de (dau) "La mar, vista de nuch dau suquet
d'un bancau " (Langlade)
sommet d'une vote, apoge = cintra "Dralha sa cintra, tal qu'un
prgue celestiau"; "lo sorelh de sa cintra a pres la davalada";"Lo sorelh
de sa cintra acaba l'enregada" (Langlade)
sommets (toucher les) = cimelar lo truc
sommier (sf) = saumir
somnolent, e = dormilhs, -osa
somptueux = pomps; ufans, -osa
son (1) = (bruit) sn
son (2) = (fibres vgtales) bren retro
son criard = quielada (sf) "Se mstran emb de quieladas" (Langlade)
son lugubre de l'airain = clas
sonette = esquitla
songe, rve = smi, pantais (pron. pantai) "fai levar de smis de tot
biais e de tota color"
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm
25/07/2016 18:17
songe-creux = tantalri
sonn, assomm = estabordit
sonore = dindant, batir "D'en pus frt los cps de maugas Bomban
sus lo frejau dindant. "; "van s'espotir contra lo rc batir"(Langlade)
Sorbs = Srbs
sorcire = masca
sorte (de cette) = fabrica (d'aquela )
sortilge frique = fadari "tornava nu coma per fadari"
sortir = sortir, eissir
sortir (litt. d'une ruche), obtenir = desembrucar "los concorrents dau
concors poetic an desembrucat la recompensa"
sortir de son trou = desentutar
sot = abestit, nci
sottise = colhonada, sotitge, necitge, stbogritge "sa boca a jamai dich
messrga ni necitge" (Dezeuze)
sou = su (s.m.); pin (expr: "a pas un pin", il n'a pas un sou)
Soubs = Sobs
souche, tronc = soc " los socs dels aubres desrabats"(Langlade)
souci = sociena; trigs, pensament; (soucis au plur.): laguis "viure
sens trp de laguis" (Thrond); "aquel problma, gru de laguis"
(Azem); "l'esprit totjorn en sociena (Oscar Csta)
souci (se faire du pour) = se laguiar de "te lguies pas d'aqu1"
soucier (se) = enchautar (s')
soucieux, tourment = laguis, -osa; empensat, -ada; carpin, -ina (adj)
"lo pescaire es carpin"(Langlade)
Soudan = Sodan
souffle, haleine = alen (pron: "al"), buf; (bouffe) : alenada (sf) "per
ne pompar las alenadas"; "Ai, coma (aquel pontichet de lum) fusa e
lampa una alenada aurosa " (Langlade)
souffler = bofar/bufar ; alenar; souffler pleins poumons: bufar a plen
lu ; "lo vent terrau alena tant frt qu'enrabala"; "A las grands prtas,
bofan las grandas auras. "(prov); " Bufar coma un nisrp. ( ?)"
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
sourciller = cilhar
sourd = sord "stre sord coma un topin." (Comparason populara
clarmontesa)
sourdre = avenar ; sordre "Fai sordre e regisclar coma d'un fuc de jia
De belugas a flc, vola que volars " (Langlade)
souriant = risent, -enta ; risolhs "aquel manit es risolhs coma una
anjonla" ; "Emb sa cara risenta, adonc la genta fada / se clena"
(Langlade)
sourire = risolet, sorire
souris = fura
sournois = marca-suau; catamiaula
sous = jot, fota (occ norm: jos)
souscription = lva (sf) "fan una lva per crompar una coronassa
morturia"
sous-marin = josmarin
soustraire = sostraire
soutenir = sostilhar "la roncada que la sostilha"(la tempte qui soutient
cette pousse nuageuse) (Langlade)
soutenir, assister, soulager = sostar "encapt de sostar, mrt-e-fl,
aqueste principi"
soutenir, maintenir = mantner
soutenu = sostengut
souterrain = jota-terren, -ena "D'onte, de cps que i a, la mar jotaterrena Percipita sos creis sus lo brass que rena ";"Vei los jotaterrencs e l'abisme e l'asclassa Ont lo fuc a getat gas e metaus rosents.
