Escolar Documentos
Profissional Documentos
Cultura Documentos
Cdigo de barras
con ISBN
978-84-8018-343-7
| 174
UNA VISIN DESDE LOS PUEBLOS IMPLICADOS (SELVA LACANDONA, CHIAPAS, MXICO)
Cdigo de barras
con ISBN
978-84-8018-343-7
LACANDN
CHOL
TZELTAL
UKLEL KOMOLMELBAL
YA TYI XMBALOB TYI
LUMALL
EDITORIAL AGUACLARA
EDITORIAL AGUACLARA
|2
EDITORIAL AGUACLARA
VALENCI
ESPAOL
TZOTZIL
IMPACTES SOCIOCULTURALS
EN EL
TURISME COMUNITARI
SNAOBIL STSOPLEMAL
KUXLEJALETIK TA XAMBALIL
TA BATSI LUMALILETIK
IMPACTOS SOCIOCULTURALES
EN EL
TURISMO COMUNITARIO
EDITORIAL AGUACLARA
EDITORIAL AGUACLARA
EDITORIAL AGUACLARA
3|
|4
5|
XCHOLOJIBAL
SKOP YAYEJ YUUN MUKUL JOLOL TA UNICH
12
SKOPLAL ATELIL
18
24
12
12
18
PRLOGO
18
U CHUNI A JUUN
24
YOCHIBTYA
24
1. A
28
50
28
74
50
3. MATYEEL LAKANTYONA
74
50
80
74
80
88
KU YA TSIKBATIK A
JUUN
NAACHI TSUR
80
88
118
|6
IBL
TI U TSOOKO
162
170
KU MUCHIK
172
88
118
144
YUJTYIBALTYA
162
JU TSAB KEJLI
170
OCHEMB
172
28
118
162
170
YANTIK XAN
172
NDEX
PARAULES DEL RECTOR DE LA UNICH
CHAPOBIL JUN
LOIL YUUN JNIT JPAS ABTEL TA UNICH
13
13
PRLEG
19
TSAKEL SMELOL
19
INTRODUCCI
25
YOCHEBAL KOP
25
29
29
51
51
75
75
81
89
119
NDICE
PALABRAS DEL RECTOR DE LA UNICH
13
PRLOGO
19
INTRODUCCIN
25
81
CON EL MEDIO
29
51
3. LA SELVA LACANDONA
75
81
89
119
COMUNITARIO EN LA SELVA
89
119
145
145
CONCLUSIONS
163
SLAJEBAL KOP
163
CONCLUSIONES
163
BIBLIOGRAFIA
170
SJUNALTAK
170
BIBLIOGRAFA
170
ANNEX
172
STSUTSEMAL JUNETIK
172
ANEXO
172
SELVA LACANDONA
SELVA LACANDONA
145
7|
U TAN
U TSURIR UNICH
ITYA
REKTOR AB TYI UNICH
|8
Tyi tyajol ili etyell ukch ikajibl mach kojikach tyi tyojlel tyi x-etyelob tyi UNICH, tsab
PARAULES DEL
PALABRAS DEL
RECTOR DE LA UNICH
ABTEL TA UNICH
RECTOR DE LA UNICH
9|
| 10
Ta Jobel, Chiapas.
Ta lajuneb kakal sjukubal u ta 2010.
seis idiomas implicados en ella es otro logro sobresaliente. El proyecto y sus resultados demuestran,
adems, la conveniencia acadmica del trabajo
conjunto, de la investigacin comparativa y de la
cooperacin entre universidades que tienen reas
de inters comunes.
Los resultados de este proyecto son de inters
no solo para la vida acadmica de la UNICH,
sus mtodos de enseanza y sus proyectos de
difusin, sino para el mismo Gobierno del Estado
de Chiapas que ha marcado el turismo como una
actividad prioritaria en los proyectos de desarrollo
y en los planes para alcanzar mejores niveles de
vida para la poblacin. La UNICH es una universidad vinculada a la problemtica de la sociedad y la
cultura de Chiapas y este proyecto es una prueba
tangible de la congruencia institucional con esos
propsitos. Por ello, su difusin y discusin habr
de alcanzar los ms amplios mbitos posibles.
Agradezco el permanente inters de la Dra. Begoa San Miguel del Hoyo, Vicerrectora de Relaciones Internacionales y Cooperacin de la Universidad de Alicante. Su aliento y apoyo al proyecto
han sido fundamentales para el desarrollo de este.
Hago votos porque esta etapa de colaboracin
entre la UA y la UNICH no slo no se agote, sino
que se contine con ms proyectos conjuntos.
San Cristbal, Las Casas, Chiapas.
A 10 de julio de 2010
Dr. ANDRS FBREGAS PUIG,
Rector de la Universidad Intercultural de Chiapas
11 |
ITYA VICERRECTORA
DE RELACIONES INTERNACIONALES Y
COOPERACIN DE LA UA
I KOTYEL ITYIJIKIYEL
PARAULES DE LA VICERECTORA DE
RELACIONS INTERNACIONALS I
COOPERACI DE LA UA
PALABRAS DE LA VICERRECTORA DE
RELACIONES INTERNACIONALES Y
COOPERACIN DE LA UA
S PER A
A SVENTA JOON
13 |
| 14
| 16
Universidad de Alicante (UA)
17 |
KU YA TSIKBATIK A HUUN
HE JUUN
| 18
[PRLOGO]
Ta spukel ini tsibubil jun-to, ta swakel batsil kpetik te atejik-ae (Lacandn, Chol, Tsotsil, Tseltal, Castellano y Valenciano), sok spasel te junetik
te sjuknix-e, skoltayojotik te Agencia Espaola
de Cooperacin Internacional para el Desarrollo
(AECID), te jich yotan ta swenta te machatik
stsobo sabaik ta spasel-e sok, janix jich, koltawan
ta swenta spukbeyel skplal te atelil-to.
Jani ja sjunal skoplal te snopjibal yuun te batsil
winiketik te yakojik skopik ta skanel sjunal atel
yuun yilel yutsilal lum kinal ta tsob lum; ja jun
atelil pasbil ta swenta ja-to te bitil chikna te neel
batsil winiketik sok te turismo-e ta swenta yillel
PRLEG
producte de la investigaci
realitzada per professionals de dues
institucions, la Universidad Intercultural
de Chiapas (UNICH), de Mxic i la Universitat
dAlacant (UA), dEspanya; dos equips interdisciplinaris que han treballat conjuntament amb la
nalitat que els centres acadmics i, fonamentalment, les poblacions investigades es benecien
dels resultats obtinguts. Volem destacar ac el
valus paper de tots els entrevistats i els seus
familiars, que ens han introdut en el seu mn
a travs de la paraula i lafecte, dedicant-nos
el temps i la pacincia sucients perqu en els
diferents viatges que hem realitzat ns a la Selva
Lacandona obtingurem el material necessari per
a poder entendre els canvis que ells estan vivint i
les raons que els motiven.
QUEST TEXT S
TSAKEL SMELOL
PRLOGO
Lie ja jun svunal kusi cha kuxel jxut ta ojtakinbiletik li ta jnaklel paraje sventa li skanel tal skop
L SIGUIENTE TEXTO
19 |
Entrevista en la selva
| 20
spasel abtel yavil jpaxialetik ta jujun batsi naklomajel; ja jun xchanel te toox li xchanobil smelol
ta snopobil, chiuk li xambalil sventa skelobil ti
stojol koltael xchiuk svokolal te xambalil ta batsi
lumaliltik ta tetikal osilaltik.
DR. DOMINGO GMEZ LPEZ
Ta Jobel, Chiapas; Mxico. Svakibal u ta 2010
DRA. MARA JOS PASTOR ALFONSO
Ta Alicante, Kaxlan lum. Svakibal u ta 2010
Turistas en la Zona
Arqueolgica de Yaxchiln
21 |
| 22
23 |
NAACHIR TSUR NE
chikbina nachi, ma
ne uchak hari ku kuchu tuba ne
nach u kahar, a kax yete u chuni winik
hunmuch yan way yoko luum. A he kaharo
lahi, tan u yira a mea ti a naachir tsur tan u
kaxik ti u tsoytar u kahar, tu woro u her a tumen
ba he u kuchu muk u kaxe a uchben winiko,
ma ne uchak ma ne pim tsur naach u tar.
Tan ah kaikex bihk tabar a behe yete tan ak
chuktikex u kuchu a naachir tsur ich u kax
hach winik, ich u luum Chiapas, Mxico, tan
ah kirikex bihk ku kaxbar a uchben winiko. U
baho a winiko kubin u tsikbate u weyak yoko
u mea yete u tukur, pisi kubin u tsikbate a uchben tsikbar yete u tan u nukir winik.
