FP Iea m02 U3 Pdfindex

Elements de protecci i
sistemes d'installacions en
edificis d'habitatges
Santiago Cocera Gracia, Carles Revert Boix
Installacions elctriques interiors
Elements de protecci i sistemes d'installacions en

ndex
Introducci
Resultats daprenentatge
Elements de protecci en habitatges (ITC-BT-18, 22, 23, 24, 26)

1.1 Contacte directe i contacte indirecte (ITC-BT-24) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
1.1.1 Contacte directe. Clcul del corrent de contacte . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
1.1.2 Protecci contra els contactes directes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
1.1.3 Contacte indirecte. Clcul del corrent de contacte . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
1.1.4 Protecci contra els contactes indirectes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
1.2 El diferencial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
1.3 El magnetotrmic (ITC-BT-22) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
1.3.1 Element trmic del magnetotrmic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
1.3.2 Element magntic del magnetotrmic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
1.3.3 Corbes de disparament . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
1.3.4 El tipus de corba . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
1.3.5 Selectivitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
1.4 LICP o Interruptor de control de potncia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
1.5 Proteccions contra sobretensions (ITC-BT-23). . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
1.6 Presa de terra (ITC-BT-18) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
1.6.1 Resistivitat del terreny . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
1.6.2 Mtodes de mesura de la resistivitat del terreny . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
1.6.3 Clcul de la resistncia mxima de la connexi de terra . . . . . . . . . . . . . . . . .
1.6.4 Tipus delctrodes de connexi de terra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
1.6.5 Clcul de la quantitat delctrodes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
1.6.6 Borns de connexi de terra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
1.6.7 Conductors de protecci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
1.6.8 Mesura de les preses de terra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
1.6.9 Prescripcions generals dinstallaci a installacions interiors en habitatges (ITC-BT-26)
9
10
10
11
12
14
16
18
19
20
21
22
23
24
25
29
29
31
32
33
36
37
38
39
40
Sistemes dinstallacions en habitatges (ITC-BT-19, 20, 26)

2.1 Tipus dinstallacions interiors en general . . . . . . . . . . . .
2.1.1 Conductors allats sota tubs protectors . . . . . . . . . .
2.1.2 Conductors allats fixats directament sobre les parets . .
2.1.3 Conductors allats a linterior de buits de la construcci
2.1.4 Conductors allats sota canals protectores . . . . . . . .
2.1.5 Conductors allats sota motllures i scols . . . . . . . .
2.1.6 Conductors allats en safata o suport de safates . . . . .
2.1.7 Canalitzacions elctriques prefabricades . . . . . . . . .
2.2 Criteris delecci del tipus dinstallaci . . . . . . . . . . . . .
2.2.1 Condicions externes. Grau IP i IK . . . . . . . . . . . .
2.2.2 Elecci de linstallaci segons el REBT . . . . . . . . .
2.3 Caracterstiques dels cables en funci del tipus dinstallaci . .
47
47
47
50
52
53
54
55
56
58
58
60
61
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
2.4

2.3.1 Conductors allats sota tubs protectors . . . . . . . . . . . . . . .

2.3.2 Conductors allats fixats directament sobre les parets . . . . . . .
2.3.3 Conductors allats directament encastats en estructures . . . . . .
2.3.4 Conductors allats a linterior de buits de la construcci . . . . .
2.3.5 Conductors allats sota canals protectores . . . . . . . . . . . . .
2.3.6 Conductors allats sota motllures . . . . . . . . . . . . . . . . . .
2.3.7 Conductors allats en safata o suport de safates . . . . . . . . . .
Installacions interiors en habitatges. Prescripcions generals (ITC-BT-26).
2.4.1 Tensions dutilitzaci i esquema de connexi TT. . . . . . . . . .
2.4.2 Quadre general de distribuci . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
2.4.3 Conductors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
2.4.4 Connexions (ITC-BT-19, 26) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
2.4.5 Sistema dinstallaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
2.4.6 Condicions generals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
62
63
64
64
65
66
66
67
67
68
69
70
71
73

Introducci
Per evitar riscos innecessaris la installaci interior dun habitatge ha de complir

unes determinades ITC del Reglament electrotcnic de baixa tensi.
En aquesta unitat continuareu estudiant algunes de les ITC del REBT referents als
dispositius de protecci que es posen en un habitatge per protegir-nos de contactes
directes i indirectes o b per limitar la potncia admissible de la installaci o la
potncia contractada. Desprs aprofundireu en els diferents tipus dinstallaci
que es poden fer en un habitatge i quins aspectes del muntatge shan de tenir clars
per complir els requisits mnims que especifica el Reglament de baixa tensi.
s important que us acostumeu a utilitzar el Reglament de baixa tensi com una
eina de treball i consulta contnua per aclarir qualsevol dubte durant la vostra vida
laboral. Estar atents a les actualitzacions del reglament o de les guies tcniques
daplicaci tamb s molt important per treballar amb la mxima eficcia i qualitat.
En lapartat Elements de protecci en habitatges (ITC-BT-18, 22, 23, 24, 26),
comenareu a estudiar com es materialitza la seguretat elctrica en un habitatge
dun edifici fent servir els diferents dispositius i elements de protecci. Entendre
el funcionament dels elements de protecci i saber escollir-los complint amb el
Reglament de baixa tensi ser fonamental per evitar riscos per xoc elctric a les
persones o animals, o evitar un escalfament de la installaci, que pot acabar en
risc dincendi.
En lapartat Sistemes dinstallacions en habitatges (ITC-BT-19, 20, 26), sestudien exhaustivament els diferents sistemes dinstallaci existents posant especial
atenci en aquells que sn adequats per a un habitatge. Per exemple, haurem de
tenir clar si la installaci la podem fer superficialment, encastada o sobre safata
perforada i amb quin tipus de conductors, tubs i canalitzacions. A ms, haurem
de tenir en compte algunes prescripcions generals sobre el muntatge dalguns dels
elements de la installaci com la presa de terra de ledifici i les seccions mnimes
dels conductors de protecci.
Per treballar els continguts daquesta unitat didctica, s convenient anar fent les
activitats i els exercicis dautoavaluaci, llegir els annexos i consultar les adreces
web dinters.