" (Langlade)
soutien = sosta (sf) "Ai ! ai ! las sostas s'entemnan " (Langlade)
soutirer = tirar (Langlade)
souvenir (en) = per sovenena "Quitant aiai per sovenena Quauques
estanhs d'instena istena Ont van trevar los mostres palusencs"
(Langlade)
souvenir (se) = rapelar (se), remembrar (se), brembar (se)
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
dau tren"
suivi de = asseguit de
suivre = seguir
sulfureux, scabreux = catilhs -osa (adj)
superbe (sf) = suprbia
supercherie = craca "los lausenjaires de la craca patriotica" (Azema)
supriorit = sobeirana; sobeiranesa (F. d'Olivet)
support = cabra (sf); (support, pierre plante pour tayer) : plt "Los
mes cavan 'na talhada / Chaca costat margan de plts " (Langlade)
suppositoire = candeleta
sur = sus
sr = segur
sur ce = aqu desss
surabondance, excs = abonde (s.m.)
surbook = afairat coma un ase per vendmias." (Comparason
populara clarmontesa)
surcharge = codors
surcrot (par), de plus = per repeu "per repeu ara plu a flac... "
(Langlade)
surdit = sorditge
sureau = sambuc
sret = sauvetat
surexciter = afiscar
surface de la terre ( la) = flor de trra (a) "Escala a flor de trra" (il
remonte la surface de la terre) (Langlade)
surgir, jaillir = sordir "car lu de l'espaada blosa sords quatre
malhus per respndre a l'apl";"Sords de bronzins ensordaires "
(Langlade)
surimposer = subrecargar
surimposition = subrecarga
surimpression = subrestampa
surimprimer = subrestampar
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm
25/07/2016 18:17
Surinam = Surinam
surlangue, organe mythique qui empche de parler = surlenga
surmenage = trimal
surmen, au travail = fatiga (en) "stre en fatiga coma un cordonir
qua pas quuna frma"
surpass, vaincu = sobrat (F. d'Olivet), avencit
surpasser (se), y aller de toutes ses forces, se = desperar (v tr.) "Daut !
daut ! e cadun se despra" (Langlade)
surplomb = tresplomb
surprenant, qui fait sursauter = espaurugant, -ta
surprendre, dcouvrir = acipar "A la trra se'n pren per acipar la jaa
Dau Cifr, creator, lo rei dels elements ";"Acipa lo sicrs dau diamant,
vei la vena que davala tot drech de vrs lo fuc central"
surpris = entreprs
surprise = sospresa
sursaut = subre-saut "Coma la fra sauvatgina, Que la chorma, de sa
jacina A drevelhat de subre-saut"* (Langlade)
surtout, principalement = mai que mai "Talament que sacampron
totes, e que, los uns aprs los autres o mai-que-mai totes ensemble,
metron sa pelha a la bugada." (G Therond); "aqu mai que mai que
vese quora me rememrie" (E Teissier)
surveillant, meneur, chef de groupe = baile
susceptible = mausapis; tendre de cachadura (Dezeuze)
susceptible, irritable = mostardenc, moscs
suspendre au crochet, au portemanteau; laisser en suspens une affaire
= penjar au crc
suspendre, tre suspendu = penjar "Tot ce que penja tmba pas."