YOCHIBTYA
LI XAMBALOB STSBIL
E YILEL YUTSILAL LUM kinal yakal skoltayel bayunax, te batik maktilabil yuun parajeetik
te namatik to ay, te ayik ta jun balumilal sok te talel kuxlejaleletik te junay ay. Jaik
parajeetik-to jate machatik yakalik ta woklajel
yuun atlil tirista te ya x-ochik ta atel ta swenta
xchitesel te parajeetik, te bayalik yakalik ta
samliyel, sjelel sok yantik lekubel, ya xju tulanaj
beel yuun lekil batsil kuxinel, aytonax tebuk
jawil ta ora ini te junax ayik ta spamal slum
skinal occidental.
INTRODUCCIN
INTRODUCCI
YOCHEBAL KOP
L TURISME HA
25 |
| 26
27 |
| 28
EL TURISMO COMUNITARIO Y SU
RELACIN CON EL MEDIO
Lactivitat turstica accelera el procs de transformaci dels pobles originaris que han fet incursi
en el turisme com una alternativa de desenvolupament econmic local. Per al cas de les
comunitats de la Selva Lacandona hem trobat,
quan hem analitzat la informaci, que el turisme
no s lnic factor determinant en la transformaci de les identitats culturals de la destinaci,
sin que la variable ms contundent s la poltica
educativa implementada pel govern mexic
en la dcada dels huitanta del segle passat, en
qu obligaven els xiquets a parlar castell en les
escoles primries, inculcant-los que la llengua
Ta stijel abtel yavil jpaxialetik sujabano ta smeltsanel ta xcholel skoplal te ta batsiteklumetik kusi ja
ochemik xa ta xambalil sventa jun sjelobil, smelol
ta xchielal tsulul paraje. Yuun sventa ta kalpuyetik
ta tetikal lakantonae, te xa tajbil ta nopel xcholel
skoplal,susi li xambalil mooj noox stuk skoj lajesbil
xa komel ta sjelubtasel ta li koolalik kuxlejaltik ta
buchkot, janoox kusi ta jeltosal tsots skoplal ta
yipalil snopobil stukil xchanel likem ta pasel xchiuk
ajvalil mejikanoe ta lajunebtik jabil ta chanvinik ta
echemal vovinik jabilal, bu sujbilik li ololetike ako
xchanik ta kopojel ta kaxlan kop ta chanobvun
sbaetik, akbilik ta ilel ta skop kaxlan naklometik ja
a qu fem referncia es
denomina comunitari; sn els mateixos
indgenes o pobles originaris els que han
participat en lelaboraci dels projectes amb
assessoria externa i els posen en marxa amb
lautoritzaci prvia de lassemblea comunitria.
Aquesta modalitat de desenvolupament turstic
ha perms que en les mateixes comunitats es
puguen trobar diferents projectes com campaments, centres turstics comunitaris o senzillament projectes familiars, gestionats de manera
diferent segons els propsits del grup constituent
i del seu responsable.
L TIPUS DE TURISME
29 |
31 |
Iiktyel keloibl mi ichapa majlel lakwelel ya tyi keloibl yikoty jael tyi kelol
chukityak a tyi pamil, kelol xchumtyltyak
yikoty paxyal keloel, yikoty iyetyel sekretariajob yikoty xkeloelob a b tyi lumal
lakpilob. (SECTUR, 2007: 33)
Te poltica turstica albilik te bitil jun programa yuun mukubtesel mok chitesel ta swenta
bilknax ateliletikyuun turismo, lenix me
ayuk-a te turismo yuun lum kinal, turismo
ta batsil lum sok turismo yuun aventura, sok
koltayel yuun tuneleltik ta slumal Mxico te
xkoltawanik yuun smukubtesel turismo ta
slumalil batsil lumetik mok batsil winiketik.
(SECTUR, 2007:33)
33 |
Ili tyi kelol xktya xmbalob yom iopob xijka keloel tyi pejtyelel pamil tyileumelob
chaa mi sujtykiob iktya tyi kolelel tyaki,
kome mukch imelel ityajob ityaki lakpilob
tyi lumal che mi kotyelob xpaxyal ajtyb
xchoyolob. Che jael mi imelel ikob iatyibal
lakpilob chaa tyi ktytyel chukityak aob
ichaa ya tyi lumalob ba mukob tyi etyel
lakpilob.
Ila tyi xuktylel woli ilokel yatyakb isujmlel
ichaa xmbalob kome lajal yikoty ili putytyel, baki ili xpaxjalob mi ykob tyijikyel,
mi tsitya akob iyutslel ipusikal che mi kotyel tyi
paxyal ba aob iyal chooelob lakpilob.
Ili xkel putyaya mi tyejchel iyetyel tyi tyolel
lakpilob kome jiobch mukob tyi etyel
mach aobik tyi kab yuml, che jii mi lokelob
tyi we kome jiobch mi tyeme kelob malel
jii etyell.
Ili tyi kelol putyaya mi kuxbi jii xchoolelob mukb imelobtyak tyi lumal ixku jii
xpaxyalob mi ya kob iyutslel ipujsikal kome
mi tyajob ib yikoty lakpilob che jael mi
we pis chukityak aob ichaa tyi lumalob
lakpilob. (HERRERO, 2007:07)
Jai ini turismo sostenible-to yakuk yich otselsel ta polticas tursticas ta mukul lumetik te
yakalik ta atel ta swenta slektesel te xkuxlejalik
ta swenta xchitesel mok smukubtesel, melel
yame yakbey stael takin te batsil lumetik yuun
te ulajeletik te ya xkotik ta ulatawanej ta banti
yawil paxaletik-e. janix jich , jai ini atelil-to,
yame yich ta wenta te sbijil solik mok snopjibal
yuunik te batsil lumetik ta xchajpanel sok ta
skanantayel te yutsilal lum kinal sok talelaletik
te ja xkuxlejalik te parajeetik ta banti kalal
smakotel.
Ta ini atelil to yakal ta chiknajel yachikal
skoplal turismo te pajalik sok te sostenible jich
bitil solidario, te banti te snopjibal yuun te
ulatawanej ja te solidaridad, jai slajibal to jich
koem te bitil koltayel yuun ulatawanej ta stojol
te proyectos yuun desarrollo.
Te turismo solidario chikna ta swenta yan
koltayel jich bitil te namey turismo, spisilik ya
yichik pasel ta parajeetik yuun batsil winiketik
ta mukul lumetik ta sur te puktalabiul yuun
atel winiketik te mayuk ta swenta ajwalil yuun
mukubtesel.
Te turismo solidario jame ya spas te atelil
yuun turismo, ta stojol te macha yakalik
ta spasel soknix te macha x-ulatawanik,
35 |
| 36
Ili xkeloelob woli iob imelob chaa junmujch mi lajkael chaa we mi ikelob ib muk
b ityilel ikelonla yikoty iyum lumal, chaa
we mi kjel chuki atyak tyi laklumal yikoty
komolmelball wolib ikeleltyak. Chaa tyi
kel xpuntya keloel mach aobik tyi tyolel
yuml tyilem tyi yamb lumal aob tyi continente europeo kal kotyem tyi yamba pamil
bajche frica, Asia, y Amrica del Sur.
Ili putya keloel jinch junchajp tya tyilemb tyi jolum, chaa bajche mi lakel lakb,
ya baki mi lakpis yikoty tyi kextyal melball
kome jinch mi sklaob ili mukob tyi paxyl
chaa tyijika mi yubiob jii xjula yikoty iyum
lumtyak.
Ila tyi uki lumal mi tyejchel junchajp itya
lakpilob, chaa ili keloeltyak tyejchemb tyi
jolum kll tyi yebalum
Ili xmbalob tyi lumal yom chmbetyel isujm bajche junmoty x-etyelob tyi ktytyel
lum yikoty tyi wlk chaptyel chuki atyak
tyi laklumal. Yikoty tyi komol melel tyi kol,
yikoty komol etyel yikoty tyi tyemptyel
chukityak mi tyajtyl tyi keloibal, yikoty tyi
kejlel tyi tyajtyl wetyakb melball yikoty
xpaxyalob. (MALDONADO, 2005: 05)
37 |
39 |
| 40
41 |
Calle de Frontera Corozal con anuncio del restaurante de Mara Prez Montejo
Chaa mi laktyajlak kotytyel tyi tyak`i tyi wajalixb xchumtylob, jich yom we uts`aty mi
lak` pejtyelel laklum yik`oty iaal a`tyiball,
che ch bajche` jump`ej majtyanl tyi e`tyel we
laktyojol, yik`oty ja`el mi kotyaolaj cha`a
ma`aix mi chn lok`elmajlel tyi e`tyeltyak tyi
kolem tyejklumtyak.
| 44
creaci duna xarxa denominada REDTURS (xarxa de turisme comunitari a Amrica Llatina).
