Você está na página 1de 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

GLOSSARI FRANCES-OCCITAN segon lo


lengadocian parlat e escrich a Montpelhir
Ce lexique priodiquement enrichi donne un vocabulaire languedocien
en usage Montpellier. Il ne prtend pas faire double emploi avec les
excellents dictionnaires existants (Rapin, Laux, Cantalausa) mais
ceux-ci donnent un occitan gnral et il est utile de repartir des
donnes brutes (vocabulaire des textes montpellirains du XVIIe au
XXe sicle) ce qui permet de retrouver certaines richesses qui ne
figurent dans aucun lexique existant. Tous ces mots (sauf quelques
nologismes banals) ont t employs par des montpellirains ns
avant 1910 (le benjamin, incontournable, tant Max Rouquette qui a
beaucoup travaill faire de ce sous-dialecte une langue moderne
d'une puissance d'expression remarquable). Nous avons pris comme
base de dpart les deux petits lexiques de Pierre Azma et complt
avec de nombreux auteurs tels que Rcaferrir (ARF), Langlade, A.
Roux, Tortolon, Favre, Guiraldenc, Sage, Los e Lidia Xavir de
Ricard, Fornl, Pierquin de Gembloux, etc ). Ce document continuera
voluer. Il permet dcrire un occitan gnral ( occitan larg )
bas sur le montpellirain, sous-dialecte charnire entre Languedoc et
Provence. Une langue moderne puissamment adapte pour affronter le
XXIe sicle. On verra qu'en fouillant dans ces richesses un peu
inexplores on trouve foison un vocabulaire et des expressions aptes
exprimer des concepts modernes sans aller se calquer sur la langue
dominante... Version du 07/11/2006 : 8762 entres Voir aussi le Lexic
occitan-francs symtrique de celui-ci (7700 mots). Pour voir les
versions ultrieures et actualises de ce lexique, aller
http://www.montpelhierloccitana.eu
A
(loc.) = a: j'habite Montpellier: demre a Montpelhir.
(possession) = de: qui est-ce: de quau es? C'est moi: es mieu;
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 1 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

c'est toi: es tieu.


bout de bras = braa (a la) "D'autres, enfin, d'una lausassa Carrejada,
en pes, a la braa, Ne'n cabuclan lo sant crs" (Langlade)
cause de = amr a (per amr de)
demeure = enclaus, -sa
flots bouillonnants, gros bouillons. = bolhs (a grsses)
foison = que tot ne sigue "ni a pas que tot ne sigue ms, per i
avedre la mija-dotzena, i es. " (G Therond)
lenvers. = a rebors (Dezeuze)
la fin = perfin (d'en) "se cau morir d'en perfin" (ARF)
l'essai (mariage) = tasta (a la)
l'vidence = a bles ulhs vesents
l'exception de, part = relevant "relevant quauques uns"
mme de = dins lo cas de
n'en plus finir; tant et plus, en veux-tu en voil = a nen vls aqu
nas "Au collga fagut daculhs a nen vls aqu nas " (G Therond)
nouveau = tornar (adv) "Tornar son a cta malhada " (Langlade)
part = relevant "relevant quauques uns"
part soi = entre el, entre ieu "entre el se marmotigut : Aic mon
revenge quarriba." (G Therond)
peine = totescs, escassament (adv)
peine, ne serait-ce que = quant se ditz "vle perdre mon nom se
nien demra quand se ditz una brisa" (G Therond)
perdre haleine = tant qu'a d'alen "Tot fug tant qu'a d'alen" (Langlade)
petits pas = d'a passet
peu prs = aperaqu, perquinaqu
plat = de plan " ! ia ! de cantl, de plan " (Langlade)
porte = tca-tca (Langlade)
porte de vu, proximit = vison-vis
profusion; au gr de mon imagination = ime (a bl-) "me sii
complasegut a bel ime, a rebastir lo castl (en imaginacion)" (E
Teissier)
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 2 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

reculons = de recuolons
tel point que = talament que, de tant que, talamai ben que "Talament
que sacampron totes, e que, los uns aprs los autres o mai-que-mai
totes ensemble, metron sa pelha a la bugada." (G Therond); "talamai
ben que tustre lo flscol quavin agut la marrida ida de me fisar" (E
Teissier)
toi moi (ils ou elles se disputent de faon prolonge et la dispute
s'envenime) = carcanha-tus, carcanha-ieu (interj) "S'aqu dursse
encara un brieu, carcanha, tus ! carcanha ieu ! fo-m ! duna
paraula a lautra las causas aurin mau virat. " (G Therond)
toi, moi (mouvement de va et vient) = t tus t ieu
tout prix, toute force = mrt-e-fl; mrt a frt
verse (pleuvoir) = a flac (plure), a ranc, a ferrats "per repu ara plu
a flac... "
abaisser (s'), descendre = abroscar "De nvols suspenduts, empilonats,
enrmes, / Dau pus aut de l'airat abrscan drs lo su "
abandonn, oubli, non frquent = desanat, ada
abasourdi, ie = estabosit, -ida "Ms, prexemple! se quauquun
tombava de son naut, se iavin me estabosit e desvariat, aqus ra
ben lo vilh Constant." (G Therond)"Ms la clada estabosida, Es aqu
muda, estomacada" (Langlade)
abasourdir = estabordir, [astabordir], estabosir
abattoir = sagnador; escorjador, masl
abbatial, -le = abadenc, enca
abeille = abelha
abme = calavenc, bauris, tomple "jusqu'au fins fons dels tomples de
la mar"(Langlade)
abme (il y a un abme entre) = bla sca "i a una bla sca entre
Joan e Monsur Joan" (Prov.)
abm, cass engrunat "stre engrunat coma una vilha semau" (Expr.
Pop Clermont l'Hlt)
abmer. = ablasigar : accabler, anantir, abmer.
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 3 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

ablette = abreta " Estre regde coma una abreta." (Comparason


populara clarmontesa)
aboiement = jaupads
abondamment (pleuvoir) = a ranc
abondamment, profusion = a boldre
abondance = abonde (s.m.)
abonder, pulluler = rotlar (fig.) "dins aquelas escasenas la fartalha a lo
drech de rotlar"
aborder = acostairar "E zo ! afrescadets, alifrats, entrefolits, afolatrits,
marmotiguent de fadorlitges, d'apromessas, de catimlas, lacostairant,
la nistant, l'alisant, se frelhant dela anfin, totes la seguiguron. " (G
Therond)
aborder en commenant une conversation = entemenar
aboyer = japar, paupar "Au diable! bramaire; dequ trn japas ? " (G
Therond)
aboyer = jaupar "Quicm i a quand lo chin jaupa." (Prov)
abreuver = abeurar "E son cervl madur, ui se n'abeura a romple "
abreuvoir = pila (sf), abeurador
abri = abrigat "Als abrigats, dins la caforna"
abri = abric, cobrt; rescondon (tannire, bauge) : jacina (sf) "E jota lo
cobrt s'es cabit lo bestiau. "; "Devrs lo rescondon, entre lo feuseaubre "; "Coma la fra sauvatgina, Que la chorma, de sa jacina A
drevelhat de subre-saut" (Langlade)
abri (mettre l') = assostar
abribus = soplg (prononc. "soupltch")
abricot = aubrict
abriter = abrigar
abriter (s') dans un coin au soleil en hiver. = encanhardar (s)
abruti = tals (sm) "los ancians, qu'aplan talsses, manjavan de
fruchs, de calsses, e pasmens vivin pro longtemps sens se planhir
d'un mau de dents"(A Guiraud)
absinthe (liqueur) = sossessa (s f)
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 4 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

absinthe (plt) = aussent


absolument = cap e tot; absoludament; tot escret
absorber; embeure = pompar "per ne pompar las alenadas" (Langlade)
absoudre, gurir de ses fautes = escotir
abysse = tomple "Pasmens dins aquel tomple ont sembla que res muda
Se sent que i a quicm dins aquel res de res " (Langlade)
acaritre = visprs, -osa; charngo, -ga "De branca en branca andant,
la charnga monina A la crca d'un fruch que n'a res que la mina"
(Langlade)
accabl = amatat "E lo lusrp, per su, clena amatat"
accabler = encargar; (anantir, abmer) ablasigar
accabler de caresses = catelar
accabler de malheurs = tombar coma la misra sus los paures "Tombar
coma la misra sus los paures"
accabler, charger d'un fardeau = embanastar embanastar de sotisas =
agonir d'injures
accabler, rompre = escrancar
accalmie = sema (sf) (Langlade)
accs (de fivre ou de maladie) = ratigs
accs de colre (de quelqu'un ou tu tempsd) = maliciada "ai vai venir
las maliciadas ai ! " (Langlade)
accessible = adusads, -issa
accessoires lgants = atifet
accident = accident, auvari
accident, scabreux = entrepachs
accolade = braada "Se dnan la braada e jot chaca parpla Una
larma de jia espira tot d'un temps". (Langlade)
accompagner dans une action, suivre = tner p " Aqu tarregarda ;
ieu totjorn i trne ; e tus, Niqueta ? Fai tirar, te tendrai p, vai !" (G
Therond); "poir pas tner p"; ou "i tendr pas p"= il ne pourra pas
suivre
accomplir = complir "a dtz-e-uch ans complits"; "mai remarcanta
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 5 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

encara es l'accion miegjornala que compls a-m-aquela epca"


(Azma)
accord = acrdi "Avin fach acrdi de pas se quitar, ni per rre, ni per
bl." (Montel)
accorder (s') = s'endevenir
accorder (s') = endevenir (s') "A chaca esfr, tant s'endevenon, Que
dins pauc, la rusta rocassa, Es gandida just a la plaa" (Langlade)
accoster (bateau) = arrambar
accoster, approcher = acostairar "E zo ! afrescadets, alifrats,
entrefolits, afolatrits, marmotiguent de fadorlitges, d'apromessas, de
catimlas, lacostairant, la nistant, l'alisant, se frelhant dela anfin,
totes la seguiguron. " (G Therond)
accouche = jasent (s.f.); ajaguda
accouder = acoidar
accoudoir = coidiira
accouplement = acoblament; bica (sf)
accoupler, ranger par paires = apariar
accourir = acorsar (s') "s'acorsan per venir veire"
accoutrement = abilhatge, acotratge
accoutume ( l') = costumada (a la )
accroc = bucada (sf)
accrocher (s') = se crocar amb
accrocher ses griffes = agriponar
accrocher, planter ses griffes = agriponar "Sus los pins, sus los ifs a
lga d'aucelina Las ratapenadassa' agriponan sos crcs "
accrotre = crisser "son jaiet ne creissi la beutat" (F. d'Olivet)
accroupi, ie = acrochonit, -ida
accroupir = acrochonir
accroupir (s') = agremolir (s)
accueil (mauvais) = mala cara "t'a ben recebut? - n, m'a fach mala
cara"
acculer = aconfinhar
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 6 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

acerbe = vispre, -a (adj)


achaland = acabalat, -ada
acharn = acarnassit, -ida (adj) "E la lucha contunha, ardenta,
acarnassida "
acharnement = fga, vlha, capuditge
acheminer = acarrairar "Milta sacarrairt devrs Sant-Martin, grs
vilatjs a tres oras de las Matlas." (G. Thrond)
acheter = crompar ; acrompar ( Ste) "Lo crompar ensenha a vendre."
(Prov)
acheter vil prix = racanejar
achvement, fin, terminus = finicion "Un aiai, un enlai la finicion se
sarra" (Langlade)
achoppement (pierre d') = acipador
achopper, heurter, rencontrer, attraper = acipar
acoquiner (s') avec = virar gamata "A virat gamata"
acrobate = acrobat
acropole, partie haute, quartier haut, = ennaut "daquel camin
partisson, per montar drech vrs lennaut dau vilatge, quatre o cinc
carriiretas. "(G Therond)
acteur = actor
actif, plein de vie = avivat, ada
action = accion
activer = empusar
acueillir gracieusement = graciosar
acuminer (s') = faire son cap "Faire son cap coma los floroncs."
additionner = addicionar
adnopathie syphilitique = buba veirolosa
adipeux = codens
Adissan (vill.) = Adissan
adjectif = adjectiu
admirer = remirar, admirar
adoucir = maisar "per maisar lo sorelh brausent" (Langlada)
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 7 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

adoucir le caractre de qq.un ou d'un animal = amansir


adoucir les angles = amoar los caires "Ms dau temps que los
esculptaires Bomban per amoar los caires"
adresse = adrea
adresse, habilet = adrechesa; biais, biaissadura
adroit = biaissut
adulateur = manfle
adulation = salamalcs, salamcs
advenir, parvenir = avenir " i avendr se res la tanca "
adverbe = advrbi
adversit = auvari "avm tengut tsta a l'auvari" (Azem)
arien = airal, ala (adj) "dins son airala escorrida Escampilha detrs
beluga', ulhau, dardalhs"
arien, ne = airal, -ala
aroport = aeroprt
afaisser (s') = s'achorrar "Vos stz achorrats, escrancats jot lo fais"
affaiblir = aflaquir
affair = afairat "stre afairat coma un ase per vendmias."
(Comparason populara clarmontesa)
affair, surmen, au travail = fatiga (en) "stre en fatiga coma un
cordonir qua pas quuna frma"
affairer (s') = afarelar (s')
affairer au travail = abrivar "Au trabalh que non s'abriva es de
carronha tota viva. "(prov)
affaires (vtements, nippes; objets divers de peu de valeur) = toalhas (f
pl); pelhum (sm)
affaires en dsordre, habits qui trainent = rebaladisses (m pl) "laissa
totes sos rebaladisses au mitan"
affairiste = barataire, fasendir, corratir los corratirs sens vergonha
que lo vendrin a l'estrange per una costla
affaisser = avalancar
affam = gromandon
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 8 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

affectueux, amical = amists


affectueux, caressant = manhags
affiche, enseigne = mirondla
affiliation = afilhament
affiner = vermar; ( transformer, mtamorphoser) tremudar "a vermat sa
talha qu'ara sembla una abelha"; "Son crps demenus, sa cara se
tremuda"(Langlade)
affiquet = belria
affirmation, assertion, propos = dicha "Per pas faire mentir ma dicha"
(Langlade)
affirmer = afermir; assolidar; afortir "pde ben afortir que ia pas un
recanton que conogue pas" (E Teissier); "Escampats en tant
descasenas ont se pdon afortir, sens demesir lida que nos fasm,
cadun, de nautres" (Max Roqueta)
affirmer une chose peu croyable = crocar una "per lo cp ne'n crocatz
una qu'emb ieu far pas fortuna" (A Guiraud)
affliction = marriment, tristum "consomidas de fu, d'acion, de
tristum, se damoarn coma un lum" (Dezeuze)
affliger = afligir, venir en du, desconsolar "aqu me ven en du"
affluence de gens = fga de mond(e) "aquel jorn, i avi pas trp granda
fga de monde" (G Therond)
affolant = escalugant "sos ulhs miralhs escalugants" (Langlade)
affol par la passion amoureuse = afolatrit, -ida "E zo ! afolatrits, totes
la seguiguron. " (G Therond)
affol, gar = degarat, -ada
affoler = afolesir
affouiller, fouiller, percer, fureter, tourmenter = tafurar "(lo flume)
ondeja, molina, tafura, bacla, borja, enaiga lo baissau" (Langlade)
affrter = afretar
affriander = agromandir
affront = escrna
affut = esperenc
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 9 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

afft = afustat, aponchelat


Afghanistan = Afganistan
Afrique du Sud = Africa dau Sud
agacement des dents, mal aux dents = enteriga (sf)
agacer = atissar
Agde = Agde
ge = atge, edat "je suis dans mes 82 ans = mange dins mos quatre vint
dos" (A. Guiraud)
ge (de tout) = de tot creis
agence matrimoniale = agncia matrimoniala
agencer = enzengar, engimbrar
agenouiller = apautar "Los que son ras d'ela s'apautan"
aggraver, alourdir = apodessar "apodessant lo temps malaut"
aggression, violence, guerre = agairatge
agile, sautillant = afolatrit, -ida
agir = andar "t'ai vist andar" = "je t'ai vu l'uvre"
agir (s') = agir (s') "s'ags mai que segur dun trabalh de desfensa que
quauques mes podin aparar aisidament." (E Teissier)
agissement = agissena (sf)
agitation = varalh, baralh "tota la vida es en baralh"
agitation (tre dans l') = varalh (stre en) (Langlade)
agitation bruyante = trin "jamai ai ausit tan de trin/ de rambalh"
agitation, exaltation = escaufstre "Lescaufstre s'amaisant lu, la
mocion segut adoptada"
agiter = brandir "que chaca gran brandit, chaca atma auborada, es un
monde vivent, emb fga estrempassada" (Langlade)
agiter (commencer s') = entantinar "l'onda que s'entantina"
agiter (s') = tarabastejar, arpatejar
agiter les jambes = penecar
agiter les mains, les pieds,ou les pattes (pr.), muser, lambiner (fig.) =
arpatejar
agiter par la houle, tournoyer = ondejar "(lo flume) ondeja, molina,
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 10 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

tafura, bacla, borja, enaiga lo baissau" (Langlade)


agiter ses courants = tiranejar "e la mar totjorn tiraneja" (Langlade)
agiter, tourmenter = carcavelar
agneau = anhl "soi coma las tstas d'anhl, rise de mon malur"
(Azem)
Agons = Agons Anaz-vos'n en Agons pan e peras i trobaretz; lo
matin peras e vin; lo dinnar peras e pan; lo subrejorn peras totjorn; lo
sra totjorn peras. "(prov)
agrable = agradiu, galant -ta (adj)
agrer = agradar
agrment, fait de faire plaisir = agradatge
agression = agairatge
agripper = arrapar
agripper, accrocher, planter ses griffes = agriponar "Sus los pins, sus
los ifs a lga d'aucelina Las ratapenadassa' agriponan sos crcs "
aguets (aux) = guita (a la)/a la gaita "Maucrc es a la guita, l'r
marrit" (Dezeuze)
aguts (tre aux) = tenir d'a ment
aguicher, faire de l'il = guinhejar
aguicheur, -euse = crocaru, -la "s'es vestida d'un biais crocaru"; "a
l'ulh crocaru"
ah, a par exemple ! = chabal!, chavalet!
aide = ajuda
aide toi, le ciel t'aidera = aquel que se muda Dieu l'ajuda
aide-berger = mendilh
aider = ajudar "En davalant Totes los sants ajudan." (Prov)
aide-soignant = pessaud, -da; gardamalaut; ajudasunhs
aigle = agla (sf) "lAgla tedesca, mostrosament gratificada dun parelh
de tstas coma sun bec i bastava pas per escarnir tot a son entorn"
aigre-doux (mots) = pichtas rasons "Un jorn, per pati-pata pas res,
aguron quauques pichtas rasons"
aigrir = agrir "sis un consolador per l'arma que s'agrs" (Dezeuze)
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 11 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

aiguille = agulha
aiguillon = ponchon (de bte venimeuse) fisson "Cauca que caucars
l'ega s'escarrabilha ..sens que sigue besonh dau ponchon, de la bilha "
aiguillonner = pnher, forsolejar "Aitant que ponhetz la bstia, aitant
camina. "(prov)
aiguis; taill en pices. = capusat
aiguiser = agusar
ail = alhet "Alhet e pan, repais de pasan, alhet e carn, repais de
richard. "(prov)
aile = ala
ail, e = alut, uda
aileron = aleta (sf)
ailes du moulin = velas dau molin
ailleurs = enquicm mai "la diva creatura esta per ara enquicm mai"
(Langlade)
aimable = aimable, alendrit, afrescadet, -eta (adj)
aimant = asimant
aime bien chatie bien (qui) = "Lo bon Dieus nos aima e nos ten de
cort." (Prov) "Lo bon Dieus nos aima e nos ten de cort." (Prov)
aimer = aimar; afeccionar
aine = rasic de cuissa; creisses (m pl) "aqu m'a enflambairat los
creisses"
ainsi = antau, coma ai
ainsi donc = aladonc "Aladonc, lo rc dau Pug de Sant-Lop, que se
quilha a quatre lgas e mija a vl daucl au nrd de Montpelhir,
sacaba tombant sus Sant-Matieu-de-Trevirs pr una rancareda
escalabrosa de 294 mtres dauada. " (E Teissier)
ainsi que = antau que "Dau caire dau nrd, antau que vos ai dich
totara, es d'a fons un barri de rc de cinquanta mtres dauada per lo
mens" (E Teissier)
air = aire
air (prendre l'), respirer, exhaler, suinter = espirar "tot espira en el
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 12 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

fra, e coratge e ferum" (Langlade)


air glacial = sisampa, silampa
aire de battage du bl = airau "E los ans, meses, jorns, celestiala
polsilha s'auboran de l'airau e fusan per alin dins lo sorne infinit"
airs, ther = airat "dau pus aut de l'airat, los nvols"
aisance = aisiment (sm), aisidena (sf)
aise = aise (sm); " son aise, tranquillement", a son aiseta "soi a mon
aise", "ne tornarem parlar a nstra aiseta"
ais, -e = (facile) aisit, -ida; (riche) monedat, -ada
aisment = aisidament "s'ags mai que segur dun trabalh de desfensa
que quauques mes podin aparar aisidament." (E Teissier)
aisselle = aissla; trauc de l'aissla
ajouter du liquide une barrique pour compenser lvaporation. =
olhar (= ulhar)
ajouter, grouper = ajnher "En s'ajonhent, frme, detrs"; "sus l'auta
montanha tabla de ne i ajnhe'una autra e benlu mai " (Langlade)
ajouter, joindre, juxtaposer = apondre/apnher "la Federacion Latina
que vai lu-lu apondre en un mme pble, libre e frairal, totes los
pbles.." (LX de Ricard)
ajust, e, pare = arquetat, ada (adj.)
ajuster, agencer = enzengar
Albanie = Albania
album = rejoncha, cartable, prtafulhas
alcool doux = riquiqu un veiron de riquiqu : un petit verre dalcool
lger (Max Roqueta)
alerte (adj), ingambe = engambi (adj. invar.) "sola, la mar totjorn
engambi" (Langlade)
alerte (sf) = alrta
alerte, enjou = esperdigalhat, -ada; beluguet, -eta, lri, -ia, amarvit, ida
Algrie = Argeria
algue = alga
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 13 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

algue marine = augon


align la file, en file indienne = rengueta (en) "En rengueta tot cort
jot son regard magic, dau pus frt au pus flac, pas un que fonhe o
flaque" (Langlade)
align, -e = atieirat, -ada; renjat (-ada) au cordelet "Dolmns et
menirs atieirats" (Langlade); "totes renjats au cordelet coma los grans
d'un chapelet" (A Guiraud)
alignement d'objets = tiira "Una de mai sus la grand tiira "
(Langlade)
aligner = apinhalar "apinhalem las botelhas sus lo banc" (Dezeuze)
aliment = aliment
aliments, victuailles = vitalha (s. m.) "portatz vstra vitalha"; tan
vitalha que revenda = tant aliments que boissons (Dezeuze)
allaiter = atessar
allchant = afriscaire, alecarl "de fruchas afriscairas"
allch, -e = alifrat, -ada "E zo ! afrescadets, alifrats, totes la
seguiguron. " (G Therond)
alle = lia (gall,)
allg = aleugieirit
allger = aleugieirir (pron. alaugeir) "Dins lo mes dabriu,
taleugieires pas dun fiu. " (Prov)
allgresse = alegria
Allemagne = Alemanha
aller = anar "Ont anars fai coma veirs" (Prov)
aller et venir, rder = trevar
aller retour = vai e ven "Dins mija-ora se fai lo vai-e-ven. " (G
Therond)
aller simple pour l'au-del = passaprt per Tstaseca
allergie = allergia
allergique = allergic, -ica
allez! vas-y!, allons-y!; ne t'inquite pas! Laisse faire! = fai tirar!
Aqu tarregarda ; ieu totjorn i trne ; e tus, Niqueta ? Fai tirar, te
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 14 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

tendrai p, vai ! (G Therond)


allez, vite = issa! "issa, guss, defra, issa"
alliance = aligana "Aligana per lo ben jamai portt cap de ben. "
(prov)
allonger (s') = aludar (s')
allons = an! anem; bta! (plur.botatz!); bta vai "An! se penst,
Catarina partir lu de 1ostau." (G Therond); "el, reachut a son
examen? Bta vai"; " ! botatz, ma maire, aurai ben lo temps
dacabar totara." (G Therond)
allumer = alucar , abrandar, embrandar, atubar, sosbrasar, abrar "Jia !
lo flambu es abrat";"Blanquejant coma lo lumet Qu'en amont abra la
luseta" (Langlade)
allumer, draguer, flirter = fandalhar "filha gaia que se miralha e que
fandalha un amiguet " (Chauvet)
allumette = broqueta
allure, dgaine = biais, faion "aqueles d'aqu an marrit biais"
alors = alr (gall rempl. par "alara", litt.); adonc (Anc.)
alors que = luga que
alourdir, aggraver = apodessar "apodessant lo temps malaut"
alphabet = alfabet
alpilles, contreforts montagneux = aupilha (sf) "Dins l'auba lo quatren
drs l'aupilha s'aubora Tot coronat de nrta e de rams e de flors"
altr, ayant soif = sedejant
altier, -re (adj) = enarquilhat, -ada (adj)
amadou = esca "es sec coma d'esca"
amadouer = atitolar
amaigri, ie (adj) = descodenat, -ada
amande = amtla (amande coque mince: amtla de dama) "Aver
dulhs fenduts coma damtlas de dama " (Comparason populara
clarmontesa)
amant, amoureux, prtendant = calinhaire
amarrer une barque = amarrar, arrambar "la barca es arrambada"
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 15 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

amaryllis = bragalon
amas = molon; (de pierres) claps, aclapassa (sf) "un estrle et naut
plans Onte se vei a bles rdols, D'aclapassas de rcs, de cdols "
(Langlade)
amas de ronces = brosss
amasser = acampar
ambage, atermoiement = alleloi
ambr = ambrenc
ambulance = ambulncia
me = arma, anma, armeta
me cheville au corps (avoir l') = "aver nu vidas coma los cats."
(Comparason populara clarmontesa)
amliorer = melhorar
amende ( Ste) = multa
amenuiser (s') = mainar "l'autra mitat plan plan maina e pui se
damora jota l'esquich frejs e lo bof de la mrt. " (Langlade)
amer = amargant "Que beu amargant Pt pas escopir do." (Prov)
amertume = amarum
ameuter = atropelar
ami = amic "A l'amic, lo segren, o lo regrt. "(prov)
ami (e) - petit (=amoureux-euse) = calinhaire, -ra; fringaire - ra
ami cher = ben vesiat "Gramecs ! ben vesiats, de vstra aimabla
prissa" (Langlade)
amical, affectueux = amists
amincir, devenir svelte = aprimar
amis (se faire des) = amigar
amis de nos amis sont nos amis (les) = "Quaima Martin Aima son
chin." (Prov)
ammoncellement dsordonn et htroclite = basacle "de gibir mrt
quante basacle" (Vivars)
ammoncellement, monceau = amontl "d'amontls de nu"
amnsique = desmemoriat
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 16 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

amonceler, entasser = empilonar "las auas que la mar a'mpilonat


(Langlade)
amorcer, initier = imprincipar "vei pas lo virador istoric imprincipat
per la Monarquia"
amour = amor; (inclination) aimacion (sf) "Lamor es una perdicion"
(G Therond)
amour (faire l') = amorejar, calinhar
amour l'aprs-midi (faire l') = faire pegueta
amouracher (s') = s'engaugilhar (+ de) "s'ra engaugilhada de son
professor de matematicas"
amoureux (rendre) = enamorar
amoureux qui se caressent = fretadors
amoureux, prtendant, amant = calinhaire
ampoule = ampola
ampoule (peau) ; bulle = bofila
ampoules aux mains ou aux pieds = bofigas "aquel trabalh m'a fach
arrapar de bofigas"
amusement, jeu (Ste), jouet d'enfant = amusatge "enlevt los
amusatges quavi portat la serviciala e, au grand estabosiment de
Nadau, n'ien mett a la plaa de fra pus bus" (G Therond)
amygdale = galha
an = an
anchois = anchia (sf) "fretar (quichar) lanchia = craser lanchois
(djeuner).
ancre = ancora
Andorre = Andrra
andouille, abruti = beligs
androgyne = femnasson
ne = ase, borro
ne non castr. Superlatif pour ne = bardt
anantir = aneientir, (fig: puiser) ablasigar
anantir (s') = s'anequelir
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 17 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

nerie = stbogritge (sm)


nesse = sauma
ange = njol, (pron. "njou"); ngel (prononc. "ange")
angelot = anjonl "Adonc tota l'animaudalha, A travrs camps, corrs,
s'estralha";"espaordissi l'animaudalha"; "Dins aquela espandida es
aqu que s'atrban E varalhan sans fin d'immortals anjonls."
angle de maison, coin, recoin = caire
angoisser = tripas nosadas (aver las)
Angola = Angla
Anguilla = Anguilla
Aniane = Anhana, Nhana
animal = animau (gros animal: animauds)
anneau = anl; anla "una anla a ajustar a la cadena distria ben
entanchada pr nstres davancirs" (E Teissier)
anne (de l') = annadenc
anniversaire = aniversari
annoncer une heureuse nouvelle = astrugar
annuel = annau, -ala
annulation = aboliment (sm)
non = asenet, asenon
anormal = anormenc, -enca
anse de comporte cornaliira "Aver un nas coma una cornaliira "
(Comparason populara clarmontesa)
Antarctique = Antartida
antrieurement = de dabans "Lo sabtz de dabans ieu."(G Therond)
anthologie = rejoncha
Antigua et Barbuda = Antigua e Barbuda
Antilles Nerlandaises = Antilhas Pasbasslas
antiquits = anticalhas
antre = jaa "A la trra se'n pren per acipar la jaa Dau Cifr, creator,
lo rei dels elements " (Langlade)
anus = trauc dau tafanari, trauc dau cuol, trofilhon, borro, ulhet de
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 18 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

detrs
anxieusement = en ncias "davant totes los chins quesperavan en
ncias, lo dgo escullt lo mau-avengut de sa mission".
apaiser = apasimar; (calmer, adoucir) amaisar "la mar amaisada e
somesa"(Langlade)
apaiser (s'), s'adoucir = mansir, amansir "mansirn las bstias e las
gents"
apathie = apatia, canha
apercevoir de (s') = se mainar de "me maine qu'ai oblidat de te
respndre"
apercevoir; dcouvrir = desvistar, devistar
aphte = mau blanc, bresegas (fpl)
apiculteur = abelhaire
aplatir (s') = s'agremolir "los esclaus agremolits davant Cesar"
aplatir, craser = espofir, esclafar, espotir "ant s'espofir sus una pira"
(cnte de Joan de l'Ors)
aplomb (prendre son), demeurer en quilibre = aplombar (v.r.) "Diriatz
au premir cp que tmba Mai pauc-a-pauc mla et s'aplomba"
(Langlade)
apoge = cintra "lo sorelh de sa cintra a pres la davalada";"Lo sorelh
de sa cintra acaba l'enregada" (Langlade)
apostasier = descrestianar
apparatre, poindre au loin = ponchejar "lo cap de divessa (de la fada)
poncheja sus la Serrana" (Langlade)
appareil = aparelh
appareiller (une barque) = abarquilhar
apparemment = sai que
apparence = semblana, mina (sf) "A la crca d'un fruch que n'a res
que la mina Tal que gala, pinhon, dtol amar e tot clsc. "(Langlade)
apparition = apariment, espelison, espelida
apparition des toiles = estelament (Lydia X de R)
appartement = apartament
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 19 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

appartenir = apartner
appeau = cimbl, piull
appel, convocation, rveil = sonada; rampl "A son rampl avin
respondut" (Azem)
appeler = sonar
appeller (s') = apelar (s'), se dire "A ieu me dison Filibrt Duranc"
apptissant = friand, gosts "quauque filha frianda" (Dezeuze)
apptit = gana (sf) "ra pro en gana"; "aqu lo met en gana"; "il a bon
apptit"="a bn gargatet";elle a un apptit d'oiseau : "a una panolheta
(litt. petit estomac) de cardonilha" (Dezeuze)
appliqu, assidu = afeccionat, -ada
appliquer (s') = afinchar (s')
appliquer un remde = empegar un remdi "I ai empegat lo remdi,
pas mai." (G Therond)
appointer = aponchar, aponchelar "Aponchar de joncs amb una maa.
apprendre; apprendre connatre = aprene "Anem ! daut ! daut ! escala
! apren ton vesinat"
apprentis = aprendrs "sii ton umil aprendrs per la sabentari"
(dezeuze)
apprter, prparer = alestir
apprts = preparats "Ms en vesent aquel preparats La paura tota
vergonhosa, D'una veleta roginosa, Cobrs sa fcia, e, plorant, passa
lis" (Langlade)
apprivoiser = aprivadar "Una serpnassa aprivadada Se mu au torn de
son copet."
apprivoiser, attraper avec des graines = agranar "quau trobar l'estc
d'agranar quel bestiari?"
approbation = aprobacion
approcher = se sarrar (mieux que "aprochar") "Un aiai, un enlai la
finicion se sarra";"plan plan l'escuretat se sarra" (Langlade)
approcher, chercher aborder = acostairar
approfondir = aprigondir, prepondar
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 20 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

approfondir = prepondar "as subrat dau passat l'espectacls basacle


"en prepondant lo raive e deschifrant l'escrich" (Langlade)
approvisionner = aprovesir "cau s'aprovesir de fartalha"
approximativement = aperaqu, perquinaqu
appuyer = apugar; (occ. norm. apiejar, apevar); apausar, apielar "sus
una man sa tsta s'apausava" (F. d'Olivet); "E coma a Vencia per lo
Lion apielat a la Bibla sus sa colona" (Max Roqueta)
pre, rude, dur, anguleux, caillouteux = vispre, -a (adj); aspre, -a
aprs-midi = vspre; aprs-dinnada
aprs-midi, soire = vesprada "saique, dins una vesprada o faris ben
!" (E Teissier)
pret = aspresa
aprivoisement = aprivadament
aprivoiser = aprivadar
aquarium = aquari
aqueux = aigals, aigasss
arabe = maurin, ina (adj.): des maures ou sarrazins (arabes) : trra
maurina (ARF)
Arabie Soudite = Arabia Saudita
araigne = aranha, estriganha "sas lngas arpas d'estriganha"
(Langlade)
araigne, cable crochets quon plonge dans les puits = crca-potz
"stre gelat coma un crca-potz " (Expr. Pop Clermont l'Hlt)
arbalte. = balstra (sf)
Arboras = Arbors
arborescente (fougre ) = feuse-aubre ("feujaubre") "Devrs lo
rescondon, entre lo feuse-aubre (Langlade)
arbouse = arbo, ces (sm)
arbre = aubre
arbre creux = arbre baumat
arbre de macchabe = aubre de macabu "L'aubre de macabu alanda
Sa brancadura linja et canda "
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 21 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

arbre plant sur une rive = ribeiru "L'enfla-mla envrsa ribeiru"


(renverse les arbres de la rive) (Langlade)
arbres (m pl) = aubram (sm) "l'ombra desparaulada dau vertus
aubram"
arbuste ou arbre rabougri. = rabugs (s.m.)
arc = arquet "mfi a l'arquet dels arquirs"
arc en ciel = arquet; arc de Seda
arcade = arcu "los uch arcus dau monument"
arc-boutant = ancola (sf)
archer = arquir
archipel = isclatge
ardent = arders, afogat
ardeur = ardelor, ardena, presor (sf), fga "una presor requista que lo
manten galhard"; "que chaca gran brandit, chaca atma auborada, es
un monde vivent, emb fga estrempassada" (Langlade)
ardeur, nergie, pousse, lan = butia plen de butia = plein
dardeur.
arole du sein = roseta
arte = areta "Emb de cdols coma la tsta, baclan bocinhla, areta"
artes de poisson = espinhas
Argelliers = Argelirs "Argelirs es la patria de l'escrivan Max
Roqueta"
argent = argent, pecunha, tamilha "ai pas gaire de pecunha"; "Aver
dargent coma un chin de niiras." (Comparason populara)
argenter, colorer d'argent = argentar "la mar argenta de sa gruma las
sablas d'aur" (Dezeuze)
Argentine = Argentina
argonaute (mollusque) = pofrir
arithmtique = aritmetica
Armnie = Armenia
armoire = armari (pron. "armzi")
armoise (plt) = artemisa (sf)
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 22 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

arnaque = baratari
arracher = desrabar; destrenar "Las ruscas tras se destrnan "
(Langlade)
arracher (un arbre) = arrancar "E dau brancum que n'escabassa, E de
l'aubram qu'arranca, estraa, Entendes pas los espets, lo aganh"
arracher son sommeil, son rve = se pallevar de sa sm, de son
pantais "de mon pantais me pallevre" (A. Roux)
arracher les ongles = desarpionar "emb mas doas manetas sarradas,
me desarpionave sans podre las pallevar" (E Teissier)
arrangement = acordament (sm)
arranger = renjar, enzengar, adobar, engimbrar "avin paur mas a la fin
tot s'adobt"
arranger = entolhar "veirs qu'es pas mau-aisit d'entolhar los affaires
un pauc coma se deu" (G Therond)
arranger, rparer = adobar
arrner = arrenar
arrt = restana (sf), pausa
arrt de bus ou de tram = davalador
arrte toi l = tanca t'aqu "Tanca t'aqu ! minhta : es l'estela polra La
que de son regard fissna nstra trra " (Langlade)
arrter = arrestar; tancar "Voltz arrestar un fl? Cargatz-i una femna
al cl. " (Prov); "La dana autanlu es tancada"(Langlade)
arrter (s') = aplantar (s')
arrter de = quitar de
arrire pays, horizon des collines = terral; ennaut "Matin clar, terral
escur, de plja au segur." ; "Tarral de nuch passa pas lo pug." (Prov)
arrimer = socar "soca lo ben"
arrivant sur (en) = en tombant "Aladonc, lo rc dau Pug de Sant-Lop,
que se quilha a quatre lgas e mija a vl daucl au nrd de
Montpelhir, sacaba tombant sus Sant-Matieu-de-Trevirs pr una
rancareda escalabrosa de 294 mtres dauada. " (E Teissier)
arriv (tre) = stre agandit "Son agandits au cp prche de la piucla
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 23 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

"
arrive = arribada; aventada (s.f.) "Degs sap pas son arribada, Coma
ne'n srt, coma es intrada"
arriver = arribar
arriver = gandir a (v. r.) "Es gandida just a la plaa Ont van
l'adrechar d'ara-estant";"Devrs enai d'ont es d'un virar d'ulh
gandida " (Langlade)
arriver aprs la bataille = Expr: "aprs la mrt, lo mtge"
arrondi = redonenc (lourd, obse) grevs, -assa "De lunh la frma
redonenca " (Langlade)
arrondir = rondelar
arrondir les angles = amoar los caires "Ms dau temps que los
esculptaires Bomban per amoar los caires"
arroser = asaigar, banhar
artichaut = archichau (gall.) (= carchfle)
article = article
articulation = desnosador (sm); ona "me sentisse als desnosadors que
danarii pas la borria" (A Guiraud); "D'onas, de mans,
escroquichadas "(Langlade)
articulation des doigts = nosl
artisan = mestieirau
Aruba = Aroba
ascenseur = ascensor
aspect primitif, brut, "caractres primitifs" = prima forma "Es lo sol
atanben que de la bstia ruda, Quita la prima frma a bles pauquetons
" (Langlade)
asperge = esprgol (pron. "sprgou")
aspirer = pompar "Que trra e mar a plen peitral, Pompan sas
brausentas rajadas, " (Langlade)
assaisonnement = adobum, saborada
assaisonnement pic = saussa de lop "A carn de chin saussa de lop."
(prov)
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 24 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

assaisonner = garnir, saborar, assaborar


Assas = Arss "Lo chivalir d'Arss sauvt en sacrificant sa vida lo
regiment d'Auvrnha e i levron una estatua"
assassinat. = assassin (sm)
assemblage = mesclads
asseoir (s') = assetar (s'), sire (se)
assertion, propos, affirmation = dicha "Per pas faire mentir ma dicha"
(Langlade)
asservi , e = irredimat, ada
asservi, non libr = irredimat, -ada "la Romania alr irredimada"
(Azma)
assez = pro
assez (en avoir), en avoir son saol = n'aver un sadol "Aprs tres jorns
avm un sadol de la femna, de lostau e de la plja"(prov)
assidu, zl, appliqu = afeccionat, -ada
assiette = escudla
assis -ise = d'asseton; d'assetons "Jot lo blt corron s'arc-botar Quau
dau suc, d'esquina, d'espatla Quau d'asseton" (Langlade)
assise rocheuse, roche en place = enrocada "l'enrocada dels srres"
(Langlade)
assoiffer, exciter la soif = assedar
assombrir = assornir; ensornir; ennivolir "quuna fsta de posia
demre ensornida per lo regrt " (Azem)
assommer = assucar, amaolar "Amai n'arriba, de cacilha: ...
Mastodontes amaolats. " (Langlade)
assortie (tenue) = de seguida "aquela gonla e aquel jonhe van ben de
seguida"
assouplir = remolir, amorosir "onchar lo cur per lo remolir"
assourdir = ensordar "de quiladas qu'ensrdon " (Langlade)
assourdissant = ensordaire, a "Tot d'un cp, de totes los caires, Esclafs
de crits ensordaires""Sords de bronzins ensordaires " (Langlade)
assujtir = ajoatar
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 25 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

assurer = segurar, assegurar; assolidar "sm assolidats de pas


s'enganar"
astrisque = esteleta
astrode = estelonl
asthmatique, malade respiratoire = paumonista, polsiu
asticoter = capinhar
astre = astre
astronaute = astronauta Aimar e stre at, esperar e non venir, stre au
lich e non dormir, son tres causas que fan morir(prov)
astronomie = astronomia
astucieux, -euse (adj) = lutrat, -ada; fincho, -cha
atnuer = ateunir
atermoiement = alleloi
atester = caucionar
athlte = malhu
atmosphre = atmosfra
atour = belria
atout au jeu de cartes = briscan
attabler = ataular
attach sa mre; attacher comme sa mre. = amairit, -ida (adj)
"aqueles vedls son encara amairits"; amairir una bstia = sattacher
une bte.
attacher = estacar; (attacher serr) :acotar; trs serr : bilhar; (attacher
parfaitement) : bilhar au perfct
attaquer = levar la batsta
attarder (ne pas s' qq part) = pas i far de lngas fangas "la
benurana, quand, per asard, passa en-quicm aic-de-bas, i fai pas de
lngas fangas! .. " (G Thrond)
atteindre = agandir "avm agandit Casavilha", "Quand agandigurem
a Ceta,/ La fola, lng de la banqueta/ Samolont en galari" (Vivars)
atteindre la cime, toucher les sommets = cimelar lo truc "a vautres
bus amics a cimelar lo truc. " (Langlade)
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 26 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

atteindre, comprendre = encapar "pt pas l'encapar", il ne peut pas la


sentir
attelage = atalatge
attendant (en) = entrement "Escandalha entrement lo neant e l'abisme
";"Entrement qu'aiamont vengue trevar vstra anma Anatz dire pertot
que ui avtz vist " (Langlade)
attendre = esperar; s'esperar "espert pas gaire mai duna mija-orada
"; " Ms me cau bensperar la femna ?.."; ""Terr ! esperar que
sortigan!" ".(G Therond); "espra te un pauc": attends un peu (ton
menaant); "Lo que sap esperar fins per tot saupre" (Max Roqueta);
attente = espra
attentif = atencionat, -ada
attention = gara a "gara au que sap pas legir dins lo grand libre d'r,
sus la tsta recaa Tot lo gran escondut " (Langlade)
attention (interj.) = avisa; mfi; gara "gara lo brutau", attention c'est un
violent
atterr, -e = estomacat, -ada "Ms la clada estabosida, Es aqu muda,
estomacada" (Langlade)
atterrir = aterrir
attidir = tebesir, atebesir "lo gl tebess sa fredura" (F d'Olivet);
"laisst sa birra atebesida"
attif = acaat, -ada; (de rubans) enribanat "los chins sendevenguron
cap a cap embuna chinta, escarrabilhada que-tot-plen, acaada coma
una nvia, polida coma un su, lulh viu, nas retorcit" (G Therond);
"stre enribanat coma un cap de jovent." (Expr. Pop Clermont l'Hlt)
attifer, atourner, dcorer = empimparrar
attirant, -ta = atrasent, -ta
attirer le regard = panternar los ulhs ""fasi panternar los vilhs ulhs
atendrits de son papeta"
attiser = empusar, afogar, borjonar "empusa lo fuc"
attiser le feu en soufflant = bufar lo fuc
attouchement = paupament, tastament
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 27 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

attraction = atirads (sm)


attraper = agantar, arrapar, crocar, gafar
attraper avec des griffes = encramponar (Despuech-Sage)
attraper une maladie = acaar (una malauti) "Nanon acact un marrit
raums" (G Therond)
attraper une maladie vnrienne = empegar
attroupement, horde, assemble = codrilhada " la codrilhada que ai
ven dau mistri e fug dins lo tremont";"Pui la codrilhada esmoguda
Dins las aforsts s'avals. " (Langlade)
attrouper = atropelar "los vesi satropelar coma destornls" (Favre)
au del = endelai "l'endeai, l'endelai son dau Filh, lo Cifr. "
(Langlade)
au del de = tras " tras la montilha";"Tras el lo belugat la polsa
congreada Per lo flagelament e la desagregada Se mu, rondla a
boldre, au drech o dau gals. ";"Tras l'abisme, lo luc d'eternala
alegressa aproms au crestian que mors sans pecats" (Langlade)
au del de toute expression = que tot plen "los chins sendevenguron
cap a cap embuna chinta, escarrabilhada que-tot-plen, acaada coma
una nvia, polida coma un su, lulh viu, nas retorcit" (G Therond)
au dessus de = enss de "lo bruch de rocalha, / Qu'enss dels apens
desmarmalha " (Langlade)
au lieu de = a lga de; lga de "a lga de nos ajaar / aimam mai
passar la velhada" (E Vivars); "a lga de marchar de pautas, au
contrari, /se ten drech coma un rove, e, tancat sus sos rens"(Langlade)
au loin = alin "Quand tot d'un cp dels pugs, qu'alin ara negrejan /
Fusa una grand lusor que los ulhs ne'n neblejan "
au point que = pont a "pont a ne caler prene un capl", au point qu'il
faille mettre un chapeau
au sol, par terre = su (au) prov:"Lo ben es au su, l'amassa quau vu"
aubaine = benurana
aube = auba; (dbutante) primauba, aubeta "E los firs Majoraus dins
l'aubeta rossla, Fusan coma lo nvo' acotit per lo vent: "
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 28 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

aubpine = aubrespin (s.m;), pometir


auberge = aubrga, lotjada
aubier = aubca (sf)
aucun = pas cap, pas ges "n'i a pas cap" (pron. "nyapak"); "n'i a pas
ges"; "avm pas ges d'argent". NB: on peut omettre le "pas" avant
"ges", et dire simplement: "ges". ou "cap"
audace = ardelitge; ausardi, ardidesa
audacieux = ardels; ausard
au-del = delai, detrs
audience (sf) = parlament (sm)
aujourd'hui = ui (pron: yy)
Aumelas = Aumels
Aumes = Aumas
aumne = aumina
auroler (la lune) = empargar "la luna empargada marca la plja per
deman" (Dezeuze)
auroral = aubanu, -la
aurore = auba
aussi = amai, tanben, atanben (pron. atab); tal "Es lo sol atanben que
de la bstia ruda, Quita la prima frma a bles pauquetons " ; "Tal
vosautres, aprp de sicles tant nombroses Qu'm pt pas calcular,
auretz subit son srt" (Langlade)
aussi bien ,,, que = tant coma "Tant au bsc coma per l'arms "
(Langlade)
aussi vrai que je vous parle = coma aqus ieu que vos o dise " I
demort per lo mens una mesada e, quand sortigut, garit da-fons, son
mau de nas agut passat per malha. Coma aqus ieu que vos o dise."
(G Therond)
aussique = tant que D'aubres tant grsses que de torres (Langlade)
aussitt = tanlu, d'ausida; vran ! (interj.) "vran ! d'aquela auada Se
trai d'un vam au fons dau vau "(Langlade)
aussitt que = tanlu " ia pas pus d'enfants, tanlu naisson son ja
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 29 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

grands" (A Guiraud)
Australie = Australia
autant = aitant "Aitant csta ben batut que mau batut. "(prov)
autel = autar
authentique, franc, vrai = lime, -a (adj) "lo Felibritge demra lo lime
eretir de la pensada mistralenca" (Azem)
autobs = autobs
autocollant = pegasolet
automne = auton ; autonada
automobile = automobila
autoroute = autorota
autre chose = quicm mai "Ms l'autre, es quicm mai, qu'a dedins
la testa, Dau temps e de la mrt a desvirat lo talh." (Langlade)
Autriche = ustria
autruche = estruci
auvent = balet, soslupia (sf)
auxiliaire = segondari
avachi, mou, lche = afatrassit, -ida; fatrimla
avaler = envalar; s'engaubiar (Langlade)
avaler la pilule = envalar la pilula
avaler, engouler, gober = engolir, envalar, engulir, entripar "envalari
la capa de Sant Pire"; "Avin vitament envalat un talhon destofat
emb un bn cp de vin" ( G Therond)
avancer = avanar
avancer (un travail) = entanchar "una anla a ajustar a la cadena
distria ben entanchada pr nstres davancirs" (E Teissier)
avancer rien = aponchar pas un fus " E trn ! de se desconsolar,
aqus aponcha pas un fus ! " (G Therond); "De te negar taponchar
pas n fus, e i sers totjorn a temps" (G Therond)
avancer un travail, un ouvrage = entanchar
avant-garde, pionniers = primadirs (m pl) "Los primadirs dau fir
magistrals " (Langlade)
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 30 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

avare = avar (s. m. et adj); augmentatif: avars; familier: copa-lu,


cpa-tu; rabina-sardas; cagadenirs avars coma un chin (Dezeuze)
avari = gamat, -ada "Trra negra fa bon blat, trra blanca lo fa
gamat." (Prov)
avec = amb (pron. emb, emb, em, end)
Avne = Avena
avnement = veniment
avenir ( l'), dans le futur = temps a venir (loc adv) "castl e bria,
onte, temps a venir, vendr sire la glria" (Langlade)
aventure = aventura
aventureux = azards "sa tropa de guerrirs azardoses"
averse = grops, revrs, ramada (onde) ramassada, aiganhau, raissa
"Aiganhau de Mai fai tot bu o laid" (prov); "Sus los nvols clarins,
rebutant dins la baissa / De trelusents dardais retrasent a'na raissa"; "A
un revrs maienc qu'esposca dins los camps" (Langlade)
avertir (sans) = quicar mot (sens)
aveugle = afons, -onsa "Aic l'inmudads, alai, vam, escorrida,
movement, calor, fra afonsa"
aveugle = brnhe, avugle ; (litt.) cec ; rb
aveugler, blouir = enlusernar "lo vin enlusrna"
aveuglette ( l') = a tustas e butas, a tusta brnha "Nadau de mai en
mai estomacat dau biais de Nstre-Snher que semblava, a tustas-e
butas, bailar marmanda als uns e als autres, barraca!" ( G Therond);
"Tot aqu se magena aqu, pui, zo ! s'espaa, a tusta brnha"
(Langlade)
avide = agromandit, cobs, manjarl, abramat
avin, -e = envinassat, -ada Es envinassat coma una congorla.
avion = avion
aviron = roquet
avis = avs, vejaire, avejaire
avis ( mon) = o m'es avs
aviser, dcouvrir des yeux un objet (litt. dans un nis) = nistar "nista lo
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 31 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

portamoneda de son vesin e l'aganta"


avocat, plaideur = rasonador
avoine (donner une ration d') = acivadar
avoir = aver "Que na, ne vl." (Prov)
avoir du mal = traire pena
avoir soif = sedejar
avoir toujours faim = tripa de voida (aver totjorn una) "Aver totjorn
una tripa de voida.
avoir, possession, biens (s.m.) = cabau
avoisiner, = tocar "pui se retirt dedins la cambra que tocava" (G
Therond)
avouer, confesser = escutlar (pron. "escullar") "avoue!"="escutla!"
Avril = Abriu "Abriu abriva.""(prov)
Azerbaidjan = Azerbaijan
azur = azur, airat, aor
azur = cerulenc, -enca, (adj); azurenc, -enca; azurin, -ina me'n vau
tornar ben lu dins lo brilhant fonds / dins lo gorg azurin ont vstre
cr barbla
B
babillard, -arde = parlantin, ina (adj) fonts parlantinas = sources
babillardes (Dezeuze)
babiller = barjar; (oiseau) bargilhar
babines = babinas, brgas
babiole = fuf
badaud = badaire
bader = badar " Badar coma un cocut." (Comparason populara
clarmontesa)
badge = insigni (sm)
badinage, amusement galant = neciejada, badinatge "aquel grand
flandrins que se plai qu'a las neciejadas" (Langlada)
badiner = far lo romanatge
badiner, foltrer = neciejar
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 32 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

bfras = manjari (sf); galhofarda (sf)


bfrer, engloutir avec gloutonnerie = morfiar, brafar, brifar "Jamai un
vl de gropatasses, N'an tant morfiat de carnifalha Coma aqueles
alobadits";"(la mar tempestosa) cobrs tes, motas, mrfia cla,
brandilha pena, montanhla" (Langlade)
bagages = bagatges
bagarre = estiblassada
bagatelle, dtritus = bordifalhas/bordufalhas
bagatelle, bats galants = neciardari (sf)
bagot = maissa "s'avii sa maissa potica, poirii vos cantar"
(Dezeuze)
bague de fianailles = anl de fiana
bague de mariage = baga d'esposiu
bague de verre porte bonheur que l'on ramenait de la foire de
Beaucaire = anelon d'ai
baguette = gingula
baguette de pain, petit pain long. = panta
Bahamas = Baamas
baie (fruit) = cassanla
baie (paysage) = baia , calanca
baignoire = banhadoira; (petite) banhador
Baillargues(abans 1908 s'apelava 'Baillargues-et-Colombiers' =
Balhargues
baillement = badalh
biller = badalhar; (devant quelqu'un): bialar "Badalhar vl pas mentir
: vl manjar o dormir"(prov)
biller, ouvrir la bouche, ber, bader = badar
bailleur, donateur = bailaire
billon = morrau
billonner = morralhar
bain = banh
bain moussant = banh de sabonada
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 33 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

baiser (s.m.) = poton, bais


baiser (v.tr.) = potonar, potonejar, baisar (sens rotique): calinhar
balai (s.m.) = escoba (s.f.)
balai-brosse = raspalh
balance = balana, archimbla "a tragut son espasa dins l'archimbla
dau destin" (Pire Azem)
balance romaine flau = romana "Se los enliassavan en blc e que
los pengsson au crc duna romana mejanciira" (Favre); "Se nanar
de cinc en cinc coma las romanas" (Expr)
balancer = trantolar, trantalhar "Trantalha un pauc lo mostrs blt"
(Langlade)
balanoire = balanadoira ; brandolador; trandal, trantol
Balaruc-les-Bains = Los Banhs-de-Balaruc
Balaruc-le-Vieux = Balaruc
balayer = escobar, escobilhar " ! la bela granilha q:que lo trepilh
escnd que lo temps escobilha " (Langlade)
balayer les toiles d'araigne = esteriganhar
balbutier = barbotinejar
balcon = balcon
baldaquin = subre-cl "Signe de malicis auratge,/ De la montanha
esfrais subre-cl. " (Langlade)
baleine = balena
balle = bala
balle de fourrage ou de paille = balta, balfa
balle. = pauma
ballerine = balarina
ballot (de marchandise) = bala
ballotter = brandolhar ""un vin tebs brandolhat dins ton oire"
balourdise = talossari, falorditge
baluchon (faire son et s'en aller), prendre ses cliques et ses claques
= acampar sas pelhas
banane = banana
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 34 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

banc = banc
bande (de voleurs, de garnements) = banda (de raubaires, de
galapians)
band comme un arc = arquetat (peut s'appliquer des descriptions
rabelaisiennes)
bande de qqch. = veta
bande, troupe = cla, chorma, escarada
bander (avoir une rection) = coejar, far coalva, quilhar, verguejar
bandit = guss "sis res qu'un guss"
Bangladesh = Bangladsh
banlieue = banlga, forcia, barris
bannir = frabandir, bandir
banque = banca
banqueroute, faillite = quincanla
baptme (fte) = batejalhas (f. pl)
baptme (sacrement) = batisme
baptiser = batejar
baquet = semau, conca
baratin, paroles oiseuses = baranha (ARF)
barbacane = arquiira
Barbade = Barbados
barbares (les) = lo ferum "e pt ben ne'n venir de Cimbres, de Teutons,
amai tot lo ferum que la trra congra " (Langlade)
barbe = barba "Papirs parlan, barbas calan." (Prov)
barbecue = brasiira
barboter dans l'eau = chapotejar
barbouill = bochard (Langlade)
barbouiller = mascarar, chimarrar
barbu(e) qui a une grosse barbe (adj) = barbassit, -ida
baril = barrict, barrilh/barriu "Quand trna en abril prepara ton
barrilh." (Prov)
bariol, ray = vergat
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 35 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

baroud = barod; batsta; (fig) barrutlatge


baroud d'honneur = barod d'onor; darriira batsta
baroudeur = cercabrgas; batalhador, (fig) barrutlaire
barque = barca, beta, negafl (petite barque) barquet "A la femna
coma a la barca, torjorn i a a faire quauque ren. "(prov)
barrage = barratge
barrage de rivire, petite retenue d'eau. = pissiira (= paissiira)
barre mine, barre de fer, levier = paufrre
barrire, talus = retenal "la montanha auturosa, dur retenal de son guf
escanat" (Langlade)
barril = barrau "avtz tres barraus de lessiu per lo prtz d'un"
barrique = bota "Per la Sant Martin, Tapa ta bota, Tasta ton vin."
(Prov)
bas = bas
bas (vt.) = debasses
bas de quelque chose = enbs de quicm "l'enbs de las braias" = le
bas du pantalon; "A un enbs tot lo mond i met lo nas " (Prov)
bas fond, lieu le plus dclive , point bas, , dpression = baissa, fonds,
enbs "e la baissa en se sarrant dau su se biaissa";"Sus los nvols
clarins, rebutant dins la baissa / De trelusents dardais retrasent a'na
raissa" (Langlade) ;
bascule = balandra; mouvelemt de bascule: "movement de bassacula"
base = basa; fondament (sf); (partie basse; pays bas) : baissa; sieta (sf)
"lo vin es lo fondament de las ribtas" (Dezeuze); "e la baissa en se
sarrant dau su se biaissa";"Sus los nvols clarins, rebutant dins la
baissa / De trelusents dardais retrasent a'na raissa";"Lo pean rtla sus
sa sieta "(Langlade)
basilic = basadic
basilique = gleisatge
Basque = Bscol
basse plaine = baissau "(lo flume) ondeja, molina, tafura, bacla, borja,
enaiga lo baissau"
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 36 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

basse-cour = mainatjari "las bstias de mainatjari"


bassin = pesquir
baste! tant pis = rai d'aqu
bastonner, flageller = vergar
bas-ventre = farceta
bt = barda (sf) "un asenet que prta estacats a sa barda dos barrius"
(Dezeuze)
bataclan = basacle
batailleur = amacibrand "ton enemic, lo fr amacibrand"
btard, e = bastard
batelier = barquir; vogaire "De tot costat tant s'entanchavan que los
vogaires tressusavan!" (Vivars)
btiment = bastiment
btisseur, -euse = bastidor, oira
bton = verigana (sf), cals, baston; (gourdin) saton [Dezeuze:
Sovenirs denfana] "stre aqu coma un baston vestit."; "Cauca que
caucars l'ega s'escarrabilha ..sens que sigue besonh dau ponchon, de
la bilha "(Langlade)
battant = batalh, matable; (fig: individu pugnace) batalhaire
battement d'aile = cp d'alada "D'arpassas de dragon, d'ulhs de
ratapenada, largant au lunh d'ardents a chaca cp d'alada "
battements = picads ; de cur: bombads, baticr
battoir de lavandire; coup brutal = bacl
battre = batre; picar; (comme pltre) sarcir, tabasar
battre le pav, traner, frquenter de mauvais lieux = gandalhar
battre le rappel, appeller au combat = rampelar
battue (chasse) = batuda (sf) "Dins lo bsc van far la batuda "
(Langlade)
bauge, abri, tannire = jacina (sf) "Coma la fra sauvatgina, Que la
chorma, de sa jacina A drevelhat de subre-saut"* (Langlade)
bavard = lengut, barjaire, granda maissa
bavarder = barjar; ( tort et travers) barjacar
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 37 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

bavette = bavarl/bavaru
baveux = bavaire
bant = badads
batitude = benurana
beau (avoir) = bu a (aver) "aurn bu a bofar sus l'ardenta calelha "
(trad: ils pourront bien souffler sur le flambeau ardent" (Langlade)
beau, belle = bu, bla
beaucoup = fra (pron. "fssa")
beaucoup (avoir) = plen (aver son ... de) "As ton plen d'enemics que te
fan rusta gurra " (Langlade)
beau-frre = conhat
Beaulieu = Beuluc
beaut = beutat, belesa, polidi
bb = manidet , enfantonet
becque = becada (sf); becatge (sm) "los aucls prenon son becatge"
becqueter = becar
bedaine = panolha
Bdarieux = Bedarrius
bedonnant = tripard, tripassut
ber = badar "Dins lo granit badan d'asclassas "
ber aux corneilles, tre bouche be = badar coma un agaon
bgayer = blesejar (blessejar); bretejar "sa lenga presque muda breteja
un parauls" (Langlade)
bgue = beds
bel enfant = belt
Blarga = Belarg
blement = belada (sf) "Ne'n ven, a blas fes de planhums, de beladas,
De siblaments de srp au luc de bresilhadas" (Langlade)
bler = bialar
belette = mostla
Belgique = Belgica
blier = parrt, aret "s'acapitan coma d'arets ferons, desterminats"
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 38 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

blitre = beligs, bedigs, st-bogre, st-muu


Belize = Belize
belle fille, beaut = regda jove, belta "voli m'enclausir ma belta"
belle-fille, bru = nra "Amor de nra, amor de gendres, es una bugada
sans cendres. "(prov)
belle-sur = conhata
bndiction = manna "se prta ben qu'es una manna"
bent, sot = moc, amotit
bni = signat -ada (adj)
bni oui-oui, personne trop complaisante = sant-fotral, santa-fotrala
Bnin = Benin
bnitier = senhador, aigasenhadir
benot,-te = benet, ta (adj)
berceau = (haut) bre; (bas) brela
bercer = brear
berger = pastre
bergerie = jaa
berlue, blouissement, illusion = mimarla
Bermudes = Bermudas
bernique ! = barraca "Nadau de mai en mai estomacat dau biais de
Nstre-Snher que semblava, a tustas-e butas, bailar marmanda als uns
e als autres, barraca!" ( G Therond); "barraca ! iagut pas plan de i
faire ausir una rason." (G Therond)
besace, ou provisions qu'elle contient = biaa
bsicles = bericles; mericles, (fig.) cugas "caua ton lng nas de cugas
a grs veire"
besogne = bra, besonha "A fach besonha de monina: pauc e mau."
(prov)
besogner = bosigar
besoin = besonh; "j'ai besoin de= ai de besonh de" "Es pas de besonh
de dire se se farn esperar longtemps, nstres galapians. " (G Therond)
besoin (avoir) = mestir (far) (j'en ai besoin = n'ai de besonh; aqu me
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 39 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

fai mestir)
Bessan = Bessan
bestioles (les) = lo bestialon "lo bestialon dau bsc e de las rasas"
(Dezeuze)
btail = bestiau
bte = bstia "Bstia me lavtz bailat, bstia vos lo rende." (Expr. Pop
Clermont l'Hlt)
bte sauvage = bestiassa fra "As ton plen d'enemics que te fan rusta
gurra / desempui l'insecton, a la bestiassa fra. " (Langlade)
btes froces = sauvatgina (sf) " la sauvatgina sorts orlanta de famina,
per s'apasturgar" (Langlade)
btise = bfia, stbogritge; (grosse btise) bestiassitge, bestiassada;
(btises, niaiserie) falorditge "los que dison pas res ms ne pensan pas
mens riscan pas de dire ges de bfias" (Azem); "E zo ! marmotiguent
de fadorlitges, totes la seguiguron. " (G Therond)
beuglant = bramads
beugler = bramar
beurk = b ! ; cavalisca, v. "qu'avalisca" O ! cavalisca ! qu'aqu's
laid (Langlade)
beurre = burre
bvue = cagada
biberon = gorgosson "beu a gorgosson plen" (Dezeuze)
bibliothque = bibliotca ; librir (sm, pron. "libi")
bicyclette = bicicleta
bidoche, viande abondante = carnassa
Bilorussie = Bielorussia
bien = ben "As ben fach"; "Argent fai pro mas ben passa tot. "(prov);
"Qua de ben, ne prd que na pas, ne ganha." (Prov)
bien aim = car vesiat "bu pas car vesiat " (Langlade)
bien au contraire = si-ben "l'accion se fai pas soncament emb de
mots, ms si-ben emb de personas e contra de personas" (Azm)
bien portant = galhard, -a; deglende, -a "stz totjorn fresca e galharda"
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 40 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

bienheureux = crespinat, benurat " pas crespinat"


biens (m.pl.) = cabau (s.m) "a pro de cabau"
bientt = lu
bientt, trs bientt = lu-lu
bienveillant, bien intentionn = bonts
bienvenue = benvenguda "vos largam (la) benvenguda"
bienvenue (souhaiter la ) = fstas (faire de) "Als arribants i fan de
fstas" (Langlade)
bire = birra, cervesa
bigre, sapristi = terr!, chabal!,, chabal ma miga!, fiques! " Fiques !
quante bn morsl qu'es ai !." (G Therond)
bijou = belria (sf)
bijoux de famille = ropetas (f pl), robinhlis (m pl)
bilboquet = tirlancet
bile = fu (sm)
billet = bilheta (sf)
billet gratuit = bilhet de favor "aquela paga sa plaa quand pt pas
aver un bilhet de favor" (Azem)
billot = bilhon
bimbo = persineta ensucrada
binette = bigt
Birmanie = Birmania
bisaeul = reire-grand
bise = cilampa, rispa; bise froide du nord : senpia "la rispa engrepess
ta carn"
bizarrerie. = bajocada
blague (c'est de la ), je n'y crois pas = es de cntes " Ta! ta! ta ! tot
aqu s de cntes. " (G Therond)
blague, bon tour = (propos) craca; (bon tour) aissablitge
blague, plaisanterie = galejada, gandesada
blague, sornette = baubcha "m'anatz contar quauque baubcha" (A
Guiraud)
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 41 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

blaireau (animal) = rabs, tais "Furejar coma un rabs.