(Prov)
suspense, rebondissement = repompida~rebombida = epopias de
repompidas = popes fracassantes, rebondissements." (Dezeuze)
Sussargues = Sussargues
svelte = linge, -ja
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm
25/07/2016 18:17
Swaziland = Swazilndia
sycophante = manfle
symptome = sinhau ; ex. symptome syphilitique: sinhau vairols
syphilis = vairla
Syrie = Siria
T
tabac = tabac
tabagique = tabator
table = taula
tableau (cole) = tablu (d'escla)
tablier = mantau, taulir, faudau, davantau
tche (s'puiser la) = trimar
tache (sur un vtement).(Dezeuze) = onchet
tche accomplir = perfach (occ.norm: prtzfach)
tche accomplie = joncha lsta "emb aqu fai: "Minhts, ara ma
joncha es lsta " (Langlade)
tche de ne pas = acha de pas
tache de rousseur (Dezeuze) = pana
tche, travail en cours, programme accomplir = talh, batuda "trna
au talh mai vigors"
tche, travail pnible = pena "Quant a la pena, la part de l'uu devi
stre de prene lo bn camin, la part de la fornigueta de cercar recate, la
part de la cigala de cantar." (Montel)
tacher, salir = mascarar
tcheron = trimards, me de batari
taciturne = amudit; sornarut
taie d'oreiller = coissiniira
taillandier = talhandir (Dezeuze)
taille, hauteur = auada (sf) "a doas fes l'auada d'un me"; "vran !
d'aquela auada Se trai d'un vam au fons dau vau "
tailler en pices, hacher = chaplar
tailler un costume (ou un cercueil) = costumar "espra un pauc que
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm
25/07/2016 18:17
te costumarai"
tailler, couper = talhar "Talhar (en parlant dun couteau) coma lo
ginolh de ma grand.
tailleur de vignes = podaire "stre vestit coma un podaire."
taillis = barts, talh
taire = taisar, calar
Taiwan = Taiwan
Tajikistan = Tajiquistan
talc opaque des Cvennes = blesta
talent = biais (talent, savoir-faire, puissance, pouvoir) : estc; "aquel
artista a fra biais" ; "a un estc de sobeirana" (Langlade)
taloche, horion = gnha
talonnette = trastalon
talus de foss = talh de valat
talus, barrire = retenal "la montanha auturosa, dur retenal de son guf
escanat" (Langlade)
talus, tertre = torau, truc
tambouille, galimafre, mets peu apptissant = galimafria "Los aurii
reduchs en puria o manjats en galimafria" (Favre)
tambour = tambor
tambouriner = tambornejar
tamis = sernegut, -uda
tamiser = srner, cruvelar
tamiser la lumire = blaimar lo lum "lo ridu blaima la clartat dau
jorn" (F. d'Olivet)
tandis que = luga que
tandis que = entrament que; mentretant que "faguron una intrada
espectaclosa e trionfanta, entrament que sant Pire alongava dos pan
de nas" (G Therond); "mentretant que defra lo tafri dau vent daut
roncava dins la machicoladura de las torres" (E Teissier)
tanire du loup = lobiira
tanneur = curatir
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
teinture = tinta
tel = tal, tala "Aquel d'aqu tal ra, es, e totjorn ser" (traduit: celui l
qui demeure ce qu'il est et le demeurera) (Langlade)
tel, telle = tau, tala
tlphone = telefne
tlphone portable = telefonilh, pega-aurelha; (tlphoner avec un_)
telefonilhar
television = television
tellement = tant, talamai, talament
tmraire, qui ose beaucoup = asardir; ausads; (tte brle) tsta
verda "amai tus, asardir caaire" (Langlade)
tmoigner de l'amiti = amiotar
tmoin = provaire, testimni
temprament = temperament (sm), imor (f), portadura (f)
temprament batailleur = imor bateira
tempte de neige = cira
tempte grondante = roncada "la roncada que la sostilha" (Langlade)
tempte, intemprie = trebolum "dau trebolum que vai lu espetar"
(Langlade)
tempte, ouragan = cp de temps, contsta (impropre dans ce sens
selon Alibert); aurada; silampa; brefoni/brofoni: "la mar en
brofoni" "d'asard se i aur pas contsta" (Langlade)
tempte, tumulte = borls "profitant d'un moment que lo borls
mainava, se mett sus un butaron" (G Therond)
temporiser = temporar, lanternejar, faire d'alnguis
temps = temps ; temps calme : "temps suau" (Langlade); temps
couvert "lo temps es fra nivols" (Langlade); calme plat: "es un jorn
de granda bonana". "La palha e lo temps amaduran las nsplas."