Des de la visi dels indgenes ha dentendres
que el turisme comunitari s una modalitat de turisme alternatiu que permet un desenvolupament
ms equilibrat des del punt de vista socioeconmic, conservant la naturalesa, ents com:
El conjunto de viajes que tienen como n
realizar actividades recreativas en contacto directo con la naturaleza y con las expresiones
culturales de cada destino, donde el visitante
tiene una actitud y compromiso de conocer,
respetar, disfrutar y participar en la conservacin de los recursos naturales y culturales.
(GMEZ, 2009: 184)
Ents aix el turisme comunitari com una modalitat de turisme alternatiu, es poden mencionar
las segents aportacions principals tant per part
de les comunitats amtriones com dels mateixos
visitants:
1. s un tipus de turisme que t un baix
impacte negatiu en laspecte cultural i ecolgic per a les destinacions turstiques.
2. Integra els actors locals per a la gesti
daquesta activitat i els benecis econmics
que genera aquesta prctica de turisme
queden en mans de la poblaci local.
3. Enforteix valors socioculturals de la poblaci local, conserva la naturalesa i presenta
una visi comunitria, caracterstiques que
Desde la visin de los indgenas, debe entenderse que el turismo comunitario es una modalidad
de turismo alternativo que permite un desarrollo ms equilibrado desde el punto de vista
socioeconmico, conservando la naturaleza y
entendido como:
| 46
47 |
| 48
Habitante de Frontera Corozal
49 |
| 50
Comencemos por acercarnos a la idea de cultura, para pasar despus a la nocin de identidad
y al sentimiento de etnicidad; tres conceptos
ntimamente vinculados, que se sustentan entre
s y que son la base para entender la dinmica
de funcionamiento de las poblaciones humanas
y las relaciones que estas establecen.
La cultura es el uir continuo de signicados
que la gente imagina, funde e intercambia.
51 |
| 52
Ta skan jtunel kuntik ayej smelol xchiuk ta nopelalbail ta yantik snopobil snupo sbaik ta sventa kuxlejal
xchiuk xchilelal. Joan Pujadas snopbe smelol sventa
Yuun jech jtunel ta kuxul ta jun chibkuxlejal sventa kusi te-oy jun yalobil ta koolalil; vootikutik
chkalbatik ta yelavik li yanik, ja vootik ta jun
lajesbil xa smelol ta jech noox mooj oyutik ta
yan bu kusi mux kotakintik.
Jech ta koolal jtsob krixano lokemtal kuchaal
jun snopbenal moj skoplal polesbil talel ta sko
jun snupobil chib skoplal, ta bu li xkotik ta jech
li ta stuk skelobil xchiuk kuchaal li skelobil
xchiuk yantik. Ja toox jech li jpas chakel
xchiuk chalikesel ta kuxlejaltik jtsob krixanoetik
mooj tsako sba ta jun noox li ta koltavanej ta
jun stukil spasobil abtel chukilta-o sbaik krixano
jaonoox ta kool. (BARTOLOM, 2006: 47)
Ahora bien, si la identidad est vinculada ntimamente a la cultura, y esta se modica a partir
de los cambios que el grupo promueve y asume,
signica esto que la identidad se modica hasta
tal punto que resulta irreconocible? los grupos
pierden su sentir y su diferencia asimilndose
55 |
| 56
57 |
Esta pequea introduccin nos sirve para entender los procesos que se vienen dando entre
los indgenas que ocupan actualmente la Selva
Lacandona, grupos que estn poniendo parte
de su mirada en el desarrollo local a travs de la
actividad turstica, aplicando frmulas basadas
en sus normas comunitarias tradicionales de
reunin (asambleas ejidales) y de gestin de la
tierra y sus productos, adaptadas a una demanda
hasta hace poco inexistente para ellos. Su forma
de resolver la situacin, aunque distinta dentro
de cada comunidad, puede integrarlos en una
dinmica acorde con las exigencias del momento en su regin, evitando la dependencia de
empresas ajenas a la zona.
59 |
Si el turisme en aquesta zona shaguera desenvolupat a travs dagents externs que controlaren
el capital i el mercat, els resultats repetirien el
model tantes vegades vist dexplotaci de pobles
originaris, en el qual els autntics possedors de
la terra acabarien, en aquest cas, malvenent-la
i treballant al servei dinversionistes i tour operadors, depenent de sous mnims i estacionals,
al mateix temps que relegant les seues activitats
productives tradicionals.
El turisme t molt a veure amb la interactivitat
cultural a qu ens referem anteriorment, promou
el contacte entre grups de cultures diferents, a
partir del qual els turistes demanen i els residents
ofereixen, tots ells motivats, en aquesta selva,
pels atractius dun medi molt especc en el
qual la naturalesa, el patrimoni cultural histric i
lactual resulten ser factors de vital importncia
en el viatge. Els vestigis del passat, que els turistes poden visitar en aquesta zona, no han deixat
de tenir signicat per als habitants, sobretot els
Siguiendo la lnea de las reexiones del antroplogo Miguel A. Bartolom, son precisamente
estas formas de manejar sus situaciones, las que
producirn unos resultados satisfactorios para los
miembros de las comunidades:
El control y no slo el derecho al uso de estos
recursos econmicos, de acuerdo con sus
propias necesidades y siguiendo sus propias
lgicas de produccin y consumo, representa
un paso fundamental para la concrecin de
cualquier modelo autonmico (2006: 34-35).
Si el turismo en esta zona se hubiera desarrollado a travs de agentes externos que controlaran
el capital y el mercado, los resultados repetiran
el modelo tantas veces visto de explotacin de
pueblos originarios, en el que los autnticos
poseedores de la tierra terminaran, en este caso,
malvendindola y trabajando al servicio de
inversionistas y tour operadores, dependiendo
de sueldos mnimos y estacionales, al mismo
tiempo que relegando sus actividades productivas tradicionales.
El turismo tiene mucho que ver con la interactividad cultural a la que nos referamos anteriormente, promueve el contacto entre grupos de culturas diferentes, donde los turistas demandan y
los residentes ofertan, todos ellos motivados, en
esta selva, por los atractivos de un medio muy
especco en el que la naturaleza, el patrimonio
cultural histrico y el actual resultan ser factores
61 |
| 62
Te yawalul lum ta toyem te ak jamaletik, manchukme kabenaletik, chol, tseltal mok tstotsil,
ya yil sbaik ta neel ta banti yilik yantik tsobol
winiketik, ya smakik ta jun che nax kaal yuun
ta selel yantik skajal kaj: yilel lum kinal, talel
kuxinel ta namey sok bitil yilik xkuxinelik batsil
winiketik. Ta sit ulatawanejetik. Te batsil winik
ya yal sba bitil jun batsil winik (batsi vinik,
batsil winik mok mok jalach winik ta batsil
kop tsotsil, tseltal mok lacandon) te yunintayej
skoplal kaxem kuxlejalil sok jun talel kuxinel
te yak ilel stulanil otanil, te ya smulan yotanik
te ulatawanejetik. Ta yakel ta ilel te batsil talel
kuxlejaletik, ya yalik te batsil winiketik jai ini ja
jun yochibal takin, te xu skoltayotik ta slektesel tsob jlumtik, yakbeyel yip ta tsdaltomba ta
spamal balumilal jich te bitil ayik.
Kotok me ta jkotantik, te yiltl yutsilal balumilal
yame x-akot ta spasel ta swenta smukubtesel
mok slektesel te tsob winik antsetik te yakalik ta
spasel. Ta swenta bitil xchapoj sabik, sok bitil
... bayalme bitik spasik mok jaik nix me ya
spasik ateletik ta slekubtesel, skanel sok
skomel sbaik, jich bitil spuktilayel slekil skoltayelik. Te TRC ma me sjel te ateletik yichik
pasel ta jun tsob lum (tsumbaliletik, wakax,
chay, spasel batsil paketik,...), melel jame
yuunik smukubteselik sok spukel te bitk xlok
ta tsob lum sok tsakatsel stakinik ta tsob meil
tatil. (CAADA, 2008:20)
Selva quemada
| 64
| 66
Lindgena, en aquest cas, ven un producte turstic sollicitat pel turista, i no dubta a utilitzar elements de referncia cultural associats a la seua
identitat per a fer-lo ms atractiu als ulls del for,
per exemple amb la indumentria tnica, a travs
de la qual recreen una imatge que est en el
subconscient del visitant i que marca clarament
la diferncia entre ambds. Les imatges sn el
cimbell amb qu satrapa el turista potencial, per
aix, des de les agncies de viatge ns a les guies
escrites per a viatgers passant per milers de pgines en internet, es ressalten els trets identitaris
de cada grup, posant laccent en les peculiaritats
yichel batel ta jun loilal xchiuk jun kuxlejal melelinel kusi yako ta ilel toybail,xchiuk chabeik jun
kuxulil to lek ta xanav xamviletik. Li yakel yuunik
ta lie jtunel chal sventa yuunik li batsi vinik-antsetik jujun ochem stakinik kusi skanojik stukik noox
stak tsatsubtas smelol ta xchielal paraje balumil,
yakbeik noox ta slekilal ta tsots koplal t asta-o
spejel balumil ta bu tsako sbaik ta moj.