blmer = aculpar (prononc "akup")
blanc = blanc, a ; (blanc immacul) cande, a; blanquinl, -la "stre
blanc coma lli." (Comparason populara clarmontesa)
blanc (se teinter de ), mettre une lueur blanche = blanquejar
"Blanquejant coma lo lumet Qu'en amont abra la luseta" (Langlade)
blanc vtu (e) = emblancat, -ada "de cants armonioses sausiguron, e
una femna tota emblancada emportt la manida mrta" (G Therond)
blanchtre = blancs, -assa
blancheur = blancor (f)
blanchir = blanquesir, (par le lavage) abugadar "blanquesit per lo
sorelh"
blanchir, devenir blanc. = blanquinejar
bl = blat
blme = blancs
blennorhagie = castapiana
bless = nafrat
blesser vif = matrassar
bleu = blu, (litt.) blau/blave (ARF) [NB selon Alibert "blu" est un gall.
remplacer par "blau". Mais "blu" 'est aussi le mot italien... Dans la
langue pop. "blau" signifie plutt bleu ple ou blme) "espiave lacrin
blu onte lo castl se sorelhava coma una nisada daigla" (E Teissier)
bleu de travail = blaudrap, blau de trabalh
bleuissant sur l'horizon = blujins "la serrana blujinosa"
bloc = blt "Agrejan e sans fra pena, Un blt es lu dessagrilhat "
(Langlade)
blond = blond (en tirant sur le roux) saur, saurin "la polida blonda dau
peu sorelhs"
blondin = blondin, -ina "Un ven d'en pas d'aut: un bu grelh de
joinessa Blondin coma l'espiga e brausent d'estrambrd. " (Langlade)
blondir, changer de couleur propos des fruits = vairar ~ Prov. A la
Magdalena / la noga es plena / la rasim vairat / lo blat estremat.
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 42 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

blottir = agromolir/agremolir
bluffer = alandar
bluter = barutar
blutoir ou bluteau = barutl
boeuf = buu (prononcer: byw) "Lo buu fa la granja E la manja."
(Prov)
bufs [firmament] = buus (los tres) "Maugrat Peperelet maugrat son
agulhada [los tres buus] rebalarin lo carri en fra la rodada" (malgr
Peperelet malgr son aiguillon [les trois taureux du firmament]
traneraient le char hors de l'ornire" (Langlade)
boire = beure; (lamper, siroter) chimar/chumar; pintar/pitar; boire un
verre: gimblar un veire "Beure coma un embut." (Comparason
populara clarmontesa); Expr: "aprs pichet beurem folheta" (="qui a
bu boira");"daquel temps fariam pas mau danar gimblarn veire;
dises pas coma ieu?" (G. Therond)
boire flots = canar
boire un coup, vider une bouteille = vojar folheta
bois (matriau) = bi (gall) rempl. par l'anc. bsc
bois (petite fort) = bsc; sauvage: devs "dins lo devs lo pus
sauvatge"
bois brler = lenha (sf) "i mostrt onte se teni la lenha," (G
Therond)
bois de construction = fusta "Margan de fustas dins la vena"
(Langlade)
bois de construction = fusta (sf) "Aver de biais coma una fusta."
(Comparason populara clarmontesa)
Boisseron (vill.) = Boisseron
boisson (sf) = abeure (sm)
bois-taillis de chnes-verts = eusiira (sf)
boite farine = fariniira
boiteuse = gambeleta
boiteux = gi; panard
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 43 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

bolet, champignon = bolet "(entre la ) consuda e bolets e palmirs


que bofinan " (Langlade)
Bolivie = Bolvia
bombance = repetilha; far repetilha = manger son saoul,
fairebombance "L'me es totjorn jagut ont a fach repetilha. "
(Langlade)
bombe = bomba
bon = bn ; "il fait bon": fai suau (prononcer syaw) "Far suau,
anarem plan planet. " (Montel)
bon enfant = bonis (Langlade)
bon matin = de matinada
bon repas = bn "nos'n farem un bn au restaurant Paparl"; "n'anam
faire un bn per sopar" (Dezeuze)
bon sang ne saurait mentir = "Raa raceja. " (Prov) "Raa raceja. "
(Prov)
bon sens, intelligence = eime (pron. "ime"; cf. oc norm; "ime"), sen
"Aquel picht a d'ime, a de sen". "Aquel a perdut l'ime"; "Lo sen pt
pas venir abans latge." (Prov)
bon soir = bn vspre.
bon vivant = gala-bn-temps
bon vivant. = galabontemps (s.m.) (Dezeuze: Sovenirs denfana I)
bonbon = bonbon
bond, saut prilleux = escarlimpada "Que de sauts ! que
d'escarlimpadas Viravuts e farandoladas ! " (Langlade)
bonheur = bonur, benurana, sola [litt/ "bonar", un peu anc. mais
attest] "Au monde n'i a pas ges de sola que non si seguit d'un ails.
"(prov)
bonjour = bonjorn, adieu
bonne manire = bn biais "aquel bn biais agut doble succs"(G.
Thrond)
bonnement, simplement = bnament (veire bnament) =
bonnes manires = usanas "cau respiechar las usanas"
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 44 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

bonnet (sm) = boneta (sf); (petit) boneton


bord = brd
bord des chemins et des canaux = rasas (f. pl.) "fai manjar a son ase
l'rba de las rasas"
bord du lit du ct de la ruelle = esponda
bord d'un champ ou d'un chemin = rasa (sf) (Dezeuze)
bord escarp d'une colline = broa (pron. br)
border = orlar "lo moleds rogins dau cambajon s'rla de blanc gras"
border le lit = acatar "E tanlu quagron ben acatat los manits dins
son liechet, los parents a son torn sempalhron. " (G Therond)
borgne = borniqul
borne dans une rue = butarda (sf); butaron (sm) "Los cnsols de
Montpelhir son totes estats de grands afeccionats de las butardas e
n'an emplida sa ciutat"; ""En corriguent coma un chin fl,
sembronqut a quauque calhau, sespatt de tot son lng e sabimt lo
morre cntra un butaron.";, profitant d'un moment que lo borls
mainava, se mett sus un butaron" (G Therond)
born, troit = estequit, -ida "Ms aqueste, au fins fons de sa tuca
estequida, S'atrba un picht moc que lo mena a somjar." (traduit:
mais au fond de sa cervelle borne de gant se trouve un petit
lumignon qui l'amne penser) (Langlade)
borne, limite = boliira "la cara sens boliiras dau cl" (Max Roqueta)
bornes (dpasser les) = passar l'sca, sautar l'sca
Bosnie Herzgovine = Bsnia e Ercegovina
bosse = ba
bosse de terrain = truc
bossu = bout; gibs
bottes montantes = estivaus
bouc missaire = embanastat
bouche = boca "A boca barrada non intra mosca.""(prov)
bouche be = embabochit, -ida "Aquestes, plantats coma de cigarros,
sarregardron, embabochits." (G Therond)
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 45 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

bouche = talhon (sm); bocada; maissada " Diga, Tisana, manjaris


pas un talhon de gigt ? - Onte vas emb ton un!... Saique amai n i
agsse quatre !" (G Therond); "en quauques maissadas l'agut tot
manjat"
boucher (mtier) = maselir
boucher (v. tr) = tapar, tampar "A Sant Martin tapa ton vin. "(prov)
bouchon = tap "tap tarat tapar pas"; "tira lo tap de la botelha"; "per
pescar a la linheta cau un tap"
boucle = bloca
boucle de cheveux = frison (sm); cca (sf)
bouclier = escut, bloquir
bouder = fonhar, s'embordescar "En rengueta tot cort jot son regard
magic, dau pus frt au pus flac, pas un que fonhe o flaque"( Langlade)
boudeur, euse; ddaigneux, mprisant = fonhaire, -ra; fonhs, -osa
"aquel manit es totjorn fonhs"; "penst pas que caugusse entanchar
aquela bra en fonhaire, en defra dau Felibritge.." (Azma)
bouffe = vitalha (s. m.) "portatz vstra vitalha"; tan vitalha que
revenda = tant aliments que boissons (Dezeuze)
bouffe = alenada (sf) "per ne pompar las alenadas"; "Ai, coma (aquel
pontichet de lum) fusa e lampa una alenada aurosa "
bouffi = bodenfle, moflaud, motiflaud
bouffon = bofon
bougeotte (qui a la) = boleguet, eta
bouger = bolegar; mure "Ms non, la mar per tant que la nuch
sigue escura Se vei mure quicm, un quicm que tafura "(Langlade)
bouger (sans) = mudar (sens)
bouger, secouer = trigossar "Que pt pas portar, trigssa." (Prov)
bougie = candla
bouillabaisse = bolha, bolha de pis
bouillie de pain miett = panada
bouillon = bolhon; jussu "begut lo jussu d'amor" (Max Roqueta)
bouillonnement = borbolh "dau borbolh que galina la carn" (Langlade)
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 46 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

bouillonnement, cuisson = bolh (pron. boul) "au prumir bolh lo cau


sortir de l'ola"; i manca un bolh = il manque de maturit, il est un
peu attard (Dezeuze) litt. Il n'a pas assez cuit, il est immature
bouillonner, tourbillonner = gorgolhar (Langlade)
boulanger = fornir "Faire coma lo fornir de Ceirs que quitava la
pala per parlar.
boulangerie = fornari
boule = bla
boules (a fait venir les) = fai venir de nrvis coma lo ponh "fai venir
de nrvis coma lo ponh d'ausir de lnga romiar lo meteis refrin"
boules (ptanque). = bchas
bouleversement = basacada (sf); borrol sm) "Davant pariira basacada,
De festejar n'a pas lo vam. " ; "a poscut veire / Lo borrol de sa trra"
(Langlade)
bouleverser = travirar/tresvirar
bourbier = patolh "enfangat dins lo patolh de l'inhorncia"
bourde (sf) = bestiassitge (sm)
bourdonnement sourd = borjor sornuda (sf)
bourdonner = zonzonar, brusir "Se l'aucelet piuteja e l'abelhon bruss"
(Langlade)
bourdonner (tte) = dindar "la tsta me dinda"
bourgeon = borre
bourgeonner = borronar
bourrade = butau (sm)
bourrage de crne = burgatge de clsca
bourrasque = folestrada, trumada
bourr, ivre = bandat "Estre bandat coma una raqueta." (Comparason
populara clarmontesa)
bourreau, brutal = borrl
bourre (danse) = borria.
bourrique = borrisct "anatz vos faire tondre, borrisct !" (G Therond)
bourru = bronc, morrut, malgracis
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 47 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

bourses, scrotum = bassaquetas


boursoufler = bodoflar
boussole = bossla
bout = cap
bout de bras () = braces (de) "An ! zo ! de braces ! de ponchets, Daut
! daut ! e cadun se despra" (Langlade)
bout de chemin = flc de camin "lo flc de camin que restava"; "farem
ensms un flc de camin"
bout--bout = en fila "s'ran ajustats en fila" (E Vivars)
boutade = bomborinada
boute-feu = bota-fuc " lo principal bota-fuc ra lo manescal dau
luc" (Favre)
bouteille = botelha
bouteille de vin = folheta "Aprs pichet beurem folheta. "(prov)
bouteille plate = flscol plat
boutique de vente au dtail = revendari
boutique, choppe = botiga; petite: botigon
bouton = boton, botonet "i espeligut sus lo nas una espcia de
botonet, dabrd ni tus ni vos, ms que pui suflt, suflt sans ime "
(Therond)
bouton aux lvres, herps labial, bouton de fivre = bochrla
bouton de jasmin = brot de gensemin "en lembraant son galant i
ditz : Vstra boca es, minhta, un brot de jaussemin ! " (G
Therond)
boutonnire = botoniira
boutons (donner des) = far arrapar de bofigas "me fas arrapar de
bofigas"
bouturer = brocar
Bouzigues = Bosigas
boxon = rebalads
braguette = braieta/bragueta
braguette (ouvrir la) = desbraguetar "ton agach me desbragueta"
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 48 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

braguette ouverte (qui a la) = desbraguetat, -ada (adj)


braillard = bramaire "Au diable! bramaire; dequ trn japas ? " (G
Therond)
brailler = barutelar
braise = brasa
bramer, hurler = bramar
brancard = menador, brancat
branchages = rama (s.f.); brancadura "avm copada la rama per bailar
de jorn"; "L'aubre de macabu alanda Sa brancadura linja et canda "
(Langlade)
branche = ram (s.m.), branca "Quand laubre es tombat Tot lo monde
corrs a las brancas." (Prov)
branche matresse = escabassa
branchu = ramelat
branle = brande
branle-bas = rambalh, barralh
branler = brandolar
branlette = (en gnral) brandolatge; (cas ponctuel) brandoleta,
pinhla
braquer = abracar "son det s'abraqut en direccion de"
bras = bra (plur. braces); (donner le bras) prendre o tenir a la braceta
bras de charrette. = rangr (sm)
bras dessus bras dessous = a bra e bra
brasier = brass
brassard = braau~braal
brasse = braat "trai sus lo mond engrunat de braats d'olivir" (jette
sur le monde ravag des brasses de branches d'olivier)
brasser = virar "Vira que virarn lo fluide magnetic" (Langlade)
braver = bravejar
bravo = sca "sca tres cps per tot lo trabalh qu'avtz fach"
brebis = bediga, feda
brche, oue d'un poisson; ouverture = gaunha (Langlade)
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 49 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

bredouiller = barbotinejar, barbotir "barbotigut tres mots de


desencusa"
bredouilleur = manjafavas
brelan = barlan
Brenas = Brena, Brens
Brsil = Brasil
breuvage = abeure, bevenda, beure
bric et de broc (fait de) = a la patatin-patatan; fach de flcs e de
pedaces "L'Austria ra un empri fach de flcs e de pedaces" (Azem)
bric--brac = rebalads, bordifalhas, brica-braca, rafatum
bricoler = aisinar
bridon = bridl
brivet = brevetat (sf)
briffer, donner des instructions = aleionar "avin a faire emb una
arrotinada que, aleionada coma cau, los ment tot drech en infrn"(G
Therond)
brillant = lusent; treslusent "E tot en barrunlant, en astres se tremuda,
en mondes, sorelhs de l'andilhon lusent "; "Los astres trelusents
qu'esclairan nstra trra" (Langlade)
brillante toile = viu lugar "Entre los vius lugars que pblan l'enplanat
" (Langlade)
briller = lusir , clairejar, flambejar, lampar "lo flambu de l'ida ()
pertot flambejar"; "De ft, l'an vista, au lunh dau causse Lampar
coma un vespral ulhaue " ; "E dins l'aire blau que tremla, De las
clamadas de la cla, Fregina et lutz lo fuc sagrat" (Langlade)
brin, bourgeon = brot
brindille = broquilhon
brindilles pour allumer le feu = broquetas
brique = brica ; maon
briquet = batifuc
brise marine = labech, garbin
brisement = trencament
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 50 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

briser = brisar ; engrunar ; brigolar (v tr e refl)


briser les reins (se), se casser quelque chose, se faire mal = amalugar
(v. tr. et r.)
Brissac (vill.) = Brissac
brocante = bricanta (sf) "prtan de mbles dau temps, retrapats en c
de la bricanta" (Max Roqueta)
broche = asta
broche ; lance. = ast (sm)
broche rtir = aste "As la colra dau pastissir que cochava las
niiras amb un aste. "(prov)
broche, branche. = brca (sf)
brochet = bechet
broder = brodar "i an brodat de flors"
broncher = broncar, s'embroncar, requitlar "requitla e tmba de cuols"
broncher, trbucher = embroncar (s') "En corriguent coma un chin fl,
sembronqut a quauque calhau, sespatt de tot son lng e sabimt lo
morre cntra un butaron."
bronzer, hler = bristolar, bronzir "los pescaires bronzits" (Dezeuze)
bronzer, prendre le soleil = se sorelhar
brosse = brssa, espolseta
brosse (en) (chevelure, crinire) = alifat, -ada "Qu'emb sas criniiras
alifadas, / Las prendriatz per d'gas et garanhons"
brou de noix = rascal
brouhaha = rambalh, borls, balajum
brouillamini = varalh "de veire tot aquel varalh finigut per se faire
una resolucion" (G Thrond)
brouillard = nebla, neblum
broussaille = rabstia, bronda "adonc dau pas, Tot empachocat de
rabstia Se vei un quicmet que brilha" (Langlade)
brouter = esbrotar "esbrotatz bauca e blacs"
broutilles, futilits, choses sans intrt = ubia (s.f.) (syn.
senserimbalhas s.f.pl.)
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 51 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

broy menu = tris, -issa "de granon trisses de sabla"


broyer = bregar, trissar
bru = nra "Amor de nra, amor de gendres, es una bugada sans
cendres. "(prov)
bruine = blana
bruire = bronzir, brusir
bruissant = bronzinarl, -la ""lo printemps bronzinarl" (Lidia X de
R)
bruit = bruch; bronzin
bruit clatant, clat, explosion = espet "E dau brancum que
n'escabassa, E de l'aubram qu'arranca, estraa, Entendes pas los espets,
lo aganh" (Langlade)
bruit, tumulte = carilhon "Quinta femna n'aima pas lo carilhon e lo
tracs" (JB Favre)
brlant = cremant; brausent, -enta "Que trra e mar a plen peitral,
Pompan sas brausentas rajadas, ";"Un ven d'en pas d'aut: un bu grelh
de joinessa Blondin coma l'espiga e brausent d'estrambrd. "
(Langlade)
brl, hvi = rimat, ada
brle-gueule, pipe courte = cachimbau, brutlt
brler = cremar (prononciation: "cram"); rabinar, usclar; brausir;
freginar "A lo mau de cat usclat, vau mai que non pareis. "(prov) ;"Sus
la plana brausida [lo sorelh] emb sos rais de gals, Esperlnga, plan
plan, l'ombra desparaulada Dau vertus aubram"; "E dins l'aire blau
que tremla, De las clamadas de la cla, Fregina et lutz lo fuc sagrat"
(Langlade)
brler (entraner une sensation de brlure) = escser "la garganta
t'esci, molha la de vin blanc" (Dezeuze)
brler d'envie, frtiller = lebretar
brlure = cremadura; escaudadura "en infrn l'rra eternitat de las
escaudaduras" (Dezeuze)
brume = nbla "l'an exilhat amont dins las nblas dau Nrd"
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 52 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

brume paisse = brums "un brums que trebla la vista" (Langlade)


brumeux = neblat, abrumit, enneblat "dins l'r enneblat de calor"
brun = moret, brun "tas fedas moretas"
brusquer = bordescar
brusquerie = bordescada
brut (roche) = ruste, -a "A chaca ai ! fan tant d'alan, Que dins pauc, la
rusta rocassa, Es gandida just a la plaa" (Langlade)
brutal = tustaboisses
brute (sf) = bstia ruda; (fig) brutals, borrl "Es lo sol atanben que de
la bstia ruda, Quita la prima frma a bles pauquetons " (Langlade)
bruyant = bruchs; brusent "mai brusent que lo troneire" (E Vivars);
"brusent avant" = avance bruyante du troupeau de taureaux
(Langlade)
bue = neblalha
Buges (rivire) = Buja/Buja
buffet dnatoire = manjadrech
buis = bois
buisson = mata "s'entrava dins las grssas matas d'arronzes" (Dezeuze)
buisson d'pineux = berts
Bulgarie = Bulgaria
bulle = bofla/bofila; bofiga d'aiga; (de savon) : bofiga de sabonada
buller, rester sans rien faire = lanternejar
buraliste, marchand d'alumettes = luquetir
bure = sarga (sf)
bureau = buru
Burkina Faso = Burkina Faso
Burundi = Burundi
but = estigana, tca (sf); (se donner un_), "se marcar una tca" "tre la
partena s'rem marcat una tca"
but (aller sans) = anar sans causa de res
but, coup au but (au jeu de mail) = tca "ra fams la tca"(Eugni
Vians)
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 53 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

buter sur une pierre = supelar


butiner = buscalhar "es l'ora de la buscalhada" (Ldia Xavir de
Ricard)
butoir = butavan
butor, pie-griche = tarnags
buveur = pintor, bringuir
buvoter, siroter = chimar
Buzignargues = Businhargues
bzzz, bourdonnement d'insecte = zin-zin
C
a alors ! = terr!, chabal!, chabal ma miga!,
a alors, par exemple = chaval de bout "Avtz un lebraud, vautres?
totes i vnon en cr. Chaval de bout ! vos mocatz pas emb los dets,
camaradas !... Saique o distz per rire ?"
a par exemple = qu'avalisca!
a, cela = aqu
caboche, tte (pj.) = clsca; caba (sf) "aqu brolha un pauc ma
caba" (A Guiraud); "Cocomla ! tus creiris benlu dstre lo sol a
nen faire de bns !... Bta, se chaca cp que se nes virat de la nstra
t'ra pas solament tombat quun peu de la clsca, paura caba, coss
seris pelada ! "(G Therond)
caboss, e (adj) = englotit, -ida "Son capl es tot englotit"
cabrer = acabrar, enarcar "d'un cp de tsta / Dorda una cadelada,
arrsta / Cp sec son frau, aquesta s'acabrant "
Cabrires = Cabriiras
cabriole. = cambirla, cambiroleta (Dezeuze: Sovenirs denfana I)
cach , tapi = amagat, -ada; (retir) rescst, ta (adj.), assostat, -ada
"L'alen d'aquela bla jorna / Vai reviudar los assostats"
cache-cache = recondeta; rescondudas "Jga totjorn a la rescondeta / a
las rescondudas"
cache-nez = tapans
cacher = escondre, amagar; (ranger l'abri) , cabir, recaptar "Van se
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 54 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

cabir, muts e tristasses a l'abric d'un morre / O d'un rocs o d'un


fonzut valon" (Langlade)
cachette (jouer ) = jogar a recondeta, a rescondudas (Dezeuze:
Sovenirs denfana I)
cachette faite avec des branches = rescondon de brancum
cachot = croton
cadavre = cs
cadeau = present ; dona (sf)
cadis = cads
cadre, encadrement. = encastre (sm)
cafard = (insecte) panatiira (sf)
cafard (ennui) = defci, brda; di
caf = (boisson): caf; (tablissement): beguda, caf
caf noir additionn d'alcool, pris typiquement le matin = bout, caf
copat
cage = gbia
cageot, fille plutt moche = cabs
cagibi = cambrilh
cagneux = canht "Vai-ten i tus, vai, bogre de vilh canht." (G
Therond)
cahier = cair, quasrn
cahin-caha. = dringa-dranga (loc. adv.) ; s'en aller cahin caha: "sen
anar coma un tombarl sans rdas."
caille = catla "Manja catlas que regalars." (Prov)
caill (lait ou autre substance) = calhat; (sm) brossadura (s.f.)
caille (oiseau) = catla "las catlas an pas jamai tombat rostidas"
cailler (se) , se coaguler = se calhar
cailler le lait = brossar
caillou = calhau; cdol "En corriguent coma un chin fl, sembronqut
a quauque calhau, sespatt de tot son lng e sabimt lo morre cntra
un butaron." (Therond); "un estrle et naut plans Onte se vei a bles
rdols, D'aclapassas de rcs, de cdols " (Langlade)
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 55 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

caillou, pav de rue = calada


caillou, pierraille = rble, grava, peiralha "los rbles rtlan jot sos ps"
(Dezeuze);
cairon = cairon
caisse = caissa
caisse de rsonnance du ventre des cigales. = miralh coma a ias
cigalas, los miralhs se crebron.
cajoler = alisar, flatejar, baujolar "E zo ! afrescadets, alifrats,
entrefolits, afolatrits, marmotiguent de fadorlitges, d'apromessas, de
catimlas, lacostairant, la nistant, l'alisant, se frelhant dela anfin,
totes la seguiguron. " (G Therond)
calamit = malanha
calamiteux = malanhs
cale (sf) = cala; (tai) cota "De calas, de trols d'aubrasses "; "Sus los
trols enfin s'alnga" (Langlade)
calendrier = calendir
caler, tayer = cotar, acotar
calfeutrer = galafatar "galafatat emb d'estraa" (Sage)
calibre, largeur, stature = estampadura "D'un bra de mar. a pres la
vasta estampadura";"aubram d'estampadura mostra"; "Dels servitors
de Dieu a fe, vestit, figura E per de l'esprit es d'una estampadura,
Pariira as pugs gigants, dels gigants Pirenus. " (Langlade)
califourchon () = achivalat, -ada; d'escambarlons
clin excessif, effusion exubrante = mamorassa
clin, embrassade = braada (sf) " Un grs poton, mon pap Una
braada, ma maireta."
clin,affectueux, caressant = manhags, -osa; coquelin, ina (adj)
caliner = mistejar
callipyge = anquiira; Vnus l'anquiira
calmar (Loligo vulgaris) = tautena, glauju, calams
calmar rougetre (Illex coindet) = pissaire
calme = siau (dimin. Siavet, fm siauda), suau, quiets , -sa; seme, a
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 56 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

(adj) "trai un agach siau sus la mar sema";"ont en temps siaud vesi
lusir l'autan"(Langlade)
calme (eau) = pausadissa (aiga)
calme plat = boncia "temps seren, boncia calhada" (Langlade)
calmer = amaisar, apasimar, metre de repaus; "calme-toi", esta-siau
"aquel veire de coc col amaisar te set"; "ms per los metre de
repaus Lafulhada crida: Estatz suaus!"(Favre); "Mors per requitar sa
raa e n'amaisar l'esprit dau mau" (Langlade)
calmer (se) = mainar "profitant d'un moment que lo borls mainava, se
mett sus un butaron" (G Therond)
Cambodge = Cambja
cambouis = cambi "a las mans negras de cambi"
Cambous (NDL) = Cambons
cambrer ses fesses pour attirer le regard = guinhar dau cuol; far lo
reguinu
Cameroun = Cameron
camion = camion
Campagnan = Campanhan
Campagne = Campanha
campagne = campanha
campagne sauvage = campstre " Rogeirla dau vspre: bu temps per
lo campstre." (Prov)
Camplong = Camplong
Canada = Canad
canaille = cacibralha, guss "te fises pas d'el, es un guss"
canal ou foss dirrigation. = robina
canalicule ou petit foss dirrigation. = robinet (sm)
canalisation = bornu (sm) "un bornu de brica mena l'aiga de la fnt"
canap (sige) = banqueta (f); radassir
canap, petit gteau d'aprtif = pastisson (sm)
canard = boi, rit
cancanire. = pachaquiira (adj.)
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 57 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

candeur, puret = candetat (s f)


Candillargues = Candilhargues
canette de boisson = truqueta
canette, fiole = flasqueta "au prumir cp de dent aganta la flasqueta"
(Prov)
canif = cotelon, ganivet
canneberge (cranberry) = brimbalir (sm) "lo chuc o l'extrach de
brimbalir apara contra las infesccions urinrias"
canne-pe. = cana a lana
cannonire de sureau (jouet sonore) = esclafidor " Petar coma un
esclafidor
canon = canon
canonnire = bombardla
caouchouc = cauch/caochoc
caouchouter = cauchotar
capacit, masse, tendue = amplum "(la tempsta) desmarra tot son
amplum"
capharnam, dsordre = rebalads (sm)
cpre = tapera (sf)
caprice = tic, tesic; ratigs
capricieux, insatiable = fantaseirs, -osa; ratir, -iira "Los enfants son
fantasieiroses : sm los escotava, m sarronari. " (G Therond)
capricorne (insecte) = manja pera
captiver, sduire = enclausir, fachinar "a enclausit son public"
capturer = gafar
capucin = capochin, capuchin
caque = barrica "los arencs en barrica"
caquet (rabattre le) = remocar
caqueter = cascalhejar
car, autobus = carri
caramel = caraml
carapace de tortue = clsc de tortuga
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 58 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

caravane = carravana
carburant = gasolina, carburant
carcasse, squelette = ossalha Abotatz ! Per qu'aqu finigue, Cau que
l'ossalha se rosigue, (Langlade)
caressant, clin,affectueux = manhags
caresse, propos clins = catimla (sf) "E zo ! marmotiguent de
catimlas, lacostairant, la nistant, l'alisant, se frelhant dela anfin,
totes la seguiguron. " (G Therond)
caresser = alisar, vesiadar
caresses (couvrir de) = catelar
carier (les dents) = s'apoiridir "a sas dents que sapoiridisson" (G
Therond)
carillon = (bruit du) trinhon; repiquet (F. d'Olivet)
Carlencas- Levas = Carlencs-e-Levs
carnage = chaple, atuament; chaplads
carnage, saccage = chaple "Se mstran emb de quieladas / Estralhs,
chaples, embosenadas, " ; "n'es davalat de caaires ferons / Qu'an fach
chaple de tot ce que cor, trepa e niuda " (Langlade)
carnassier = carnassir, -iira (adj) "Csta emb() lo goril, vivent la
mma vida, ferum e carnassir coma el per son manjar " (Langlade)
carnet = quasernet
carnier de chasseur = carnairl
carnivore = lvacarn "coma de chinasses qu'aquisson Los lobatirs sus
un lop lvacarn" (Langlade)
carr = cairat
carrire = peiriira
carrire de pierres. = peiriira
carrillonner = trinhonar
carte = mapa
cartilage = crocentla
cartilage = croncindla "Cau que l'ossalha se rosigue, Tendons e
croncidla, enfin" (Langlade)
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 59 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

cas de conscience = conscincia "seri una grssa conscincia se te


laissave engusar";" lo pde pas quitar defra : seri na grssa
consciena" (R Thrond)
cascade = cascada, tombador
caser (se), se mettre en mnage = acasar (s')
casquette = casqueta
cass = carcavilh
casse pieds, exasprant par son insistance rptitive = tisss "stre
tisss coma las moscas."
casse-crote = tuga-vrme
casser = rompre, desrompre, copar
casser la figure. = sarcir
casser la gueule = desmaissar
casser les pieds = laiar, segar la gueta, forrar d'un caire "veses pas que
me laias?";"nos an ja segat la gueta amb aquela istria"; "m'as forrat
d'un caire, la, vls que t'o digue?" (G Therond)
casser les reins = desrencar Amai n'arriba, de cacilha: D'orses, de lions
desrencats, (Langlade)
casserole = cala
casserole (passer la) = tastar un aiga-sau "tastron un brave aiga-sau"
(Vivars)
castagnette = cliqueta "Los sses daquelas masetas ramplan coma de
cliquetas" (Favre)
Castanet-le-Haut = Castanet-lo-Naut
Castelnau-de-Guers = Castlnu-de-Gurs
Castelnau-le-Lez (abans 1865 s'apelava 'Castelnau') = Castlnu-deLes
castrat, eunuque = coet, descoat
Castries = Cstrias (pron. "cstias" o "castras")
Catalogne = Catalonha
cataplasme = estopada "A mau de tsta, estopada de vin. "(prov)
catchiser, endoctriner = encatechirmar
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 60 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

catin = pelligosta, corrila


causerie, bavardage = estampu
causerie, conversation = charrada
Causse-de-la-Selle = Lo Causse-de-la-Cla
Caux = Caus
caveau = croton; cavt "E de l'escur croton que lo lunet ajorna, Sords,
a blas fes, un lamp d'entendement";"qu'es lunh aquel croton, aquel
esps cervl ont coma una velheta coma un moc per escs ajornava lo
suc"+C658 (Langlade)
caverne, repaire = caforna "es lo sol qu'en familha estatja a la caforna
Lo sol que ritz, que plora e gacha au firmament. " (Langlade)
caverneux = baumelut
Cazevieille = Casavilha
Cazilhac = Casilhac
Cazouls-d'Hrault = Csols-d'Erau
ce n'est rien = aqu's pas res
ce qui est lui, eux, son/leur bien = sieu "A cadun sieu, nes
pas trp" (Prov)
ce serait de la chance si... (mais je n'y crois pas) = grand gaud que ~ex:
"grand gaud qu'o age, grand gaud qu'o atrbe"
ce soir = a de vspre "te convide a sopar a de vspre"
ceci dit, aprs ces paroles = sus aquel dire
cder = prestar "a son costat tot prsta " (traduit: tout cde devant lui)
(Langlade)
Ceilhes-et-Rocozels = Celhas-e-Rocosls
ceinture = cencha
ceinture large en toile = talhla
ceinturer, entourer = encenchar "Sap los st sens, conois los fluides,
maja escanha qu'encencha, mu e fai d'aqueste mond un crps"
(Langlade)
cela vous va comme un gant = aqu vos vai coma la pira a l'anl
cleri = api
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 61 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

cleste = celestin; celestiau, -ala ""d'un imn ceslestiau ieu ai signat la


pacha" (Dezeuze); "E los ans, meses, jorns, celestiala polsilha
s'auboran de l'airau e fusan per alin "(Langlade)
cellule = saleta; (biol.) cellula
celui l = aquel
celui-ci = aqueste, ("celui-ci-mme": aiceste)
cnacle, club, cercle d'amis = rodelet "los autres fan lo rodelet a
lentorn de la brasiira." (G Therond)
cendre = cendre "Atapar son fuc ambe sos cendres.
cendres (f.pl) = cendralha ["cafit de cendralha (ARF)"]
cendres (produire des ) = cendrejar (Langlade)
cep = soc , socau
cpe de chne = garrolha
cependant que = entrement que "entrement que la vilha, ... intrava
dins la cambra" (G Therond)
cependant, nanmoins = pasmens, per aqu, emb aqu,
cramique. = terralha terralha chaplada = vaisselle casse (Dezeuze)
cercle = cucle
cercle d'amis, cnacle = rodelet "los autres fan lo rodelet a lentorn de
la brasiira." (G Therond)
crale = cereala
crales (graines) = blada (s.f.) "ai portat de blada per semenar"
crmonial, rituel (dans un sens ironique) = sagrat aganh
crmonie = ceremoni (Langlade)
cerise = agrofion (sm)
cerise sauvage = amarla
certain = solide, adj; assolidat, -ada
certainement = solid(e); per segurana; ( l'vidence) si-ben "la pira
levada, si-ben lo milhor dels soplgs" (Langlade)
certes = aub (<c-ben)
certifier = segurar, acertenar
certifier, affirmer = assegurar, segurar
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 62 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

cerveau = cervl
cervelle = tuca "Ms aqueste, au fins fons de sa tuca estequida,
S'atrba un picht moc que lo mena a somjar." (traduit: mais au fond
de sa cervelle borne de gant se trouve un petit lumignon qui l'amne
penser) (Langlade)
cesse (n'avoir pas eu de cesse de) = aver tengut de "nos an tengut de
repetir aquelas messrgas"(Azem)
c'est dire que = valent a dire que
chacun = cadun "Amic de cadun, amic de digs. "(prov)
chagrin (tre) = cranar "E lo trabalhador, la cara trista et fosca, Tot lo
temps vai cranant" (Langlade)
chagrin, inquitude. = lagui, carpin (sm); lanha (sf); marriment "Pui
es la vta de la dna A deman, laguis e maucr ! "(Langlade)
chane = cadena
chair = carna Emb las mans, a plena maissa Estripan nrvis, carna,
graissa (Langlade)
chair de poule (avoir la) = galinar, se galinar; (donner la chair de
poule) galinar la carn
chair ferme = moleds "lo moleds rogins dau cambajon s'rla de
blanc gras"
chair, viande = carn (sf)
chaire = cadiira (sf)
chaise = cadiira (sf)
chaise basse servant emmailloter les enfants = cadiira mudadoira
chaleur = calor
chaleur humide et touffante = caumanhs (sm)
chaleureux = calorent
chaloupe = negachin
chaloupe (avoir une dmarche) = cernilhar (v intr.); remenar lo cuol;
far lo reguinhu
chambardement = borrolament (Langlade)
chambre = cambra
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 63 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

chambre d'tudiant, chambre de bonne = cambrilhon "dins lo


cambrilhon d'un estudiant qu'espra arribar professor" (Dezeuze)
chameau = caml
champ = camp
champ de fourrage = pastural
champ de bruyre = brugs
champ ou vigne proche des habitations, de bonne terre en gnral =
condamina
champagne (vin) mudar champanha
champignon. = cocomla (sf), Mtp; camparl (occ norm.)
champion = ganhaire
chance = astre (sm)
chanceux (adj.) = astruc, -uga
chancre = maulobet, cranc
chandail = trict
chandelle = candla "A la candla, la dna es pus bla. "(prov)
change complet, couche d'enfant ou d'adulte incontinent = brait,
bailen, mudatge (Langlade)
change, couche d'enfant ou d'adulte incontinent = mudatge
changeant = mudads
changement = mudana (sf), cambiament
changer = cambiar (loc. amjar).; Il a chang du tout au tout: "nos an
cambiat nstre ase a la fiira" "Pasmens dins aquel tomple ont sembla
que res muda Se sent que i a quicm dins aquel res de res " (Langlade)
changer compltement de mode de vie, de manire de voir = virar
gamata "A virat gamata"
changer, (de vtements, de place) = mudar
chant = cant; cantada "votz clara per la cantada"
chant (de) (pour une dalle dresse sur le ct) = cantl (de) " ! ia !
de cantl, de plan () Abotatz ! l'enrme pean" (Langlade)
chanter = cantar "Cantatz a lase, vos far de pets"(prov)
chanvre = cambe / canebe "A lo mau de la cambe la femla vau mai
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 64 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

que lo mascle. "(prov)


chaos,dsordre = escarabolhada (s.f.), borrola (s.f.), basacle (sm);
forbic "Quante forbic amont " (Langlade)
chapardeur = gaspinl
chapeau = capl
chaperon (coiffe) = capairon
chappe = mantels
chaque = cada (invariable. Localement remplac par le gall. chaca)
char de taureaux camargais = charri
char, car = carri
charanon = gorgolh
charbon = carbon
charbonner, produire des cendres = cendrejar (Langlade)
charcuterie = carnsalada; (boutique) carnsaladari
charcutier = carnsaladir, maselir
chardon aux nes. = caucida (sf)
charge = (pesante) fais, bastada; (fonction administrative) carga;
(travail dont on est charg) prtzfach/perfach
chargement = carreg "lo carri, emb son precis carreg" (Langlade)
charger = cargar ; charger d'un fardeau, accabler: embanastar
embanastar de sotisas = agonir d'injures; "A trobat lo blat car, a
cargat de vin. "(prov)
chariot = carrilht
charivari = tarivari "a la tissa d'anar faire de tarivaris a totes sos
vesins" (Dezeuze)
charlatan = alandaire
charmant, -ante = vesiat, -ada; plasentir, iira; plasent, -ta
charme = carme (ARF), agradatge, embelinament, enclausiment;
(rompre le_: desembelinar)
charmer = embelinar, enclausir
charnier = camp de carnatge "lo fum esps que mnta dels camps de
carnatge" (Azem)
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 65 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

charnu = carnut, poput, mofle "de fruch mofle"


charogne = carrnha (viande pourrie) carronhada; ( tas gluant de
viande avarie) levats
charpente = apialatge; (matriau de) fustalha
charpentier = fustir
charrette = carreta
charrier = carrejar
charron = rodir
charrue (manche de la) = estva "lestva e lo forcat = le manche et la
charrue. (Dezeuze)
charrue araire. = araire/alaire
charrue. = forcat (n.m.)
Charybde en Scylla (tomber de) = sortir dau rc per tombar dins la
ribiira. "Aqu segut sortir dau rc per tombar dins la ribiira. " (G
Thrond)
chasse = caa (sf) (1)
chasser = enmandar; (sport): caar
chasser de race = racejar "raa raceja"
chasser, mettre dehors. = cochar; sacar ; frabandir "cochar l'Angls
dels oceans" (ARF)
chasseur = caaire
chasseur aux filets = pantejaire
chat = cat
chataigne = castanha
chteau = castl
chateau-fort; chteau en ruines = castels
chatouille = cotiga
chatouillement = sesselega
chatouiller = rossegar; fringolhar
chatouiller agrablement = catilhar "lo pan que sortissi dau forn per
son odor vos catilhava" (Favre)
chatte (animal) = cata, mina linfre coma una mina = gourmand
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 66 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

comme une chatte (Max Roqueta); "A vilha cata joina rata. "(prov)
chatte, vulve = monifla (sf); iranhs (sm); bonheta (sf); mona (sf),
orsin (s.m.), pels (s.m.)
chattemite = catamiaula "una macarla amb son r de catamiaula
onchosa"
chaud = caud, cauda "ui fai caud";"aquesta es mai cauda qu'una
catla";"- Far caud, aurem sorelh. "
chaud (quartier) = bordelari (sf) "passa tot son temps dins las
bordelaris"
chaud lapin, coureur, libertin = vignahir, iira
chaude (rue) = carriira putassiira
chaudron = pairu "sauva lo pairu!" = sauve les meubles, vite le
pire, sauve qui peut!
chauds (frquenter les lieux) = bagassejar, rofianejar, s'agorrinir
chauffage d'appoint, chaufferette = caufap
chauffe-lit = escaufalich
chauffer = caufar
chaufferette, petit four pour maintenir un plat au chaud = fornelet
chaume, teule. = rastolh
chausse = cauada, peirada
chausser = sabatar
chaussons = batissons, sabatons
chaussure = sabaton; cauadura
chef = (tte) cap; (qui commande) cap-mstre
chef de groupe, surveillant, meneur = baile (sm) "Lo baile, orlant,
sarra los ponhs"
chemin = camin (pron. kam), dralhu
chemin carrossable, route = camin ferrat
chemin creux = camin fonzut, camin enfonzat
chemin de fer = camin de frre
chemin de traverse = travrsa
chemin dtourn, sentier de traverse = corcha
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 67 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

chemin fray = tralha


chemine = chiminiira "un ostau sens chiminiira es un cs sens
arma"
cheminer = trepar, landar, dralhar
chemise = camisa "Mai ten la carn que la camisa."" (Prov)
chenapan = sacamand, malassrt, crca-ametleta, rauba-siblets.
chne = roire
chne blanc = blaca (sf)
chne kerms = garrs
chne rouvre = rove
chne vert = euse
chne vert pineux, chnes kerms formant un taillis = avaus, avausses
(m.pl) pfs orthographi "avau, -auces?" "perdut au mitan dels
avausses"; "dins l'avaus espinhs naisson de lngs aglands" (Dezeuze)
chne vert jeune = blacs
chne, frondaison de chnes-verts = eusina (sf)
chenille = tra
cher = car, cara; (coteux) carivenc "aqueles magasins son cars; tot
que se i atrba es carivenc que non sai"; "stre car coma la brasa""
(Expr. Pop Clermont l'Hlt)
chercher = cercar, qurre, boscar "Vau mai un que sap que cent que
crcan." (Prov)
chercher noise = carcanhar
chercher querelle, chercher des histoires. = cercar rena (Dezeuze)
chri, mignon = vesiat, -ada
chrie (ma), mon trsor = ma diniirla, ma vesiada, ma cardonilha,
mamoreta
chtif = estequit -ida
chtif, malheureux = mesquin, -ina
cheval = chival, cavalho "la sau a la set es l'estriu au cavalho"
chevalier = chivalir
chevalier servant = fringaire
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 68 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

chevaucher = cavaucar
chevelure = cabeladura " [las cometas] rabinan en passant, caps,
neblosas facietas, Cabeladura d'r, e fugent, beluguetas" (Langlade)
chevet = cabe
chevet dglise = cabeau cabeau arcadat = chevet en arcades
(Dezeuze)
cheveu = peu (pron: pw; plur. peusses), cabel
cheville = cavilha
chvre = cabra
chvre ni chou (il n'est) = es ni tus ni vos (pron. "niteusnibous")
chevreau = cabrit
chvrefeuille = panta-costa
chvrefeuille feuilles odorifrantes = cabridla (sf)
chevron (dcoration d'uniforme) = brisca "briscas, crotz de gurra e
ribans"
chiche = avar, avars, sarra-piastras
chichis (faire des) = faire de cntes "Quun autre me la demande e,
bta, lase-forres se i fau tant de cntes!" (G Therond)
chicot = buc
chien = chin, can "Los cats fan pas de chins." (Prov)
chien de chasse = caairt
chien de garde, gros chien, mtin = chin de pargue; masts/mats
(occ.norm. "mastin")
chiendent = gramens
chiens (meute de) = chinareda
chiffe molle = patraca mla "los vins fosques fan d'un grs malhu
una mla patraca" (Dezeuze)
chiffon = pelha; estraa (s.fm.) "a ton costat soi pas qu'una pichta
pelha"; "Au pus frt, la pelha. "(prov)
chiffonner = amochonar
chiffonnier = pelhaire
chiffonnier ambulant = pelhart, pelharotaire "tota sa vida avi fach lo
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 69 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

mestir de pelharotaire" (Ch Gros)


chignon (sm) = tinhon (sm)
Chili = Chile
chimre = quimra, farfantla, fumada
Chine = China
chipoter = rastinejar
chips = crostilhetas
chiquenaude = butida; nasada/nasarda "abrda lo serjant de garda e lo
tmba duna nasarda" (Favre)
chirurgie = surgia
chirurgien = surgian
chiure = cagadura
choc = resson, tust e lo frucham daurat que lo resson engana
(Langlada)
choc en retour = repols
choc, coup, heurt, secousse = sabron (sm); tust, acipada (sf), tustament
(sm) "de tust de rca cntra rc "(Langlade)
chocolat = chocolat
chur = cr
chur = cr; (chanter en) : en cantadissa
choir = cser; se tombar; cabanar debs
choisi, exquis = requist, miracls
choisir = causir
choix = triada; (chose choisie) causida; (action de choisir) causiment
"L'enemic los suspren, adonc, pas de causida : perdre la libertat, l'onor
o ben la vida" (Langlade)
choix (pas le ) = pas de causida "L'enemic los suspren, adonc, pas de
causida : perdre la libertat, l'onor o ben la vida" (Langlade)
chopine (de 1/4 de litre). = truqueta (sf)
chopine, demi-litre = folheta
chose = causa
choses lgres, superficielles; entremets lgers = regardus, regardlas
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 70 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

"manja pas que de regardlas"; "sii las de regardus amai


d'escolastica" (Dezeuze)
choses sans intrt, broutilles, futilits = ubia (s.f.) (syn.
senserimbalhas s.f.pl.)
chou = caulet "Au mes de Julhet, ni femna ni caulet. "(prov)
chou, chouchou ( un enfant) terme affectueux : petit chou, prfr. =
caulichon (Dezeuze: Sovenirs denfana I)
chou-blanc (faire) = blanca (faire)
choyer = vesiadar
choyer = vesiadar
chuchotter = barbotir "una vilha sucla barbotissi entre sas dents"
(Azem)
chut = chut "Chut ! vai parlar. De fes d'una vtz afectada / rusta,
s'entrecopant e bracejant los mts " (Langlade)
chute de pierres = espeiregada; lieu propice aux: espeiregador
chute sur les mains; "pompe", exercice de gymnastique militaire =
apautada (sf) "de bracejaments, d'apautadas"
Chypre = Chipre
cible atteindre, jalon, = tc "Es un tc dins la granda estapa"
(Langlade)
cicatrice = crtge "lo crtge s'es barrat"
ciel = cl (loc. pron cil) ; celste "l'aigassa au celste et de las auturas
" (Langlade)
cigale ; cuite. = cigala avi las cigalas risoliiras (Max Roqueta)
cigarre = cigarro
cil = cilha
cme = suc "Grimpa lo Canig ms tre qu'au suc arriba () s'atrba
cort e cort "; "qu'es lunh aquel croton, aquel esps cervl ont coma
una velheta coma un moc per escs ajornava lo suc" (Langlade)
cime (atteindre la), toucher les sommets = cimelar lo truc "a vautres
bus amics a cimelar lo truc. " (Langlade)
cime allonge = srra (f)
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 71 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

cinma = cinem
cingler = pnher " grand Drags, es tus que ponhes dins lo siau ? "
(Langlade)
cinq = cinc
cintre, vote = corbe
circoncis = retalhat
circonfrence = circonferncia
circonstance = escasena, endevenguda "que dins aquelas escasenas
la fartalha a lo drech de rotlar" (G Thrond)
circuit, tour = rodat
circulaire (adj) = circular, -ra; rodat, -ada
circulation, trafic routier = traficatge "posicion de prumiira fra, ...
comandant doas dralhas de grand traficatge : lo camin de la mar e lo
carrau de las Cevenas" (E Teissier)
cirque = circ
ciseaux = talhants, cisus
ciste feuille de laurier = amoge, moge
citoyen = ciutadan
citronnelle = abelhana
civilisation = aborgaliment (fait de se civiliser); civilizacion
civiliser, policer = aborgalir
civilit, amabilit = borgaletat
claie = cleda
clair = clar, linde -a; cande, -a "L'aubre de macabu alanda Sa
brancadura linja et canda ";"una nuch canda" (Langlade)
clair, limpide = clarin, -ina "dins la lutz clarina"; "Sus los nvols
clarins, rebutant dins la baissa / De trelusents dardais retrasent a'na
raissa" (Langlade)
clairsemer, rarfier = clar (se faire) "Mai vai, mai se fan clars los
celstes tropls" (Langlade)
clameur = clamum, clamada; cri d'une foule: clamadissa "E dins l'aire
blau que tremla, De las clamadas de la cla, Fregina et lutz lo fuc
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 72 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

sagrat";"totescs, ausissin la clamada " (Langlade)


clameur, long cri sauvage = clamadissa (sf) "la clamadissa rauca d'un
singlar" (Langlade)
clapoter = rassegar; (battre doucement au vent) floquejar (v. intr)
(Langlade)
claque (en avoir sa) = n'aver son sadol, n'aver un vmit
Claret = Claret
clart = claror, esclaire, clarena, lindetat
clart, lueur. = lusida (s f)
classe = classa
clavier (de clefs ou de ciseaux) = clavir
cl = clau
clmatite = bissana
client. = practica (f.) (pron. pratica)
cligner de l'il, des yeux = cutar, clucar/clugar
clin d(il(en un), en un instant bref = virar d'ulh (d'un)
clin d'il = virar-d'ulh, guinhada "i fagut una guinhada que i
tornt sa fisana"; "Devrs enai d'ont es d'un virar d'ulh gandida "
(Langlade)
clinique = malautiira
clitoris = clitris, dardilhon, dardalhon
clochard = ccha-vestit
cloche = campana "Virar coma una campana."
cloche place au cou du btail = sonalha "A la sonalha la bstia se
conois. "(prov)
clochette = esquitlon
cloison = boget (sm) occ.norm. : buget
cloitre, presbytre. = clastra (sf)
clopin-clopant; cahin-caha. = dringa-dranga (loc. adv.) "lo papeta se'n
vengut tot dringa-dranga"
clture = clausura, randura (de planches) : cledat
cloturer = clausir, muralhar
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 73 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

clou = clavl
clouer = clavelar, cavilhar
clovisse (coquillage) = arcli "son d'arclis dau canau" (expr, stoise)
clovisses (coquillage) = arclis
clown = bofons, amusaire, bofonaire, palhassa
clownerie = bofonada, bofonari
club changiste = club escambista; club rescambista
club splo = club espele
club, cercle d'amis = rodelet "los autres fan lo rodelet a lentorn de la
brasiira." (G Therond)
coaguler (se), cailler = se calhar
coasser = graular
coccinelle. = galineta (sf)
coccyx = coccix, s bertrand, quicairla
cochon = prc
cochonne = solharda
cochonnet = lec (tner lo), la ptanque tenir le cochonnet; fig. avoir
la parole.
cocktail fortement alcoolis, punch = brutlu
cocorico = cacarac
cocotte minute = glotona de pression
cocu, imbcile; coucou (oiseau); = coguol
coetera (et) = e qu sabe ieu "sant Marc ai i a son lion, sant Jan son
anhelon, Antni son porcl e de qu trn sabe ieu !... Mon chin vau tot
aquel bestiau." (G Therond)
coeur = cr; (petit): coret "Que cr non vei cr non dl." (Prov)
cur (de bon) = emb granda afeccion "Milta descaucelava emb
granda afeccion" (G Therond)
cur (de tout son) = d'anma e de coret "En quista dau grand tot,
que tant nos pertca, aqu qu'acotissem e d'anma e de coret "
(Langlade)
cur la fte = vam de festejar "Davans pariira basacada, De festejar
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 74 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

n'a pas lo vam. " (Langlade)


cur du problme, question centrale = picar de la dalha "Es pas aqu
lo picar de la dalha, solament, sabes?... "(Thrond)
cur joie (s'en donner ) = faire son me "Bta, se laimas, poirs i
faire ton me... "
cogner = tabasar, bacelar, bombar "(lo flume) ondeja, molina, tafura,
bacla, borja, enaiga lo baissau";"D'en pus frt los cps de maugas
Bomban sus lo frejau dindant. "(Langlade)
cohue, foule, affluence de gens = borls, frami, frmia, fga de
mond(e) "aquel jorn, i avi pas trp granda fga de monde" (G
Therond)
coiff (d'un couvre-chef) = capelat, -ada (adj)
coiffer = cofar, penchenar; (recouvrir d'un couvercle) cabucelar "la
montanha cabucelada per un nivols";"D'autres, enfin, d'una lausassa
Carrejada, en pes, a la braa, Ne'n cabuclan lo sant crs" (Langlade)
coiffeur = perruquir, cofaire, cofaire-visatgista "passa sa vida a se far
penchenar per lo perruquir"
coiffure = cofadura
coin = canton; (angle de maison) caire
coin enfoncer dans le bois = cunhet "A dur rove, dur conhet
(=cunhet)"(prov)
coiretas = cuivres de la cuisine
col, passage = pas "adonc dau pas, Tot empachocat de rabstia Se vei
un quicmet que brilha" (Langlade)
colre = fotra, ira, colra, iracion "la fotra lo preni"; "As la colra dau
pastissir que cochava las niiras amb un aste. "(prov)
colre dchane = maliciadas (f pl) "Coma lo mtge en temps de
gurra ai pus / Qu'a laissar far las maliciadas" (Langlade)
colifichets = atifets
colimaon (en) = en cagaraula "una rampa en cagaraula", "un escalier
en colimaon"
colin maillard (jouer ) = tartans (jogar a)
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 75 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

collaborateur = collauraire, -aira; collaborador, -oira


collant (bas) = debs, colant
collant, -te = pegs; (fig.) arrapant, apegs "Es arrapant coma un
irutge."; "es pegs, es totjorn aqu"
collation = repaisson; (frugale) estanilha (sf)
colle = pega
coll, scotch = apegat, -ada "stre apegat coma un cigalon and una
platana."; "un maset apegat au canhard sus una garriga de trra roja"
collecte = clavari
collecte d'argent = lva "fan una lva per crompar una coronassa
morturia"
coller = pegar, apegar
collet ; (fig) bagarre. = colet
collier de coquillages = torn de cauquilhum "Prta au cl, per tota
belesa, Un torn de cauquilhon de mar" (Langlade)
colline = srre; pug (prononc. "piotch"); pug (pron. "py"); truc,
cla, colina, costiira "A cada pug i a sa comba."(prov); "(la mar
tempestosa) cobrs tes, motas, mrfia cla" ; "De colinas enbodenadas
"; "Flambu en man, de la costiira Davalan en serpatejant"
(Langlade)
colline arrondie et dnude du causse = pelenc
colline rocheuse escarpe = pena "(la mar tempestosa) cobrs tes,
motas, mrfia cla, brandilha pena, montanhla" (Langlade)
collines, crtes des collines = esquinaus "juscas als esquinaus"
(Langlade)
Colombie = Colmbia
colonne vertbrale = carrastl (sm); rastl (de lesquina) una
prusineta dins la rastl de lesquina.; "la lenga e la cultura carrastl
de l'accion politica" (Max Roqueta)
colophane, rsine de thrbentine dont on enduit les cordes
d'instruments de musique = parosina
coloration = lusiment
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 76 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

colorer = encolorar "E tot en s'enauant sa cara s'encolora De rais


esbleugissents que res ne dessanflora Car gisclan dau fogau etrne e
lumins" (Langlade)
colossal, -ale = cols, -ssa
colosse = ataut
colporteur = messir
Combaillaux = Combalhus
combattant, guerrier = bateire "Dins aquela entremija un bateire
estrangir /desbarca emb son armada e coma un lop s'acorsa"
(Langlade)
Combes = Combas
combine, astuce = manigana "es el (lo motor) que dins sa larga pana
rescnd tota la manigana" (A Guiraud)
combine, magouille = trecimaci "demra cande de tot trecimaci
politic"
combler = comolar, engorgar; ( ras) arasat, ada, terrassat, -ada;
(combler de bonheur) emparadisar "lo fluvi arasat per la
sabla";"Cntra dels jaces terrassats" (Langlade); "aqueste smi
m'emparadisa"
comdie = comedia
comestible = manjads
comte = cometa
comite de galre = cmit de galra (syn. gardaforats) "un r de cmit
de galra"(Favre)
commandement = comand
commander en matre = mestrejar
commandes, guides, rnes = arenas (f pl) "De ta govrna pren las
arenas daut ! daut " (traduit: assure tou de ta propre conduite)
commando = escarada; escachon "un escachon de quichats e de
pissavinagres" (Azem) ; "Un escachon armat de paus S'escampilhan a
la sornuda " (Langlade)
comme = coma
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 77 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

comme qui dirait = comparana a dire


commencement = comenament (sm); debuta (sf)
commencement difficile = "Pertot i a una lga de michant camin."
(Prov)
commencer = comenar
commencer luire = clarejar
commencer s'agiter = entantinar "l'onda que s'entantina"
commune mesure = sca comuna "aqu passa l'sca comuna", o "aqu
passa l'sca"
Comores = Comras
compagne intime = acolada (sf) (NB: pass dans le Fr. local: "ils sont
la colle")
compagnie = codrilha (expr. anar de codrilha)
compagnon = companh
comparaison = comparana "aquelas comparanas poirin tirar de
lng" = on pourrait multiplier ces comparaisons (Azem)
comparaison (en) = comparana a dire
comparer = comparar
compatir = aplanhir (i aplanhir)
comptent, savant = entendut, -uda "Monsur Chaplatot, que lo fan tant
e tant entendut, demra perquinaic" (G Therond)
complaisante (personne trop) = sant-fotral, santa-fotrala
compltement = d'a fons, cap e tot " I demort per lo mens una
mesada e, quand sortigut, garit da-fons, son mau de nas agut passat
per malha. Coma aqus ieu que vos o dise." (G Therond)
complexion = naturau (sm) "es d'un picht naturau"; "es d'un frt
naturau", pour faible contitution ou forte complexion
complications (faire des) = faire de cntes "Quun autre me la
demande e, bta, lase-forres se i fau tant de cntes!" (G Therond)
complications, chichis = armanacs "Quant darmanacs !... " (G
Therond)
complice = estafir; (adj) consent, complici
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 78 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

complicit, connivence = frairejacion "Aquela frairejacion que


conoissm entre manits" (Max Roqueta)
complimenter = benastrugar
compliqu = complicat, -ada, escarabolhat, -ada
compliquer, embrouiller, faire des manires = cntes (faire de) "fagues
pas tant de cntes"; "ela, fai totjorn de cntes"
comporte de vendanges; ptrin (meuble pour ptrir le pain). = pastiira
compositeur de musique = musicaire
comprhension, communication = compreneson "Li estranja e
quadej, veni saquejar, davana, tota compreneson" (Max Roqueta)
comprend rien du tout (il ne) = i manja pas res
comprendre = comprene, encapitar
comprendre le sens = saupre lo fons "e que coma los flus o coma la
tronada vai sans causa de res jot la sorna butada d'un quicm que
degun sap pas'ncara lo fons" (Langlade)
compresse imbibe = estopada "A mau de tsta estopada de vin. "
(prov)
compte (avoir son) = sser de lec "es de lec" il a son compte
compte (rendre compte ) = veire a (o veirs a ta grand: tu en rendras
compte ta gran mre)
compte (tout compte fait) = tot cmpte fach e rabatut
compter = comptar
con, vulve = con (sm), conifla (sf), conilhon (sm); monifla (sf); iranhs
(sm); bonheta (sf); mona (sf), orsin (s.m.), pels (s.m.)
concevoir = encapar, concebre, engimbrar
concierge = gastau; portir,-a
conclusion, pilogue = finicion (sf) "La finicion es que Babu la mai
volgut, que se son maridats e que sabe pas s'aurn fra denfants. (G
Therond)"
concubine = concubina; acolada
concupiscence = calorada, envejadura, concupiscncia
conducteur = menaire
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 79 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

conduire = menar "es tu que menas l'aut, pui que sis lo sol
qu'agusse pas begut que d'aiga fresca"
conduit souterrain des eaux ou des laves = vena "Acipa lo secrt dau
diamant, vei la vena que davala tot drech de vrs lo fuc central"
(Langlade)
conduite = govrna "De ta govrna pren las arenas daut ! daut "
(traduit: assure tou de ta propre conduite) (Langlade)
confiance = fisa, fisana; "avoir confiance"=se fisar de "i fau pas pus
fisana, es un arlandir"
confiant, crdule = fisans, fiss
confire; gorger = confir "son co(n)fits d'orgulh"
confiture = confitura
conflit, dispute, bagarre, difficult, point d'achoppement et de
controverse (familier) = petaau "aqu lo petaau"
conformation = conformacion, estampadura
conformer = conformar "filha que non es rusada es mau conformada"
(Prov.)
confus, dcontenanc = moquet "tornt moquet a son ostau"
confusion = mescladissa, rambalhads
congestionner = clavar, endecar "lo freg lo clavari" (Dezeuze)
Congo = Cngo
conjecturer = amaginar (occ norm. imaginar)
conjonction = conjoncion
connaissable = conoissable "es pas pus de tot conoissabla " (Langlade)
connaissance (perdre) = prdre l'escrime "prd l'escrime" (Langlade)
connaisseur = assabentat
connatre = saupre, conisser
connivence, complicit = frairejacion "Aquela frairejacion que
conoissm entre manits" (Max Roqueta)
conqurir = conquistar
conqute = conquista
conseil = conselh "Los que dnan los conselhs Dnan pas las ajudas."
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 80 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

(Prov)
conseiller = conselhar "Que conselha Paga pas." (Prov)
conserver = servar
consolateur = consolador "sis un consolador per l'arma que s'agrs"
(Dezeuze)
consolation = sola "i vu portar de sola"; "Au monde n'i a pas ges de
sola que non si seguit d'un ails. "(prov)
consoler = solaar
consomption = marrana
conspuer = votar una agairada I cau votar una agairada." (G
Therond) = conspuons le d'importance
constater, avrer = avertadar
constitution physique = naturau (sm) "es d'un picht naturau"; "es d'un
frt naturau", pour faible contitution ou forte complexion
constructions en pierres, monuments = peirana
construire = bastir
consultation = consulta (sf) "Vos donar totas las consultas que vos
sern necessrias, e a gratis encara" (G Therond); "Vstra consulta es
pas finida"
consumer en exposant la chaleur = escaudar "lo fruch que lo sorelh
escauda e rima"
conte = cnte
contempteur = mespresador
contenir, remplir = caupre
content = regaudinat, content
content comme un pinson = content coma un Pirre
contentieux = contsta, contencis
conter = contar "Anar contar aqu a Plum." (Expr. Pop Clermont
l'Hlt)
contester = rebatre aquela podi pas se rebatre = celle-l ne pouvait
pas se contester.(Dezeuze)
continuer = contunhar; tner de "tenon de caminar" = ils continuent
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 81 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

marcher
contracter (un muscle, un objet) = arquetar "arquetam lo
botelh"="nous contractons le mollet" (Dezeuze)
contraindre, obliger = cogir "la lei que nos regs e que nos cogs"
contraire (au) = a lencontrari
contraire (qui veut toujours le) = reborsir, -iira (adj)
contre nature = (adj) desnaturat, -ada; (adv.) desnaturadament
contre-coup = repols
contre = pas; contrada "Es desrabat, caat de contrada en contrada,
D'aqu que n'a fach fin, emb aqu sans molar. " (Langlade)
contrefaire = degaunhar/desgaunhar
contre-jour = cntra-rais "la vese a cntra-rais"
contre-sens () = davant-darrirs
contresens total (faire un) = comprene j per bi "sai que degut
comprene j per bi"(G Therond)
contrle (prendre de) = s'apoderar de
contrler, dominer = amagestrar, mestrejar
contusion = macadura
convaincre = acertenar, faire ausir una rason """barraca ! iagut pas
plan de i faire ausir una reson."" (G Therond) "
convenir = abelir
convention = apontament
conversation = convrsa (causerie) charrada
convocation = sonada (sf)
convoi de transport = tregin
copain = companh
copain, copine (=amoureux, -se) = calinhaire, -ra; fringaire - ra
copeau. = retalh
coq = gal "Aqu ont es lo gal cau pas que la galina cante. "(prov)
coq (jeune), garon qui commence courtiser les filles = galichon
coq de grande taille (pj. ) = galastre
coque, coquille = cruvl
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 82 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

coquelet = galichon
coquemar, bouilloire anse = cocomar "e dins un cocomar finir la
sorneta"
coquet = avanl
coquet coma un bijou = recatat coma un anl "de lnga sa maire lo
teni recatat e prpre e coma un anl"
coquet, -te = fricaudet, -eta (adj)
coquetterie (acte frivole) = fadesa
coquillages (collier de) = torn de cauquilhum "Prta au cl, per tota
belesa, Un torn de cauquilhon de mar" (Langlade)
coquille = cauquilha
coquille damande ou de noix = cruvl "stre rond coma un cruvl "
(Expr. Pop Clermont l'Hlt)
coquin de sort = nom de mila (Langlade)
coquin, dgourdi = trochamand, -a
coquin, minable = rampelin "Pui arribt quatre o cinc clas De
rampelins e d'armanhlas" (Eugni Vians)
coquin, vaurien = cocarro se batin coma de cocarros =ils se
battaient comme des chiffoniers (F Dezeuze)
coquinet, -ette = caponet, -eta "ma caponeta de musa" (Chassary)
cor aux pieds = agacin
corbeau(x), choucas = corpats, (plur. asses)
corbeille = banaston, canastla, canastl "ne portt de plenas
canastlas", "de plens canastls"
corde = crda
corde de jonc = crda de jonquina
cordon = cordilh
cordonnier = sabatir , pegt; tira-linhu "mon grand ra tira-linhu"
(E Teissier); "Los cordonirs son los pus mal cauats." (Prov)
Core du Nord = Cora dau Nrd
Core du Sud = Cora dau Sud
corme; sorbe (plt) = srba
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 83 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

corne = bana
corneille = gralha, caucala
cornemuse = carlamusa
cornes (montrer les) = banejar "Banejar coma las cagaraulas quand
trna." (Comparason populara clarmontesa)
corniche rocheuse = cengle
cornouille = crnha
cornu (pr.); cocu (fig.) = banut, -uda
corps = cadavre
corps et me, de tout son tre = anma e de coret (d') "En quista dau
grand tot, que tant nos pertca, aqu qu'acotissem e d'anma e de
coret "
correction, rcle, drouille = sarcida
corridor = corredor, passada
corsage = jonhe, bombet
cortge = comitiva (sm), cortgi
cosmodrome = cosmodrma "i agut un comitiva numers"
cosmos = cosms
cossu, -e = monedat, -ada
Costa Rica = cr Csta Rica Costa Rica
costaud = calossut, garrut, verturis; me d'esclapa; me de batari
ct = costat, latz, caire "De totes los caires fan giba" (Langlade)
ct (de l'autre ct =) = delai "Veses aquela montanha? Es delai que
te cau anar"
cte (mer) = csta (de mar)
cte cte avec = csta amb "Csta emb() lo goril, vivent la mma
vida, ferum e carnassir coma el per son manjar " (Langlade)
cte cte, de concert = tca a tca " avm () rasejat los tres reis
que se'n van tca a tca" (Langlade)
ct de () = cntra de "Cntra dels jaces terrassats" (Langlade)
Cote d'Ivoire = Csta d'Evri
coteau = truc, pug, auura
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 84 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

cteaux dominant la plaine = costiira "Ensemble escalan la


costiira";"Ont bocejavan de costiiras " (Langlade)
ctelette = costla; (petite) costeleta
ctes = cstas
cotillon = cotilhon
cotoyer = ribejar; (frler) rasejar " avm () rasejat los tres reis que
se'n van tca a tca" (Langlade)
couchant = ponent, tremont "L'autre ven dau ponent, a escalabrat
l'autura , l'autura espectaclosa ont i a d'etrnas nus"; "amai quand lo
tremont enguls [lo sorelh] dins sa maissa Sos lamps van lancejar
coma los d'un volcan "; " la codrilhada que ai ven dau mistri e fug
dins lo tremont" (Langlade) (Langlade)
couche = jacina, bra "Estaloirat dedins sa brea, Segur dau trionfe,
sans prissa" (Langlade)
couche culotte d'enfant ou d'adulte incontinent = brait, bailen,
mudatge "cau cambiar los bailens dau manit"
couche de nuages = baucadassa "La baucadassa es tant fonzuda "
(Langlade)
couche d'eau peine perceptible = aigatilha "quand i a d'aigatilha sus
la quitran las auts riscan de resquilhar"
couche, strate = ja
coucher = colcar, ajaar
coucher (se) = se jaire, s'ajaar; (pour parler d'pis de crales mrs) :
aboquir; (pour parler du soleil) : trascolar "Lo sorelh a trascolat"
couche-tard = coujatard
couchette = jacina
coucou (oiseau); cocu, imbcile = coguol, cocut "Au temps que canta
lo cocut, lo matin ml, lo vspre dur. "(prov)
coudre = cordurar
coudre; casser la figure. = sarcir
couenne = codena, ramplegada "un grand platat de blondas
ramplegadas"
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 85 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

coule = rajada "Que trra e mar a plen peitral, Pompan sas brausentas
rajadas, " (Langlade)
couler = rajar
couler (navire) = fonsar, s'aprefondir
couler (se remettre ) = adosilhar (s')
couler dans = lampar "Ai, coma (aquel pontichet de lum) fusa e lampa
una alenada aurosa " (Langlade)
couleur = color
couleurs (faire voir de toutes les) = far veire de totas "Aquela gara
me na fach veire de totas desempui vint-e-cinc ans que siam
ensemble. " (G Therond)
couloir = corredor, passada
coup = cp
coup de couteau = cotelada
coup de pied = pautau
coup de poing, empltre, giffle = emplastre
coup de tonnerre = espet dau trn (Langlade)
coup de vent = cp de temps (Langlade)
coup d'il = guinhada (Langlade)
coup double refaire, qui ne compte pas = remchi ; expr: "A
remchis", selon Pastre rapprocher de la locution latine a remotis
lcart
coup dur = fotrau
coup, heurt, choc, = tust "de tust de rca cntra rc " (Langlade)
coup, horion = petaau
coupable = fautible, colpable "Pasmens degs aust pas levar lenga
tant totes se sentissin fautibles dau mme pecat." (G Therond)
couper = copar
couper petits morceaux = acapolar
couper la pointe de quelque chose, laguer, dcapiter = escabassar
"Per sant Frocand de febrir escabassa ton ametlir." (Prov)
couper les cheveux en quatre = cabelhejar ("kabilitj")
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 86 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

couper menu = menudar


couper, tailler = talhar "Talhar (en parlant dun couteau) coma lo
ginolh de ma grand.
couperet = masct
couple = parelh ("coble" dsigne plutt les animaux attels par paires)
"fan un parelh mal assortit"
coups (donner une ration de) = acivadar
coups de fouet = cps de nrvi
cour = cort (sf) "A las gents de cort, tot es cort. "(prov)
courage = galhardi "Au rdo' onte los dlmens sarran, Los mrts de
fe de galhardi." (Langlade)
Courage! vas-y! allons! = ardit! Ardit ! Ardit ! de mans, de braces
courage, nergie = vam "Aqu badalha una caforna Que d' i intrar res
n'a pas lo vam" (Langlade)
courageux = coratjs "stre coratjs coma un soldat dela Virja Maria
que nuch e jorn prga per la patz." (Expr. Pop Clermont l'Hlt)
courant = correds
courant marin = acorrent "Ms quand engulha, en emplen, lo flums,
los dos acorrents acapitan, l'un sus l'autre se percipitan"
courants (agiter ses) = tiranejar "e la mar totjorn tiraneja" (Langlade)
courbe; sommet d'une vote, apoge = cintra "Dralha sa cintra, tal
qu'un prgue celestiau"; "lo sorelh de sa cintra a pres la davalada";"Lo
sorelh de sa cintra acaba l'enregada" (Langlade)
courber le dos = gimblar l'esquina
coureur de femmes = galinir, femelaire, viganhir
courge. = cogorla (= cogorda)
courir = corrir, crrer
courir (se mettre ) = prene la corsa
courir avec excitation = acorsar (s')
courir le guilledou = viganhejar
Cournonsec = Cornonsec
Cournonterral = Cornon
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 87 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

couronne mortuaire = coronassa "fan una lva per crompar una


coronassa" (dezeuze)
courrouc -e = amalit, -ida (adj) "sus la mar amalida "; "La tronada
fug amalida / En rondinant de lunh en lunh"
cours d'eau = ribieirau; cadola "De la cadola, alin, que raseja las
pradas, Ont trevan crocdils, erbassirs p forcat" (Langlade)
course = corsa, escorrida (priple, trajet) : enregada (sf); trajet arien:
airala escorrida "Lo sorelh de sa cintra acaba l'enregada"; "Aic
l'inmudads, alai, vam, escorrida, movement, calor, fra afonsa"
(Langlade)
court (adj.) = cort, corta
courte-chelle = cargasla
courtier = corratier "los corratirs sens vergonha que lo vendrin a
l'estrange per una costla"
courtilire (insecte souterrain) = cpa-cebas; syn.: cpa-prres,
destruci
courtiser = frequentar
courtiser, flirter = fringar
cousin = cosin
coussin = coissin; (grand) coissina "Aprs bn vin, bn coissin. "
(prov)
couteau = cotl
couteau ptisserie = rascla
coter = costar
coutume (sf) = usana, costuma
coutur = sarcidurat
couture, cicatrice chirurgicale = sarcidura
cotures = corduras
couturire. = tira-liseta (sf)
couver, assommer = coar
couvercle = cabucla
couvert de toiles d'araignes = rantels
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 88 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

couvert, abri contre la pluie = soplg ("soupltch")


couvert, plat, cuelle = escudla "A la casa de Peironla, cadun i a son
escudla. "(prov)
couverture (tirer la soi) = tirar trp l'acatatge de son costat
couverture; fig: habits, vtements. = acaptages (m pl)
couvrir = cobrir, tapar "per tapar son blat bastigut de teulats"
(Dezeuze)
couvrir comme un couvercle = cabucelar (v. tr.) (Dezeuze: Sovenirs
denfana I)
couvrir de nuages (se) = ennivolir (s')
couvrir de rameaux = enramelar
crabe = cranc
crachat = escrach
crachat = escrach "lo volcan, repojant sos escrachs" (Langlade)
cracher = escopir, espofir
cracher son venin = racar son verin
cracher, vomir, surgir (pour le volcan ?) = gomir "E la trra ferns e lo
fuc recaliva. Vei gomir lo volcan mai vei ges de Cifr" (Langlade)
crachin, petite pluie = blanada
craie = cria (= greda) (Dezeuze: Sovenirs denfana I)
craindre = crenhir (Dezeuze: Sovenirs denfana I)
crne = clsc; (haut de la tte):suc "l'an ensucat amb un cp sus lo
clsc"
crapahuter = trepar "n'es davalat de caaires ferons / Qu'an fach chaple
de tot ce que cor, trepa e niuda " (Langlade)
craquer, mettre un craquement = croissir "fai croissir l'enrocada"
(Langlade)
crasse = crauma
crasseux = craums, -osa; acraumit, -ida
cravate = carbata
cravater = caravatar "i an caravatat lo cl amb un cordilh"
crayon = gredon
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 89 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

crcelle = rau-rau "auss lo chafaret quand fan virar de rau-raus"; "una


vtz de rau-rau" (Dezeuze)
crcerelle = segairl
crdule, confiant = fiss, fisans
crmaillre = cremalh; pendre la_: penjar lo cremalh
crmation = brutlason
crneau = merlet
crneler = merletar
crpe = crespe
crpiter = petejar "Ai ! ai! bondieu ! la pegolada Peteja en gisclant de
fumada" (Langlade)
crpiter. = petonejar
crpue (chevelure) = grespat (peu)
crpuscule = calabrun
cresson alnois (Plt) = anitr (= nasitrt) un grelhon danitr
(Dezeuze)
crte = mora "(la mar tempestosa) ... mrfia cla" (Langlade)
crte (qui porte une) = encrestit "un grop de punks encrestits"
crte de coq = crsta de pol
crtes des collines = esquinaus "juscas als esquinaus" (Langlade)
creton = grautilhon
creuser par dessous = carabaunhar "l'enfla-mla intra, carabaunha"
(Langlade)
creux de la main = crs de la man
crevasse = asclassa "Dins lo granit badan d'asclassas "
crevasser = abadalhar "un volcan abadalhant sa maissa"
crve la faim = patirs
crve-cur = crdolor; mausena (s.f.)
crever des abcs = crebar de bofigas
crever, clater = espetar
crevette (Ste) = caramta
cri = cridau "de tusts, de cridaus, la batsta contunht"
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 90 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

cri aigu = siscle


cri d'une foule, clameur = clamadissa
cri perant = quilada (sf) "de quiladas qu'ensrdon " (Langlade)
criailler = espaventar
criaillerie = bramads (sm)
cribler = cruvelar "te cruvelam de regards assassins" (Dezeuze)
cribler de trous = trauquilhar
crier = bramar, cridar; clamar "E se lo fl torrent dau fons dau vau vos
clama " (Langlade)
crier ( faire) = per far cridar
crier pleine gorge = desgargamelar
crier des cris aigus comme les jeunes chiens = gisclar
crier pour donner de l'ardeur ou exciter au combat ou la tche =
aquissar "coma de chinasses qu'aquisson los lobatirs sus un lop
lvacarn"
crique = calanca (Langlade)
criticable = fautible
critiqueur = mespresador
Croatie = Crocia
crocheter une serrure, chercher la forcer = sarralhejar
crocodile = cocodril
croire = creire; cujar "Que res non vei res non crei." (Prov)
croisement de route = crosador
croissance = grandida (sf), creis (sm) "Lo lum ara es flambu, dins son
creis res l'arrsta " (Langlade)
croissant = creissent, -enta "beluguet e creissent la mitat de sa corsa "
(Langlade)
croissant de lune = mija-luna "la mija-luna islamica"
crotre = crisser
croix = crotz "aqu fai coma la crotz davant un mrt"
croquant (gteau) = croquinhla (sf)
croquemitaine = ase negre "stre viln coma un ase negre."
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 91 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

(Comparason populara clarmontesa)


croquer = bofinar
crosse = cra
crott = brauts
croton = crostet
croton de pain = crsti (sm) lo crsti de cada jorn = le quignon de
pain, le croton de chaque jour (Dezeuze)
croyance = cresena, (prsomption) cujana
cruche = orju (sm), porre (sm)
cruche de terre cuite de Saint Jean de Fos = dolho
cruche petite = dorneta
cruchon = dolhon
cruchon pour le puits. = plonjon (sm)
crue = creis (s.m.); creguda; aigaci; refresc (du Vidourle): Vidorlada;
du Gardon: Gardonada, etc
crue du Lez Montpellier, inondation cataclysmique. = lesada (sf)
"N'anam aver una lesada" (Dezeuze)
crypte, grotte = crta
Cuba = cu Cuba Cuba
cube = cub
cueilllette, rcolte = culhida
cuillre = culhir
cuir = cur
cuire = cire ; cser "A lo mau d'un uu cuch: dont mai se ci, dont
mai se fai dur. "(prov)
cuire petit feu = chorrar "la saussa de tomata avi chorrat tres oras";
"un tropl que chorra enlai dins la prada"
cuisant = escosent
cuisine = cosina
cuisinier = padenejaire, cosinir
cuissardes = estivaus, coissalas, garramachas
cuisse = cuissa
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 92 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

cuissot, cuisse = garra "Crvis la garra brigolada" (Langlade)


cuit (adj) = cuch
cuit (c'est du tout) = aqu te tmba tot rostit "fai pas res, espra
qu'aqu i tmbe tot rostit coma aqu"
cuite (f) = miata (f)
cuite, ivresse = bandada, guindola "sis lo rei de la guindola"
(Dezeuze)
cul = cuol (pron. "keuw") "es una bna ostaliira, prsta mai lo cuol
que la sartan"; "Aver un cuol coma un amolaire." (Comparason
populara clarmontesa); "Au cuol se conois quand las dents penchenan.
"(prov)
cul de sac, recoin, impasse, lieu sans issue = dandrona (sf) "dau fons
de ma dandrona" (Langlade)
cul et chemise (tre comme), tre insparables = stre coma Crochet e
Malheta "semblavan Crochet e Malheta" (G Therond)
culbute = combalva; cabussada
culbute = coalva (sm) "dins un immnse coalva" (Langlade)
culbute = vira-passa (Langlade)
cultivable, labourable = arads
cunnilingus = cunnilingus, leca-mona, leca-mfi, pitamfi
cur = capelan, curat "A capelan nus, lo ben li fug"(prov)
cure, gurison = sanadura
cure = rebostri (Langlade)
curer = curar
cuve vin = tinau
cuvier de lessive = rusquir
cyclone = viravuta (sf) "tot qu'envuta la mostrosassa viravuta es
desrabat, cossit, pastat, mogut" (Langlade)
cyprs = autciprs, ciprs
cyprin (poisson) = cabe
D
d'abord, tout d'abord = tot prumir
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 93 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

dadais = farandl "veja lo aquel grand farandl"


dais, baldaquin = pali, subre-cl "Signe de malicis auratge,/ De la
montanha esfrais subre-cl. " (Langlade)
dalle = lausa; bard (sm) "la lausa cobrta" es un dolmen prche
Valhauqus
dalle grande ou pierre plate = lausassa "D'autres, enfin, d'una lausassa
Carrejada, en pes, a la braa, Ne'n cabuclan lo sant crs" (Langlade)
damoiseau, jeune libertin = tafurl
dandiner = dandinejar, balandrejar
Danemark = Danemarc
danger = perilh, dangir "Lo Carnaval es malaute Es en dangir de
morir."(canon)
danger (tre en) = mau traire
dans = dins, dedins "Ms l'autre, es quicm mai, qu'a dedins la
testa, Dau temps e de la mrt a desvirat lo talh." (Langlade)
dans cet endroit lev = inamont
dans la montagne = en aqu d'aut (Langlade)
danser = danar, balar
danseur = balarin
daphn garou, plante = trentanl
dard = fisson
date = data
datte = dtol (sm) "A la crca d'un fruch que n'a res que la mina Tal
que gala, pinhon, dtol amar e tot clsc. " (Langlade)
datte (fruit) = dtol, dtil (pron. "dtou, dti")
datura = alaps
d'aucune manire = ni per fotre ni motre "E fust coma un lamp, sans
que degs lo posqusse retner, ni per reson, ni per fotre ni motre. " (G
Therond)
de = de
de bon cur = afeccion (amb granda) "descaucelava sas vinhas amb
granda afeccion"
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 94 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

de ce pas = tot d'una escorsa "i vau tot d'una escorsa"


de ci de l = d'aqu entre aqu; deai delai; d'amont d'alai "de lunh,
creacion premieirenca, Dont son tirats d'amont d'alai, Los astres que
luso' et sorelhan" (Langlade)
de concert, cte cte = tca a tca " avm () rasejat los tres reis
que se'n van tca a tca" (Langlade)
de fait = d'efich
de la tte = dau suc "Jot lo blt corron s'arc-botar Quau dau suc,
d'esquina, d'espatla Quau d'asseton" (Langlade)
de plus, par surcrot = per repeu "per repeu ara plu a flac... "
(Langlade)
de surcrot, en plus = per repu
de toute manire = totjorn (fig) Aqu tarregarda ; ieu totjorn i trne
; e tus, Niqueta ? Fai tirar, te tendrai p, vai ! (G Therond)
de trois quart = d'agals "se vira un pauquet d'agals"
dballer un paquet = desplegar
dbarcadre = debarcador; davalador
dbarquer = desbarcar
dbarrasser = desbarrassar, desembarrassar; (des restes, dchets et
rebuts) desbaratar
dbarrasser de sa vermine = despesolhar
dbat = tena
dbattre (se) = arpatejar
dbattre, dmener = tregir
dbauche = bagassari, putitge, ria
dbauch = gorrins, coujatard
dbiteur = deveire, capdalir
dblayer = escobilhar
dborder = versar, repofar "tot vrsa quand i a de trp plen"; "fra dau
ja dau flume repofant" (Langlade)
dboussol = desaviat, destimborlat
debout = deps
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 95 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

dbris = brigonet "L'as vist? e ben de qu'es ? un brigonet d'estla ? Lo


lum de la luseta un vspre de printemps ? " (Langlade)
dbris (s. m. pl.) = brisum (sm) "De brisum d'aubre e de ramilha"
(Langlade)
dbris (s.m.pl.) = endeca; clsces (pron. klsses); rebut, dchet: restri
dbrouiller = derevisir "te cau derevisir per ben m'apasturar"
(Dezeuze)
dbrouiller un peloton = desentortivilhar
dbusquer = destoscar, faire lum "un devs escalaire onte ra un jc de
i faire lum" (E Teissier)
dbut = comenana, debuta
dbut (du dbut la fin) = dau cap a la finida
dcaler = desencalar, decalar (fr.)
dcamper = landar, corir
dcanter le vin = jot-tirar lo vin "es coma de vins fosques, mau jottirats" (Dezeuze)
dcapiter, tter = escabassar
dchan, sans licou = descabestrat, -ada
dchaner (se) = descabestar "la mar, quand a decabestat" (Langlade)
dchausser le pied d'un arbre ou d'une vigne = escaucelar, far los
escaucls
dche, vie dure = tita "la dura escla de la tita (Dezeuze)
dchet = rafatum; restri
dchiffrer = deschifrar "as subrat dau passat l'espectacls basacle "en
prepondant lo raive e deschifrant l'escrich" (Langlade)
dchirer = estraar, espelhar, (en morceaux) estracinar "E dau brancum
que n'escabassa, E de l'aubram qu'arranca, estraa, Entendes pas los
espets, lo aganh"; "La fam ; d'onglas, de dents s'espelha "; "[flamas]
vastas coma un mig'sfra estracinant l'etr " (Langlade)
dchirer, triper = estrifar, estripar, destripar "a cada espinha estripars
ton ideau" (Dezeuze)
dchirure rapicer = petaau
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 96 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

dchoir = descaire
dclamer = debatelar "debatelaves que totes an dich o dirn"
(Dezeuze)
dcliner (soleil) = tirar vrs lo cochant "s'avist que lo sorelh penjava
pro vers lo cochant" (G Therond)
dcoiffer (fig) = far sautar lo peu
dcoller, quitter la terre = prdre trra " ia ! la tsta prd trra "
(Langlade)
dcollet = despapachat
dcontenanc = moquet, entreprs; (impuissant) cort e cort "Grimpa lo
Canig ms tre qu'au suc arriba () s'atrba cort e cort " (Langlade)
dcontenancer = destombar; degaunhar
dcontracter = destner "lo gaug de se destner dins sa sm"
(Langlade)
dconvenue = estamina
dcourag = maucorat; (coeur) desmaucorat, -ada (adj)
"desmaucorada per lo vle que se dreia, Entre ela e l'avenir, entre ela
e lo passat. " (Langlade)
dcouverte = trba (f)
dcouvrir = descobrir, destoscar, dessobtar "Cristu Colomb dessobtt
l'America"
dcouvrir la gorge = despapachar
dcouvrir, apercevoir = devistar (surprendre) : acipar "A la trra se'n
pren per acipar la jaa Dau Cifr, creator, lo rei dels elements ";"Acipa
lo sicrs dau diamant, vei la vena que davala tot drech de vrs lo fuc
central" (Langlade)
dcrpi = carcavilh
dcrpitude, vieillesse = vielhum
dcrocher = despenjar
ddaigner, abandonner = despresar (v tr)
ddaigneux, dgot = mespress; refastigs, osa; refastinhs, osa;
(boudeur): fonhs, -osa
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 97 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

dedans = dedins
ddire, changer d'avis = desdire "que refusa musa, bardt lo que
desditz"
ddommager = requitar
desse = dieussa, diva, divessa "De la divessa aqu la paraula s'arrsta
" (Langlade)
dfaillance = moriment, vanesa
dfaire de ses rebuts = desbaratar
dfaite (infliger une) = ficar un lec
dfaite humiliante = mca "Disi : vas veire quanta mca" (Eugni
Vians); expr. "stre de mca", tre le perdant
dfaut () = a fauta de "A fauta de buu m fai laurar l'ase"(prov)
dfendre, protger = aparar
dfrence empresse = onestetat alarganta
dficient, criticable = fautible
dfigurer = descarar
dfil = (dans la rue) passacarriiras
dfil, tranche = talhada "Avant ! dins la trra rausada, Los mes
cavan 'na talhada " (Langlade)
dform = desconfrme (Langlade)
dform de concavits, bossel = enclotit, -ida (adj) "stre enclotit
coma un vilh pairl." (Expr. Pop Clermont l'Hlt)
dform, e = desconfrme , -a
dfricher = desenermassir
dgaine, allure = biais, faion
dgainer = desforrelar "desforrelron sas espasas"
dgt, destruction, dchet = estralh, clsces (pron. klsses) "Se
mstran emb de quieladas / Estralhs, chaples, embosenadas, "
(Langlade)
dgts = auvaris, chapladissa "Sus trra ! ai ! quanta chapladissa ";"La
(mar) maugrat quauques auvaris, lecava los barris (dau volcan)"
(Langlade) (Langlade)
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 98 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

dgnrer = s'abastardir, aborrir, s'aborrir


dgourdi = desgordit, -ida; (malin; ft) escarrabilhat, -ada,
esperdigalhat; qui a cess d'tre engourdi : desengrepesit "stre
escarrabilhat coma un singe." ; "stre desgordit coma un cabrit de tres
meses." (Expr. Pop Clermont l'Hlt)
dgourdi(e) (il ou elle n'est pas) = i manca un bolh = il manque de
maturit, il est un peu attard (Dezeuze) litt. Il n'a pas assez cuit, il est
immature
dgot = degostament, defci
dgotant = descors
dgrader, gter = aborrir "la trra s'aborrs"
degr = gra, degr "o ditz au segond gra"; "far vint-e-nu degrases
ui"
dgringoler = cabanar "Aqu lo bu darnir que cabana debs "
(Langlade)
dgueulasse = solhard "lo mot es trp solhard per stre pres en bna
part" (Favre)
dguisement = abilhatge
dguiser = afardar
dhancher, casser les reins = desgropar, desmalugar, amalugar; (fig:
ondulations lascives des hanches) cuolejar
dehors = defra, fra "A l'ostau i a ren se de defra non ven. "(prov)
dj = adej "Lo bardots parlava adej de sanar negar." (G Therond)
djener () = dinnada (de) "ai avm quauquun de dinnada" (G
Therond)
djener (petit) = dejunar, (fam.) tu[g]a-vrme
djener, repas de midi = dinnar "lo que baila lo dinnar deu pas
planhir lo dejunar"
dlacer = descorrejar
dlaisser = relaissar
dlasser = desalassar
dlicat = mistolin, -ina, friand -da; (il fait le dlicat) besuquet -eta
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 99 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