(Prov); " Que ganha temps ganha tot." (Prov)
temps (avoir son) = passa (faire sa) L'me e la bstia an fach sa passa,
(Langlade)
temps contraire, mauvais temps = mau temps
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm
25/07/2016 18:17
temps ft beau ou non (que le) = ni per rre ni per bl "Avin fach
acrdi de pas se quitar, ni per rre, ni per bl." (Montel)
temps immmorial (de) = davantieirassa
temps libre = temps destorbe (a son) "a son temps destorbe, escriu la
grand istria De la raa latina emb sa ploma d'aur". (Langlade)
temps perdu = temps destorbe
tenace = pinhastre, -a, pegs, -osa "aquel representant es pegs que
non sai, i trna de lnga", "coma es un ratir pinhastre, volgut pas
que segusse lo dich" (G Therond)
tnacit = teneson (sf) "nos dnan una leion de teneson" (Azem)
tenant-tenant = tenguet-tengueta
tendre (adj.) = mistolin, ina (adj.) : de jeune fille (ARF)
tendre (v.tr. et r.) = tibar "tibada drs la tca de gandir" (Azem); los
nrvis nos tibavan = nous avions les nerfs vif.
tendre une corde, tirant ses torons = retorcir "Las crdas, mai, se
retorcisson, E las quilhas s'assujetisson " (Langlade)
tendre, prsenter, parer = aparar
tendron = carneta (sf)
tnbres = escuresina
tenir = tner
tenir en haleine = tner en suspens, tner pendent, tner dins las ncias
tenir l'eau, flotter (bateau) = tner l'aiga "Tner l'aiga coma un cruvl.
tenir tte (dans un dbat ou une discussion) = tner srga
tenir, contenir, remplir = caupre
tentant, allchant = alecarl, afriscaire
tente = tenda, tibanu
tnu = tune
tenue, ajustement, parure = vestida; abilhatge (sm)
terme (mettre un) = metre lo repaus
terminus, fin, achvement = finicion, finida "Un aiai, un enlai la
finicion se sarra" (Langlade)
ternir = dessanflorar "E tot en s'enauant sa cara s'encolora De rais
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
tirer = tirar
tirer (le lait, un objet, etc) = mlzer "dau temps que per davant lo
mlzon [lo blt]" (Langlade)
tirer la courte paille = revesir a la palha corta (De Sauvages)
tirer au sort, dcider par le sort = revesir "e non anetz vos querelar per
revesir quau deu parlar " (Favre);
tirer avec effort = tirassar "e l'apogaut que tirassavan" (Langlade)
tirer d'un mauvais pas = despescar "despescar lo malaut de son mau"
(Langlade)
tirer qqch. du feu comme les chatagnes, voler. = castanhar
tirer, attirer (le regard) = trainar; v. tranar "an lo regard trainat"
(devrs lo cl per veire coma virar lo temps) (Langlade)
tison = chams
tisonner, limer (grivois) = viedasar
tisonnier = borjon
tisser = teissar (se conj. sur parlar; cf. oc. norm. tisser)
tissu = trenum
titiller = ponchonar, petonejar
toboggan = resquilhador; tobogan
tocade = ratigs (s.m.)
toi = tus, tu
toile = tela
toile d'araigne = estriganhada
toilettes = comun
toison pubienne = pels (s.m.)