Nabetik smelol kusi li xambalil kalpuy ta xakik
och ta yabtelal te noox xchiuk yilobiletik,
tsatsubtasbil ta tsoblejetik kusi li spasik ta abtel,
xchiuk noox yuun stukik te skotol stukil yabtelanik ta tsoblebal jtsopble jetik, xchiuk kusi
Spas junsvunal tsot taj mek smelol xchiuk
j-abteletik snopel ta xchielal, skanel xchiuk
xchabijel, jech kuxi ta xchakel ta jujun yutsilalik. Li TRC mooj smak li stijelal abtel ta abtej
tsun vakaxetik kuxlejalil (tsun ixim, vakax, tsun
choy, tsunobil svuemal abtelal, [] ja noox
jun stalel ta jamel xchiuk ta epajesel ta smelol
tsunbaletik ta jujun kalpuyetik ta batsi lumaltik
xchiuk tsakijestal jech li stakinal ta yikobal alab
nichnabil osil vinik. (CAADA, 2008: 20)
un encanto especial al viaje turstico. La proyeccin de estos valores supone para los indgenas
unos ingresos que, gestionados por ellos mismos,
pueden fomentar el desarrollo local comunitario,
dndoles la oportunidad de competir en el mundo globalizado del que forman parte.
Recordemos que el turismo comunitario se pone
en funcionamiento a travs de las estructuras
consolidadas de los grupos que lo llevan a cabo,
mediante sus propios sistemas de organizacin
colectivos, y que
ejerce un papel preponderante o protagonista en su desarrollo, gestin y control, as
como en la distribucin de sus benecios. El
TRC no sustituye a las actividades agropecuarias tradicionales (agricultura, ganadera,
pesca, produccin artesanal), sino que es
una forma de ampliar y diversicar las opciones productivas de las comunidades rurales
y complementar as las economas de base
familiar campesina. (CAADA, 2008: 20)
| 68
| 70
Mural de Bonampak
71 |
| 72
rbol de ceiba
Selva Lacandona
73 |
Guacamaya roja
rbol de caoba
MATYEEL LAKANTYONA
| 74
LA SELVA LACANDONA
LA SELVA LACANDONA
Lie yavil slumal ja xa noox stuk ta osil yikal to chkom xchiuk ep to smukul ta chabibil stalel balumil
yuun slumal Chiapas, ja jun tetikal kixin osilal kusi
ta xcham epal jtos ta tetikaltik xchiuk chonbolom:
32% ta tetikal mutetik skotol li jtos kusi oy ta slumal
Mxico, jech ta alel, 341 jtos ta tetikal mutetik, toj
ep noox leike jaik te noox xchiik, xchiuk yantik
oyik ta xieltik ta chayel kuchaal panmut, sakil
jol muk ta xik, yaxal mutetik xchiuk tsoj, muk ta
voskon, tsunun, mukta mutetik, xkuj; 24% tal li
chon bolometike, xchiuk ta skool stalelik kuchaal
ta tetikal mutetik kuxi li kanal bolom, ikal bolom,
chaj bolom, chut chaj bolom; oy jun 44% ta skotol
li jtos ta pepenetik kusi oy lie ta jlumaltik. Xchiuk li
snupobil ta tetikaltik, ta jun almul balumil ja stak ta
tael yoilal ta chib xchiuk ta oxib lajunvinik yoxbok
teetik ta yan-oik smuktikil kusi chkotik staylej
lajuneb jovinik pisel, yoilal ta mukubtasel kuchaal
yaxte, muktik teetik, chute xchiuk vanakaste.
En relaci amb la ora, en una hectrea es poden trobar entre dos i tres mil arbres de diferents
grandries que arriben ns als 90 metres, entre
els quals destaquen la ceiba, la caoba, el cedre i
el guanacastli.
Quant a la hidrologia, la regi concentra la major
part de laigua supercial en relaci amb el total
| 76
| 78
79 |
ja esmentats, existeixen
dos factors molt visibles que han originat
els conictes entre les comunitats. El
primer es relaciona directament amb la possessi illegal de terres, que es va aguditzar encara
ms per la presncia daltres grups indgenes
en la regi com a conseqncia del moviment
zapatista, que ha propiciat la invasi de reserves
naturals establides dins de la regi a la recerca
de terres ms frtils. El segon es refereix a la intolerncia de les prctiques de diferents religions
en una mateixa comunitat, que ha contribut a
lemigraci de la poblaci cap a altres comunitats i a la prdua de les creences dels seus
avantpassats i de la cosmovisi de cada cultura;
aix comporta la prdua de part de la identitat
social i cultural, com les prctiques rituals en
espais sagrats per als seus dus a favor de les
bones collites de dacsa, fesols, iuca, pltan, entre
daltres.
MS DELS PROBLEMES
Cap esmentar que la Selva Lacandona va comenar la seua destrucci desprs de diversos
segles abandonada pels maies de Yaxchiln, Bonampak i Lacanj, a causa de la presncia dels
fustaires del segle XIX, que tenien com a accs
principal el riu Usumacinta per on arrossegaven,
en temporada de pluja, els trossos de fusta que
problemas ya mencionados,
existen dos factores muy visibles que han
originado los conictos entre las comunidades. El primero se relaciona directamente con
la posesin ilegal de tierras, que se agudiz an
ms por la presencia de otros grupos indgenas
en la regin como consecuencia del movimiento
zapatista, que ha llevado a la invasin de reservas naturales establecidas dentro de la regin en
busca de tierras ms frtiles. El segundo, se reere a la intolerancia de las prcticas de diferentes
religiones en una misma comunidad, lo que
ha contribuido a la emigracin de la poblacin
hacia otras comunidades y a la prdida de las
creencias de sus antepasados y de la cosmovisin de cada cultura, lo que tambin conlleva la
prdida de parte de la identidad social y cultural,
como las prcticas rituales en espacios sagrados
para sus dioses a favor de las buenas cosechas
de maz, frjol, yuca y pltano, entre otras.
DEMS DE LOS
Hay que mencionar que la destruccin de la Selva Lacandona comenz, despus de estar varios
siglos abandonada por los mayas de Yaxchiln,
Bonampak y Lacanj, con la presencia de los
madereros del siglo XIX, que tenan como acceso
principal el ro Usumacinta que serva para
arrastrar, en temporada de lluvia, los trozos de
81 |
Comisin Nacional Forestal (CONAFOR), Comisin Nacional para el Desarrollo de los Pueblos
Indgenas (CDI) y el Proyecto de Desarrollo
Social Integrado y Sostenible (PRODESIS) ti u
yantiko baykin ma tsoy, a he pachi antbi ti
u kahar naachi tsur. Bexi tian Na Bolom yete
Conservacin Internacional.
Ti u yantik u kaxtik bihk ku hoko takin, bihk ku
karantik kax yete bihk ma u tsikir u boho tuba
kaha ich u kax hach winik, uh wesi Chiapas,
yoko Secretara de Desarrollo Turstico (behe
Secretara de Turismo ti hwes Chiapas), ku
chunik u metik oxpe meaho ti naachi tsur ich
oxpe mehen kahar u kaba Centros Tursticos de
Contactos con la Naturaleza: a Escudo Jaguar ich
Frontera Corozal tian yoko u luum Ocosingo, Sna
Ajaw tian ich Agua Clara ich Salto de Agua yete
Ara Macao ich Reforma Agraria tian yoko u luum
Marqus de Comillas (lahi yani kachik a Ocosingo ich u yaxkin tukin chunba a mea, 1997).
A hach winiko bek bix Metzabok, Nah y
Lacanj Chansayab, ku tsikbatik tu kaha neh
kaxba ma bay uchik, ku yaariko ne yap ku
chakiko che ti u tsentik u wakax a chen kaho
lahi Tzeltales, Choles, Tojolabales y Tzotziles
tiano xoko ich u kax hach winik a chen kaho
lahi mok ku ne kraxmetik a kax ku lah chakik
ne yap che chen yoko wakax.
| 82
arreplegaven en Tenosique i que nalment exportaven, principalment a Anglaterra. Amb la poltica de govern de Luis Echeverra, a principis de
la dcada dels 70 del segle XX, es va comenar la
major migraci cap a la selva, mostra daix s la
fundaci de dues localitats. La primera s Frontera Echeverra (actualment Frontera Corozal) per
indgenes parlants de la llengua chol, provinents
de diferents municipis del nord de la selva; i
la segona Manuel Velasco Surez (actualment
Nueva Palestina) per indgenes parlants de tzeltal, procedents de diferents municipis situats del
costat nord i ponent de la Selva Lacandona.