(adj),finaudl, refastinhs
dlinquant = cacibralha, maufars
dliquescent, ente = molenc, -ca
dlirant = (1) qui dlire: delirant; (2) trs farfelu, absurde:
destimborlat, -ada
dlire = delirana (sf)
dlirer = parlar de tsta son malur lo fai parlar de tsta = son
malheur le fait dlirer (Max Roqueta).
dlivrer = desliurar
dlur, adroit = alurat, lurat, lutrat, disavrt "los mes son pro
disavrts" (A. Glaize)
dlure = morrefretada, nas en l'r, afiscada
dmailloter = destropar
demain = deman "Deman portar son pan."(prov); "Aqu's lo deman
de Simonet"(prov)
dmancher (fig. dtraquer) = demargar "Corrir coma un demargat."
(Comparason populara clarmontesa)
demande = demanda "Faire la demanda amai la responsa coma lo
curat de Clans"
dmangeaison (sf) = prus, prusiment, prusor, prusitge, prusineta una
prusineta dins la rastl de lesquina.; "Veja lo coma ai davala, Emb
lo prutz d'una cavala" (Langlade)
dmangeaison, envie, libido = prus (Langlade)
dmanger = graumilhar, far graumilhet; prusir "Que se grata onte i
pruss fai pas trt a sos vesins." (Prov)
dmarche individuelle = anament individual
dmarrer, commencer = se metre en branle
dmasquer, dnoncer, dvoiler, rvler = descelar "ara sis descelat
destruci d'univrs / ton trne de congla, ton tenebrs empri / n'an pas
ges de poder qu'au pas dau cementri " (Langlade)
dmembrer, brancher = espalancar
dmnager = mudar los catons
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 100 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

dmener, agiter = desmenar, tregir "aquel vam que desmena tot lo


pas" (Max Roqueta)
dmenti = desmentida (sf); denon (sm) "aquela desmentida que digs
ausar pas asartar" (Azem)
dmesur, -e = desparaulat, -ada "Sus la plana brausida [lo sorelh]
emb sos rais de gals, Esperlnga, plan plan, l'ombra desparaulada Dau
vertus aubram" (Langlade)
dmesurment = sens ime ("sans ime") "i espeligut sus lo nas una
espcia de botonet, dabrd ni tus ni vos, ms que pui suflt, suflt
sans ime " (Therond)
dmettre, luxer = endavalar "u ! d'espatlas endavaladas " (Langlade)
demeure = demra; demorana/demorena "De la fada aqu's la
demra"; "La demorana de la fada " (Langlade) (Langlade)
demeurer (1) = estar (pron.: "istar"); restar, demorar "Aprs la fsta lo
fl rsta. "(prov)
demeurer (2), vivre, habiter = estatjar "es lo sol qu'en familha estatja a
la caforna Lo sol que ritz, que plora e gacha au firmament. "
(Langlade)
demi = mig (pron. "mytch")
demi-clart = entreclaror, entrelusor
demi-heure = mija ora
demi-jour = entrelusor
demi-journe de travail = joncha "vegut los lauraires dels entorns
desatalar, la joncha acabada" (G Therond)
demi-sur = sorrastra
dmolir = escrancar; dessabranlar (Dezeuze) dessabranlar un castl
dnicher = denistar, desentutar, nistar per nistar los secrts" (Dezeuze)
dnier = denegar
denier, sou, argent = pin "a pas'n pin"
dnombrer = anombrar
dnoncer, dvoiler, rvler, dmasquer = descelar "ara sis descelat
destruci d'univrs / ton trne de congla, ton tenebrs empri / n'an pas
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 101 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

ges de poder qu'au pas dau cementri " (Langlade)


dnou = desnosat, -ada ""son peu desnosat t'embriaiga d'amor"
(Dezeuze)
dnouer = desnosar
dent = dent ; caissau
dent d'enfant (mot affectueux) = rateta "tas joinas ratetas blanquinlas"
dentelle = dentla
dentiste = dentista
dentition = dents (coll.)
dents (agacement ou mal aux) = enteriga (sf)
dents (prendre entre les) = emmaissar "lo chin emmaissa l's"
(Langlade);"lo chival emmaissa lo mrs"
dents longues (apptit) = dents d'un pan "Vei pas, solide, quavm de
dents dun pan." (G Therond)
dpareiller = desapariar
dparer = desondrar
dpart = despartida (sf), partena (sf); partir (sm), despartir "tre la
partena s'rem marcat una tca"; "Au despartir, lo camin ra plan "
(Montel)
dpasser = subrar, trompassar; trespassar (familier) faire petar "de tant
qu'a la talha fina fai petar las vspas";"L'aire emb sos corrents e de
vapors regonfle es trespassat, per ara es ton pus grand triomfe" ;"
raa de mon cr l'as fach lo grand miracle : as subrat dau passat
l'espectacls basacle " (Langlade)
dpasser les bornes = passar/sautar l'sca "aqu passa lsca; que
sautava lsca = extraordinaire (Max Roqueta)
dpcher (se) = s'entanchar "zo, lu, entanchem nos"
dpense = despensa " Segon ton ben fai ta despensa. " (Prov)
dpenser = despendre: despensar; (utiliser, employer) enmerar (pron.
"emmess")
dptrer = desempescar, desempantenar, desentravar, desempedegar
dpit = morgat, -ada "Lo volcan damoat, mut, se quilha Susprs,
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 102 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

morgat que la montilha Retengue alai son amiga d'antan" (Langlade)


dplac = a perpaus coma caufalich d'estiu
dplaisir = desaguici
dploiement = bandiment, desplegatri
dployer = alandar, alargar "un vaissu espanhu totas velas
alandadas" (Chassary); "emb aqu pui als quatre vents dau cl alarga
la man dstra" (Langlade)
dpoitrailler = desbeletrinar
dpossd, ruin = net(a) coma la man
dpouill = rascle coma la man
dpression de terrain = baissa, st; (trs profonde): sots
dprime, tristesse, spleen = brda
depuis = despui "despui tant de temps que dins l'escura brea"
(Langlade)
depuis jusqu' = desempui a "As ton plen d'enemics que te fan
rusta gurra / desempui l'insecton, a la bestiassa fra. " (Langlade)
depuis longtemps = de lnga tca "lo jc de mlhol es estat, de lnga
tca, una escla de frairetat e d'egalitat " (Azma)
draisonner (fig.) = desborronar
drangement = destorb, destorbament
dranger = destorbar
drat (comme un) = coma un perdut
drision = trufari (sf) "per trufari i an mes d'aurelhas d'ase"
dernier = darrir
drober = rapilhar, gaspinar
drouille, rouste, correction, rcle = desprusida, rosta, estiblassada,
sarcida; (vole de coups de bton) bolhon d'euse "als Troins avi,
dins sa vida / bailat mai d'una desprusida" (Rouvire)
droute (en) = a flcs "nstra cla es a flcs" (dezeuze)
derrire (adv) = de tras "pas res d'amont, d'aval, de tras. " (Langlade)
derrire (prp.) = darrirs, tras, detrs
derrire (sm) = cuol, tafanari, ancas, s bertrand
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 103 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

ds lors = de l'ora-en lai "de l'ora-en lai res se devista " (Langlade)
ds maintenant = d'aquela ora enlai "E d'aquela ora enlai, la gurra es
declarada " (Langlade)
ds que = entre, entre que
dsagrable, dplaisant = mauplasent
dsagrgation = desagriada / desagregada "Tras el lo belugat la polsa
congreada Per lo flagelament e la desagregada Se mu, rondla a
boldre, au drech o dau gals. " (Langlade)
dsagrment, dplaisir, contrarit = desaguici
dsanchanter = aborrir
dsaronner = desenselar
dsargent = desferrat
dsastre = desastre, (ton plaisant) cagada; (deuil) eiglari
descendre = davalar ; endavalar (s'); (s'abaisser) abroscar "lo rei
s'endavalar de son castl" (Tourtoulon); "De nvols suspenduts,
empilonats, enrmes, / Dau pus aut de l'airat abrscan drs lo su "
(Langlade)
descendre (abattre d'un coup de feu) = desquilhar, davalar
descente = davalada "Cal anar doament a las davaladas."(prov)
dsemplir = esclafir
dsquilibre = descomps
dsert (s.m) = desrt , (terre en friche) erms
dsert, solitaire, inhabit (adj) = sauverts
dsert, abandonn = desanat, -ada
dsesprer = despotentar "lo paure Jant se despotentava"
dshabiller, dpouiller = desfardar
dshabituer = destranhar
dshriter = annegar
dsigner une personne, voir qui l'honneur = revesir "e non anetz vos
querelar per revesir quau deu parlar " (Favre);
dsillusion = desenlusida; desenlusiment
dsillusionner = aborrir
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 104 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

dsinformation = craca "los lausenjaires de la craca patriotica"


(Azem)
dsintresser (se) = enchautar (s')
dsintrt = enchautament
dsir = desir, gana (sf)
dsir extrme = trefolida, trefoliment; (dsir immodr) : tantarilha
(sf); (dsir charnel) : carn que bestieja
dsirable (adj) = friand, anda (adj)
dsirer = volontar, desirar
dsirer ardemment = aissejar, barbelar
dsoeuvrement = desobrana; brda (sf)
dsol, -e = desconsolat, -ada
dsoler, affliger, lamenter = desconsolar " E trn ! de se desconsolar,
aqus aponcha pas un fus ! " (G Therond)
dsordonn = escarabolhs, osa (adj.) (ex: de paraulas escarabolhosas)
dsordre (mettre en) = embolhar
dsordre, capharnam = abaunatge, rambalhads, rebalads, embolh,
escarabolhada, baralh; (chaos): forbic "metetz tota la vila en baralh";
ne fotrn un rebalads = ils en feront tout un plat, un dsordre (Max
Roqueta); "Quante forbic amont " (Langlade)
dsorganiser, mettre en dsordre, branler, dissiper, dnouer un
cheveau, dtricoter un tissu, dsagrger = desmarmalhar "lo bruch de
rocalha, / Qu'enss dels apens desmarmalha ","Desmarmalhant la
sinistra escuror"; "De la trra desmarmalhada " (Langlade)
dsormais, dornavant, depuis ce moment = d'ara-estant; de l'ora en lai
"Es gandida just a la plaa Ont van l'adrechar d'ara-estant"; "E los
monts Pirenus creman de l'ora en lai" (Langlade)
dessch = eissuch (pron. essutch); tressecat, -ada; brausit, -ida (pour
un vgtal); entresecat son cadavre entresecat = son corps
dessch(Dezeuze)
desscher = secar
desscher (se) = stre de secana
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 105 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

dessein, vue, intention = estigana


desserrer = dessarrar "jamai dessarra pas quand sarra" (Dezeuze)
dessert = dessrta (sf), dessrt "totara sa polida femneta i portari la
sopa e lo frict caudets, emb quauques potons per la dessrta" (G
Therond); "De Pascas a Pendacosta Lo dessrt es una crosta. "(prov)
dessiner = dessenhar
dessous = dejot, dejota (oc. norm. dejs)
dessus = desss, per d'aut
destin = astrada; destin
destination (tre parvenu ), toucher au but = tca (stre a la) "A !
ne'n veirem ben mai avant d'stre a la tca." (Langlade)
destructeur = atrussaire; destrassi, destruci "ara sis descelat destruci
d'univrs / ton trne de congla, ton tenebrs empri / n'an pas ges de
poder qu'au pas dau cementri " (Langlade)
dtachement de soldats = escachon, escarada
dtacher = desarrapar; destacar; (bloc de rocher): dessagrilhar; (une
branche) : espalancar ; (dtacher une fleur de sa tige) : despecolar ;
"Una branca perosinosa Qu'un trn a espalancat dau marc " ; "Agrejan
e sans fra pena, Un blt es lu dessagrilhat " (Langlade)
dtaillant = revendeire; menudir
dtartrer = desrausar "un bn sm te desrausar la tripari"
dtendre, relcher, relaxer = destner "lo gaug de se destner dins sa
sm" (Langlade)
dtente d'arme feu = palheta
dterrer = desenterrar, dessosterrar
dtour = bistorn, alngui "aquel bistorn nos mena aqu"
dtourner son regard = forviar son regard
dtourner, retourner compltement = travirar/trasvirar "e, benlu,(la
viratra) seri travirada, Sans la rufga estreminada, Que d'en pus
frt repren e la bands" (Langlade)
dtraqu = destimborlat
dtremp, -e = trempe, -a (adj); aigasss, aigals "stre trempe coma
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 106 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

un nap"
dtritus = bordifalhas/bordufalhas
dtritus boueux d'un cours d'eau = rasteganha/rastaganha
dtroit = destrech (sm)
dtromper = desenganar
dtruire (se), diparatre, prir = estraar (s') "Car n'es pus que matira e
tot s'estraar." (Langlade)
dtruire, triper = escarnir "lAgla tedesca, mostrosament gratificada
dun parelh de tstas coma sun bec i bastava pas per escarnir tot a son
entorn"
deuil, douleur = du, marriment "Aprs lo du, fls se fan savis. "
(prov)
deux = dos, doas (pron. : dous, dos) NB: le digraphe "oa" se prononce
"o" Mtp et en Provence
deux ou trois = un parelh de "son fra? -n, son pas qu'un parelh"
dvaler (les escaliers) = rotlar
devancier, prdcesseur, anctre = desavancir, -iira "Los terribles
gigants, vstres desavancirs" (Langlade)
devant = davant
devanture = davantura, taulir
dvastateur = devastaire
devenir = venir, devenir, arribar "un estudiant qu'espra arribar
professor" (Dezeuze)
devenir fou, perdre la tte, dtraquer = destimborlar
devenir plan = aplanir (s') "D'a fons au bot daquela rancareda,
batejada de Montferrand la crsta saplans coma una aireta." (E
Teissier)
dvergonde = desvergonhada, sacamanda, corrila, pelligosta,
friponassa, descabestrada, mandrolha
dverser, se vider = desbondar; desmarar (Alibert: desmarrar=vider
l'auge d'un moulin) "D'autres cps, plan planet coma se sa pensada,
Penequeja e pui, zo, desbonda sus los pts" (Langlade)
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 107 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

dversoir = baca (sf), engolumpa (sf) "beves coma una engolumpa"


dviance = desviana
dviation = (voie) desviada; (action de dvier) desviament; (fait que
qqch soit dvi) desviadura
dvider (un cheveau, un enroulement de qqch). = descandelar
dvier = desviar
devin = endevinhaire
deviner = endevinhar, devinhar "Devinha quant fai ? Benlu cinq
liuras. Siis liuras manca un quart, carn de cavilha" (G Therond)
devinette = devinalha, devinhla
dvoiler = descatar, dessallar (=dessailar); (rvler, dmasquer,
dnoncer) : descelar "la sm descatava la polidis de la pastora" (F
d'Olivet); "(l'amic a quau vos stz fisat) vos dessalla e vstre secrt es
lo secrt de la suvia" (Oscar Csta); "ara sis descelat destruci
d'univrs / ton trne de congla, ton tenebrs empri / n'an pas ges de
poder qu'au pas dau cementri " (Langlade)
devoir (substantif) = dever (pron."deb")
devoir (verbe) = deure, dever
dvorer = brifar "brifan tot enjusca ls." (Dezeuze)
dvorer des yeux avec concupiscence = alupar
diable = diable
diable ! = diansis "semblari pas de bn, que dinsis ! " (G Therond)
diable (le) = Catal
diable (le si) = l'ase forres se "Quun autre me la demande e, bta,
lase-forres se i fau tant de cntes!" (G Therond)
diable (va t-en au ) = au diable "Au diable! bramaire; dequ trn
japas ? " (G Therond)
diablotin = trapet
diantre, que diable = diansis "semblari pas de bn, que dinsis ! " (G
Therond)
diapr = mirgalhat
diaprer = mirgalhar
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 108 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

diarrhe = caganha, foira "A totjorn pet o foira. "(prov)


dictionnaire = diccionari
dieu = dieu
Dieu me damne! = Dieu me delle
Dieu soit bni! = benedicieta! " ! ia l ! benedicieta Lo pean rtla
sus sa sieta " (Langlade)
diffrent = desparir
diffrer = remandar (v tr)
difficile = dificil, ila; malaisit ; bechigs, dificults, -sa "una bra pus
dificultosa e pus lnga"
difficile, pnible = gru (de) = i ra de gru de... = il lui tait pnible
de " (Max Roqueta)
difficile, sem d'embches = entrepachs
difficult, souci, ennuis = embolh alara pr'exemple siam pas dins
l'embolh amb aquel procs
diffluer, rpandre dans toutes les directions = s'espaar "Un pauc pus
lunh dins la planassa, Lo flume entrepachat s'espaa" (Langlade)
difformit, laideur = lorditge
digitale (herbe) = carelhada
digue = levada, restanca
dimanche = dimenge
dme = dime (s.m.) (Dezeuze: Sovenirs denfana I)
dimension = dimension
diminuer = amermar, demesir, demenir "rostolhar son paure cadavre
demesit als rais dau sorelh" (Azma)
diminution = amermament
dinde = guinda
dindon = guindard; guindon; pit
dner = sopar (lo)
Dio-et-Valquires = Di-e-Valquiiras
diperser, perdre, dtruire = degavalhar (se) "Aquel d'aqu tal ra, es, e
totjorn ser / d'aqu que de la trra ont tot se degavalha, age
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 109 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

disparescut" (Langlade)
dire = dire; "dire non", "dire de n"
dire (familier) = faire; venir " Chaval ! deu ben stre grs, ven
Cocomla, quand Tisana es partit, quencara sigue pas cuch ?"
directement, en ligne droite = au drech "Tras el lo belugat la polsa
congreada Per lo flagelament e la desagregada Se mu, rondla a
boldre, au drech o dau gals. "
direction = direccion, dreiciira, endrechiira
direction du soleil couchant = tremont (Langlade)
directive (sf) = reglet "lo reglet dau ministre"; "lo reglet d'accion de
seguir" (Azem)
dirigeant = bailejaire
discernement, jugeotte = destriament
discerner = destriar
discipline, rgle, ordre = reglet ten son ostau au reglet = elle tient sa
maison en rgle, en ordre.; "au reglet franchimand, monsurs los
occitans";"nstra armada marcha pas a aquel reglet"
discorde = bisqurla; discrdia
discours, prche = parlament; (prche) : predicada (sf) "Vai ti faire una
predicada ? " (Langlade)
discussion, conversation, bavardage = charra; discutida
discuter = contestar
disette = caresti
disloqu comme un pantin, djet. = deglesit, ida/deglesit, _ida
(Dezeuze: Sovenirs denfana I)
disloqu, -e = floquejat, -ada "sos crses floquejats, retorcits,
desconfrmes" (Langlade)
disloquer = floquejar, desglesir
disparatre = esternir, disparisser, s'avalir, se sobrar "un cp sa vertut
esternida" ; "Ms, grcia a mon poder lo mistri se sbra" (Langlade)
disparatre comme par enchantement, ni vu ni connu = passar per
malhas; se prdre entre mans e margas " I demort per lo mens una
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 110 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

mesada e, quand sortigut, garit da-fons, son mau de nas agut passat
per malha. Coma aqus ieu que vos o dise." (G Therond)
disparatre, se dtruire, prir = estraar (s') "Car n'es pus que matira e
tot s'estraar." (Langlade)
dispers = escampilhat, -ada; escartairat, -ada
disperser = escampilhar (se): s'avalir, s'estralhar; (se rpandre) :
s'espaar "Pui la codrilhada esmoguda Dins las aforsts s'avals.
";"Lo tropelet testard fugiri la pargada e dins l'immens apais s'avaliri
benlu "; "Adonc tota l'animaudalha, A travrs camps, corrs,
s'estralha"; "Tot aqu se magena aqu, pui, zo ! s'espaa, a tusta
brnha" (Langlade)
dispersion = escampilhament
disponible = a posita "l'avtz a posita, prenguetz lo quand volretz"
dispos = deglende
disposer, prparer = amodar
disposition (prendre ses pour qqch) = s'amodar
dispute = contsta, garrolha
disputer (se) = se bestirar; se capinhar "Sans [l'estla polara] los tres
buus se bestirarin lu" (Langlade)
disputes = rena fugirn la rena e la tissa (ARF)
dissemblable = desparir
dissimulation = fenhiment
dissimuler = escondre, amagar "Pecat amagat es mig perdonat."
(Prov)
dissiper, parpiller = escabolhar "Los veles dau passat se son
escabolhats" (Langlade)
dissiper, gter, gaspiller = degalhar
distinguer (se), se sparer = rebors (faire lo) "mai vai, fai lo rebors dau
que mai i revrta entre l'animaudalha " (Langlade)
distrait = distrach, -acha
divaguer en parlant ou en mdisant = desparlar
divertissement festif = ria "i aur dana e ria"
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 111 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

divin, ine = dieu, -iva (adj); divin, -ina; diusenc, -enca "la diva
creatura esta per ara enquicm mai" (Langlade)
diviser = devesir, despartir
divulguer, tremper la soupe; assener une nouvelle = escutlar (pron.
"escullar")
dix = dtz (pron. "dech")
dix-huit = dtz-e-uch (pron. "dtchyotch") expressions: far dtz-euch = faire mille gestes (Despuech-Sage); metre en dtz-e-uch:
mettre le dsordre
Djibouti = Jiboti
docile = domtge, -tja, manu/manl, -la
dodo, sommeil en langage enfantin = sm-sm "fastz vstre smsm"
dodu, potel,moelleux = moflut, -uda, mofle, moflet
doigt = det
doigt (mesure de longueur) = det "Que na un det ne vl una cana."
(Prov)
dolance, plainte = dolena
dolances, plaintes, jrmiades; arguments. = plentis e mentis
doline = st (sm)
dolomie ruiniforme des causses = roquet (s.m.)
dominateur = regidor, -oira; emperads, -issa "mai frt que la fra
emperadissa"
domination = senhoritge
dominer = senhorejar, sobrar (F. d'Olivet)
dominical, fri = dimenjau "lo matin dels jorns dimenjaus"
Dominique (prnom) = Domenge (diminutif: Menjolet)
Dominique (le des Carabes) = Dominica
dommage (interj.) = pecaire
dommage (s.m.) = daumatge "es daumatge que" ou mieux: "es de
plnher que"
dommage (sans) = sens auvari "franquir sens auvari aquela passa"
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 112 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

(Azem)
dompter, adoucir = amansir
dompter, dominer = domdar, sobrar
don = don
donateur = bailaire
donner = donar, bailar, balhar
donner quelqu'un la rputation de = faire (+ nom + adj.) "Monsur
Chaplatot, que lo fan tant e tant entendut, demra perquinaic" (G
Therond)
donner la chair de poule = galinar "aquel crit galina la carn"
donner une leon, battre = ficar un lec
donner, offrir, tendre, servir, prsenter = porgir "nos porgs coma lo
racinum delembrat de nstra parentla animala e mai terrenala" (Max
Roqueta)
dorade rose, pageot (sparus erythrius) = pagl
dorades jeunes (poissons) = sauquenas
dor = aurin, rossl, daurat, endaurat "A vilha mula mrs daurat. "
(prov) (Langlade)
dornavant, dsormais = d'ara-estant "Es gandida just a la plaa Ont
van l'adrechar d'ara-estant"
dorer au soleil, fainanter = acanhardir (s'); se sorelhar coma las
angrlas "stre acanhardit coma un chin." (Comparason populara
clarmontesa)
dorloter = acocolar, minhardejar
dorloter, entourer de soins. = tintorlar
dormir = dormir
dortoir = dormitri
dos = esquina, carrastl
dos (sur le) = d'esquinas
dose (en avoir sa) = n'aver son sadol, n'aver un vmit
dot = verquiira
doucetre = docins
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 113 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

doucement = doament; trs d_: doamenet


douillettement = tot caudet "deu roncar tot caudet dins son lich"
(Dezeuze)
douilletterie = vesiadum
douleur = dolor; dolncia; marriment "sii vengut per culir dolncia e
sacrifici" (Dezeuze); "aquela liquor buta las dolors" (chasse les
douleurs)
douleur au poignet ou au coude = cambart (Langlade)
douleur lancinante (entraner une) = pnher "e tant qu'eles en pressa la
vila en man, canta l'amor que ponh son cr. " (Langlade)
douleur morale, mlancolie = maucr "Pui es la vta de la dna A
deman, laguis e maucr ! " (Langlade)
doux = do ; suau; aimable; ml, mla "Aquela clartat viva e mla"
douzaine = dotzena
douze = dotze
dragon = drags
dragon (antre du) = dragoniira
draguer (fig) = fandalhar "filha gaia que se miralha e que fandalha un
amiguet " (Chauvet)
drainer = acanalar, adosilhar
drap = lenl, drap "A Sant Toms ci ton pan, lava tos draps. "(prov)
drap (grand) ou lange de laine ou de coton. = borrassa (sf)
drapeau = bandiira
dress, en brosse (chevelure, crinire) = alifat, -ada "Qu'emb sas
criniiras alifadas, / Las prendriatz per d'gas et garanhons"
(Langlade)
dresser (se) = s'auborar, se quilhar, issar; se tesar "gacha ailamont
d'onte lu issar / La Dna"; "Adonc de tot son naut la fada gloriosa
/se tesa " (Langlade)
dresser, lever = auborar, adrechar; aponcheirar "Dins l'auba lo
quatren drs l'aupilha s'aubora Tot coronat de nrta e de rams e de
flors"; "Drechs, frnt au rc aponcheirats " (Langlade)
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 114 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

droit (adj) = drech, a


droit (s.m.) = drech "mon filh estudia de drech a la facultat de drech"
drlesse = panturla, mandrolha
dromadaire = dromadari (Langlade)
du haut de = d'aut "d'aut sos barris"
duch = ducat
dment (adv.) = coma cau "avin a faire emb una arrotinada que,
aleionada coma cau, los ment tot drech en infrn"(G Therond)
(Langlade)
dune = montilha, aua " tras la montilha"
d'une enjambe, rapidement = cp de p (d'un) " Se me creses,
Tisana, ditz Niqueta despacientat, lanars qurre dun cp de p ;
autrament aquelas femnas nos farin venir cabras. E bolga-te." (G
Therond)
dur = dur, a (Langlade)
durci, -ie = rausat, -ada (adj) "Avant ! dins la trra rausada, Los mes
cavan 'na talhada "
durcir = amaserar, endurzir "endurziguem nstras espatlas" (Dezeuze)
(Langlade)
durcir (se) = grespar "la granissa grespa" (Langlade)
durcir (se), se geler = gresar "lo gelibre gresa"
dure totale = manne (lo manne de la nuch) (Langlade)
durer = endurar (s') "Bu temps amai s'endurar "= le beau temps est
de longue dure"
duss-je = quand + conditionnel ou subjonctif. "Intrar, quand perdrii
mon nom !" (G Therond)
duvet = borrilh, borrilha
E
eau = aiga "Cal pas jamai dire : Daquela aiga non beurai."(prov)
eau la bouche (faire venir l'), moustiller = faire envegeta
eau courante = aigacorrent "Aigacorrent non es rre ni pudent"(prov)
eau de vie de vin = tres-siis de vin "estraa de bn tres-siis de vin
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 115 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

per i conservar de mortons molasses"


eau ferrugineuse = aiga ferrada
eau limpide = aigueta
eau-sel (plat de poissons) = aigasau
eaux (pluriel) = aigassa "L'aigassa a fach d'escavaduras " (Langlade)
eaux d'orage = aigas flas "s'escola coma d'aigas flas"
berlu, merveiller = esterlucat, -ada "dautres agachs que los dels
ulhs esterlucats dau mond de mistris" (Max Roqueta)
blouir = escalugar, embabogir, esterlucar, embalausir, esbleugir
"vstre ulh embabogit flamba coma un brass" (Langlade)
blouissant = esbleugissent, trelusent, -ta; trelusissent, -ta; escalugant,
-anta "E tot en s'enauant sa cara s'encolora De rais esbleugissents que
res ne dessanflora Car gisclan dau fogau etrne e lumins" ; "La dralha
dau Cifr, la grand dralha lachada, ont regolina, a flc, d'escalugants
polsius"; "la bla sobeirana trelusissenta de clartat"
blouissement = cigal (Langlade)
boulement = embosenada (sf) "Se mstran emb de quieladas /
Estralhs, chaples, embosenadas, "
bouler par le bord = embroassar
bourgeonner = desborronar (signifie aussi parler en dpit du bon
sens)
bouriff, e = esfolissat, -ada peusses esfolissats = cheveux
bouriffs (Dezeuze)
bouriffer = esfolissar
bouriffer (s') = esfolir (s') (Langlade)
brancher = escavassar; (dmembrer) : abrascar, espalancar
"Escavassats, d'autres dau fuolham nus" (Langlade)
branlement = sambotiment, destrantalhament; (fracas, secousse) :
sabron "Un blt nauts coma una torre Tmba en polsejant ; que lo
morre Dau sabron n'es destrantalhat." (Langlade)
branler = branlar, dessabranlar, destrantalhar "Muralha umana que res
branla,"; "Un blt nauts coma una torre Tmba en polsejant ; que lo
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 116 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

morre Dau sabron n'es destrantalhat."


branler, pouvanter, faire trembler = estrementir "Los rres
gingolums de la bisa estrementissin" (G Therond)
brch = bercat
bruiter = brusir
bullition = bolhiment/boliment; mener bullition: perbolhir
(Langlade)
caille = escata "Las banas en avant, la coassa anelada Lo crp
espectacls d'escatas tot cobrt "
cailler = estelhar, rasclar; (cailler le poisson) : escatar lo pis
carlate = cremesin, -ina; escardenc, -enca (adj) Dej sul tieu pt
escardenc / lo do parlar montpelhierenc /coma un aucelon bresilhava
(A. Fors).
carquiller les yeux = regassar/arregassar los ulhs
carquills (yeux) = ulhs alandats coma dos portanls "Aver dulhs
alandats coma dos portanls." (Comparason populara clarmontesa)
(Langlade)
cart = reget "de regets, de clamors, [e] de cambadas" (Langlade)
cartel, -e = espalancat, -ada D'autres, enfin a mitat'spalancats,
carter = escartar; forviar
carter les jambes = escarcalhar, escambarlar
ecchymose = macadura, gnha
cervel = caluc (o: cap-luc)
chafaud = enart (Langlade)
chafaudage = estatja (sf); estaudl "E pui, sus l'estatja de carn
Escalan d'autres personatges "
chafauder = estatjar
chancrer = escavar "se i capita coma un trauc ques estat escavat au
cisl" (Langlade)
chancrure = sca; (norme) : escavadura "L'aigassa a fach
d'escavaduras " (Langlade)
changer des regards = s'entreregardar "Ne seguron tot enclausits/Un
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 117 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

bn brieu s'entreregardron"(Vivars)
changisme = escambisme, rescambisme
changiste = escambista, rescambista
chantillon = taston; (Alibert recommande: "escapolon")
chappatoire = sortidor
chapper = escapar; descapar "i descapt dins lo rambalh" = il leur
chappa au milieu du trouble
chapper en courant = acorsar (s') "Dins los carraus perduts que
dralhan las cometas S'acorsant de l'escur, per baisar lo sorelh "
charde = busca
chauder = escaudejar (Langlade)
chauff, -e = encalorat, -ada "l'aiga encalorada"
chance = escasena
chec = quinquinla; (fam) cagada; (fiasco) mau-avengut "aquela
operacion es una brava cagada"; "davant totes los chins quesperavan
en ncias, lo dgo escullt lo mau-avengut de sa mission". (Langlade)
chelonns = instena istena (d') [=d'estanta estana] "Quitant aiai
per sovenena Quauques estanhs d'instena istena Ont van trevar los
mostres palusencs" (Langlade)
cheveau = escanha, escavl "Sap los st sens, conois los fluides, maja
escanha qu'encencha, mu e fai d'aqueste mond un crps" (Langlade)
chevel, "extrme" = (en dsordre) escarabolhs, osa (adj.)
(=effrn): descabestrat, -ada; ("extrme") estreminat, -ada "de
paraulas escarabolhosas" ; "e, benlu,(la viratra) seri travirada,
Sans la rufga estreminada, Que d'en pus frt repren e la bands"
chine, dos = esquina, carrastl
cho = resson, ec
choppe = botigon (sm)
chouer (1), ne pas russir = mancar; maubastar "las jalosis an fach
maubastar nstra nacion" (Tortolon).
chouer (s') (2) = s' encalar, s'engravar
clabousser = esposcar
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 118 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

claboussure = regiscle, esposc fagut d'esposc en tombant dins lo


canal
clair = lamp, ulhau (pron.: "iyaw" ou "iyawsse"); esclaire
"Escampant sus los trucs, los darnirs lamps de fucs" ;"amai quand lo
tremont enguls [lo sorelh] dins sa maissa Sos lamps van lancejar
coma los d'un volcan " ; "emb sos trns e sos esclaires " ; "Coma un
fronfron d'esclaire / Un quicm respondr alin dau fons de l'aire " ;
"De ft, l'an vista, au lunh dau causse Lampar coma un vespral
ulhaue " (Langlade)
claircie du temps = lusida, lucada, esclairida (sf) . (Langlade)
claircir (s') = enlusir "E coma ditz aqu, vese enlusir l'espaci"
clairer = esclairar; clairejar, ajornar "Au fons dau vau que res ajorna"
; "E de l'escur croton que lo lunet ajorna, Sords, a blas fes, un lamp
d'entendement"; "Son lunh per ailaval primes coma de lums, Los
astres trelusents qu'esclairan nstra trra"(Langlade) (Langlade)
clat (de la lumire) = trelum (sm); esclar "l'esclar foscs d'una
luncha neblosa "
clat de bois, copeau, tison = estelha (sf) ; estelon "la chiminiira de la
cosina, onte quauques estelons getavan sa mingra clartat";damoct los
estelons jota las cendres " (G Therond) ; una estelha de bi
(Dezeuze) (Langlade)
clat de pierre ou d'autre chose, morceau imposant, trophe = esclapa
"i ! saguetz firs d'aqula esclapa "
clatant, e = trelusent, -ta (adj)
clater (s'), s'en donner cur joie = faire son me "Bta, se laimas,
poirs i faire ton me... " (Langlade)
clater (tempte, intemprie) = espetar "dau trebolum que vai lu
espetar" (Langlade)
clater dans toute sa splendeur = espetar en sa belria "La vida grcia
a tus espeta en sa belria "
clater de rire = s'espetar de rire
clater, crever = espetar (Langlade)
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 119 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

clater, retentir = esclafir "esclafs de bramadas sornas"; "Tot d'un cp,


de totes los caires, Esclafs de crits ensordaires";"Un lng bram de
suspresa esclafs per l'escamp".
clats de voix = espets de vtz "d'espets de vtz dins la sala dau caf"
clipse = eclipsi (Langlade)
cloper = matrassar Diriatz de plors dels paures matrassats.
clore = espelir; traucar l'uu (Langlade)
closion = espelida "i ! dels bus arts siatz l'espelida"
cluse d'un tang = marteliira (Langlade)
coeur, dcourag = desmaucorat, -ada (adj) "desmaucorada per lo
vle que se dreia, Entre ela e l'avenir, entre ela e lo passat. "
coeurement = defci
cole = escla
cole (matre d') = mstre (d'escla); regent
cole buissonnire (faire l') = blagar lescla
corce = rusca ; (paisse) calascassa (appliqu par Langlade l'corce
terrestre) "Trafiga entre los rcs l'enrma calascassa " (Langlade)
corcer = ruscar; desrucar (Dezeuze)
corch vif = tendre de cachadura los nrvis nos tibavan = nous
avions les nerfs vif.
corchure = rascanhadura
coul = passat, -ada "Laiga passada fai pas virar ges de molins."
(Prov)
coute = escotons "que va per escotons (aux coutes) Escota sas
dolors." (Prov)
couter = escotar
couter aux portes, tre aux aguts = tenir d'a ment
couvillon = escobau/escobal
ecran = quadre; ecran; tela (Langlade)
craser = escroquichar, escrachar, espotir "D'onas, de mans,
escroquichadas " (Langlade)
crter = desquilhar
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 120 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

crire = escriure
crire la craie. = criar
crouler (s') = s'engrunar; s'endavalar; se desgrunar; s'escroquichar
"son raive que s'engruna"; "tot au fin fons dels gorgs vai-ti
s'escroquichar? " ; "diriatz de monts que s'endavalan" (Langlade)
cu (blason) = escut (blason)
cuelle, couvert, plat = escudla "A la casa de Peironla, cadun i a son
escudla. "(prov)
cul, -e = engarronat, -ada "sas btas engarronadas"
cumant = grumejant, -a
cume = gruma
cume lgre = grumla
cumer = grumejar, sabonejar, barbarilhar "barbarilha coma un chin
enrabiat" (Langlade)
cumeux = grums; grumejant; ( Ste) escrums, -osa "lu, dins las
tinas grumejantas, la frucha, en bolhiguent, far lo vin novl
(dezeuze)
cureuil = esquirl
curie = estable (s.m.) "lo chival es pressat de tornar, sents l'estable";
"Quand lo chival ses enanat de lestable Es pas besonh de barrar la
prta." (Prov)
cuyre = escudiira
effacer = escrafar (occ norm: escafar)
effar = esglariat, palaficat
effmin = efeminat, afemelit, joanfemna, femnasson
effervescence, agitation, pagaille = rebalads "Enc dels chins sustot,
iagut un rebalads dau trn."
effet = efich
effil (adj) = prim
effiler = aprimar
effilocher (s') = fiussejar (Dezeuze: Sovenirs denfana I) (Langlade)
effleurer = floretejar, rasejar; (frler) : fregar, florejar; (tangenter,
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 121 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

approcher de trs prs) : rasejar; "effleurer les mollets" = fretar lo


botelh "De la cadola, alin, que raseja las pradas, Ont trevan crocdils,
erbassirs p forcat"; "rasejava lo cl" (Langlade); "lo cat me ven
fretar lo botelh" (Langlade)
effluve = michor (pron. "mitchou") (la tebesa michor)
effondrement = engrunament "dins los engrunaments dels ostaus"
(Dezeuze)
effondrer = abissar "sus un su que s'abissa" (Langlade)
effort = esfr (soutenu) esperfr "lo principi que deu servir d'amira a
nstres esperfr"
effort (sans) = tirar (sens i) "a fach tot lo trabalh sens i tirar"
effrayant = pauruc "de bsces paurucs" (dezeuze)
effray = crents -osa (adj) (Langlade)
effrn, -e = desterminat, -ada "s'acapitan coma d'arets ferons,
desterminats"
effriter = estelhar "sa rason s'estelha" (Langlade)
effroi = esfrai, esglach "tal que l'ors de caforna au peu reversinat"
effront, -e = desvergonhat, -ada
effusion de joie = desbrd d'alegria
effusion exubrante d'affection = mamorassa
gal = egal, parir "d'aqu podtz gausir d'un cp d'ulh qu'a pas son
parir"
galiser = apariar
gar, affol = degarat, -ada
garer = escavartar
glantier = agalancir
glantine = agalancina
glise = glisa
goste = gostasolet
gorger = escorjar "Aitant fai aquel que ten, qu'aquel qu'escrja. "
(prov) (Langlade)
gosiller (s') = s'escanar; s'esquialassar "de siblaments de la serpnassa
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 122 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

qu'au suc dau mage s'esquialassa"


got = gasilhan (sm) ratasses de gazilhan = rats dgot (Dezeuze)
gratigner = escarraunhar
grener = desengrunar
Egypte = Egipte
eh bien alors ! = e ben alara; macarl; chabal!
jaculat = ejaculat, brandada, escauma
jaculateur = ejaculador, -tritz
jaculation = ejaculacion; gisclada
jaculer = ejacular
lan = vam (sm); butia; (enthousiasme, pousse, paroxysme; progrs)
: alan (sm), abriva (sf) ; (pulsion, imptuosit) frau (sf), afrau (sf);
d'un seul lan : "d'un vam" ; (je prends mon __ "prene vam"), plen de
butia = plein dardeur.; "vran ! d'aquela auada Se trai d'un vam au
fons dau vau " ; "(la mar) "qu'en d'alan furioses, bosiga la soliira"
;"A chaca ai ! fan tant d'alan, Que dins pauc, la rusta rocassa, Es
gandida just a la plaa"; "amodran son abriva; Sai que per forviar son
abriva..."; "d'un cp de tsta / Dorda una cadelada, arrsta / Cp sec
son frau, aquesta s'acabrant " (Langlade)
lancer (s') = fusar (prendre son essor) : largar "fusa coma un ulhau" ;
"Es la dralha que fai a travrs l'espandida, La fada encantarla en
largant dau Somalh "(Langlade)
largir = amplejar "l'embocadura s'es amplejada, es ara un estanhu"
lgance = gaubi; acapadura
lgant = fart, -ta; acapadet, -ta " Dindines ! la farta manida !
digut lo lobet." (G Therond)
lphant = elefant
lphant dans un magasin de porcelaine (tre comme un), craser des
mouches avec un bazooka, etc = aponchar de joncs amb una maa
lev = auat, -ada; autenc, a (adj)
lever, lever verticalement, dresser (une statue, etc) = enauar;
auborar; s'escambar (LX de Ricard); adrechar; (faire saillie) : bocejar
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 123 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

"Es gandida just a la plaa Ont van l'adrechar d'ara-estant";" Cau que
s'adrche sus son sti" ); "E tot en s'enauant sa cara s'encolora De rais
esbleugissents que res ne dessanflora Car gisclan dau fogau etrne e
lumins" "Ont bocejavan de costiiras "; (Langlade)
lever, nourrir = abarir
lite = tria
ellbore = marsoire
loign, e = alunhtat, -tada "se n'ant brear son tristum sus de mars
aluonhtadas"
loigner (s'), prendre le large = s'alargar "S'alarguron tot
renegant/Lun a ponent, l'autre a levant"
loigner, chasser = escavartar
loquent = (un peu ironique) lengut
luder une question = forviar una question
maill = mirgalhat (Langlade)
manation = envaporat (sm)
masculer = desmasclar
embalage = embals
emballer (un paquet) = plegar "vos plgue lo paquet?"
embarquer = embarcar
embarquer, enfermer dans un sac ou un rcipient = embiaar
embarras = rambalh
embarrassant = rambalhs
embarrass par un problme = embanastat, -ada
embarrass, emprunt = patet, empedegat "amai qu'es pas patet"
embarrasser dans les ronces = enronzar
embaum = redolent
embellir = alisar, embelinar (ARF); encapar ("ncats"), apolidir
embellir un rcit, pratiquer l'hyperbole = donar bla "t, veja, me la
donatz bla, sufs de metre una candla"(A Guiraud)
emberlificot = revolumat, entortivilhat "revolumat coma un cantl de
fiu.." (Comparason populara clarmontesa)
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 124 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

emblme, signe distinctif = ordonana "coss conisser un rei de


Frana se prta pas son ordonana, la flor d'als" (A Guiraud)
embonpoint = bodena (Langlade)
embouchure de cours d'eau = grau (sm) ("lo grau s'es amplejat, es ara
un estanhu")
embouteillage = acomolfi
embraser = abrasar "Quand los aubres dau bsc an la tsta enflambada
Coma se l'incendilha abrasava los pugs ! "
embrassade, treinte, " clin" = braada (sf) " Un grs poton, mon
pap Una braada, ma maireta." (Langlade)
embrassement = braa (sf) "la braa de la mrt"
embrasser = abraar
embrasser joue contre joue = agautar
embrocher = enastar, enlastar
embrouille = embolh; (problme) : forbic "fica d'embolh pertot"
embrouill = escarabolhs, osa (adj.), embolhat (ex: de paraulas
escarabolhosas; un songe embolhat)
embrouiller, faire des manires, compliquer = cntes (faire de) "fagues
pas tant de cntes"; "ela, fai totjorn de cntes" (Langlade)
embrum = nebls " [las cometas] rabinan en passant, caps, neblosas
facietas, Cabeladura d'r, e fugent, beluguetas" (Langlade)
embrumer = neblejar "Quand tot d'un cp dels pugs, qu'alin ara
negrejan / Fusa una grand lusor que los ulhs ne'n neblejan "
embrun = blasin
embche = trapla
mch = bandat, -ada, empegat, -ada
merveill, berlu = esterlucat, -ada; extasiat, -ada; desvariat, -ada
"dautres agachs que los dels ulhs esterlucats dau mond de mistris"
(Max Roqueta) ; "La bla profetessa s'arrsta, extasiada e los ulhs
alucats targa amont, en amont" (Langlade) ; "Ms, prexemple! se
quauquun tombava de son naut, se iavin me estabosit e desvariat,
aqus ra ben lo vilh Constant." (G Therond)
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 125 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

merveiller = meravilhar (v. tr. et r.) "Tot en nos pausent, se sabm


espiar, lo castl se debanar dun cp a nstres ulhs meravilhats e
ne'n traparem aisidament lo plan." (E Teissier)
meute = trebolum
Emirats Arabes Unis = Emirats Arabs Units
emmailloter = malholar
emmler = mesclar
emmerdeur, fcheux, importun = caga-laguis
emmitoufl, envelopp de toile. = emborronat, -ada; (comp. Fam.) :
vestit coma un podaire
emmitoufler = plegar "plegat dins son mantl"
moi, alarme = escaufstre
monder (arbre) = recurar, rebrondar, magencar, escabassar /
escavassar "E dau brancum que n'escabassa, E de l'aubram qu'arranca,
estraa, Entendes pas los espets, lo aganh" ; "Escavassats, d'autres
dau fuolham nus" (Langlade) (Langlade)
mondeur = escabassaire
motif = inquiets
motter = atricar
moustill, -e = afolatrit, -ida; afrescadet, -eta "E zo ! afolatrits, totes
la seguiguron. " (G Therond)
moustiller = afiscalhar, esperdigalhar; (exciter, faire venir l'eau la
bouche): faire envegeta "aquel perfum l'esperdigalhava"
mouvant, pathtique = pertocant
mouvoir = pertocar; crmure "siai pertocat / crmogut per que
vos arriba" (Langlade)
mouvoir (s') = se'n sentir regardas / Passar los ans sans te'n sentir
empanacher = emplumachar "son chival emplumachat d'incarnat"
empaqueter = amanelar, plegar
empaqueter, entourer d'un cordon, d'un ruban = cordilhar
empchement, gne = entravads
empcher = empachar; levar de "n'i a pro que me conisson e que le
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 126 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

levarn de mentir" (Azem)


emptrer = empachocar; (dcontenancer): enrambalhar; (mettre dans
l'embarras): engusir "Estre enrambalhat coma un rat ambe tres nogas."
(Comparason populara clarmontesa); "veses ben que seri una grssa
conscincia se te laissave engusir (en esposant ma filha)!" (G Therond)
(Langlade)
emplacement = sti "Cau que [la pira levada] s'adrche sus son sti"
empltre = emplastre, pegoms "Aquel ase es ben malaut, a desss un
bl emplastre. "(prov)
empltrer, empoisser (pr.); enivrer (fig.) = empegar
emplir = clafir "just en daquel rdol sauboran las torres clafidas
dardidesa, maugrat son aronacion, dau castl dau mma nom" (E
Teissier)
employer, utiliser, dpenser = enmerar (Langlade)
empoignant vigoureusement = a bla braada "i crron, a bla
braada, l'emprtan, en ceremoni"
emportement passager = cauda (sf)
emporter = rebilhar
empot, maladroit = emperit/emprit, -ida; bogre d'emprit "finirs de
parlar sol, bogre d'emprit?"
empress, -e, emoustill = afrescadet, -eta "E zo ! afrescadets, totes la
seguiguron. " (G Therond) (Langlade)
empressement, zle, ardeur = prissa, fresa, fressa "Gramecs ! ben
vesiats, de vstra aimabla prissa"
emprunt = empetegat
emprunter = manlevar
mu, -e = crmogut, -uda
en (adverbe pronominal) = ne (pfs prononc "ne'n")
en arrire! = arrir (Langlade)
en bas = aval; d'aval "pas res d'amont, d'aval, de tras. " (Langlade)
en biais = de caire "d'un cp d'ulh trach de caire"
en cachette = de rescondons
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 127 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

en effet = d'efich
en faire accroire = assimbelar
en haut = amont
en pices (mettre en) = metre en dtz-e-uch
en roulant = de rotle
en ruines = arronat, -ada "Nos atrobarem dins una oreta sus un carrau
que sesperlnga au p dau truc onte sauboran las torres aronadas. (E
Teissier) (Langlade)
en se tournant vers en arrire = cap-reire
en train de = a fiu de, en vam de "soi a fiu", je suis en train; "i, es en
vam de dire, d'anhls antau sen tua pas trtze a la dotzena. " (G
Therond)
en veux tu en voil = ne vls, aqu n'as; ne'n vls veja-n'aqu, a para la
saca
encadrement, cadre = encastre (sm)
encan = inquant
en-cas, collation frugale = estanilha (sf)
encens = encs "Segon las gents, los encs." (Prov)
encensoir = encensir (Langlade)
encercler,entourer = envoutar (prononcer n-bw-t) "tsta qu'una
criniira envuta ";"(l'ombra) que de la valonada Escalabra los pugs,
los envuta e cobrs"
enchaner = encadenar
enchant = enfadat, -ada
enchantement = enfadada (sf); "par enchantement" : per mascari
enchanter = embelinar
enchsser = encastrar
enchre au rabais = mensdicha
enchevtrement (pr.); embarras (fig.), mle = embolh
enclos = enclaus
enclos autour d'une ferme = masada
enclos, parc a bestiaux = claus, pargada "Lo tropelet testard fugiri la
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 128 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

pargada e dins l'immens apais s'avaliri benlu "(Langlade)


encoche = sca (Langlade)
encombr = empachocat "adonc dau pas, Tot empachocat de rabstia
Se vei un quicmet que brilha"
encore = mai, encara, tornar
encornet (Loligo parva) = glauju, tautenon
encourager = acoratjar
encre = encra (gall.); tencha
encre de seiche = negre de spia
enculer les mouches = ferrar las cigalas, ferrar las moninas "Anar
ferrar de moninas." (Expr. Pop Clermont l'Hlt)
endimanch = endimenjat "endimenjats coma dametlirs florits,
nstres delegats enreguron lo camin dau Cil." (G Therond)
endive = endvia "stre frisat coma una endvia"
endoctriner = encatechimar
endolori, souffrant = dolent, -ta; adolentit -ida (adj); demogut, -uda
"carrejar lo du de son cr dolent" ; "Donar sola als paures
demoguts" (Langlade)
endormi = dormilhs
endroit, lieu = endrech, rdol, luc, canton, caire "Au rdo' onte los
dlmens sarran, Los mrts de fe de galhardi."(Langlade)
enduire d'une couche paisse, tartiner = embetumar "sembetumron
de perfums " (G Therond)
nergie vitale = presor (sf) "una presor requista que lo manten
galhard" (Langlade)
nergie, courage, = vam "Aqu badalha una caforna Que d' i intrar res
n'a pas lo vam"
nergie, pousse, lan = butia plen de butia = plein dardeur.
nergique (adj) = verturis, -osa; valents, -sa; energic, -ica
enfant = manit; enfant; nene; (petit): manidet, enfanton "Los enfants
an tant de freg coma de sen.
enfant de chur = clerjonet "arrsta-te de jogar los clerjonets, te
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 129 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

conoissm"
enfant gros et rjoui = bofarl
enfantillage = enfantolitge
enfer = infrn/enfrn
enferm comme dans une grotte ou un caveau = encafornat, -ada
lm es encafornat coma de pinhons dins una pinha.
enferm, recouvert. = acatat, -ada
enfermer l'troit = estrechir "la tentacion de nos estrechir entre las
parets d'una capeleta"
enfivr = febrs "amaisar la set de sa boca febrosa" (Dezeuze)
enfiler = engulhar (Langlade)
enfin, pour ainsi dire = coma quicm "Coma quicm sans tirar lnga,
Sus los trols enfin s'alnga"
enflamm = alucat, -ada "La bla profetessa s'arrsta, extasiada e los
ulhs alucats targa amont, en amont"
enflammer = embrandar, enflambairar; (fig.) afiscar
enfler = uflar, se bodenflar; se coflar, se bofigar "i espeligut sus lo nas
una espcia de botonet, dabrd ni tus ni vos, ms que pui suflt,
suflt sans ime " (Therond)
enflure = bodenflitge (sm), bocrla (sf)
enfonc = burgat, -ada (adj)
enfoncer (s') = enfurgar (s') "l'enfanton s'enfurgut dins lo liechet que
la bna i avi caufat" (Langlade)
enfoncer en tournoyant (s') = envisar (s') (Langlade)
enfoncer un manche ou une barre mine = margar "Margan de fustas
dins la vena"
enfourner = enfornar "A l'enfornar se pren lo pan cornut"(prov)
enfuir (s') = s'enfugir; s'entraular; (en courant) s'encorrir
"vos'ncorrisstz coma de lbres" (E Vivars) (Langlade)
engager (s') dans une voie = engulhar (v tr)
engelure ; (fig.) cuite. = sidola
engendrer = congrear
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 130 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

engloutir dans l'abme = abasimar


engloutir en mangeant avidement = entripar "entripan lo matin dos
platats de sopassa"
englu = envescat (pron. "enviscat")
engluer = envescar
engorger = engargavachar (Langlade)
engouffrer (s') = engorgar (s') "En s'envisant, tot se i engrga "
engourdir = engrepesir "engrepesit de freg"
engourdissement = grep "avi pas grep las pautas" (Eugni Vians)
engraisser = faire las carns
engrenage = engranatge
engueulo, rprimande = refresquri (sm) "s'entristesir per de
refresquris"; "reaupre un refresquri de quauqu'un"
enivrer = s' enchichorlar; s'empetolar, s'embriagar; s'encigalar;
s'empiponar; s'enchusclar, enjulhar
enivrer les poissons avec la coque du Levant = encocar
enjamber, monter cheval = escambarlar (Langlade)
enjamber, passer par dessus, franchir = encambar "Per respndre au
sinhau encamba emb ardidessa dos grands flumes "
enjler = enfadesir
enjler, enivrer avec de l'ivraie = enjulhar
enjou = vesiat, -ada; esperdigalhat, -ada; escarrabilhat, -ada
enlacer = enliassar (la nvia a son bra enliassat) (ARF)
enlaidir = enlordir
enlever le maillot = desemmalhotar "au cap d'Agde las femnas son
desemmalhotadas"
enlever, ter = levar, tirar
enliser (s'), s'enfoncer dans la boue = s'enclancar
ennui, dgot, lassitude = defci, brda; di "Pauc manjar prta
desfci."
ennui, difficult = maganha (sf) quanta maganha = quel ennui, quel
ptrin.
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 131 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

ennui, problme, quelque chose qui ne va pas = quicm de mai o de


mens " es pas possible, digut, i a quicm de mai o de mens" (G
Therond) (Langlade)
ennuis (sans trop d') = sens tirar lnga "Coma quicm sans tirar lnga,
Sus los trols enfin s'alnga"
ennuyer = enuejar "Aprs tres jorns l'm s'enuja de femnas, d'stes e
de pljas. "(prov)
ennuyer (s') jusqu'au dsespoir = trasanar; (expr. fam.) : s'amusar coma
un crostet tras una mala.
ennuyer avec ses propos = delanhar "patirii pas a vos nescutlar de
banastadas savii pas paur de vos delanhar" (E Teissier)
ennuyer, nerver = laiar, fotre en caire
ennuyer, tourmenter = entantinar
ennuyeux = laiant, laguiant
ennuyeux, maniaque = tisss
nonciation = enonciada, enonciacion (Langlade)
normment, sans nombre = que non sai "E ne'n ven, ne'n ven que non
sai"
enqute = requerena (F. d'Olivet)
enrichir = enriquesir "enriquess lesperit dels mes" (Max Roqueta)
(Langlade)
enrou, rauque = rauquejaire, -ra "de crits rauquejaires"
enrouement = rauquitge
enrubann = enribanat (Langlade)
ensanglant = ensagnosit, -ida "Subre la grava ensagnosida, Los crs
peluts fan la dormida Ben a la raja dau sorelh"
ensanglanter = ensagnosir "Lemportron a lespitau, estavanit e la
tsta tota ensagnosida" (G Therond)
enseigne d'auberge = lotgiira
ensemble (adj) = de coteria (cotria/codrilha) "sos ulhs avin pas
jamai poscut anar de coteria, dabrd que lun agachava Pars quand
lautre voli veire Roma"
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 132 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

ensemble (Adv) = au cp; abarreja (adv) "Son agandits au cp prche


de la piucla "; "sua, abarreja en un solet ordu Los nvols
qu'embruman los aires " (Langlade)
enseveli = ensebelit, -ida (adj) [pron: ensepelit] "los jorns primirs que
sespandiguron sus de sgles ensepelits" (Max Roqueta)
ensoleill (lieu) = canhard, sorelhir
ensorcel = emmascat, enclausit, embelinat
ensorceler = emmascar, enclausir, embelinar
ensuite = pui (Langlade)
entaille (sf) = talh (sm); sca (sf) "De talhs subre totas las faas,
Diriatz de man d'me traats. "
entamer = entamenar
entass, -e = bassacat, -ada
entasser = amolonar, empilonar, aclapar
entasser comme des sacs = ensacar (Despuech) (Langlade)
entasser, amonceler = empilonar "las auas que la mar a'mpilonat
(Langlade)
entasss ple mle (les nuages) = emborronats
entendre = ausir, entendre "auss pas que que vl"; "entendem nos e
farem plure"
entendre (s'. trs peu) = se i entendre coma un prc per escriure
"faire la cosina lo vspre entre arribar, sustot quand i entendtz coma
un prc per escriure, es pas causa ben aisida" (Therond)
entendre parler (ne pas vouloir en) = pas voler que sigue lo dich
"vlon pas que sigue lo dich"
enterrer = enterrar (Langlade)
enthousiasme = estrambrd (pousse, paroxysme; progrs, lan) alan
"Un ven d'en pas d'aut: un bu grelh de joinessa Blondin coma
l'espiga e brausent d'estrambrd. " ; "(la mar) "qu'en d'alan furioses,
bosiga la soliira" ;"A chaca ai ! fan tant d'alan, Que dins pauc, la
rusta rocassa, Es gandida just a la plaa" (Langlade)
enticher = s' endecar de, s'enfarinar de, se cofar de; (s'amouracher)
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 133 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

s'engaugilhar
entirement = cap e tot; ( Ste) a bl estrs
entonner un chant, chanter = encanar encanar una canon = entonner
une chanson. Se dit aussi d'un hymne,d'un refrain, d'un slogan;
"encanron la Coupo Santo"; "an encanat sus milanta tons sa legenda"
(Azem)
entonnoir = embut
entonnoir crev = embut englotit "rasonas coma un embut englotit"
entortill, -e = entortivilhat, anelat, -ada; revolumat "Las banas en
avant, la coassa anelada Lo crp espectacls d'escatas tot cobrt "
(Langlade); "stre revolumat coma un cantl de fiu.." (Comparason
populara clarmontesa)
entortiller, enrouler en dsordre = entortivilhar "sents s'entortivilhar
dins sas venas los fregs colbres de la mrt" (Azma)
entour = entorn
entourer = rodar; envoutar ("nbowt"), cenchar, encenchar "rodant
una urna antica" (Lydia X de R); "lo cloquir cenchat de girondlas";
"una revolumada de prlas de diamant l'envuta e lo segus" ; ;"tsta
qu'una criniira envuta ";"(l'ombra) que de la valonada Escalabra los
pugs, los envuta e cobrs" ; "Sap los st sens, conois los fluides,
maja escanha qu'encencha, mu e fai d'aqueste mond un crps"
(Langlade)
entourer de plusieurs tours = entortilhar "l'entortilharem d'una
crda"="nous l'entourerons d'un cable" (Dezeuze)
entourer d'un cordon, d'un ruban = cordilhar (Langlade)
entrailles, viscres = ventralha, meginas (f pl); bolnada (sf); bolzada
(sf) "s'entrauca fins a la bolnada (dau srre)"=il descend jusqu'aux
entrailles de la montagne ; Au morre la sangarinada Forfolhan fins a la
bolzada.
entrain, vaillance = enavans
entraner, trainer derrire soi, entrainer dans son mouvement =
enrebalar (var.: enrabalar, enravalar) "l'aiga l'enrabalt au Rse"
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 134 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

(Langlade)
entraver = entravar, entramblar ; entrepachar "Un pauc pus lunh dins
la planassa, Lo flume entrepachat s'espaa"
entraves (f.pl) = enfrris (m.pl.)
entre = entre
entre jambes, prine = forcadura, entrecuissas (Langlade)
entre les (+ plur) = entre lo (+ sing) "entre lo feuse-aubre "= entre les
fougres arborescentes
entrebaill, -e = badir, -iira (Langlade)
entrecouper = entretalhar, enterrompre ; entrecopar "Chut ! vai parlar.
De fes d'una vtz afectada / rusta, s'entrecopant e bracejant los mts "
entre = intrada
entrefaites = entremijas "dins aquelas entremijas vengut la fsta de
Sant Martin" (Langlade)
entrefaites (sur ces) = dins aquela entremija ; entrament/entrement
"Dins aquela entremija un bateire estrangir /desbarca emb son
armada e coma un lop s'acorsa"
entremetteur, agence de rencontres = acoblaire
entremetteuse = mandrona
entreprendre = entanchar, perprene
entreprise, tche accomplir = joncha "Aquela joncha, l'entancht
emb l'ajuda dau grand felibre lauragus Aguste Fors
entrer, rentrer = intrar, dintrar
entresol = mig solir (Langlade)
entrevoir, percevoir, ressentir = desvistar "A la lnga m desvista dins
la sornuda quicm coma una ondada e mostrosa e pesuda que borja
dins lo void, e'mb son esquich trasmuda las sasons e congra auratges,
trombas, fregs"
entrevue = vista, entrevista
entropie, chaos = escarabolhada
enveloppe = envolopa
envenimer = enverinar, endignar (pron. "endinn")
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 135 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

envers ( l') = a rebors aquel fai tot a rebors


envers et contre tout = mrt e fl
envie = enveja, lega, (dmangeaison) petelega "Sai que te dna lega
?"; "me sentisse una petelega terribla de repondre" 'Azem)
(Langlade)
envie (faire) = faire petelega, faire lengueta ; faire lega ; Remarquer la
construction: "de son sicap la batsta fai lega " (= il aime tant la
bataille)
envie de se marier = maridanha
envie irrsistible = petelega aver petelega = avoir grande envie.
(Langlade)
envie, dmangeaison, libido = prus "Veja lo coma ai davala, Emb lo
prutz d'una cavala"
envieux = envejs, osa
environ, peu prs = perquinaqu
environner = revironar (Langlade)
envisager de, projeter = tablar "sus l'auta montanha tabla de ne i
ajnhe'una autra e benlu mai "
envoyer = mandar
envoyer sur les roses, envoyer promener = mandar far sucre "es per lo
lucre que me mandan antau far sucre" (Favre)
pais = esps
pais, pesant, lourd = mastc
pamprer = despampar
pandoir = espandidor (sm)
pandre = espandir
panoui = esperdigalhat, -ada "la calandreta es una escla que ne
sortisson de pichts esperdigalhats"
pargner (conomiser) = estauviar
parpill = dessapartit; (chaotique) escarabolhs, -osa
parpillement, entropie, chaos = escarabolhada (s.f.) (Langlade)
parpiller = escampilhar "Un escachon armat de paus S'escampilhan a
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 136 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

la sornuda " (Langlade)


parpiller de l'eau = esposcar "A un revrs maienc qu'esposca dins los
camps"
paule = espatla (pron. "espalla") (Langlade)
paules (avec les) = d'espatla "Jot lo blt corron s'arc-botar Quau dau
suc, d'esquina, d'espatla Quau d'asseton" (Langlade)
paules (grimper sur les ) = sautar sus las esquinas "D'autres sus sas
esquinas sautan"
paules larges (aux) = espatlut, -uda "stre espatlut coma un prtafais." (Expr. Pop Clermont l'Hlt)
perdu = tresperdut
peron = esperon
peronner = esperonar, fissar
pervier. = moisset
pi = espic, espiga
picier = especir
picurien = gala-bn-temps
piderme = peleta (sf); epidrma (sm)
pier = espinchar, espiar
pilepsie = mau de la trra
pilogue, conclusion = finissena (sf); finicion (sf) "La finicion es que
Babu la mai volgut, que se son maridats e que sabe pas s'aurn fra
denfants. (G Therond)"
pineux, scabreux = espinhs
pingle = espitla "crca una espitla dins la mar"; "filhas e espitlas son
de quau las trba"
pingle dans une botte de foin (chercher) = "Cercar quicm coma una
espitla menuda. " (Comparason populara clarmontesa)
pingler; jaillir avec force comme le sang d'une artre blesse =
espitlar "dau Felibritge, despart d'un rag abonds de posia nva,
espitla un ime de noblessa terradorenca e de libertat civica" (Azem)
pingles (tir quatre) = tirat coma a l'espingueta
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 137 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

pisode = episdi
pointer = escabassar
ponge = esponga
ponger = espongar
poque = pontannada, epca
pouiller = despesolhar
pousseter , secouer = espolsar (pron. "espossar") (s')
pouvant = espaurugat
pouvanter = espaventar, colonhar, enchaurir; (faire trembler)
estrementir ; espaordir (pron. "espavourd") "Los rres gingolums de
la bisa estrementissin" (G Therond)
pris, -se (adj) = apetugat, -ada
prouvette = proveta (Langlade)
puis, -e = aganit, escanat; laiat, -ada "enfin, a la lnga, laiada de
tant d'esfr"
puiser, vider de toute son nergie = desmesolar
puisette = salabre "te tne coma un pis dins lo salabre"
quarrir, tailler angles droits. = escairar
quarrisseur = lvacarn
Equateur = Eqator
quilibre = comps
quilibre (trouver son) = aplombar (v.r.) "Diriatz au premir cp que
tmba Mai pauc-a-pauc mla et s'aplomba"
quip en matriel = acabalat, -ada (Langlade)
quipe, groupe, foule, troupe = cla "A bandit la cla e camina"
(Langlada) traduit par : "il a quitt la foule"
quiper = arnescar
quitable = drechurir
quivoque, sulfureux = safrans, bistrt
raille (voix) = vtz de vilha cadaula
raillure = trevelida
rection = ereccion, aregdiment, coalva, enregdiment, verguejar,
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 138 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

quilhar, auboradura
reinter, rompre les muscles = desmusclassar aquel fotbalaire s'es
desmusclassat ir, jogar pas a de vspre
rsyple = auripla
ergot = buc, buca
ergoter = cabelhejar ("kabilitj")
riger, lever (une statue, etc) = quilhar, adrechar "Es gandida just a
la plaa Ont van l'adrechar d'ara-estant";" Cau que s'adrche sus son
sti"
errant (adj) = vagant, trevaire "un do perfum trevaire"
errant, apatride = vagamond "paure rat vagamond" (Ch Gros)
erreur de calcul = bescmpte "i a bescmpte": il y a erreur
rythme = escaudadura (sf); eritma
Erythre = Eritra
escabeau = montador
escalader = escaladar
escalier = escaliira
escamoter = faire passar per malhas
escarboucle = escarboncle "los escarboncles de sos ulhs" (Max
Roqueta)
escargot = cagaraula (s.f.) "avanas coma una cagaraula"
escarmouche = batalheta
escarp = talussat; escalabrs; escalaire dralhu escalabrs = sentier
escarp; "Sos enemics podin pas i venir que dau miegjorn de lng
dun devs escalaire" (E Teissier)
escarpement, pente abrupte = rotlada, rutlada
escogriffe = cigau "un grand cigau franqus lo portau" (Langlade)
escorte, accompagnement = comitiva
escroc de bas tage = estafir "manca pas de pichons estafirs que son
estats a l'escla dels malassrts"
escroquerie = bauseta
espace, tendue = espaada (sf); relarg (sm)
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 139 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

espadrille. = espardelha (sf)


Espagne = Espanha
espalier = espalhiira (sf)
espce = mena
esprance = esperana, fisana
espigle = aissable
esprit = esperit "Aver lesperit ponchut coma lo cuol dun tinl
(baquet)." (Comparason populara clarmontesa)
esprit (perdre l') = prdre l'ime; (fam.) prdre l'escrime
esprit, ide, jugement. = eime (pron. "ime"; cf. oc norm; "ime");
engenh ; "sap pas pus de qu fai, sembla qu'agusse perdut l'ime"
esquimau = esquimau, inoit
essai = ensag
essaim = eissam (pron. issam)
essaimer = eissamejar (pron. "issamedj")
essarter = bosigar
essayer = ensajar
essieu = aissl
essor, lan = frau/afrau, vam
essouffl = afalenat, -ada
essuie-mains = eissugamans (sm) (Langlade)
est, orient = st, levant "lo fluvi arasat per la sabla, drs lo levant s'es
cavat tres corrents"
estomac = papach, estomac
estomac du ruminant = rebola "es ml coma una rebola"
estomac vide = estomac tu "Lo paure Milta se sentissi l'estomac
tu" (G Therond)
estomper = embeure, esfumar
Estonie = Estnia
et (conj.) = e (Langlade)
et alors = end' aqu (=emb aqu / norm: amb aqu) "Se clena, emb
aqu fai salut, jia e sola /als quatre primadirs de nstra raa
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 140 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

astrada"
et coetera = qu sabe ieu; e sabe ieu; e qu sabe ieu "sant Marc ai i a
son lion, sant Jan son anhelon, Antni son porcl e de qu trn sabe
ieu !... Mon chin vau tot aquel bestiau." (G Therond)
et mme = amai "Dins lo mes de mai, fai coma te plai, amai encara ren
non sai. " (Prov)
et plus = e passa "cent ans e passa"
table, curie = estable
tablir (s') = s'acasar, plantar p-bordon
tage = estana (sf), solir; ( Ste) estncia "es montat a l'estncia"
(Langlade)
tag, -e = d'estana
tai = apial
tain = estam (Langlade)
tais, tanon = ponchet "An ! zo ! de braces ! de ponchets, Daut !
daut ! e cadun se despra"; "Zo ! de calas, ponchets, pilons"
tal = taulir "lo taulir de la merchanda de manolhs" (Langlade)
taler = alandar; espalancar (faire montre) : mirondelejar
taler (s') = s'escarcalhar (Langlade)
tanon, tais = ponchet "An ! zo ! de braces ! de ponchets, Daut !
daut ! e cadun se despra"; "Zo ! de calas, ponchets, pilons"
tang = estanh (pron. "estanc")
tant donn que = estent convengut que "Sant Pire poiri pas faire
son refastinhs, sustot estent convengut qum emplegari pas mai
que d'encens" (G Therond)
Etats-Unis d'Amrique = Estats Units d'America
tau = estc (Langlade)
tayer = sostrar "Sostra - e pas d'esprs-esprs !"
t = estiu (Langlade)
teignoir = mecheiron "lo lum escrachar totes los mecheirons"(= la
lumire aura raison de tous les teignoirs) (Langlade)
teindre = damoar, escantir, atudar "l'autra mitat plan plan maina e
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 141 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

pui se damora jota l'esquich frejs e lo bof de la mrt. "


tendoir pour faire scher = secador
tendre = espandir
tendre (s') d'une manire provocante en cartant les jambes =
estrampalar (s')
tendre le linge = espandir "la bugadiira es estada espandir"
tendre par terre (s') = aludar (s')
tendre ses bras = alandar sos braces
tendre sur le carreau = quitar freg "Se son gendre lempachsse pas,
la quitava freja." (G Therond)
tendre, dployer = (dployer) alargar; (rpandre) espandir "emb aqu
pui als quatre vents dau cl alarga la man dstra"
tendu terre = espatat (Langlade)
tendue = espaada (sf) ; (sauvage) trescamp "car lu de l'espaada
blosa sords quatre malhus per respndre a l'apl" (Langlade)
tendue de garrigues = graussiira "Un crit de jia espectacls, Fai
tressautar bsc et graussiira "
tendue de la valle = crs tot lo crs dau pas (Langlade)
tendue de terrain = escamp "Un lng bram de suspresa esclafs per
l'escamp."
tendue enneige = nevana
tendue, capacit = amplum "(la tempsta) desmarra tot son amplum"
ternuer = estornudar
teule = rastolh
Ethiopie = Etiopia (Langlade)
tincelant = embelugat, -ada; beluguet "beluguet e creissent la mitat de
sa corsa ";" [las cometas] rabinan en passant, caps, neblosas facietas,
Cabeladura d'r, e fugent, beluguetas" (Langlade)
tincelant et perant (il), adj. Dcrivant l'"clat du regard" =
lancejaire, -a "sos ulhs lancejaires" (Langlade)
tincelant, blouissant = trelusent, -ta "Sus los nvols clarins, rebutant
dins la baissa / De trelusents dardais retrasent a'na raissa"
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 142 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

tinceler = beluguejar " Beluguejar coma lestla au cl."