toit = teulat ; (fig.: domicile) : cobrt "Que demra jot son cobrt, se
res non ganha, res non prd." (Prov)
tomate = tomata ; poma d'amor
tombeau = clt; cars
tomber = tombar, caire ; (la tte la premire): cabussar; (dgringoler)
cabanar "Aqu lo bu darnir que cabana debs " (Langlade)
tomber comme une masse = "Tombar coma un burls" (grosse souche
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm
25/07/2016 18:17
d'arbre)
tomber dans l'abme; s'crouler = degolar "La devana e degla, en
degolant nos crosa "; "Anem, vla e degla poders Drags
";"Gisclan, deglan, van dins l'etrna sornuda ";"mogut, Coma la
muta que degla De l'entremuja jot la mla " (Langlade)
tomber des nues = tombar de son naut "Ms, prexemple! se
quauquun tombava de son naut, se iavin me estabosit e desvariat,
aqus ra ben lo vilh Constant." (G Therond)
tomber tendu, s'tendre = espatar (s') "En corriguent coma un chin
fl, sembronqut a quauque calhau, sespatt de tot son lng e
sabimt lo morre cntra un butaron."
tomber malade = emmalautir
tondre = tondre "Ansin vai lo monde: l'un se fai la barba e l'autre se fai
tondre. "(prov)
Tonga (les) = Tnga
tonneau de 5 600 litres. = bota (sf); trasprt (sm) una bota de vin
(Dezeuze: Sovenirs denfana I)
tonneau de transport de vin = barral
tonneau de vin = bota de vin
tonnelet = semalon "una clsca coma un semalon"
tonnelet vin de 1 litre = barralet
tonnelet; flacon, petite fiole.. = boterleta (sf)
tonner = tronar "una fes endormit ausir pas tronar" (dezeuze)
tonnerre = trn "emb sos trns e sos esclaires " (Langlade)
tonte des moutons = escaumaduras "Ne prene coma las escaumaduras
"
tonus, force = regdor (s.f.) "la regdor de sos muscles"
torche (f.) = chams (m.) ; pegolada "Ai ! ai! bondieu ! la pegolada
Peteja en gisclant de fumada" (Langlade)
torcher (se) = torcar (se)
torchon = eissugaman, sugaman
tordre = torcir
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
tremplin = sautador
trpied = ends
trsorier = clavaire
tressaillement = estrementida, trefoliment
tressaillir = trefolir; (d'effroi) tresanar, (brler d'envie) lebretar
Tressan = Tressan
trtaux, chafaudages = estaudls "fai danar sas petetas sus l'estaudl
de son teatre"
treuil = tortorir (cable de treuil: "tortoriira")
trve = pausada ; mla "Anem ! pas de mla ni plti Cau que s'adrche
sus son sti" (Langlade)
tribade, lesbienne = fregarla
tricher au jeu = caponejar
trimer, travailler dur = penecar; (se dmener) penequejar
trimestriel = trimestral
Trinidad & Tobago = Trinitat & Tobago
triomphe solennel = trionfatge
triompher = avencir "e l'escur avencs "= l'obscurit triomphe
tripaille = baudana
tripatouillage, simagres = misca-masca (f.) "las misca-mascas"
tripe = tripa; (cuisine) manolh; farceta ("faceta"); megina stre confle
coma una megina. (Comparason populara clarmontesa); "Qua
dargent, manja de tripas." (Prov)
tripot, maison close = berland
tripoter = arpatejar, pastissar, fringolhar, chaspar, tripotejar
trique = bilht
triste = adol, pietads, trist, emberbesit "a l'r tot peiedads - e c,
aqu's trist"
triste (un peu) = ne se dit que des personnes que nous affectionnons =
trists
triste vie = vidassa
tristesse (s.f) = tristum (s;m.), defci (s.m.), endi (sm)
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
trou = trauc, clt "Lo rat qua pas quun trauc es lu pres." (Prov)
trou (sortir de son) = desentutar