Daltra banda, hi ha la presncia dinstitucions
que intenten resoldre els problemes esmentats
com la Comissi Nacional drees Naturals
Protegides (CONANP), Comissi Nacional
Forestal (CONAFOR), Comissi Nacional per al
Desenvolupament dels Pobles Indgenes (CDI) i
el Projecte de Desenvolupament Social Integrat i
Sostenible (PRODESIS), aquest ltim nanat per
la Uni Europea. A ms, shi troben immerses organitzacions no governamentals com Na Bolom i
Conservaci Internacional, entre daltres.
Amb la nalitat de donar una soluci alternativa
als problemes econmics, ambientals i socials
que enfronta la poblaci que viu en la Selva Lacandona, el govern de lEstat de Chiapas, a travs
de la Secretaria de Desenvolupament Turstic
(actualment Secretaria de Turisme del Govern
83 |
| 84
85 |
| 86
87 |
Ta swael toyem teak jamaletik ta slumal kabenaletik, ay cheb lum te smakoj te kabinaletik:
Metzabok sok Nah. Te sbabial ya yich ta tael
ta yutil sjoylejal yuun Area Proteccin de Flora y
Fauna (APFyF) yuun Metzabok (Ajaw te yaktel
chawuketik) albil ta oxeb xchawinik skaalil septiembre 1998 sok 3.368 hectareas, slumal Ocosingo. Ta 1997 jajch skoplal te yiljibal atelile,
kalal la stsob sba chaoxtul naklejetik te mayuk
tunel nitbil yuun, te bina skan yich ta alele, ja
te mayuk jajchesbil sjunal yuun te spasel sjunil
lekil kuxlejal.
Ta sbabial ja la yak takin te Instituto Nacional
Indigenista ayinem ta Santo Domingo, ta jawil
into la yich pasel: jun snail jpas welil, ox wol
wayibal na, cha wol na yuun atinel sok cha wol
tsanejibal (jai patilik into ja yuunik te machatik
xkotik ta julbal). Patil, ta 2007, koltaywan te
consultora para el fortalecimiento de los Centros
de Ecoturismo de la Selva, jich ya yich pasel-a te
COMUNITARI EN LA SELVA
89 |
banti ya xkaxik te ulatawanejetik sok jich te bintik ya yich akbeyel ta ilele, te Proyecto Desarrollo Social Integrado y Sostenible (PRODESIS) ja
la yak takin. Janix jich och nojptesel ta swenta
skananteyel lum kinal te machatik ayinem ta
yiljibal atelil yuuun te Comisin Nacional de
reas Naturales.
Te tsojb ateletik ta yolilpaxajiba ta Metzabok,
mayukix bayal yajwal; yotik into janax ox tul
yajwal te xkatbuj ta ox tsojb tijinabaletik. Te
skoplal yuun te kajik ta lokel te machatik kaj
snopik ja yuun: te takin ya yich akel kalal
ay bina ya yich kanel ta yijlibal atelil ta stojol
stunel yan lumetik; te bitil komon ya yich
kananteyel te bolmale; te ma snabeyiy swentail
te bitil skan yich pasel te atelil kalal xkoik te
ulatawanejetike sok te mayuk bayal takin ya
xlok-a melel mayuk bayal ulatawanejetik xkot
sok te me ya xkotike maba xjalajik.
Te xchebal lum ayinem ta rea de Proteccin de
Flora y Fauna (APFyF) yuun Nah (Sna ja) biiltesbil ta oxeb xchawinik skaalil yuil septiembre
1998 sok 3.847 hectareas ta slumal Ocosingo.
Ja te lum kinal kananteyibil into ay ox chajp lum
kinal te jamal selva alta perenifolia, selva alta
subperenifolia y bosque mesolo de montaa.
Te ox chajp stalel lum kinal te la yichix akel ta
nael ayinem ta slumal kabinaletik ta Nah sok
yantik bintik tujbil ta ilel bitil te yaxnax sit ja
sok te chanbalametik le kuxinemik-a (x-ainetik
A partir de los mencionados tres tipos de diversidad de ecosistemas con que cuenta la comunidad
lacandona de Nah y otros atractivos tursticos
91 |
| 92
93 |
serveis oferits als visitants, tot nanat pel Projecte Desenvolupament Social Integrat i Sostenible
(PRODESIS). Tamb hi han participat la Comissi
Nacional drees Naturals Protegides (CONANP)
i la Comissi Nacional Forestal (CONAFOR)
en la capacitaci dels integrants del projecte en
temes ambientals.
Des del punt de vista de lorganitzaci, el
nombre de socis sha redut de 52 a 12 persones. Les causes principals per a no continuar dins el projecte es relacionen amb el
desconeixement tcnic en la gesti de serveis
turstics i amb la mnima auncia de visitants,
el que comporta un ingrs econmic baix per
a les famlies.
En les parts centre i est de la Selva Lacandona es
troben tres localitats: Nueva Palestina, Lacanj
Chansayab i Frontera Corozal, que conformen la
denominada Comunitat Lacandona del Municipi
dOcosingo, Chiapas.
Nueva Palestina es troba a una distncia de 12
km de la carretera Fronteriza del Sur; la poblaci parla la llengua maia-tzeltal. Les activitat
econmica principal s la ramaderia extensiva i
la collita de caf, fonts importants dingrs per
a la poblacin local; lagricultura (la producci
de la dacsa i els fesols) s per a lautoconsum.
A causa de la baixada de preu del caf i del
bestiar de la dcada dels 90 del segle XX, a
principis del XXI (2003) algunes famlies es van
laj yich tael koltael ta jun toyemal tsu vo sventa tsatsubtajesel te li oliletik ta ichel ta muk stalel balumil ta
tetikal, sventa spasel beetik xchiuk sjelelalik te yakel
abtelal at julaaletik, akbil stojol yuun ta xcholobil
ta xchielal tsoplemalil vinik-antsetik echesel xchiuk
yiko-sba (PRODESIS). Ja jech uk kolta van te yabtelal
slumal ta sjoylejal stalelal balumil kelbilik te ta xchanubtasel ta tsakbenal skotolik ta skop spasel abtel
xchiuk smelolik setset sjoylej balumil.
Ili kotyibl xpaxyalob ach jumpuch otyoty chjoyb mkbil tyi mal chaa wyibl,
lajchmpej unifamiliares, jumpej al otyoty
chaa tyoj ochib, jujoy iwalib xib, jumpuch
otyoty ba mi chojel presku yikoty tyajibl,
julech kuxlibwaj yikoty jumpej btyaltyak
mach b wolik ikob. Maaobik ikajk ab
iyalamprelel kojach aob ichaa al kak muk
b ityikwa tyi ki. Ila tyi kotyib xpaxyalob
mi choob jael ibujkob tseltales yikoty uyaj
melbilb tyi wuty tye tyak.
Francisco Centeno
Cruz, Gua de Turistas
comunitarios del grupo
Siyaj Chan, Frontera
Corozal
| 100
Rodolfo
Chambor
Yuk,
Director
Ejecutivo
de Cueva
del Tejn,
Lacanj
Chansayab
Ricardo
Chambor Kin,
Presidente
Ejecutivo del
Campamento
Ro Lacanj,
Lacanj
Chansayab
Entrevista
a Mara
Prez
Montejo,
duea
del restaurante
Corazn
de la Selva
Pablo Chankin
Najbor,
Presidente del
Grupo de Trabajo
Tres Lagunas,
Lacanj
Chansayab
101 |
| 102
103 |
jche M muk b ikelob jii Secretara de Turismo ya tyi yuml tyi mejiku che tyi ki lujumpejlel juo tyi jabil 2008 kll tyi yoralel che tyi
ki bolompejlel juo tyi jabil 2010 chaa mi
ikelob jii tyi chajptyak jii tyi katyityel yikoty
iyujtyibal ijakbal tyi i tyojlel jii lakpilob,
chaa mi iwe-esa, mi lakmaja yikoty tyi
iyetyelob tyi jujuntyikil lakeraob. Yikoty jael ili
jumpe ju knbilb NMX-AA-133-SCFI-2006:
woli b ikatyibetyelob chaa jii xkeloelob
che tyi ki lujumpej ichakal tyi awril che tyi
jabil 2008 kll tyi ki lujumpej ichakal tyi
awril 2012 tsa b imele jii Instituto Mexicano
de Normalizacin y Certicacin, A.C.
| 104
| 106
Jii baki tsa kotyityak jii jujumpej chajpayatyak muk b laktyaj tsa b ikotyaj jich secre-
107 |
| 108
Sociedad Cooperativa Chanaj, Sociedad Cooperativa Hach Winik, Sociedad Cooperativa Selva
Lacandona, Grupo de Guas Kok Chan, Grupo
de Guas Sak Nok.