(Comparason populara clarmontesa)
tinceler de reflets = pampalhejar ("la mar pampalhejarla") [LX de
Ricard] (Langlade)
tincelle = beluga, belugueta L'esprit subtir, l'esprit dels reires,
beluguetas Non vesentas a l'ulh, tant que son menudetas Parpalhejan
dins l'aire e l'immensa claror. (Langlade)
tincelles = belugat (sm) "Tras el lo belugat la polsa congreada Per lo
flagelament e la desagregada Se mu, rondla a boldre, au drech o dau
gals. "
tiquette = signet (F. d'Olivet)
toffe = estfa
toile = estla (Langlade)
toile minuscule = estelonl "Dins aquel void immens () onte sans
cmpte m vei fusar d'estelonls"
toil, e (adj) = astrant "lo ciel astrant" (ARF)
toiler = estelar; estelejar
toiles filantes = estelatges tombants (ARF)
tonnant, gnant, troublant = desaubirant, -ta
tonn, surpris = ravit, -ida
tonner = estonar "m'estone pas jamai de res" (A. Guiraud); "de qu'es
aqu que t'estona?"
touffe-chrtien = cofla-bogre, escana-pit
touffer (s') = s'escanar
touffoir = estofador "l'estofador centralizaire"
toupe = esca
tourdi, assomm = estabordit, -ida (Langlade)
tourdissant = per estomacar "Tot gru, ruste e sauvatge e per
estomacar"
tourneau = estornl "los vesi satropar coma destornls" (Favre)
tranger = forastir, -ra; estranh "Li estranha e quadej, veni
saquejar, davana, tota compreneson" (Max Roqueta) (Langlade)
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 143 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

trangl, resserr, troit = escanat, -ada "la montanha auturosa, dur


retenal de son guf escanat"
trangler; gorger = escanar, estranglar
tre (subst.) = sser (subst.)
tre (v.) = sser, stre (Langlade)
tre un endroit = estar/istar "la diva creatura esta per ara enquicm
mai"
tre effront, insultant = aver un r "Coss? Auriatz pas un r, per
asard ?... " (G Therond)
tre fch, se piquer = se saupre mau; se'n saupre mau (Langlade)
tre repu = lassa (aver de tot a la) "Ara qu'an de tot a la lassa, (...) fan
la dormida"
tre, demeurer = estar (pron: ist)
treinte = abra
tripement = destripament "lo destripament de la trra civilizada que
siagut la gurra de 14" (Azem)
triper = escarnir "lAgla tedesca, mostrosament gratificada dun
parelh de tstas coma sun bec i bastava pas per escarnir tot a son
entorn"
triqu = estringat, (rabougri) : aganit "Malur e venjads mema tsta
aganida. " (traduit: mchant et rancunier, mme tte trique)
troit = estrech (Langlade)
troit, born = estequit, -ida "Ms aqueste, au fins fons de sa tuca
estequida, S'atrba un picht moc que lo mena a somjar." (traduit:
mais au fond de sa cervelle borne de gant se trouve un petit
lumignon qui l'amne penser) (Langlade)
troit, trangl, resserr = escanat, -ada "la montanha auturosa, dur
retenal de son guf escanat"
troitesse = estrechida
eunuque, castrat = coet, descoat
valuer = avalorar
vanoui, disparu = escabolhat, -ada
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 144 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

vanouir, perdre connaissance = estavanir (s') "Lemportron a


lespitau, estavanit e la tsta tota ensagnosida" (G Therond)
(Langlade)
vanouissement (sm) = estavanida (sf) "Quant de temps me tengut
aquela estavanida ?"= "combien de temps demeurai-je vanoui?"
veil subit = subreson (s.f.)
veiller = avivar
veiller en sursaut = destrassonar
vnement = escasena, eveniment
ventail = ventau, esventalh (Langlade)
ventr, -e = embodenat, -ada; desbolzat, -ada De colinas enbodenadas
ventrer = embolnar
vider, curer, vider = curar, escavar
vier = aiguir, ir (Langlade)
viter = forviar ; " forvivem las mdas"; garer de ct: "frvia ton
ase"; "De totes los caires fan giba, /Sai que per forviar son abriva"
viter, pargner = esparnhar
viter, parer = parar
voluer = virar (coss las causas van virar)
exacerbation = exacerbacion, creis (sm)
exagrer, embellir, pratiquer l'hyperbole = la donar bla, alandar "t,
veja, me la donatz bla, sufs de metre una candla"(A Guiraud)
examiner minutieusement = espepidejar
examiner, dtailler, regarder en dtail. = espepissar
exaucer = enausir
excaver = escavassar
excd, impatient, bout de patience = despacientat " Se me creses,
Tisana, ditz Niqueta despacientat, lanars qurre dun cp de p ;
autrament aquelas femnas nos farin venir cabras. E bolga-te." (G
Therond)
excder, enquiquiner, importuner = caire (ficar en) "M'as ficat en
caire"
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 145 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

excellent, -te = egrgi -gia (adj)


excentrique, farfelu, bizarrode, un peu fou = estrelucat, -ada
(Dezeuze: Sovenirs denfana I)
except = franc (adv.) "franc d'aqu, tot vai ben"
excs = excs, abonde
excit, agit, palpitant; courrouc = entrefolit, -ida "E zo ! entrefolits,
totes la seguiguron. " (G Therond); Pui, lo nervis Erau / De fes
fons, large, siau / De fes,entrefolit e teune.(Dezeuze)
exciter = escarrabilhar; aquissar ; petonejar; enverinar (Ste); (exciter
de la voix, hler un chien): aquissar; (exciter, moustiller, faire venir
l'eau la bouche) : faire envegeta vos aquissetz pas ! = ne vous
excitez pas !; "coma de chinasses qu'aquisson los lobatirs sus un lop
lvacarn" ; "Cauca que caucars l'ega s'escarrabilha ..sens que sigue
besonh dau ponchon, de la bilha " (Langlade)
excommunier = escumenjar
excrment de poisson = cacai de pis es freja coma un caeai de peis
(Dezeuze)
excursion, promenade, randonne = escorreguda, escorsa, escorrida
"Aqu, prenguem dalen sus un sti de pira pr avudre lo vam
dacabar nstra escorsa. " (E Teissier); "Aprs una lnga escorrida,
Sus los srres de Valhauqus Me mete a legir l'Atlantida" (Langlade)
excuse = desencusa
excuses, justifications = rasons "escotes pas sas rasons, te'n sortirs
pas"
exemple (par) = mia (per) "Per mia! as aqu una bna idia... Es
dich : a totara." (G Therond)
exercer le mtier de proxnte = mandronejar
exhaler = alenar, enairar (Langlade)
exhaler, suinter, prendre l'air = espirar "tot espira en el fra, e coratge
e ferum"
exhortation = monestana
exhorter = monestar
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 146 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

exorciser = escumenjar
expriment, habile = entendut
expertiser = averar
expier son forfait = tapar sa malafacha
expliquer = explicar, atestir
exploser = espetar "sentisse que mon sang s'espeta" (A Guiraud)
(Langlade)
explosion, bruit clatant, clat = espet "E dau brancum que
n'escabassa, E de l'aubram qu'arranca, estraa, Entendes pas los espets,
lo aganh"
expos au soleil, plein de soleil = sorelhant
expos, discours, causerie = parlament
exposer = atestir ---> "atestir sas idas"; "atestisson que volm copar
la Frana" (Tortolon)
exposition = mstra "una mstra de pintura"
expressif = imatjs
expression = exprimida
expulsion = bandiment, frabandiment "Lo ministre de l'Interior a
demandat lo frabandiment dels terroristas"
exquis = miracls
extnu = aganit
extnuer = arelenquir (Langlade)
exterminer = faire fin "Es desrabat, caat de contrada en contrada,
D'aqu que n'a fach fin, emb aqu sans molar. "
extravagance = escarlimpada, folastrada
extravagant = destimborlat, caluc (Langlade)
extrme = estrm; estreminat, -ada "e, benlu,(la viratra) seri
travirada, Sans la rufga estreminada, Que d'en pus frt repren e la
bands"
extrmement = que non sai (loc. adv.) "bn que non sai " extrmement
bon.
exulter = tresanar (= trasanar)
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 147 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

F
fable, fabliau = faula, fabila
Fabrgues = Fabregas
fabriquant et loueur de matriel de "mlhol" ou de golf = palamardir
fabriquer, bricoler, organiser = enzengar
fabriquer, faire, ficher, foutre = forrar (familier) "A ! a, ms, de qu
trn forra Tisana ?" (G Therond)
faade = faciada
face contre terre (tomber) = tombar de morre (Langlade)
facette, petite face = facieta " [las cometas] rabinan en passant, caps,
neblosas facietas, Cabeladura d'r, e fugent, beluguetas"
fch, vex, formalis = mausaupegut, -uda; maucorat, -ada
facher (se) = se'n saupre mau "mai dun se son mau sachuts" =
plusieurs se sont vexs; " vosn sachetz pas mau" = ne vous vexez pas
! (Dezeuze)
fcherie = bisqurla
fcheux, importun, emmerdeur. = caga-laguis
facile = facil, -ila; aisit ,- ida
facile (c'est trs) = caucanha!
facile blesser, susceptible. = tendre de cachadura (Dezeuze)
faon, manire = faion
faonner = arquetar (v tr), gaubejar (Langlade)
faonner = obrar "Per lo cristal e candeletas Que plan-plan a blas
pausetas, La trra bra de son sicap"
faonner, tourner, donner une apparence = embiaissar "son me ra un
polit omenet ben embiaissat"
facteur = factor
fagot = fagta (sf) "un flascs de vin de darrirs las fagtas" (Dezeuze)
faible d'esprit = necis (Langlade)
faiblir = entemenar (v.r.) "Ai ! ai ! las sostas s'entemnan "
faiblir, se calmer = mainar "profitant d'un moment que lo borls
mainava, se mett sus un butaron" (G Therond)
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 148 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

faillible = fautible
faillite = quincanla
faim = talent ; fam; expr. Fam. : "Aver las cagaraulas que lai banejan
(sous-entendu : dans lestomac)."
fainant = apigrit, ida: (adj), trabalhatz-vautres (sm), braces-nus (sm)
"Aqueste es un trabalhatz-vautres, un braces-nus" (Max Roqueta)
fainantise = canha (sf); fenhantitge
faire = faire; far
faire "la noce" = nocejar
faire du bruit = menar bruch
faire durer = alongar lo taps "Per pas mai alongar lo taps, saupretz
que Catarina atrobt Milta a son gost " (G Therond)
faire flotter cheveux, tissus, etc au vent = forfolhar "la labechada
forfolha peus e capelons"
faire fuir = colonhar
faire gloire (se) = faire porada
faire grand froid = tombar un gla
faire la cour, l'amour = fringar
faire la gueule = alongar dos pans de nas "faguron una intrada
espectaclosa e trionfanta, entrament que sant Pire alongava dos pan
de nas" (G Therond)
faire l'amour = calinhar; espolsar la farda, amorejar
faire le cri de la chouette. = chotar
faire le march = plaa (faire la)
faire mal = dure, faire mau
faire nuit = faire nuch , stre nuch
faire peur = colonhar
faire savoir = saupre dire
faire taire = riblar lo clavl
faire tourner la tte = revirar bossla
faire une bonne rencontre, venir au bout de qqch = capitar
faire venir = faire mandar "fagut mandar lo mtge" (Max Roqueta)
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 149 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

faire vibrer = dessabranlar "los aucelons amb son riu chiu chiu
dessabranlavan lo bsc" (Langlade)
faire, faonner, tourner, donner une apparence = embiaissar "son me
ra un polit omenet ben embiaissat" (Langlade)
faisceau, peloton = mochon "a bles paucs en un solet mochon"
fate = acrinal
falaise = rc, bau, rancareda
falciforme, en forme de croissant ou d'arc = arquetat
Falkland (les) = Isclas Malvinas
fallacieux = bausil, la
falot, lampe de bateau = lanterneta
famille = familha ; ostau, parentla; parentatge "chacun au parentatge
/de lunh volgut far lo partatge" (Vivars)
famine = malafam (sf)
fner (se) = passir (se)
fanfaron, homme qui fait le vaillant = alandaire, bragard, briscambilha,
Michu l'ardit
fanfaronner, exagrer en se vantant = alandar
fanfreluche = belria
fantaisie ( sa) = de son sicap "Per lo cristal e candeletas Que planplan a blas pausetas, La trra bra de son sicap" (Langlade)
fantaisie, caprice = fantasi, ratigs; (lubie) : panta fasin sas pantas
= ils en faisaient leur guise, selon leur fantaisie.
fantaisiste, original, fantasque, lunatique = ratiira, bechigs;
fantasieirs, -osa "stre fantasieirs coma una femna encenta.
fantme = trevant "un trevant que passa" (Max Roqueta)
faon = fenat
farandole = farandona
farce = craca; (bon tour) aissablitge
farceur = tripotin, galejaire "a l'r un pauc galejaire"
farcir = farcir, amesolhir
farcir; (fig) raconter des histoires = farcir "me farcisstz, o vese pro"(A
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 150 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

Guiraud)
fardeau = fais (sm), bastada (sf)
farfadet = drac, trapet
farfelu = bajc/bajco; fantasieirs, -osa; trs farfelu, absurde:
destimborlat, -ada
farfelu, bizarre, dtraqu = destimborlat (farfelu, bizarrode, un peu
fou, excentrique) : estrelucat, -ada; (farfelu, fantasque, lunatique):
fantasieirs "E corrs, fl, destimborlat "(Langlade);"stre fantasieirs
coma una femna encenta."(Dezeuze: Sovenirs denfana I)
farfouiller = boldoirar
farine = farina
farniente = brda (sf) aurs pas la brda = tu nauras pas la paix, la
tranquillit. De vilhs obrirs venin passar son quart dora de brdia
en trincant (Dezeuze)
farouche = ferotge, -tja; aurotge, -tja
fascinateur = fachinant
fascination = fissada "Tanca t'aqu ! minhta : es l'estela polra La que
de son regard fissna nstra trra ,,, ms la trra es pas sola a sentir sa
fissada "
fasciner = enclausir, empivelar, pivelar, fachinar; fasciner, ensorceler;
(fasciner, ensorceler de sa piqre?) fissonar ; "los ulhs ne'n son
enclausits"; "Tanca t'aqu ! minhta : es l'estela polra La que de son
regard fissna nstra trra ,,, ms la trra es pas sola a sentir sa fissada
" (Langlade)
faste, ostentation = ufana
fastueux, somptueux = ufans, -osa
fatigue continuelle, fatigue physique = trimal
fatigu, las = afatigat; laguiat "Afatigat coma paure me que cola sa
trempa"(prov)
fatigue, paresse = canha "a l'bra ! e zo ! sans molura, ni canha" (trad:
allons, au travail, sans repos, sans relche) (Langlade)
fatigu, us, extnu, rendu malade = aglijat
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 151 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

fatiguer = alassar "aquesta besonha m'alassa"


fatiguer (se) = fatigar (se), se laiar "ran laiats e se pausavan" (Azem)
fatras = basacle " raa de mon cr l'as fach lo grand miracle : as
subrat dau passat l'espectacls basacle " (Langlade)
faucille = volam
faufiler (se), se frayer un passage = trafegar "Sos rais los pus vius ,,,
van trafegar jusqu'a trra" (Langlade)
Faugres = Faugiiras
faute = mancament (sm)
faute (tre en) = malafacha (stre en)
faute de = fauta de
faute de mieux = a fauta de milhor "a fauta de milhor m'acontentarai
d'aqu"
fauve (s.m.) = fra (sf)
fauvette = boscarida
faux pas = escarlimpada, brucada
faux rapport = maneflari
faux savant = sabaud
faveur (octroyer une grande) = faire marmanda a "semblava encara
que i fagusson marmanda de lo noirir"
fecs, selles = bosada (sf)
fconder = engranar
fe = fada, fadarla, enrojada
frique = enfadat
fliciter = benastrugar "quand fastz quicm, vos benastrugan, mas, se
demandatz de sus, n'i a pas gaire"
fellation = fellacion, chuca-bri, pipa
fellatrice = piparla
femme = femna " Un ostau sans femnas es un desrt. " (Prov)
femme d'intrieur, maitresse de maison = ostaliira
femme facile, complaisante, peu farouche = femnac cuol-domtja
femme lgre et volage = corrila; pelligosta
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 152 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

femme libre = femna deglendada


femme libre dans ses manires et ses paroles = desgoliada
femme nglige et indcente = panocha
femme publique, prostitue citadine = vilandrira
femme qui atteint des records de dbauche = soirassa
femme qui prpare la viande; femme qui vit au mas = maseliira
femme sale, mal acoutre et en dsordre = fangueta
femme simple, nigaude. = ppia, pepieta; tnia
fendiller = fendilhar
fendre = asclar, fendre; (largement) fendasclar; (brcher): bercar
"regardant cada gran (de rasim) que s'ascla en perlejant un degot de
vin rse" (Dezeuze); "... una ascla grandassa que berca la rancareda
prche dau castl."
fentre = fenstra
fente = ascla, fenda; (fissure) fendilha
fente ou crevasse de rocher = ascla una ascla de rc (Dezeuze)
fenugrec (plt) = senegre
fer = frre
fer repasser = frre d'estirar
fer, trident de gardian = frri, ficheiron, fichoira (sf)
ferme = mas, bria
ferme (terre) = frme (sm) "avm gandit lo frme" (Langlade)
fermer = barrar
fermer la bouche, faire taire = barrar boca "per barrar boca als gents
que parlan trp" (Dezeuze)
fermer les yeux = cugar/clugar " los ulhs clugats sus la vision
darriira de l'orisont "; "en clugant los ulhs la revese" ; "coma, finfinala, Picht-me ra lo pus frt, lo manidet cugut las parpelegas"
fermier exploitant = paire, ramonet
fermier propritaire = pelt
froce = fr, -ra; fers, -osa; ferum (subst adjectiv) "Coma la fra
sauvatgina, Que la chorma, de sa jacina A drevelhat de subre-saut" ;
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 153 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

"Csta emb() lo goril, vivent la mma vida, ferum e carnassir coma


el per son manjar " (Langlade)
frocit (sf) = ferum (sm) "tot espira en el fra, e coratge e ferum"
(Langlade)
Ferrires-les-Verreries = Ferriiras-las-Veiriiras
ferrugineuse (eau) = aiga ferrada
fervent = afiscat
fesse, hanche = anca (sf) sasseta res que sus una anca (Max
Roqueta); "aquela drlla a de polidas ancas".
fesse = ancada "l'ancada es un sevici condemnat per los tribunaus"
fesses = bufas; ancas; prnas; anquetas; gautas bassas, gautas dau cuol
festif, -ive = festejaire, -ra; festadir, -iira "lime festejaire e
recampaire de las nstras collectivitats" (Max Roqueta)
ftard, joyeusement port la fte = festadir, -iira
fte = fsta ; fiira, festejana; vta "Festejant cadun a sa mda, lo
sorelh" (Langlade)
fter = festejar (Langlade)
ftichisme = fetichisme
ftichiste = fetichista
feu = fuc (pron. "fic"); grand = brass
feu grgeois = fuc-grec (Langlade)
feuillage = fuolham, ramilha (f) Escavassats, d'autres dau fuolham nus,
(Langlade)
feuillage dessch, feuilles mortes = fulharaca "Autbi, l'autbi, que
fas danar, en una farandola d'ombras,la fulharaca per Nadal." (Max
Roqueta)
feuillage, sous-bois, broussaille = bronda (sf), fuolham (sm) rama (sf)
feuille = fulha
feuille = ramada "un vl d'aucelons pausats dins la ramada"
(Langlade)
feuillu, touffu = ramut "lo bsc es ramut"
fianailles = acordalhas (f pl); fiana (sf) "per festejar sas acordalhas
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 154 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

s'ofrirn l'anl de fiana"


fianc, -e = proms, promesa
fiasco, chec = mau-avengut "davant totes los chins quesperavan en
nsias, lo dgo escutlt lo mau-avengut de sa mission".
fibre = brelha "totas las brelhas de ma carn ferniguron"
ficher = ficar
fichtre! = otre!, fistre (gall.)
fichu (bien) = embiaissat, -ada "son me ra un polit omenet ben
embiaissat"
fichu (lainage). = poncha (sf)
Fidji (les) = Isclas Fiji
fief = fiu
fieff = pas la mitat d'un """a mai ne seris pas la mitat dun !."" ( G
Therond) "
fiel = fu "Mu en boca fl en cr." (Prov)
fier = que se'n crei, gloris; (comme Artaban): arquetat coma un gal;
"fir" est un gall. usuel dnonc par L. Alibert "Estre fir coma un
miquelet." (Comparason populara clarmontesa)
fivre forte dlirante, "typhose" = mau caud "es tombat de la fbre au
mau caud"
fignolage, fioritures = finicion (sf) "vau mai la soliditat que la finicion"
fignolages = faionatge "Per ne'n faire los faionatges" (Langlade)
figuier = figuiira; (f. sauvage) figuiira cabrau
figure = figura "Aver una figura coma un talh de manaira."
(Comparason populara clarmontesa)
figurez vous, monsieur, que = abotatz, Monsur, que
fil = fiu (pluriel mtp: "fiusses", en gnral corrig en "fius" par les
normalisateurs) "en abriu, te destapes pas d'un fiu" (Prov)
file ( la ), sans cesse = a de reng (prononcer: "adr")
file indienne (en) = en rengueta
filer droit sans s'arrter = passar lis "passam lis en tapant lo nas" (E.
Vivars)
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 155 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

filet (1) = fielat, pantena, gangui, malhum, srcia, canat, brandina


filet (2) = fiusson "dejota la canla pissa un fiusson de vin" (Dezeuze)*
filet de pche la trane. = trana
filet pour pcher le muge d'tang (poisson) = glbo
filet, petit fil = fiusset (Langlade)
fille = filha, drlla, manida "aquela drlla es ma filha"; "A l'me dna
ta filha, e non a camp ni a vinha. "(prov)
fille apptissante = drollassa; regda drlla; filha frianda
fille coureuse = corrila
fille de joie = panturla
fille du peuple de Montpellier au XIX-XX sicle, au costume grisclair. = griseta
fille folle = mandrolha
filles (les) = lo filham "es un pauc esmogut au mitan de tot aquel
filham"
filles de mauvaise vie = lo filhandran, la putaralha "degalha tot son
argent amb lo filhandran"
fillette ou jeune fille malingre = chinchola
fin (adj) = prim, tune " Au pus fin las cauas i tmban" (Prov)
fin (s.f.) = fin, finida: (pron: fenida), finiment; (terminus, achvement)
: finicion "la finida dels temps" (ARF); "aqu a ni comenana ni
finiment"; "A la fin se saupr, quau a manjat lo lard. "(prov);"Un aiai,
un enlai la finicion se sarra"(Langlade)
finalement = a la finala (E. Vivars); fins que "fins que vos fai venir
la tsta coma una ola"(G Therond)
finaud, ft = finaudl
fine (il a une vue) = i vei prim
fine bouche (faire la) = faire lo refastinhs "Sant Pire poiri pas faire
son refastinhs, sustot estent convengut qum emplegari pas mai
que d'encens" (G Therond)
fini, perfection = finicion
finir = finir ; acabar
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 156 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

Finlande = Finlndia
fiole, flacon = boterleta (sf)
firmament toil = astram, estelatge
firmament, espace intersidral = emplanat "Entre los vius lugars que
pblan l'enplanat " (Langlade)
fissure = fendilha
fissure du rocher = vena "Margan de fustas dins la vena, Agrejan e
sans fra pena, Un blt es lu dessagrilhat" (Langlade)
fissurer = fendilhar
fixe = fix, fixa; (regard) abracat, -ada "tos dos ulhs abracats"
(Dezeuze)
fix = fixat, -ada; clavat, -ada
fixer du regard, tenir tte, regarder en face = targar "lo targava amb
insolncia" ; "La bla profetessa s'arrsta, extasiada e los ulhs alucats
targa amont, en amont" (Langlade)
fixer solidement = tancar De carn e d'sses es tancat (Langlade)
fixit = fixitat, teneson, ficana
flacon = flscol, boterlet
flacon de forme allonge = flscol lng
flacon de petite taille, fiole = flasquet
flacon, petite fiole.. = boterleta (sf)
flagorneur. = manfle la joinessa que monta es manfla e rusada
flair = sentida (f.)
flairer = niflejar, nistar "En se niflejant lun lautre deguron convenir
que, dau rebors dau morre, i espelissin perfum pas dels pus catolics"
(G Therond); "E zo ! afrescadets, alifrats, entrefolits, afolatrits,
marmotiguent de fadorlitges, d'apromessas, de catimlas, lacostairant,
la nistant, l'alisant, se frelhant dela anfin, totes la seguiguron. " (G
Therond)
flambant neuf = flament nu (ou flambent nu), flamenta nva
flambeau = flambu "Jia ! lo flambu es abrat"; "Lo lum ara es
flambu, dins son creis res l'arrsta " (Langlade)
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 157 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

flambe = flambada "se'n vai dins la flambada de l'estiu" (Dezeuze)


flamber = flambar " Flambar coma destopas."
flamboiement = lamp de fuc (Langlade)
flamboyer = flambejar, flamejar "la pira freja, Que jot lo martelar
flambeja";"De lhauces vesperals devrs lo larg flambejan " (Langlade)
flamme = flama, flamba; flameson (sf), flamejament (m); ardent (sm)
"la flameson d'aquesta vida" (ARF); "D'arpassas de dragon, d'ulhs de
ratapenada, largant au lunh d'ardents a chaca cp d'alada " ; "Sus
l'escur qu'emb de flambas raia" (Langlade)
flamme = flamba (Langlade)
flammche (sf) = flamejament; flameiron (sm) (Langlade)
flammes (jeter des) = tirar de fuc "de monts que s'endavalan, e qu'en
s'espotissent, ensms tiran de fuc" (Langlade)
flanc (rgion anatomique) = ronhonada
flancher = flacar "En rengueta tot cort jot son regard magic, dau pus
frt au pus flac, pas un que fonhe o flaque" (Langlade)
flanquer par terre = ficar au su "me ficaretz au su"
flaque, trou d'eau morte = lac, bachs, barlac
flash = esluci; (lampe flash) fotolum
flashy = esluciant; colors esluciantas o esluciarlas; color de fuc,
color d'ulhau, etc..
flatterie = tetar do "son tetar do fai bombir ma colra"
flatteur = flats (F. d'Olivet)
flche = flcha, sageta; (grosse, carreau d'arbalte) matrs
flegmatique = pissafreg, pissals, fleumatic
flegme = fluma (sf)
flemme = canha; fleuma "montam sens canha"
flemme, fatigue, paresse = canha "a l'bra ! e zo ! sans molura, ni
canha" (trad: allons, au travail, sans repos, sans relche) (Langlade)
fltri, pass, fan = passit, marfit; -ida, (rid) : rafit, -ida "stre rafit
coma de pansarilha"
fltrir = marfir, passir
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 158 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

fltrir = ablasir (s) : se fltrir, savachir, suser.


fltrissure = marfiment
fleur = flor
fleur du vin. = cana (sf)
fleurir = enflorar
fleuve = ribieirassa
flexible = fiblarl, foitarl, plegads, gimblads
flirt = (action) fringa (sf); (bats) fringadissa; (cette jeune fille est mon
flirt: "es ma fringaira")
flirt approfondi = fringolhads, garcejari
flirter, draguer = minhardejar, fandalhar "filha gaia que se miralha e
que fandalha un amiguet " (Chauvet)
flirter, frquenter amoureusement = fringar
floconner; clapoter, battre doucement au vent = floquejar (v. intr)
floconneux; qui clapote ou bat doucement au vent = floquejant, -a
(adj.)
flocons (d'cume); peloton (de nuages); = mochon "a bles paucs en
un solet mochon" (Langlade)
floraison = florida
Florensac = Floressac
flots () = a flcs; de metir "Lo sang emb lo sang a rajat de metir "
(Langlade)
flotter = flotejar, nadar, anar per aiga "Nadar coma un tap de siure"
(expr) ;"se vai per aiga, es una barca o un bastiment" (A Guiraud)
fluide = colads, -issa
fluidifier = amostelir
flux et de reflux des eaux = enfla-mla "l'enfla-mla intra, carabaunha"
(Langlade)
foi (gents dignes de) = gents de creire
foi (ma) = per mia!, per ma fista! "Per mia! as aqu una bna idia...
Es dich : a totara." (G Therond)
foi (sf) = fe "la bovina es una mena de religion es sos afeccionats
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 159 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

dison qu'an la fe dels buus"


foie = bescle "prendrai tres lescas de bescle de vedl per dinnar"
foin (en faire tout un) = ne faire tot un rebalads ne fotrn un
rebalads = ils en feront tout un plat, un dsordre (Max Roqueta)
foin de = que se fique "que se fquen los autres!"(G Therond)
foire = fiira
foire d'empoigne = au pus frt la pelha "Aqu, es lo que crida mai frt
qu'a rason, es au pus frt la pelha"
fois = cp, fes
fois ( la), en mme temps = cp (au) "re pas quun picht drlle e
volii tot espiar au cp." (E Teissier)
foison () = a boldre, a jaba; (fig) marmanda "Nadau de mai en mai
estomacat dau biais de Nstre-Snher que semblava, a tustas-e butas,
bailar marmanda als uns e als autres, barraca!";"a sa naissena,
quauque marrida masca sembla i avedre dich: Tus, fars pas
Marmanda" ( G Therond)
foltre (adj) = vesiat, -ada; foligaud; (devenir f_ : s'abordescar); baug
"d'anhelets baugs" : des agneaux foltres
foltre (humeur vagabonde ou) = lebrieirum (sm)
foltrer = folastrejar, fadejar, foligaudejar, s'entrefolir
foltrer, badiner = neciejar
folie = foli (sf); baujum; necitge, corgolitge; (extravagance, propos
extravagants) "E zo ! marmotiguent de fadorlitges, totes la
seguiguron. " (G Therond). Il me dit des folies: "me ditz de
falorditges"
folle = baugina "Onte vai aquela baugina ? " (Langlade)
fond = fons, enbs
fond du problme = picar de la dalha "es pas aqu lo picar de la dalha"
fond du valon = valonada "(l'ombra) que de la valonada Escalabra los
pugs, los envuta e cobrs";"L'ombra s'escuress per comba e
valonada" (Langlade)
fondre = s'embeure
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 160 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

Fontans = Fontans
Fonts = Fonts
force ( la) = a la ponha, a la braa "conois pas que la ponha"
force de pousse, action, pression = esquich "A la lnga m desvista
dins la sornuda quicm coma una ondada e mostrosa e pesuda que
borja dins lo void, e'mb son esquich trasmuda las sasons e congra
auratges, trombas, fregs";"l'autra mitat plan plan maina e pui se
damora jota l'esquich frejs e lo bof de la mrt. " (Langlade)
force, tonus musculaire = regdor
forcer, obliger = cogir "la lei que nos regs e que nos cogs"
forces (de toutes ses) = d'anma e de coret "En quista dau grand tot,
que tant nos pertca, aqu qu'acotissem e d'anma e de coret "
(Langlade)
fort = bsc ; slva ; boscs ; slva; aubrari; forst, aforst "Pui la
codrilhada esmoguda Dins las aforsts s'avals. "; "traitosas aforsts
onte la sauvatgina s'amaga+C773"
forfait = cp de desespr, besonhassa
forge = farga
forge et fonderie de fer = martinet
forger = fargar
forgeron = fabre, manescau
formalis = mausaupegut, -uda
formaliser (se) = se'n saupre mau
forme = forma
former, enseigner = aleionar "avin a faire emb una arrotinada que,
aleionada coma cau, los ment tot drech en infrn"(G Therond)
fornication = putari
forniquer = palhardar
fort = frt, -ta "stre frt coma un cric.
fort (plus) que jamais = d'en pus frt "e, benlu,(la viratra) seri
travirada, Sans la rufga estreminada, Que d'en pus frt repren e la
bands" (Langlade)
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 161 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

fort (se faire ... de) = se faire fe de "me fau fe de garir aquel malaut"
fortement (fam.) = regde (adv)
forteresse = fortalesa
fortifier, entourer d'un rempart = encastrar
fortune = cabau; verquiira
fortun, chanceux, veinard = benurat
Fos = Fs
foss = valat "an pas curat los valats e aquafavorigut las
inondacions"
foss ou canal dirrigation. = robina
fou = fl, baug, caluc, tmbol "A gents baugs, campana de fusta. "
(prov); "E corrs, fl, destimborlat " (Langlade)
fou (comme un) = coma un perdut
foudre = flzer (s.m.)
foufou, petit fou = bauginards
fougre arborescente = feuse-aubre ("feujaubre") "Devrs lo
rescondon, entre lo feuse-aubre (Langlade)
fougue = vlha, fga
fougueux = auriu
fouille-merde = flaira-lfias
fouiller = forfolhar; frafigar "Au morre la sangarinada Forfolhan fins a
la bolzada". ; "Trafiga entre los rcs l'enrma calascassa " (Langlade)
fouiller, creuser = bosigar; (remuer la terre en profondeur, dfoncer)
borjar "emb l'amarum que borja a grand revu" "(lo flume) ondeja,
molina, tafura, bacla, borja, enaiga lo baissau";"A la lnga m
desvista dins la sornuda quicm coma una ondada e mostrosa e pesuda
que borja dins lo void" (Langlade)
fouillis (de vgtation) = barnatge
foule = frapa (sf)
foule, cohue, affluence de gens = frapa, ajust de mond; ordu
(=ardu); fga de mond(e); embolh; (foule, pagaille) : .abaunatge
(avaunatge) "Baile e frapa, emb granda alegressa, Se prostrnan
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 162 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

d'aquel costat. " (Langlade) "respondt pas a l'embolh ravit que


l'enceuclava" (Dezeuze); "aquel jorn, i avi pas trp granda fga de
monde" (G Therond)
foule, rassemblement = tropelada, parabastada
fouler = caucar, caucigar "ton p cauciga un grelh de romans"
fouler, pitiner = trepilhar, chauchilhar
foulon = batanaire
foulque morelle, oiseau d'tang = foca/folca "la volada de las focas es
una caa populara sus l'estanh de Tau"
four = forn
fourberie = enganha
fourbir = gaugir "per gaugir sos ulhauces" (Langlade)
fourbir, baiser = forbir
fourbu = esquintat "l'ase es esquintat" (Dezeuze)
fourche = forca "Aprs rastl cau pas forcas. "(prov)
fourchette = forqueta
fourchu = forcat "De la cadola, alin, que raseja las pradas, Ont trevan
crocdils, erbassirs p forcat" (Langlade)
fou-rire = rire baug
fourmi petite = fornigueta (= formigueta)
fourmis dans les doigts = pipidas
fourneau = fornl
fournir en grains un moulin = engranar "la mla / D'un molin d'aura
emb d'sses engranat" (Langlade)
fourreau = forru; (de pistolet) custdia "lo forru fai jutjar la forma de
la lama"
fourrire, service ramassant les animaux errants = escorchin (sm)
foutre maladroitement = viechar
foutre, fabriquer, faire = forrar (familier) "A ! a, ms, de qu trn
forra Tisana ?" (G Therond)
foutre, limer, baiser = vietdasar, fotre
Fouzilhon = Fosilhon
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 163 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

foyer (feu) = fogau, foguir "E tot en s'enauant sa cara s'encolora De


rais esbleugissents que res ne dessanflora Car gisclan dau fogau etrne
e lumins" (Langlade)
foyer (lieu) = fogau, casau
Fozires = Fosiiras
fracas du tonnerre = tronadissa
fracas, secousse, branlement = sabron "Un blt nauts coma una torre
Tmba en polsejant ; que lo morre Dau sabron n'es destrantalhat."
(Langlade)
fracass = asclat a vint destraus
fragile = minsorlet, fragil
fragilit, dlicatesse = freulari (sf)
fragment = morselet, brisal, tr "an refach tr a tr lo topin
brigalhat"
frai (de poisson) = gruus
frache = florada
frais = fresc, cors "las flors corosas"
fraise = fraga
France = Frana
France mtropolitaine = Metropli, Frana Metropolitana
franchement (parler) = parlar franc; escutlar coma n'es "Tentz, parlem
franc" (G Therond); "Veja, aime mai francament to escutlar coma
nes" (G Therond)
franchir = afranquir "Zo ! totjorn escalem ,,, Tot aqu s'afranqus.
(=tout peut tre franchi) Zo ! totjorn ! "
franchir, enjamber, passer par dessus = encambar "Per respndre au
sinhau encamba emb ardidessa dos grands flumes " (Langlade)
frappant = picant
frapper = tustar, bacelar, picar, tabasar, ficar un cp; bombar (ex: picar
la prta, picar d'estc e de talha); "Emb de cdols coma la tsta,
baclan bocinhla, areta" ; "Ms dau temps que los esculptaires
Bomban per amoar los caires" (Langlade)
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 164 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

frapper coups redoubls = mandar coma un sord "i mandava coma


un sord"
frapper distance = lancejar "amai quand lo tremont enguls [lo
sorelh] dins sa maissa Sos lamps van lancejar coma los d'un volcan "
(Langlade)
frapper comme un fou = tustar coma un destimborlat
frapper mortellement = matar (l'arbre) "ven de bombir per su matat
per lo troneire" (Langlada)
frapper, donner des coups (fig) = mandar "semblava a pretzfach e i
mandava coma un sord (G Therond)"
frapper, heurter = dordar "la bramadissa sornuda / Dau vent, cntra (la
pira) se dordant";"d'un cp de tsta / Dorda una cadelada, arrsta /
Cp sec son frau, aquesta s'acabrant ","Tres cps los frnts sus lo su
drdan" (Langlade)
frasque = campissada; escarlimpada; ( fugue amoureuse d'un garon):
polinada; (fredaines, aventures imaginaires; exploits) caravanas (f. pl)
"A fach sas caravanas dau temps qu'ra estudiant" (Dezeuze: Sovenirs
denfana I)
fraternel = frairal, frairenal
fraude = baratari
frayer = adralhar
frayer un passage, parcourir un itinraire, se faufiler = trafegar "Sos
rais los pus vius ,,, van trafegar jusqu'a trra" (Langlade)
frayeur = esfrai, esglach
fredonner = cantejar, bresilhar "Belon se'n vai en cantejant" (Dezeuze)
frein = fren
frelat = farlabicat, -ada
frle = freule, minsorlet
frelon = forsolon (prononc. "foussoulou"; occ. norm.
forselon/forsalon)
freluquet = trigolet
frmir = s'estrementir, tremolar, fonar
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 165 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

frmir = fernir "E la trra ferns e lo fuc recaliva. Vei gomir lo volcan
mai vei ges de Cifr" (Langlade)
frmir (cuisson d'un plat) = fresinar
frmissant = fresinant, fresins, tremolarl
frmissement = fremin
frquenter = trevar, frequentar
frquenter les lieux chauds = bagassejar, rofianejar, s'agorrinir
frre = fraire
fressure = frucham
frtillant = boleguet, -eta
frtiller = trefolir; (chatouiller) : fringolhar; (brler d'envie) : lebretar
fretin = menudalhas
friable = engrunads
friand = lepet, -ta
friandise = door (sf)
fricandeau = fricandu
fricasse = fregida, freginat (sm)
fricot = recapte (pron. recate); fricassa (sf)
friction = fregads
frictionner = fregar
frigide = frejassa, frigida
frileux, sensible au froid = afrejolit; frejolut (occ. norm. : fregeluc)
frime = bragari, bragarditge; (pour la) de per encreire, per bragari
frimer = bragar, s'encreire, far Miqul l'ardit, bragardejar
frimeur = bragaire, bragard, briscambilha, Miqul l'ardit, alandaire
frimousse = morron, morranchon
fringues = fardas
friperie = fardari (sf)
fripes = pelhum "Dins lo mes de junh quita ton pelhum." (Prov)
fripon (sm) = mandrin, mandron; (grillard), viscard; biscardet
friponnerie = coquinari; campissada, bregandari
frire la polle = padenejar
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 166 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

fris = frisat, -ada "stre frisat coma un ngel bofarl"


friser = recauquilhar
frissonner = fresir; trementir "trements de gaud" (Langlada)
frit = issanlat, -ada "d'uus issanlats"
friture = padenada
frivole = farivl, -la
froc de moine, lvite. = borrassada
froid = freg "Jorget, Marquet, Trepet amai quauques fes Janet son los
quatre cavalirs de la freg";"A Sant Andrieu, o ditz lo freg, aic soi
ieu. "(prov); "aquel me es freg coma la cadena d'un potz"
froid (avoir) = aver grep; aver freg
froid (prendre) = sanglaar (se)
froid l'aspect = frejols "la faciada frejolosa de l'ostau"
froid se fait vif (le) = lo freg rampla
froid vif = temps fresquet
froissement = fregads
froisser un papier, le mettre en boule = amochonar
frlement = fronfron; fregads "Coma un fronfron d'esclaire / Un
quicm respondr alin dau fons de l'aire " (Langlade)
frler = fregar, frelhar (pron. friar); (effleurer) : fregar; (s'approcher
fortement): far graumilhet (au sens propre:. gratouiller); (se frotter
sensuellement contre): friar/frelhar/fregar (se) "l'aura friarla" (LX de
R); "se frelhant d'ela"
frler, cotoyer = rasejar " avm () rasejat los tres reis que se'n van
tca a tca" (Langlade)
fromage = formatge
fromage de chvre = pelaudon
fromageon = pelaudon
fromageons lavs, fromages baignant dans un liquide alcoolis =
fromatjons lavats
frondaison, branchages = rama (sf) ; brancum (sm) "estrange brancum
sans mu, sans flors " (Langlade)
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 167 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

front = frnt, suc


front (faire) = srga (tner) "" e sai que creiris de me tner srga?"
(G Therond)
front contre = frnt a "Drechs, frnt au rc aponcheirats " (Langlade)
Frontignan = Frontinhan
fronton = fronton
frotter = fretar (un cuivre pour le faire reluire) curar
frotter peau contre peau = fringolhar
frotter sensuellement = friar/frelhar/fregar (se) "se frelhant d'ela"
frotter ses mains = vira-revira de las mans (faire un) "se sarra cntra la
brasiira, fai un vira-revira de sas mans davant lo fuc" (G Therond)
frottis = fretads
frou-frou = fregament
froussard = paurugs, pets
frousse = peta-au-cuol
fructifier = granar "Argent de femna e ben de campana non flors ni
non grana. "(prov)
fructueux = fruchs, -osa
fruit = fruch, frucha
fruit de la bardane qui saccroche aux pantalons. = gafart
fruit du cornouiller. = crnilha/crnha
fruits de mer = cauquilhum
frusques = pelhas
fruste = rufe, a
fucus = varatge
fugace = fugids
fugue amoureuse d'un garon = polinada
fuir = fugir; s'escorrir "La tronada fug amalida / En rondinant de lunh
en lunh" (Langlade)
fum, enfum, abm par la fume = fumat, -ada "fumat coma las
Olandas"
fume = fum "Aiga, fum, michanta femna e fuc fan fugir l'me de tot
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 168 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

luc"(prov)
fume sans feu (il n'y a pas de) = quicm "Quicm i a quand lo chin
jaupa." (Prov)
fumer comme un pompier = prene de tabat coma un ase de bren.
fumerole, vapeur = fumeiru "Pompa de l'aiga encalorada / Los
blanquins et leugirs fumeirus" (Langlade)
fumeur, tabagique = fumaire, tabator
fumier = fumers
fumier de brebis. = migon
fumiste = fotrau (Prend dans le Minervois le sens d'imbcile: "fotral")
fureter = furejar, bostiquejar; (flairer, pour un chien): nistar; (fureter
avec indiscrtion): nistejar; (fureter tout autour): rodilhar "Furejar
coma un rabs." (expr.); "E zo ! afrescadets, alifrats, entrefolits,
afolatrits, marmotiguent de fadorlitges, d'apromessas, de catimlas,
lacostairant, la nistant, l'alisant, se frelhant dela anfin, totes la
seguiguron. " (G Therond)
fureter, chercher = tafurar "Ms non, la mar per tant que la nuch
sigue escura Se vei mure quicm, un quicm que tafura "
(Langlade)
fureur = furor; egleja ; malcia; petelga "tot qu'en trra i a de
malcia et de colra ";"Quau retendri lo brau quand pres de petelga,
Bombiri sus la cabra" (Langlade)
fureur (se mettre en) = enfuronar (s')
furieusement = regdament
furieux, se = furon/feron, -na (adj); irtge, -tja "mon oncle, irtge
davudre plantat un clavl de travrs" (E Teissier);"n'es davalat de
caaires ferons "; "s'acapitan coma d'arets ferons, desterminats"
(Langlade)
furoncle = sebenc, floronc "Faire son cap coma los floroncs."
fuseau = fus
fuse = fusada
futaie = aubram (sm)
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 169 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

ft = finaudl, escarrabilhat, fincho


futilits, broutilles, choses sans intrt = ubia (s.f.) (syn.
senserimbalhas s.f.pl.) "passa son temps a s'ocupar d'ubia"
futur (adj.) = venids -issa, avenidor -oira, avenent, -ta "Per el las raas
avenentas Sauprn las causas surprenentas Que s'es vist i a mil e mil
ans. "
futur (dans le); l'avenir = temps a venir (loc adv) "castl e bria,
onte, temps a venir, vendr sire la glria" (Langlade)
fuyant = fugids
G
Gabian (vill.) = Gabian
Gabon = Gabon
gcher = estraar
gageure = escomessa
gagner = ganhar, gasanhar
gagner rapidement un lieu = abrivar (s') en "en Pirenu s'abriva"
gagner, tre meilleur = faire la cambeta """i avm encara lo fams
Potinga : quau sap se i far pas la cambeta a totes""(G Therond) "
gai, joyeux = gali
gaiet = alegretat
gaillard = gandard
gaillard vigoureux = malhu
galant = bragard
Galargues = Galargues
gale = rasca, ronha "Amor e rasca, regarda pas onte s'ataca. "(prov);
"aqueles monsurs de la Medecina garisson de la ronha, dau mau negre,
de patin amai de cofin, e vls pas que te garigusson dun traa de mau
de nas ?" (G Therond)
gale (fruit) = gala "A la crca d'un fruch que n'a res que la mina Tal
que gala, pinhon, dtol amar e tot clsc. " (Langlade)
galre = galra; s'embarquer dans cette_"s'embarcar dins aquel
atalatge" "demande a reflechir tres cps per un abans de m'embarcar
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 170 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

dins aquel atalatge" (Azem)


galrer = penejar, penecar "sens penejar sm arribats aqu"; "penecan
per viure"
galette (intressement financier) = costeleta "los corratirs sens
vergonha que lo vendrin a l'estrange per una bna costeleta"(azem)
galeux = ronhs, rascs "manjari sus la tsta d'un rascs"
Galice = Galcia
gallon = galon (litres)
gambade = cambada "de regets, de clamors, [e] de cambadas"
(Langlade)
Gambia = Gambia
gaminerie = enfantolitge
gangbang, partouze, orgie = fotrejada (sf)
Ganges = Gange
gant = gant
gant (cela vous va comme un) = "Aqu vos vai coma lo bast a l'ase."
(prov)
garage = garatge
garagista = garatgista
garon effmin et dlicat = femnasson
garon qui commence courtiser les filles = galichon
garonnire (adj) = drollatiira
garde (en) (pour un combat) = a la parada "s'es mes a la parada"
(Langlade)
garder, conserver = servar
garde-robe = desabilhir
gare = gara
gargouiller = gorgolhar
garnement = pelaud; sacamand, malassrt, crca-ametleta, raubasiblets.
garnement, plaisantin = galapian "Es pas de besonh de dire se se farn
esperar longtemps, nstres galapians. " (G Therond)
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 171 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

garniture, change complet = brait


garniture, change complet, couche d'enfant ou d'adulte incontinent =
brait, bailen, mudatge (Langlade)
garriga = garrigolha "e quand rodant per garrigolha" (Langlade)
garrigue (de la). = garrigaud, -auda (adj)
Garrigues = Garrigas
garrigues (tendue de) = graussiira "Un crit de jia espectacls, Fai
tressautar bsc et graussiira " (Langlade)
garrot (supplice). = garrta (f.) (Dezeuze)
garroter = bilhar (un garrot: una bilha)
gaspiller = degalhar; estraar
gaspilleur, euse = degalhaire, -a; degavalhir, iira, escampaire, -a
"Aprs un acampaire ven un escampaire. "(prov)
gteau = pastisson, massapan
gteau (papa-, tante-, etc). = pap-gasttis, tanta-gasttis; etc
gter = aborrir, viciosar "la trra s'aborrs"
gteux, radoteur = repepiaire; (pron. Mtp: "repapiaire")
gtisme, radotage de vieillard = repepiatge (pron. Mtp: "repapiatge");
enfadesir "A l'envielhir, l'enfadesir. "(prov)
gauche = gauche, a, esqur, a
gaufre (s.f.) = astrir (s.m.); escaleta (sf) "es sec coma una escaleta"
gaule = verga
gaulois = galls; (rabelaisien) bragard
gauloiserie, propos gras = bragardari, pacanari
gay = chivalir de la rampeta
gaz = gas, sistre "Vei los jota-terrencs e l'abisme e l'asclassa Ont lo
fuc a getat gas e metaus rosents. "; "de nebla, sistre e vapors e
poison" (Langlade)
gazon = tepa, erbilh
gazouillis = bresilhada; gasolh ; ex."mas lo gasolh de l'onda e lo
mormolads dels aubres"; "Ne'n ven, a blas fes de planhums, de
beladas, De siblaments de srp au luc de bresilhadas" (Langlade)
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 172 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

gant = gigant, ataut, giml "Dels servitors de Dieu a fe, vestit, figura
E per de l'esprit es d'una estampadura, Pariira as pugs gigants,
dels gigants Pirenus. "; "Arriba un giml e la fola A sa vista se
reviscola" (Langlade)
geindre sans motifs = aissejar
gel = gelat, -ada "stre gelat coma un crca-potz " (Expr. Pop
Clermont l'Hlt)
gele = (de froid) gelibrada; (aliment) gelia, gelaria; (prononcer:
jalia, jalaria, jaladia) "d'aurelhas de prc dauradas de jalia"
gele (faire la) = barbastar "aquel matin, barbastava"
gele blanche des matins d'hiver = barbasta
geler = jalar (v. oc. norm "gelar"); (glacer) aglaar
gmir = gemegar; gingolar
gmissant = canant
gnant, troublant, tonnant = desaubirant, -ta
gencive = gingiva "un vinet qu'encanta la gingiva" (Dezeuze)
gendarmer (se) = esfolir (s')
gne = (1) obstacle: entravads; (2) scrupules: vergonha
gner (ne pas se) = pas se mocar amb los dets "Avtz un lebraud,
vautres? totes i vnon en cr. Chaval de bout ! vos mocatz pas emb
los dets, camaradas !... Saique o distz per rire ?"
gnralement = mai que mai "E stz pas a saupre quemb un bn levat
se fai mai que mai de bna pasta."(G Therond)
gnrateur = congreaire "congreairas / De malautis, de rebas e de
dus" (Langlade)
gnration (sf) = engendracion (sf)
gnrer, engendrer = congrear "lo fluid magnetic que dins lo viravut
d'esperel se congra ";"amb son esquich trasmuda las sasons e congra
auratges, trombas, fregs";"e pt ben ne'n venir de Cimbres, de
Teutons, amai tot lo ferum que la trra congra " (Langlade)
gnreux = largir
gent = ginsta
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 173 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

gent pineux = argels (pron. arjals)


gnitoires = ropetas (f pl), robinhlis (m pl)
genou = genolh
genre = genre, mena, biais
genre (en tout) = de tot biais; de tot peu
gent fminine, partie fminine d'un groupe, d'une famille, d'une
assemble = femelam, (pron. fam. "fumelam") "Lo femelam, adonc se
sarra En doble reng, flamba a la cara" (Langlade)
gentil (adj) = bravet, -eta, cotinaud, -auda
gentillesse, amabilit = bravetat; (propos aimables): aflat (s.f.)
gents (les) = las gents ; lo mond(e)
gents dignes de foi = gents de creire
gographie = geografia
gomtrie = geometria
Georgie = Georgia
gerce (lvre) = brutlada
gercer de froid = agladir
gerure = brutladura
germanique, allemand = tedesc, -esca (adj) "lAgla tedesca,
mostrosament gratificada dun parelh de tstas coma sun bec i bastava
pas per escarnir tot a son entorn"
germe (en), fcond = engermenit, -ida
germer = grelhar
geste, manifestation de bonne volont = bna maniira "lo govrn i a
fach una bna maniira: ven d'autorizar"
gesticulation = bracejament "de bracejaments, d'apautadas" (Langlade)
gesticuler, agiter les bras = arpatejar, bracejar, patejar "E corrs, fl,
destimborlat, bracejant et branlant la tsta " (Langlade)
geyser = bolidor; giser
Ghana = Ghana
gibecire = sarron (sm) "per coflar ton sarron d'arclis o de crancas"
(Dezeuze)
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 174 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

gibier = cacilha; (d'eau): caa d'estanh "Amai n'arriba, de cacilha"


(Langlade)
giboule = maliciada (sf); (giboule de printemps) : vacairal
Gibraltar = Gibraltar
gicler = fusar "Fusar coma un rasim foirs."
giffle, soufflet = giroflada; (violente) viragaut, monha, (Ste) mca,
mornifla "vs una mca, tti?"; "caa aquela mca", prends cette giffle
Gigean = Gijan
Gignac = Ginhac
gigotteur, -euse = boleguet, -eta
gilet; corsage = bombet
girafe = girafa
girofle (plt). = viulir (= violir) (Dezeuze: Sovenirs denfana I)
girouette = baudufa "Virar coma una baudufa.
gite, lit, litire = ja "vos tornarem au ja"
giton, mignon, homosexuel passif = bots (sm)
givre = tr; congla "ara sis descelat destruci d'univrs / ton trne de
congla, ton tenebrs empri / n'an pas ges de poder qu'au pas dau
cementri " (Langlade)
givr (insens) = destimborlat
glabre = gautals, -isa (adj); rascle
glace = glaa
glace (crme glace) = glacet (sm)
glacer = aglaar
glacer de peur = gelar de paur ("djal de pw")
glacer le sang ; prendre froid = sanglaar (se)
glacial = frejs, -assa "l'autra mitat plan plan maina e pui se damora
jota l'esquich frejs e lo bof de la mrt. " (Langlade)
glaeul = glaug (pron. "glaw"; occ.norm. "glaujl")
glaire = glria
glaive = glasi
glamour = amoroset, -eta, crocaru, -la "es crocarla"; "es vesida d'un
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 175 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

biais amoroset"
glaner, grapiller. = rapilhar
glaneur, grapilleur = reglanaire
glapir = gisclar
glauque = verdau, -ala
glissade = resquilhada
glissant = limps
glisser = lisar, limpar
globe = glb
globe-trotter = gastacamin
glousser = clocir
glouton, vorace = galavard
glu = vesc
gluant = vescs, tilhent
gobelet = gt
gober = envalar, engolir
godemich, olisbos = cagatr
goguenard = risolir
goinfre = brafaire; golafre (galfre); manjadoira
goinfre = sadols; (sans gne, grossier personnage, individu sans
ducation) gollams, -assa (adj.) "Nstre cnsol ra un brave
gollams"
goinfrerie = empifratge
golfe = guf [pron/ gu] "la montanha auturosa, dur retenal de son
guf escanat" (Langlade)
golfeur, joueur de "mlhol" (mail) = chivalir dau bi-rotlant
gomme = caochoc ; goma
gomme des arbres = mu "estrange brancum sans mu, sans flors "
(Langlade)
gonfl = confle "stre confle coma una megina." (Comparason
populara clarmontesa)
gonfler = coflar; bodenflar "la granolha se bodenflava per venir tant
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 176 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

grssa coma lo buu"


gonfler, (se), s'imprgner (voir: emprenhar) = emprunhar (s') (los
nivolasses) s'emprnhon d'avapors (Langlade)
gonfler, casser les pieds = forrar d'un caire "m'as forrat d'un caire, la,
vls que t'o digue?" (G Therond)
gonze, quidam, gus. = trochamand (s.m.)
gorge = garganta, gargamla
gorge (prendre la) = agantar au galet "l'endi l'agantava au galet"= la
tristesse lui saisissait la gorge (Langlade)
gorg, repu = emboiricat, -ada "Emboiricats fins a la gola" (Langlade)
gorge, au goutte goutte. = glop (sm) / glp
gorger = engorgar "vos engorguetz pas piger que d'animaus"
(Dezeuze)
Gornis = Gornirs
gosier = gargatet, gosir. "a bn gargatet", il a une bonne descente
goudron pour barques = coaltar
goudronner une barque = coltanar "coltanavan sas betas"
goudronner, enduire d'une paisse couche de goudron ou d'une autre
substance = embetumar "sembetumron de perfums " (G Therond)
gouffre = calavenc
gouffre = gorg De gorgs, de clars o de moliiras, (Langlade)
gouine = grinda, gossa, garna; v. lesbienne
goujon (poisson deau douce) = turgan
goujon, petit poisson deau douce = jl On dit pour un avare : Per el,
un jl es un jl
goulot = bocau
goulu = alabre
goulu = golut (Langlade)
gourde vin, initialement faite avec un concombre dessch = cogorda
vinharla
gourdin, gros bton = barrt, barrsti, bilha (sf), saton (s.m), patacon
"prsta-me ton barrt, que castigue aquel bardt"; "la bilha fai ober
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 177 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

los chins"; " Estre regde coma un patacon" (Comparason populara


clarmontesa)
gourgandine = gordimanda; lebreta; lebriira
gourmand = lifre, gromand, lepet ; gromandu, -la, manjaire,
manjairs "soi lifre coma una cata" (Dezeuze); ou "lifre coma una
mina" (mme sens); "A chival manjaire cabstre cort."(prov)
gourmandise = lifrari; gromanditge "avi portat de gromanditges per
los enfants"
gousse (d'ail) = vesenhas ou vesena (d'alhet)
gousset = susson
got = gost, gosta, tast, sabor
goter, collation de 16h = vespertin, gostat; (prendre le g_) vespertinar
"A sant Michu los gostats mntan au cl. "(prov)
goter, tter = tastar, chinchar
goutte = glp / glop ; gota, degot "De las brancassas que penjolan, De
degots de saba regolan" (Langlade)
gouverner = governar
grce = grcia en; gramecs a "Grcia en el l'me es mstre e coma el
immortal" ; "Gramecs a l'estla () pas un que fonhe o flaque"
(Langlade) (Langlade)
grce, beaut, charme = avenena, aflat (sf), gaubi "son gaubi triat" (sa
grce rare)
gracieux = gracis ; gaubis; galanton "un poma nos ven bailar, dins
un vestit gaubis, lo testimni de lesmoguda sincra" (Lesaffre)
gradin, banquette, replat du paysage = bancau "La mar, vista de nuch
dau suquet d'un bancau "
grain = gran; (menu) granon "de granons trisses de sabla" (Dezeuze)
grain de sel dans la conversation (mettre son) = plantar sa cavilha,
metre son peta, metre sa pelha a la bugada "sacampron totes, e los
uns aprs los autres o mai-que-mai totes ensemble, metron sa pelha a
la bugada." (G Therond)
graine = grana
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 178 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

graisser = onchar "Lo rainard que dorms la matinada a pas la barba


onchada." (Prov)
Graissessac(comuna creada en 1859 al despens de La Torre) =
Graissessac
gramen qui crot sur les talus = bauca
gramines (herbe). = bauca, abauca (s f)
grammaire = gramatica
gramme = gram
grand = grand, -nda "stre grand coma un despenja-figas.
grand drap, lange de laine ou de coton. = borrassa (sf)
grand nigaud = bardots "Lo bardots parlava adej de sanar negar."
(G Therond)
grand rideau = ridels "E ben, dau ridels atisss que l'alassa Per
vautres vau sarrar los plecses negrejants" (Langlade)
Grande Bretagne = Granda Bretanha
grandeur = auada
grandeurs (les) = grandetats (las)
grandiose = grands, -osa
grand-mre = mameta, grand (anc.)
grand-pre = papeta, grand (anc)
granule = granelet
granuleux = granilhs
grapillon de raisin = botelh
grappe = gaspa
grappiller = botelhar, reglanar, gaspinar, grivolar ou grivelar,--->; cf.
franais griveler, faire des profits illicites.(Despuech) "an botelhat verd
e passit" (ils ont grappill le vert et le fltri) (Dezeuze)
grappillon de raisin = botlh
gras = gras "stre gras coma una langosta"
gras de la jambe ou du bras = moleds
gratin = rimat
gratouiller, chatouiller = far graumilhet, graumilhar
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 179 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

gratte-ciel = gratacl
gravats, dcombres = ronas (f.pl.)
graveleux; -euse = graveirs, -osa
gravement = malament "soi estat malament nafrat"
gravier, pierraille = grava (sf), peiralha (sf) "las srps badalhan dins la
grava/las peiralhas"
gravir = escaladar, escalar avm escaladat l'auura
gr (de mauvais ) = de cntra cr "de cntra cr, plan plan, dralha en
aiai" (Langlade)
grec = gregau, grc
Grce = Grcia
gredin = tals, sacamand
gredins (injure) = cacibralha
greffer = antar "Per sant Frocand de mai anta lo se te plai." (Prov)
grgeois (feu) = fuc-grec (Langlade)
grle = granissa
grelot = esquitlon, cascavl
Grenade = Granada
grenaille, petit plomb = granalha
grener, produire de la graine = granar "ben mau ganhat, se flors, jamai
grana" (Prov)
grenier = granir, palhir, trast
grenouille = granolha ; rana
grenu = grunat "las vendmias son grunadas"
grief = greu "Quitem de caire lo greu de polissonari " (Lesaffre)
grivement (adv.) = malament es estat malament nafrat
grivement bless = amalugat
griffe = arpa (sf), arpassa; arpiu "jot sos arpius brutaus"; "D'arpassas
de dragon, d'ulhs de ratapenada"
griffe, hoyau 3 dents. = arpa (sf)
grignotter, manger peu et souvent = mossegar; bofinar; mangejar,
manjufejar "bofinan adereng lo fuolham " (Langlade)
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 180 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

gril = grasilha (sf); brasilh (s.m.),brasilha (sf)


gril poisson = grasilha barrada per lo pis
grillade = brasucada
grille = rija
griller = (sur la braise) brasucar, (sur le gril) grasilhar; (accabler de
chaleur) acaurar
griller d'impatience = trefolir "Veses pas que trefolisse que me lo
digues?"
grillon = grilh, riquet "stre negre coma las titinas dun riquet"
grimacer = mimassejar, retorcir son morre, faire lo morre, alongar dos
pans de nas "Catarina fagut ben quauques morres, ms digut pas de
non." (G Therond); "faguron una intrada espectaclosa e trionfanta,
entrament que sant Pire alongava dos pan de nas." (G Therond)
grimper = escalar, escalabrinar; (pour "crapahuter) trepar (Langlade)
"n'es davalat de caaires ferons / Qu'an fach chaple de tot ce que cor,
trepa e niuda " (Langlade)
grimpeur = escalaire
grincer = cricar (Dezeuze: Sovenirs denfana I)
grincheux. = carpi, crpia (adj.) (Dezeuze: Sovenirs denfana I)
grippe = gripa
gris = gris
griser = enchusclar, enjulhar, embriagar
griserie = enchuscla "sa carga melicosa d'enchuscla"(Max Roqueta)
grivois, -se (adj) = gras, grassa; catilhs, -osa
Groenland = Groenlndia
grogner = repotegar (grommeler, bourdonner; ronronner) : rondinar
"entrement que la vilha, rondinant e repotegant, intrava dins la
cambra" (G Therond)
grognon = rondinaire
groin = morre, gara (sf)
grommeler = repotegar, rondinar "entrement que la vilha, rondinant e
repotegant, intrava dins la cambra" (G Therond)
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 181 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

gronder = rondinar (v, intr) la revlta rondina (Dezeuze); "La


tronada fug amalida / En rondinant de lunh en lunh"(Langlade)
grondin (poisson) = belugan "bolega lo belugan!" (cri de poissonnires
stoises)
gros dos (faire) = remplegar l'esquina
gros morceau, individu volumineux. = fotrau (Dezeuze: Sovenirs
denfana I)
gros nigaud = tartarins
gros rocher = rocs
gros ventre = ventrs "son ventrs tca la taula"
gros, -se (adj.) = grs, -ssa, panarut, -uda
groseille = agrassl
grosse affaire = basacle
grosse branche = brancassa "De las brancassas que penjolan"
(Langlade)
grosse queue = coassa "Las banas en avant, la coassa anelada Lo crp
espectacls d'escatas tot cobrt " (Langlade)
grossier = frust; grossir; grossieirs; solhard; pautut "sis grossir
coma un estable"; "crida d'una vtz grossieirassa"; "i reprchan amb
aquel biais pautut"; "de mostres frusts" (Langlade)
grossier, arrondi = redonenc "De lunh la frma redonenca "
(Langlade)
grossirets = paraulassas
grotte = bauma ; cauna; (vaste et mystrieuse) baumassa, baumarassa
grouillement de vie = grom
groupuscule = escachon "un escachon de quichats e de pissavinagres"
(Azem) ; "Un escachon armat de paus S'escampilhan a la sornuda "
(Langlade)
grumeau = motl
grumeau de lait = brossa
Guadeloupe = Guadalope
Guatemala = Guatemala
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 182 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

guenilles = ropilhas, traums, pelhts "de caracos vestits de pelhts";


"aquel mantl es pas qu'una ropilha"; "Se vests emb de traums"; "de
caracos vestits de pelhts"
gupe = vspa
gupier = vespir
gure, pas beaucoup = pas gaire
guridon, petite table = tauleta
Guernsey = Guernesei
guerrier, combattant (sm) = bateire "Dins aquela entremija un bateire
estrangir /desbarca emb son armada e coma un lop s'acorsa"
gutres = gutas
gueulard, grande gueule = bramaire, bramalesca, maissut; fam. : "es
una maissa"; "es un gulaire"(gall.), "es un bramaire" "totjorn bascan,
bramalescas"
gueule = maissa, gola
gueuler, hurler = bramar, s'escridassar, udolar brama coma una vaca;
udola coma un vilh brau.
gueunon = monina "Anar ferrar de moninas." (Expr. Pop Clermont
l'Hlt)
gueuser = bribandejar
guichet, petite porte = portanl un portanl de frre (Dezeuze)
guide = menaire "una menaira nos mostrt lo camin"
guides, rnes, commandes = tralhas, renas, arenas (f pl) "De ta
govrna pren las arenas daut ! daut " (traduit: assure tou de ta propre
conduite)
guigner, regarder avec envie = guinchar
guilledou (courrir le) = viganhejar, anar a l'api, anar a Ginhac
guilleret = alegret -eta (adj)
Guine = Guina
Guine Bissau = Guina Bissau
Guine Equatoriale = Guina Eqatoriala
guirlande = garlanda
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 183 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

guise de (en) = au luc de "Ne'n ven, a blas fes de planhums, de


beladas, De siblaments de srp au luc de bresilhadas"
gus, mec, gonze, quidam = trochamand (s.m.) (Dezeuze: Sovenirs
denfana I)
guttural (adj) = gutural, de grja, grgir /-iira
Guyane Franaise = Guiana Francesa
Guzargues = Gusargues
gymnastique = gimnastica
gyncologue = ginecolg; (fam.) escartafiga
gypse = gipse
H
habile = biaissut
habilet = biais (sm); biaissadura
habiller = vestir, abilhar
habiter, demeurer, vivre = demorar, abitar, estatjar; habiter en famille:
estatjar en familha "es lo sol qu'en familha estatja a la caforna Lo sol
que ritz, que plora e gacha au firmament. " (Langlade)
habituer = acostumar
hbler, bluffer = alandar
hableur = alandaire, barjaire
hache = destrau (sf), manaira, pia
hache nolithique en pierre polie servant de talisman aux bergers =
pira de la picta
hacher, couper menu = cossir; (tailler en pices) : chaplar "Es desrabat,
cossit, pastat, mogut" (Langlade)
hachoir. = achador (gall.?)
haie d'honneur, haie de personnes = galari "Quand agandigurem a
Ceta,/ La fola, lng de la banqueta/ Samolont en galari" (Vivars)
haillons (en) = espelhat, -ada
haillons de deuil = dus espelhats "abilhadas de dus espelhats"
(Dezeuze)
haine = asirana, mauvolena; tissa (ARF)
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 184 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

haineux, susceptible = bechics, -sa


Hati = At
hle = bristoladura
haleine ( perdre ) = tant qu'a d'alen "Tot fug tant qu'a d'alen"
(Langlade)
haleine (reprendre ) = prene alen "S'es pres alen ; au darnir cp []
Lo pean rtla sus sa sieta" (Langlade)
haleine (tenir en) = tner en suspens, tner pendent, tner dins las
ncias
haleine, souffle = alen (pron: "al"), respir "an l'alen pus frt qu'un
forn d'alhs" (Dezeuze)
halte = pausa
hanche = ronhonal
hanter, rder, parcourir = trevar "Quitant aiai per sovenena
Quauques estanhs d'instena istena Ont van trevar los mostres
palusencs" ;"Quand de las Cevenas en fra ai ven trevar lo pas
bas";"Entrement qu'aiamont vengue trevar vstra anma Anatz dire
pertot que ui avtz vist " (Langlade)
harclement = secutament, agarriment, agarrida
harceler = targanhar; ficar en caire a "e s'arrsta pas de la targanhar au
buru"; "e per que crbe lu, fiques en caire a Dieu"
hardes = fardas (f.pl.)
hardi, -ie = ausard, -arda; ardit, -ida
hardiesse = ardidesa, ardelcia (F. D'Olivet), ausardi "just en daquel
rdol sauboran las torres clafidas dardidesa, maugrat son aronacion,
dau castl dau mma nom" (E Teissier); "Per respndre au sinhau
encamba emb ardidessa dos grands flumes " (Langlade)
hardiment = ardidament; "aller hardiment" = "anar alrta" "En cadiira
dau prcha, ardidament se quilha "
hareng = arenc
hareng (plat de) = alencada, arencada
harengue = arenga
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 185 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

hargneux = bechigs; ramponhs (F. D'Olivet)


haricot = favarau, faviu "s'as manjat de favius, sigues bn
trompetaire"
haridelles, vieilles rosses = rossalha "car dins un perilh de batalha lm
emplega pas la rossalha"
harmonie (sf) = acordana
harmoniser = acordar "Sacordar coma lo Magnifcat a matinas.
harnais = arns/arnesc (plur.: arnesses) (s.m.)
harpie, mgre = chipu (sm)
hasard = asard, escasena
hasarder = asartar, alabardir
hte = prissa (Langlade)
hte ( la) = turluburl (a la)
hter = entanchar; (se presser) s'empressar "entancha-te";: "entancha ta
corrida=hte ta course" (ARF)
htif = cochs, -sa
htif, prcoce = aboriu "lo fen ser pas aboriu" (Ch Bastida de
Clausl)
hausser, lever = auar
haut = aut ; naut
haut (en) = d'amont "pas res d'amont, d'aval, de tras. " (Langlade)
haut (trs) = nauts "Un blt nauts coma una torre " (Langlade)
haut pays = pas d'aut "Un ven d'en pas d'aut: un bu grelh de joinessa
blondin coma l'espiga e brausent d'estrambrd. " (Langlade)
haut, partie haute, quartier haut, acropole = ennaut "daquel camin
partisson, per montar drech vrs lennaut dau vilatge, quatre o cinc
carriiretas. "(G Therond)
hautain = auturs
hautbois = autbi
haute muraille = muralhassa "lo rc dau Pug de Sant-Lop, vertadiira
muralhassa sus la comba dau mas de Rigaud, davala mai dagals
tirant daus Montpelhir." (E Teissier)
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 186 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

hauteur = autura "De qu'es aqu ? La mar aic 'n aquela autura ? "
hauteur du terrain = pug "Quand tot d'un cp dels pugs, qu'alin ara
negrejan / Fusa una grand lusor que los ulhs ne'n neblejan "
(Langlade)
hauteur, taille = auada (sf) "a doas fes l'auada d'un me"; "vran !
d'aquela auada Se trai d'un vam au fons dau vau "
hauteurs (les) = l'auura, las auturas "l'aigassa au celste et de las
auturas "
haut-le-cur = vmit (pron. "bmi")
hauts cris (pousser de) = "Bramar coma un ase." (Comparason
populara)
hauts et des bas (il y a des) = "A cada pug i a sa comba."(prov)
hvi, dessch = brausit
hvir = frauminar
h bien! = e ben (pron. "eb!")
hebdomadaire = setmanir
hbergement = aubergament, lotjada (sf) "la question de l'aubergament
dels malautes"
hbt, stupfait = plantat coma un cigarro "Aquestes, plantats coma
de cigarros, sarregardron, embabochits." (G Therond)
hlas! = ai!; ails! pecaire! "crenhisse ben, pecaire, que vos siagssetz
fach d'illusions"; "Ai que vai mau, quand la galina fai lo gau. "(prov);
"Au monde n'i a pas ges de sola que non si seguit d'un ails. "(prov)
hlice (petit escargot blanc) = morgueta
hmorragie = sagnada
hennir = endilhar
hennissement = endilhament
Hrault (fleuve) = Erau (Alibert proposait une orthogr. plus savante
d'aprs l'tym. latine "Arauris": "Eraur".)
herbage = erbatjiva (sf)
herbe = rba ; (hautes gramines) bauca
herbivore = erbassir, -iira "De la cadola, alin, que raseja las pradas,
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 187 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

Ont trevan crocdils, erbassirs p forcat" ; "Es l'ora qu'a passets los
erbassirs caminan "(Langlade)
Hrpian = Erpia
hriss = reversinat (Langlade)
hrisser = reversinar, rupar, aucelar (s')
hritier = eiritir (occ norm: eretir)
hros = eri
herps, bouton aux lvres = bochrla
hsitant, en bascule = en trants, en balanas
hsitation = balan, esitacion
hsiter = balanar; (tarder) trigar
heure = ora "tard o d'ora vendr l'ora" (Prov.)
heure ( cette), pour le moment, pour l'instant = per ara "L'aire emb
sos corrents e de vapors regonfle es trespassat, per ara es ton pus grand
triomfe" (Langlade)
heure ( l') que = dau temps (que)
heures supplmentaires, supplment de journe que l'on fait aprs que
le soleil s'est couch. = emperau
heureux (adj.) = urs , -osa
heureux (tre) = aver dau bonur
heurt, choc, coup = tust, tustau; acipada (f) "de tust de rca cntra rc
" (Langlade)
heurter = tustar, acipar
heurter un objet dans l'obscurit = supar
heurter, frapper = dordar "la bramadissa sornuda / Dau vent, cntra (la
pira) se dordant";"d'un cp de tsta / Dorda una cadelada, arrsta /
Cp sec son frau, aquesta s'acabrant ","Tres cps los frnts sus lo su
drdan" (Langlade)
heurter, rencontrer, attraper, achopper. = acipar
heuter tte contre tte l'improviste = assupar (s'); supar (se)
hibou = cht, beulli
hic = picar de la dalha "Es pas aqu lo picar de la dalha, solament,
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 188 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

sabes?... "(Thrond)
hier = ir ; air
hile, pdoncule = pecol
hirondelle = girondla, ironda
hisser (se) = ajocar (s')
histoire = istria
hiver = ivrn
hiver rigoureux = iverns reguitns
Hollande = Olndia
holoturie, "violet" (fruit de mer) = bijut
holster = custdia
homme = me
homme de mnage = salatopins
homme obscne = porcats
homosexualit = omosexualitat; bograri; (milieu homo) la bogralha
"es dins lo mitan de la bogralha"; "aficha publicament sa bograri"
Honduras = Onduras
Hongrie = Ongria
honnte (adj) = onst(e), onsta
honntet = onstetat (sf)
honneur = onor "Aver donor coma un grapaud de plumas."
(Comparason populara clarmontesa)
honte, vergogne, timidit = vergonha
honteux, confus, attrap = moquet
hpital = espitau
horde, assemble = codrilhada " la codrilhada que ai ven dau mistri
e fug dins lo tremont";"Pui la codrilhada esmoguda Dins las aforsts
s'avals. " (Langlade)
horion = gnha (sf); tustau (sm)
horizon = asulh, orizont; (lointain) avalida (sf)
horizontal = orizontau, -ala; planir, -iira
horloge = reltge
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 189 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

hors de propos = a perpaus coma caufalich d'estiu


hospitalit = retirada
hte = ste; (qui hberge) ste, ostiaire
houblon = tantaravl
houblon sauvage = aumelon
houe lame courbe ; pioche. = trinca (= trenca)
houle = trngol (sm) "lo trngol sus l'ondada" (Langlade)
houppelande, vieux manteau = ropa (s.f.)
houspiller = borjonar, sargotar
housse (sf) = sanle/saile (s.m.) es cobrt d'un saile
houx = agrevon
hoyau = bigt
hue et dia (tirer ) = tirar a cha e a bi
hue pour dia (comprendre) = faire un contresens total = ja per bi "sai
que degut comprene j per bi"(G Therond)
huer = escridassar
huile = li "I a pas li sans crassa. " (Prov)
huile de schiste = sistre (Langlade)
huiler = onchar
huissier = arpian
huit = uch (prononcer "ytch")
huluberlu, lunatique. = pesca-luna
hululer = udolar (prononcer ("idoul")
humecter = onchar, saupejar
humeur (de bonne) = d'imor "ui sii d'imor"
humeur vagabonde ou foltre = lebrieirum (sm)
humide = chp, chpa (adj); imois, imoissa
humidifier = chopar
humidit = imor "aprofechem l'imor de la matinada"=profitons de
l'humidit du matin
humilier = avergonhar "ton bresilhar avergonha l'aucelilha" (Lidia X
de Ricard)
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 190 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

hurlement = gingolum; bramads; bramadissa, idolada "Los rres


gingolums de la bisa estrementissin" (G Therond); "de virolets,
d'idoladas, de brams" (Langlade)
hurler = bramar, s'escridassar, orlar, quialar "Lo baile, orlant, sarra los
ponhs" (Langlade)
hurler de mcontentement = renar "D'onte, de cps que i a, la mar jotaterrena Percipita sos creis sus lo brass que rena " (Langlade)
hydromel = melica (sf)
hymne = imenu
hymne = imne (sm)
hypnotis = enclausit, -ida
hypocrite = manfle, entartufat
I
ici = aqu; aic ; aiai; ai "Un aiai, un enlai la finicion se sarra";
"Quitant aiai per sovenena Quauques estanhs d'instena istena Ont
van trevar los mostres palusencs" ; "Quand de las Cevenas en fra ai
ven trevar lo pas bas"(Langlade)
ici-bas = aiabs, endeai "l'endeai, l'endelai son dau Filh, lo Cifr. "
(Langlade)
idal = ideau "a cada espinha estripars ton ideau" (Dezeuze)
ide directrice = ida directora
ide, jugement = sicap
identifier = conisser "A la tsta e als ps, se conois, dna, quau stz. "
(prov)
idiome, langage = parladura; parlura (sf)
idiot = simple, amotit "quante amotit, aqueste"
idoine = idonu, -a
idylle = idilli (sm)
ignorer = dessaupre, ignorar, stre a saupre "E stz pas a saupre
quemb un bn levat se fai mai que mai de bna pasta."(G Therond)
il n'y a pas de roses sans pines = i a pas carn sans sses
le = iscla
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 191 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