trou lacets = ulhet
trou autour des pieds de vigne = escaucl
trou d'animal = bauma, cauna "un lesrt davant sa bauma"
trou d'eau, marmite, gours dans le lit d'un torrent = borlir (Langlade)
trou du cul = trofilhon, borro, ulhet de detrs
troublant, gnant, tonnant = desaubirant, -ta
trouble (adj) = trebol, -ola (adj), fosc/fosque (fm. fosca) "Aiga trebola
me negars pas, perqu te passarai pas"(prov)
trouble (sm) = neblada (sf); trebolads, rambalh; (fam.) esps "au
milieu du trouble il leur chappa" = "i descapt dins lo rambalh"; il y
eut du trouble: " n'i agut d'esps"
trouble, obscur (adj) = foscs "l'esclar foscs d'una luncha neblosa "
(Langlade)
troubler = trebolar / treblar; (psy.) entrefolir; (agiter, mouvoir) :
bordoirar "entrefols lo cr d'un amors baujum" (Dezeuze); "lo gaud
vos bordoira"; "un brums que trebla la vista" (Langlade)
trouillard = petacho
trouille = petarosta "quand te veirn aurn la petarosta"
troupe = cla, clada; escarada; (troupe rduite) : escachon "Ms la
clada estabosida, Es aqu muda, estomacada" (Langlade)
trouvaille = trba (f)
trouver = trobar, atrobar "Lo que ven dau miegjorn quita castl e bria,
A-n'onte los planhents atrban nble cr, " (Langlade)
trouver son repos = pauset (far)
trouver, recevoir = caar "las bestioletas caan la mrt ras dels
abeuradors" (Langlade)
truand, gueux. = coarro (Dezeuze: Sovenirs denfana I)
truc, secret, procd = estc, biais, manigana "es el (lo motor) que
dins sa larga pana rescnd tota la manigana" (A Guiraud) connatre
le truc, l'astuce: " Conisser lestc." (Expr. Pop Clermont l'Hlt) ; "ms
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm
25/07/2016 18:17
non, la maja raa a destoscat l'estc que fai lo mau fugir" (Langlade)
truffe = rabassa, negrilhon, trufa negra
tuer = tuar (occ. norm., pronon mtp : "tugar") "m'as tugat" tu m'as
reint
tuile, toiture = teule (sm)
tumfaction = bodonhada
tumfier = bodonhar
tumulte, dsordre, chaos = varalh, forbic, baralh, bosin, borls,
rambalh, brucchor/brochor "fan un bosin d'infrn"; "profitant d'un
moment que lo borls mainava, se mett sus un butaron" (G Therond);
"una bruchor avi saludat aquela nva" (Allier) ; "Quante forbic amont
" (Langlade)
tumulus = claps "Cromlcs, manirs, dolmens, claps." (Langlade)
Tunisie = Tunisia
tunnel = perts ; tunl
Turkmenistan = Turcmenistan
Turquie = Turquia
tutoyer = tusejar/tutejar, parlar tus, dire tus ; ne me tutoyez pas! : "vos
cau pas me parlar tus" (Azem)
tuyau (se former en - en parlant p. ex.du bl) = canelar
tuyau o l'on souffle pour attiser le feu = bufador
tuyau, cannelle, goulot = canon
tympan de l'oreille = ausidor
type, quidam, gus. = stbogre; trochamand (s.m.) (Dezeuze: Sovenirs
denfana I)
U
Ukraine = Ucrana
ultime = bu darrir "Aqu lo bu darnir que cabana debs "
(Langlade)
un = un, una
unanime = unenc
unanimement (adv) = acordadament
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
virage = virador
virginal = verginenc
virginit = prima flor
Vis (rivire cvenole) = Virs
vis de pressoir = aubre dau destrech
visage = cara, visatge
vision, action de voir = vist, vesiment "Un pontichet menut e totescs
lusent coma un vist d'ulh de lop que la fam mortavela "(Langlade)
visite = visita (entrevue) vista
visiter = visitar ; (en dtail) vistalhar, passejar "Passt lo prumir jorn
a i faire passejar lo vilatge" (G Therond)
Vissec (village) = Virsec (ou Vicsec?)