Lacanj Chansayab tiene como atractivo turstico
cultural la Zona Arqueolgica de Bonampak, especcamente las pinturas murales, las
artesanas, la vestimenta y tradiciones de los
lacandones, que han llamado la atencin tanto a
visitantes nacionales como internacionales. Desde el punto de vista natural, estn el ro Lacanj,
la vegetacin de la selva y la fauna local. Sin embargo cada campamento cuenta con atractivos y
actividades especcas que permiten al visitante
disfrutar de una estancia especial.
Las instalaciones de los diferentes proyectos
tursticos que se encuentran operativos han sido
nanciadas por la Secretara de Turismo del
Gobierno del Estado de Chiapas. La Comisin Nacional para el Desarrollo de los Pueblos Indgenas
ha apoyado al Centro Turstico Tres Lagunas. Con
relacin a la capacitacin del personal, la Comisin Nacional de reas Naturales Protegidas (CONANP) ha organizado cursos en temas especcos
sobre interpretacin del patrimonio natural. Los
cursos de alimentos y bebidas, atencin a clientes
y servicios de hospedaje los ha proporcionado la
misma Secretara de Turismo de Chiapas.
Entre las actividades tursticas ms practicadas
estn la visita a la zona arqueolgica de Bonam109 |
Generalment, lorganitzaci i gesti dels projectes no compta amb gures jurdiques, sin
que shi han integrat com a grups de treball amb
lacord previ dels socis fundadors. Els transportistes tenen la gura de societats cooperatives,
amb estatut legal avalat per un notari pblic.
En general, les dones sn les encarregades
de lelaboraci i venda de les artesanies. Per
launcia turstica constant, els diferents projectes shan mantingut operatius.
113 |
| 114
banti yakik ilel te bintik ya skanike, te bintik sujbilik ta spasele sok te obitil x-ichotik ta mukuk.
Ay mantaliletik yuun bitil ya xjajch ta atel sok
bitil stak sleik te tunelike janix jich bitil stak
x-ichotik ta muk te ateletike. Ja jich into te bitil
yakalikto ta atel te machatik la sjajchesik te
jujun bolmal ta Frontera Corozal.
115 |
Recorrido del equipo de investigacin con Vctor Chambor por la milpa tradicional
| 116
117 |
| 118
SA LKTYESALOJOB KEL
bajche chumulob
tyi matyeel Lacandona yikoty bajche
mukob tyi etyel yikoty xpaxyalob tyi
jujumpej xchumtylob che bajche Lacandones, Choles, Tseltales yikoty Tsotsiles, kome
kexelch bajchetyak tsa imktyayob ilumobtyak
ji chaa kexeltyakch tsa loki isumleltyak ili
etyel.
Iuklel imelbalob Lacandon lotybilb kll tyi
wajali tyi atyibalob laktatuchob wolix ikuntye
kextyiyel majlel, wolix ikbeob iatyibal
kaxlaob, che bajchetyak iusak, imelbal,
chukityakb mi kob tyi etyel, tyi xbal.
Maxtyo jali tsa kaji tyi k extyyel, wleyi
kablix mi chukob: chy, btyeltyak yikoty
wolix ipkob yatyakb pkbtyak ichaanob
kaxlaob, mi choob chaa mi mob ibujk,
blnk ltyak, lajtye, tyi tyojlelob kaxlaob
yikoty chaa mi lokelob majlel tyi kel ju tyi
tyejklumob kaxlaob.
maaik kabl web etyel mi tyajob jii Lacandones, jutyikil chatyikil mi tyajob etyel tyi
lumal, yamb mi lokelob majlel tyi etyel ba
lklb tyeklum tyi lumal, che bajche tyi Palenque, tyi xchumtylob ba mi ikotyelob kaxlaob tyi paxyal, jii etyel mu b imelob jich
ay xkuxinelik te
yajwal lum kinaletik te ayik ta toyem te
ak jamaletik ta sbiil selva lacandona
yakal spasbelik yatelul sok te machatik ya xkotik
ta ulatawanejetik, jelosba ta ilel te bitil ya snaik
spasel, ta juju jkum stalelik te batsil winik antsetik:
jich bitil kabenaletik , choletik, tseltaletik sok
tsotsiletik,melel te yatelik soknix yichel ta muk te
banti kuxulik ma me pajaluk te bin ya staik-a, yalemoel melel ja chikan te bi yilel skuxinelik ja jich
ya staik te bi util ya skan yotanik ya xkuxinike.
Te namey stalel skuxlejalik te kabenaletike, jame
akuxiniktel yuun spijil sjol yotanik te nameye,
jaito ja skejojik ta lek ta yotanik namey meel
mamaletik, yotik yakal ta chayel te bitil akuxiniktel, jame yakal snopbelikix te ach kuxinel ,
jame yakal sloktebelikix te skuxlejal occidental
ta sbeib kop ayejetik soknix sbeibik ja la yichik
ta muk la yichik sujel ta xchuunel. Ma jaluk
akax kaal te yajwal te machatik ayik ta toyem te
ak jamal och xchuunikix te yan atelil ya spasike
te tsak chaye sok te tsiweje, chaxix ta yotanik
melel jameix yatelik te stsunel bok itajetik, janix
jich ja ya skanikix te bayel ya staikix takin-ae
ja me jich ya xju smanik-a te bitik ya xtuun
yuunike jich bitil; jalbil lekil kuilpakil, kaxlan
weeliletik, kaxlan son mak stojel sbeibik te ya
ti jnakometik
ta tetikal osilale, buchutik yakal xayik
xchitovisil te yabtelal xanavil, yojtankinvil jujun slikemtal jnakometik: ach viniketik,
machanetik, bankilal batsiviniketik xchiuk batsi
viniketik, buchutiklame oy yan stalelik kusi oy
yabtelik spasel, kool kuxi osil, ja me jech abtelik, ja jech-o la staj veik smelol ti abtele.
| 120
Pocs llocs de treball poden aconseguir els lacandons que viuen en la selva (o maies lacandons,
com els agrada anomenar-se fent referncia a
la seua llengua), per aix alguns ixen dall per
a anar a poblacions properes a treballar com a
m dobra no qualicada; no obstant aix, molts
estan trobant en el turisme i en les activitats que
shi relacionen fonts dingressos en la mateixa
selva o en altres llocs prxims, com Palenque. El
principal lloc de treball est en els campaments
turstics i en les activitats que shi desenvolupen,
sobretot construcci de cabanyes, lavabos i el
seu manteniment, restaurants, guies de senderes,
transport terrestre o transport uvial. A a cal
afegir lelaboraci i venda dartesanies.
Les artesanies sn un element clau en aquest
tipus de desenvolupament local. Creades fonamentalment per dones, impliquen una activitat
extra en linterior de la llar, per tamb obri les
portes a algunes delles cap a lmbit comercial en espais pblics. El que avui anomenem
artesanies sn objectes, produts pels individus
des de lorigen de les societats, que sutilitzaven
en la vida quotidiana com utensilis domstics,
adorns corporals o tamb eines per a la caa,
la pesca o lagricultura. Precisament aquests
objectes, vestigis de la cultura ancestral, sn els
que ms criden latenci dels turistes. A causa de
aix sest reactivant la manufactura dalguns que
ja sestaven perdent entre els lacandons com els
121 |
xchulelik nox tok van vinik antsetik. Jech euk tspasik talel kuxi tsmeltsanil to ox yolobetik, ja uk
van bikit sventa yalesbel stojol xchiuk chichik
batel li xambaletik; lek la spasik xchiuk skuk
mutetik, yuun me muxa la stak syakel chonetik
ta teetik ta slumal lakantun.
Ja noox te yolobetik pasbil yuun vinik, ti
yantik kuxi svuemal abtelal lakantune tspas
antsetik, te me spasik natsetik, natsik kobil,
stanal chikinil xchiuk sbek sat teetik ta
tetikaltik, lek xchubaik sjombeik jut xchiuk
pelex abtejebaletik, ti yuun me la xchulike
tslatsik sventa smeltsanel xa kusi tskan
xchon spolmalik. Jutuk vo antsetik spas yuun
svuemal abtel le ta Lacanj Chansayab xba
xchon yabtelik ta mol na Bonampak, bu lek
julaalbil xchiuk xambal ti sbe slumal xanabal
Maya (Palenque, Bonampak xchiuk Yaxchiln), bateltik van chkotik ta Betel xchiuk Tikal
yosilal Guatemala; leik antsetike chopol chilik
yuun me te xchiiltak xambaletik tskanik
takin ako chvaijik sventa skel li polmale,
yuun la li jtojobtasvanej xambaletike tskan
xanavik batel ta Frontera Corozal, bu la oy
yan antsetik, mukla lakantun spasik svuemal
abtel, buchu me yalem stojol xchon spolmalik
nats li svuemal abtele yuun van ti yabtelike
tspasik xa ta sjomobil takin abtelal, ja un me
yalen stojol chlok li pasbil ta anil yabtelike. Ja
jech oy la tskan chlik tspasel kop ta slumal
lakantunetik xchiuk yan jnaklometik.
Margarito
Chankayum,
Lacanj
Chansayab
Miguel
Garca
Cruz,
Tcnico
CONANP,
originario
de Nah
| 128
Antonio Chankin
Martnez, rezador
de Nah
129 |
| 130
Artesana tzeltal, Nueva Palestina
131 |
| 132
133 |
| 134
135 |
| 136
de las Golondrinas); uns altres shan incorporat a un sistema sostenible al cap dun temps ,
quan els mateixos implicats han comprs que
latractiu de la selva es basa en la seua prpia
existncia, enfront de la destrucci dels ltims
anys, i observar que la prctica totalitat dels
turistes que sendinsen en la zona tenen molt
clar el concepte de preservaci del medi. En
molts dels campaments, les escombraries se
separen per al seu posterior reciclatge; en uns
altres, se sollicita als turistes que de tornada
senduguen la brossa que han origina; ns i tot
hi ha llocs on ni tan sols es venen productes
envasats, a devitar lacumulaci de deixalles
difcils deliminar.
Els choles i tzeltales no sempre organitzen
totes les seues activitats des dels campaments
turstics, com fan els lacandones; podem trobar
llanxers, guies, artesanes i transportistes terrestres
constituts en cooperatives o grups al marge dels
campaments, encara que es vinculen entre si en
algun moment del viatge turstic.
Les dones daquestes comunitats tenen un
paper predominant en les cuines de restaurants
o lavabos dhabitacions. Hem de destacar ac
la labor de les artesanes choles de Frontera
Corozal que, decidides a no perdre loportunitat
que els donava el turisme per a millorar la seua
minvada economia, van aprendre a brodar a
travs duna anciana de la comunitat, que els va
137 |
| 138
139 |
| 140
Zona Arqueolgica de Bonampak
141 |
| 142
143 |
| 144
IMPACTOS SOCIOCULTURALES DE LA
GESTIN DEL TURISMO EN LAS
COMUNIDADES DE LA SELVA LACANDONA
estan en transformaci, en
cas contrari desapareixerien; es van modicant cada cert temps amb nous elements,
producte de la reexi sobre el propi grup i el
seu entorn, aix com dels contactes amb altres
grups. Ara b, si els canvis no sorgeixen de les
mateixes comunitats, si simposen des de fora,
les propostes poden fracassar; no obstant aix,
els projectes de turisme comunitari en la Selva
Lacandona han sorgit dels mateixos pobladors
del lloc, i estan desenvolupant-se amb el seu esfor, per aix tenen moltes possibilitats darribar
a ser un bon motor de desenvolupament local,
sempre que linters dels involucrats no decaiga,
continuen amb la diversicaci en la producci
i es mantinga el suport de diverses institucions
tant a nivell econmic com formatiu.
ES CULTURES SEMPRE
estn en transformacin,
de lo contrario desapareceran; se van modicando cada cierto tiempo con nuevos
elementos, producto de la reexin sobre el propio grupo y su entorno, as como de los contactos con otros grupos. Ahora bien, si los cambios
no surgen de las mismas comunidades, si se
imponen desde fuera, las propuestas pueden
fracasar; sin embargo, los proyectos de turismo
comunitario en la Selva Lacandona han surgido
de los mismos pobladores del lugar y estn desarrollndose con su esfuerzo, por ello tienen muchas posibilidades de llegar a ser un buen motor
de desarrollo local, siempre y cuando el inters
de los involucrados no decaiga, continen con la
diversicacin en la produccin y se mantenga
el apoyo de diversas instituciones, tanto a nivel
econmico como formativo.
AS CULTURAS SIEMPRE
A maaik mi lakop muk b imulaob xpaxyalob, tsa kotyi ipty-esaob wolixb ichmel
bajche xtsisoelob yikoty jael bajche mi lpob
issk bujk yik`oty jael yomix iopob bajchemi
pejkaob yos tye o xtskaya (chamn).
Yamb e`tyell wolib icha kuxtyyel , anke
kuntye kuntye, jich bajche yujilob melol
sumuktyakb waj yajach b lokem tyi lumall.
Chijiyemb mi xujchiob atyiball bajche
tyi melol wajtyak ichaa matyeel lakantyona,
muk ix ikextyaob ikaba,muk ix isujtyesaob
tyi boxolb waj. Jinchaa x-ixikob wolix ikajel
imelob wajtyak chaa mi kuxob xpaxyalob ya
baki woli ikotyelob, wolix ikajel imelob receta
kome wajali maxotyi aik mi atyaob bajche
yom imejlel, jinchaa wolix ipty-esaob ib.
Jinchaa yom mi lakatya baki woli ityajob
wolib ikob x-ixikob, kome ya-ch woli tyi
tyilel tyi cholel, isumlel wolib ikob tyi etyel,
jii jach woli knob tyi etyel. Jii ityojol che mi
yochelob tyi lumaltyak bajche Frontera corozal, che mi yochel majlel tyi poza po`op chan
yik`oty cascada che ulich, kome ya ch mi
tyajob al tyaki chaa mi ktyaob kolem
matyeel.
Tyi wajali ili x-ixikob maxtyo mukik imelelob
tyi ochel baki a laktyatyob mukb ityempaob ib, wleyi mukix imelelob tyi tya kome
we uk che mi lajkubi chuk mi atyaob ili
ix-xkob.
147 |
realitzaci i la idea que als turistes no els agradarien uns plats senzills i poc coneguts fora
de la selva. No obstant aix, el turista aprecia
tastar coses noves, i els aliments elaborats amb
matries primeres locals i processos totalment
artesanals suposen un atractiu afegit a la seua
estada.
Cap destacar que en la majoria de les comunitats les matries primeres alimentries provenen de les seues prpies heretats, el que signica que no solament aquells que es dediquen
directament al turisme nobtenen benecis,
sin que tamb ho fan altres pobladors del lloc
que depenen exclusivament de la producci
agrria.
El pagament per laccs a certes comunitats com
Frontera Corozal o a llocs turstics com la tolla
Poop Chan i la Cascada Chen Ulich, s una
altra font dingressos gens menyspreable per als
indgenes daquesta selva, agrupats en cooperatives que distribueixen els benecis o cobreixen
els pagaments de construccions, habilitaci de
senderes i altres despeses generades pel moviment turstic.
El transport, tant terrestre com uvial, est generant aix mateix alts dividends en les comunitats.
Aquest sector tamb est organitzat en cooperatives, seguint les normes ancestrals que conformen les seues relacions socials basades, segons
cada grup tnic, en unes formes de reuni, parti-
Cabe destacar que, en la mayora de las comunidades, las materias primas alimentarias
provienen de sus propias milpas, lo que signica que no solamente aquellos que se dedican
directamente al turismo obtienen benecios de
este, sino que tambin lo hacen otros pobladores
del lugar que dependen exclusivamente de la
produccin agraria.
| 150
Ta komon jtsoplebal ja ta xich tsakel smantalik kop sventa sujesba ti jtsop, ja lie jun ta
sujul yavil ta kusi xich tael ta kelel ta muktik
snaobil yakotal te xambalil, x-kalbetik smelol ta
skoltajel te antsetike, xhiuk skop xchiuk stujel,
ta jtsopbolal ta kusi ja toox jutuk osil ja noox
ejlovajeletik. Ta tsak yebal sbaik te antse ta
abtelal balumil ta juxelik ta xambalil, ja ochem x
ata stukil ta snupbenal ta alab nichnabil xchiuk
tsoplemal vinik-antse ta tetikal yosilal lakantonae; Ta yabtel ta slokes yutsilal takin xchiuk
kusi, ta jun xet, skan koltajel ta xchielal alab
nichnabil xchiuk, ta yantoox, staj jun skolemalil
ta takin kusi xkoltajak ta kelbil xchiuk kolal
ta yelav ta skoplal ta skoj stsakalil ta vinik. Li
tanae ta chapbe smelol ta schanel ta xchiuk te
snichonike ta tsots skoplal, ja sventa te oy kusi
ta xbatik li ta snail chanjun ta yantik paraje, jech
kuchaal ta smeltsanel te sanike, ja jech ta sjelik
ta kusik tunel sventa spolesik jalolajel.