Iles du Cap Vert = Isclas dau Cap Verd


Iles Fero = Isclas Fero
Iles Samoa Amricaines = Samoa Americanas
illumination = escandilhada; "les illuminations" : las escandilhadas "an
alestit las escandilhadas per las fstas de fin d'annada"
illuminer = esbrilhaudar "un grand esclaire esbrilhaudt lo membre"
(G Therond)
illusions = belesas
illustration = ilustracion
illustrer, lever = enaurar (Tortolon)
ilt dimmeubles. = illa (Dezeuze: Sovenirs denfana I)
lot sablonneux et vgtal des tangs, talus, tertre = tes "(la mar
tempestosa) cobrs (los) tes" (Langlade)
imag, expressif = imatjs "d'aqu entre aqu, quauque vilh mot
imatjs " (Azem)
imaginaire = imaginari, ria
imagination (suivre son ) = faire a son ida; ne faire de tot sicap "Enfin
ne'n fan de tot sicap" (Langlade)
imaginer = amaginar, imaginar, idear, cujar
imbcile = colhon, st-bogre, abestit, caluc (o: cap-luc), tarnags,
baujs, beligs, -assa, imbecil,-ila; st (gall.); (songe-creux): tantalri
"stre st coma Rauba-Saumas." (Comparason populara clarmontesa)
imbcile (ne fais pas l') = fagues pas l'ase
imbcile fieff = pas la mitat d'un """a mai ne seris pas la mitat dun
!."" ( G Therond) "
imbcile, hibou = cht
imbcile, petit de la pie griche = amargassat "Badar coma un
amargassat " (Comparason populara clarmontesa)
imbcille (faire l') = simplardejar (F. d'Olivet); faire lo colhon
imbcillit = simplitge (s.m.), cogorlitge
imbiber (s') (v.tr. et r.) = s'embugar, s' embeure, s'imbibir
imbibition = abugament
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 192 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

imbroglio = embolh
imbuvable = imbevable
immacul = monde, -a (adj)
immatriculer = matricular "una automobila matriculada a
Montpelhir"
immdiatement = d'ausida "Venguem-ne dausida la fin dau dinnar."
(G Thrond)
immense = grandars; (immense, prodigieux) espectacls, -osa "
raa de mon cr l'as fach lo grand miracle : as subrat dau passat
l'espectacls basacle ";"Lo crp espectacls d'escatas tot cobrt
";"Boscs espectacls ; aubram d'estampadura mostra"; "L'autre ven
dau ponent, a escalabrat l'autura , l'autura espectaclosa ont i a d'etrnas
nus"
immensit = vastor, vastetat, immensitat
immobile = estads, -issa; calhat "temps seren, boncia calhada"
(Langlade)
immobilis; paralis = chorrat, -ada "La vida enfin a pres la plaa De
l'esfrai que ten tot chorrat. " (Langlade)
immobiliser = aplantar
immobiliser (s') , ralentir = molar (v.i.) "Diriatz au premir cp que
tmba Mai pauc-a-pauc mla et s'aplomba" (Langlade)
immobilit = estar "Aic res que la nuch, l'estar, l'etrne siau. "
(Langlade)
immodr = desmoderat, demasiat
immoler = sagatar
immonde = immond(e), but, rre, maunet, -a
immondices (m.pl) = recurum (s.m.) "ai escampat lo recurum"
immuable = immudads, immutads "Aic l'inmudads, alai, vam,
escorrida " (Langlade)
impacienter = despacientar
imparfaitement = d'esprs-esprs "Sostra - e pas d'esprs-esprs !"
(Langlade)
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 193 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

impasse = androna, carriira rba; (impasse, lieu sans issue, cul de sac,
recoin) : dandrona "dau fons de ma dandrona" (Langlade)
impassible = impaors, -osa "lo drech impaors e siaud auborar son
cap reinau" (J Ch-Brun)
impatiemment = impacientament
impatience = petelega, despacincia, tresfoliment, fresa
impatient, bout de patience, excd = despacientat " Se me creses,
Tisana, ditz Niqueta despacientat, lanars qurre dun cp de p ;
autrament aquelas femnas nos farin venir cabras. E bolga-te." (G
Therond)
impatienter (s') = languir, trelimar, se despacientar "Lo ques ben
langus dstre mau. " (Prov)
impayable = impagable
impratrice = emperairitz "l'emperairitz Eudoxia siagut senhora de
Montpelhir"
imptuosit, lan = frau (sm) "d'un cp de tsta / Dorda una cadelada,
arrsta / Cp sec son frau, aquesta s'acabrant " (Langlade)
impie = impiu, -ia
impitoyable = despietads
impondrable = imponderable
importuner, inquiter = cigonhar
imposer = impausar
impossible! = "sembla pas de bn"
imprcateur, -trice = sacrejaire, -ra
imprgner (s'), se gonfler = emprunhar (s') (los nivolasses)
s'emprnhon d'avapors (Langlade)
impreigner = embugar, embeure, emprunhar (la labechada)
"s'emprunha de svias sentors" (Langlada)
imprenable = imprenable
impresario = impresari
impressionn, -e = afeccionat, -ada "D'aqu tota la molonada,
Camina, muda, afeccionada"
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 194 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

imprvoyance = imprevesena
imprvu = imprevist
imprimanta = estampanta "estampe polit amb mon estampanta lasr"
imprimer = estampar
imprimerie = estampari
imprimeur = estampaire, imprimeire
imprudence = malavisament
impudique = desvergonhat, -ada; "veuse /veusa de pudor" (F. d'Olivet)
impuissance = despoder (sm), despoderament, impotncia
impuissant = despodentat; (sex) despoderat, bicafreja
impulser, amorcer, initier = imprincipar "vei pas lo virador istoric
imprincipat per la Monarquia"
impulsion = vam, impuls "Aic l'inmudads, alai, vam, escorrida "
(Langlade)
impulsion, pousse = butada "e que coma los flus o coma la tronada
vai sans causa de res jot la sorna butada d'un quicm que degun sap
pas'ncara lo fons" (Langlade)
impunment = impunidament
imputer, attribuer = encargar
inaccessible = inagandible "seri pas en aquel perca de l'inagandible
que s'atrba, justament, la posia?"
inachev = inacabat
inanition (tomber d') = s'anequelir
inapaisable = inapasimable, inamaisable
inaperu = inapercebut
inattendu = inesperat, -ada
inavouable = inconfessable
incantation = conjur (sm), mascari (sf)
incapable = incapable; incapa;armanhla (sf); traa d'arnesses; de
bus arnesses
incarnat (adj) = rosenc, -a; incarnat -ada (adj); roget "una rsa
incarnada (o rosenca)"; "lo roget fresc de la rsa novla" (F. d'Olivet)
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 195 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

incarnat (sm) = roget (sm)


incarnation = encarnament; encarnacion
incarner = encarnar
incartade = escambarlada
incendiaire = bota-fuc " lo principal bota-fuc ra lo manescal dau
luc" (Favre)
incendie = arsament, encendi ; incendilha "Quand los aubres dau bsc
an la tsta enflambada Coma se l'incendilha abrasava los pugs ! "
(Langlade)
incendier = abrandar
incertain = dobts/dobits; incrt "un rai dobits tinta lo sl" (F
d'Olivet)
incertitudes = entravas "anem, digatz m'o, levatz me d'aquelas
entravas" (A Guiraud)
inciser = encisar, fendilhar
inclassable = inclassificable, -a
inclination au mal, perversion = michantum
inclin (tre), se courber = giba (faire) "De totes los caires fan giba"
(Langlade)
incliner = aclinar, clenar "tot se clena dabans lo mstre" "Clena la
brancassa en avant"; "E lo lusrp, per su, clena amatat"; (Langlade)
incliner (s') = se clenar "Emb sa cara risenta, adonc la genta fada / se
clena" (Langlade)
inclure = inclure (p. pass incls) "aqu s'inclutz dins un contxt
dificil"
incomber = incombir
incommensurable = immesurable, -bla
incommodant = embarrasss
incommode = incomde, -da
incommode, insupportable = espaisss
incompltude = incomplecion
inconcevable = inconcebable
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 196 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

inconduite = maugovrn
inconnaissable = inconoissable/inconeissable
inconnu = inconegut, -guda; desconegut, -uda
inconscience = inconscincia
inconscient = sens eime
inconstant = ratir
inconvnient = entravads, destrbi
incrdule = incredul, la; mescresent, descresent, dobtaire
incrdulit = mescresena, descresena
incroyable = incresable
incroyant = descresent, -ta
incubateur = coador, incubadoira
incubation = coason (sf)
inculper = aculpar
inculte = incult, -ta; enermassit, -ida
incunable = incunabla (sf)
incurable = ingarissable
incursion = escorreguda
incurv = arcat, encorbat
incurver (s') = biaissar (se) "e la baissa en se sarrant dau su se
biaissa" (Langlade)
Inde = ndia
indcemment = indecentament
indcent = malonst, indecent
indcision = balana
indfinissable = indefinible; ("qui ne ressemble rien"): ni tus ni vos "i
espeligut sus lo nas una espcia de botonet, dabrd ni tus ni vos, ms
que pui suflt, suflt sans ime " (Therond)
indemniser = indemnizar
indniable = inegable, indenegable "un testimni d'un inegable
inters" (Lesaffre)
indentation = redent (sm)
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 197 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

indice = indici, entre-senha (sf), indica (sf)


indien = indian
indienne (en file) = en rengueta
indiffremment = indiferentament
indiffrent, te (adj) = pissafreg (inv.), indiferent, -ta, frejs, -assa
indigne = terradorenc, indign
indigeste = indigst, estofads
indigestion, cuite = tripada "ten una brava tripada"
indigne = indigne
indigner, envenimer = endignar (pron. "endinn")
indiquer = mostrar, ensenhar, indicar
indirect = indircte, -a
indisposer = indispausar
indivisible = indevesible
indocile = reborsir, indocil, maudomtge
indolence = canha
indolent, -te = pissafreg (inv.), moligs, -assa; canhs -sa, vanels,
fatriml, pigre
Indonsie = Indonesia
indu = indegut, -uda
indublitablement = endobtablament; mai que segur "s'ags mai que
segur dun trabalh de desfensa que quauques mes podin aparar
aisidament." (E Teissier)
induire = induire
indulgence = indulgncia
indment = maudegudament, indegudament
industrialisation = industrializacion
industrieux = fasendir, -iira; practics
inbranlable = imbrandable
ineffable = inefable
ineffaable = inesfaable
inluctable (adj) = indefugible, -a
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 198 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

innarrable = irracontable
inpuisable = inagotable; inestorrible; inabenable
inerte = inrt -a; flaunhs coma un manolh
inexact = inexacte
inexorable = despietads
inexprimable = desparaulable, desparaulat
inextinguible = inamorable
inextricable = entravacs, indestricable
infaisable = infasable
infame = infame, a
infatuation = embeguinadura
infatu = enfadorlat
infcondit = desfrucha
infect = enfcte/infcte, -a
infectant = infectiu, -iva
infecter = enfectar, enfecir, empudesinar, endecar, enfecinar
infection = enfeciment, enverinadura (sf)
infection, puanteur = pudissina
infoder = afevar, feudar
infernal = inferns, infernenc
infester = empobolar
infidle = infidl -la; maufidl, -la
infiltration = trespir (sm), infiltracion
infiltrer = trespirar, infiltrar
infime = infims, infim
infiniment = infinidament
infirme = endecat, -ada; infirm, -a
infirmire = infirmiira
infirmit = maganha
inflammable = alucads, -issa
inflammation = escaufament
inflchir = desviar, corbar
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 199 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

infliger = infligir
influence = aflat (sm)
influer = influir
informe = infrme, -ma
informe, hybride, indfinissable, "qui ne ressemble rien" = ni tus ni
vos "i espeligut sus lo nas una espcia de botonet, dabrd ni tus ni
vos, ms que pui suflt, suflt sans ime " (Therond)
informer = assabentar
infortune = desaire
infortun = maufadiat
ingambe, alerte (adj) = deglende; engambi (adj. invar.) "sola, la mar
totjorn engambi" (Langlade)
ingnier (s') = s'abiaissar
ingnieux; biaissut = ingenis
ingniosit = biais, estc, ingni; engaubiadura, engenh
ingnu = simple, -a
ingnuit = simplitge (s.m.), cogorlitge, simplarditge, simplesa,
simplor
ingrence = ingerncia
inhabile = patet
inhiber = inibir
inhumain = inuman
ininterrompu = sens relambi " lo danar sens relambi de la mar" (Max
Roqueta)
inique = inic
iniquit = iniquitat
initial, ale (adj.) = prumieirenc, a (adj.)
initialement = a la debuta
initiateur = comenaire, iniciaire
initiative = comenada; ( l'_ de) a l'estigana de
initier, amorcer = imprincipar "vei pas lo virador istoric imprincipat
per la Monarquia"
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 200 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

injure = injria, escrna; agairada brandisson lo ponh de menaa, Emb


agairada e grand bocan. " (Langlade)
injurier = insolentar
injurieusement = injuriosament
injuste = injust
injustice = injustcia
innocemment = innocentament
innocent, naf, niais = innocent
innombrable = innumerable, innombrable; sens compte "Dins aquel
void immens () onte sans cmpte m vei fusar d'estelonls"
(Langlade)
innomm, innomin = innomenat
inondation, crue, vague, tsunami = creis; (inondation catastrophique,
crue du Lez, verbiage inextinguible) lesada (sf) "l'eloquncia es
largada / n'anam aver una lesada" (Dezeuze); "D'onte, de cps que i a,
la mar jota-terrena Percipita sos creis sus lo brass que rena "
(Langlade)
inonder, noyer = asondar, subrondar, engorgar; enaigar "(lo flume)
ondeja, molina, tafura, bacla, borja, enaiga lo baissau" (Langlade)
inoubliable = inoblidable
inou = inausit, -ida
inquiet = inquiet; afectat, -ada; (inquiet, soucieux) : carpin, -ina (adj)
"Chut ! vai parlar. De fes d'una vtz afectada / rusta, s'entrecopant e
bracejant los mts "; "lo pescaire es carpin" (Langlade)
inquiter = laguiar, tafurar; traire mala pensada "as de laguis?'- "c,
quicm me tafura"; "Tot aqu trai mala pensada / Als animaus "
(Langlade)
inquiter (s') = transinar (se), se tafurar
inquitude, chagrin. = lanha; marriment
insaisissable = inagantable
insalissable = intacable
insatiable = insadolable
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 201 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

inscription d'une monnaie = letradura


inscrire = registrar, encartar
inscrit = inscrich; escriutat
insecte = inscte ; insecton "As ton plen d'enemics que te fan rusta
gurra / desempui l'insecton, a la bestiassa fra. " (Langlade)
insecte minuscule = insectona (sf) "l'insectona dau cl atrba aqu
qu'aima"
insens, farfelu, bizarre, dtraqu = destimborlat "tustar coma un
destimborlat"; "E corrs, fl, destimborlat " (Langlade)
insrer = inserir
insertion = inseriment (sm)
insidieux = enganiu
insigne (adj.) = preclar, -a
insigne (sm) = insgnia (sf)
insignifiant = insignificant, -ta
insignifiant, ngligeable, "de rien du tout" = traa de "aqueles monsurs
de la Medecina garisson de la ronha, dau mau negre, de patin amai de
cofin, e vls pas que te garigusson dun traa de mau de nas ?" (G
Therond)
insinuant = intrant
insinuer (s') = enfonilhar (s')
insipide = insipid
insistence = insistncia
insister = insistir; je n'insiste pas: passe tot lis
insolamment = bufalieirament; insolentament
insolence = insolentari (sf)
insolent, -te = bufalir, -iira; morrut, -uda
insolvable = insolvable
insomnie = revelhum
insondable = sens fons (Langlade)
insouciant = insocits, sens laguis "Temps urs et sans laguis ont re
lo menaire de jovenetas esperdigalhadas" (E Teissier)
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 202 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

insouponnable = insospechable, -a
insoutenable = insostenible
inspirer une aversion marque = pudir dins lo nas me pudissin dins
lo nas = je ne pouvais pas les sentir.(Max Roqueta)
instable = instable, -a; moveds, -issa
installer = installar
instamment = instantament
instant = instant, momenton
instant ( l') = d'ara-estant "d'ara estant vene de m'entretner amb"
(Langlada)
instant bref = brieu, brivet
instiguer = instigar, enzengar
instinct = instint (sm), sentida (sf), ime (sm)
instinctivement, d'instinct = d'ime
instituer = instituir
instructif = ensenhaire, a "es una istria ensenhaira"
instruire = instruire
instruit = eidujiat
instrument = instrument
insulaire = insular, -ara
insulte = escrna, sotisa
insulter = insolentar, escridassar
insupportable = insofrible
insurg, en cours d'insurrection = insurgent "lo butan au combat dins
un Lengadc insurgent"
insurger = insurgir
insurmontable = insubremontable
intact = intacte
intelligence = entendement "E de l'escur croton que lo lunet ajorna,
Sords, a blas fes, un lamp d'entendement" (Langlade)
intelligent = intelligent, desgordit, senat, lutrat, qu'a d'ime
intemprie = trebolum "dau trebolum que vai lu espetar" (Langlade)
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 203 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

intendance = intendncia
intendant = intendent
intense = intens
intention = estigana
intercder = intercedir
interdire = interdire; enebir
interdit = defendut, -uda (adj) "Faire quicm ques defendut coma lo
Patrn als ases.
interdit (rester comme) = enclausit "Los autres, coma d'abestits, Ne
seguron tot enclausits" (Vivars)
intressant = interessant
intress, avare = estacat
intresser = pertocar "En quista dau grand tot, que tant nos pertca,
aqu qu'acotissem e d'anma e de coret " (Langlade)
intrt = inters
interfrer = interferir
intrieur = interior
interjection = interjeccion
intermde = intermdi
intermdiaire = mejancir, -iira
intermittence (par) = entremija (per) "Per entremija pui,() diriatz,
() de monts que s'endavalan" (Langlade)
interne = intrn
interposer = interpausar
interprte = interprt
interrgne = interrgne
interroger = interrogar
interrompre un discours = entrecopar "parla sens t'entrecopar"
interruption = pausa; pausetat (s. f.), (d'un propos) entrecopada (sf)
"Aver pas ni pausa ni fin."
intervalle = interval; vlta
intervalles (par) = a blas fes
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 204 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

intestin = intestin, budl


intimider = espaventar
intraitable = intractable
intrigue = patricolatge, trecimaci "los avsques dau sgle XVI an lo
gost dau patricolatge"
intriguer = entrigar
introduction = intratge (sm); (d'un livre) davantdire, portisson
introuvable = indescobrible, indestoscable, indestraucable
intuition = devinhacion "aquela devinhacion de pota, lavenir i devi
lu bailar rason" (Azem)
inutilement = inutilament, de badas
invalide = invalid
invective = bocan brandisson lo ponh de menaa, Emb agairada e
grand bocan. " (Langlade)
invendable = invendable
inventer = inventar
invention = trba (f), invencion
inverti = joanfemna, gonla, bots, chivalir de la rampeta
invisible = non vesent a l'ulh L'esprit subtir, l'esprit dels reires,
beluguetas Non vesentas a l'ulh, tant que son menudetas Parpalhejan
dins l'aire e l'immensa claror. (Langlade)
invisible l'oeil nu = non vesent a l'ulh; enveirent; enveirent a l'ulh
invitation = convit, convidacion "Convit de Montpelhir, convit de
l'escalir" (Prov.)
invitation une fte = convit de fsta (Langlade)
inviter = convidar
iode = ide
Irak = Iraq
Iran = Iran
iriser = mirgalhar
Irlande = Irlanda
irrgulier = irregular
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 205 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

irrespirable = lva-l'alen "e l'r lva-l'alen de las Andas" (Max


Roqueta)
irriguer, baigner (fig.) = sauar rius sauant Ias platanas.
irritable, susceptible = mostardenc, moscs
irritant = atisss, -osa (adj) "E ben, dau ridels atisss que l'alassa Per
vautres vau sarrar los plecses negrejants"
irrit = embotinhat, -ada "la gruma embotinada dau riu" (G Coulazou)
irriter = malidar
irriter (s'), "rler" = biscar devise de Ste (et de Montpellier ): Aic
biscam pas.
irriter (s'), se fcher = se saupre mau
Islande = Islndia
isol dans son coin = recantonat, -ada
Isral = Isral
issue = eissida "una batsta sens eissida"
issue dfavorable = mau-avengut "davant totes los chins quesperavan
en ncias, lo dgo escullt lo mau-avengut de sa mission".
issue, sortie = salida, eissida "una batsta sens eissida"
Italie = Itlia
itinraire = dralhason (ARF)
ivraie ; ray-grass. = margalh
ivraie vivace = amargalh
ivre = bandat, -ada (adj); ivre mort: bandat a clau
ivre; fig. atteint du mal de mer (Despuech-Sage). = embriac, -aga
ivre-mort = bandat a clau
ivresse (fig) = guindola, ganarra
ivresse, cuite = bandada, guindola
ivrogne, soiffard, boit sans soif = sua-raca
J
jabot d'oiseau (pr.), estomac (fig.) = papach
jacasser = bascar
Jacou = Jacon
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 206 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

jaillir = gisclar, regisclar, fusar (surgir) : sordir "Quand tot d'un cp


dels pugs, qu'alin ara negrejan / Fusa una grand lusor que los ulhs
ne'n neblejan "; "E los ans, meses, jorns, celestiala polsilha s'auboran
de l'airau e fusan per alin " ; "Fai sordre e regisclar coma d'un fuc de
jia De belugas a flc, vola que volars "; "car lu de l'espaada blosa
sords quatre malhus per respndre a l'apl";"Sords de bronzins
ensordaires " (Langlade)
jaillissant = colads, -issa "ra tant fresc lo raju colads" (Dezeuze)
jaillissement dsordonn = esfolatrada "un autre de mos grands oncles
fasi ressondir sus lencluma son martels pesuc au mitan duna
esfolatrada de belugas (E Teissier)
jais = jaiet
jalon, cible atteindre = tc "Es un tc dins la granda estapa"
(Langlade)
jalousie = endemsi
jaloux, -se = gels, -sa (pron. "tchalouss"); engelosit, -ida "A marit
gels la bana au frnt. "(prov)
Jamaque = Jamaca
jamais = jamai, pas jamai
jambe = camba
jambes cartes (tendu les) = escambarlat, -ada; escarlancat, -ada
jambonneau = garron
Japon = Japon
jardin = rt, jardin
jardin attenant une maison = parran/paran
jardin de roses = rosareda
jargon = jargt
jarre = grla
jarre d'huile = grla d'li "es tranquille coma una grla d'li"
jarret, mollet = botelh "ges d'autra a pas tant rond botelh" (Dezeuze);
"a los botelhs grasses"
jaune = jaune
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 207 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

jaune d'uf = rosset, maiu "Se me vendi un uu, creirii qu'auri


levat lo rosset"
jaune, dor = saurins
jaunir, enduire de safran = safranar
je me trompe sans doute = ai sai que mau comprs
jean-foutre, nigaud = fotrau
jrmiades = plntis e mntis "delargut sos plntis e mbtis" (Max
Roqueta)
Jersey (le) = Gersei
jet de liquide = pissorlet
jet, filet, coule = rag (pron. ratch), raju "los uch rajus de la fnt de
Valmanha getant son aiga clara" (Dezeuze)
jeter = escampar ; traire; getar; rebilhar "i trague quau volr la
prumiira pira, non pas nautres" (Azem)
jeter (rution d'un volcan) = repojar
jeter terre. = traire per su
jeter des flammes = tirar de fuc "de monts que s'endavalan, e qu'en
s'espotissent, ensms tiran de fuc" (Langlade)
jeter la pierre, mdire = clapeirar
jeter l'alarme = espaventar
jetter des tincelles, flamboyer = flambejar "la pira freja, Que jot lo
martelar flambeja";"De lhauces vesperals devrs lo larg flambejan "
(Langlade)
jeu = jc, joguina, jogatge, (petit jeu) amusareleta "jga au jc de quau
perd ganha"; "Au jc e au vin, l'me se fai coquin. "(prov)
jeu denfant avec des faonnages dargile = peta-trauc (Dezeuze:
Sovenirs denfana I)
jeune = joine, jove, d'un bn atge "Bestiau jove cau que trpe"(prov)
jeune cep (pr.); jeune homme (fig.) = malhu
jeune coq, sducteur = galinet (sm)
jeune fille = jove (sf), joinla, tosa
jeune fille de service = chambron (sm), serviciau (sf), serviciala (sf)
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 208 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

jeune fillette = manideta, bacla


jeune tige = grelhon (Langlade)
jeunes gens (des) = joinessa (de)
jeunesse = joinitge; fratge "la que segut cara a ton joinitge" (ARF);
"dau temps de mon fratge" (Langlade)
jeunesse en fleur = grlh de joinessa "Un ven d'en pas d'aut: un bu
grelh de joinessa blondin coma l'espiga e brausent d'estrambrd. "
(Langlade)
jeunesse se passe (il faut que) = "Bestiau jove cau que trpe"(prov)
joie = jia ; gaug (pron "gaw"); baudor
joie (sauter de) = tresfolir ("tresfoligure de jia")
joindre, juxtaposer, ajouter = apondre "la Federacion Latina que vai
lu-lu apondre en un mme pble, libre e frairal, totes los pbles.."
(LX de Ricard)
jointure = nosl, desnosador
joli = polit; desard, -arda (adj), mors, -sa "ma jolie"=polideta
joli: dans l'expr. "pas polids"=pas trs joli = polids """Babu, una
gavacha pas polidassa, es vrai, ms fresca, garruda e bu coissin de
carn, quenjusca aladonc lavi pro volontat, lo voli pas pus
conisser, ni per figura ni per pintrura."" (G Therond) "
Joncels = Jaucls
Jonquires = Jonquiiras
Jordanie = Jordania
joue = gauta; (pj.): gaunha (stricto sensu= oue de poisson) "Aver un
parelh de gautas coma una pea de quatre." (Comparason populara
clarmontesa)
jouer = jogar (de faon foltre) fadejar
jouer au plus fort = faire au pus frt
jouer aux cartes = far a las cartas "fan a las cartas tota la nuch" (G
Therond)
jouer de chance = encapitar "Chaval! encapitatz, quauquun i digut:
l'avtz tot just amont " (G Thrond)
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 209 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

jouet = jogalha (sf); amusatge (sm); joguet "avi portat de jogalhas


(=d'amusatges) per los enfants"
joueur = jogaire; berlandir; (invtr) ajogassit-ida (adj) "il a le
dmon du jeu": "es ajogassit"
joueur de "mlhol", golfeur = chivalir dau bi-rotlant
joueur de trompette = trompetaire "Aver un parelh de gautas coma un
trompetaire." (Comparason populara clarmontesa)
joufflu = mataflet
joug = jonta (pour "joata"? ) sf "Tot qu'a pas sofrit la jonta e lo
colar " (Langlade)
jouir = gausir; (sex.) far gaudina
jouissance = plasena; gausiment; (usage) usana
jour = jorn
journal = jornau
journe = jornada; jorna "Era una jornada de Dieu, que tresfolissi de
jia e de plaser. " (Montel); "L'alen d'aquela bla jorna / Vai reviudar
los assostats"(Langlade)
joute = aturgament; les joutes (sport): las ajustas
jouvenceau = jovenl, gandard "venin caduna emb son jovenl"
(Langlada); " gandards de vint ans" (Dezeuze)
jouvencelle = joveneta/joiveineta "Temps urs et sans laguis ont re lo
menaire de jovenetas esperdigalhadas que magradava dadralhar dins
lo michant camin per las faire espinhar e aissejar!" (E Teissier)
jouxter, tre voisin, avoisiner, = tocar "pui se retirt dedins la cambra
que tocava" (G Therond)
jovial = lri, -ia
joyeux, -euse = gali; alegre, gaujs, jois; lri, lria "sii lo romieu
gali" (Dezeuze); "Bondieu ! que mon cr seri lri" (Langlade)
jucher = quilhar
judelle (oiseau) = foca/folca
jugement = jutjament "Au jorn dau jutjament aitant vaudr la mrda
coma l'argent. "(prov)
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 210 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

jugeotte, bon sens = eime (pron. me; occ norm ime); destriament,
sen "a pas cap d'eime", il n'a aucune jugeotte; "Lo sen pt pas venir
abans latge." (Prov)
jujube = dindola, guindola (NB: guindola prend le sens fam. d'ivresse,
cuite)
jujubier = arnivs
julep (potion sucre pour accompagner un mdicament) = jussu
"begut lo jussu d'amor" (Max Roqueta)
jumeau = besson
jumelage = afrairament
jument = ga "Cauca que caucars l'ega s'escarrabilha ..sens que
sigue besonh dau ponchon, de la bilha " (Langlade)
jurer = jurar; (vituprer) sacrejar, (jurer comme un charretier en
blasphmant): renegar "Per camin doncs tantst pregavan, tantst
pecaire renegavan" (Favre); " Renegar coma un uganaud" (expr.)
juron = renegon
jury = jurada
jus = chuc
jus de la treille = li de soca "A mau de cr li de soca. "(prov)
jusqu' = fins a "[aur] disparescut mme, fins a sa dralha" (traduit par:
il en aura tout disparu, jusqu' la trace) (Langlade)
jusqu' ce que = d'aqu que; d'aqu tant que;fins a tant que (ou:
"enjusca tant que") "Langlada imitt Peirtas d'aqu tant que
conosqut los felibres"; "me butt fins a tant que decidigusse";
"d'aqu que de la trra ague disparescut";"Es desrabat, caat de
contrada en contrada, D'aqu que n'a fach fin, emb aqu sans molar. "
(Langlade)
juste bon = pas mai bn que per "Lo diable vos cursse, vos e totes
los autres espas de sabarnaus pas mai bns que per crocar los sus
dau paure monde !" ( G . Therond)
justicier = drechurir "l'astrada drechuriira compls son bra"
(Azem)
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 211 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

juxtaposer, ajouter, joindre = apondre "la Federacion Latina que vai


lu-lu apondre en un mme pble, libre e frairal, totes los pbles.."
(LX de Ricard)
K
Kazakhstan = Cazacstan
Kenya = Kenya
kilogramme = quilogram
kilomtre = quilomtre
kimono = quimno
kiosque = quisc
Kirghizistan = Quirguizstan
klaxon = claxon
Kowet = Kowait
L
l = aqu; l-bas: enlai
l bas = lai, alai, enlai, aval; per alin "Que lai va, Lai manda pas."
(Prov) ; "E los ans, meses, jorns, celestiala polsilha s'auboran de l'airau
e fusan per alin dins lo sorne infinit"; "Lo volcan damoat, mut, se
quilha Susprs, morgat que la montilha Retengue alai son amiga
d'antan" ; "Un aiai, un enlai la finicion se sarra" (Langlade)
l bas en bas = ailaval; per ailaval (profondment) : debs "Son lunh
per ailaval primes coma de lums, Los astres trelusents qu'esclairan
nstra trra"; "Aqu lo bu darnir que cabana debs , debs, debs"
(Langlade)
La Boissire = La Boissiira
la bouche ouverte = badada (a la) "Amai n'arriba, de cacilha:
Crocdils pres a la badada"
La Grande-Motte = La Granda-Mota, Lo Mots
l haut = aiamont "Entrement qu'aiamont vengue trevar vstra anma
Anatz dire pertot que ui avtz vist "
l o = aqu que "aqu que floqueja la bandiira francesa"
La Tour-sur-Orb- = La Torre (d'Orb)
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 212 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

La Vacquerie-et-Saint-Martin-de-Castries = La Vacari e Sant Martin


de Castrias
labies (plt) = morre-de-lapin
laborieux, occup, ardent au travail. = atrabalit/atrabalhit, -ida
labyrinthe = laberint; esmarrador
lac = lac, clar De gorgs, de clars o de moliiras, (Langlade)
lacet = cordla (sf), correjon (sm)
lche, avachi, lche = fatrimla
lact, -e = lachat, -ada "La dralha dau Cifr, la grand dralha lachada,
ont regolina, a flc, d'escalugants polsius" (Langlade)
Lacte (Voie) = Dralha Lachada "La dralha dau Cifr, la grand dralha
lachada, ont regolina, a flc, d'escalugants polsius" (Langlade)
Lagamas = Lagamars, Lo Mas d'Agamars,
l-haut = amondaut
laid = lord "Lord en borrassa Polit en plaa." (Prov); "es tant lorda que
sis polideta" (Tulet)
laideur = lordor (sf); lorditge (sm)
laine = lana
laineux = borrut
laisser = daissar: (mieux que "laissar" plus usuel); quitar "an quitat
l'enemic mstre dau terren" (Azem); "lo pde pas quitar defra : seri
na grssa consciena. " (G Therond); "Se son gendre lempachsse
pas, la quitava freja." (G Therond); "Ni en quitarem sa part.";"Quitem
de caire lo greu de polissonari " (Lesaffre); "Quitant aiai per
sovenena Quauques estanhs d'instena istena Ont van trevar los
mostres palusencs" (Langlade)
laisser couler = regolar " De degots de saba regolan" (Langlade)
(Langlade)
laisser de ct = quitar de caire
laisser en suspens une affaire = penjar au crc
laisser faire = laissar dormir
laisser perler = perlejar "regardant cada gran (de rasim) que s'ascla en
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 213 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

perlejant un degot de vin rse" (Dezeuze)


laisser pisser le mrinos = faire coma a Pars que daissan plure
lait = lach
lait caill = calhat (s.m.)
laiteron (salade sauvage). = lachet (Dezeuze: Sovenirs denfana I)
laiton (mtal) = loton
laitue = lachuga
Lamalou-les-Bains = Los Banhs-de-Lamalon
lambeaux (en) = aglasit, -ida "son bit aglasit"
lambin, empot (sm) = armanhla (sf)
lambiner, ne pas avancer = arpatejar; faire d'alnguis, far tira-mla,
lanternejar, temporar
lambiner, rester dans l'inaction = lanternejar "Cityens, sags pas de
lanternejar. Escotatz ce que ieu prepause " (G Therond)
lame (sf) = lama; fig. "es una lama", c'est un malin, un dgourdi
"""Mstre Francs qu'ra una lama, / Fagut las onors la dama""
(Eugni Vians) "
lamentable = pits, -osa "pitosas miserablas" = "lamentables
pauvresses" (Dezeuze)
lamenter (se) bruyamment = gingolar "l'Umanitat brame e gingola"
(Dezeuze)
lampadaire = lampadari, bc de gas, calelha
lampe = lampa, calelh
lampe de petite taille = luquet
lamper = chorlar
lampion = velheta
lamproie = lampresa "una lampresa aprestada au safran"
lance = aste (s.m.) "l'a embricat amb son aste"
lancer = traire ; lanar ; tirar ; largar; gisclar "D'arpassas de dragon,
d'ulhs de ratapenada, largant au lunh d'ardents a chaca cp d'alada "
; "gisclant l'ulhau e lo troneire";"Gisclan, deglan, van dins l'etrna
sornuda " (Langlade)
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 214 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

lancer au loin, laisser partir au loin exiler = bandir "e, benlu,(la


viratra) seri travirada, Sans la rufga estreminada, Que d'en pus
frt repren e la bands""A bandit son chival dins la palun"; "A bandit
la cla e camina" (langlada)
lancette = sagneta
lande = arms (sm); (lande pineuse): baucs; (lande marcageuse
plante de salicornes) : sansoira "Tant au bsc coma per l'arms "
landier = cafuc (pron.: kafyok")
langage = parlatge; parauls "sa lenga presque muda breteja un
parauls" (Langlade)
langes, couches-culottes pour bb = bailens, brait, mudatge
langoureux = molenc, -ca "lo mira amb d'ulhs molencs"= avec un
regard langoureux
langue = lenga "Ai manjat de lenga de cat, dise tot que sabe. "
(prov)
langue au chat (donner) = pro manjat de favas, donar la lenga au cat
"avtz donc pro manjat de favas, e ben, donatz la lenga au cat!"(A
Guiraud)
langue, bavardage = lenga
lanire = correjada
Lansargues = Lansargues
lanterne = lampa ; calelh ; lum "non sabe onte penjar mon lum";
"arriba amb un lum a la man"
Laos = Laos
laper = chorlar
lapiaz = cairissa (s.f.), cavanhs (s.m.)
lapider = acalhaudar, aclapar "Per traitressa, los prs morisson
aclapats" (Langlade)
lapin = lapin, conilh
lapine = conilha
lard ou du cochon (on ne sait pas si c'est du) = es ni tus ni vos (pron.
"niteusnibous")
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 215 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

lardoire pour prparer les rtis = lardadoira


large = larg, -ga
large (prendre le), s'loigner = s'alargar "S'alarguron tot
renegant/Lun a ponent, l'autre a levant"
large d'paules = espatlut, -uda "stre espatlut coma un prta-fais."
(Expr. Pop Clermont l'Hlt)
larges tendues (sur de) = bles rdols (a) "un estrle et naut plans
Onte se vei a bles rdols, D'aclapassas de rcs, de cdols "
(Langlade)
largeur, stature, calibre = estampadura "D'un bra de mar. a pres la
vasta estampadura";"aubram d'estampadura mostra"; "Dels servitors
de Dieu a fe, vestit, figura E per de l'esprit es d'una estampadura,
Pariira as pugs gigants, dels gigants Pirenus. " (Langlade)
larme = lagrema
Laroque = La Rca Ainir
lassitude, fatigue = lassitge
lassitude, mlancolie = brda
latral = costir, -iira
latralement, de ct = (de) costir "aqueste cavalir es plantat un pauc
de costir" (A Guiraud)
latex = latx
latrines, WC = comun, cagador
latte, clisse = tavla
Lattes = Latas
Lauret = Lauret
Lauroux = Laurs
Lavalette = La Valeta
lavande = espiguet (sm)
lave, mtal en fusion = metaus rosents "Vei los jota-terrencs e l'abisme
e l'asclassa Ont lo fuc a getat gas e metaus rosents. " (Langlade)
laver = lavar "se pt pas lavar lo cap a l ase quand la negre." (Prov)
laxatif = cagadura (sf)
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 216 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

layette = fardeta
lazzi, piques. = fions (m pl)
Le Bosc = Lo Bsc
Le Bousquet-d'Orb = Lo Bosquet-d'rb
Le Caylar = Lo Cailar
Le Crs = Lo Crs
Le Cros = Lo Crs
le plus souvent = mai que mai "Talament que sacampron totes, e
que, los uns aprs los autres o mai-que-mai totes ensemble, metron sa
pelha a la bugada." (G Therond)
Le Pouget = Lo Poget
Le Poujol-sur-Orb = Lo Pojl
Le Pradal = Lo Pradal
Le Puech = Lo Pug
le tonnerre se prolonge = lo trn se rebala (Langlade)
Le Triadou = Lo Triador
le voici = veja-l'aqu;
leader = menaire
leader, grand chef = cpol/gpol "lo cpol guerrejaire"=le seigneur de
la guerre (Langlade)
lchefrite = lecafrlha "lecafrlha mena jia"
leon = leion (pron "liou").
lger = leugir ( Mtp, se prononce "laug").
lgre ( la) = a la broqueta
lgre (femme) = corrila (sf)
lgrement = leugiirament
lgitime = lime, -a (adj) "cau far taisar la vtz de preferncias
pasmens limas" (Azem)
lgumes (les) = legums
lendemains de fte (attention aux) = aprs la fsta lo fl rsta
lente, oeuf de pou = lende "Mentir coma una lende
lentement = plan; plan plan, lentament ; dapasset, planet; (trs) plan
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 217 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

planet "Far suau, anarem plan planet. " (Montel); "Anem plan,
acampem ben. "(prov); "D'autres cps, plan planet coma se sa
pensada, Penequeja e pui, zo, desbonda sus los pts"
lrot = rat griule
Les Aires = Las Airas
Les Matelles = Las Matlas
Les Plans = Los Plans
Les Rives = Las Ribas
lesbienne = lesbiana, gossa; grinda, bringa, gringa, garna, fregarla,
tribada; "gorrina" est pfs propos dans ce sens et semble impropre.
"gossa" est retenu par Roger Barthe et Max Rouquette)
Lesotho = Lesotho
lessive = bugada: eau de lessive: lessiu, sabonada
Lettonie = Letnia
lettre = letra
leur = i/i; lor pour leur (pronom), purisme normalisateur archasant
pour "i" prononc "i": "il leur donna"="i dont/lor dont"; "ils sont
venus avec leur nourriture"="son venguts emb son manjar/lor manjar".
N'tait plus en usage Mtp depuis le XVIIe sicle. Alibert (Gramatica
p 66) prconise d'crire "i" plutt que "i". L'abb Favre crivait dans
ses manuscrits "li" au sing. et au plur. "an portat son manjar" = ils ont
apport leur nourriture; "i digut (normalis en "li digut" ou "lor
digut": il leur dit
levain = levat "an delembrat l'amor coma levat sol de son cantar"
(Max Roqueta); "E stz pas a saupre quemb un bn levat se fai mai
que mai de bna pasta."(G Therond); "aqu i avtz lo levat de
mes","amb un bn levat se fai mai que mai de bna pasta"
leve (faire sa) = lva = far sa lva (Dezeuze: Sovenirs denfana I)
lever (soleil) = se levar (sorelh)
lever, lever = auar, levar, auborar
lvite = borrassada
levraut = lebraud "Avtz un lebraud, vautres? totes i vnon en cr.
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 218 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

Chaval de bout ! vos mocatz pas emb los dets, camaradas !... Saique
o distz per rire ?"
lexique = lexic; motaire
lzard gris des murailles. = angrla "Se sorelhar coma las angrlas"
lzard vert. = lasrt, limbert ( sm )
lzarde = bodoisson (sm)
lzarder, fissurer = fendasclar
Lzignan-la-Cbe = Lesinhan-la-Ceba
liane = redrta
lianes, cordages de vgtaux = rusca "Pui, un bot, emb de rusca
nosan ";"Las ruscas tras se destrnan" (Langlade)
Liban = Liban
libellule = domaisla (sf)
libration = desliurament, liberacion
libre (femme) = deglendada (femna)
librer = desliurar, liberar "aquel grand flandrins que se plai qu'a las
neciejadas" (Langlada)
Liberia = Libria
libertin = flandrins, libertin, libertins, rofian, gorrin, viganhir,
gaups "aquel grand flandrins que se plai qu'a las neciejadas"
(Langlada)
libertinage = gorrinatge, gaupassari
libertinage cynique = chinassari
libertine = libertina, rofiana, gorrina, libertinassa, gandonejaira,
gaudineta
libertine, femme qui atteint des records de dbauche = soirassa
libertins (se livrer des jeux _) = bribandejar, libertinejar, gorrinejar
libidineux, rotique, lubrique = catilhs
libido = amorosi, calinhum, calorada (apptit sexuel) margal; (envie,
dmangeaison) : prus "Veja lo coma ai davala, Emb lo prutz d'una
cavala" (Langlade)
Libye = Libia
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 219 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

licol, licou = cabstre (syn. "capana") (Dezeuze)


lie = raca "d'aigardent de raca", eau de vie de lie de vin
lie, tartre = rausa
Liechtenstein = Liechtenstein
lige = siure "secs coma de siure"; "Nadar coma un tap de siure"
lien = liam, ligam "Es coma lo liam que ten l'ga au rodet " (Langlade)
lier = ligar/ liar, enliassar "Tal crei liar Guilht que Guilht lo lia."
(Prov)
lierre = une, ure
lierre (petit montant) = eurilhon escalaire
liesse (sf) = trefoliment (sm)
lieu aride d'accs difficile = infernet
lieu de (au) = lga de, a lga de "a lga de nos ajaar / aimam mai
passar la velhada" (E Vivars); "Lga d'adus'u cl coma n'avi l'espr
() s'atrba cort e cort " (Langlade)
lieu de naissance ou d'closion = espelidor
lieu de perdition = esmarrador
lieu plant d'arbres verts = aubrada (ARF)
lieu sans issue, cul de sac, recoin, impasse, = dandrona (sf) "dau fons
de ma dandrona" (Langlade)
lieue = lga "Pertot i a una lga de michant camin." (Prov)
Lieuran-Cabrires = Liuran de Cabriiras
lieux chauds (frquenter les) = bagassejar, rofianejar, s'agorrinir
livre (sm) = lbre (sf) "dau temps que lo chin pissa la lbre se'n vai."
(prov)
ligne = linha, rega, ralha; ralha
ligne de rochers, petite falaise = rancareda
ligne droite (en) = au drech "Tras el lo belugat la polsa congreada Per
lo flagelament e la desagregada Se mu, rondla a boldre, au drech o
dau gals. "
ligne oblique (en) = au gals "Tras el lo belugat la polsa congreada Per
lo flagelament e la desagregada Se mu, rondla a boldre, au drech o
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 220 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

dau gals. "


ligne = genria (ARF)
ligneul (fil de cordonnier) = linhu . Lamolaire (rmouleur) sap pas
faire / lo mestir de cordonir I la lesena (alne) i fai pena / lo linhu
i fai paur.(Dezeuze)
limace = limauca, animauca "Mai fai la limauca que lo grilh quand
sauta." (Prov)
limaon = vertelh
lime triangulaire. = terpont (sm)
limite = cana, rara
limon, = liga (sf); (terre laisse par les eaux) les (n.m.)
limpide = linde
lion = lion
liquide = liquid, (adj) colads -issa
lire = legir
lis = li
liseron (plt). = correjla (sf)
lisse = lis, lissa
lisser les plumes ou la robe d'un chat en les caressant = alisar
lit = lich, ja
lit de camp = campalich
lit de rivire = corrent "lo fluvi arasat per la sabla, drs lo levant s'es
cavat tres corrents" (Langlade)
lit de ruisseau = ja "Cntra dels jaces terrassats" (Langlade)
litire = lichiira, jacina; (de paille) apalhum
litre = litre
litron de rouge = folheta "Aprs pichet beurem folheta. "(prov)
Lituanie = Litunia
lividit = lividesa (sf)
livraison (sf) = liurament (sm), liurason (sf) "espre la liurason de mon
novl ordenador"
livre (=500 grammes) = liura (sf) "Devinha quant fai ? Benlu cinq
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 221 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

liuras. Siis liuras manca un quart, carn de cavilha" (G Therond)


livre (sm) = libre "as escrich un polit libre!"
livre (unit de poids) = liura
livrer des jeux libertins (se) = libertinejar, gorrinejar
livrer la prostitution = embagassar
localit, endroit, lieu = endrech, rdol, tenement
locomotive = locomotiva; locomotritz (?)
Lodve = Lodva
logement = lotjament, lotjada
loger = lotjar, cabir "as trobat per te cabir?"
logeur = lotjaire, ostiaire
logiciel = logicial
loi = lei
loin = lunh (pron. "yn") (fm: lunta; plur. luntes o luntas)
loin au nord... = amondaut
loin des yeux, loin du cur = "Que cr non vei cr non dl." (Prov)
loir = rat griule
loisir (temps de) = emperau "dins sos emperaus fasi valer sos
quauques cantons"(G Therond)
loisir, temps libre = temps destorbe (a son) "a son temps destorbe,
escriu la grand istria De la raa latina emb sa ploma d'aur".
(Langlade)
long = lng
long de (le) = de lng de "de lng de sa riba gibosa" (Langlade)
longtemps = longtemps; un bn brieu "aqu fai un bn brieu"; "i a bn
brieu que vos ai pas vista" (A Guiraud)
looser = perdeire
loquet = cadaula
loqueteux = pelucre
lorgner, pier, regarder = espinchar; lurnhar "Lrnhan drs l'ennaut e
l'enbs " (Langlade)
louche = caa (sf) (2)
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 222 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

louche (personne qui) = guinhard, -da (adj); guinche, -a "elle


louche"="es guincha"
loucher = guinchar
louer ses services, trouver un emploi de domestique ou de garon de
ferme = se logar "Quau per ase se lga per ase deu servir." (Prov)
louis d'or = rosset
loup = lop
Loupian = Lopian
lourd = pesuc; (grave, pnible): gru, -va; pautut, -uda; (arrondi,
obse) : grevs, -assa " Marchar pesuc coma un buu." ; "Tot gru,
ruste e sauvatge e per estomacar"; "lo sm pautut que m'enliassa ";
lourdaud, pattu = pautat
lourdement = gru "me pesa gru ma camba rovilhada" (Dezeuze)
lourdement charg = cargat " Se nanar coma un ase cargat de latas.
loustic = fuglbra (pron. fulbra)
louveteau = lobaton, cadl de lop
louvetier = lobatir "coma de chinasses qu'aquisson Los lobatirs sus
un lop lvacarn" (Langlade)
loyal, gnreux, franc = borgal
lubie, fantaisie = panta, ratigs (sm) fasin sas pantas = ils en
faisaient leur guise, selon leur fantaisie.
lubrifiant, huilage = onchum "i cau passar un pauc d'onchum"; "i mete
d'li per onchum"(A Guiraud)
lucarne = lucana
Lucifer, le dmon = Cifr "A la trra se'n pren per acipar la jaa Dau
Cifr, creator, lo rei dels elements " (Langlade)
lucratif = ganhiu
luette = nivoleta "ma nivoleta pren fuc coma una broqueta"
(Dezeuze)
lueur = lusor (sf) "Quand tot d'un cp dels pugs, qu'alin ara negrejan /
Fusa una grand lusor que los ulhs ne'n neblejan " (Langlade)
lueur faible et intermittente = lucrna
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 223 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

lueur petite = lusoreta "Coma la sieu la lusoreta Dardalha e mla a


momenet" (Langlade)
lueurs = clarenas
lugubre. = menbre menbras bajocadas = lugubres bizarreries.
lui = (pronom personnel): el; (pronom rflchi) i/i. " li" pour lui
(pronom), purisme normalisateur pour "i" prononc "i": "il lui
donna"="i dont". Alibert (Gramatica p 66) prconise d'crire "i"
plutt que "i" "n'ai"=j'en ai; "n'i a"=il y en a; "n'aurs pas"=tu n'en
auras pas; "baila me'n un pauc"=donne m'en un peu; "se n'es ben
tirat"=il s'en est bien tir
luire = clairejar
luire d'un vif clat = trelusir
lumire = lutz
lumire crpusculaire = entrelusor
lumire reflte = tresls "Es lo tresls de l'aurela, Que cencha son
frnt" (Langlade)
lumignon = lumet, moc, velhla, lanterneta, lusena "Blanquejant coma
lo lumet Qu'en amont abra la luseta" ; "Ms aqueste, au fins fons de sa
tuca estequida, S'atrba un picht moc que lo mena a somjar." (traduit:
mais au fond de sa cervelle borne de gant se trouve un petit
lumignon qui l'amne penser); "qu'es lunh aquel croton, aquel esps
cervl ont coma una velheta coma un moc per escs ajornava lo suc"
(Langlade)
lumigon clairant peine, veilleuse = velheta "qu'es lunh aquel
croton, aquel esps cervl ont coma una velheta coma un moc per
escs ajornava lo suc" (Langlade)
lumineux, -se = brilhant, -ta "me'n vau tornar ben lu dins lo brilhant
fonds " (Langlade)
l'un d'eux = un "Un ven d'en pas d'aut: un bu grelh de joinessa
blondin coma l'espiga e brausent d'estrambrd. " (Langlade)
Lunas = Luns
lunatique, fantasque = fantasieirs "stre fantasieirs coma una femna
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 224 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

encenta.
lunch = manjadrech; repaisson; (frugal) estanilha (sf)
lundi = diluns (pron. "dils") "Que sen vai lo dils trna pas pus."
(Prov)
lune = luna "fasi una brava luna" euphmisme pour parler d'un soleil
crasant
Lunel = Lunl
Lunel-Viel = Lunl-Vilh
lunettes = lunetas, (pj.) cugas "de sabentasses a cugas d'aur" (Azem)
lutin = trapet
lutiner = chaspar, alispar; tarabastejar (F. d'Olivet)
lutte = lucha " Als tres cps es lucha"(prov)
Luxembourg = Luxemborg
luxer, dmettre = endavalar "u ! d'espatlas endavaladas " (Langlade)
luxure = gaupassari
lys = li
M
ma chrie, mon trsor = mamoreta
ma foi; par exemple = mia (per) "Per mia! as aqu una bna idia...
Es dich : a totara." (G Therond)
Macao = Macau
macarelle = mandrona "l'estranh rescntre de Gaubert de Puegcibt,
que retrba sa femna enc d'una mandrona" (Azem)
Macedoine = Macednia
mcher = mastegar, machugar
machicoulis = machacoladura (sf) "mentretant que defra lo tafri dau
vent daut roncava dins la machicoladura de las torres" (E Teissier)
machination = engana (sf)
machine laver = maquina de lavar, lavadoira
mchoire, gueule = maissa
mchouiller. = machoquejar
macreuse = negre (sm); melanita negrassa
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 225 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

macroule (oiseau) = foca/folca


Madagascar = Madagascar
madr, finaud, ft = finaudl
madrier = madir
Magalas = Magals
magasin de vente au dtail = revendari
maghrbin = maugrabin
magie, sortilge frique = fadari "tornava nu coma per fadari"
magnificence = ufan (sm); mostrana (sf)
magnifique = subrebu, -la; magnific; -ica
maigre = magre, prim, linge; (expr.) : sec coma un estelon "stre
magre coma un pic."; "ra pus sec quun estelon e reganhava dsses
coma de trissons" (G Therond)
maigrichon = amostelit
maillet = malh
maillet, jeu indigne ressemblant au golf = mlhol (pron. "myou")
maillot (bb au), portant des couches = muda (a la) "Es innocent
coma un enfanton a la muda"
main = man
main (grosse et brutale) = manassa
maintenant = ara
maintien, air grave = tenncia
maire = cnsol, ou cnse (plus usit)
maire (tre lu) Montpellier = montar a la Canorga "per los cnsols
l'istria de Montpelhir comena pas qu'au moment que son montats a
la Canorga" (NB Place de la Canourgue, ancienne mairie)
mais = mas/ms (occ norm: "mas"). L. Alibrt conseille (Gram. Occ. p
244) d'crire "mas" e de considrer "ms" comme "forma vulgara".
Nous proposons d'crire "mas" et de prononcer "m/ms" Mtp.
mas = milh
mais qu'est-ce qui peut bien = dequ trn ! "dequ trn ! i pren
?"(mais qu'est-ce qui peut bien lui prendre)
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 226 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

maison = ostau ; casa


maison close, tripot = bordl, berland, ostau
maisonnette = ostalet
matre (d'cole) = mstre d'escla; regent
matre de maison = masaudir
maitresse de maison = ostaliira
maitresse femme, femme absolue, qui mne tout le monde = siressa
matrise = mestria; (pouvoir) podenti, mestrana
matriser = amagestrar
majest = ufana, magestat
majeur, majeure = mger, maja (adj) "Sap los st sens, conois los
fluides, maja escanha qu'encencha, mu e fai d'aqueste mond un
crps" (Langlade)
mal = mau (advb et s.m.) ; mau, mala (adj) "a lo mau dau champanha,
ganha pas res en venguent vilh"
mal (dire du) = mauparlar : dire de mau de "lo vesin a mauparlat de
tus"
mal aux dents, agacement des dents = enteriga (sf)
mal embouch = degavalh
maladie = malauti; malandra, mau (sm) "A lo mau de las galinas que
tan mai fai freg, tan mai bevon. "(prov); "Santat sans argent mija
malauti." (Prov)
maladie noire (?) = mau negre "aqueles monsurs de la Medecina
garisson de la ronha, dau mau negre, de patin amai de cofin, e vls pas
que te garigusson dun traa de mau de nas ?" (G Therond)
maladif, patraque = malauts , issa (adj); maganhs, -osa "febroses,
malauts, d'aquel temps enganat" (Langlade)
maladresse = maubiais (sf) "sedusent e pertocant dins sos
maubiaisses"
maladroit, empot, imbcile = desbiaissat, emprit, -ida
malaise = maganha, malaisana; (vanouissement) estavanida (s.f.)
Malaisie = Malisia
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 227 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

malappris = malestruch, pelaud


Malawi = Malawi
malchance = desaire (sm); maganha (sf)
Maldives = Maldivas
mle grand et fort = mascls
maldiction = maudison (sf)
malentendu = malentendut, mespresa (Laux et Rapin donnent ces 2
mots); malentendre (sm) donn par Piat & Mistral; malentenduda (sf)
mal-tre, patraquerie = dolentitge, ratigs
malfaisant = maufacts, -osa (Langlade)
malfaiteur, brigand = maufars "E tot aqueles maufarasses, /
Anonciators de michants classes" (Langlade)
malgr moi = despart ieu (Langlade)
malhabile = patet "amai qu'es pas patet"
malheur ! (interj.) = maladiana !
malheur (sm) = malur; desaire (sm) "Quand un malur deu arribar, i
anam tot drech." (Prov)
malheureusement (adv) = pecaire!
malheureux = maganhs -osa (adj); paurs, -assa, emmalurat, -ada
malheureux (rendre) = far veire las piras "es capuda coma un ase, te
fari veire las piras" (GV Therond)
malheurs = maganha
Mali = Mali
malice = aulesa, marridum
malignit = malor
malin, dgourdi = lutrat, escarrabilhat;fincho; expr; "c'est un malin, il
est ft", es una lama """Mstre Francs qu'ra una lama, / Fagut las
onors la dama"" (Eugni Vians); ""a fincho, fincho milhor!""
(expr. pop. Cf Armanac Mtp 1895 p 45) "
malingre, pitre = traa (adj. Invariable)
malle = mala
malmener = bordescar
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 228 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

malotru = malestruch, pelaud


malpropre = bochard, brut, solhard, -da, pachaud, -da "lo mot es trp
solhard per stre pres en bna part" (Favre); "de vilhs fricts rabinats
onte las moscas assegutavon los peusses de la pachauda cosiniira."
(G Thrond)
malpropret = brutitge
Malte = Malta
maltraiter, bouleverser, fatiguer = enganar e lo frucham daurat que lo
resson engana (Langlada)
mamelle = popa, popeta (mamelles) : tits (m.pl.)
mamelon du sein = pepelon (ARF), popelon, mamu
mamelu,- ue = possarut, -uda
manant = manant
manche (sf) = marga
manche (sm) = margue
manche de la charrue = estva "lestva e lo forcat = le manche et la
charrue. (Dezeuze)
manchette (d'un journal) = article de tsta
manchot = manet
mandibule = madaissa
manger = manjar
manger du bout des lvres, picorer = manjoquejar
maniable = manu/manl, -la; manejads -issa; manejable
maniaque, hyper-minutieux, tatillon = manhags, menims, tisss
manier (se) = entanchar (s') "entanchatz vos de far aquel trabalh"
manire (d'aucune) = ni per fotre ni motre "E fust coma un lamp, sans
que degs lo posqusse retner, ni per reson, ni per fotre ni motre. " (G
Therond)
manire ou d'une autre (d'une) = per trica o per traca
manire, usage, style = biais (sm) "Aqu's son biais coma botelha
quand bava"(prov)
manires (faire des), compliquer, embrouiller = faire de cntes "fagues
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 229 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

pas tant de cntes"; "ela, fai totjorn de cntes"


manigancer = enzengar (v tr)
manipulation des cerveaux = pastrolhatge dels eimes/imes
manque de place = manca de larg "la manca de larg nos empacha de
retraire aquela istria"
manque, besoin = sofracha "aqu nos fai sofracha"; "la sofracha de
mejans materials"
manquer le coche = mancar l'escla "As entendut son dire? A manca
tl'escla"
manquer son but au jeu de mail = sablet (faire) "Quand agt fach dos
cps sablet" (Eugni Vians)
manquer, faire dfaut = desfautar "capitarem pas se los mes
desfautan"
manteau = mantl, ropa, manta, mntol (sm)
maquereau (poisson). = vairat (pron. "veirat") "las femnetas que
mercandejan lo vairat"
maquereau, proxnte = macarl
maquerelle = mandrona, macarla
marais = pals, palun (sf), rausiira "s'es perdut dins la pals";
"dominant bsc et rausira" (Langlade)
marasme = marrana (sf)
maraudeur, -euse = sautabarts
marc de vendange = raca "premsarem la raca aplatida" (Dezeuze)
marchand = mercadir
marchand de porcs ou de boeufs; meneur ou conducteur de btail =
tocador
marchand de sable, Morphe = Picht me "coma, fin-finala, Pichtme ra lo pus frt, lo manidet cugut las parpelegas"
marchandage, rabais = mensdicha
marchande de sucreries (Ste) (nomme partir de son cri annonant
"la bonne menthe") = mentabna (sf)
marchande des halles ou du march. = femna de plaa
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 230 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

marchande d'herbes et de salade = merchanda de jardinatge


marchander = trochamandejar
marchander, baisser le prix = mercandejar, mensdire, racanejar
march = mercat
march de dupes = michanta embarga "Tai dich ce que te devii dire,
tant pis per tus se fas una michanta embarga." (G Therond)
marcher = marchar; (progresser) : andar; (marcher, se dplacer, faire
du chemin) : landar; (marcher, gober une mystification) : donar dins
aquel caire "podi pas pus landar" ; "donarai pas dins aquel caire" ;
"De branca en branca andant, la charnga monina A la crca d'un fruch
que n'a res que la mina";"E lo filh, creator de tot qu'anda e viu "
(Langlade)
marcheur, -euse = caminaire, -aira
mare = lac, lna
marcage = moliira "De gorgs, de clars o de moliiras" (Langlade)
marchal-ferrand. = fabre-manescau (sm)
mare de faible ampleur = mareju "la mar ... amb son do mareju
carea las auas" (Langlade)
margelle = marla; marrl; rle (sm) "lo marrl de la fnt"
marginaliser, isoler dans un coin = recantonat, -ada
Margon = Margon
mariage = maridatge
mariage (fte solennelle) = amenanas
Mariannes (Iles) = Isclas Mariannas
mari, e = nvi, -ia "Nvia fangosa nvia urosa." (Prov)
marier, pouser = maridar
marin (se dit du temps qui devient humide lorsque le vent vient du
sud) = emmarinat, -ada (Langlade)
marionettes = petetas, maritas
marionettiste = mostraire de petetas
marmite = ola, marrana "cadun sap que bolh dins son ola" (Prov);
"Aver un cap coma una ola." (Comparason populara clarmontesa)
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 231 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

marmite de terre = pinhata


marmiton = escudir de cosina
marmonner = se marmotir "entre el se marmotigut : Aic mon
revenge quarriba. (Therond)"
marmonner de mcontentement, bouder = marronar "Lo ppulus
cacalassava, E la comtessa marronava" (Eugni Vians)
marmot = enfanton a la muda
Maroc = Marrc
marque d'une tache = tacadura
marraine. = mairina
marron (vnal) = vendut coma un prc al mercat.
Marseillan = Massilhan
Marsillargues = Massilhargues
marteau = martl
Martinique = Martinica
martyre = borrelada (sf)
martyriser = borrelar
Mas-de-Londres = Mas-de-Londras
masochisme = masoquisme
masochiste = masoquista
massacre, carnage, tuerie = mortalha, chaple
massacrer, occire = agatar, chaplar
masse (en) = flac (a)
masse pour jouer au "mlhol"; "club" de golf = palamard/palamalh
masse, tendue, capacit = amplum "(la tempsta) desmarra tot son
amplum"
massette d'eau (plt) = parvl
massif montagneux, relief = autura ",,,un srre, onte la natura a talhat,
d'un costat, l'autura coma un paret"; "L'autre ven dau ponent, a
escalabrat l'autura , l'autura espectaclosa ont i a d'etrnas nus"
massivement, en masse, comme une pidmie ("reba") = en reba "la
mrt emb sa dalha tmba en rba mari-mla fuolhatge, aubram,
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 232 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

filheta, vilh" (Langlada in:"Au paure Aubanl, 1890)


masturbation = masturbacion, brandolatge, brandoleta
matire brute et primordiale = matieirassa fra "Lo laid, lo gru, lo
mau, la matieirassa fra " (Langlade)
matin = matin
mtin, chien de garde, = masts/mats (Langlade)
matinal = matinir; du matin: matinenc, -enca
matois = mandre
matrice, instrument pour imposer une forme prdtermine qqch =
conformador (sm)
matrice, utrus = maire (sf); mairitz (sf)
mturit = maduritge, madurum
maudire = escumenjar
maudit = maudich
maugrer = maugrebiujar, charpinar, repotegar "deu pas repotegar
jamai cntra lo srt" (A. Roux)
Mauguio = Maugui
Maurice (le) = Iscla Maurici
Mauritanie = Mauritania
maussade = renfronhs
mauvais = mau, mala ; marrit, -ida(adj)
mauvais accueil = mala cara "t'a ben recebut? - n, m'a fach mala
cara"
mauvais coup bien plac = bn michant cp
mauvais gnie = drac
mauvais mnage = desboscassa
mauvais sujet = marrit colar, michant cols
mauvais sujet, complice, escroc = estafir
mauvaise action = malafacha
mauvaise herbe = rasca; erbolha "dalha aquela rasca"
mauvaise plaisanterie = lorda galejada
mauvaise rencontre = marrit (michant) rescntre
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 233 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

mauvaise tournure, mauvaise dgaine (qui a) = desbiaissat, -ada (adj.)


mauviette = maseta "Los sses daquelas masetas ramplan coma de
cliquetas" (Favre)
Mayotte = Maita
mec, quidam, gus. = trochamand (s.m.)
mcanicien = mecanician
mchamment = malament
mchancet = malitge, marridum
mchant = marrit, -ida; malur (subst. adjectiv) "Malur e venjads
mema tsta aganida." (traduit: mchant et rancunier, mme tte
trique) (Langlade)
mche de cheveux = fleca (sf)
mcompte = demescmpte; bescmpte "i a bescmpte": il y a erreur
mconnaissance = desmesconoissena
mconnu = mesconogut, desmesconogut, desconogut
mcrant = maucresent
mdaille commmorative = medalha remembradoira "decidisson de i
mandar cinc delegats per i ofrir una medalha remembradoira,
crompada en soscripcion publica. " (G Therond)
mdecin = medecin, metge "Aprs la mrt, lo mtge. "(prov)
mdiateur = mejancir
mdicament. = potinga (sf)
mdiocre = mejancir, -iira, medicre
mdiocrit = mediocritat (sf)
mdire, jeter la pierre = clapeirar
mdisant, -a = bavaire stz pas que de bavairas, parlatz pas que de
gelosi (Langlade)
mfait = maufach, malafacha (sf)
mgarde = malavisament
mgre, harpie = chipu (s.m.) "a l'r polida coma aqu mas es un
chipu"
mgot ( Ste) = catla "amassa de catlas per ne recuperar lo tabac";
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 234 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

"dos nrvis, catla au canton de la boca"


meilleur = milhor (occ. Norm. melhor)
mlancolie, douleur morale = maucr "Pui es la vta de la dna A
deman, laguis e maucr ! " (Langlade)
mlancolie, lassitude = brda
mlancolique = adol, delanhs
mlange = mesclads, mescladissa (mlange douteux, mli-mlo) :
mari-mla "e tota aquela mari-mla que dau pus naut dau cil rondla"
(Langlade)
mlanger = mesclar
mlangiste = mescladista
mle = mescla, borls; borbolh; rambalh
mler = mesclar ; (se mler) : s'embrancar ; (se mler de) : se mainar
de "se maina de causas que lo concernisson pas"
mls ensemble = abarreja (adv) "sua, abarreja en un solet ordu Los
nvols qu'embruman los aires "
Melgorien (hab. de Mauguio) = mauguiolenc
mli-mlo, mlange douteux = mari-mla "e tota aquela mari-mla que
dau pus naut dau cil rondla" (Langlade)
melon = melon
mme = meteis, -eissa (langage courant: mme, mma); adv: e mai,
quitament
mme pas = solament pas; pas solament "se n'avisavan solament pas";
"sap pas solament ont es"
mme si, quand bien mme, = sai que a mai (+ subj Impf)
mme si, quoique = per tant que "Ms non, la mar per tant que la
nuch sigue escura Se vei mure quicm, un quicm que tafura "
(Langlade)
mmoire = memria "Qua pas bna memria cau quage bnas
cambas." (Prov)
mmorable = de memria "un eveniment de memria"
menacer de piquer = fissar "la srp fissant emb d'ulhs lancejants"
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 235 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

(Langlade)
menagre, femme d'intrieur, maitresse de maison = ostaliira
mener = menar
mener par le bout du nez (se laisser) = "Se faire menar coma una
nvia"
mener une vie de brigand = sacamandejar
meneur = baile
mensonge = messrga
mensuel = mesadir
menteur, -euse = messorguir, -iira "stre messorguir coma un
caaire." (Expr. Pop Clermont l'Hlt)
menthe = minta/menta
menthe sauvage = mentastre "sus los calhaus lavats perfumats de
mentastre"
mentir = mentir ; messorguejar; capjorar "Mentir coma una lende "
(expr.); "Se vls mentir parla dau temps" (Prov)
menton = menton
menu (du repas) = minsta (sf) "i a de minsta causida" (Dezeuze)
menu(e), mignon(ne) = miston, -ona (adj et subst)
menuisier = gastabi
mprisable = mespresads
mer = mar
mercredi = dimcres "un dimcres au sr mon paire parlt de nos
menar, mon fraire, e ieu, a Montferrand" (E Teissier)
mercure = argent viu
merde = mrda "Au mai mrda m bolga, au mai puds. "(prov)
mre = maire (sf)
Mrifons = Merifons
mrite (on a ce qu'on) = "A vilan carbonada d'ase. "(prov)
mriter = ameritar "nos empacha de retraire coma s'o ameritari aquela
istria" (Azem)
merle des rochers = roquir (sm)
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 236 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

merveille (), tout va bien c'est parfait = viva la jia!


merveille (faire) = marmanda (far)
merveille (sf) = meravelha (pron. "meravilha")
msaventure = malabosena
msestim = mauvaugut
msestimer = mauvaler
message = messatge "A res mandar fau pas messatge. "(prov)
messager = mandatir
messaline, femme qui atteint des records de dbauche = soirassa
mesure que () = de mesura que
mesurer = escandalhar "Escandalha entrement lo neant e l'abisme "
(Langlade)
mtairie = bria
mtal = metal
mtal en fusion, lave = metaus rosents "Vei los jota-terrencs e l'abisme
e l'asclassa Ont lo fuc a getat gas e metaus rosents. " (Langlade)
mtamorphoser = tremudar
mtamorphoser, affiner, transformer, = tremudar "Son crps demenus,
sa cara se tremuda" (Langlade)
mtayer = mansard; paire; ramonet
mtier = mestir "Sabatir, fai ton mestir" (Prov)
mtre = mtre
mtro = metr
mettre l'ombre = solombrar
mettre dehors = ficar defra, traire defra, frabandir
mettre en branle = faire varalhar "Sags pas mai que de faire varalhar
Monsur de lEuse (= de bolegar un baston)." (G Therond)
mettre en lumire = descelar ("dessalar")
mettre en pices = floquejar
mettre martel en tte = tafurar
mettre son grain de sel = pausar son peda "vese pas perqu nos
calariam sus de questions ont tot lo mond s'avisa de pausar son peda"
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 237 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

(Azem)
mettre un terme = metre lo repaus
meuble = mble
meuble (adj.) = movedor, -oira
meuble (terre) = molura "i cau de trra, amai ben dura, marchari pas
dins la molura, s'arrestari dins un fangs" (A Guiraud)
meule de moulin = mla "mogut, Coma la muta que degla De
l'entremuja jot la mla " (Langlade)
meule rotative = estornau/estornal
meunier = molinir, farinl
meurtri, -ie = amalugat, -ada (adj); macat, -ada; molgut -uda
meurtrier = auciseire
meurtrir, dtruire, triper = escarnir "lAgla tedesca, mostrosament
gratificada dun parelh de tstas coma sun bec i bastava pas per
escarnir tot a son entorn"
meurtrissure = cachadura "Au desbastar se veson las cachaduras. "
(prov)
meute = chorma ; (de chiens) : chinareda "Coma la fra sauvatgina,
Que la chorma, de sa jacina A drevelhat de subre-saut"* (Langlade)
meutrir, blesser, contusionner = macar "per pas macar de brave
monde"
meutrissure, ecchymose = macadura
Mexique = Mexic
Mze = Msa
mezzanine = entre-sl
miasme, puanteur = pudissina "en se tapant lo nas, cridt tornar coma
un avugle : Bondieu !... bh !... la pudissina !" (G Therond)
mi-chemin = mitat-camin "Es tombat a mitat-camin" (Azma)
micocoulier (arbre). = fanabregon
Micronsia = Micronesia
mie de pain = moleda
miel = mu ; melica (sf)
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 238 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

miette = brisa
miette = brisa (sf) "Au fons dau sac s'atrba las brisas" (Prov); "vle
perdre mon nom se nien demra quand se ditz una brisa" (G
Therond)
mieux = milhor (occ. norm. melhor)
migeoter = acocolar
mignardise = vesiadura
mignon(ne), menu(e). = miston, -ona (adj et subst)
mignon, attirant = friand, -anda "es frianda e facha au torn" ; "los de
ui son friands, pecaire! E per aqu vivon pas gaire" (A Guiraud)
mignon, homosexuel passif, giton = bots (sm); trafanla (sf)
mignon, -ne (adj) = polidet, minsorlet; mors, -osa, friand -da "es tant
lorda que sis polideta" (Tulet)
mi-hauteur = mja auada " selha ! es a mija auada" (Langlade)
mijaure = sucla, persineta ensucrada, cata banhada "fagues pas ta
sucla"; "Braves monsurs, stz ben onstes, rebequt la chinta en
faguent sa cata-banhada"; "fagut la chinta en faguent sa catabanhada, en se fadejant, samanhagant, remenant lo cuu, patin,
cofin... " (G Therond)
milan = busard
milan, buse = tartana
milieu = mitan, mig; (place au) megir au mitan de: parmi ("sm au
mitan de lops"); "stre totjorn en mitan coma lo dimcres; "Ase de
megir n'es jamai ben embastat. "(prov).
milieu (au beau) = emplen (en) "l'aigat engulha en emplen lo flums"
(Langlade)
milieu de (au) = emmig de "La cima emmig de las belugas"
(Langlade)
mille (1,852 m) = mila
mille (1000) = mil
millnaires (des) = mil ans (de) "Los terribles gigants, vstres
desavancirs que dempui de mila ans, l'escuritat recbra " (Langlade)
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 239 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

milliers, myriades = milanta


minable = traa de "aqueles monsurs de la Medecina garisson de la
ronha, dau mau negre, de patin amai de cofin, e vls pas que te
garigusson dun traa de mau de nas ?" (G Therond)
minauder = se fadejar "fagut la chinta en faguent sa cata-banhada,
en se fadejant, samanhagant, remenant lo cuu, patin, cofin... "
mince = linget (adj) "dins lo magazine femenin d'aqueste estiu i a totes
los pus requistes secrts per stre e demorar lingeta"
mine = mina (Alibert conseille: mena, meniira) ; (visage) cara "tu as
mauvaise mine" as mala cara; "Faire una mina coma un cagaire" (expr.
Rabelaisienne)
mine de rien = sens faire semblant de res
miner = espetardar
minerai = meniira
minral = minerau
minuscule = menudet, -eta L'esprit subtir, l'esprit dels reires,
beluguetas Non vesentas a l'ulh, tant que son menudetas Parpalhejan
dins l'aire e l'immensa claror. (Langlade)
minute = minuta
mirage sur la mer = autan "ont en temps siaud vesi lusir l'autan"
mire, vue; "pont de mira", point de vue = mira "vista dau pont de mira
istoric"
Mireval = Miraval
miroir = miralh
misanthrope = gostasolet
mise = ponta
misrables, sans le sou = bramafam; mrts de fam
misre, dche, vie dure = tita "la dura escla de la tita (Dezeuze)
misres, mal-tre, patraquerie = dolentitge
mistral (vent) = magistrau (sm)
mitaines = mitas
mitoyen = mejancir, iira
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 240 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

mixture, potion, drogue, potage = menstra, mariamla


mobile = moveds
moche = lord, -da; (difforme) desairat, -ada; desconfrme, -a
modr, modeste = atemperat, amesurat
modulation d'un son = modelada (sf)
modul = modelat, -ada
molle = mesola "un libre cofle de saba e de mesola" (Azem)
moelleux, dodu, potel = moflut, -uda, mofle, moflet
mollon = cairon, perpin
moi = ieu
moins que () = franc que "Franc que matrobetz pas un pro bn partit
per ela!"(G. Therond)
mois = mes, mesada
moisson = sga
moissonner = segar "an segat lo blat"; "Sega ras, que ganhars." (Prov)
moissonneur = segaire
moite = imors, tosc, mosts
moiteur = mostor (sf)
moiti = mitat
Moldavie = Moldvia
molester = brandir "Brandir quauquun coma un sac de quitanas."
(Comparason populara clarmontesa)
mollesse = molitge
mollet = botelh (pron. boutl)
molosse = chins; (norme et froce) : chinars "coma de chinasses
qu'aquisson Los lobatirs sus un lop lvacarn" ; "Jamai un vl de
gropatasses, N'an tant morfiat de carnifalha Coma aqueles alobadits
De vautors o de chinarasses " (Langlade) (Langlade)
moment = moment; brieu; brivet "rodt un bn brieu" (E. Vivars);
"n'an per un bn brieu" (G Therond)
moments (par) = momenet (a) "Coma la sieu la lusoreta Dardalha e
mla a momenet" (Langlade)
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 241 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

moments perdus ( ses), loisir, temps libre = temps destorbe (a son) "a
son temps destorbe, escriu la grand istria De la raa latina emb sa
ploma d'aur". (Langlade)
Monaco = Monegue
monceau = molon, montairon
monde = mond (pron. Occ popul.: mounde) "ont son lo mond(e)"? - o
sont les gents?
Mongolie = Mongolia
monnaie = moneda
monnaie menue, dernires ressources = bilhon (Despuech)
monnayer = monedar "avm de besonh de vstra collaboracion
monedada"
monolithe = pira-ficha "Au torn de la grand Pira-Ficha, Tornarmai
se son acampats " (Langlade)
monsieur = monsur
monsieur "Tout va Bien" = doctor Tant-milhor
monstreusement = mostrosament "lAgla tedesca, mostrosament
gratificada dun parelh de tstas coma sun bec i bastava pas per
escarnir tot a son entorn"
monstrueux (adj) = mostrs, -osa; mostre, -a ; mostross, -assa
"Boscs espectacls ; aubram d'estampadura mostra" ; "Trantalha un
pauc lo mostrs blt";"O! mostroses N'i a pas pro ? mai ? "; "A la
lnga m desvista dins la sornuda quicm coma una ondada e
mostrosa e pesuda que borja dins lo void" (Langlade)
mont = morre "Un blt nauts coma una torre Tmba en polsejant ;
que lo morre Dau sabron n'es destrantalhat." (Langlade)
Montagnac = Montanhac
montagnard, personne venant du pays haut = montanhl, -la; (pj.)
gavach, -cha """Babu, una gavacha pas polidassa, es vrai, ms fresca,
garruda e bu coissin de carn, quenjusca aladonc lavi pro volontat,
lo voli pas pus conisser, ni per figura ni per pintrura."" (G Therond);
"
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 242 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

montagne = montanha
Montarnaud = Montarnaud
Montaud = Montaut
Montbazin = Montbasenc
monter, escalader, gravir = escalar, pojar
monter, venir en haut = venir d'aut "venetz d'aut per nos dire bonjorn a
l'ostau"
Montesquieu = Montesquiu
montoir = montador
Montoulieu = Montoliu
Montpeyroux = Montpeirs
montre = mstra " Una mstra es un chaval a lestable.." (Prov)
montre gousset = ceba (sf)
montrer = mostrar "E vos los mstre tals qu'ran als temps premirs"
(Langlade)
montrer de l'empressement = atraire
montrer les dents = reganhar las dents " Reganhar las dents coma un
chin fl.
montrer sa supriorit, supplanter = faire la cambeta "a Seta per res
nos fan pas la cambeta"
montrer, apprendre = ensenhar ; mostrar
Montserrat (le) = Montserrat
moquer (se) = se ficar, se trufar (de) "vos trufetz pas de ieu"
moquer (s'en) perdument = enchautar (s') de quicm coma dun viet
dase bolhit.
moqueur, plaisantin = badinaire, -ra
morceau = flc ; morsl """ Fiques ! quante bn morsl qu'es ai !
Entancha-te dacabarquel que i tornars."" (G Therond) "
morceau de nourriture = talhon, flc Acceptaretz un flc de polet
(Iprt) o un talhon d'aubergina?
morceau de tissu = peda (Mtp: "peta")
morceau d'tuv = talhon d'estofat "Avin vitament envalat un talhon
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 243 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

destofat emb un bn cp de vin" ( G Therond)


morceau gros de qqch. = pean "Lo pean rtla sus sa sieta "
(Langlade)
morceau qui donne du got = saborum "sopa au saborum"
morceau, copeau. = retalh
mordiller = mossegar, mordejar
mordor = saurins; bristolat, -ada
mordre = mordir
morfondre = sanglaar
morne = mornars, -osa
morsure = maissada
mort = mrt
mort de soif = escanat de set
mort violente = mala mrt
mort, mortelle dfaillance = moriment
mort-de-faim, crve-la-faim = pica-talent (Dezeuze: Sovenirs
denfana I)
mortier (matriau) = betum
mortier (ustensile) = trissador
morue = merlua
morve = nifla (sf), mca
morveux = merdoset; borms, mecs
mot = mot (Nta: la prononciation rgulire "mout" est atteste Mtp
au XVIIe chez Roudil et Sage. Elle persistait au XXe sicle en
Rouergue, mais tait remplace par "mt" qui est un francisme en
Languedoc Oriental et Provence)
moteur = motor
motif = estigana
motocyclette = motocicleta, petarl (fam.)
motte (pr.) = mota (= ivresse (fig.).)
mou (poumon) = lu "me donaretz tanben de lu per lo cat"; "Los
manja-lu", surnom des montpellirains.
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 244 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

mou, faible = blet; ml; (trop mou) mols; (de caractre ou d'action)
flalc, -aca; flacs, -assa
mou, lche, avachi (individu) = fatrimla (sf)
mouche = mosca
mouche (prendre la) = se saupre mau
moucher = mocar
moucheron = moissalet
mouchoir = mocador
moudre = mudre / mler, molinar
moue = bba, botinha; faire la moue: "far boqueta"
moue (faire la) = bba (far la)
moues (faire quelques) = morres (faire quauques) "Catarina fagut ben
quauques morres ms digut pas de non" (G Therond)
mouette; goland. = gabian
mouill par l'eau sale = saupejat, -ada
mouiller = banhar "plu totjorn sus los pus banhats"; "Tota laiga que
nos deu banhar es pas tombada" (Prov)
mouillure = banhadura; (scrtions vaginales) mu
moule (fait au) = mtle (getat au)
moule (sf) = muscle (sm) "per un muscle fai lo cabs" (Expr. Stoise
pour exprimer qu'i lest toujours partant"
moule (sm) = conformador (sm); forma (sf); mtle; estampadoira (sf)
moule de rochers (coquillage) = muscle dau rc
Mouls-et-Baucels = Mols-e-Baucls
moulin = molin
moulin ( caf) = molin (de caf)
moulin vent = molin d'aura (Langlade)
moulu = mogut "mogut, Coma la muta que degla De l'entremuja
jot la mla " (Langlade)
mourir = morir
mousse (jeune matelot) = pitt
mousse, cume = gruma
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 245 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

mousseline = mosselina
mousser = sabonejar
mousseux (vin) = grumejs "La blanqueta de Vilamanna es un vin
grumejs"
mousseux, moussant = grums, sabonejant
moustique = moissau "los moissaus volavan a grsses nvols"
mouture = muta "mogut, Coma la muta que degla De l'entremuja
jot la mla " (Langlade)
mouvant , -te = moveds, issa (adj)
moyen (adj et s.m.) = mejan
moyen (il n'y a pas ) = i a pas plan "barraca ! iagut pas plan de i
faire ausir una rason." (G Therond)
moyen ingnieux = estc "as trobat l'estc de los faire rire"
Mozambique = Moambic
Mudaison = Mudason
muet, -ette = mut, muda "Femna muda es pas jamai estada batuda "
(Prov)
mugir = bramar
mugissement = bram "de virolets, d'idoladas, de brams";"Un lng
bram de suspresa esclafs per l'escamp". (Langlade)
muid (grand tonneau) = mug (pron: "mytch")
mule = mula "quanta mula", quel ttu
mulet = (hybride d'une jument et d'un ne) mul (pron. "myw");
(hybride d'un cheval et d'une nesse) bardt (sm) "pissas coma un
muu" (expr. pop.)
mulet (poisson) ou "muge" (pr.); imbcile, crtin (fig.) = mjol
multiplier = multiplicar
mur = mur, paret
mr (pr.); ivre (fig.) = madur
mr, riche; excessif = granat, -ada de sotisas granadas, pomadas,
pebradas = de vertes et de pas mres (Dezeuze)
muraille = muralha, paret, redrt
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 246 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

mre = amora
murer = muralhar
mres sauvages = amoras de berts
mrier = amorir
mrir = madurar, amadurar
mrir les pis = espigar "en Cevena ont jamai n'a pas espigat l'estiu "
(Langlade)
mrissement sous l'effet du soleil = escaudatge "l'escaudatge dau
rasim"
Murles = Murlas
murmure = mormolads, marmolh, cascalh
murmurer = marmotir, marmolar , cascalhar "lo vent marmola" (ARF),
"entre el se marmotigut : Aic mon revenge quarriba." (G
Therond); "Marmotiguent de fadorlitges, d'apromessas, totes la
seguiguron. " (G Therond)
Murviel-ls-Montpellier = Murvilh-de-Montpelhir (pron. familire:
Mervilh) [mrbjl]
muscle = muscle (sm)
musculeux, trapu = calossut, garrut
museau, visage = morre "visage porcin=morre de prc"
muse = musu
muselire = morrau (sm) "A grssa bstia, grs morrau"(prov)
muser, lambiner = arpatejar
musette = saqueta
musical = musicarl, -la "lo printemps musicarl" (Lydia X de R)
musicien = musician; compositeur: musicaire
mutation, changement = mudason
mutinerie = maliciada
mutisme = amudiment
myope = sup
myrte (sm) = nrta (sf); murtra (sf) "Dins l'auba lo quatren drs
l'aupilha s'aubora Tot coronat de nrta e de rams e de flors" (Langlade)
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 247 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

mystrieux = misteris; misterible (ARF)


mystifier, raconter des histoires = farcir "me farcisstz, o vese pro"(A
Guiraud)
N
nacelle, chaloupe = negachin
nage = nada
nageoire = nadadoira, aleta
nager = nadar
nagure = davantieirassa
naf, -ive (adj) = simpls, -assa; nini, -ia "seguirai per lei la
simplassa saviesa" (Dezeuze)
nain = nanet
natre = nisser
navet = simplardari
Namibie = Namibia
nandou = nhand (estruci)
nappe = toalha "A canalha, cau pas toalha."(prov)
narguer = morgar, desfisar
narine = narra
nasse = vertolet "vau au Les regardar mos vertolets"
natif = estaire "Los filons dau metal estaire " (Langlade)
national, patriotique = patrial, -la "la revendicacion patriala de
l'ensenhament de la lenga " (azma)
nature = natura (sf) "per natura caa chin", le chien est chasseur par
nature
nature (contre) = (adv.): desnaturadament
nature, campagne = campstre
Nauru = Nauru
nause, envie de vomir, dgot = vmit : (pron. bmi) ; regolitge (sm)
"Emb vstre rre goluditge, Fastz venir lo regolitge " (Langlade)
n = nascut
ne plus vouloir en entendre parler = conisser ni en figura ni en
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 248 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

pintrura (pas pus voler) """Babu, una gavacha pas polidassa, es


vrai, ms fresca, garruda e bu coissin de carn, quenjusca aladonc
lavi pro volontat, lo voli pas pus conisser, ni per figura ni per
pintrura."" (G Therond) "
nanmoins = per aqu, emb aqu, pasmens
nant = res de res "Se sent que i a quicm dins aquel res de res "
(Langlade)
nbuleuse = neblosa "l'esclar foscs d'una luncha neblosa "
(Langlade)
ncessiteux = besonhs
Neffis = Nefis
nfle = nspla "La palha e lo temps amaduran las nsplas." (Prov)
ngative (rpondre par la) = dire de non "Catarina fagut ben
quauques morres, mes digut pas de non." (G Therond)
ngociateur (entremetteur de mariages) = patelon "stre totjorn aqu
coma un patelon
neige = nu; mauvaise : nevalha "An de nu, an de ben. "(prov)
neige en poussire = nevir (sm) (ARF) "blanc coma un nevir"
neige tourbillonnante = cira
neiger = nevar; lever la neige en tourbillons, souffler un vent charg
de neige: cirar
n'en aie cure = non te'n chalha "Amic que non valga, cotl que non
talha, se lo prdes, non te'n chalha! "(prov)
nenni = ninto (Dezeuze)
Npal = Nepal
nerfs vif (avoir les) = aver los nrvis que tiban los nrvis nos
tibavan = nous avions les nerfs vif.
nerprun alaterne ou filaria feuilles troites (arbustes de la garrigue).
= aladrn
nettoyer = netejar, bualhar
nettoyer fond = curar "A lo ventre curat coma lo cuol d'un capl. "
(prov)
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 249 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

nettoyer, rcurer des objets en cuivre = escurar : n'est ordinairement


employ qu'avec le sens de nettoyer, rcurer des objets en cuivre
nettoyer, rendre propre. = apropiar (Dezeuze)
neuf = nu (chifra)
neuf (flambant n_) = flament nu (ou flambent nu), flamenta nva
nez = nas "dobrs lo nas mai grand que son portau"; "Aver lo nas coma
una gotiira." (Comparason populara clarmontesa)
nez (se faire mal au) = s'engrunar la narra
nez rouge (il a le) = a lo nas coma una rabeta
Nzignan-l'Evque = Nesinhan-l'Avesque
niais = tni
niaise = tnia
niaiserie = simplardari
Nicaragua = Nicaragua
niche, espiglerie = aissablitge, desaguici
niche = clocada
nicher = niudar "n'es davalat de caaires ferons / Qu'an fach chaple de
tot ce que cor, trepa e niuda " (Langlade)
nicher, faire son nid = nisar, niudar
nid = nis, nisau "Cada aucl Trba son nis bu"(prov)
nier = dire de non "Pde pas dire de non"
nigaud = cabord (ou: cap-bord), simple, fotrau
nigaud (gros) = tartarins
Niger = Nigr
Nigeria = Nigria
nippes = pelhum "Dins lo mes de junh quita ton pelhum." (Prov)
niveler = aplanar "Aplanar los rdols ronhs"
Nizas = Niss
noblesse = noblesa "Noblesa sans argent Es lum sans li." (Prov)
noce (faire la) = nocejar; faire drilhana
nol = nadal / nadau; calendas "A nadau au fuc a Pascas au rc. "
(prov)
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 250 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