vitamine = vitamina
vite fait, vite rgl = lu lste "sabes, mon enfant, coss ta paura maire
aqu segut lu lste "(G Thrond)(=elle est morte bien vite)
vite vite = lu-lu Sa vista lu-lu desrevelha (Langlade)
vite! Allez! = issa! "issa, guss, defra, issa"
vite, tt = lu
vitrifier = marelar
vitupr = aunit -ida
vituprer = renegar "Per camin doncs tantst pregavan, tantst
pecaire renegavan" (Favre)
vivace = viveds
vivacit = viscarditge, afeccion "de l'afeccion que i anavan"
viveur = gala-bn-temps
viveur, bon vivant. = galabontemps (s.m.) (Dezeuze: Sovenirs
denfana I)
vivier, bassin d'eau = pesquir
vivre = viure
vivre, habiter, demeurer = estatjar "es lo sol qu'en familha estatja a la
caforna Lo sol que ritz, que plora e gacha au firmament. " (Langlade)
vlan! = zo "An ! zo ! de braces ! de ponchets, Daut ! daut ! e cadun se
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm
25/07/2016 18:17
despra" (Langlade)
voeu = vt
voici = vejaqu, aqu "Vejaqu los davant la prta. Hl ! fai sant
Pire, quau i a ?"(G Therond); "aqu mai que mai que vese quora
me rememrie" (E Teissier)
voici (le) = aqu l'as, aqu l'avtz "Aqu i avtz lo levat de mes" = le
levain est ainsi mis (dans la pte) (G Therond)
Voie Lacte = Dralha Lachada "La dralha dau Cifr, la grand dralha
lachada, ont regolina, a flc, d'escalugants polsius" (Langlade)
voie romaine = camin romieu
voil = vejaqu
voil tout, c'est tout = aqu tot! "Quauques noms! Aqu tot! "
voile = (masc). vel; (fm.) vela "desmaucorada per lo vle que se
dreia, Entre ela e l'avenir, entre ela e lo passat. " (Langlade)
voiler, couvrir d'un voile = rantelar
voir = veire (nous en verrons d'autres) ne passarem d'autras encara
voir l bas si j'y suis (aller) = veire ont danan (anar) "Anar veire ont
danan.
voisinage = vesinat "Anem ! daut ! daut ! escala ! apren ton vesinat"
(Langlade)
voisiner = vesinejar
voix = vtz (pron. bos)
volage = chanjorlet, -eta (adj)
volatil, qui peut voler = volads
volcan = volcan
voler (dans les airs) = volar
voler, subtiliser = raubar
voleter = volastrejar, volatejar
voleur = (chapardeur) raubaire; voleur infame: volur (gall.)
volontaire = volonts, volontads
volont = vlha, volena, voler (sm)
volontiers = de bn grat, de grat, aimegrat, volontir
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm
25/07/2016 18:17
25/07/2016 18:17
vue = vista; vue trouble: vista fosca "s'o avtz pas vist cau que
vstres ulhs sigan bravament fosques" (Ede Bouquet)
vulgaire = gru "Lo laid, lo gru, lo mau, la matieirassa fra "
(Langlade)
vulve = iranhs, monifla, quiqueirl, badarl, pissarl, trauc dau mitan
W
Wallis & Futuna = Wallis e Futuna
waters, WC = privats, comuns, cagadors "puds coma un trauc de
privat"
week-end = fin de setmana, dimenjada
X
xylophone = xilofn
Y
y = (adverbe pronominal) i (prononcer "i") "nous y sommes" = i sm
yaourt = iagort
Yemen = Iemn
Yougoslavie = Iogoslavia
Z
Zare = Zare
Zambie = Zambia
zbre = zbre
zle = fresa, fressa
zl, appliqu, assidu = afeccionat, -ada "Cocomla, que se resrva per
lo lebraud, fai pas que barjacar entrament que los autres son afecionats
au trabalh de las dents. " (G Therond)
zphir = ventilhonet, auret "al do auret la flor s'espelissi" (F
d'Olivet)
zro = zro
Zimbabwe = Zimbabwe
zizanie = escaufstre ; semer la zizanie, la pagaille : "metre
d'escaufstre"
zoo = zo
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm
25/07/2016 18:17
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm