Escolar Documentos
Profissional Documentos
Cultura Documentos
Fill
d'un notable cors, estudi a Frana des del 1779. Amb la Revoluci, es declar
jacob i comen una brillant carrera militar. Acabat de casar amb Josefina
Beauharnais, se n'an a Itlia (1796), on aconsegu, amb el tractat de
Campoformio (1797), de modificar per primera vegada el mapa poltic europeu:
suprim el regne de Vencia i cre la Repblica Cisalpina. Represent Frana al
congrs de Rastatt (1797) i poc temps desprs accept la direcci de l'exrcit
que havia de lluitar contra els anglesos i pass a Egipte per combatre'ls. El
1799 torn a Frana, quan els moderats necessitaven un general per a un cop
d'estat que poss fi al Directori. El 18 de brumari de 1799 Napole fou cnsol
juntament amb Ducos i Sieys, si b de fet instaur una dictadura militar. El
1800 reorganitz l'administraci, l'economia i el sistema judicial i, havent fet
slid i quasi totpoders l'estat francs, es llan sobre Europa. Atac Itlia,
aconsegu (1801) que hom reconegus la frontera del Rin i for Anglaterra
(1802) a signar la pau d'Amiens. Proclamat emperador pel mateix papa Pius VII
(1804), es volt d'una cort imperial, afavor el sorgiment d'una noblesa d'imperi
i legisl (Codi de Napole) les bases jurdiques de la societat sorgida de la
Revoluci. Les guerres amb les grans potncies Anglaterra, ustria, Rssiai
les hostilitats simultnies en fronts tan distants com Rssia i la Pennsula
Ibrica (guerra contra Napole, guerra del Francs) afebliren l'exrcit i
arrunaren l'estat. El 31 de mar de 1814 fou obligat a abdicar. Pel tractat de
Fontainebleau li fou reconegut el ttol d'emperador, per fou desterrat a l'illa
d'Elba. El 1815 reprengu per sorpresa el poder, per l'aventura dels Cent Dies
li cost el destronament i l'exili definitius.
(Ajaccio, 1769-Santa Elena, 1821) Emperador de Francia
(1804-1814 y 1815). Hijo de una familia de notables corsos, realiz estudios
militares en Francia. Cuando estall la Revolucin francesa (1789), Napolen,
que era teniente de artillera, se uni a los jacobinos. Estuvo al mando de la
artillera en la reconquista de Toulon (1793). La cada de Robespierre en 1794
lo devolvi al
anonimato. En 1795 aplast la sublevacin monrquica en Pars, por lo
que se le confi el mando del ejrcito del interior. Nombrado luego
jefe del ejrcito de Italia, llev a cabo una brillante campaa en
este pas (1796-1797), lo cual reforz su fama de estratega militar;
oblig a los austracos a firmar la Paz de Campoformio para evitar la
invasin de Austria. El Directorio, con el propsito de alejarlo de
Francia, le confi en 1798 el mando de la expedicin a Egipto que
tena como misin cerrar a los britnicos la ruta hacia la India. Su
flota fue destruida en Abukir (1798) por el almirante Nelson. A pesar
de ello, Napolen resisti en Egipto y venci a los turcos en Siria.
De regreso en Francia, el 10 de noviembre de 1799 derroc al
Directorio mediante un golpe de estado y fue nombrado primer cnsul.
Neutraliz a los otros dos cnsules, impuso al pas la Constitucin
autoritaria del ao VIII, que le permiti ejercer el poder ejecutivo
y la iniciativa legislativa. Reorganiz la justicia, la
administracin y la economa. Tras la segunda campaa de Italia,
impuso a Austria la Paz de Lunville (1801) y firm con los
britnicos la Paz de Amiens (1802), aunque en 1803 volvera a reanudar
la guerra contra Gran Bretaa. Nombrado cnsul vitalicio en 1802,
se hizo proclamar emperador de los franceses el 2 de diciembre de