Nol au balcon, Pques aux tisons = " Que per No se sorelha, Per
Pascas gasta sa lenha." (Prov)
noeud = nos, gansa; (du bois) nosl
nud coulant, nud de ruban = bagadla
nud de l'affaire, du problme = picar de la dalha "Es pas aqu lo picar
de la dalha, solament, sabes?... "(Thrond)
noir = negre, -a, negra "stre negre coma las titinas dun riquet"
noirtre = negrs; negrilhs; negrejant "E ben, dau ridels atisss que
l'alassa Per vautres vau sarrar los plecses negrejants" (Langlade)
noircir = ennegrir (Langlade)
noircissure = mascaradura
noise = rampnha
noise (chercher) = ramponhar
noisette = amelana/avelana "au temps onte vivin las fadas, d'una
amelana sortissi un prince, un castl tot entir" ( A Guiraud)
noix = nse
nombre = nombre
nombreux = nombrs; (plur) drucs (oc norm: druds)
nombril = embongol
non = n, non, nani; non pas "dire non", "dire de n";je t'assure que
non: "Tassegure que n. "
non plus, pas davantage = nimai
non sans mal = non sens desaire "Dins l'entremija los caaires
S'agandisson non sans desaire " (Langlade)
nonchalance, faiblesse = vaiguitge
nonchalant, - e (adj.) = onchalent, a (adj)
nord = nrd, ubac (versant d'un relief) avrs
nord (loin au) ... = amondaut
nord au midi (du) = d'en amont fins aval (Langlade)
nord, arrire-pays montagneux = ennaut (Langlade)
nordique, du nord, expos au nord = ubags, osa (adj.)
Norvge = Norvgia
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 251 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

nostalgique = regrets "un recrd regrets"


Notre-Dame-de-Londres = Nstra-Dna de Londras
noueux, euse = noselut, -uda
nourrir = abarir, apitanar, avitalhar (v. tr. e r.), apapaissonar
nourrisson = poparl "teta, mon poparl"
nourriture = manjar, noiridura, mangisca, noiriment; mangilha;
(ripaille): grand mangilha: "Csta emb() lo goril, vivent la mma
vida, ferum e carnassir coma el per son manjar " (Langlade) ; "lo
noiriment, sola desencusa dau massacre de las bstias srres" (Max
Roqueta) ; "Per ara vengue de mangilha ! ";"car [la sauvatgina] res
mai l'interessa, Res que la grand mangilha, e, per escs, l'amor. "
(Langlade)
nous y sommes, nous y voil = ai sm "Escota, larresont Babart,
ai sm, ai sm ! " (G Therond)
nouveau = nu, novl ; (tout nouveau) novelet
nouveau (de) = tornar (adv)
nouvelle = nva
Nouvelle Caldonie = Nva Calednia
Nouvelle Zlande = Nva Zelanda
nouvelles (pas de nouvelles, bonnes nouvelles) = "A res mandar fau
pas messatge. "(prov)
noyau = nogalh, clsc (pron: klss) (plur: clsces, pron klsses)
noyau dabricot = patalassa (f.) (Dezeuze: Sovenirs denfana I)
noyau de fruit = clsc "A la crca d'un fruch que n'a res que la mina
Tal que gala, pinhon, dtol amar e tot clsc. " (Langlade)
noyer (v. tr et r.) = negar
noyer, inonder = enaigar "(lo flume) ondeja, molina, tafura, bacla,
borja, enaiga lo baissau" (Langlade)
nu = nus, desns
nuage = nvol (pron. n-bou); (grand) : nivols
nuage formant une masse compacte = bancada "lo nvol escala en
bancadas fumosas"
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 252 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

nuage venu de l'Est = provenala (Langlade)


nuages monts de la mer = parada marina (Langlade)
nuance de couleur = calhetada
nues (tomber des) = tombar de son naut "Ms, prexemple! se
quauquun tombava de son naut, se iavin me estabosit e desvariat,
aqus ra ben lo vilh Constant." (G Therond)
nuit = nuch
nuitamment, pendant la nuit = de nuch "La mar, vista de nuch dau
suquet d'un bancau " (Langlade)
nul, personne = digs, pas digs
numro = numer
nuque = copet; carcanhl
nuque = copet "Una serpnassa aprivadada Se mu au torn de son
copet." (Langlade)
nympha blanc (plt) = rsa daiga
nympha jaune (plt). = p-de-mula
nymphomane = afiscada
O
oasis = oasis
obir = ober (pron. "auber") "e la man poderosa es obeda,
(Langlade)
obir (faire), mettre au pli = metre a l'sca (G Thrond)
obse lourd, arrondi = grevs, -assa (Langlade)
objectif = tca (sf); (se donner un_), "se marcar una tca" "tre la
partena s'rem marcat una tca"
objet = objcte
objet encombrant = emplastre "Aquel ase es ben malaut, a desss un
bl emplastre. "(prov)
oblation = infrta
obliger, contraindre, forcer = obligar, compelir, cogir "la lei que nos
regs e que nos cogs"
oblique = gals (de) (loc. adv.) "Sus la plana brausida [lo sorelh] emb
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 253 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

sos rais de gals, Esperlnga, plan plan, l'ombra desparaulada Dau


vertus aubram" (Langlade)
obliquement = de gals, au gals (fig. "anar de gals"= frquenter
amicalement ") "Tras el lo belugat la polsa congreada Per lo
flagelament e la desagregada Se mu, rondla a boldre, au drech o dau
gals. " (Langlade)
obscne dans ses propos = desbocassat
obscnit = porcari, pudentari
obscnits = paraulassas, porcaris
obscur = escur, fosque
obscurantisme = escura (sf) "despui tant de temps que dins l'escura
brea (traduit depuis si longtemps qu'elle s'endort dans
l'obscurantisme")" (Langlade)
obscurci = neblat, enfoscat; ennuochat, -ada "mon arma ennuochada"
obscurcir (ciel) = cargar (Langlade)
obscurcir, devenir plus obscur = escuresir "L'ombra s'escuress per
comba e valonada" (Langlade)
obscurit = escur (sm), escuresina, escuror, escuretat / escuritat,
sornuda "Sus l'escur qu'emb de flambas raia" ; "plan plan l'escuretat se
sarra" ; "Los terribles gigants, vstres desavancirs que dempui de
mila ans, l'escuritat recbra " ; "Desmarmalhant la sinistra escuror"
(Langlade)
obscurit (dans l') = a la sornuda "Un escachon armat de paus
S'escampilhan a la sornuda ";"A la lnga m desvista dins la sornuda
quicm coma una ondada";"Gisclan, deglan, van dins l'etrna
sornuda " (Langlade)
obscurit crpusculaire: = escaborn
obscurit, obscurantisme = escura (sf) "despui tant de temps que dins
l'escura brea (traduit depuis si longtemps qu'elle s'endort dans
l'obscurantisme")" (Langlade)
obsquieux = oficis
observateur = desvistaire
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 254 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

obsession = tissa
obsessionnel = tisss
obstacles (plein d'), accident = entrepachs
obstru = engavachat "de qu'ai d'engavachat dins l'ime o dins
l'aurelha?" (Dezeuze)
obstruer = tampar, engavachar, obstruir
obtenir = obtner
obtention = aguda (sf)
obtur, e = terrassat, -ada "Cntra dels jaces terrassats" (Langlade)
occasion = escasena
occident, ouest = ponent
occidental = ponents
Occitanie = Occitnia / Occitania
occuper = acupar (norm. ocupar)
occuper de (s') = se mainar de; anar veire de "maina-te de tos afaires";
"De qu dises, Tisana, sanvem veire dalestir aquel lebraud?" (G
Therond)
Octon = Auton, Aloton (IEO)
octroi, poste de douane = autreg (prononcer"awtr")
odorant = flairs "ton senet vesiat e flairs" (Lidia X de Ricard)
odorat = sentida (f.)
oeil = ulh (pron: yl)
il (faire de l') = guinhejar
illres de cheval de trait; (fig) lunettes. = cugas (Dezeuze: Sovenirs
denfana I)
oeuf = uu
oeuf clair non fcond = uu blatir
ufs dans le mme panier (il ne faut pas mettre tous ses) = "Lo rat
qua pas quun trauc es lu pres." (Prov)
ufs pochs = uus issanlats (occ. norm. eissalats)
offrande = ofrta
oh! Hisse = selha ! " selha ! es a mija auada" (conjectural,
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 255 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

illisible sur les mss.) (Langlade)


oh! La! La! = dindines! " Dindines ! la farta manida ! digut lo
lobet." (G Therond)
oie = auca
oignon; (fig.) montre gousset = ceba (sf); tresse d'oignons: forn de
ceba "la ceba de Lesinhan se manja coma una poma"
oindre = onchar, saussar; nher
oint = onch, oncha
oiseau = aucl
oiseau de proie = aucels
oiseaux (les) = l'aucelilha, l'aucelina "Sus los pins, sus los ifs a lga
d'aucelina Las ratapenadassa' agriponan sos crcs "
oiselet = aucelet "Se l'aucelet piuteja e l'abelhon bruss"
oisif, fainant = apigrit, ida: (adj)
oisivet = desobrana; brda (sf) aurs pas la brda = tu nauras pas
la paix, la tranquillit. De vilhs obrirs venin passar son quart dora
de brdia en trincant (Dezeuze)
oisivet est la mre de tous les vices = "Lo lenl caud fai manjar la
sopa freja." (Prov)
olisbos, godemich = cagatr
oliveraie = oliveda
olivier = oliu
olivier sauvage = olivastre "afranquissent olivastre et ronzs"
(Langlade)
Olmet-et-Villecun = Alaumet-e-Vilacun
Oman = Oman
ombrag de verdure = abrigat de rama
ombrager = solombrar (endroit ombrag, solombrador)
ombre = ombra; sornuda; ombrum "Anar cagar a lombra." (Expr. Pop
Clermont l'Hlt)
omoplate = paleta (sf) "Maucrc lo ponharda entre las doas paletas"
(Dezeuze)
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 256 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

on ne peut pas tre au four et au moulin = m pt pas stre a la


procession amai a las campanas
on, l'on (pronom) = m
oncle = oncle "Metrs lo chival dins lo prat de l'oncle"
onctuosit = onchum "l'li baila son onchum au plat"
onde amre = amarum "emb l'amarum que borja a grand revu"
onde (sf) = blan (sm)
on-dit, rumeur = ausit dire "Ausit dire vai pertot. "(prov)
onguent = enguent
onze = onze (pron. "oundge")
opiac, drogue tire du pavot = opiata (sf)
opinitre = pinhastre, apegs "es apegs coma un rese"
opinitret = pinhastritge
opprim, non libr, non rachet = irredimat, -ada "la Romania alr
irredimada" (Azma)
opprimer, maintenir sous le joug = ajoatar
opprobre = oprbi, escrna, vituperana
opulent = ric "fau rica la meisson marina" (Dezeuze)
or = aur (nb: avant la rforme alibertine le gallicsme "r" tait gnral)
"La clau daur dobrs totas las prtas." (Prov)
orage = tronada (sf), tempri (sm), auratge (sm), auriscle (sm)
"Tronada de mar, Gelada dabril." (Prov)
orange (couleur) = iranjat
orange (fruit) = irange
orchestre = orqustre
ordinateur = ordenador / ordinator
ordre (dans l') = per son fiu "prenguem las causas per son fiu"
ordre (mettre en) = metre d'rdre; menar au reglet "Qu servs do
metre tot drdre" (Despuech-sage)
ordre, discipline = reglet ten son ostau au reglet = elle tient sa
maison en rgle, en ordre.
ordurier = solhard, porcassir "lo mot es trp solhard per stre pres en
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 257 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

bna part" (Favre)


oreille = aurelha, ausidor "A bn varlet, aurelha d'ase.""(prov)
oreiller = coissiniira
orfvre = argentir
organiser = engimbrar, aisinar, (prparer, planifier) : magenar;
(imag) engiponar "engiponar quicm pus chic"; "Tot aqu se
magena aqu, pui, zo ! s'espaa, a tusta brnha" (Langlade)
orgasme = orgasme, espaime
orgasmique (adj) = orgastic, -ica
orge = rdi
orge des rats (plante dont les pis peuvent remonter dans les manches)
= espangassat
orgeat. = orjac (Dezeuze: Sovenirs denfana I)
orgie = drilhana; ria; gaudinada; (ripaille) manjari
orgie sexuelle, partie fine = fotrejada (sf)
orgueil = orgulh, superbetat (s.f.), orgulhana; cresena
orgueilleux, -euse = superbs, orgulhs, que se'n crei, gloris, coflaire
; ufans, -osa "La qu'es en tsta, l'abadessa (,,,) De las doas mans
sarra, ufanosa, Una branca perosinosa"; "es coflaire coma un
guindard" (Langlade) (Langlade)
orient, Est = levant "lo fluvi arasat per la sabla, drs lo levant s'es
cavat tres corrents" (Langlade)
oriental = levants, a (adj); levntis; (fem: leventina)
original = original; (farfelu) fantasieirs, -osa
ornement = ondradura (sf), ornament (sm), belria
ornements, fignolages = faionatge "Per ne'n faire los faionatges"
(Langlade)
orner = ondrar; (de rubans) enribanar
ornire, chemin trac par les roues, itinraire = carrau (s.m.), rodan
(s.m.) ; rodada "Maugrat Peperelet maugrat son agulhada [los tres
buus] rebalarin lo carri en fra la rodada" (malgr Peperelet malgr
son aiguillon [les trois taureux du firmament] traneraient le char hors
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 258 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

de l'ornire" (Langlade)
oronge (champignon) = romanl
orthographe = ortogrfia
os = s, plur. = sses " I a pas carn sans sses." (Prov)
os de seiche = s de spia
os iliaque = amaluc
os = desconvenent, ardit, ausads
oser = ausar "Es a c de Jan de Cria Que nausa pas a sortir."(canon)
osier = amarina (sf)
ossature = ssa, ossamenta
ostentation = braga(rda)ri, bragarditge; ufana, (par) de per encreire,
per bragari; avec ostentation: bragardament
ter = levar
ter la culotte = desbraiar
ter le bt, le harnachement = desbastar "Au desbastar se veson las
cachaduras. "(prov)
o = onte ; ex: de l'endroit d'o il tait : "dau rdol a-m-ont ra"
oubli = demembrir "los jornals, fulhas leugiiras que la mendre
aureta buta au demembrir" (Azem)
oublier = dessoblidar/desoblidar, oblidar ; delembrar "nos porgs coma
lo racinum delembrat de nstra parentla animala e mai terrenala"
(Max Roqueta)
ouest = ost
Ouganda = Oganda
oui = i, c
oui-dire (par) = per ausit dire "e totes lo conoisstz, au mens per ausit
dire, amai, se cau, quauques uns per lavedre emplegat"(G.
Therond)
oue = ausida
oue d'un poisson; ouverture, brche = gaunha
our, entendre = ausir
ouragan = auragan , tempri
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 259 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

ours = ors
ours des cavernes = ors de caforna
Ousbkistan = Ozbequistan
outil = ots, esplech, aisina "A michant obrir, ges de bns otisses. "
(prov)
outrager = faire escrna
outrageusement = excessivament
outre = oira (sf), oire (sm), (pron. "ouyde") ""un vin tebs brandolhat
dins ton oire"
outr = demasiat, -ada
outrecuidance = cujana
outrepasser = trompassar/trempassar "de la pudor trempassem pas la
lei" (F d'Olivet)
ouverture, brche, oue d'un poisson = gaunha (Langlade)
ouvrir = dobrir
ouvrir (s') = badalhar
ouvrir la braguette = desbraguetar "ton agach me desbragueta"
ouvrir la fentre = alandar la fenstra
ouvrir largement, se crevasser = abadalhar "un volcan abadalhant sa
maissa"
ouvrir les hostilits = levar la batsta
ouvrir tout fait = alandar
P=
package = plga (sf), amanl (sm)
pacte, conseil, runion = uniment (sm), pacha (sf) ("as fach uniment
nu") (ARF), "fasm la pacha"
pagaille = rebalads; abaunatge, embolh; abaunatge/ avaunatge ; semer
la pagaille : "metre d'escaufstre"
page = pagina, fulh
pageot, dorade rose (sparus erythrius) = pagl
paillard = gossatir, bardt "u, grs bardt, aponcharis lu de joncs
amb una maa"
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 260 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

paillarde (chanson) = canon porcassiira


paillardise = gossatari, palhardari, catonari
paillasse = palhassiira, marfega
paillasson = palhet; pompidor
paille = palha; (paille pandue au sol, litire de paille): apalhatge
pain = pan
pain (rserve de) = panatiira (NB: ce mot s'ignifie aussi: "blatte,
cafard") "vau mai pan a la panatiira que lo bl me a la carriira"
pain blanc (il a mang son) = "A fach coma las putas, a manjat son bn
pan prumir"(prov)
pain sec et eau = aiga e pan "Aiga e pan, vida de can"(prov)
pair, gal = par, pria "onte vos esperam emb mas srres de cr / mas
prias en poder, Melusina, Esterla " (Langlade)
paire (s.f.) = parelh (s.m.)
paisiblement = pasiblament
patre = pasturgar
paix = patz; (repos) pausatge
Pakistan = Paquistan
pal, grand bton, piquet = pau "Un escachon armat de paus
S'escampilhan a la sornuda " (Langlade)
palais (difice) = palais
palais (Anat: de la bouche) = paladar ; cl de la boca
Palavas-les-Flots = Palavs (anc. "Lo grau de Palavs)
ple = palle, -lla; "es palle de malcia", il est ple de colre; "me faretz
morir palle", vous me tuerez
ple comme un rverbre = prime coma un lum "Son lunh per ailaval
primes coma de lums, Los astres trelusents qu'esclairan nstra trra"
(Langlade)
ple, obscur, trouble = foscs "l'esclar foscs d'una luncha neblosa "
(Langlade)
Palestine = Palestina
pleur = pallor (sf), pallitge (sm), blanquetat (sf)
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 261 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

plir = pallejar
palmier = palmir
palper = paupar, paupejar, chaspar
palpitant = entrefolit, -ida "E zo ! entrefolits, totes la seguiguron. " (G
Therond)
palpitant, rebondissement, suspense = de repompidas epopias de
repompidas = popes fracassantes, rebondissements." (Dezeuze);
"un roman policir plen de repompidas"
palpitations = batesons de cr
palpiter = bategar, barbelar, pantelar, tressanar "aquel poma barbelant
d'espr arders" (Azem)
palustre = palusenc "Quitant aiai per sovenena Quauques estanhs
d'instena istena Ont van trevar los mostres palusencs" (Langlade)
pmer force de crier ou de pleurer = tresanar "los pichts enfants
tresanavan"
panache = apanatge
Panama = Panam
panaris = bateds
panier = banasta , panir
panier de crabes = cranquiira "la Cort dau Rei ra una cranquiira
d'ambicions"
panier perc (tre comme un) = tner laiga coma un panir sens cuol,
coma un panir traucat
panier plein = banastada
pannicule = panicul / panicle (cit dans la "Notomia" d'Anric de
Mondavila (panicle); ex: lo panicul adips.
panse, ventre = panolha, pana, ventre "a tibat sa vasta panolha"
(Langlade)
pansement alcoolis, cataplasme, compresse imbibe estopada "A mau
de tsta estopada de vin. "(prov)
pantalon = braias (parelh de)
panteler = barbelar, bategar
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 262 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

pantomime = engaunhadissa
pantoufles = pantoflas
papier = papir (expr. "lo papir es un bn ase")
papier gaspill = papir d'estraat "aqueste jornal es de papir
d'estraat" (Azem)
papillon = parpalhon
papillonner = parpalhejar L'esprit subtir, l'esprit dels reires,
beluguetas Non vesentas a l'ulh, tant que son menudetas Parpalhejan
dins l'aire e l'immensa claror. (Langlade)
papillons: s'emplir de papillons voletants = parpalhonar
Papouasie Nouvelle Guine = Papoa - Nva Guina
pquerette = margarideta; pimparla "blanquejar la pimparla"
paquet = amanl, paquet
paquet li (de tripes, d'autre chose) = manol "stre fagotat coma un
manol de gabls." (Comparason populara clarmontesa)
par = per
par ci par l = d'aqu entre aqu "d'aqu entre aqu, quauque vilh mot
imatjs " (Azem)
par ci par l (Dezeuze) = pr'aqu naqu
par del = de deai "de deai monts e planas"
par dessus-dessous = dejota-desss
par exemple = pr'exemple "Ms, prexemple! se quauquun tombava
de son naut, se iavin me estabosit e desvariat, aqus ra ben lo
vilh Constant." (G Therond)
par exemple, a alors! (interj) = santafieu!; Chavalet !
par ici = perquinaic "Monsur Chaplatot, que lo fan tant e tant
entendut, demra perquinaic" (G Therond)
par l-haut = amondaut
par lui mme = esperel (d') "lo fluid magnetic que dins lo viravut
d'esperel se congra " (Langlade)
par ma foi = chaval! "Chaval! encapitatz, quauquun i digut: l'avtz
tot just amont " (G Thrond)
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 263 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

par paquets = a flc "Fai sordre e regisclar coma d'un fuc de jia De
belugas a flc, vola que volars "
par, en raison de = despart "Es de remarca aquel, ma fe, Despart la
carura e l'auada" (Langlade)
parachute = paracasudas
parachutiste = paracasudista
parade nuptiale = amenanas
paradis = parads
paradoxe = paradxa (sf)
Paraguay = Paraguai
paratre = parisser; (pour un livre) aparir "aquel libre es aparit"
(Roque-Ferrier)
parapet = parabanda
parapluie = paraplja
parasite, pique-assiette = manjaganhat
parasol = parasl
paratonnerre = paratroneire
parbleu = pardieu; marbieu "marbieu, naurn pas un su!"(Favre)
parc = pargue
parc a bestiaux, enclos = pargada
parce que , cause de = sufs que (+prop)
parcourir = trepar; (visiter) passejar "Passt lo prumir jorn a i faire
passejar lo vilatge" (G Therond)
parcourir un itinraire, se faufiler, se frayer un passage = trafegar "Sos
rais los pus vius ,,, van trafegar jusqu'a trra" (Langlade)
parcourir, rder, hanter = trevar "Quitant aiai per sovenena
Quauques estanhs d'instena istena Ont van trevar los mostres
palusencs" ;"Quand de las Cevenas en fra ai ven trevar lo pas
bas";"Entrement qu'aiamont vengue trevar vstra anma Anatz dire
pertot que ui avtz vist " (Langlade)
parcourir,tracer un chemin = dralhar "a travrs bsc dralha sos
carrairons";"Dralha, ailalin, sa via trta ";"Lo ferum, de la caa, a pas
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 264 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

dralhat la via ";"Es un tc dins la granda estapa Que dralhan los paures
umans";"Dins los carraus perduts que dralhan las cometas S'acorsant
de l'escur, per baisar lo sorelh " (Langlade)
par avec recherche = pimparrat, -ada
pareil, -ille = parir, -riira "me remembre emb una emocion tojorn
pariira aquela jornada"
parent = parentla
parents (mes), ma famille = mas gents
parer = encapar ("ncats"); aparar ; (de roses) enrauselar; (avec
lgance) aliscar
parer, tendre, prsenter = aparar
paresse, flemme, fatigue = canha "a l'bra ! e zo ! sans molura, ni
canha" (trad: allons, au travail, sans repos, sans relche) (Langlade)
paresseux = pigre ; fenhants, fuglbra, peress
parfois = tot cp, per cps, per escs; (par intervalles, par petites
touches ): a blas fes "diriatz, a blas fes, de monts que s'endavalan" ;"
ne ven a blas fes de planhums";"E de l'escur croton que lo lunet
ajorna, Sords, a blas fes, un lamp d'entendement"; "car res mai
l'interessa, Res que la grand mangilha, e, per escs, l'amor. "
parfum, e = auds (adj)
parhlie = cntra-sorelh (Langlade)
pari = escomessa (sf)
parier, toper = pachar
paritaire (plante qui pousse contre les murs). = rba de Nstra-Dama
(Dezeuze: Sovenirs denfana I)
parking = pargada (sf) "Vos cau laissar vstre vecul a la pargada
sosterrana"
parler = parlar "parlas coma Sant Jonan: amb la boca dobrta"
parler la perfection le franais. = platinar lo francs
parler correctement, sans dire de mots grossiers = parlar respct
parler de faon grinante = canejar "diga, canegt la vilha"
parler grossirement, tenir des propos obscnes = sostrejar
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 265 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

parler haut et mal = barutelar


parler longtemps = tner lenga
parler par saccades = bracejar los mots "Chut ! vai parlar. De fes d'una
vtz afectada / rusta, s'entrecopant e bracejant los mts " (Langlade)
parloir = parlatri
paroi = paret (sf ou m); (falaise): rc, embau ",,,un srre, onte la
natura a talhat, d'un costat, l'autura coma un paret" (Langlade)
parole = paraula "A paraulas lordas, aurelhas sordas. "(prov)
parole (avoir la ), "tenir le crachoir" = tner lo lec "Onte es Cocomla,
se demanda pas quau ten lo lec: n i a pas que per el." (G Therond)
parole (prendre la) = levar lenga "Pasmens degs aust pas levar lenga
tant totes se sentissin fautibles dau mme pecat." (G Therond)
parole, propos = dire (s.m), parlana (sf)
paroles en l'air = parauletas
paroxysme; progrs, lan, enthousiasme, pousse, = alan "(la mar)
"qu'en d'alan furioses, bosiga la soliira" ;"A chaca ai ! fan tant
d'alan, Que dins pauc, la rusta rocassa, Es gandida just a la plaa"
parpaing = perpin "los perpins dels barris"
part = part "Quant a la pena, la part de l'uu devi stre de prene lo
bn camin, la part de la fornigueta de cercar recate, la part de la cigala
de cantar." (Montel)
part (avoir reu la meilleure ) = sser lo milhor despartit/la milhor
despartida
part (de toute) = caire (de tot)
part (de) et d'autre = vringa-vranga (=balin-balant?) "zo ! vringavranga / T'escampe coma un pudent levats" (Langlade)
partager = partejar, mitadar, partir "Amb lo senhor non vlgas partir
las peras, car lo senhor prendr las pus maduras e te rompr lo cap
amb las pus duras. "(prov)
partant de = de en fra "Quand de las Cevenas en fra ai ven trevar
lo pas bas" (Langlade)
parti (prendre ) = tissa (prene en) Lo bsc que l'aura a pres en tissa
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 266 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

(Langlade)
partie = partida
partie fine, partouze, orgie = gaudinada (sf); fotrejada
partir = partir, faire tirar, se sauvar "fai tirar" = "on s'en va"; je suis
press de partir : "languisse de me sauvar"
partir au quart de tour, tre trs irritable = alumar (s') coma un brutlt.
"Salumar coma un brutlt.
partir discrtement = partir coma un Sant-Vincenaire.
partir en voyage l'aventure sans destination prcise; battre la
campagne = antifa (batre l')
partir se changer les ides = anar a Vic cambiar dr "Anar a Vic
cambiar dr.
partout = pertot "stre totjorn pertot coma lo Glria Patri.
partouzard = partosaire, chinatir
partouze = partosa, gaudinada, chinassari, ria, fotrejada
parure = belria; belesa (sf); (parures) : beluras, belam "Prta au cl,
per tota belesa, Un torn de cauquilhon de mar" (Langlade)
parvenir = arribar, agandir "lo Larzac es lunh mas i arribarem";
"Quand agandigurem a Ceta,/ La fola, lng de la banqueta/
Samolont en galari" (Vivars); "se pde i agandir, o festejarai"
parvenu = revengut
pas = pas, (plur. passes) "es pas lunh, es a tres passes"
pas ( petits) = a passets
pas ( petits) = passets (a) "Es l'ora qu'a passets los erbassirs caminan
" (Langlade)
pas (ngation) = pas (pron. "pa") "pense pas que venga"
pas du tout = pas ges "avm pas ges d'argent"
pas grand chose = pas chta "i compren pas chta" (Langlada)
passablement, beaucoup = bravament
passage travers les rochers = passador "I avi pas que dos o tres
endrechs quaurin pogut servi de passador." (E Teissier)
passage, col = pas "adonc dau pas, Tot empachocat de rabstia Se vei
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 267 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

un quicmet que brilha" (Langlade)


passer (y) = passar "stre obligat de i passar coma lo(s) cat(s) per la
brasa.
passer gu = gasar "los gardians an fach gasar la manada"
passer au large = se faire enlai "E fai-t-enlai ont poirs t'abondar"
(Langlade)
passer la mesure commune, sortir de l'ordinaire = passar/sautar l'sca
"aqu passa lsca; que sautava lsca = extraordinaire (Max
Roqueta)
passer par dessus, franchir, enjamber = encambar "Per respndre au
sinhau encamba emb ardidessa dos grands flumes " (Langlade)
passer par dessus, sauter, = escalabrar "l'ombra de l'aubram que de la
valonada Escalabra los pugs, los envuta e cobrs"; "L'autre ven dau
ponent, a escalabrat l'autura , l'autura espectaclosa ont i a d'etrnas
nus " (Langlade)
passer sans rien dire, omettre de parler de = lis (passar) "Passarem tot
lis sus son segond passatge a Montpelhir, mai que mai rambalhat per
los embolhs e las batstas"(Azma)
passerelle = passarla, palanca
passerelle, planche; fig: rustre, fainant = palanca
passez muscade = fai tirar, Mrius!
passion = regala "las corsas de buus, aqu's sa regala"
passionn, ardent = afogat
pastque = pastca
patafioler = curar "Lo diable vos cursse, vos e totes los autres espas
de sabarnaus pas mai bns que per crocar los sus dau paure monde !
" ( G . Therond)
patates = trufas "A manjat de trufas negras E las pt pas digerir."
(canon)
patauger = patolhar "patolham dins lo pasts de l'aprs-gurra"
(Azem)
pt (pr.); embrouillamini, embarras (fig.) = pasts (pour embarras syn.
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 268 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

embolh, rebalads) "un pasts de ftge gras"; "an ficat un brave pasts"
pte de coings = pasta de codonhs
pteux = apegs, -osa "l'ibronhs parlt d'una vtz apegosa"
pathtique = pertocant
patin = patin
ptissier = pastissier "As la colra dau pastissir que cochava las
niiras amb un aste. "(prov)
patraque, maladif = malauts "febroses, malauts, d'aquel temps
enganat" (Langlade)
patraquerie, mforme = dolentitge
patrie = patria
patrie (de la) = patriau
patrimoine, capital, pcule = cabau "A picht cabau tot li vu mau. "
(prov)
patron, matre (par drision: d'un ne) = asenir "A rude ase rude
asenir. "(prov)
patte = pauta; garra; (patte, serre, grappin) : arpa "Amai n'arriba, de
cacilha: Crvis la garra brigolada" (Langlade)
pattes ( quatre) = pautas (de) "a lga de marchar de pautas, au
contrari, /se ten drech coma un rove, e, tancat sus sos rens" (Langlade)
pattes d'araigne = arpas d'estriganha "sas lngas arpas d'estriganha"
pturage, pr = apais, ptus, pasturgatge "Lo tropelet testard fugiri la
pargada e dins l'immens apais s'avaliri benlu "
pture (rechercher sa) = apasturgar (v r) " la sauvatgina sorts orlanta
de famina, per s'apasturgar"
pture, fourrage = pastura
pturer = pasturgar
pturer (faire) = apatussir (v.tr.)
paupire = parpla, parpelega "coma, fin-finala, Picht-me ra lo pus
frt, lo manidet cugut las parpelegas"
pause du travail, relche, repos = molura "a l'bra ! e zo ! sans molura,
ni canha" (trad: allons, au travail, sans repos, sans relche) (Langlade)
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 269 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

pauvre = paure; malars / malairs, v, malurs "A gents malaroses,


lo pan moss au forn" (prov)
pauvre (le) (interj.) = pecaire!
pauvre affam = brama-sopa
pauvre bruyant = tapa-cht (Roudil)
pauvre d'esprit = nci, necis
pavaner (se) = bla (faire la)
pav de rue = calada
pavillon, drapeau = pabalhon
pay la pice = a pretzfach "semblava a pretzfach e i mandava
coma un sord (G Therond)"
payer = pagar "Aquel que quauque ben crompa, se non lo paga pas ben
se trompa. "(prov)
payer de son bel argent = se'n faire son su "Sen fagut son su e i
ganht de manjar, pus sovent qua son torn, de vilhs fricts rabinats "
(Thrond)
payer en argent sonnant e trbuchant = faire baralhar sos patacs "ms
cau que dins aqueste cas faa baralhar sos patacs" (Favre)
payeur = pagador
Pays Bas (Hollande) = Pases Basses
Pays Basque = Pas Basc
pays tranger. = estrange (s.m.) blond mainatge de lestrange (A.
Fors)
paysan = pasan
peau = pl
pch = pecat
pche (sf) = pessgue (sm)
pch mignon = pecat vesiat
pcher = pecar
pcher = pescar; ( la main) a la mantasta; (au filet) a las pantenas; (
la ligne) au musclau
pcheur = pescaire, pescador
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 270 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

pcheur la ligne = pescaire a la linheta (Dezeuze)


pcore, manire pnible = sucla "sis una sucla de Besirs";
"Sucla Mamor que totjorn plorava"; "una vilha sucla barbotissi
entre sas dents" (Azem)
pd = joanfemna; chivalir de la rampeta
pdraste = pederasta, joanfemna, chivalir de la rampeta
pdrastie = pederastia; bograri (sf)
pdicule = pecol, pedicul
pdoncule = pecol "au pecol de las fulhas"
Pgairolles-de-Buges = Pegairlas-de-Buja
Pgairolles-de-l'Escalette = Pegairlas-de-l'Escaleta
peigne = penche (s.m. Mtp, f. dans le reste de l'Occ.): "es salla coma
un penche; auris besonh de netejar ton penche"
peindre = pintrar
peine = pena
peine perdue ! = ni per aquela ! (Dezeuze: Sovenirs denfana I)
peiner avancer = penequejar "D'autres cps, plan planet coma se sa
pensada, Penequeja e pui, zo, desbonda sus los pts" (Langlade)
peiner faire qqch = penejar, penecar "sens penejar sm arribats aqu";
"penecan per viure"
peintre = pintre ; pntor
peintre en btiment = pintraire
pel et vid (se dit d'un gibier ou d'une viande de bouche) = carn e
cavilha "Devinha quant fai ? Benlu cinq liuras. Siis liuras manca
un quart, carn de cavilha" (G Therond)
ple mle entasss (les nuages) = emborronats (Langlade)
ple-mle, en dsordre, boulevers = en boldre ou a boldre; en baralh;
marimla "Lbra escricha de Rca-Ferrir se parts a boldre entre
aquelas divrsas publicacions" (Lesaffre); "Percipita sos creis sus lo
brass que rena / escops e repoja e mes tot en baralh. "(Langlade);
"Tot fug tant qu'a d'alen mari-mla a l'asard" ; "la mrt tmba marimla fuolhatge, aubram, filheta, vilh" (in:"Au paure Aubanl, 1890)
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 271 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

peler = pelar "Aquel pela pas figas. "(prov)


pelle = pala
pellete = palada "aqu raportar d'argent a paladas"
pelote = cabedu/capdl; (fig. grivois); fringa, fringolhads,
fringolhatge
pelote d'pingles = espitlir
peloter = 1. encapdelar; 2; (grivois) chaspar, paupar, tastar, fringolhar
peloteur, individu aux mains baladeuses = chaspaire, fringolhaire
peloton (de nuages); flocons (d'cume); faisceau = mochon "a bles
paucs en un solet mochon" (Langlade)
pelotte = escanha una escanha de lana = une pelaste de laine ;
cheveau.
pelouse = tepa, pelena
penaud = moquet "tornt moquet a son ostau"
pencher = abroscar
pendant que = entrement que; dess que "E Goton antqurre de tabat
entrament que Constant remenava de lnga" G Therond ; "Dess
que lo sorelh dardalha ", "Dess que tot se requinquilha" (Langlade)
penderie = desabilhir
pendre = penjar, penjolar "Los penjan pas sens los tner." (Prov); "De
las brancassas que penjolan, De degots de saba regolan" (Langlade)
pendre (se) (ex. son cou...) = penjolar (se) a son cl
pntrant, subtil = subtir, -iira (adj) (se dit du regard) "son vist
subtir" (Langlade)
pntrer = enfifrar, envergar, enconilhar
pnil fminin = pachla; pepilhon
pninsule = peninsula
pnis = vich, viedase, viragaud, vedilha, furon "Senchautar de
quicm coma dun viedase bolhit.
penses (fil ou enchanement des) = pensament (sm)
penser = pensar (avoir pour opinion que) cujar (v. tr.)
penser (ne pas savoir que) = pas saber de qu s'imaginar "sabi pas de
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 272 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

qu simaginar" (G Therond)
penseur, dialecticien, thoricien = rasonador
penseur, pensif = apensamentit, -ida; empensat, -ada
pente = penda, riba
pente boise = devs escalaire "Sos enemics podin pas i venir que
dau miegjorn de lng dun devs escalaire" (E Teissier)
pente douce (en) = agals (d') "lo rc dau Pug de Sant-Lop,
vertadiira muralhassa sus la comba dau mas de Rigaud, davala mai
dagals tirant daus Montpelhir." (E Teissier)
pente, coteau = travrs, csta
pentu = ribassut, escalaire "Sos enemics podin pas i venir que dau
miegjorn de lng dun devs escalaire" (E Teissier)
pnurie = caresti (sf)
ppier = piutejar "Se l'aucelet piuteja e l'abelhon bruss" (Langlade)
ppin = granon
percale, toile fine et rsistante pour drapeaux = percala
perant (il) = lancejant "la srp fissant emb d'ulhs lancejants"
(Langlade)
perante (il a une vue) = i vei prim
percevoir, ressentir, entrevoir = desvistar "A la lnga m desvista dins
la sornuda quicm coma una ondada e mostrosa e pesuda que borja
dins lo void, e'mb son esquich trasmuda las sasons e congra auratges,
trombas, fregs" (Langlade)
percher = ajocar, penjar
perdant = perdeire "aqueste es marrit perdeire"
perdre = prdre
perdre (se) = escavartar (s'), s'espertesir
perdre connaissance = prdre l'escrime "prd l'escrime" (Langlade)
perdre haleine () = tant qu'a d'alen "Tot fug tant qu'a d'alen"
(Langlade)
perdu, gar, affol = degarat, -ada
pre = paire
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 273 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

Pret = Peret
perfectionniste = menims, perfeccionista
prilleux (saut) = escarlimpada "Que de sauts ! que d'escarlimpadas
Viravuts e farandoladas ! " (Langlade)
prine, entre jambes = perinu, forcadura
priode = pontannada (sf); peride (sm); (courte) passa
priple, trajet, course = enregada "Lo sorelh de sa cintra acaba
l'enregada" (Langlade)
prir, se dtruire, diparatre, = estraar (s') "Car n'es pus que matira e
tot s'estraar." (Langlade)
perle = prla
perler = perlejar (v. transitif et intrans.) "lo sang que
perleja";"regardant cada gran (de rasim) que s'ascla en perlejant un
degot de vin rse" (Dezeuze)
permanent = manent
permettre = permetre
Prols = Perus
pronnelle = sucla
Prou = Per
perptuer = perdurar "aquel usatge a perdurat quatre sgles de temps"
perroquet = papagai
perscuteur = secutaire "los secutaires de nstra parladura"
perscution = secutament
personne = digs "Amic de cadun, amic de digs. "(prov)
personne trop complaisante = sant-fotral, santa-fotrala
persuader, convaincre = faire ausir una rason """barraca ! iagut pas
plan de i faire ausir una reson."" (G Therond) "
perte = prdia (sf); cela mne sa perte: es una perdicion "Lamor es
una perdicion." (G Therond)
perturber = destorbar, desrenjar
perturber, mettre en dsordre, tracasser = rambalhar "Passarem tot lis
sus son segond passatge a Montpelhir, mai que mai rambalhat per los
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 274 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

embolhs e las batstas"(Azma)


pervers = coquin
perversion = trastornament, aulesa, marridum
perverti = trastonat
pervertir = agorrinir, engorrinar, embagassar, abordescar (v. tr. et r.)
pesant, -te = pesuc, pesuga (prononciation pop. Mtp. "pesut, pesuda")
A la lnga m desvista dins la sornuda quicm coma una ondada e
mostrosa e pesuda que borja dins lo void, e'mb son esquich trasmuda
las sasons e congra auratges, trombas, fregs (Langlade)
peser = pesar; (exercer un poids trop lourd sur qqch) s'apodessar sus
pet = pet; (silencieux) lfia
pet de travers (il a toujours un) = il se plaint toujours de quelque chose
= pet o foira (a totjorn) "A totjorn pet o foira. "(prov)
ptard = espet, espetard
pter = petar; (sans bruit) lofiar "se peta pas pus naut que lo cuol."
(Prov)
ptiller, crpiter. = petonejar
petit = pichon, picht ; tune "un morsl de pan tune"
petit (e) ami (e) = calinhaire, -ra; fringaire - ra
petit cadeau une prostitue = estrena "m'a bailat bna estrena"
petit coq, garon qui commence courtiser les filles = galichon
petit criard = esquitlon
petit djener la fourchette suppos tuer les vers d'o son nom. =
tuga-vrme
petit drle plein d'esprit et de malice = estanciur, ustanciur
(=ustensilhaire?)
petit enfant = manit, petet
petit oiseau, terme affectif adress une personne de sexe fminin =
perdigalhon " Chaval ! a-n-ont anatz, polit perdigalhon ? fagut lo
chin de caa."
petit peu. = peuguet
petit pois = pese "Lm dna sovent un pese per avere una fava."
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 275 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

(Prov)
petit poucet occitan qui conduit le char du soleil = Peperelet "Maugrat
Peperelet maugrat son agulhada [los tres buus] rebalarin lo carri en
fra la rodada" (malgr Peperelet malgr son aiguillon [les trois
taureux du firmament] traneraient le char hors de l'ornire"
(Langlade)
petit tourbillon = foleton (Langlade)
petit-djener = dejunar
petite alouette ; nom affectueux pour un enfant. = calandron (sm)
petite armoire, buffet (Dezeuze) = cabinet (s m)
petite balance = trabuquet
petite bardane (plante qui saccroche aux poils). = tira-peusses
petite barrique = botarl "stre clofat (coflat) coma un botarl" (Expr.
Pop Clermont l'Hlt)
petite chose, point = quicomet/quicmet "adonc dau pas, Tot
empachocat de rabstia Se vei un quicmet que brilha" (Langlade)
petite mnagre = femneta "las femnetas que mercandejan lo vairat"
petites lvres = pampetas, labretas
petitesse = manidesa
petit-fils = felen (pron. "filen")
petits poissons. = verniiras (f pl)
peton, petit pied = penon, penet
ptrifi, immobile comme une bche = ravit en brca "Demoravan
aqu, ravits en brcas" (G Therond)
ptrifier = arroquir, empeirar (Max Roqueta)
ptrin, ennui, difficult = maganha (sf) quanta maganha = quel
ennui, quel ptrin.
ptrir pleines mains = aplemponhar
ptrir, farcir, fourrer = amesolhir "l'istria es amesolhida de legenda"
ptrole = petrli
petting, bats un peu trop libres = garcejari
ptulance = abeluc (sm)
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 276 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

peu = pauc, pas gaire "A pauc vin, beu prumir, a pauc pan, pren las
brisas. "(prov)
peu (un tout petit-) = un pauquet
peu (un) = pauc (un)
peu peu = a bles paucs, d'a mesura; de tras en tras, plan plan, (trs
lentement) a bles pauquetons "Vos seguirn de tras en tras" ; "plan
plan l'escuretat se sarra" ; "Es lo sol atanben que de la bstia ruda,
Quita la prima frma a bles pauquetons " (Langlade)
peu aprs = dins un moment
peu, petit peu = pauc, pauquet
peuchre, pauvre, hlas! = pecaire!
peuple = pble
peuplier = pbol "Un pbol pt pas faire un sause." (Prov)
peuplier blanc. = auba (sf)
peur = paur (pron. "pw") "La paur garda la vinha." (Prov)
peur (n'ayez pas ) = pas paur! "Pas paur ! pas paur ! amont l'me fai la
chaumada " (Langlade)
peur de rien (n'avoir) = crnher pas bruch "A la poncha de son rc, lo
castl crenhissi pas bruch." (E Teissier)
peureux = pauruc
peut-tre = benlu (pron. blw)
peut-tre bien = sai que benlu
Pzenas = Pesens
Pznes-les-Mines(abans 1926 s'apelava 'Pznes') = Pesenas -de-lasMinas
phalange = falange (sf); (des doigts) ona (sf) (NB: curieusement les
dictionnaires retiennent tous le gall, "falanja" alors que le catalan,
l'italien et l'espagnol ont "falange", conforme l'tym.)
phantasme = ideassa (sf) prononc: "ideyassa"; fantasma (sm)
phantasmer = idear; fantasmar
phare = far
Philippines = Filipinas
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 277 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

philosophie fumeuse = filosofacion (sf)


philtre magique = trassegum
phlycthne, ruption bulleuse ou vsiculeuse = bofiga
phoque = fca ; buu marin
phrase = frasa
physionomie = fisionomia, cara, regardadura
piano = pian
piauler = piular
pic, sommet = pug (pron. "pytch"); (tertre dans les garrigues): truc
"A la cima dels trucs escalan";"a vautres bus amics a cimelar lo truc.
"
picotement, dmangeaison = prus, prusiment, prusor, prusitge
pie = agaa, margaa
pice (tout d'une_) = tot d'un avenent
pice, salle = membre (sm)
pices (aux) = a perfach/prtzfach "diriatz qu'es a perfach"
pied = p (plur. pses)
pied de meuble = pecol
pied de nez = pam de nas
pied d'uvre () = p de l'bra (au) "los gigants susprs au p de l'bra
Los terribles gigants, vstres desavancirs" (Langlade)
pidestal = pedestau
pieds (casser les) = laiar, segar la gueta "veses pas que me laias?";"nos
an ja segat la gueta amb aquela istria"
pieds et paquets (plat de tripes) = pses e manolhs
pige = trapla (sf); la (sm); envesc
pige oiseaux rustique construit avec des pierres plates et des btons.
= leca (sf) calava de lecas en quatre de chifra = il faisait une lque
en forme de 4. (Dezeuze)
pie-griche. (petite comme une alouette, elle pique les petits oiseaux
sur des pines pour les tuer). = margassa (margaa)
pierre = pira "A bna bugadiira manca pas jamai pira.""(prov)
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 278 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

Pierre (prnom) = Pire


pierre angulaire = pira sobeirana
pierre dachoppement = acipador (Dezeuze: Sovenirs denfana I)
pierre froide : un calcaire gris clair, dense et trs dur extrait des
carrires de la garrigue = frejal
pierre plate = lausassa "D'autres, enfin, d'una lausassa Carrejada, en
pes, a la braa, Ne'n cabuclan lo sant crs" (Langlade)
pierre sommitale, pierre de l'tre = bausa "Agut un picht ferniment, /
De sa fondamenta a la bausa" (Langlade)
pierres (chute de) = espeiregada; lieu propice aux: espeiregador
pierrier = claps "Los rcs van als clapasses." (Prov)
pitinement = trepilh " ! la bela granilha q:que lo trepilh escnd que
lo temps escobilha " (Langlade)
pitiner, fouler = chauchilhar, caucigar, trepilhar "ton p cauciga un
grelh de romans" (Dezeuze)
pitre = traa (adj. Invariable) "es ben traa"
pieu = pau, pilon, quilha (sf) "Zo ! de calas, ponchets, pilons"; "Las
crdas, mai, se retorcisson, E las quilhas s'assujetisson " (Langlade)
pif = sic "son lng sic ven rog coma un robs quand beu de muscat"
pigeon = colomb
pigeonnier = colombir
Pignan = Pinhan
pignon = pinhon "A la crca d'un fruch que n'a res que la mina Tal que
gala, pinhon, dtol amar e tot clsc. " (Langlade)
pignon d'une maison = capil
pile de vaisselle = quilht de terralha
pile, immdiatement = cp sec "d'un cp de tsta... arrsta cp sec son
frau" (Langlade)
piler (v tr.) = trissar "i cau mesclar d'alhet trissat"
pilier = pilar
pilier de bar = trucataulir
pillage = arland
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 279 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

pillard = arlandir "los arlandirs de Pars" (Azem)


pilon = trisson
pimbche = sucla
piment = coralh roge (de Cayenne) pebreta
pinaillage, examen minutieux = espepidatge
pinailler, examiner minutieusement = espepidejar
pince = repina (F. d'Olivet)
pinceau = pincl
pince (s.f.) = peuc (s.m.) "i cau ajustar un peuc de pbre"
pincer = peugar
Pinet = Pinet
pingouin = maumaridat
pin's = agafet
pinson = pinsard (sm)
pioche de jardinage = picla (sf)
piocher = fotjar; picolejar "fotjar la trra"
piochon = picon
pionniers, avant-garde, = primadir, -iira "Los primadirs dau fir
magistrals "
pipe = pipa; cachimbau, brutlt
pipelette = pachaquiira (adj.)
pique-assiette = manjaganhat
piquer = fissar "m tuga pas totas las moscas que nos fssan" (Prov)
piques, lazzi = fions (m pl)
piquet, pal, grand bton = pau "Un escachon armat de paus
S'escampilhan a la sornuda " (Langlade)
piqre (thrapeutique) = injeccion, seringada, (d'insecte) fissadura,
ponhidura
pirouette = virolada, virolhon (sm) "davala ardit, movent sos
virolhons" (Langlade)
pirouetter = virolar
piscine = piscina, pesquir; (bassin de natation) nadador
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 280 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

pisser = pissar "Un chin espiava un avsque, E i pisst sus la coa."


(Prov)
piste, sentier peine trac = tralha
pitre, guignol = pntol
pivot = tesquiira
place de village = plan
placer = metre
plage = platja, soliira ; quitter la plage en barque: "quitar parada"
plage basse entre les dunes et la mer = soliira "Sus la soliira es
agandida" (Langlade)
plagier = aglasir
plaider = plaidejar "Jaurs plaidejar, emb son eloquncia poderosa,
la causa de la lenga d'Oc"
plaignant = planhent "Lo que ven dau miegjorn quita castl e bria, An'onte los planhents atrban nble cr, " (Langlade)
plaindre (se) = plnher (se) o se planhir; se rancurar; "Bramar coma un
ase." (Comparason populara)
plaindre, regretter = planhir
plainte = dolena, planhum; ( jrmiades ) : plentis e mentis "e la dna
i fagut grand planhum de Pire Vidal que l'avi baisada" (Max
Roqueta) ; "Ne'n ven, a blas fes de planhums, de beladas, De
siblaments de srp au luc de bresilhadas" (Langlade)
plaintif = planhent, rens
plaire = agradar, plaire; complaire (v. tr.) "sabi pas de qu faire per lo
complaire" (=pour lui plaire)
plaisanter = galejar
plaisanterie, blague = craca, galejada, gandesada; (fam.) gandoesa " e
coss voltz que me fise a de cracas, a de canons?" (A Guiraud)
plaisantin = badinaire, -ra
plaisir = plaser "Era una jornada de Dieu, que tresfolissi de jia e de
plaser. " (Montel)
plaisir, rgal = chale (sm) Bevm lo chale dstre a lombra"
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 281 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

(Dezeuze); faire plaisir comme une caresse: far cortiga. "aqu i fai
cotiga"
Plaissan = Plaissan
planche = pst (s.f.); plur: pstes pron. "psses"
planche de lavandire. = picador (sm)
plante = planeta
plante Vnus = lugar (sm)
planifier, dcider = tablar; (prparer, organiser) : magenar "Aver
tablat quicm."; "Tot aqu se magena aqu, pui, zo ! s'espaa, a tusta
brnha" (Langlade)
plant d'arbre jeune = plantum (sm) (Dezeuze)
plante = planta
plante du pied = sla
plant solidement sur un support = aterrat "aterrat sus ton rc" (G
Coulazou)
planter = plantar (pieu, aiguille...): ponhir; s'enfoncer dans la boue:
s'enclancar "ponhs lo flambu dins lo rc " (Langlade)
planter un clou, faire taire = riblar lo clavl
planter, arrter = tancar " i avendr se res la tanca "; "La dana
autanlu es tancada" (Langlade)
plantureux, -se = galhard, a
plastique = (ad) plastic, -ica; (sm) matria plastica, plastic (sm),
plastica (sf)
plat = plat, escudla
plat () = de plan " ! ia ! de cantl, de plan " (Langlade)
plat (adj.) = plan (adj.)
plat de rsistance = matafam
plat plein de nourriture = platat
plat, cuelle, couvert = escudla "A la casa de Peironla, cadun i a son
escudla. "(prov)
plateau = platu, plans "un estrle et naut plans" (Langlade)
plateforme = plt "rocalha, / Qu'enss dels apens desmarmalha / E fai
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 282 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

rodar fins qu'age troba'n plt" (Langlade)


playboy = galinet (sm)
plbe = gusalha
plein = plen "stre plen coma un bornhon."
plein (compltement plein) = comol
plein comme un uf = plen coma un bornhon (=ruche) "L'ostau ra
plen coma un bornhon"
plein dapptit = apetissat, -ada (adj.) apetissat coma un cadl de lop
= affam comme un petit loup (Dezeuze).
plein le dos (en avoir) = n'aver son sadol, n'aver un vmit
pleinement, en son milieu, au beau milieu = emplen (en) "l'aigat
engulha en emplen lo flums" (Langlade)
plthore = abonde (s.m.)
pleur = plorum
pleurer = lagremar, plorar
pleurnicher, parler d'une voie aigu et grinante = canejar "Diga, diga,
canegt la vilha";"lo picht canejava: ieu me vle pas cochar" (G
Therond)
pleurnicheur = plornichs
pleurote = aurelheta
pleuvoir = plure; ( torrents): endeluvar, plure a coa d'ases, plure a
ferrats "Faire coma a Pars que daissan plure."
pli = plec, plecsada; (pour rehausser un tissu) aucet
pli (mettre au, faire obir) = metre a l'sca (G Thrond)
plier = plegar
plisser = plecsar "res plecsa pas lo frnt de las aigas trp lisas"
(Dezeuze)
plongeon (oiseau). = cabs, cabusson
plongeon, chute la tte la premire = cabs
plonger, tomber la tte la premire = cabussar
plongeur = plonjaire (du plongeoir) cabussaire
pluie = plja ; grande pluie: complt "lo temps dels grands complts "
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 283 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

(Langlade)
pluie torrentielle, averse = raissa "Sus los nvols clarins, rebutant dins
la baissa / De trelusents dardais retrasent a'na raissa" (Langlade)
plume = ploma
plumer = esplomassar
plupart (la) = la mger part (pron. "madjapar")
plus = mai; pus
plusieurs = mai d'un
plt au Ciel = grand gaug!
pluvieux, -se = aplogit, -ida "l'auton ra estat apoligit"
poche = pcha
poche de terre cuite pour ranger les cuillers = agotaire
pole = fornet, peirl
pole frire = sartan (s.f.); lecafrlha "lecafrlha mena jia" (Prov)
polle = sartanada
polon = pade
pote = trobaire
poids = pes
poignarder = ponhardar, cotelar "Maucrc lo ponharda entre las doas
paletas" (Dezeuze)
poigne = ponha "nos cau d'mes de tsta, de ponha e de cr" (Azem)
poigne (d'une substance) = planponh (de quicm)
poignet = ponhet
poil = peu; (les poils) la borra; (petits poils) lo borrilh
poilu = pelut, borrut, pels
poindre au loin, apparatre = ponchejar "lo cap de divessa (de la fada)
poncheja sus la Serrana" (Langlade)
poindre, commencer paratre = ponchejar "Au despartir lo sorelh
ponchejava (Montel)
poing = ponh
point (sm) = pont (occ. norm. punt/ponch)
point de mire = afustador
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 284 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

point du jour, heure de la rose = auriira: (ora de l')


point minuscule = pontichet "Un pontichet menut e totescs lusent
coma un vist d'ulh de lop que la fam mortavela " (Langlade)
point par point = pan per pan "pan per pan, i contt sa vidassa"
(Therond)
pointe = poncha
pointe du jour = aubeta
pointiller = cabelhejar ("kabilitj")
pointilleux = menims
poire = pera
poire (en caouchouc) = flasca (sf)
poireau = prre "Los jardnirs vantan sos prres." (Prov)
pois-chiche = cese "stre redond coma un cese." (Expr. Pop Clermont
l'Hlt)
poisseux = pegs; apegs "a lo morre pegs" (il a le museau poisseux)
poisson = pis "Que vl de pis que banhe larpa." (Prov)
poitrine = pitre, pich; peitral "Que trra e mar a plen peitral, Pompan
sas brausentas rajadas, " (Langlade)
poivron = coral "sis pus roja qu'un coral"
poivron (petit) = coralhet (Dezeuze)
poix = pega
polenta = milhs (sm)
poli = afinat "tos ulhs lindes e afinats"
police = polcia
polichinelle = porrichinla (sm) "benlu Nadau vos portar lo grs
Porrichinla que demandaviatz tant"(G Therond)
Polichinelle (secret de ) = lo secrt de la suvia "(l'amic a quau vos
stz fisat) vos dessalla e vstre secrt es lo secrt de la suvia" (Oscar
Csta)
polisson = gorrinet
polissonnerie = gandalhada, galimandari
politesses = amenanas "lo recebt amb grandas amenanas"
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 285 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

politique politicienne = politicari "se i a de monde que msclan la


politicari a la cultura"
Pologne = Polonha
poltron = pauruguet, petacho "mas ausan pas, los pauruguets"
Polynesie Franaise = Polinesia Francesa
Pomrols = Pomeirus
pommad, parfum = enguentat
pomme = poma
pomme de terre = patana, trufa, tufra
pomme sauvage = arra
pompe = pompa
pompe (exercice de gymnastique militaire consistant se hausser sur
les mains en position couche sur le ventre) = apautada (sf) "de
bracejaments, d'apautadas"
pompir = pompir
pomponner = tintorlejar
pont = pnt; (petit pont): pontilh
Popian = Popian
populace = guinia
porc = prc
poreux = trauquilhs, -osa
porno = gorrin "de cinem gorrin", "de literatura gorrina"
pornographe = porqueirs
port = prt
portable (tlphone) = telefonilh, pega-aurelha
portail = portal/portau; portanl "sorts per lo grand portau (JB
Favre)"; "Aver dulhs alandats coma dos portanls." (Comparason
populara clarmontesa); "monta aqu e veirs lo portanl de Sta"
(expr.)
porte = prta
porte de sortie = sortidor
porte manteau, ratelier = cavilhir
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 286 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

porte de main () = a posita; portee de fusil: a portada de fusilh.