Ja jech ta lokesel skoplal te yabtelil kermutike
xchiuk te sjelol ta xlokit batel te ta tetikal xbatik
ta teklum. Te xambalil chak jun slekilal abtelal
kusi ta slikelto-ox ta yuilal XXI mu toox xich
tael ta kelel ta sjoyjoy; toe p ti kusitik smelol
kusi ochemik xa sventa spol ta svokolal: ta
chalbe smelol te chib chabiesbil ta Bisfera, ji
meltsa xata muk ta be ta yochemal (pukiesbil, ta
xchiuk yabtelik te Ejrcito Zapatista de Liberacin Nacional (EZLN)) jech junjuntal be ta bikit
151 |
| 152
153 |
| 154
155 |
Templo en la Zona
Arqueolgica de
Bonampak
Turistas en la Zona
Arqueolgica de
Yaxchiln
| 156
157 |
| 158
159 |
| 160
161 |
TI U TSOKO
| 162
YUJTYIBTYA
SLAJEBAL KOP
CONCLUSIONES
CONCLUSIONS
Adriana, de Nah
| 164
Se segueixen aplicant els sistemes tradicionals dorganitzaci i decisi en les comunitats a lhora de gestionar el turisme: assemblees comunals, cooperatives o formes de
redistribuci del guany.
A mateix temps sincrementa la contaminaci per elements qumics i escombraries,
problema de difcil resoluci, que sagreuja
per la dicultat de traure de la selva els
residus i pel greu perill que suposa la
contaminaci dun medi altament sensible i
difcilment recuperable.
Sorgeixen tensions entre joves i ancians pel
desig dels primers de participar en activitats econmiques que, ns fa poc, estaven
reservades als seues majors.
Conclourem plantejant que, a pesar dels canvis
produts pel turisme, les comunitats de la Selva
Lacandona, mantenen els seus trets identitaris,
s a dir, segueixen identicant-se entre els seus
membres a travs duna srie de caracterstiques que, encara que en procs de canvi, els
deneixen com a grups amb una histria, una
llengua i unes aspiracions comunes. Aquests
mateixos trets resulten ser, en alguns grups com
els lacandones, un atractiu afegit per als turistes.
El temps dir si el desenvolupament local en
aquesta regi, que se sustenta en part sobre
el turisme comunitari, enforteix les relacions
socials i mant els trets culturals que, ns i tot
165 |
| 166
mantiene los rasgos culturales que, incluso modicndose, conservan la identidad especca
de los pobladores. De momento, los indgenas
de la Selva Lacandona quieren promocionar
la actividad turstica en la regin mediante su
propia lengua, a travs de ella se transmiten
pensamientos, ideas, conocimientos y saberes
que dan consistencia a las culturas conformando
su identidad. Y as nos lo han dicho los propios
implicados.
167 |
| 168
Lanchero de Frontera Corozal
169 |
TUBA TU KAXTAR A JUUN | JU TSAB KEJLI | SJUNAL TE LA YICH TUNTESEL | BIBLIOGRAFIA | SJUNALTAK | BIBLIOGRAFA
ARIZPE, LOURDES (2006): Culturas en movimiento. Interactividad cultural y procesos globales. Porra,
Mxico.
BARTOLOM, MIGUEL A. (2006): Gente de costumbre y gente de razn. Las identidades tnicas en Mxico. Siglo XXI editores. Mxico.
CAADA, ERNEST (2008): Impactos del turismo en los pases del sur y turismo rural comunitario.
Material de apoyo a documentales. Produccin Fundacin Lucirnaga, distribucin Foro Turismo
Responsable.
CARETO, HLDER Y LIMA, SUSANA (2006): Turismo e desenvolvimento sustentvel 1. Geota. Portugal.
FBREGAS, ANDRS (2006): Chiapas antropolgico. Gobierno de Chiapas, Secretara de Educacin.
Tuxtla Gutirrez.
GMEZ, DOMINGO (2009). Desarrollo econmico local a travs del turismo rural en la Comunidad
Lacandona, Chiapas: Nueva Palestina, Lacanj Chansayab y Frontera Corozal. Tesis doctoral.
Universidad de Guadalajara. Mxico.
HERRERO, M. DOLORES (2003): Turismo solidario. Marco de aproximacin. Universidad Antonio de
Nebrija. Espaa.
Maldonado, Carlos (2005): Pautas metodolgicas para el anlisis de experiencias de turismo comunitario. Organizacin Internacional del Trabajo. Ginebra, Suiza.
PASTOR, MARA JOS (2008): El patrimonio cultural en los estudios de desarrollo rural. El modelo del
Cesder, Zautla, en la Sierra Norte de Puebla, Mxico. En Actas del III Congreso Internacional de
Cooperacin al Desarrollo. G. Muoz Cosme y C. Vidal Lorenzo Editores, Mxico.
PUJADAS, JOAN (1993): Etnicidad. Identidad cultural de los pueblos. Eudema. Madrid.
SANTANA, AGUSTN (1997): Antropologa y turismo. (Nuevas hordas, viejas culturas?). Ed. Ariel. Barcelona.
SECRETARA DE TURISMO (2007): Programa Sectorial del Turismo 2007-2012. Poder Ejecutivo de Mxico.
| 170
Entrevista
a Carmelo
Chambor Yuk,
lder lacandn
de Lacanj
Chansayab
171 |
| 172
173 |
| 174
de los textos: MARA JOS PASTOR ALFONSO Y DOMINGO GMEZ LPEZ, 2010
de las fotografas: MARTN BARRIOS PREZ
de la traduccin al lacandn: ADRIANA GARCA CRUZ (Estudiante de Turismo Alternativo)
de la traduccin al tzeltal: JOS LUIS JIMNEZ GMEZ, MIGUEL MARTNEZ SNCHEZ, ADRIANA DEL CARMEN LPEZ SNTIZ (Profesores de Asignatura UNICH)
de la traduccin al chol: PAULINA MAYO MONTEJO (Estudiante de Turismo Alternativo), FRANCISCO MNDEZ TORRES (Profesor de Asignatura UNICH)
de la traduccin al tzotzil: DOMINGO GMEZ LPEZ (Profesor), ANTONIO LPEZ HERNNDEZ (Profesor de Asignatura UNICH),
MIGUEL LPEZ HERNNDEZ (Egresado de la Licenciatura en Comunicacin Intercultural)
de la traduccin al valenciano: CRISTINA TORRES SELVA, Tcnica Lingstica de la Universidad de Alicante
EQUIPO TCNICO DE LA UNICH: LUIS FERNANDO BOLAOS GORDILLO (Profesor), Dr. DOMINGO GMEZ LPEZ (Profesor), GILBERTO ANTONIO RUIZ CCERES (profesor),
MARA GABRIELA LPEZ SUREZ (Profesora), MARA DEL CARMEN PEA CUANDA (Profesora), MARTN BARRIOS PREZ (Fotgrafo), CICERN AGUILAR (Msico),
JORGE ALBERTO PORRAS LUNA, (Estudiante de Comunicacin Intercultural)
EQUIPO TCNICO DE LA UA: Dra. MARA JOS PASTOR ALFONSO (Profesora), Dr. FERNANDO VERA REBOLLO (Profesor), PAOLA VIZCANO SUREZ (Estudiante de Doctorado)
Esta publicacin forma parte de un proyecto nanciado por la Agencia Espaola de Cooperacin Internacional para el Desarrollo (AECID).
Su contenido es de responsabilidad exclusiva de los autores y no reeja necesariamente la opinin de la AECID
Este libro ha sido posible gracias a la AGENCIA ESPAOLA DE COOPERACIN INTERNACIONAL PARA EL DESARROLLO (AECID), la UNIVERSIDAD INTERCULTURAL DE CHIAPAS (UNICH), la
UNIVERSIDAD DE ALICANTE (UA), el VICERRECTORADO DE RELACIONES INTERNACIONALES Y COOPERACIN DE LA UA y el INSTITUTO UNIVERSITARIO DE INVESTIGACIONES TURSTICAS (IUIT) de la UA
Fotografa de portada: NIA Y ARTESANA DE LACANJ CHANSAYAB
Fotografa de contraportada: ATARDECER EN EL RO USUMACINTA
Diseo, maquetacin, tratamiento de imgenes y correccin de textos en castellano: EDITORIAL AGUACLARA, SL
(ROSELL, 55 03010 ALICANTE (ESPAA) TEL.: 34/965 240 064 editorialaguaclara@ono.com www.editorialaguaclara.com)
Impresin: KADMOS, SCL (Salamanca)
ISBN: 978-84-8018-343-7
Depsito legal:
Impreso en Espaa
175 |
| 176