"l'avtz a posita, prenguetz lo quand volretz"
portefeuille = prtafulha, borson
porter = portar
porter, charger = cargar
porteur de seaux aux vendanges. = banaston
porteur d'eau = barralir " malur ! Lo grand roncaire De barralir
deven gelaire"
portillon = portanl
Porto Rico = Puerto Rico
portrait = pertrach, retrach
Portugal = Portugal
pose couche indcente = esvedelada
possder = possedir
poste = psta ; corrir
pot = topin "los vilhs topins son los que fan las milhonas sopas";
"Cadun sap que bols dins son topin"(prov)
pot vin en terre cuite avec une anse et un bec = pegal
pot au feu = chopin
pot aux roses (on dcouvrira le) = a la fin se saupr, quau a manjat lo
lard
pot de chambre, urinoir = pissador, quli "Aver la boca coma un
rebrd de pissador" (Comparason populara clarmontesa)
potable = beveds, bevedor
potel,moelleux, dodu = moflut, -uda, mofle, moflet, repetelat
poterie = terralha terralha chaplada = vaisselle casse (Dezeuze)
potion = jussu "begut lo jussu d'amor" (Max Roqueta)
pou = pesolh (pron; "pzoul").
pouah, quelle horreur! = b ! ; cavalisca, v. "qu'avalisca" O ! cavalisca
! qu'aqu's laid (Langlade)
pouce = poce
Poucet (le petit) occitan qui conduit le char du soleil = Peperelet
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 287 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

"Maugrat Peperelet maugrat son agulhada [los tres buus] rebalarin


lo carri en fra la rodada" (malgr Peperelet malgr son aiguillon [les
trois taureux du firmament] traneraient le char hors de l'ornire"
(Langlade)
poufiasse = mandronassa
pouilleux = pesolhs
Poujols = Pojls
poule = galina; cota; (pondeuse): cloca "Pertot las galinas gratan per
detrs." (Prov)
poule (donner la chair de) = galinar la carn (Langlade)
poules auront des dents (quand les) = coma plu d'li "Vls que nos
faguem convidar per Cocomla ? - Te convidar coma plu dli... "
(G Therond)
poulet = pol
poulette = coteta, galineta
poulie = carrla
poulpe = pofre
poulpe blanc = pofre blanc
poulpe de roches = roquir, pofre de rca
poulpe musqu = muscadin
poumon = paumon, lu
poupard = mataflet
poupe = titia, peteta
pour rire = de ma cria
pour sa part = dins que lo pertca (Langlade)
pour tout dire = digam o tot ("diguem o tot")
pourboire = estrena (sf) "m'a bailat bna estrena"
pourchasser = corsejar, acotir, secutar
pourpier (plante et salade). = bortolaiga los amoroses se passissin
coma de bortolaigas (Dezeuze)
pourpre = muscadl, la (ex: rsa muscadla, ARF)
pourpr = polprat
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 288 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

pourpr, e = porpal, -ala (adj)


pourquoi donc, pourquoi diable = de qu trn "Au diable! bramaire;
dequ trn japas ? " (G Therond)
pourriture = poirenca; (viande ou chair pourrie) carronhada
poursuivre = corsejar, acotir (/acotar), secutar; poursuivre la nage,
nager au pourchas: assecutir (assegutir) ; "acots la princessa / que crei
que lo Bn Dieu resrva a sa joinessa" (Dezeuze)
poursuivre la course; pousser = acotir "que totes los vents acotisson";
"E los firs Majoraus dins l'aubeta rossla, Fusan coma lo nvo' acotit
per lo vent: ":"En quista dau grand tot, que tant nos pertca, aqu
qu'acotissem e d'anma e de coret "
pourtour = barri "La (mar) maugrat quauques auvaris, lecava los barris
(dau volcan)"
Poussan = Possan
pousse d'arbre flexible = geta
pousse d'arbre, rameau naissant = brotl
pousse, lan = butia; abriva (sf) ; (paroxysme; progrs, lan,
enthousiasme): alan (sm) plen de butia = plein dardeur.;
"amodran son abriva; Sai que per forviar son abriva..." (Langlade); "
(la mar) "qu'en d'alan furioses, bosiga la soliira" ;"A chaca ai ! fan
tant d'alan, Que dins pauc, la rusta rocassa, Es gandida just a la plaa"
pousse, impulsion = butada "e que coma los flus o coma la tronada
vai sans causa de res jot la sorna butada d'un quicm que degun sap
pas'ncara lo fons" (Langlade)
pousse, pression = esquich "A la lnga m desvista dins la sornuda
quicm coma una ondada e mostrosa e pesuda que borja dins lo void,
e'mb son esquich trasmuda las sasons e congra auratges, trombas,
fregs";"l'autra mitat plan plan maina e pui se damora jota l'esquich
frejs e lo bof de la mrt. " (Langlade)
pousser = butar
pousser des cris aigus, perants = sisclar
pousser des cris immodrs et qu'on ne peut faire cesser chez les
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 289 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

enfants = canar
pousser sur un levier; placer un endroit, avec un levier = agrejar "(la
lausa d'un dolmen) l'an agrejada sus sos sieis plts"; "Agrejan e
sans fra pena, Un blt es lu dessagrilhat "
pousser, poursuivre la course = acotir "que totes los vents acotisson";
"E los firs Majoraus dins l'aubeta rossla, Fusan coma lo nvo' acotit
per lo vent: ":"En quista dau grand tot, que tant nos pertca, aqu
qu'acotissem e d'anma e de coret "
poussette = buteta
poussire =
poussire = pols, polsilha, polsiu (trs fine) : polset "la pols dels
mots" ; "E los ans, meses, jorns, celestiala polsilha s'auboran de
l'airau e fusan per alin "; "La dralha dau Cifr, la grand dralha lachada,
ont regolina, a flc, d'escalugants polsius" (Langlade)
poussire (faire de la) = polsejar "Un blt nauts coma una torre
Tmba en polsejant ; que lo morre Dau sabron n'es destrantalhat."
(Langlade)
poussires = polsum "m vei fusar d'estelonls, polsums de mondes
mrts que dins l'espaa plvon " (Langlade)
poussireux = polss
poussin = poleton "los velhe coma una cloca velha sos poletons"
pouvoir = poder (var. podre, porre) "Que fa pas quand pt, fa pas
quand vl." (Prov)
pouvoir (prendre le) = s'apoderar de
pouvoir (sm) = poder, mestrana (sf)
pouvoir (v. tr) = poder "il n'en peut plus"="ne pt pas de mai"
pouvoir important, matrise = podenti
pouvoir, talent, savoir-faire, puissance = estc "a un estc de
sobeirana" (Langlade)
Pouzolles = Poslas
Pouzols = Posus
Prades-le-Lez = Pradas-de-Les
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 290 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

prairie = prada, pradari; pradarla ( Cournonterral); (prairie


luxuriante, savane) : "dins la nauta erbatgiva" (Langlade)
pr = prat
pr, pturage = apais "Lo tropelet testard fugiri la pargada e dins
l'immens apais s'avaliri benlu "
prambule = promi
prcieuse = quiquirilha
prcipiter (se) = rebilhar (se) (Langlade)
prcoce = aboriu
prcurseur = primadirs (m pl) "Los primadirs dins lo grand art! "
(Langlade)
prexistant = denantessent
prfrence = preferum (s.m.) (ARF)
prlasser (se) = galaminar (se) "madama ben carrada au canton dau
fuc que se galaminava e que chorlava son cafeton" (G Therond)
prlasser dans une attitude provocante et racoleuse (se) = pofiassar (se)
prle = consuda; (var. cassuda) "(entre la ) consuda e bolets e
palmirs que bofinan " (Langlade); "la cassuda es l'rba-fretador que
servs per fretar las cabuclas" (Dezeuze)
prle (herbe) =
prliminaires sexuels = amenanas
prlude = acomenament
prmaturment = davantora
premier mouvement de la colre, promptitude = cauda
premier, -re (adj) = prumir/primir
premire vue () = au premir cp "Diriatz au premir cp que tmba
"
premirement, tout d'abord, en premier lieu = prumir/primir "Aqu
es aquelas quavem volgut onorar primir" (Max Roqueta)
prendre = prene
prendre entre les dents = emmaissar "lo chin emmaissa l's"
(Langlade)
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 291 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

prendre femme = s' amolheirar


prendre la parole = levar lenga "Pasmens degs aust pas levar lenga
tant totes se sentissin fautibles dau mme pecat." (G Therond)
prendre le frais = prene lo fresc
prendre le large, s'loigner = s'alargar "S'alarguron tot renegant/Lun
a ponent, l'autre a levant"
prendre mari = s'ennoviar
prendre pour = creire un "m'auri cresegut un cocarro" (Fabre).
prendre pour (se) = creire (se) (v. r et tr.) se crei pas quau que sigue
= il ne se prend pas pour nimporte qui (Max Roqueta)
prendre rang = s'arrengueirar
prnom = picht nom "son colgas, se snan per sos pichts noms"
proccuper = esmure
prparation culinaire = aprestatge
prparer, apprter = alestir; (organiser) : magenar, engimbrar, aisinar
"Tot aqu se magena aqu, pui, zo ! s'espaa, a tusta brnha"
prpuce = cacaluchon
prs = prche "es tot prche d'aqu"
prs de = prche; prche de; ras de ; "Prche la pira trionfala" ; "Son
agandits au cp prche de la piucla " (Langlade)
prs de l = emprs
prsance = precedncia
prsenter, parer, tendre = aparar
prsider = capdelar jamai de ma vida non m'avendr pus grand onor
que lo de capdelar tant bla assemblada (Tortolon)
prsomption, outrecuidance = cujana
press = preissat; empreissat; afogat
pressentiment = sentida, pressentida (sf)
presser (se) , se hter = empreissar (s') v.r.; s'afanar
presser, serrer = quichar
pression, force de pousse (s.f.) = quich (sm); esquich (s.m.),
premsada (sf) "e per butar lo quich" = "et pour pousser la pression" (en
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 292 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

parlant d'un pressoir manuel pour presser le vin) (Dezeuze); "las


prumiiras premsadas an donat tot son chuc" (Dezeuze);
pressoir = trulh, premsa
pressurer = premsar
prt, -te = lst(e), lsta "es lst a partir"; "quauques errors que serai
lst a las corregir"
prtendant, amant = calinhaire
prtentieux, vaniteux, hableur = bavard, gloris
prtention, vanit = cresena
prter = prestar "Lo prestar o gasta e lo donar o perd." (Prov)
prtre = prire, capelan
preuve = prova (pron. "prouba") - occ norm: prva
preux = pr "Per traitressa, los prs morisson aclapats, ms lo agatum
rsta" (Langlade)
prvoyant = denantvesent, prevesent
priapisme = arechament
prie-dieu, chaise pour s'agenouiller = prgadieu " Estre las coma un
pregadieus." (Comparason populara clarmontesa)
prire = pregria, pregadissa
primitif = premieirenc "de lunh, creacion premieirenca, Dont son
tirats d'amont d'alai, Los astres que luso' et sorelhan" (Langlade)
printanier = vernenc
printanier, du mois de mai = maienc, -ca "A un revrs maienc
qu'esposca dins los camps" (Langlade)
printemps = prima (sf) ; printemps "la prima es la sason de las flors"
pris au noeud coulant = gansat
pris, apprci, dsir = de frica "per el, lo mai de frica es quand"
(Langlada)
prix = prtz ; (distinction) prmi
prix ( tout) = mrt-e-fl "encapt de sostar, mrt-e-fl, aqueste
principi " (Azem)
probablement = sai que; probable "sai que vendr"; "vendr probable"
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 293 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

problme = problma ; (problme principal) picar de la dalha "la


solucion a un problma escalabrs"; "es pas aic lo picar de la dalha"
problme (cel ne pose aucun) = caucanha!
problme, embrouille, sac de nuds = forbic
problme, quelque chose qui ne va pas = quicm de mai o de mens "
es pas possible, digut, i a quicm de mai o de mens" (G Therond)
procd, truc = estc "ms non, la maja raa a destoscat l'estc que fai
lo mau fugir" (Langlade)
procession = procession "m pt pas stre a la procession amai a las
campanas." (Prov)
proches (les) = lo parentatge "pensam d'abrd au parentatge"
procurer = aprovesir, semondre; (fig) acampar "acampar un parelh de
grotlas"; "acampar fra aptis"
prodige (sm) = meravelha, miracle, prodigi
prodigieux = espectacls, miracls
prodigue = escampaire "Aprs un acampaire ven un escampaire. "
(prov)
prodigue, gaspilleur = degavalhir, iira
production fruitire = frucham e lo frucham daurat que lo resson
engana (Langlada)
prominence (faire) = reganhar "reganhava d'sses coma de trissons"
profession = mestir
professionnel, -elle = mestieirenc, -enca
profit = lucre, profich "es per lo lucre que me mandan antau far
sucre" (Favre)
profitable (tre) = ben ne valer a quauqu'un "ben n'i a vaugut de faire
antau"
profiter = aprofitar, profechar
profiter son tour = virar de la sieuna/ de la nstra Cocomla ! tus
creiris benlu dstre lo sol a nen faire de bns !... Bta, se chaca
cp que se nes virat de la nstra t'ra pas solament tombat quun peu
de la clsca, paura caba, coss seris pelada ! (G Therond)
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 294 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

profond = fons, -a; prigond, -a ; lins, -a, fonzut, -uda "fonzut coma la
mar" (Dezeuze)
profondment = ime (de tot son) drm de tot son ime (Langlade)
profondeurs = fonds "lo pastre gachant dins lo fonds dau cl"; "me'n
vau tornar ben lu dins lo brilhant fonds / dins lo gorg azurin ont
vstre cr barbla " (Langlade)
profusion () = en boldre; sens ime (prononc Mtp : "sans ime")
programme = programa
programme d'action = reglet d'accion "aqu lo reglet d'accion que cau
seguir" (Azem)
progrs, lan, enthousiasme, pousse, paroxysme = alan "(la mar)
"qu'en d'alan furioses, bosiga la soliira" ;"A chaca ai ! fan tant
d'alan, Que dins pauc, la rusta rocassa, Es gandida just a la plaa"
progresser, marcher = andar "De branca en branca andant, la charnga
monina A la crca d'un fruch que n'a res que la mina";"E lo filh,
creator de tot qu'anda e viu "
progressivement, peu peu = mai vai (loc adv) "mai vai, fai lo rebors
dau que mai i revrta entre l'animaudalha " (Langlade)
prohiber = enebir "es enebit de parlar francimand"
projeter, envisager de = tablar "sus l'auta montanha tabla de ne i
ajnhe'una autra e benlu mai " (Langlade)
prolapsus = vedelet
prolong, -e = durada (de) "la lucha es pas de durada" (Langlade)
prolonger = esperlongar "Sus la plana brausida [lo sorelh] emb sos rais
de gals, Esperlnga, plan plan, l'ombra desparaulada Dau vertus
aubram" (Langlade)
prolonger, tre prolong = tirar de lng "aquelas discussions poirin
tirar de lng" (Azem)
promenade, randonne = escorrida "Aprs una lnga escorrida, Sus los
srres de Valhauqus Me mete a legir l'Atlantida" (Langlade)
promener = (mieux que "permenar") passejar
promeneur = passejaire
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 295 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

promesse = apromessa (sf)


promettre = aprometre, prometre "Tras l'abisme, lo luc d'eternala
alegressa aproms au crestian que mors sans pecats"
promptement = viu "me cau sgre, e viu"
pronom = pronom
prophte = profta
propos frivoles = parauletas
propos trop libres = escambarlada
propos, affirmation = dicha (sf) "Per pas faire mentir ma dicha"
(Langlade)
propos, parole = dire (s.m), parlana (sf); parlament "Dieu castiga pas
jamai l'me dels parlaments que la dolor i fai tner" (ARF)
proposition = proposicion
propre = linde, net
propre (possession) = sieune; prpri. " a crompat aqu amb son argent
prpi/amb son argent sieune)
propre, bien mis(e), = acapadet, -eta (pron. acassadet, -eta
prostern = abocon (d')
prosterner (se) = abausar (s')
prostitue = prostituda, puta, putana, putanla, radassa, bagassa; (les
prostitues) la putalha, lo filhandran "A fach coma las putas, a manjat
son bn pan prumir"(prov)
prostitue citadine = vilandrira
prostitue en train de racoler un coin de rue = cantoniira
prostitution = putanitge, prostitucion, rofianatge, putalha
prostitution (livrer la) = embagassar, prostitur
prostration = atupiment
prostr = atupit, -ida
protger = aparar, protegir
prouesses, merveilles (faire des) = far barba d'aur "a pas jamai fach
barba d'aur" (Vivars)
provisions, victuailles = mangilha
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 296 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

provocant = provocaire, -ra


provoquer, affronter = afrontar
provoquer, faire des avances = fandalhar "filha gaia que se miralha e
que fandalha un amiguet " (Chauvet)
proxnte (exercer le mtier de) = mandronejar
proxnte, entremetteur = macarl, proxenta; potingon
proxntisme = proxenetisme
prude = cuol-confit, -ida
prunelle = vison, viston "la beluga a partit dau viston damoat"
prunes (ce n'est pas pour des) = es pas per de crnhas "se sm en
republica, es pas per de crnhas" (Azem)
prurit = prusineta, prusiira
psalmodier = sansonhejar
psychorigide (il est) = es una mula
puanteur = pudissina (sf) "en se tapant lo nas, cridt tornar coma un
avugle : Bondieu !... bh !... la pudissina !" (G Therond)
puanteur, infection = pudissina
pubis = s pudent
puce = niira
puce molle = ml piuse
puceau = piusl "Escotar coma un piusl."
pudeur = vergonha
pudibond = vergonhs, -osa
pudibonderie = vergonha
pudique = vergonhs, -sa
Puchabon = Pueg-Abon ("Pitchabou")
puer = pudir "Los enfants dels autres pudisson." (Prov)
Puilacher = Puglatgir
puis = pui
puisatier = fontanir
puiser = posar, (fig) pescar
puisque = pui que, amr que, d'abrd que
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 297 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

puissamment = regde (adv.)


puissance =
puissance = podestat, podenti, potncia/podncia "d'aquesta trra
enjusca ont l'me s'imagina qu'es lo trne estelat e podncia divina"
(Langlade)
puissant, riche = apoderat, poders; "un puissant", un catau
puits = potz
puits de science = arca de scincia "Arca de scincia voida de
conscincia. "(prov)
pull-over = trict
pulluler = groar "vese groar los peisses"
pulluler = rotlar "que dins aquelas escasenas la fartalha a lo drech de
rotlar" (G Thrond)
pulpeuse, boulotte, pourvue de rondeurs avantageuses = coissin de
carn """Babu, una gavacha pas polidassa, es vrai, ms fresca, garruda
e bu coissin de carn, quenjusca aladonc lavi pro volontat, lo voli
pas pus conisser, ni per figura ni per pintrura."" (G Therond) "
pulpeux, bien en chair = repetelat
pulsion, lan = frau (sf)
pupitre = pupitre
pur, limpide = pur, blos, linde "car lu de l'espaada blosa sords
quatre malhus per respndre a l'apl" (Langlade)
purge de clystre = issanlada
purpurin = porpal, -ala (adj)
pustule = buba; bofiga
pustuleux = bubs
putain = puta, radassa
pyramide = piramid(a)
Q
Qatar = Qatar
quai = banqueta (sf), cai, trepador "Quand agandigurem a Ceta,/ La
fola, lng de la banqueta/ Samolont en galari" (Vivars)
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 298 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

qualit (de mauvaise) = de traa papir de traa = papier de


mauvaise qualit (Max Roqueta)
quand = quand (priode), moment prcis: quora
quand bien mme = quand + conditionnel ou subjonctif. "Intrar pas,
quand me sagnsson !... Intrar, quand perdrii mon nom !" (G
Therond)
quand bien mme, mme si = sai que a mai (+ subj Impf)
quand les poules auront des dents = figas (a las) "i vendrai - quora? a las figas!"
quantit importante (fig) = banastada (litt. contenu d'un grand panier)
"una banastada d'autres grands personatges" (Azma)
quart de tour (partir au) = "Salumar coma un brutlt."
quartier chaud d'une ville = bordelari
quartz opaque = aubeson
quatorze = catrze
quatre = quatre
quatre pattes () = pautas (de) "a lga de marchar de pautas, au
contrari, /se ten drech coma un rove, e, tancat sus sos rens" (Langlade)
quatrime = quatren
que n'ai-je = que ieu age pas "i, mon Dieu! que ieu tage pas
conoscut pus lu! " (G Therond)
que sais-je encore, et coetera = qu sabe ieu; e sabe ieu "An engolit
perquinaqu quauques senserimbalhas : dolivas, de saucisst, e de qu
sabe ieu ? " (G Therond)
que t'est-il arriv, mon pauvre? = quau t'a vist e que te vei!
quel ge as-tu? = quant as d'atge
quel malheur que je n'aie pas = que ieu age pas "i, mon Dieu!
que ieu tage pas conoscut pus lu! " (G Therond)
quel tumulte! = quanta tavrna ! (Langlade)
quel, elle = quante, quane o quinte, -a
quelle chance = calibssa
quelque chose = quicm "Quicm i a quand lo chin jaupa." (Prov)
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 299 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

quelque chose (un petit..) = quicomet


quelque chose qui ne va pas = quicm de mai o de mens "Es pas
possible, o digut; ia quicm de mai o de mens." (G Therond)
quelque part = enquicm (forme locale de l'occ. norm. endacm)
"quand passa enquicm"
quelque peu = bricon (un) "Aponchan un bricon lo cap, ventran l'en
mitan et la baissa " (Langlade)
quelque temps qu'il fasse = ni per rre ni per bl "Avin fach acrdi de
pas se quitar, ni per rre, ni per bl." (Montel)
quelquefois, parfois = per escs "car res mai l'interessa, Res que la
grand mangilha, e, per escs, l'amor. " (Langlade)
quelqu'un d'autre = quauquun mai " o dirii pas a quauquun mai" (G
Therond)
qumandeur = demandaire "A bn demandaire, bn refusaire.""(prov)
qu'en dis tu? = de qu'es ton dire?...
queques uns, peu nombreux = tr'o quatre (=tres o quatre) son tr'o
quatre
querelle incomprhensible et absurde = alleloi
querelle, chipotage, discussion oiseuse = garguilh "de pichts
garguilhs, se ne vei de pertot" (Azem)
querelle, rixe, bataille = rampnha, batsta
quereller = capinhar, charpinar, pachacar (Guiraldenc) d'ont ven que te
charpines tant?, "coma pachacas ben"
querelles irritantes = tissa fugirn la rena e la tissa (ARF)
querelleur = ca(r)pinhs
qu'est-ce qu'il/elle va tre! = a mai. que ser "Saviatz vist quanta
polida carn!... E roginosa, e plena!... amai tendra que ser !... " (G
Therond)
question = question ; c'est l la question: "es aqu lo picar de la dalha"
question (ne pas vouloir qu'il en soit) = pas voler que sigue lo dich
"vlon pas que sigue lo dich"
questionneur = demandaire
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 300 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

qute = qusta
quter, rclamer des subsides, recueillir des sous = sunejar "se
sunegt per crompar la medalha".
queue = coa (pron. k), coeta (pron. kwta), queta "ten la queta de la
sartan"
queue, verge = coa, quca, quica
queue-leu-leu ( la) = en rengueta; a la corrila; de tras en tras "son
totes en rengueta"; "van a la corrila" (Ste)
qui dira, comment dire? = me digatz! "A ! me digatz, lo grand crbacr quora."
qui n'est plus fascin = desfachinat
qui se trmousse, se gratte en se tortillant. = graumilhs, -osa
qui va l? = quau i a? "Vejaqu los davant la prta. Hl ! fai sant
Pire, quau i a ?"
quille = quilha
quinze = quinze (pron. "quinge")
quiter tout = quitar parada "En vesent mon sinhau avtz quitat parada,
Per venir m'atrobar sans agachar detrs. " (Langlade)
quitter son nid = franisar
quitter tout = quitar parada
quoi encore = de qu trn !
quoi encore ? = de qu trn! "e de qu trn sabe ieu !... "
quoi que = qu que; que "que faguem, que diguem, dels ans cau subir
lo destin"
quoique (ex: quoiqu'on dise) = amai + subj. Ex: amai se digue "amai
se digue, los cordonirs son pas totjorn los pus mau cauats"
R
rabcher = remenar "nos o remenan pro ben" (Azem)
rabais = mensdicha
rabat-joie = caajia
rabattre le caquet = remocar
rabattre les bords d'un chapeau = descatalanar
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 301 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

rbl, -e. = raplt,-a


rblu = raplt, rablt
rabot de charpentier. = guilhaume (s.m.)
raboteux, hriss = rasps; rufe
rabougri = estequit, ida; arrabugassit, -ida; aganit, -ida (ex: "la vinha
estequida" ; ARF); "Malur e venjads mema tsta aganida. " (traduit:
mchant et rancunier, mme tte trique)
rabrouer = remocar
racaille = cacibralha, guinia, mandrenalha (sf)
raccommodage = adobatge
raccommoder = asengar
raccourci, chemin de traverse = corcha (f)
raccourcir = racorchir "racorchiguem aqueste moment penible"
racheter = requitar; remendar; redemptar; (Ste) redimar "es mrt sus
lo Calvari per redemptar l'Umanitat" (Dezeuze)
racine = rai ; rasiga
racine matresse = rabe "l'aubrs avi ponhit son rabe a fons de trra"
(Langlada)
racines (ensemble de) = racinum "nos porgs coma lo racinum
delembrat de nstra parentla animala e mai terrenala" (Max Roqueta)
racketter = faire cascar
rcle, drouille = rosta, estiblassada, sarcida
rcler = raspilhar
racloir, petit rteau = rasclet, rascleta
rclure = rasclum (sm) "es pas que de rasclum"=ce n'est que de la
rclure
racoler = racolar; guinhar dau cuol
racoleuse, fille publique = trevandiira, racolaira
radeau = radu
radieux = escandilhant "lo sorelh escandilhant" (Dezeuze)
radio = rdio
radis = rabeta (sf) " Aver lo nas coma una rabeta" (Max Roqueta)
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 302 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

radotage, gtisme = repepiatge "A vielhitge, repepiatge. "(prov)


radoter = repapiar (repepiar)
radoteur = repapiaire
radoteur (c'est un fieff_) = es una rssa
rafale (en) par saccades = blas fes (a) "los mts que van a blas fes
coma una folastrada " (Langlade)
rafale de vent = raissa, aflac de vent "lo vent bufa a raissas" (Vivars)
raffin, prcieux = finaudl
raffler = rastelar "an rastelat tot l'argent" (Azem)
rafraichi (temps) = escardissat/escardussat (temps)
rage = egleja
rage de dents = enteriga
rageur = can
ragot, mdisance = maneflari
ragot = fricot "de vilh frict rabinat"
raide = regde, -a (adj) "es regde coma Latiton" (expression)
raidillon, chemin troit et difficile = cpet (pron. k-pt)
raidir = enregdenar "enregdenant lo ren"="contractant nos muscles
lombaires"(Dezeuze)
raie = rega
raie boucle (poisson) = clavelada
raie des fesses = reganla
railler = galejar, trufar
rainure = ralhum "l'aigla de sos arpius sus ton frnt negre traa de
ralhums emblancats" (G. Coulazou)
raisin (grappe de) = unha; (grappe de) rasim
raisin de chasselas (ARF) = ulha
raisin sec = pansarilha "stre rafit coma de pansarilha"
raisonnable, sens = senat, senut
raisonnement structur = fatiga dau rasonament; pensament "segus un
pauc la fatiga de mon rasonament" (Azem)
raisonnement, action de penser = pensament
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 303 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

raisonner = rasonar " Rasonar coma una chilinga.


rajouter (en) = alongar lo taps "pas besonh d'alongar lo taps"
rlant (ce qui est), le pire, ce qui fait rler = fotent "e lo fotent, es qu'es
partit sens pagar"
rle = rangol, ranguilh, raufl
ralentir = alentir
ralentir, s'immobiliser = molar (v.i.) "Diriatz au premir cp que tmba
Mai pauc-a-pauc mla et s'aplomba" (Langlade)
rler ou grogner de plaisir = rafalar (v tr) "rafalava de mots d'amor"
rler, dire des gros mots = renegar "Per camin doncs tantst pregavan,
tantst pecaire renegavan" (Favre)
rler, s'irriter, se mettre en colre = (sensation vcue par le rleur)
biscar; ((ronchonner) repotegar devise de Ste (et de Montpellier ):
Aic biscam pas.
rleur = repotegaire
ramasser = amassar "amassa un grelh verd"(ARF)
ramasser, glaner, grapiller. = rapilhar
rambarde = retenal (Ste) "i a pas'n sol retenal"
rame = rem ; aviron: roquet; force de rames: a la revogada
(Langlade)
rameau naissant, jeune pousse = brotl
rameaux = rampalms, chimls
Rameaux (dimanche des) = (dimenge dels) Rams " Crca Rams que
trapars Pascas"(prov)
ramer = remar
rameur = vogaire "De tot costat tant s'entanchavan que los vogaires
tressusavan!" (Vivars)
ramollir = amolir, remolir, molejar
ramollissement = amoliment
ramure d'un cervid = banatge d'un crvi
ranonner = faire cascar
rancune = rancura "e levavan los ulhs en lr de rancura" (Favre)
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 304 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

rancunier, vindicatif = venjads -issa; ratir, -iira "Malur e venjads


mema tsta aganida. " (Langlade) (traduit: mchant et rancunier,
mme tte trique); "coma es un ratir pinhastre, volgut pas que
segusse lo dich " (G Therond)*
randonne = escorrida "Aprs una lnga escorrida, Sus los srres de
Valhauqus Me mete a legir l'Atlantida" (Langlade)
randonneur, -euse = caminaire, -aira
rang de ceps de vigne isol; orphelin = ordre (pron. "ourdre")
rangaine. = sansnha
range = rengueta
range de vigne = gbia (sf)
ranger = rejnher, renjar, ordenar; tner; (dans un placard) recatar,
sarrar "i mostrt onte se teni la lenha," (G Therond); "Au rdo' onte
los dlmens sarran, Los mrts de fe de galhardi." (Langlade)
ranimer = faire revenir (se_, reprendre ses sens): revenir
rapide = prompte; rapid ; subte "ce fut rapide" = "aqu segut lu
lste" (G Thrond)
rapidement = a marcha lsta
rapidement, en peu de temps = dins pauc "A chaca esfr, tant
s'endevenon, Que dins pauc, la rusta rocassa, Es gandida just a la
plaa" (Langlade)
rapic = petaat "stre petaat coma un jc de damas.
rapport (par) = respct = au respct de
rapprocher de (se) = sarrar de (se) "encara i a de monde, dins lo picht
cafeton de Pitana, amai que se sarre mija-nuch." (G Therond)
rare = rar(e)
ras de = ras de
rassasier (se) = abondar (s') "Torcs ta mostrosa carcassa, E fai-t-enlai
ont poirs t'abondar. "
rassembler, runir, regrouper = acapar, recampar, agropar adunar lo
pastre a adunat sas fedas
rassembleur, grgaire = recampaire "lime festejaire e recampaire de
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 305 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

las nstras collectivitats" (Max Roqueta)


rassembleur; conome = acampaire "Aprs un acampaire ven un
escampaire. "(prov)
rassrner = asserenar
rat = rat, rats, garri
ratatin. = acrochonit, -ida (adj)
ratatouille (plat) = chichomia
rate = mussa
rteau = rastl "Aprs rastl cau pas forcas. "(prov)
rteau dents de bois = raspina
rtele. = rastelanha
rtelier = rastelir
rater une entreprise = faire forn "se fasm forn, ser terrible"
rattraper = aconseguir; acipar "corrs de vam, poirai pas l'aconseguir";
"l'an acotit, acipat e agantat"
rattraper, retrouver, renouer avec = regantar "lo clar jutjament de
nstre ime reganta e retrba lo vam natural de nstre cr" (Azem)
rauque, enrou = rauc, enraucat; raufels, rauquejaire, -ra "de crits
rauquejaires" (Langlade)
ravag = engrunat "trai sus lo mond engrunat de braats d'olivir"
(jette sur le monde ravag des brasses de branches d'olivier)
ravage, destruction = boldriment (F. d'Olivet)
rave = rabe
ravi = enclausit
ravigoter = escarrabilhar "l'r salant las escarrabilha" (Dezeuze)
raviner, creuser = bosigar "los srres bosigats" (per la tempsta);
"dralhas e carraus bosigats" (Langlade)
ravitailler = avitalhar (v. tr. e r.), apitanar
rayer = reguejar
rayon = rai, lusida, raionet, parpotl/parpantl; (rayon de lumire) :
escandilhada; (trs faible) entrelusida "Un magre raionet [que]
parpalheja encara /es avalit... pas res d'amont, d'aval, de tras. "; "E que
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 306 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

dins l'aire, a grand'ondadas, Los parpotels son en varalh" (Langlade)


rayon de soleil, claircie = lucada (sf)
rayon ple = lunet "E de l'escur croton que lo lunet ajorna, Sords, a
blas fes, un lamp d'entendement" (Langlade)
rayonnement = clarejatge, esluci, tresls "Dau sorelhet rebaton lo
trels, Lo sorelhet, ton bl aimaire" (Langlade)
rayonner, resplendir = sorelhar "de lunh, creacion premieirenca, Dont
son tirats d'amont d'alai, Los astres que luso' et sorelhan" (Langlade)
rebelle = regurgue, reblle
rebiffer (se) = rebilhar (se) "fagut ben mina de se rebilhar" (G
Therond)
rebondi = repetelat, -ada (adj) cinsaut repetelat = cinsault (varit de
raisin noir) rebondi.
rebondi, potel = rembombl, -la; repetelat, -ada "la musica
rebombla dels tambornets" (Max Roqueta)
rebondissement = rebombida
rebondissement, suspense = repompida = epopias de repompidas =
popes fracassantes, rebondissements." (Dezeuze)
rebouteux = rispet
rebrousser = reversinar (pron. rebissinar) "aqu me reversina lo peu
pas que de i pensar"
rebuffade = regaunhada
rebut = restum, rafatum
rebut, dchet, dbris = restri
rceptacle = receptacle; recebedor
recette de cuisine = aprestatge; recpta "ai pescat la recpta als libres
d'Apicius"
recevoir (un coup, un projectile ou objet jett) = recaar "E lo que
l'abisme recaa, Mors per requitar sa raa" (Langlade)
recevoir, "encaisser" (un coup) = recaar "recact de cps de baston";
"recacre una menon especiala au concors" (Oscar Csta); "D'amont
getan, daval recaan."(prov); "gara au que sap pas legir dins lo grand
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 307 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

libre d'r, sus la tsta recaa Tot lo gran escondut "(Langlade)


rchauffer (se) = estorrolhar (s') "s'estorrolha au sorelh, s'estorrolha
dabans lo fuc"
rchauffer intrieurement; s'_, s'chauffer = encalorar
rchauffer, rtir = rostolhar "rostolhar son paure cadavre demesit als
rais dau sorelh" (Azma)
rche = rascls
recherche = perca, crca, recrca
recherche de ( la ) = en quista de, a la crca de "En quista dau grand
tot, que tant nos pertca, aqu qu'acotissem e d'anma e de coret " ;
"A la crca d'un fruch que n'a res que la mina"(Langlade) (Langlade)
rechercher = percaar, cercar
rechigner = regaunhar
rechute = repompida
rcidiviste = doble raubaire
rcipient = topinet, aisina
rcit = relat
rciter = recitar
reclus, enferm comme dans une grotte ou un caveau = encafornat, ada lm es encafornat coma de pinhons dins una pinha.
recoin, encoignure = recanton, (impasse, lieu sans issue, cul de sac)
"dau fons de ma dandrona" (Langlade)
recommencer = recomenar
rcompenser = requitar, guerdonar
rconforter = remontar
reconnatre = conisser, reconisser "Montpelhir se conois pas pus,
tot es virat dejot-desss" (A Guiraud en 1839!); "tu reconnatras plus
tard que j'avais raison" : quauque jorn m'o sauprs a dire. (Langlade)
reconnatre (on doit le ) = o cau avoar, o cau reconisser
reconnatre quelqu'un au bruit qu'il fait = "A la sonalha la bstia se
conois. "(prov)
recoudre = cordurejar
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 308 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

recouvrer, rcuprer = recobrar "a recobrat sa fonccion motritz"


(retrouv au XIVe s dans la Notomia de A de Mondovila)
recouvrir = recobrar (pour recobrir) "Los terribles gigants, vstres
desavancirs que dempui de mila ans, l'escuritat recbra " (Langlade)
recouvrir d'un couvercle, d'une coiffe = cabucelar "la montanha
cabucelada per un nivols";"D'autres, enfin, d'una lausassa Carrejada,
en pes, a la braa, Ne'n cabuclan lo sant crs" (Langlade)
rectum = budl cuolau
recueillir = amassar, acampar
recueillir des sous, quter, rclamer des subsides = sunejar "se
sunegt per crompar la medalha".
reculons () = de reculada (Langlade)
rcupration = recobrada, recobrament, recbre "a fach lo recbre de
sa fonccion motritz"
rcuprer, recouvrer = recobrar "a recobrat sa fonccion motritz"
(retrouv au XIVe s dans la Notomia de A de Mondovila)
rcurer des objets en cuivre = escurar : n'est ordinairement employ
qu'avec le sens de nettoyer, rcurer des objets en cuivre
redire = remenar "o sabe, nos o remenan pro" (Azem)
redoublant d'intensit = d'en pus frt "D'en pus frt los cps de
maugas Bomban sus lo frejau dindant. " (Langlade)
redoubler d'intensit = recalivar "E la trra ferns e lo fuc recaliva.
Vei gomir lo volcan mai vei ges de Cifr" (Langlade)
redresser = assubjectir (prononc: "asujetir" ) "Las crdas, mai, se
retorcisson, E las quilhas s'assubjebctisson "
redresser (se) = se revertegar, s'adrechar; se redresser firement: se
carrar "s'adrecha tot d'un cp"; "e tot disent aqu se carra" (Langlade)
redresser; hrisser = reversinar "pui de cps reversinan / La tsta, en
agachant devrs lo monument" (Langlade)
rduire l'impuissance = despodentat
rduire au silence = atupir
refaire, requinquer = requinquilhar
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 309 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

refiler le bb = embanastar, embastar


rflchir = perpensar
rflchir beaucoup = trabalhar de tsta "aqueles bolets de Montferrand
me fasin trabalhar de tsta" (Edmond Teissier)
rflchir un rayon lumineux = rebutar "Es lo tresls de l'aurela,
rebutat per lo cristal";"Sus los nvols clarins, rebutant dins la baissa /
De trelusents dardais retrasent a'na raissa" (Langlade)
reflet = rebat
reflet de lumire = reluc
reflter = rebatre, remandar, reflectir "Dau sorelhet rebaton lo trels,
Lo sorelhet, ton bl aimaire" (Langlade)
reflter (se) = se retraire
refleurir en automne = autonar "coma un aubre qu'autona e que fai
quauque flor"
rflexion = pensadissa
refluer, rebrousser chemin = rebocar
refluer, rejetter en arrire, repousser au loin = rebilhar "e cobrs d'a
mensura, en rebilhant sos flts, la mar"; "la rebilha en plena mar";"e
la tromba qu'alin rebilha " (Langlade)
refouler = repojar "Percipita sos creis sus lo brass que rena / escops e
repoja e mes tot en baralh. " (Langlade)
refouler les eaux (mer), rabrouer = remochinar "Ai ! que la mar deu
stre frta / Per remochinar de la srta" (Langlade)
refouler, rejeter, repousser = rebocar "en aut son rebocats"=sont rejets
vers le nord; "ensms se rebocant" = toutes deux se refoulant
(Langlade)
refrain de chanson = repic
refroidissement = refregida (crba)
refuge = refauds
rfugier (se) = cabir (se) "E jota lo cobrt s'es cabit lo bestiau. "
(Langlade)
refus = refut/refs
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 310 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

rfuter = refudar/refusar (Fabre d'Olivet)


regaillardir = requinquilhar
regain des prs = reviure
rgal = chale (sm) Bevm lo chale dstre a lombra" (Dezeuze)
rgalade ( la) = a la gargalha
rgaler (se) = se carrar; pitanceta (far) "Au restaurant avm fach
pitanceta"
rgaler (se), prendre du bon temps, en profiter = ne faire de bns
Cocomla ! tus creiris benlu dstre lo sol a nen faire de bns !...
Bta, se chaca cp que se nes virat de la nstra t'ra pas solament
tombat quun peu de la clsca, paura caba, coss seris pelada ! (G
Therond)
regard = regard, esgard (Lydia X de R), agach; espinchon, cha "faire
sos espinchons" : lancer ses regards ; "abans de prene / dins son cp
d'cha escampat d'en gals" (Langlade)
regard (fixer du) = targar "La bla profetessa s'arrsta, extasiada e los
ulhs alucats targa amont, en amont" (Langlade)
regard fixe = agach
regard subtil, pntrant = vist subtir (Langlade)
regarder = agachar, espiar, arregardar, bristar; (en bant) badar
regarder avec attention = espiar; (regarder fixement): targar lo regard
"espiave lacrin blu onte lo castl se sorelhava coma una nisada
daigla" (E Teissier); "re pas quun picht drlle e volii tot espiar au
cp." (ibid); "targava lo regard drs lo su" (Langlade)
regarder avec intrt ou avidit = relucar
regarder de trs prs, plucher = espepissar
regarder en arrire = agachar detrs "En vesent mon sinhau avtz
quitat parada, Per venir m'atrobar sans agachar detrs. "
regarder vers = gachar a "es lo sol qu'en familha estatja a la caforna Lo
sol que ritz, que plora e gacha au firmament. " (Langlade)
regarder voluptueusement la drobe = vistonejar, fistonejar
regarder, dans les interjections familires "acha!"; "achatz!" = achar
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 311 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

(pour: agachar) "achatz de ques pas quand lo destin vu virar? " (G


Therond)
regarder, lorgner = lurnhar "Lrnhan drs l'ennaut e l'enbs "
(Langlade)
regardez! allons! Voyons! = abotatz! "Abotatz ! l'enrme pean";
"Abotatz ! Per qu'aqu finigue, Cau que l'ossalha se rosigue"
regimber = s'engimerrar; se rebilhar, s'eiriar
rgisseur, maitre des employs dune ferme. = boirac (sm)
rgle = rgla
rgl (vite), vite fait = lu lste "sabes, mon enfant, coss ta paura
maire aqu segut lu lste "(G Thrond)(=elle est morte bien vite)
rgle, ordre, discipline = reglet ten son ostau au reglet = elle tient sa
maison en rgle, en ordre.
rglement = (1) discipline: reglet (sm); (2) paiement: pagament
rgne animal = animaudalha "mai vai, fai lo rebors dau que mai i
revrta entre l'animaudalha "
regorger, dborder = regolar
regrets = lanhas; (regret amoureux) regretana (F. d'Olivet)
regretter = planhir, regretar; languir (de)
regrouper, rassembler, runir = agropar, recampar
rhabilitation = reabilitacion, reabilitament
rhabiliter = reabilitar (Retenu par les lexiques de rfrece c'est le mot
gnral des langues no-latines mais Mistral & Piat donnent aussi
"reabilir")
rehausser = relevar
reigner, dominer = senhorejar "sa presncia es tant frta qua pas
jamai arrestat de senhorejar en nautres" (Max Roqueta)
rein = ren
reine = rina
reins (se briser les), se casser quelque chose, se faire trs mal =
amalugar (v. tr. et r.); desrencar " Marchar de guingi coma un
desrencat.
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 312 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

rejaillir = reposcar, repescar, repessar, regisclar; resclancir


rejet, refus = refut/refs
rejeter, mettre, projeter = repojar "lo volcan, repojant sos escrachs"
(Langlade)
rejeter, rfuter = refudar/refusar
rejeter, repousser, refouler = rebocar "en aut son rebocats"=sont rejets
vers le nord; "ensms se rebocant" = toutes deux se refoulant
(Langlade)
rejeton = ninarl; (rejetons s. m. pl) : agatum (sm) "Per traitressa, los
prs morisson aclapats, ms lo agatum rsta" (Langlade)
rejoindre, rattraper = jnher
rjouir = ralegrar, regaudinar
rjouir (se) = s' engaugilhar ; (manifester sa joie) : faire d'esclam "A
lga de faire d'esclam Es aqu muda, estomacada "(Langlade)
rjouissance = ria; (en rjouissances) : en ria "L'escur es avencit,
l'abisme ara es en ria " (Langlade)
relche, repos, pause du travail = molura "a l'bra ! e zo ! sans molura,
ni canha" (trad: allons, au travail, sans repos, sans relche) (Langlade)
relcher = bandir, relargar, molar, mainar, destner "bands los chivals
dins lo larg"; "es temps que maine lo vent"
relaxer = destner "lo gaug de se destner dins sa sm" (Langlade)
relever = dissar "disst lo pnt-levads dau castl"
relief = bocejar lo bocejar de las costiiras (Langlade)
relief (en) = bocejant, -anta (Langlade)
reliefs de repas = restris (m pl)
religion = religion
remarier = renoviar
remarquable = remarcant, -ta; regardads, -issa; de remarca "mai
remarcanta encara es l'accion miegjornala que compls a-m-aquela
epca" (Azma); "Es de remarca aquel, ma fe" (Langlade)
remarquer = arremarcar (v tr)
remde = estc "quau trobar l'estc d'agranar quel bestiari?; fariam
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 313 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

milhor de trobar n estc per garir lo mau." (G Therond)


remmorer = rememoriar "quora me rememrie ma prumiira
passejada a Montferrand" (E Teissier)
remors = rementida (s.f.) (F. d'Olivet); conscincia "seri una grssa
conscincia se te laissave engusar";" lo pde pas quitar defra : seri
na grssa consciena" (R Thrond) j'aurais des remords: n'aurii una
grssa conscincia"
rmouleur, aiguiseur de couteaux = amolaire
remous = remu; remolina (sf) ; revu (sm) "tot en s'enfugent
emprta, Dins sos revus Tot qu'en mar, en l'aire, en trra, i a de
malcia et de colra " (Langlade)
rempart = barri
remplir = romplir; (compltement) comolar, cafir
remplir compltement, obstruer = cafir
remuant, ante = boleguiu, iva; (qui a la bougeotte) boleguet, -eta (adj)
bolegueta coma dargent-viu = remuante comme le vif-argent
(Dezeuze)
remue-mnage = bolegadissa, barralh, remenadissa, borrolament
remuer = bolegar (agiter, rabcher) remenar; (remuer la fourche):
buralhar "bolega te, sm pressat"; "remena son cuol per sedusir los
mascles"
remuer la terre = terrejar "Que terreja malaveja " (Prov)
renaissance = respelida, renaissena
renaissant = renadiu "es sempre renadiva"
renatre = repiutar a
renard = rainal "Ansin ditz lo rainal dels rasims. "(prov)
renarde = mandra
renardeau = mandron
rencoign = acantonat (isolet dans son coin) recantonat, -ada
rencontre = rescntre (sm); (imprvue) escasena
rencontre (faire une bonne ) = capitar
rencontrer = rescontrar "Anem plan e rescontrarem mai de gents. "
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 314 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

(prov)
rencontrer par surprise, "se heurter " = acipar
rendre amer = amarejar
rendre amoureux = enamorar
rendre malheureux = far veire las piras (dau camin)
renforcement des liens fraternels = rafrairament "l'ida de 1'union e de
rafrairament dels pbles latins"
renforcer = enforar "lo bosins s'enfra" (Langlade)
reniement = negament
renier sa parole = desparaular (se)
renifler, flairer, percevoir l'odeur = morresentir, prene sentida "Quand
la manada a pres sentida : Dau lop, e fug espaordida" (Langlade)
renouer avec = regantar "lo clar jutjament de nstre ime reganta e
retrba lo vam natural de nstre cr" (Azem)
renouveler, reparatre = renovar, arrenovelar; (fig) recalivar "a-n-onte
lo printemps chaca an s'arrenovla"; "l'ivrn ven recalivar las
gelibradas" (Langlade)
renseigner = assabentar
rentable = ganhiu, -iva
rente, rapport = renda "Quan plu per Sant Medard la renda diminua
dun quart." (Prov)
rentrer dans une ruche; (fig.) s'agglomrer un groupe social =
embrucar
rentrer en soi-mme, rentrer dans sa coquille comme un escargot =
"Sendintrar coma las cagaraulas."
renverser = tombar, desquilhar ; capvirar (pron. "kafir")
repaire, caverne = caforna
rpandre = espandir; espaar, escampilhar "escampilha las sentors"
rpandre dans toutes les directions = espaar (s') "Un pauc pus lunh
dins la planassa, Lo flume entrepachat s'espaa" (Langlade)
reparatre, renouveler = arrenovelar "a-n-onte lo printemps chaca an
s'arrenovla"
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 315 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

rparateur, rafistoleur = repetaaire


rparer = repetaar
rparer, racheter = remendar (v tr)
rpartie = rebecada, remocatge
repas = revbi (pron. rebbi); (repas du soir): sopar, sopada (f); "avoir
un repas" : stre de sopada; "partida" ou "partideta" (par exemple au
mazet) ; (gros repas glouton) galhofarda. "Fai de ton milhor pan
sopar." (Prov); "ser de sopada a l'ostau" (Langlade); "au maset aqu
ne fariam de partidetas" (Dezeuze)
repasser = estirar ; alisar
repentir (se) = se pentir
repentir (sm) = pentiment
rpercussion, rflexion = repols
rpter = redire, repetir; (ressasser) remenar, recaucar "Constant
remenava de lnga : Un remdi tant simple!" (G Therond); "serai ben
forat de recaucar estent que laiga posada a la mma fnt srva lo
mme gost" (E Teissier)
replet = rulle "lo ventre rulle de frict" (Vivars)
replier sur soi (se), se recroqueviller. = agremolir/agromolir (Dezeuze:
Sovenirs denfana I)
rplique = rebecada, remocatge
rpliquer = rebecar
rpondant (avoir du) = tner srga
rpondre = respndre "e sna Dieu que non respnd" (Dezeuze)
rpondre, ne pas s'craser = tner srga "" e sai que creiris de me
tner srga?" (G Therond)
rponse = respnsa
repos = pausa, mla, pausatge, (relche, pause du travail) : chaumada,
molura "los maons n'an pas temps de mla" (A Guiraud); "Pas paur !
pas paur ! amont l'me fai la chaumada "; "a l'bra ! e zo ! sans
molura, ni canha" (trad: allons, au travail, sans repos, sans relche)
(Langlade)
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 316 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

reposer (se) = pausar (se); far pauset; faire ssta; chaumar / caumar
reposer, reprendre haleine = prene alen "S'es pres alen ; au darnir cp
[] Lo pean rtla sus sa sieta" (Langlade)
repousser d'un geste ses cheveux = rebutar son peu (Langlade)
repousser, refouler, rejeter = rebocar "en aut son rebocats"=sont rejets
vers le nord; "ensms se rebocant" = toutes deux se refoulant
(Langlade)
reprendre de plus belle = regrelhar "Adonc mai que jamai la grand
raa regrlha " (Langlade)
reprendre haleine = prene d'alen "Aqu, prenguem dalen sus un sti de
pira pr avudre lo vam dacabar nstra escorsa. " (E Teissier)
reprendre ses esprits aprs une perte de connaissance = faire una lusida
"a la lnga ai finit per faire una lusida" (Langlade)
rprimande, engueulo = refresquri (sm) "s'entristesir per de
refresquris"; "reaupre un refresquri de quauqu'un"
reprise de vent = rufga (Al, rufca=bourrasque) "e, benlu,(la
viratra) seri travirada, Sans la rufga estreminada, Que d'en pus
frt repren e la bands" (Langlade)
repriser (pr.); rouer de coups (fig.). = sarcir Un abilhatge sarcit d'aur
(ARF)
rprobation = refudament (Fabre d'Olivet)
reproche = retrasement
reproduire, ressembler = revertar (v. tr.) "reverta l'istria de Cristu
Colomb que capitt pas que cercava" (Azema)
rprouv, -e = refudat, -ada (Fabre d'Olivet)
reptile = reptil
repu, e = sadolat, -ada; sadol, -la; (gorg) : emboiricat, -ada "A l'ase
sadol, lo blat i es vea. "(prov); "los caps de jovent agachan drs la
plaa ont jason los sadols" ; "Traitosas aforsts onte la sauvatgina,
Sadolada de carn s'amaga tot lo jorn" ; "Emboiricats fins a la gola"
(Langlade)
Rpublique Centrafricaine = Republica Centrafricana
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 317 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

Rpublique Dominicaine = Republica Dominicana


rpugnance, dgot = refasti
rpugnantes (choses) = lo refastum
rpugner = faire fasti (/fstic)
rputation, renomme = fama
rput, renomm = famat
requin = lmia, peis-can; verdon; raquim (gall.)
rescap recevant des secours = secorit, secorigut (F. D'Olivet)
rseau de cavernes = baumum "S'entrauca fins a la bolnada, Per los
baumums qu'a sos flancs se dobrs" (Langlade)
rserve de pain = panatiira (NB: le mot s'ignifie aussi "cafard") "vau
mai pan a la panatiira que lo bl me a la carriira"
rserv, sobre = retengut
rsineux = perosins, -osa (adj,) "La qu'es en tsta, l'abadessa (,,,) De
las doas mans sarra, ufanosa, Una branca perosinosa" (Langlade)
rsistances (fig) = sses "la roncada que la sostilha, maugrat sos sses,
la rebilha, en plena mar" (Langlade)
rsoudre = se faire una resolucion, se faire una rason
respiration, haleine = alenada
respirer, exhaler, suinter, prendre l'air = espirar "tot espira en el fra,
e coratge e ferum" (Langlade)
resplandir comme une fleur = florejar
resplandissant = resplendent
resplandissant, rayonnant d'toiles = estelant
resplendir, rayonner = sorelhar "de lunh, creacion premieirenca, Dont
son tirats d'amont d'alai, Los astres que luso' et sorelhan" (Langlade)
responsabilit = conscincia "veses ben que seri una grssa
conscincia se te laissave engusir!" (G Therond)
ressasser = remenar; (fig.) segar la gueta "nos an ja segat la gueta amb
aquela istria"(Azem); "Constant remenava de lnga : Un remdi
tant simple!" (G Therond)
ressaut rocheux, falaise = rancareda
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 318 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

ressembler = revertar a; retraire; tirar de; (ressembler en mal) aver


dau mau de "mai vai, fai lo rebors dau que mai i revrta entre
l'animaudalha " ; "(aquel animau) a l'me pro revrta"; "retrai a son
papeta"; "tiras un pauc dels maufacors" ; "Sus los nvols clarins,
rebutant dins la baissa / De trelusents dardais retrasent a'na raissa"
(Langlade); "a dau mau de sa maire: es capuda coma un ase"
ressemeler = soletar
ressentiment d'un mal; fig. caprice, fantaisie; = ratigs
ressentir, entrevoir = desvistar "A la lnga m desvista dins la sornuda
quicm coma una ondada e mostrosa e pesuda que borja dins lo void,
e'mb son esquich trasmuda las sasons e congra auratges, trombas,
fregs" (Langlade)
resserr, troit, trangl = escanat, -ada "la montanha auturosa, dur
retenal de son guf escanat" (Langlade)
ressusciter = reviudar
restaurant = restaurant
reste = rsta, demai "e tot lo rsta, e tot lo demai"
rester = demorar "Tu ten vas e ieu demre,Adieu paure Carnaval!"
(canon)
rester au portemanteau = estar au crc
rester dans un tat maladif = malautejar "Que terreja malaveja " (Prov)
rester en arrire, fatigu = relenquir (v.r.) "se son relenquits e gandirn
pas a temps la tca"
restes = sobras (f.pl.); reliefs de repas: restris (m. pl.); reste de repas
rong: rosigon.
Restinclires = Restincliiras
rsultat = finida (sf); resulta (s;f.)
retard = alngui
retard (en) = restads (F. d'Olivet)
retard (prendre du ) = delaiar "comencem sens delaiar"
retardataire = darnieirenc, tardir
retarder = endarrieirar (s') "s'es pas trp endarrieirat" (ARF)
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 319 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

retenir (se) = detner (se)


retenir de rire = tner lo rire
retenir son lan = amoderar son cp; amoderar son abriva
retentir = clantir, ressontir/ressondir, esclafir "esclafs de bramadas
sornas"; "Tot d'un cp, de totes los caires, Esclafs de crits
ensordaires";"Un lng bram de suspresa esclafs per l'escamp".
(Langlade)
retentissement = retroniment, restontida (sf)
retenue d'eau = pissiira (= paissiira)
retenue, rserve = retenena
retir, l'cart, retrait = retirat, ada
retirer = retirar "Se retirar coma de carn de feda."
retirer son pingle du jeu = tirar son espitla dau jc
rtorquer = rebecar, retorquir
retouches = faionatge "Per ne'n faire los faionatges" (Langlade)
retourner compltement = travirar/trasvirar "e, benlu,(la viratra)
seri travirada, Sans la rufga estreminada, Que d'en pus frt repren e
la bands" (Langlade)
retourner la terre = bosigar la trra
retourner, retrousser = troar (Langlade)
retraite = retirada
rtrcir = estrechir
retrousser = revergar, troar; (retrousser sa robe) : revertegar
runion = reacapament, acampada, gropelada
Runion (le) = La Renion
runir = acampar (regrouper, rassembler): agropar; gropelar "Se n'es
acampat un grs molon " (Langlade)
runis dans l'effort = a cta malhada "Tornar son a cta malhada "
russir, venir au bout de qqch = capitar,(russir une entreprise, russir
un endroi) faire fiira ("faretz pas fiira aic")
revanche (sf) = revenge (sm); revengena (F. d'Olivet) "entre el se
marmotigut : Aic mon revenge quarriba. (Therond)"
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 320 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

rve = smi, pantais (pron. "pantay")


revche = rufads, morrut, fronzit; (qui n'est jamais d'accord) reborsir,
-ra "fotja la reborsiira trra roja" (Dezeuze); "clapassir rima emb
reborsir"
rveil = desgu (lo desgu dau rire de l'Abriu) (ARF)
rveil, appel = sonada (sf)
rveiller = desrevelhar / drevelhar; despertar "Coma la fra sauvatgina,
Que la chorma, de sa jacina A drevelhat de subre-saut"* (Langlade)
rveillon = reganhon "anam far reganhon, vni"
rvler = descatar "la sm descatava la polidis de la pastora" (F
d'olivet)
rvler, dmasquer, dnoncer, dvoiler, = descelar "ara sis descelat
destruci d'univrs / ton trne de congla, ton tenebrs empri / n'an pas
ges de poder qu'au pas dau cementri " (Langlade)
revenant, me de trpass = armeta, treva, paur
revendicatif = rebecaire, -ra
revenir = tornar; entornar "Tard lai vau Pauc lai fau, De bona ora
mentrne." (Prov)
revenu = revengut
revenu, bien, etc., importants (fig.), ferme d'un chapitre (pr.) = captol
rverbrer = rebatre "la muralha rebat lo sorelh"
rvrence profonde, courbette, adulation = samamalc, salamc
rverie = pensament, soscadissa
revers du sort = desaire
revtir, recouvrir = sanlar (occ. sailar)
revigorer = requinquilhar (se) "Dess que tot se requinquilha"
(Langlade)
rviser, examiner nouveau = revesir "e non anetz vos querelar per
revesir quau deu parlar " (Favre);
revivifiant = reviscolant; (air) escardissat, -ada "l'exemple de la lenga
d'c es ja pro reviscolant" (Azem); "l'r es escardissat"
revivre; litt. "piauler de nouveau" = repiutar
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 321 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

rez-de-chausse. = enbs (Dezeuze: Sovenirs denfana I)


rhabiller, attifer de nouveau = repimpar
ricaner ddaigneusement = richonejar
riche = ric, rica; (en argent) amonedat; (en ressources, troupeaux,
etc...) acabalat
richesse, biens = bens
ricocher = rebombir
ricochet = rebombeta
ricochets sur leau = sopetas (f pl)
ride = rufa
rid = rufat, -ada (adj); rafit; rid de vieillesse: fronzit, -ida "digs vos
diri pas tan vilha: stz pas tan fronzida que ieu" (A Guiraud); "stre
rafit coma de pansarilha"
rideau = ridu, cortina (grand) ridels
rider (se) = rupejar (se); se plecsar "res plecsa pas lo frnt de las aigas
trp lisas"
rien = pas res; rien du tout (fam.) "de mossa"; pour rien: per patinpatan pas res, "ce n'est rien"= "es pas res" ; "pas res d'amont, d'aval, de
tras. " (Langlade)
rien (n'avancer ) = aponchar pas un fus " E trn ! de se desconsolar,
aqus aponcha pas un fus ! " (G Therond)
rien dire, sans commentaires = "Ne ser pas mai"; "A res, fau pas
saussa. "(prov)
rien perdre = "Qua de ben, ne prd que na pas, ne ganha." (Prov)
rien entendre (il ne veut) = "Fai mau siblar a lase quand vu pas
viure." (Prov)
rien ne sert de courir: il faut partir point = mai fai lanimauca que lo
grilh quand sauta
rien que = pas que; res que "Aic res que la nuch, l'estar, l'etrne siau.
" (Langlade)
rien savoir (il ne veut) = es una mula
rieur = riseire, risolir "sa vtz risoliira canta emb los aucls"
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 322 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

rigide (adj) = rigid, -ida; regde, -da; arquetat, -ada "demra arqueta sus
sa posicion"
rigidit = rigiditat; regdor
rigole = regla, besau
rigueur (sf) = rigor
rinage, crue = refresc (sm)
ripaille = manjari, revbis/rebnis, brafa "Tota l'idia es a la bafra ";
"Au grand rebnis ! La rason E lo pauc d'ime qu'an s'escrafa"; "Fauta
de carn o de mesola, Lo rebnis agut'na fin. " (Langlade)
rire (s.m.) = rire, (bruyant) cacals
rire (v) = rire, (bruyamment, aux clats) cacalassar
rire (vous voulez), vous n'y pensez pas! = abotatz! foli!
rire jaune = "rire coma lo jorn que soprem sans pan"
ris, amygdale = galha "manjarem ui de galha de vedl"
risque = risca (f) "per tau de fugir aquela risca" (Despuech)
risque de (au) = asard (a l... de) a lasard de veire petar lo lop
(Dezeuze)
risquer = perilhar; asartar "a asartat la mrt"
rissoler = rabastinar
rivale = empachaira
rive = riba, broa (pron. br)
river, fixer avec des clous = riblar.
rivire = riu
rixe = batsta
riz = ris
robe = rauba
robin = raubalng
robinet = canla
robuste = verturis; (en bonne sant) galhard "una femna tan galharda"
(Therond)
roche en place, assise rocheuse = enrocada "l'enrocada dels srres"
(Langlade)
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 323 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

rocher = rc, ranc, rocs, rocalha "Per de rocalhas rebaladas"


(Langlade)
rocheux = rocut, -uda
rder, hanter, parcourir = barrutlar/barrotlar, randolejar, trepar, trevar,
rodar, rodejar "abans de rodejar per me trobar un ostau" (Dezeuze);
"rda que rodars Dins ton pas tornars." (Prov); " Quau dorms la
matinada cau que trpe la jornada." (Prov) ; "Quitant aiai per
sovenena Quauques estanhs d'instena istena Ont van trevar los
mostres palusencs" ;"Quand de las Cevenas en fra ai ven trevar lo
pas bas";"Entrement qu'aiamont vengue trevar vstra anma Anatz
dire pertot que ui avtz vist " (Langlade)
rdeur = barrutlaire
rogner les ongles = desonglar
roi = rei "rei dins son agre: aqu la lei"
roitelet (oiseau) = reiaton
rle = rtle "Lo rtle de precursor es un michant rtle" (azma)
romarin = romans/raumans "Pui, de carrairon en carrairon, montem
tot faguent la srp au mitan de la frigola e dau raumans." (E Teissier)
Romiguires = Romiguiiras
rompre le charme = desembelinar
rompre les oreilles, casser les pieds, "gonfler" = forrar d'un caire, ficar
en caire, metre lo cap coma una ola, ficar lo cap coma una selha "m'as
forrat d'un caire, la, vls que t'o digue?" (G Therond)
ronce qui s'tend = amora rabalaira
ronchon = rondinaire "jamai contents, los rondinaires" (Dezeuze)
roncier = romegs, ronzs, brosss "afranquissent olivastre et ronzs"
(Langlade)
rond = redon(d) , rond "es redond coma un uu"
rond (ivre) = rond "rond coma un pesolh"
ronde (dance) = viravut "Que de sauts ! que d'escarlimpadas
Viravuts e farandoladas ! ";"lo fluid magnetic que dins lo viravut
d'esperel se congra " (Langlade)
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 324 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

rondelet = redonl
rondeur = redondesa
ronds dans l'eau = rondets
ronflement d'un dormeur = roncadissa (s.f.)
ronfler = roncar; (par intervalles) roncassejar "coma totes los mes
mon marit ronca e aqu m'empacha de dormir"; "mentretant que
defra lo tafri dau vent daut roncava dins la machicoladura de las
torres" (E Teissier)
ronger = rosigar
ronronner = rondinar
Roqueredonde = Tiuds
Roquessels = Rcassls
rose = rsa (fleur & couleur)
rose = aignanha; aigatge; (du soir) : serena "banhat per l'aigatge dau
matin"; l'aigatge beluguejava" (Montel)
Rosis = Rsis
rosser, frapper longtemps = borrar
rti = rostit
rti cuit dans son jus = carbonada
rtir = rostir
roturier = casalir
roublard, expriment = arrotinat, -ada "avin a faire emb una
arrotinada que, aleionada coma cau, los ment tot drech en infrn"(G
Therond)
roue = rda
rou = finholur (gall.)
roue de puits = rodet "Es coma lo liam que ten l'ga au rodet "
(Langlade)
rouet = rodet
Rouet = Lo Roet
rouge = roge, roja (adj), rog "stre roge coma una crsta de gal.
rouge au front = flamba a la cara "Lo femelam, adonc se sarra En
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 325 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

doble reng, flamba a la cara" (Langlade)


rouge trogne = embotinhat
rougetre = rogenc, rogins
rouge-gorge = boet
rougeole = senepiu (pron. parfois "sinipiw")
rougeur de la peau = escaudadura (sf); eritma
rougeur du ciel = rogeirla "Rogeirla dau matin plja o vent per lo
camin.";"Rogeirla dau vspre: bu temps per lo campstre." (Prov)
rougir d'motion = foguejar
rougissant = rossl -la (adj) "E los firs Majoraus dins l'aubeta
rossla, Fusan coma lo nvo' acotit per lo vent: " (Langlade)
rouille = rovilh, rovilhadura
Roujan = Rojan
roulant (en) = rotle (de) "barrutla au fons de rotle" (Langlade)
rouleau = rol
rouleau dpiquer le bl = rodu caucaire
rouleau ptisserie = bistortir
roulement (bruit) = rampelament
roulement du tambour, rappel, signal de rassemblement = rampelada
(sf)
roulement sonore = barrunlament "de barrunlaments de calada"
rouler (se) = se bocadar, se rondelar "subre la plaja se rondla"
(Langlade)
rouler, traner = rebalar "Per de rocalhas rebaladas" , "Lo que pt pas
portar rebala" (Langlade)
rouler; rouler le long d'une pente = rodar "rocalha, / Qu'enss dels
apens desmarmalha / E fai rodar fins qu'age troba'n plt""e quand
rodant per garrigolha""Lo sorelh qu'ailamondaut rda A travrs la
capa d'asur." (Langlade)
Roumanie = Romania
rouspteur. = romegaire, rebecaire (Dezeuze: Sovenirs denfana I)
routard, globe-trotteur = gastacamin
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 326 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

route = rota
roux = rossl "d'arencs rossls coma l'aur"
royal = reinau, -ala "auborar son cap reinau" (ARF)
royaume = reinatge
Royaume uni = Reiaume Unit
ruade = reguitnada
ruban = riban; (orn de r_ : enribanat)
rubis = robs
ruche = bornhon; (gateau de cire de la) bresca "stre plen coma un
bornhon."
rude, rustre, grossier. = ruste, -a,adj, aspre, -ra sos pilars garruts e
rustes.(Dezeuze) ; "As ton plen d'enemics que te fan rusta gurra /
desempui l'insecton, a la bestiassa fra. "; "Tot gru, ruste e sauvatge
e per estomacar" (Langlade)
rue = carriira
rue (plante) = ruda
rue chaude = carriira putassiira
ruelle = carrieireta, dandrona
ruelle en cul de sac = androna
ruer, se prcipiter = rebilhar (se) (Langlade)
rugueux = ronhs, -osa "Aplanar los rdols ronhs" (Langlade)
ruine (fait d'tre ruin) = aronacion "just en daquel rdol sauboran
las torres clafidas dardidesa, maugrat son aronacion, dau castl dau
mma nom" (E Teissier)
ruines (vestiges) = ronas
ruisseau = riusset , ribieirau
ruisseau des rues = cadarau, gandla
ruisselant = pissorlaire, -ra (adj) (Langlade)
ruisseler = riussejar, regolar, regolinar "lo sang regola" (Dezeuze) ;
"La dralha dau Cifr, la grand dralha lachada, ont regolina, a flc,
d'escalugants polsius" (Langlade)
ruisseler de sueur = colar sa trempa "Afatigat coma paure me que
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 327 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

cola sa trempa"(prov)
rumeur = bruchor (s)
ruminacion = romilh
ruminer = romiar "l'aver que rmia a la chaumada"
rus = lutrat, aulesaire, narrut, fincho "a fincho, fincho milhor!"
(expr. pop. Cf Armanac Mtp 1895 p 45)
rus, expriment, expert, roublard = arrotinat, -ada "avin a faire emb
una arrotinada que, aleionada coma cau, los ment tot drech en
infrn"(G Therond)
ruse, tour, espiglerie = desaguici
Russie = Russia
rustre = bords, vilan
rustre (passer pour un) = passar per un boirac
Rwanda = Rwanda
S
sabbat des sorcires = chaurit
sable = sabla; arena, sorra
sable dolomitique des causses = polverl (Langlade)
sable fin. = sablon, sableta, sabletas (f pl)
sablire = sorrs
sablonneux = sabls "an ancorat tres vaissus davant lo grau sabls"
sabot (d'homme) = esclp
sabots (d'animal) = batas (sfpl) "las batas dels chivals ferrats per lo
combat" (F. de Petrusso)
sac = sac "Au fons dau sac se trban las brisas. "(prov)
sac (grand) = saca
saccades (par), en rafale = blas fes (a) "los mts que van a blas fes
coma una folastrada " (Langlade)
saccage, carnage = chaple "Se mstran emb de quieladas / Estralhs,
chaples, embosenadas, " ; "n'es davalat de caaires ferons / Qu'an fach
chaple de tot ce que cor, trepa e niuda " (Langlade)
saccager = saquejar
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 328 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

sachet repas = biaa; (frugal) estanilha (sf)


sacrebleu = mard
sacrifier = victimar (v tr et r)
sadique = sadic, -ica
sadisme = sadisme
sado-masochisme = sadomasoquisme
sado-masochiste = sadomasoquista
s'affronter front contre front = acapitar "los dos acorrents d'acapitan"
sagace = sapient, -ta (adj)
sage = savi "A fauta de savi botan fl en cadiira"(prov)
sage-femme = levandiira
s'agiter = varalhar "Dins aquela espandida es aqu que s'atrban E
varalhan sans fin d'immortals anjonls." (Langlade)
Sahara Occidental = Saara Occidental
saignant = sagns (pron: "sannous")
saigne = sagnada
saillie = bocinhla; salhida; faire saillie: reganhar; (s_ d'un talon)
sauta "Emb de cdols coma la tsta, baclan bocinhla, areta"
(Langlade)
saillie (faire) = bocejar Ont bocejavan de costiiras (Langlade)
sain et sauf = sauve
sain, saine = san, sana
sain, salubre = santars (= santads)
sainement = sanament "la vertat es sempre sanament salabrosa"
(Azma)
sainement. = santarosament (= santadosament)
sainfoin = esperset
Saint Pierre & Miquelon = Sant Pire & Miquelon
saint, sainte = sant, santa
Saint-Andr-de-Buges = Sant-Andrieu-de-Buja
Saint-Andr-de-Sangonis = Sant-Andrieu-de-Sangnis
Saint-Auns = Santa-Auns
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 329 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

Saint-Bauzille-de-la-Sylve = Sant Bausli (de la Seuva),


Saint-Bauzille-de-Montmel = Sant-Bausli-de-Montml
Saint-Bauzille-de-Putois = Sant-Bausli-de-Puds
Saint-Brs = Sant Bre
Saint-Christol = Sant-Cristu
Saint-Clment-de-Rivire = Sant-Clamens
Saint-Drzry = Sant-Dresli
Sainte-Croix-de-Quintillargues = Santa-Crotz-de-Quintilhargues
Sainte-Hlne = Santa Elena
Sainte-Lucie = Santa Lcia
sainte-niguedouille = santa fotrala "Diga, diga, santa-fotrala! sai que
acabars de dinnar?"
sainte-nitouche = maria-meca; cuol-confida (sf)
Saint-Etienne-de-Gourgas = Sant-Estve-de-Gorgs
Saint-Etienne-de-Mursan- Estrchoux(comuna creada en 1900 al
despensde Camplong) = Sant Estve de Muran
Saint-Etienne-Estrchoux- = Sant-Estve-d'Estrechs
Saint-Flix-de-l'Hras = Sant-Fels-de-Lers
Saint-Gly-du-Fesc = Sant-Gli-dau-Fesc
Saint-Genis-des-Mourgues (abans 1895 s'apelava 'Saint-Genis') =
Sant-Giniis-de-las-Morgas
Saint-Genis-de-Varensal = Sant-Giniis -de-Varensal
Saint-Georges-d'Orques = Sant-Jordi-d'rcas
Saint-Gervais-sur-Mare = Sant-Gervais
Saint-Guilhem-le-Dsert = Sant Guilhm dau Desrt
Saint-Guiraud = Sant-Guiraud
Saint-Hilaire-de-Beauvoir(abans 1958 s'apelava 'Saint-Hilaire') =
Sant-Alari
Saint-Jean-de-Buges = Sant-Joan-de-Buja
Saint-Jean-de-Cornies = Sant-Joan -de-Crnhes
Saint-Jean-de-Cuculles = Sant-Joan-de-Cocullas
Saint-Jean-de-Fos = Sant-Joan-de-Fs (de Frcs?)
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 330 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

Saint-Jean-de-la-Blaquire = Sant-Joan-de-la-Blaquiira
Saint-Just = Sant-Just
Saint-Martin-de-Londres = Sant-Martin-de-Londras
Saint-Mathieu-de-Trviers = Sant-Matiu-de-Trevis
Saint-Maurice-Navacelles = Sant-Maurise-de-Navaclas
Saint-Michel = Sant Miqul
Saint-Nazaire-de-Pzan = Sant-Nasari-de-Pesan
Saint-Pargoire = Sant-Pargli
Saint-Paul-et-Valmalle = Sant-Pau-e-Valmala
Saint-Pierre-de-la-Fage = Sant-Pire-de-la-Faja
Saint-Pons-de-Mauchiens = Sant-Pon-de-las-Mascas (=de Mauchins)
Saint-Privat = Sant-Privat
Saint-Saturnin-de-Lucian = Sant-Adornin
Saint-Sris = Sanch Erig, Sanch-Seris
Saint-Thibry = Sant-Tibri
Saint-Vincent-de-Barbeyrargues = Sant Vincen-de-Barbairargues
saisir entre ses griffes = engripar "engripa los bilhets de banca"
saisir l'occasion (il faut toujours) = "Qua fai pas quand pt, fa pas
quand vl." (Prov)
saisir, attraper = arrapar
saison = sason
salade = ensalada
salades sauvages = erbetas
saladier = gauda
salaison = salatge
salamalecs (faire des) = aculhs (faire d')
salamandre = blanda
salaud. = saligt
sale = craums, embrutit, lord, salle (gall.), solhard, acraumit
sal = salat, ensalat "stre salat coma la brasa." (Expr. Pop Clermont
l'Hlt)
sal, d'un got prononc, savoureux. = salabrs
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 331 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

saler le poisson = saurir, saurencar


salet = crauma, lorditge, orresi, vilani
salets = brutitge; (fig) vilanis
saligaud, grossier = solhard, porquet "lo mot es trp solhard per stre
pres en bna part" (Favre)
salin (adj) = salant, -anta "l'r salant las escarrabilha" (Dezeuze)
salir = acraumir, lordejar
salive = escopinha "l'escopinha me ven, mas babinas badalhan"
(Dezeuze)
salle, pice = sala, membre (sm)
salmigondis = chichomia, mariamla
salopard = guss
salope = prca, solharda, oirassa
salopette = salopeta
salsepareille = escalitge, esclavige
salubre = santars (ou pfs. "santads")
salut, salutation = capelada
salutations (faire des) = aculhs (faire d')
Samoa = Samoa
sandwich = entrepan
sang = sang
sang caill = sangarinada (sf) Au morre la sangarinada Forfolhan fins a
la bolzada. (Langlade)
sanglant = sanguins
sanglier = singlar, pis-prc, prc
sanglotant = soscant "ma pena soscanta" (ARF);"soscant ler sos esps"
(Dezeuze)
sangsue = sagnairla, irutge "stre confle coma un irutge"
(Comparason populara clarmontesa)
sans = sens (pron. Montp.: sans)
sans but = sens causa de res "e que coma los flus o coma la tronada
vai sans causa de res jot la sorna butada d'un quicm que degun sap
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 332 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

pas'ncara lo fons" (Langlade)


sans cesse, la file, sans arrt = ader (oc norm = a de reng); de lnga;
sens relambi "beu a de re qu'aqu te remetr sus las pautas"
sans crier gare = sans dire bstia que sis aqui "se sauvt dausida sans
dire solament : bstia que sis aqui !" (G Therond)
sans doute = sai que
sans faon = sens desrengament
sans le sou = desferrat
sans relche = sens molar "Es desrabat, caat de contrada en contrada,
D'aqu que n'a fach fin, emb aqu sans molar. " (Langlade)
sant = santat "Santat sans argent mija malauti." (Prov)
saol = sadol, bandat, empegat
saol (boire son) = tibatge "beguem ne'n un bn tibatge" (Langlade)
saoul (en avoir son) = n'aver son sadol, n'aver un vmit
sapin = sap, bet
sapin (bois de) = sapina (s.f.)
sapristi = terr!, chabal!, chabal ma miga!, qu'avalisca! ; (anc.)
sacrap! , santap! (FAVRE); sarnip; capon de srt!
sapristi = capon-de-srt " Chaval ! deu ben stre grs, ven Cocomla,
quand Tisana es partit, quencara sigue pas cuch ?" (G Therond);
"Capon-de-srt ! la podtz gardar vstra salla besonha!"; "sarnip! Me
fastz nosar la cervla!" (A Guiraud)
sarabande (sf), agitation dsordonne et bruyante = bacanal (sm)
sarbacane = caravena
sardine = sarda (Dezeuze: Sovenirs denfana I)
sarment = gavl
sarment de vigne avec des racines pour la plantation. = barbada (sf)
satit () = a romple; son sadol; son rempliment "a begut son sadol,
ara ronca"; "aurin parlat autrament savin manjat son rempliment"
(Favre); "E son cervl madur, ui se n'abeura a romple " (Langlade)
satin = satins (adj.)
Saturargues = Saturargues
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 333 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

satyriasis = verguejatge
sauce = saussa "A res, fau pas saussa. "(prov); "A carn de chin saussa
de lop."(prov)
sauce froide trs releve; mayonaise = remolada
sauce lie, sauce onctueuse = legads
saucer = onchar
saucer, oindre de sauce = saussar
sauf, except = franc (adv.) "franc d'aqu, tot vai ben"
sauf, except (prp.) = relevant "relevant quauques uns"
sauf, libre, tir d'affaire = escapi
saule (arbre). = sause
saumure = aigasau
saupoudrer = saupicar
Saussan = Saussan
Saussines = Saucinas, Saussinas
saut prilleux, plongeon. = cabs; escarlimpada "Que de sauts ! que
d'escarlimpadas Viravuts e farandoladas !" (Langlade)
sauter = sautar
sauter le petit djener = estauviar lo tuga-vrme
Sauteyrargues = Sauteirargues
sautiller = sautejar
sauvage et vorace comme un loup = alobadit, ida (adj) Jamai un vl de
gropatasses, N'an tant morfiat de carnifalha Coma aqueles alobadits
De vautors o de chinarasses
sauv, sauf = sauve
sauver = sauvar
sauver (se) = gila (far) lo jorn fai gila (Despuech).
sauvetage, aide, action de secourir = secoriment, sauvatge (sm)
savane, prairie luxuriante = erbatgiva (sf) "dins la nauta erbatgiva"
(Langlade)
savant = sabent (sm et adj: sabent, -enta) ; (savant, comptent)
entendut, -uda "Lo pus bstia es lo pus sabent dins sos afaires." (Prov)
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 334 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

; "Monsur Chaplatot, que lo fan tant e tant entendut, demra


perquinaic" (G Therond)
savetier = sabarnaud "Lo diable vos cursse, vos e totes los autres
espas de sabarnauds pas mai bns que per crocar los sus dau paure
monde !" ( G . Therond)
saveur = sabor (sf); congost (sm)
savoir = saber, saupre
savoir (sm), science = sabentitge "son sabentitge m'impressiona"
savoir-faire = biais; (savoir-faire, talent, puissance, pouvoir) estc
"aquel jove a bn biais per aqu" ; "a l'estc de los faire rire"
(Dezeuze); "a un estc de sobeirana" (Langlade)
savon = sabon
savonnette = saboneta
savourer = congostar de (se); saborar, saborejar
savoureux = agosts, gosts "la sauvatja natura N'a pas'ncara enfantat
las floses, la parura Ni l'aucl, ni l'abelh ni lo fruch agosts."
scabreux = espinhs; plein d'obstacles: entrepachs, escalabrs
scabreux, sulfureux = catilhs -osa (adj)
scandale, fait scandaleux. = escamandre
scne = scna
sceptique = dobtaire; maucresent "un maucresent m'a dich: ont es ta
posia?" (P Chassary)
scie = ressa
scie gone = resseta
science = sabentari "sii ton umil aprendrs per la sabentari"
(dezeuze)
scintillant = pampalhejant, beluguejant
scintiller = pampalhejar / parpalhejar, calelhar "Un magre raionet
[que] parpalheja encara /es avalit... pas res d'amont, d'aval, de tras. "
(Langlade)
sciure de bois = ressilha
scotch, coll = apegat, -ada "stre apegat coma un cigalon and una
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 335 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

platana.
scrotum = borsonada
scruter = espinchar "Espincha de tot caire, escota, tot es siau "
(Langlade)
se coucher, se mettre au lit, la paillasse = empalhar "E tanlu
quagron ben acatat los manits dins son liechet, los parents a son torn
sempalhron. " (G Therond)
se disputer. = carpinhar (se)
se fendre. = asclar (s)
se jetter = traire (se) "vran ! d'aquela auada Se trai d'un vam au fons
dau vau " (Langlade)
se piquer aux pines = espinhar (s') "Temps urs et sans laguis ont re
lo menaire de jovenetas esperdigalhadas que magradava dadralhar
dins lo michant camin per las faire espinhar e aissejar!" (E Teissier)
se saouler = se bandar
se taire ; poser un pige, une lque (voar : leca}. = calar
seau = ferrat (pron. "farrat,"), selha (sf) "Aver lo cap coma una selha."
(Comparason populara clarmontesa) ; "metrai de vin au fresc dins una
selha" (Dezeuze)
seau champagne = selhon
s'branler = brandar "de montanhas que brandan ; la trra que tremla
" (Langlade)
sec = sec, secars "sec coma un crostet";"sec coma un rastl"; "stre
sec coma un estelon." (Comparason populara clarmontesa)
sch = assecat, secat, assermat
sche (poisson) = spia
scher = secar, adracar; destrempar " Un temps trempa, lautre
destrempa." (Prov)
scheresse = secada "caravenc de secada" = "abme de scheresse"
schoir = secador
secouer = brandir, brandussar, sambotir "los arbres, brandussats "
secouer (se) = espoussar (s')/espolsar
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 336 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

secouer les mites, houspiller, frapper = espolsar las arnas "i espolsa las
arnas un pauc coma se deu" (G Therond)
secouer, agiter = brandilhar "(la mar tempestosa) cobrs tes, motas,
mrfia cla, brandilha pena, montanhla" (Langlade)
secouer, donner de l'lan = dessagrilhar
secours (appeler au) = cridar socors (pron. "krid soukous")
secousse = butada, brandida; (secousse, fracas, branlement) sabron
(sm) "Un blt nauts coma una torre Tmba en polsejant ; que lo
morre Dau sabron n'es destrantalhat." (Langlade)
secret de Polichinelle = lo secrt de la suvia "(l'amic a quau vos stz
fisat) vos dessalla (=desvela) e vstre secrt es lo secrt de la suvia"
(Oscar Csta)
secret, procd, truc = estc "ms non, la maja raa a destoscat l'estc
que fai lo mau fugir" (Langlade)
secret, recette, astuce = estc
secrtaire = secretari (sm); secretria (sf)
secrtariat = secretariat
sculaire = seglairenc , -a ("siclairenc") los aubres seglairencs (pron.
"siclairenc") (Langlade)
scurit = sauvetat
sducteur, chaud lapin = bravisquet; (jeune coq) galinet (sm)
sduire, captiver = enclausir, fachinar "a enclausit son public"
sduisant = sedusent; ( Ste) revenent "Enric II de Montmorency es
un eri revenent"
seiche (sepia officinalis) = spia
seigneur = senhor; (monsieur) snher (pron. senhe) "Amor de senhor,
ombra de boisson. "(prov)
seins = popas, tits
sjourner logtemps = i far de lngas fangas "i a pas fach de lngas
fangas"
sel (mettre son grain de) = pausar son peda
sel (s.m.) = sau (s.f.) "passatz-me la sau, se vos plai"
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 337 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

sellette, petit sige = escabeleta


semaine = setmana
sembler vrai = semblar de bn "semblari pas de bn, que dinsis ! "
(G Therond)
semence = granilha; semenilhas (f pl)
semer = semenar Per sant Martin, semena, coquin. (Prov); "Semena
quand volrs Que per Sant Joan segars." (Prov)
smillant; aurol de lumire = brisc, beluguet, abelugat "beluguet e
creissent la mitat de sa corsa ";" [las cometas] rabinan en passant,
caps, neblosas facietas, Cabeladura d'r, e fugent, beluguetas"
(Langlade)
s'en aller = faire tirar
Sngal = Senegal
snescence = vielhum; envielhir "A l'envielhir, l'enfadesir. "(prov)
senne = trana
sens (comprendre le) = fons (saupre lo) "e que coma los flus o coma
la tronada vai sans causa de res jot la sorna butada d'un quicm que
degun sap pas'ncara lo fons" (Langlade)
sens dessus dessous = desss-dejota ; jota-desss "Montpelhir se
conois pas pus, tot es virat dejot-desss" (A Guiraud en 1839!) ; "Es
bosigat, virat jota desss. " (Langlade)
sensation = sentida
sensation (faire) = cremar au lum "aquela, segur, crema au lum" (A
Guiraud)
sens, raisonnable = senat, senut
sensibilit = sentisor (F. d'Olivet)
sensualit = carnalitat, calorada, calinhum
senteur, effluve = estubada "ton estubada de persegue"
sentier = dralhu, caminl, vil , caminet, sendarl
sentier de traverse = corcha ("la crcha nos conven : quitam la linha
drecha")
sentiment, intuition = sentit "Aquel socit dunificacion grafica bastari
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 338 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

a provar dins Rca-Ferrir lo sentit de lunitat occitana" (Lesaffre)


sentir = niflar
sentir (je ne peux pas le) = me pudis dins lo nas
sparer deux chose lies ou semblables = desapariar
spiole (sepiola Rondeleti) = quitran, tsta de mrt
spion, petite seiche = sepion
sept = st
squelle d'un mal = ratigs
serein = seren
sereine (nuit) = canda (nuch)
srie = tiira; trena (sens propre: tresse) "aquela trena de pomas"
srieusement = de bn "n: badine pas, parle de bn" (Azem)
srieux (c'est du) = badinam pas "Un lebraud ? ms badinam pas !
Chanjarii ben per mon gigt." (G Therond)
seringue = silinga/seringa
serpe = poda (sf), podadoira (sf), vesog (sm)
serpent = srp (serpent de grande taille) : serpnassa "Una serpnassa
aprivadada Se mu au torn de son copet." (Langlade)
serpent venimeux, vipre = vicirin "aquela femna es un vicirin"
serpenter = serpatejar; serpnejar (pron. sernejar) "Flambu en man, de
la costiira Davalan en serpatejant" (Langlade)
serpentin d'alambic = serpentina
serpette = podet "lo podet copa a de reng, soca per soca" (Dezeuze)
serrer = sarrar; (serrer, presser) : quichar "Lo baile, orlant, sarra los
ponhs";"Sarrats espatla cntra espatla" (Langlade); "son quichats
coma de sardas dins un barriu" (Prov)
serrs comme au jeu ou les enfants se serrent les uns sur les autres =
quicha-quichs (loc. adverb.) ostaus quicha-quichs (Dezeuze, in:
"Sant Guilhm"))
serrure = sarralha
serviette de table, essuie-mains = eissugaman (s;m.) / sugaman;
servieta (gall.) "Aver un flc de trra coma un sugaman." (Comparason
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 339 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

populara clarmontesa)
servir = servir
servir la soupe = escutlar (pron. "escullar")
servitude = varletitge
servitude, contrainte = censa (s.f.)
s'taler de tout son long en allongeant les jambes, se mettre l'aise =
s'espatarrar "s'espatarrron a una taula"
Ste = Seta
setier (anc. unit de mesure, le quart d'une salme) = sestirs
stois = setri, -ria
seuil = lindau, brle, pas, sols "ara sis descelat destruci d'univrs /
ton trne de congla, ton tenebrs empri / n'an pas ges de poder qu'au
pas dau cementri " ; "Talament que la viratra Rsta un moment
aplantada au sols" (Langlade)
seul = sol, solet "je dcide seul" = "ieu solet decidisse"; "un sol es pas
res e un jl es un jl" (Max Roqueta)
seulement = solament, pas que, res que, soncament, un pauc "toi
seulement"="pas que tus"; "l'accion se fai pas soncament emb de
mots, ms si-ben emb de personas e contra de personas" (Azm); "
Sna un pauc Catin, per veire onte ne son" (G Therond); "espra un
pauc que t'agante, e vas veire!"
sve = saba "De las brancassas que penjolan, De degots de saba
regolan" (Langlade)
sve printanire = novelum
svre = menbre
sevrer = demairar, desmamar
sexe = sxe
sexe de la femme = iranhs, monifla, quiqueirl, trauc dau mitan
s'extasier = bialar
sexuel, -elle (adj) = sexual, -ala; activit s_ : calinhatge (sm)
seyant = benestant
Seychelles = Seychelles
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 340 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

shopping = botiguejar (s.m.); (faire du) botiguejar "ma srre a passat


l'aprs dinnada en vila a botiguejar"; "lo botiguejar es sa passion
principala"
show = espectacle, mstra
si bien que = tant i a ,,, que "tant i a que Batiston repiutt a lespr" (G
Therond)
sige = sti
sien, sienne, lui = sieu, sieune "A cadun, lo sieu n'es pas trp.""
(prov); "Que dels sieus deu parlar picht sermon deu far." (Prov)
sieste = dormida, ssta
sifflement = siblada (sf) ; siblament, (sifflement d'une balle) :
bronziment "De sibladas d'aiga foitada " ; "de siblaments de la
serpnassa" (Langlade)
siffler = siblar ; siular "Fai mau siblar a lase quand vu pas viure."
(Prov)
sifflet = siblet
signal, signe de ralliement, signal du dpart = rampl
signe = signe (pron. "sinne"), (message non verbal) guinhada "De
lhauces vesperals devrs lo larg flambejan / Signe d'una nuch canda e
calor per deman " (Langlade)
silence (en) = muda (a la)
silencieux, calme = siau "Aic res que la nuch, l'estar, l'etrne siau. "
(Langlade)
silex = frejau "D'en pus frt los cps de maugas Bomban sus lo frejau
dindant. " (Langlade)
sillage = andilhon (/ andion) "E tot en barrunlant, en astres se tremuda,
en mondes, sorelhs de l'andilhon lusent "(Langlade)
sillon = reguejada (sf)
sillonn = regat
sillonner = raiar; (sillonner, parcourir en tous sens) : reguejar, enregar
(Langlade) "Sus l'escur qu'emb de flambas raia" ; "enregar l'espaci"
(Langlade)
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 341 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

simagres = salamalcs/salamcs; minganlas, crsti-minstis, miscamasca (f.) ("i fai tant e mai de salamcs") = salam(al)c
simplement = tan solament "prentz tan solament lenguent que vos
vau bailar, fretatz-vosn lo nas quatre o cinq jorns de fila" (G Therond)
simplement, bonnement = bnament (veire bnament) =
sincre = sincr
sincrement = francament
Singapour = Singapor
singe = monard ; monina (sf), smia "De branca en branca andant, la
charnga monina A la crca d'un fruch que n'a res que la mina"
(Langlade)
singulier = singular, -ara; a despart; esquerrir, -ra; rar, rara
sinistre = auvari, sinistre "avm assenhalat aquel auvari a
l'asseguraire"
sinistre considrable = michant clas "E tot aqueles maufarasses, /
Anonciators de michants classes" (Langlade)
sinueux = ondejant ; serpatejant; gibs "de lng de sa riba gibosa"
(Langlade)
sirne = orguena
siroter = chimar, chorlar "madama ben carrada au canton dau fuc que
se galaminava e que chorlava son cafeton" (G Therond)
site = siti/sit (sm) (nologisme: dau latin situs, C Laux donne "siti";
Cantalausa "sit")
situation = (pas en situation): a perpaus coma caufalich d'estiu
situer = capitar "se capita de l'autra man dau srre"; D1498
six = siis
slip = braguilhon
Slovaquie = Eslovaquia
Slovnie = Eslovenia
snobinette = quiquirilha
sobre, rserv, sage = retengut
sodomiser = sodomizar, encuolar, envergar
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 342 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

soeur = srre "Amor de srre vau pas un prre; amor de fraire vau pas
gaire. "(prov)
software = logicial
soi (cel va de ) = caucanha
soie = seda
soif = set
soif (mort de) = escanat de set
soif dvorante, ppie = pepida
soiffard, boit sans soif = sua-raca
soiffard, ivrogne = teta-sec, lampet, teta-canlas, voida-truqueta
soignante; celle qui soigne. = pessauda
soigner = sanar, sonhar, costesir "lo fagut sonhar fins que segut
garit" (Max Roqueta)
soigner jusqu' gurison = escotir
soigneusement = menimosament
soigneux = menims, sonhs
soin = sonh "lo mtge negligs lo sonh dels malautes"
soir = vspre, sr
soir (ce) = a de vspre "te convide a sopar a de vspre"
soire = vesprada
sol = su "lo ben es per su, l'amassa quau vu"
solde = seuda
soleil = sorelh (occ norm: solelh) ; sorelhet "Far caud, aurem sorelh. "
(Montel) ; "Dau sorelhet rebaton lo trels, Lo sorelhet, ton bl
aimaire" (Langlade)
soleil (place au) = canhard; (endroit ensoleill) : sorelhir "Au lotgs,
au canhard, cadun i es per sa part. "(prov)
soleil (se mettre au soleil dans un coin abrit lhiver) = acanhardar
(s); se mettre bronzer au soleil: se sorelhar
solidement (fixer) = tancar "De carn e d'sses es tancat " (Langlade)
solidit = teneson (sf)
sollicitude = curiana
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 343 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

solutionner = reslver
Somalie = Somalia
sombre = trum (adj.) (ARF)
sombre (tre) = negrejar "Quand tot d'un cp dels pugs, qu'alin ara
negrejan / Fusa una grand lusor que los ulhs ne'n neblejan "
(Langlade)
sommeil = sm "tombam de sm"; "s'as sm vai te'n te jaire"
sommeil irrpressible = endormidoiras "a o legir n'arrape las
endormidoiras"
sommeiller, demeurer endormi = brear "despui tant de temps que
dins l'escura brea (traduit depuis si longtemps qu'elle s'endort dans
l'obscurantisme")" (Langlade)
sommet = pinacle (Langlade)
sommet (polygone) = ciml (d'un angle)
sommet , minence (dans un paysage) = suc, truc "A Sant Luc lo freg
es au suc. "(prov)
sommet de (du) = suquet de (dau) "La mar, vista de nuch dau suquet
d'un bancau " (Langlade)
sommet d'une vote, apoge = cintra "Dralha sa cintra, tal qu'un
prgue celestiau"; "lo sorelh de sa cintra a pres la davalada";"Lo sorelh
de sa cintra acaba l'enregada" (Langlade)
sommets (toucher les) = cimelar lo truc
sommier (sf) = saumir
somnolent, e = dormilhs, -osa
somptueux = pomps; ufans, -osa
son (1) = (bruit) sn
son (2) = (fibres vgtales) bren retro
son criard = quielada (sf) "Se mstran emb de quieladas" (Langlade)
son lugubre de l'airain = clas
sonette = esquitla
songe, rve = smi, pantais (pron. pantai) "fai levar de smis de tot
biais e de tota color"
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 344 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

songe-creux = tantalri
sonn, assomm = estabordit
sonore = dindant, batir "D'en pus frt los cps de maugas Bomban
sus lo frejau dindant. "; "van s'espotir contra lo rc batir"(Langlade)
Sorbs = Srbs
sorcire = masca
sorte (de cette) = fabrica (d'aquela )
sortilge frique = fadari "tornava nu coma per fadari"
sortir = sortir, eissir
sortir (litt. d'une ruche), obtenir = desembrucar "los concorrents dau
concors poetic an desembrucat la recompensa"
sortir de son trou = desentutar
sot = abestit, nci
sottise = colhonada, sotitge, necitge, stbogritge "sa boca a jamai dich
messrga ni necitge" (Dezeuze)
sou = su (s.m.); pin (expr: "a pas un pin", il n'a pas un sou)
Soubs = Sobs
souche, tronc = soc " los socs dels aubres desrabats"(Langlade)
souci = sociena; trigs, pensament; (soucis au plur.): laguis "viure
sens trp de laguis" (Thrond); "aquel problma, gru de laguis"
(Azem); "l'esprit totjorn en sociena (Oscar Csta)
souci (se faire du pour) = se laguiar de "te lguies pas d'aqu1"
soucier (se) = enchautar (s')
soucieux, tourment = laguis, -osa; empensat, -ada; carpin, -ina (adj)
"lo pescaire es carpin"(Langlade)
Soudan = Sodan
souffle, haleine = alen (pron: "al"), buf; (bouffe) : alenada (sf) "per
ne pompar las alenadas"; "Ai, coma (aquel pontichet de lum) fusa e
lampa una alenada aurosa " (Langlade)
souffler = bofar/bufar ; alenar; souffler pleins poumons: bufar a plen
lu ; "lo vent terrau alena tant frt qu'enrabala"; "A las grands prtas,
bofan las grandas auras. "(prov); " Bufar coma un nisrp. ( ?)"
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 345 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

(Comparason populara clarmontesa)


souffler (bise). = bisar
souffler dans les bronches (se faire), se faire engueuler = tirar brandida
soufflet (giffle) = gauts, carpan, bacu, giroflada
soufflet feu = bufet aqus pas de pl de bufet = ce nest pas
ngligeable.(Dezeuze: Sovenirs denfana I)
souffleter = carpanar
souffrant, endolori = dolent, adolentit
souffreteuse = giba
souffrir = patir
souhaiter la bienvenue = fstas (faire de) "Als arribants i fan de
fstas" (Langlade)
souillon = gollamassa
sol, voir saol, satit
soulever qqch de lourd = pallevar (prononc: "panlevar") (Langlade)
soumis = soms, -esa "la mar amaisada e somesa" (Langlade)
Soumont = Somont
soupon, tout petit peu = peuguet "a pena un peuguet"
soupe faite avec de l'eau, du sel, de l'huile, un jaune d'uf, etde la
crote de mie de pain, qu'on laisse longtemps mitonner. = panada
"N'aver un sadol coma de panada" (expr. )
soupe paysanne de la montagne (Dezeuze). = gavacha (s f)
soupente = trastet, tristet
soupeser = sompesar
soupir = soscatge
soupirant = fringaire
souple = gimblads, plegads, fiblarl; sofle (= sople); (fig pour une
personne ou un animal) domtge
source = fnt (sf); nais (sm); grfol (sm) "Ms un cp lunh dau
grfo'etrne que lo polsa cadun de la matiira esprva lu lo srt "
(Langlade)
sourcil = ussa (sf) "fronzs las ussas"
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 346 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

sourciller = cilhar
sourd = sord "stre sord coma un topin." (Comparason populara
clarmontesa)
sourdre = avenar ; sordre "Fai sordre e regisclar coma d'un fuc de jia
De belugas a flc, vola que volars " (Langlade)
souriant = risent, -enta ; risolhs "aquel manit es risolhs coma una
anjonla" ; "Emb sa cara risenta, adonc la genta fada / se clena"
(Langlade)
sourire = risolet, sorire
souris = fura
sournois = marca-suau; catamiaula
sous = jot, fota (occ norm: jos)
souscription = lva (sf) "fan una lva per crompar una coronassa
morturia"
sous-marin = josmarin
soustraire = sostraire
soutenir = sostilhar "la roncada que la sostilha"(la tempte qui soutient
cette pousse nuageuse) (Langlade)
soutenir, assister, soulager = sostar "encapt de sostar, mrt-e-fl,
aqueste principi"
soutenir, maintenir = mantner
soutenu = sostengut
souterrain = jota-terren, -ena "D'onte, de cps que i a, la mar jotaterrena Percipita sos creis sus lo brass que rena ";"Vei los jotaterrencs e l'abisme e l'asclassa Ont lo fuc a getat gas e metaus rosents.
" (Langlade)
soutien = sosta (sf) "Ai ! ai ! las sostas s'entemnan " (Langlade)
soutirer = tirar (Langlade)
souvenir (en) = per sovenena "Quitant aiai per sovenena Quauques
estanhs d'instena istena Ont van trevar los mostres palusencs"
(Langlade)
souvenir (se) = rapelar (se), remembrar (se), brembar (se)
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 347 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

souvenir (sm) = recrd "un recrd regrets"


souvent = sovent; (plus souvent que de raison) mai sovent qu'a son
torn
souverain = emperant--->"au mstre emperant" ARF
souveraine = autima (Chassary)
soyeux = seds
spectaculaire = espectacls, -osa "faguron una intrada espectaclosa e
trionfanta, entrament que sant Pire alongava dos pan de nas" (G
Therond)
spectateur = regardaire
spermatozode = espermatozode
sperme = esprma, fotre, racha, li, escauma
spermicide = espermaticida (sm e adj)
spirituel, plein desprit. = esperitat, -ada (Dezeuze: Sovenirs denfana
I)
spleen, mlancolie, vague l'me, lassitude = brda "ai la brda"
splendeur, gloire = mostrana "encara frta, emai se desplumada de
son anciana mostrana" (Max Roqueta)
splendide = resplendent, a (adj)
spongieux = mofle
sport = esprt (faire de l'exercice): far quicm de son crs
squelette, ossature = ssa, esqueleta (sm); (squelette, carcasse) :
ossalha (sf) "Abotatz ! Per qu'aqu finigue, Cau que l'ossalha se
rosigue" (Langlade)
Sri Lanka = Sri Lanka
stalactite = candla, candeleta "Per lo cristal e candeletas Que planplan a blas pausetas, La trra bra de son sicap" (Langlade)
star = lugar, estla
starlette = astrilhon, esteleta
station = gara
stationnaire (adj) = estads
stationner = pargar
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 348 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

stature, calibre, largeur = estampadura "D'un bra de mar. a pres la


vasta estampadura";"aubram d'estampadura mostra"; "Dels servitors
de Dieu a fe, vestit, figura E per de l'esprit es d'una estampadura,
Pariira as pugs gigants, dels gigants Pirenus. " (Langlade)
stimuler, exciter = petonejar
strabique = guinche
strapontin = escabeleta
stratocumulus venu de l'Est = provenalassa (sf) (Langlade)
strident = gisclant "un cp de siblet gisclant"
studio, chambre d'tudiant = cambrilhon "dins lo cambrilhon d'un
estudiant qu'espra arribar professor" (Dezeuze)
stupfait = embabochit -ida (adj), enclausit, -ida "que lo Les (=nom de
flume) enclausit remnte vrs sa fos" (Dezeuze)
stupfait = estabosit, -ida
stupide, absurde = bajco, -ca
stylo = estil; ( plume) calam
subir = endurar "endurre una revirada que ui encara n'ai l'estomac
que me du"
subjuguer = enfadar (v tr)
submerger = subrondar; trompassar "lo levadon es trompassat per la
creguda"
subsister, demeurer sous forme de vesige = sobrar "ne deu pas sobrar
grand causa"
substantif = substantiu
subtil, pntrant = subtir, -iira (adj) (se dit du regard) "L'esprit
subtir, l'esprit dels reires, beluguetas Non vesentas a l'ulh, tant que
son menudetas Parpalhejan dins l'aire e l'immensa claror." (Langlade)
subtiliser = raubar
subtiliser = crocar "Lo diable vos cursse, vos e totes los autres
espas de sabarnaus pas mai bns que per crocar los sus dau paure
monde !" ( G . Therond)
suc d'un fruit = aigueta
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 349 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

suc, sve = saba (sf), chuc, imor (sf)


succder rapidement (se) = s'acotir los pantais del matin que semblan
s'acotir (Fabre d'Olivet)
succs = requiste "an fach sus aquel subjct de conferncias quan
agut fra requiste" (E Teissier)
succs, fortune = fortuna "A fl, fortuna"(prov) (= "la fortune sourit
aux audacieux)
successivement, la suite = fila (de) "prentz tant solament lenguent
que vos vau bailar, fretatz-vosn lo nas quatre o cinq jorns de fila" (G
Therond)
sucer, tter = chucar, popar
sucre = sucre
sud = sud, adrech, migjorn ; (sud, bord de la mer) : debs
Sude = Sucia
suer = susar ; susorlejar; (suer grosses gouttes ) : tressusar "De tot
costat tant s'entanchavan que los vogaires tressusavan!" (Vivars) ;
"susorlejant nu, grla e vilani" (Langlade)
suffire = bastar "basta coma aqu"; "basta d'un colhon e tot vai de
travrs"; "lAgla tedesca, mostrosament gratificada dun parelh de
tstas coma sun bec i bastava pas per escarnir tot a son entorn" (Max
Roqueta)
suffisance, orgueil = cresena; fisana "l'r tot clafit de fisana"
suffit que (il) = n'i a pro que "N'i a pron que dau gardian sentigue lo
poder" (Langlade)
suffocant = ofegant
suif = seu
suinter, prendre l'air, respirer, exhaler = espirar "tot espira en el fra,
e coratge e ferum" (Langlade)
Suisse = Sossa
suite = de seguida a
suite, compagnie = comitiva (sf)
suite, enchanement = sequla "aprs tota aquela sequla los vagons
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 350 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

dau tren"
suivi de = asseguit de
suivre = seguir
sulfureux, scabreux = catilhs -osa (adj)
superbe (sf) = suprbia
supercherie = craca "los lausenjaires de la craca patriotica" (Azema)
supriorit = sobeirana; sobeiranesa (F. d'Olivet)
support = cabra (sf); (support, pierre plante pour tayer) : plt "Los
mes cavan 'na talhada / Chaca costat margan de plts " (Langlade)
suppositoire = candeleta
sur = sus
sr = segur
sur ce = aqu desss
surabondance, excs = abonde (s.m.)
surbook = afairat coma un ase per vendmias." (Comparason
populara clarmontesa)
surcharge = codors
surcrot (par), de plus = per repeu "per repeu ara plu a flac... "
(Langlade)
surdit = sorditge
sureau = sambuc
sret = sauvetat
surexciter = afiscar
surface de la terre ( la) = flor de trra (a) "Escala a flor de trra" (il
remonte la surface de la terre) (Langlade)
surgir, jaillir = sordir "car lu de l'espaada blosa sords quatre
malhus per respndre a l'apl";"Sords de bronzins ensordaires "
(Langlade)
surimposer = subrecargar
surimposition = subrecarga
surimpression = subrestampa
surimprimer = subrestampar
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 351 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

Surinam = Surinam
surlangue, organe mythique qui empche de parler = surlenga
surmenage = trimal
surmen, au travail = fatiga (en) "stre en fatiga coma un cordonir
qua pas quuna frma"
surpass, vaincu = sobrat (F. d'Olivet), avencit
surpasser (se), y aller de toutes ses forces, se = desperar (v tr.) "Daut !
daut ! e cadun se despra" (Langlade)
surplomb = tresplomb
surprenant, qui fait sursauter = espaurugant, -ta
surprendre, dcouvrir = acipar "A la trra se'n pren per acipar la jaa
Dau Cifr, creator, lo rei dels elements ";"Acipa lo sicrs dau diamant,
vei la vena que davala tot drech de vrs lo fuc central"
surpris = entreprs
surprise = sospresa
sursaut = subre-saut "Coma la fra sauvatgina, Que la chorma, de sa
jacina A drevelhat de subre-saut"* (Langlade)
surtout, principalement = mai que mai "Talament que sacampron
totes, e que, los uns aprs los autres o mai-que-mai totes ensemble,
metron sa pelha a la bugada." (G Therond); "aqu mai que mai que
vese quora me rememrie" (E Teissier)
surveillant, meneur, chef de groupe = baile
susceptible = mausapis; tendre de cachadura (Dezeuze)
susceptible, irritable = mostardenc, moscs
suspendre au crochet, au portemanteau; laisser en suspens une affaire
= penjar au crc
suspendre, tre suspendu = penjar "Tot ce que penja tmba pas."
(Prov)
suspense, rebondissement = repompida~rebombida = epopias de
repompidas = popes fracassantes, rebondissements." (Dezeuze)
Sussargues = Sussargues
svelte = linge, -ja
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 352 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

Swaziland = Swazilndia
sycophante = manfle
symptome = sinhau ; ex. symptome syphilitique: sinhau vairols
syphilis = vairla
Syrie = Siria
T
tabac = tabac
tabagique = tabator
table = taula
tableau (cole) = tablu (d'escla)
tablier = mantau, taulir, faudau, davantau
tche (s'puiser la) = trimar
tache (sur un vtement).(Dezeuze) = onchet
tche accomplir = perfach (occ.norm: prtzfach)
tche accomplie = joncha lsta "emb aqu fai: "Minhts, ara ma
joncha es lsta " (Langlade)
tche de ne pas = acha de pas
tache de rousseur (Dezeuze) = pana
tche, travail en cours, programme accomplir = talh, batuda "trna
au talh mai vigors"
tche, travail pnible = pena "Quant a la pena, la part de l'uu devi
stre de prene lo bn camin, la part de la fornigueta de cercar recate, la
part de la cigala de cantar." (Montel)
tacher, salir = mascarar
tcheron = trimards, me de batari
taciturne = amudit; sornarut
taie d'oreiller = coissiniira
taillandier = talhandir (Dezeuze)
taille, hauteur = auada (sf) "a doas fes l'auada d'un me"; "vran !
d'aquela auada Se trai d'un vam au fons dau vau "
tailler en pices, hacher = chaplar
tailler un costume (ou un cercueil) = costumar "espra un pauc que
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 353 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

te costumarai"
tailler, couper = talhar "Talhar (en parlant dun couteau) coma lo
ginolh de ma grand.
tailleur de vignes = podaire "stre vestit coma un podaire."
taillis = barts, talh
taire = taisar, calar
Taiwan = Taiwan
Tajikistan = Tajiquistan
talc opaque des Cvennes = blesta
talent = biais (talent, savoir-faire, puissance, pouvoir) : estc; "aquel
artista a fra biais" ; "a un estc de sobeirana" (Langlade)
taloche, horion = gnha
talonnette = trastalon
talus de foss = talh de valat
talus, barrire = retenal "la montanha auturosa, dur retenal de son guf
escanat" (Langlade)
talus, tertre = torau, truc
tambouille, galimafre, mets peu apptissant = galimafria "Los aurii
reduchs en puria o manjats en galimafria" (Favre)
tambour = tambor
tambouriner = tambornejar
tamis = sernegut, -uda
tamiser = srner, cruvelar
tamiser la lumire = blaimar lo lum "lo ridu blaima la clartat dau
jorn" (F. d'Olivet)
tandis que = luga que
tandis que = entrament que; mentretant que "faguron una intrada
espectaclosa e trionfanta, entrament que sant Pire alongava dos pan
de nas" (G Therond); "mentretant que defra lo tafri dau vent daut
roncava dins la machicoladura de las torres" (E Teissier)
tanire du loup = lobiira
tanneur = curatir
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 354 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

tannire = cauna, badrca (abri, bauge) : jacina (sf) "Coma la fra


sauvatgina, Que la chorma, de sa jacina A drevelhat de subre-saut"*
(Langlade)
tant mieux = tant milhor, grand gaug "Finigut... Tan milhor per
vautres" (Vivars)
tant pis = rai! ; caucanha!
tant pis = forre (que se) "Que se forre ! me decid(iss)e. " (G Therond)
tant que = entrement que
tant, autant = tant (s'crit "tan" sansla terre "t" devant les adjectifs etr
adverbes comenant par une consonne et "tan" partout ailleurs)
tante = tanta
tante-gteau. = tanta-gasttis
tantouze = joanfemna, gonla, bots, chivalir de la rampeta
Tanzanie = Tanzania
tapage = rambalh; chamatan (sm); bosin "an menat un brave rambalh"
; "quante bosin!" (Langlade)
taper = tustar
tapette = joanfemna, gonla, bots, chivalir de la rampeta
tapi, cach = amagat
tapineuse = figuranta de nuch
tapis = taps
taquiner = capinhar
taquinerie = peireta "Que trai peiretas trai amoretas." (Prov)
taquinoter = capinejar
tard = tard
tarder (sans plus) = cp sus cp "la serviciala, cp-sus-cp, ant qurre
ce que cali e nen clafigut la chiminiira" (G Therond)
tardif, qui vient en dernier = darnieirenc, tardiu
tare = maganha "De mistris n'i a pus, pus de mau ni maganha"
(Langlade)
tari = atarit, ida ("la srga atarida")
tarire ; vrille. = taraire, virona (sf)
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 355 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

tartane (navire) = lat "un lat espanhu, sas velas alandadas"


(Chassary)
tartine = toston, tsta
tartiner = tostejar
tartre = rausa "un tinau plen de rausa"
tartuffe = bigots
tas de bl = eiru
tas de cendres = cendrs (Langlade)
tas de pierres = claps
tas gluant de viande avarie, charogne = levats (Langlade)
tasse = taa
tasseau. = tassu
tter souvent avec la main = tastuquejar
tter, goter = chinchar
tter, tripoter, se livrer des attouchements = paupejar, tastolhar,
patolhar
tatillon = manhags, menims
tatillon l'excs, pinailleur jusqu' l'inhibition, rabcheur immobiliste
= recauquet, -eta "Quauques puristas recauquets s'esfraian " (Azma),
"Fai coma santa Recauqueta que sortigut dau Parads per pissar"
(prov)
taupinire = taupada
taureau = (entier) taur; (de camargue, castr: buu)
Taussac-la-Billire = Taussac
taux = taus
taverne, cabaret. = tavrna (pron. tabrna)
Tchad = Chad
Tchcoslovaquie = cs Checoslovaquia (1, 2) Czechoslovakia
Tchquie, rpublique Tchque = Republica Chca
teigne = ronha
teindre = tenchar, tenchurar; (Ste) tncher
teinter = tenchar "flor tenchada d'aubeta" (Lydia X de R)
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 356 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

teinture = tinta
tel = tal, tala "Aquel d'aqu tal ra, es, e totjorn ser" (traduit: celui l
qui demeure ce qu'il est et le demeurera) (Langlade)
tel, telle = tau, tala
tlphone = telefne
tlphone portable = telefonilh, pega-aurelha; (tlphoner avec un_)
telefonilhar
television = television
tellement = tant, talamai, talament
tmraire, qui ose beaucoup = asardir; ausads; (tte brle) tsta
verda "amai tus, asardir caaire" (Langlade)
tmoigner de l'amiti = amiotar
tmoin = provaire, testimni
temprament = temperament (sm), imor (f), portadura (f)
temprament batailleur = imor bateira
tempte de neige = cira
tempte grondante = roncada "la roncada que la sostilha" (Langlade)
tempte, intemprie = trebolum "dau trebolum que vai lu espetar"
(Langlade)
tempte, ouragan = cp de temps, contsta (impropre dans ce sens
selon Alibert); aurada; silampa; brefoni/brofoni: "la mar en
brofoni" "d'asard se i aur pas contsta" (Langlade)
tempte, tumulte = borls "profitant d'un moment que lo borls
mainava, se mett sus un butaron" (G Therond)
temporiser = temporar, lanternejar, faire d'alnguis
temps = temps ; temps calme : "temps suau" (Langlade); temps
couvert "lo temps es fra nivols" (Langlade); calme plat: "es un jorn
de granda bonana". "La palha e lo temps amaduran las nsplas."
(Prov); " Que ganha temps ganha tot." (Prov)
temps (avoir son) = passa (faire sa) L'me e la bstia an fach sa passa,
(Langlade)
temps contraire, mauvais temps = mau temps
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 357 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

temps ft beau ou non (que le) = ni per rre ni per bl "Avin fach
acrdi de pas se quitar, ni per rre, ni per bl." (Montel)
temps immmorial (de) = davantieirassa
temps libre = temps destorbe (a son) "a son temps destorbe, escriu la
grand istria De la raa latina emb sa ploma d'aur". (Langlade)
temps perdu = temps destorbe
tenace = pinhastre, -a, pegs, -osa "aquel representant es pegs que
non sai, i trna de lnga", "coma es un ratir pinhastre, volgut pas
que segusse lo dich" (G Therond)
tnacit = teneson (sf) "nos dnan una leion de teneson" (Azem)
tenant-tenant = tenguet-tengueta
tendre (adj.) = mistolin, ina (adj.) : de jeune fille (ARF)
tendre (v.tr. et r.) = tibar "tibada drs la tca de gandir" (Azem); los
nrvis nos tibavan = nous avions les nerfs vif.
tendre une corde, tirant ses torons = retorcir "Las crdas, mai, se
retorcisson, E las quilhas s'assujetisson " (Langlade)
tendre, prsenter, parer = aparar
tendron = carneta (sf)
tnbres = escuresina
tenir = tner
tenir en haleine = tner en suspens, tner pendent, tner dins las ncias
tenir l'eau, flotter (bateau) = tner l'aiga "Tner l'aiga coma un cruvl.
tenir tte (dans un dbat ou une discussion) = tner srga
tenir, contenir, remplir = caupre
tentant, allchant = alecarl, afriscaire
tente = tenda, tibanu
tnu = tune
tenue, ajustement, parure = vestida; abilhatge (sm)
terme (mettre un) = metre lo repaus
terminus, fin, achvement = finicion, finida "Un aiai, un enlai la
finicion se sarra" (Langlade)
ternir = dessanflorar "E tot en s'enauant sa cara s'encolora De rais
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 358 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

esbleugissents que res ne dessanflora Car gisclan dau fogau etrne e


lumins" (Langlade)
terrain pierreux caillouteux = gres (= cres)
terrasse de terrain, replat = aireta "D'a fons au bot daquela rancareda,
batejada de Montferrand la crsta saplans coma una aireta." (E
Teissier)
terre = trra ; terre ferme: lo frme; lo terral: "en desvistant lo terral"
(Langlade); quitter la terre ferme: quitar parada; avarar ("ausa pas
quitar parada" (Langlade); jetter sur la terre ferme : aterrar. "Sa barca
aterrada" (Langlade)
terre ferme = frme (sm) "avm gandit lo frme" (Langlade)
terre ferme (sur la) = en trra "tot qu'en trra i a de malcia et de
colra " (Langlade)
terre rouge argileuse = bu "barra l'intrada amb de bu amolonat"
(Langlade)
terrestre = terrassir, iira ; terrenal, -ala (adv) "nos porgs coma lo
racinum delembrat de nstra parentla animala e mai terrenala" (Max
Roqueta)
terrine = gamata
territoire = terraire; paratge
tertre = mots ; trucal
tte = tsta, clsca, cap, cabea "ai! Mon Dieu, ma clsca se vira" (A
Guiraud); "Au cap e als ps se conois quau stz" (Prov.)
tte (tenir), faire front = srga (tner) "" e sai que creiris de me
tner srga?" (G Therond)
tte brle = tsta verda
tte en bas = morres (de) Son getats sus lo su, de morres (Langlade)
tte en bas, jambes en l'air = cambavirat, -ada
tter (familier) = beure au gorgosson
tter, sucer = popar, chucar
ttin, jeune sein = pepelon (Dezeuze)
ttu = testard "Lo tropelet testard fugiri la pargada e dins l'immens
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 359 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

apais s'avaliri benlu " (Langlade)


ttu, -e (adj) = caput, -uda "es capuda coma un ase, te fari veire las
piras"; "Quante bogre de caput que sis, pasmens!... " (GV
Therond)
Teyran = Teiran
Thalande = Tailndia
thalweg = valonada "(l'ombra) que de la valonada Escalabra los pugs,
los envuta e cobrs";"L'ombra s'escuress per comba e valonada"
(Langlade)
thtre = teatre
thoricien = rasonador
thon, cageot, fille plutt moche = cabs
thurifraire = lausenjaire "lausenjaires de la messrga d'estat"
thym = pta (sf)
tide = tebs
tige d'arbuste = jrg, gingla, gingula
tige de fleur = pecol
tiges (recouvert de) [se dit d'un arbre] = agrelhonit
tigre = tigre
timbre = sagl
timbr (insens) = destimborlat
timide = timid, -ida ( Mtp prononcer "temid"), crentut, -uda,
vergonhs, -osa
tintamarre = bacanal, tarabastri, tafri "es lo moment de faire
bacanal"(Dezeuze); "mentretant que defra lo tafri dau vent daut
roncava dins la machicoladura de las torres" (E Teissier)
tintant = tindads, tindant
tique = rese (sm) "apegs coma un rese", "collant comme une tique";
ronds coma de reses. (Max Roqueta)
tirailler = peltirar
tir quatre pingles = arquetat, -ada; acapadet, -eta "es arquetat
coma un gal, es arquetada coma una galina"
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 360 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

tirer = tirar
tirer (le lait, un objet, etc) = mlzer "dau temps que per davant lo
mlzon [lo blt]" (Langlade)
tirer la courte paille = revesir a la palha corta (De Sauvages)
tirer au sort, dcider par le sort = revesir "e non anetz vos querelar per
revesir quau deu parlar " (Favre);
tirer avec effort = tirassar "e l'apogaut que tirassavan" (Langlade)
tirer d'un mauvais pas = despescar "despescar lo malaut de son mau"
(Langlade)
tirer qqch. du feu comme les chatagnes, voler. = castanhar
tirer, attirer (le regard) = trainar; v. tranar "an lo regard trainat"
(devrs lo cl per veire coma virar lo temps) (Langlade)
tison = chams
tisonner, limer (grivois) = viedasar
tisonnier = borjon
tisser = teissar (se conj. sur parlar; cf. oc. norm. tisser)
tissu = trenum
titiller = ponchonar, petonejar
toboggan = resquilhador; tobogan
tocade = ratigs (s.m.)
toi = tus, tu
toile = tela
toile d'araigne = estriganhada
toilettes = comun
toison pubienne = pels (s.m.)
toit = teulat ; (fig.: domicile) : cobrt "Que demra jot son cobrt, se
res non ganha, res non prd." (Prov)
tomate = tomata ; poma d'amor
tombeau = clt; cars
tomber = tombar, caire ; (la tte la premire): cabussar; (dgringoler)
cabanar "Aqu lo bu darnir que cabana debs " (Langlade)
tomber comme une masse = "Tombar coma un burls" (grosse souche
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 361 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

d'arbre)
tomber dans l'abme; s'crouler = degolar "La devana e degla, en
degolant nos crosa "; "Anem, vla e degla poders Drags
";"Gisclan, deglan, van dins l'etrna sornuda ";"mogut, Coma la
muta que degla De l'entremuja jot la mla " (Langlade)
tomber des nues = tombar de son naut "Ms, prexemple! se
quauquun tombava de son naut, se iavin me estabosit e desvariat,
aqus ra ben lo vilh Constant." (G Therond)
tomber tendu, s'tendre = espatar (s') "En corriguent coma un chin
fl, sembronqut a quauque calhau, sespatt de tot son lng e
sabimt lo morre cntra un butaron."
tomber malade = emmalautir
tondre = tondre "Ansin vai lo monde: l'un se fai la barba e l'autre se fai
tondre. "(prov)
Tonga (les) = Tnga
tonneau de 5 600 litres. = bota (sf); trasprt (sm) una bota de vin
(Dezeuze: Sovenirs denfana I)
tonneau de transport de vin = barral
tonneau de vin = bota de vin
tonnelet = semalon "una clsca coma un semalon"
tonnelet vin de 1 litre = barralet
tonnelet; flacon, petite fiole.. = boterleta (sf)
tonner = tronar "una fes endormit ausir pas tronar" (dezeuze)
tonnerre = trn "emb sos trns e sos esclaires " (Langlade)
tonte des moutons = escaumaduras "Ne prene coma las escaumaduras
"
tonus, force = regdor (s.f.) "la regdor de sos muscles"
torche (f.) = chams (m.) ; pegolada "Ai ! ai! bondieu ! la pegolada
Peteja en gisclant de fumada" (Langlade)
torcher (se) = torcar (se)
torchon = eissugaman, sugaman
tordre = torcir
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 362 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

tordre le cou = capvirar (prononcer: kafir); faire trticl


tordu = tr, -ra (adj) ; retorcit, -ida; crocut; tortilhard "Las ruscas
tras se destrnan " (Langlade)
tornade = viratra "Talament que la viratra Rsta un moment
aplantada au sols" (Langlade)
torrent = rajau
tort = trt "lo trt es un coquin, digs lo vu pas aver" (Prov.)
tort (tre dans son) = stre en malafacha
tortiller = bidorsar
tortiller des fesses = remenar son cuol "fagut la chinta en faguent sa
cata-banhada, en se fadejant, samanhagant, remenant lo cuu, patin,
cofin... " (G Therond)
tortiller ses fesses pour aguicher les messieurs = guinhar dau cuol;
remenar lo cuol, cernilhar
tortionnaire = macari
tortue = tartuga / tortuga
tortueux = trt, trta; canhotet "un camin esquiu e canhotet" (Max
Roqueta) ; "dralha, ailalin, sa via trta" (Langlade)
torturer = mortelar "Un pontichet menut e totescs lusent coma un vist
d'ulh de lop que la fam mortavela " (Langlade)
totalement = cap e tot
touchailler = arpatejar
touchant = pertocant "aquela scna dels adieus es pertocanta"
toucher (subst.) = tocar
toucher (v. tr et r.) = tocar ; (motionnellement) crmure "siai
crmogut per que vos arriba"
toucher au but, tre parvenu destination = tca (stre a la) "A ! ne'n
veirem ben mai avant d'stre a la tca." (Langlade)
toucher le sol = tocar su "Sans tocar su dins son airala escorrida "
(Langlade)
touffe de buissons = mata
toujours = totjorn, sempre
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 363 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

toupet = tpi "an agut lo tpi de venir" (Azem)


toupie = baudufa
tour (sf) = torre "defra lo tafri dau vent daut roncava dins la
machicoladura de las torres" (E Teissier); "just en daquel rdol
sauboran las torres clafidas dardidesa, maugrat son aronacion, dau
castl dau mma nom" (ibid)
tour (sm) = torn; (il a plus d'un t_ dans son sac), "dins son sac a totjorn
un novl desaguici"
tour de main = viraman, biais "en un viraman aqu siagut lste"
tour du monde = virada de la trra
tour; treuil ( Ste) = torn
Tourbes = Torbes
tourbillon = revolum, folets, (grand) revolumada,
folastrada;viravutada; (petit) : foleton "una revolumada de prlas de
diamant l'envuta e lo segus" ; "comena una viravutada" ; "los mts
que van a blas fes coma una folastrada " (Langlade)
tourbillon fait par une foule = virolet "de virolets, d'idoladas, de
brams" (Langlade)
tourbillonnant (en) = revu (a grand) "emb l'amarum que borja a grand
revu" (Langlade)
tourbillonner, bouillonner = gorgolhar (Langlade)
tourdre (oiseau) = tordre
tourment = lagui, sanciment
tourmente = tronada (sf) "La tronada fug amalida / En rondinant de
lunh en lunh" (Langlade)
tourment, soucieux = laguis, tafurat, ada
tourmenter, meurtrir = crocinar "n'agut lo cr crocinat"
tourmenter, vexer = carcavelar, carcanhar "aqu te carcanha"
tournant (sm) = virada
tournant (vent), qui retourne = troaire "un mesclads de vents
troaires " (Langlade)
tournebroche = vira-l'aste
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 364 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

tourner = girar , virar lo camin vira


tourner en bourrique = cabra (faire venir) " Se me creses, Tisana, ditz
Niqueta despacientat, lanars qurre dun cp de p ; autrament
aquelas femnas nos farin venir cabras. E bolga-te." (G Therond)
tourner en rond = rodar; (s'agiter sans efficacit) : "Virar coma una
campana." "avm mancat lo camin e avm rodat un brave moment"
tourner et retourner = virolar
tourner le lait = brossar "lo lach s'es brossat"
tourner mal = virar mau "E tot ai virava mau/Se i avin pas mes lo
repaus" (Vivars)
tourner ou rder autour de quelque chose = randolar
tourner sa tte = reversinar la tsta
tourner, donner une apparence = embiaissar "son me ra un polit
omenet ben embiaissat"
tourner, retourner, retrousser = troar (Langlade)
tournoiement = molinament, rodament
tournoyer = voltar, revolumar, virolar (Chassary); barrutlar, rondelar;
(tournoiement de l'eau): ondejar, molinar "E tot en barrunlant, en
astres se tremuda, en mondes, sorelhs de l'andilhon lusent " ; "e tota
aquela mari-mla que dau pus naut dau cil rondla" ; "(lo flume)
ondeja, molina, tafura, bacla, borja, enaiga lo baissau" ; "(lo flume)
ondeja, molina, tafura, bacla, borja, enaiga lo baissau" (Langlade)
tours pointues du porche de la cathdrale de Montpellier. = agulhetas
(f., pl) (Dezeuze: Sovenirs denfana I)
tourtereau (tourterelle mle). = tortorl (sm)
tous ensemble, nous/eux tous = entre totes "Entre totes, o sabm tot."
(Prov)
touselle, froment dont lpi est sans barbe. = tosla (s f)
Toussaint = Totsants "A Totsants l'oliva a la man. "(prov)
tousser = tossir "tosss coma una feda gamada"
tout = tot
tout fait = d'a fons "D'a fons au bot daquela rancareda, batejada de
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 365 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

Montferrand la crsta saplans coma una aireta." (E Teissier)


tout l'heure, trs bientt = totara
tout cela = tot aqu
tout d'abord = en prumir; prumir
tout de suite = ausida (d')
tout derniers = bu darrirs
tout juste bon = bn (pas mai que per) "Lo diable vos cursse, vos
e totes los autres espas de sabarnaus pas mai bns que per crocar los
sus dau paure monde !" ( G . Therond)
tout juste, peine = totescs
tout seul = solet
tout simplement = tan solament "prentz tan solament lenguent que
vos vau bailar, fretatz-vosn lo nas quatre o cinq jorns de fila" (G
Therond)
tout vient avec le temps = "La palha e lo temps amaduran las nsplas."
(Prov)
tracasser = capinhar, desvariar
tracasseries, soucis = alanguis (sf?) "vos espanhar las alanguis"
tracassier = rambalhaire "l'intervencion rambalhaira dau poder central"
(Azem)
tracassin (avoir le) = aver lo gorgolh dins lo cap; aver de laguis
trace = clava, penada ; dralha "[aur] disparescut mme, fins a sa
dralha" (traduit par: il en aura tout disparu, jusqu' la trace) (Langlade)
trace de roue, creux, cavit osseuse, orbite = rodam
tracer un chemin, parcourir = dralhar "a travrs bsc dralha sos
carrairons";"Dralha, ailalin, sa via trta ";"Lo ferum, de la caa, a pas
dralhat la via ";"Es un tc dins la granda estapa Que dralhan los paures
umans";"Dins los carraus perduts que dralhan las cometas S'acorsant
de l'escur, per baisar lo sorelh " (Langlade)
tracer, progresser, suivre un chemin = dralhar
trache = gargamla
tradition = liurana, usana, tradicion
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 366 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

trafiquer = magencar (sens premier: monder)


trafiquer pour forcer une serrure = ciganejar
trahison = traitessa "Per traitressa, los prs morisson aclapats"
(Langlade)
train = trin
tranailler = rossegar
tranailler en sommeillant, se reposer = chorrar "la saussa de tomata
avi chorrat tres oras"; "un tropl que chorra enlai dins la prada"
tranasser, lambiner, traner, suivre de mauvaise grce = far tira-mla
traner = rabalar (occ norm: rebalar), enrebalar
traner, battre le pav, frquenter de mauvais lieux = gandalhar
trane-savates. = rebala-grollas
train-train, routine ( Ste) = tran-tran "lo tran-tran de cada jorn"
traire = mlzer (pron. mose)
trait = trach ; rega
traiter = menar (coss menas ma filha?)
traiter de (concerner un sujet) = trachar de "aquel libre tracha de
Montpelhir
traiter de, comparer = parlar de (m'ausisse parlar de volur)
traiter, porter remde = remediar (F. D'Olivet)
tratre, tratresse = traits, -osa "Traitosas aforsts onte la sauvatgina,
Sadolada de carn s'amaga tot lo jorn" (Langlade)
trajectoire = escorrida, enregada "dins son airala escorrida Escampilha
detrs beluga', ulhau, dardalhs" (Langlade)
trajet, course = trajcte; enregada "Lo sorelh de sa cintra acaba
l'enregada" (Langlade)
tramontane = tramontana
tramway = tramvai
tranchant d'une lame = talh "Aver una figura coma un talh de
manaira." (Comparason populara clarmontesa)
tranchant d'une lame ("lo talh d'un cotl") par opp. la csta = talh =
talh: lo talh d'un cotl (par opp. la csta)
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 367 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

tranche = lisca (= lesca) una lisca de pan = une tranche de pain.


(Dezeuze: Sovenirs denfana I)
tranche, morceau = talhon; tranche de veau: lesca de vedl
tranche = talhada (sf) "Avant ! dins la trra rausada, Los mes cavan
'na talhada " (Langlade)
tranche ouverte = talh dobrt
tranquille = tranquil, quiets, suau , estads, quiet "pdes te'n tornar
quiet"
tranquillement = d'aise; a son aise; a son aiseta; a son aisina
transformer, changer = mudar (mtamorphoser, affiner) : "Aquel que
se muda Dieu l'ajuda. "(prov) ; "Son crps demenus, sa cara se
tremuda" (Langlade)
transgresser = traspassar
translucide = atindat: rendu translucide? (en parlant de l'esprit, de
l'ime) Lydia X de R
translucide comme le verre = veirenc
transmuer = trasmudar "A la lnga m desvista dins la sornuda quicm
coma una ondada e mostrosa e pesuda que borja dins lo void, e'mb son
esquich trasmuda las sasons e congra auratges, trombas, fregs"
(Langlade)
transport = carreg
transporter = carrejar
transsexuel, -elle = transsexual, -ala, gonla, trafanla
transversal = traversir "una copa traversiira"
trapu, musculeux = calossut
trapu; costaud = garrut, -uda
travail = trabalh; (important) fatiga (tche effectuer ou effectue)
talh, rompuda, jornada "Deman anarai a la jornada." (G Therond)
travail accomplir = batuda (sf) (Langlade)
travail manuel = braari (s.f.)
travail pnible, tche = penari
travailler = trabalhar
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 368 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

travailler dur, se tuer au travail = amalar "me soi amalat a estudiar"


travailleur (adj.) = trabalhaire, valent
travailleur (s.m.) = trabalhador
travailleur saisonnier = trimards
travers (de) = guingi (de) " Marchar de guingi coma un desrencat"
traverse (sentier de ) = corcha
traverser = atraversar
traversin = cabe, coissin, coissina
travesti = transvestit; trafanla (sf); endomaiselit
trbuchement = broncada
trbucher, broncher = embroncar (s') "En corriguent coma un chin fl,
sembronqut a quauque calhau, sespatt de tot son lng e sabimt lo
morre cntra un butaron."
trfle (plt). = entrefulh (= trefulh)
treize = tretze
tremblant = tremolant, trampelant, tremolarl
tremblement = tremolada (sf) (Langlade)
tremblement de terre = trratremol
trembler = tremolar, trantalhar, tressautar; (frmir, frisonner) :
estrementir "Tremolar coma una coa de vaca" (expr) ; "E dins l'aire
blau que tremla, De las clamadas de la cla, Fregina et lutz lo fuc
sagrat" ; "Un crit de jia espectacls, Fai tressautar bsc et graussiira
" (Langlade)
trembloter = trantalhejar ("trantalhejar coma un ibronha" [Fabre])
trmie = entremuja "mogut, Coma la muta que degla De
l'entremuja jot la mla " (Langlade)
trmousser (se), se gratter = graumilhar (se)
tremper (spcialement dans l'eau sale). = saupejar
tremper la soupe; divulguer = escutlar (pron. "escullar")
tremper, macrer, mouiller = bonhar "i bonharetz pl e farda"
tremper, mouiller = trempar "i a un temps que trempa e l'autre que
destrempa"
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 369 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

tremplin = sautador
trpied = ends
trsorier = clavaire
tressaillement = estrementida, trefoliment
tressaillir = trefolir; (d'effroi) tresanar, (brler d'envie) lebretar
Tressan = Tressan
trtaux, chafaudages = estaudls "fai danar sas petetas sus l'estaudl
de son teatre"
treuil = tortorir (cable de treuil: "tortoriira")
trve = pausada ; mla "Anem ! pas de mla ni plti Cau que s'adrche
sus son sti" (Langlade)
tribade, lesbienne = fregarla
tricher au jeu = caponejar
trimer, travailler dur = penecar; (se dmener) penequejar
trimestriel = trimestral
Trinidad & Tobago = Trinitat & Tobago
triomphe solennel = trionfatge
triompher = avencir "e l'escur avencs "= l'obscurit triomphe
tripaille = baudana
tripatouillage, simagres = misca-masca (f.) "las misca-mascas"
tripe = tripa; (cuisine) manolh; farceta ("faceta"); megina stre confle
coma una megina. (Comparason populara clarmontesa); "Qua
dargent, manja de tripas." (Prov)
tripot, maison close = berland
tripoter = arpatejar, pastissar, fringolhar, chaspar, tripotejar
trique = bilht
triste = adol, pietads, trist, emberbesit "a l'r tot peiedads - e c,
aqu's trist"
triste (un peu) = ne se dit que des personnes que nous affectionnons =
trists
triste vie = vidassa
tristesse (s.f) = tristum (s;m.), defci (s.m.), endi (sm)
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 370 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

triturer = trissar "l'endi l'agantava au galet"= la tristesse lui saisissait


la gorge (Langlade)
troc = escambi, trca, escambiadura
trochet, jeune pousse, rameau naissant = brotl
troglodyte, habitant des cavernes = bauml "Los baumls an fach sa
sortida" (Langlade)
trogne = gaunha "an de grssas gaunhas frescas";"as una brava
gaunha"
trois = tres "A tres fes son luchas. "(prov)
trois ou quatre = tr'o quatre "tr'o quatre cantons; tr'o quatre ans"
tromper = enganar; (embobiner, ensorceler) embelinar; engarar,
engusar "aquel putanir engara son esposa amb sas joves segretrias";
"seri una grssa conscincia se te laissave engusar" (R Thrond); "te
laisses pas engusar"
tromper, faire partir dans la mauvaise direction = desrotar
tromperie, escroquerie, arnaque = baratari
trompette = trompeta
trompette (rustique, en bois, utilise par les bergers) = totora """A la
fin, un cp de totora/ Dau grand combat anona l'ora"" (Eugni
Vians); expr. ""es discrta coma la totora"" (elle ne sait pas tenir sa
langue) "
trompette en terre cuite de St Jean de Fos dont se revaient les bergers
= trona (sf)
trompeur avec une bonne apparence, renard (fig.), un peu escroc,
faiseur = estanciur
tronc = marc, ptge, tronc, camba de l'arbre; trol; (souche) : soc "de
trols d'aubrasses "; " los socs dels aubres desrabats" (Langlade)
tronon = tr
trop = trp
trop petit = pichotet, trp tune
trotte-menu = trissa-menut
trottoir = trepador
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 371 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

trou = trauc, clt "Lo rat qua pas quun trauc es lu pres." (Prov)
trou (sortir de son) = desentutar
trou lacets = ulhet
trou autour des pieds de vigne = escaucl
trou d'animal = bauma, cauna "un lesrt davant sa bauma"
trou d'eau, marmite, gours dans le lit d'un torrent = borlir (Langlade)
trou du cul = trofilhon, borro, ulhet de detrs
troublant, gnant, tonnant = desaubirant, -ta
trouble (adj) = trebol, -ola (adj), fosc/fosque (fm. fosca) "Aiga trebola
me negars pas, perqu te passarai pas"(prov)
trouble (sm) = neblada (sf); trebolads, rambalh; (fam.) esps "au
milieu du trouble il leur chappa" = "i descapt dins lo rambalh"; il y
eut du trouble: " n'i agut d'esps"
trouble, obscur (adj) = foscs "l'esclar foscs d'una luncha neblosa "
(Langlade)
troubler = trebolar / treblar; (psy.) entrefolir; (agiter, mouvoir) :
bordoirar "entrefols lo cr d'un amors baujum" (Dezeuze); "lo gaud
vos bordoira"; "un brums que trebla la vista" (Langlade)
trouillard = petacho
trouille = petarosta "quand te veirn aurn la petarosta"
troupe = cla, clada; escarada; (troupe rduite) : escachon "Ms la
clada estabosida, Es aqu muda, estomacada" (Langlade)
trouvaille = trba (f)
trouver = trobar, atrobar "Lo que ven dau miegjorn quita castl e bria,
A-n'onte los planhents atrban nble cr, " (Langlade)
trouver son repos = pauset (far)
trouver, recevoir = caar "las bestioletas caan la mrt ras dels
abeuradors" (Langlade)
truand, gueux. = coarro (Dezeuze: Sovenirs denfana I)
truc, secret, procd = estc, biais, manigana "es el (lo motor) que
dins sa larga pana rescnd tota la manigana" (A Guiraud) connatre
le truc, l'astuce: " Conisser lestc." (Expr. Pop Clermont l'Hlt) ; "ms
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 372 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

non, la maja raa a destoscat l'estc que fai lo mau fugir" (Langlade)
truffe = rabassa, negrilhon, trufa negra
tuer = tuar (occ. norm., pronon mtp : "tugar") "m'as tugat" tu m'as
reint
tuile, toiture = teule (sm)
tumfaction = bodonhada
tumfier = bodonhar
tumulte, dsordre, chaos = varalh, forbic, baralh, bosin, borls,
rambalh, brucchor/brochor "fan un bosin d'infrn"; "profitant d'un
moment que lo borls mainava, se mett sus un butaron" (G Therond);
"una bruchor avi saludat aquela nva" (Allier) ; "Quante forbic amont
" (Langlade)
tumulus = claps "Cromlcs, manirs, dolmens, claps." (Langlade)
Tunisie = Tunisia
tunnel = perts ; tunl
Turkmenistan = Turcmenistan
Turquie = Turquia
tutoyer = tusejar/tutejar, parlar tus, dire tus ; ne me tutoyez pas! : "vos
cau pas me parlar tus" (Azem)
tuyau (se former en - en parlant p. ex.du bl) = canelar
tuyau o l'on souffle pour attiser le feu = bufador
tuyau, cannelle, goulot = canon
tympan de l'oreille = ausidor
type, quidam, gus. = stbogre; trochamand (s.m.) (Dezeuze: Sovenirs
denfana I)
U
Ukraine = Ucrana
ultime = bu darrir "Aqu lo bu darnir que cabana debs "
(Langlade)
un = un, una
unanime = unenc
unanimement (adv) = acordadament
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 373 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

union (l') fait la force = acordatz-vos, e faretz plure


Union Sovitique = Union Sovietica
uniquement = unencament
unir = ajonhir / ajnher "S'ajonhissent ensms emb las autras planetas
"
uriner = pissar "Un chin espiava un avsque, E i pisst sus la coa."
(Prov)
urinoir, pot de chambre = pissador "Aver la boca coma un rebrd de
pissador" (Comparason populara clarmontesa)
Uruguay = Uruguai
usage (c'est l') = es de mda
usages, bonnes murs = usanas; acostuma (sf) "volgut metre
Catarina a l'acostuma de l'ostau" (G Therond); "Milta volgut metre
Catarina a l'acostuma de lostau" (G Therond)
Usclas-d'Hrault = Usclats-d'Erau
Usclas-du-Bosc = Uscls-del-Bsc
us = ablasit " un perdesss ablasit"= pardessus rp, us.
user = gausir, abenar
user la literie = perir lo bailen "es pas jamai a l'ostau, risca pas que
perigue lo bailen"
usine = usina, fabrica
usurier = renovir
utile = aprofechable a per far
utiliser = usar ; emplegar
utiliser, employer, dpenser = enmerar (pron. "emmess")
V
va (interj.) = bta ! "Quun autre me la demande e, bta, lase-forres se
i fau tant de cntes!" (G Therond)
va et vient = vai e ven mos ulhs i ran fachs/ totjorn, au vai e ven de
la lusor clarina (Langlade)
va nu pieds = cacibralha
va t'en! = de fiu! "Sabtz se fasii de fiu de perquinaqu sans nen
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 374 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

volre mai ausir! " (E Teissier)


va, va donc, va toujours = bta
vacances = vacanas
vacarme = varalh, aganh, tarabastri, bacanal, tantara (sf), chafaret,
bosins, abaunatge "fai tantara amb los estudiants"; "Farin pas un tal
abaunatge / Sens stre lu calucs e sords."; (Dezeuze); " Menar de
varalh coma un regiment de cavalari." (expr) ; "E dau brancum que
n'escabassa, E de l'aubram qu'arranca, estraa, Entendes pas los espets,
lo aganh" (Langlade)
vache = vaca
vacher = gardian, boir, mendilh
Vacquires = Vaquiiras
vagabond = barrutlaire; barrotlaire; rascla-valat; galhego
vagabonder, partir en voyage l'aventure sans destination prcise;
battre la campagne = barrutlar; trepar; antifa (batre l'); (aller de ci de
l): farandolejar "anem trepar per la garriga" (Dezeuze; )" Farandolejar
coma un parpalhon"
vagin = iranhs, monifla, conifla, quiqueirl, badarl, trauc dau mitan
vague = rsa , (importante) ondada; (petite vaguede marais) : ire
(s.m.) "E que dins l'aire, a grand'ondadas, Los parpotels son en varalh"
;"A la lnga m desvista (.) quicm coma una ondada e mostrosa e
pesuda que borja dins lo void" (Langlade)
vague du large, paquet de mer = cadelada "de sos fonds (,,,) sords
d'enrmas cadeladas"; "d'un cp de tsta / Dorda una cadelada, arrsta
/ Cp sec son frau, aquesta s'acabrant " (Langlade)
vague profonde = cuol de pola (Langlade)
vague, assaut de la mer = cap de mar (Langlade)
vaguelettes (s.f.pl.) = ire (s.m.); (petite mare) : mareju "la mar ...
amb son do mareju carea las auas"; "l'ire vai e ven en palun"
(Langlade)
Vailhan = Valhan
Vailhauqus = Valhauqus
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 375 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

vaillance = bravesa, valenti


vaille-que-vaille = ribon-ribanha
vain (en) (loc adv.) = ni per aquela !
vain (tre), oiseux, ne servir rien, n'aboutir rien. = aponchar pas un
fus "tot aqu aponcha pas un fus"
vaincre = vencir/vncer, avencir "L'escur es avencit, l'abisme ara es en
ria " (Langlade)
vaincu = avencit, -ida
vaisseau (contenu d'un) = barcada (s.f.)
vaisselier = escudelir
vaisselle de terre, cramique. = terralha terralha chaplada = vaisselle
casse (Dezeuze)
vaisselle, eau savonneuse = sabonada
Valergues = Valrgues
valet = varlet A fach coma varlet de Mart, que n'oblidt res que de
dire adieu(prov)
valet de ferme. = rafi
Valflauns = Valflauns
valle = vau, comba "Au fons dau vau que res ajorna" (Langlade)
valle allonge = combareda
valoir = valer; "il ne vaut rien qui vaille : " vau pas res que vargue
(valga)" (Roque-Ferrier)
vampire, norme chauve souris = ratapenadassa "Sus los pins, sus los
ifs a lga d'aucelina Las ratapenadassa' agriponan sos crcs "
(Langlade)
vanit = ufana, baujum; par vanit : per s'encrire "o disi per
s'encrire"
vanneau = vanla
Vanuatu = Vanuatu
vapeur = vapor / avapor; nivolina
vapeur chaude et touffante = borborada
vapeur, fumerole = fumeiru "Pompa de l'aiga encalorada / Los
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 376 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

blanquins et leugirs fumeirus" (Langlade)


varit, espce = mena
variole = picta """a nu o dtz ans, la picta lavi cruvelat coma una
sartan castanhiira"" (G Therond)"
vase = liga, limpum; couvrir de vase: ligar "l'estanh liga Ptus (n.de
l.)" (Langlade)
vase fleurs = boquetiira
vase huile = oliira
vasque d'eau profonde, golfe = gorg (Langlade)
vas-y! allons! Courage! = ardit! "Ardit ! Ardit ! de mans, de braces !"
(Langlade)
Vatican = Vatican
vau l'eau (s'en aller ) = barral destapat (se n'anar coma un) "Se nanar
coma un barral destapat
vaurien, homme de sac et de corde = sacamanda
vaurienne, trane = radassa
vauriens!... = cacibralha!...
vautr, -e (adj) = ajaa, -adat, agremolit/agromolit, -ida
vautrer (se) = bocadar (se); s'aludar, jaire "los caps de jovent agachan
drs la plaa ont jason los sadols" (Langlade)
veau = vedl (pron. beudl)
vedette = estla
vgtarien, herbivore = erbassir
vgtation = erbum "l'erbum qu'abrigava las blas floretas" (Langlada)
vgtation exubrante, feuillage printanier = grelhatge
vhicule roues = carrossin "un grand carrossin que sens chival
marcha grand trin"
veilleur de nuit = serent "cau passar au nas dels serents" (Dezeuze)
veilleuse, lumigon clairant peine = velhla, velheta "qu'es lunh
aquel croton, aquel esps cervl ont coma una velheta coma un moc
per escs ajornava lo suc" (Langlade)
veinard (adj.) = astruc, -uga
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 377 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

vloce = caminaire "dos barquets () pus caminaires que lo rsta


(Vivars)
velu = borrut
vnal, ripou = vendut coma un prc al mercat. " Sstre vendut coma
un prc al mercat."
vendanger, rcolter = vendemiar "An vendemiat abans las cridas. "
(prov)
vendanges = vendmia(s)
Vendargues = Vendargues
Vendmian = Vendemian
vendre = vendre
vendre l'encan = inquantar
Venezuela = Veneula (hab. "Veneolans, -anas")
vengeance = revenge (s.m) "conois, tard o a temps, son ora de
revenge" (azma)
venimeux = verens; tre v. : verinejar
venin (cracher son) = racar son verin "a pas'ncara racat son verin"
venir = venir
venir d'on ne sait o = mistri (venir dau) " la codrilhada que ai ven
dau mistri e fug dins lo tremont" (Langlade)
vent = aura (sf), vent. "Lo vent que bat lo ram lo bat nu meses de
lan." (Prov); le vent secoue les flots : "l'aura bosca" (Langlade)
vent (sous le) = jota vent (vocab. maritim.)
vent du nord qui dessche les terres = leca-fanga (Langlade)
vent du nord, tramontrane = cisampa, vent d'aut, mistral, magistrau,
vent drech "mentretant que defra lo tafri dau vent daut roncava dins
la machicoladura de las torres" (E Teissier)
vent du sud = labech; vent de bas "lo vent de bas bofava e pro"
(Langlade)
vent du sud (temps de) = temps emmarinat
vent froid = silampa
vent marin = marinada; vent marin sans pluie: marin blanc "amb tan
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 378 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

frta marinada"; "ser, crese, de marin blanc" (Langlade)


vent mauvais = mau vent
vent violent = aurassa, vents
venter = aurejar
venteux, -euse = aurs, -osa "Ai, coma fusa e lampa una alenada
aurosa " (Langlade)
ventilateur = ventilador
ventiler = alenar "coma un brass cendrs alenat per lo vent"
(Langlade)
ventre = panolha (fig. : au sens propre, pi); j'ai le ventre vide: "ai lo
ventre tu / tune"; elle a un ventre d'oiseau : "a una panolheta de
cardonilha" (Dezeuze)
ventre = ventrat "se'n fott un ventrat"
ventru = abosit, tripard, tripassut
vpres = vspras
ver (de terre ou autre) = vrme
ver du bois. = cusson (pronon "quisson"); baron
Vrargues = Verargues
verbe = vrb
verdoiement (s.m.) = verdolena (s.f.)
verdoyance = verdejalha
verge = vrga, cals; (org. Sex.) bica (sf), bistoqueta, vedilha,
viragaud, vich
verge de bois = jrg
verger = plantir, vergir
verglace (neige) = grespada (nu)
verglas = congla, glacina
verglass = conglaat, -ada
vrification = averacion (sf)
vrifier = averar
vrit = veritat/vertat (f) "Las veritats Son pas totjorn plan dichas."
(Prov)
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 379 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

vermeil, -le = aurenc, -ca


vermine = manjana
vermine, insectes nombreux. = manjana (sf)
vernir = vernissar
vernix, substance blanche recouvrant la tte de certains nouveau-ns et
suppose porter bonheur; chance = crespina "i a de monde que naisson
emb la crespina"
verre = veire
verre (vider un) = gimblar un veire "daquel temps fariam pas mau
danar gimblarn veire; dises pas coma ieu?" (G. Therond)
verrier, petit meuble avec tiroirs et tagres o l'on range les verres =
veiriau
verrou = varrolh
verrouiller = varrolhar "varrolht sos portaus"
vers, chez (prp) = vrs, devrs, dus, drs "lo rc dau Pug de SantLop, vertadiira muralhassa sus la comba dau mas de Rigaud, davala
mai dagals tirant daus Montpelhir." (E Teissier); "Devrs lo
rescondon, entre lo feuse-aubre" ; "lo fluvi arasat per la sabla, drs lo
levant s'es cavat tres corrents"; "Lrnhan drs l'ennaut e l'enbs"; "
Dels sieus ai venon drs aiai " (Langlade)
vers, dans la direction de = tirant daus
verser dans (fig.), se tourner vers, sacoquiner avec. = virar gamata "A
virat gamata"
verser des larmes = quichar l'irange
verser un liquide = vojar
vert = verd "stre verd coma un prre." (Expr. Pop Clermont l'Hlt)
vert de gris = verdet
vert luisant = luseta "Blanquejant coma lo lumet Qu'en amont abra la
luseta" ; "L'as vist? e ben de qu'es ? un brigonet d'estla ? Lo lum de la
luseta un vspre de printemps ? " (Langlade)
vert-de-gris. = verdet
verticalement = en candla
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 380 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

vertige, tressaillement = estrementida


vespral = vespral, -ala; vesperal, -ala "De lhauces vesperals devrs lo
larg flambejan " ; "De ft, l'an vista, au lunh dau causse Lampar coma
un vespral ulhaue " (Langlade)
vesse, pet silencieux = lfia, bussina (=vessina)
vesser, pter sans bruit = lofiar
vessie = botriga, bofiga, vessiga, botariga, bodofla
veste = vsta
vtement = vestit, abilhatge, fardas
vtran, soldat expriment = briscard
vtilleux = menims, manhags; pempilhs, patet
vtir = vestir; nipar "es nipat de nu" (P Vaissade)
vtust = vielhitge
veuvage = veusatge
vexer (se), se fcher. = se saupre mau "mai dun se son mau sachuts" =
plusieurs se sont vexs; " vosn sachetz pas mau" = ne vous vexez pas
! (Dezeuze)
viable = viveds
viande = carn ; carnalha; viande abondante, bidoche : carnassa,
carnifalha; viande d'talage : "carn de crc" "Cau stre tot carn o tot
pis"(prov); "manja pas que de carn de crc" (expr.) ; "Jamai un vl de
gropatasses, N'an tant morfiat de carnifalha Coma aqueles alobadits
De vautors o de chinarasses" (Langlade)
Vias = Vis
vibrer = fresilhar
vice = marridum, vici
vicier = viciosar
vicieux = endecs
vicinal (chemin) = travrsa
Vic-la-Gardiole = Vic -de-la-Gardila
victoire = venciment
victuailles = mangisca, vitalha, fartalha (au sens propre produits
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 381 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

marachers) "cau s'aprovesir de fartalha"; "portatz vstra vitalha"; tan


vitalha que revenda = tant aliments que boissons (Dezeuze); "que
dins aquelas escasenas la fartalha a lo drech de rotlar" (G Thrond)
vidange = voidament; (produit vacu par la vidange): vojads
vidanger = curar, escurar; (voiture) cambiar l'li "ai pres rendetz-vos
amb lo garatgista per cambiar l'li de la veitura"
vide = vug(e), vuja; void(e), voida
vid de son eau ou de sa sve, dessch = esbegut
vider (se), se dverser = desbondar "D'autres cps, plan planet coma se
sa pensada, Penequeja e pui, zo, desbonda sus los pts" (Langlade)
vider de fond en comble, vider = curar
vider de son eau ou de sa sve, desscher = esbeure
vider un verre = secar son veire, gimblar un veire "daquel temps
fariam pas mau danar gimblarn veire; dises pas coma ieu?" (G.
Therond)
vider une masse d'eau, dchaner = desmarrar "(la tempsta) desmarra
tot son amplum" (Langlade)
vie pnible et pleine de misre = vidassa
vie prive de chacun est respecter = "Cadun sap que bols dins
son topin"(prov)
vieillard = aujolet
vieille grand mre = ma grand "lo retrach d'una vilha ma-grand"
vieille mgre disgracieuse = carnaval
vieille personne ratatine = cranca (littralement:. crabe femelle)
vieillesse = vielhum; vielhitge "A vielhitge, repepiatge. "(prov)
vierge = vergeta
Vietnam = Vietnam
vieux = vilh (pro. "bil") "stre vilh coma un banc". (Expr. Pop
Clermont l'Hlt)" ques vilh a pus besonh de mal ivrn" "(prov)
vieux comme Hrode (c'est) = aqu ra dau temps que Marta filava
vieux comme Mathusalem = vilh coma l'ase de Sant Josp quavi
cent ans pas que de dimenges.
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 382 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

vieux encore vert = verdolenc


vif, veill = escarrabilhat, -ada (adj) "stre escarrabilhat coma un
singe." (Expr. Pop Clermont l'Hlt)
vif-argent = argent-viu (sm). bolegueta coma dargent-viu =
remuante comme le vif-argent (Dezeuze)
vigne = vinha
vigne sauvage = lambrusca "sa femna es una lambrusca", se dit d'une
femme svelte et lance hanches hautes
vigoureux = galhard, -arda, garrut, -uda; verturis; vertus; me
d'esclapa; me de batari "Sus la plana brausida [lo sorelh] emb sos
rais de gals, Esperlnga, plan plan, l'ombra desparaulada Dau vertus
aubram" (Langlade)
vigueur (reprendre) = requinquilhar (se) "Dess que tot se
requinquilha" (Langlade)
vilipender = escumenjar
village = vilatge
ville = ville vila ; ciutat
Villemagne-l'Argentire = Vilamanha
Villeneuve-ls-Maguelone = Vilanva-de-Magalona
Villetelle = Vilatla
Villeveyrac = Vilamanda
Villeveyrac = Vilamanda
vin = vin
vindicatif, rancunier = venjads -issa "Malur e venjads mema tsta
aganida. " (traduit: mchant et rancunier, mme tte trique)
(Langlade)
vinyle = vinil
violemment = "talament frt que s'espeta" (Langlade)
violet (couleur) = violet (pron. "viaulet")
violet (holoturie, fruit de mer) = bijut
Viols-en-Laval = Vius-en-La Val
Viols-le-Fort = Vius-lo-Frt
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 383 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

virage = virador
virginal = verginenc
virginit = prima flor
Vis (rivire cvenole) = Virs
vis de pressoir = aubre dau destrech
visage = cara, visatge
vision, action de voir = vist, vesiment "Un pontichet menut e totescs
lusent coma un vist d'ulh de lop que la fam mortavela "(Langlade)
visite = visita (entrevue) vista
visiter = visitar ; (en dtail) vistalhar, passejar "Passt lo prumir jorn
a i faire passejar lo vilatge" (G Therond)
Vissec (village) = Virsec (ou Vicsec?)
vitamine = vitamina
vite fait, vite rgl = lu lste "sabes, mon enfant, coss ta paura maire
aqu segut lu lste "(G Thrond)(=elle est morte bien vite)
vite vite = lu-lu Sa vista lu-lu desrevelha (Langlade)
vite! Allez! = issa! "issa, guss, defra, issa"
vite, tt = lu
vitrifier = marelar
vitupr = aunit -ida
vituprer = renegar "Per camin doncs tantst pregavan, tantst
pecaire renegavan" (Favre)
vivace = viveds
vivacit = viscarditge, afeccion "de l'afeccion que i anavan"
viveur = gala-bn-temps
viveur, bon vivant. = galabontemps (s.m.) (Dezeuze: Sovenirs
denfana I)
vivier, bassin d'eau = pesquir
vivre = viure
vivre, habiter, demeurer = estatjar "es lo sol qu'en familha estatja a la
caforna Lo sol que ritz, que plora e gacha au firmament. " (Langlade)
vlan! = zo "An ! zo ! de braces ! de ponchets, Daut ! daut ! e cadun se
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 384 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

despra" (Langlade)
voeu = vt
voici = vejaqu, aqu "Vejaqu los davant la prta. Hl ! fai sant
Pire, quau i a ?"(G Therond); "aqu mai que mai que vese quora
me rememrie" (E Teissier)
voici (le) = aqu l'as, aqu l'avtz "Aqu i avtz lo levat de mes" = le
levain est ainsi mis (dans la pte) (G Therond)
Voie Lacte = Dralha Lachada "La dralha dau Cifr, la grand dralha
lachada, ont regolina, a flc, d'escalugants polsius" (Langlade)
voie romaine = camin romieu
voil = vejaqu
voil tout, c'est tout = aqu tot! "Quauques noms! Aqu tot! "
voile = (masc). vel; (fm.) vela "desmaucorada per lo vle que se
dreia, Entre ela e l'avenir, entre ela e lo passat. " (Langlade)
voiler, couvrir d'un voile = rantelar
voir = veire (nous en verrons d'autres) ne passarem d'autras encara
voir l bas si j'y suis (aller) = veire ont danan (anar) "Anar veire ont
danan.
voisinage = vesinat "Anem ! daut ! daut ! escala ! apren ton vesinat"
(Langlade)
voisiner = vesinejar
voix = vtz (pron. bos)
volage = chanjorlet, -eta (adj)
volatil, qui peut voler = volads
volcan = volcan
voler (dans les airs) = volar
voler, subtiliser = raubar
voleter = volastrejar, volatejar
voleur = (chapardeur) raubaire; voleur infame: volur (gall.)
volontaire = volonts, volontads
volont = vlha, volena, voler (sm)
volontiers = de bn grat, de grat, aimegrat, volontir
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 385 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

voltiger = faire l'aleta


voluptueux = calorenc, amoroset, baudors "lo jorn amoroset e tendre"
(F. d'Olivet)
vomir = racar, gomir "a pas racat tot son verin" (Azema) ; "la mar raca
a plen grau" ; "E la trra ferns e lo fuc recaliva. Vei gomir lo volcan
mai vei ges de Cifr"(Langlade)
vomissement = (acte) vomiment, (rsultat) vomidura, racadura
vorace = golut "lo chin qu'ra golut"
voracit = goluditge Emb vstre rre goluditge, Fastz venir lo
regolitge (Langlade)
vouloir = voler; volontar
vous = vos
vote cleste = celstre "Malur malur ! lo fuc dau celstre lo ganha. E
los monts Pirenus creman de l'ora en lai" (Langlade)
voyage = viatge "A fach lo viatge dau Corbats"(prov)
voyager = viatjar; viasejar
voyant lumineux = velheta
voyez-vous = botatz
voyons! = abotatz! "Abotatz ! l'enrme pean"; "Abotatz ! Per qu'aqu
finigue, Cau que l'ossalha se rosigue"
voyons, pour voir = veire; per veire; menjam; venjam! "veire tus qu'as
bna babilha" (Langlade) , voyons, toi qui es bavard" Per veire,
disi son mstre, lo pde pas quitar defra : seri na grssa
consciena. " (G Therond)
voyous (bande de) = cacibralha "se dnan l'r onst mas son pas que
de cacibralha"
vrai (adj) = verai "stre verai coma i a un Dieus al ciel." (Expr. Pop
Clermont l'Hlt)
vrai dire () = a o dire drech " E ben! a vos o dire drech, soi vengut
un pauc per aqu." (Therond)
vraiment = de bn, a de bn, si-ben
vrille. = virona (sf)
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 386 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

vue = vista; vue trouble: vista fosca "s'o avtz pas vist cau que
vstres ulhs sigan bravament fosques" (Ede Bouquet)
vulgaire = gru "Lo laid, lo gru, lo mau, la matieirassa fra "
(Langlade)
vulve = iranhs, monifla, quiqueirl, badarl, pissarl, trauc dau mitan
W
Wallis & Futuna = Wallis e Futuna
waters, WC = privats, comuns, cagadors "puds coma un trauc de
privat"
week-end = fin de setmana, dimenjada
X
xylophone = xilofn
Y
y = (adverbe pronominal) i (prononcer "i") "nous y sommes" = i sm
yaourt = iagort
Yemen = Iemn
Yougoslavie = Iogoslavia
Z
Zare = Zare
Zambie = Zambia
zbre = zbre
zle = fresa, fressa
zl, appliqu, assidu = afeccionat, -ada "Cocomla, que se resrva per
lo lebraud, fai pas que barjacar entrament que los autres son afecionats
au trabalh de las dents. " (G Therond)
zphir = ventilhonet, auret "al do auret la flor s'espelissi" (F
d'Olivet)
zro = zro
Zimbabwe = Zimbabwe
zizanie = escaufstre ; semer la zizanie, la pagaille : "metre
d'escaufstre"
zoo = zo
http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 387 sur 388

l'occitan coma se parla e s'escriu a Montpelhir

25/07/2016 18:17

zut! = macarl !; qu'avalisca!


Retorn a la pagina dau lengatge montpelhieirenc idiomatic
Lexic occitan-francs
Retorn a l'ensenhador generau dau siti

http://lengadoc.chez.com/lexfroc.htm

Page 388 sur 388

Você também pode gostar