Resultats daprenentatge
En finalitzar aquesta unitat lalumne/a:

1. Munta la installaci elctrica dun habitatge amb grau delectrificaci bsica
aplicant el Reglament electrotcnic per a baixa tensi (REBT).
Realitza el pla de muntatge de la installaci.
Realitza la previsi dels mecanismes i elements necessaris.
Identifica cada un dels elements dins del conjunt de la installaci i en
catlegs comercials.
Comprova el funcionament de la installaci (proteccions, presa de terra,
entre daltres).
Utilitza les eines adequades per a cada un dels elements.
Aplica el REBT.
Respecta els temps estipulats.
Comprova la correcta installaci de les canalitzacions permetent la installaci dels conductors.
Elabora un procediment de muntatge dacord a criteris de qualitat.
Elabora la llista de materials i el pressupost de la installaci elctrica dun
habitatge seguint el procediment establert.
Realitza lesquema de la installaci seguint el procediment establert.
Elabora un procediment de muntatge dacord a criteris de qualitat.
Actua amb responsabilitat.
Resol satisfactriament els problemes que es presenten.
Demostra coneixement suficient de la reglamentaci aplicable a les installacions elctriques interiors dhabitatges.

1. Elements de protecci en habitatges (ITC-BT-18, 22, 23, 24, 26)
Lelectricitat t molts avantatges i avui en dia s difcil pensar en un mn sense

electricitat. Lelectricitat s capa de portar-nos a casa lenergia generada per
milers de tones daigua que cauen per la paret dun embassament o lenergia
produda per milers de tones de carb cremant en una central trmica. Per tota
aquesta energia s perillosa, i quan hi ha molta energia, hem de controlar-la.
Nosaltres tenim lenergia de les grans centrals elctriques a qualsevol endoll de
casa. s a dir, quan hi ha un accident elctric, tota aquesta energia tendeix a
concentrar-se en laccident.
Lelectricitat, com laigua, va per on li s ms fcil moures, all on troba menys
resistncia. Si on troba menys resistncia s al nostre cos, senzillament ens el pot
destrossar de la mateixa manera que ho faria si ens caigus un llamp al damunt.
Tota lenergia de les centrals elctriques tendeix a passar pel nostre cos. I si en
realitat aix no passa s per la gran quantitat de dispositius de seguretat que es
posen al llarg de la xarxa elctrica, des del seu origen a les centrals elctriques
fins a lltim endoll de lltima casa o indstria.
Pel que fa a nosaltres, ens toca lltima part de la installaci: tot i que ja aplega
una quantitat petita denergia, nhi ha suficient per sofrir un accident mortal.
Els efectes de lelectricitat sobre el cos hum sn nombrosos i depenen principalment del temps de contacte i de la intensitat que ens passi pel cos. Tamb s molt
important el recorregut dels electrons pel cos hum, sobretot si passen pel cor o
no. Aix doncs, caldr posar les mesures oportunes perqu no hi hagi contacte
entre les parts actives de la installaci i el cos hum.
Els efectes delectricitat no noms sn molt devastadors per al cos hum, sin
tamb per als materials. I les paraules clau per entendrels sn escalfor i incendi.
Com ja sabem, lescalfor ve donada per intensitats elevades; aix doncs, caldr
limitar els corrents amb dispositius de seguretat, els magnetotrmics.
La presa de terra s un element molt importat per a la seguretat de les persones i
dels bns perqu desvia a terra corrents de defecte. Aquests corrents de defecte
podrien ser perjudicials per a installacions i persones. A ms a ms, tamb ens
protegeixen de les descrregues atmosfriques (llamps).
La presa de terra sestableix principalment per limitar la tensi respecte a terra
i aix assegura lactuaci de les proteccions (interruptor diferencial) i elimina o
disminueix el risc que suposa una avaria als materials elctrics utilitzats (allaments). s com si digussim que la presa de terra ms linterruptor diferencial
sencarreguen de detectar i desviar cap a terra les possibles fugues delectricitat.
Cal tamb controlar i mesurar que la presa de terra i lallament en general de la
installaci sn correctes. Per a aix es fan una srie de mesures que en el moment
10

de la posada en marxa de la installaci sn obligatries i desprs sen realitzen

comprovacions peridicament.
1.1 Contacte directe i contacte indirecte (ITC-BT-24)

Per contacte directe entenem aquell en qu el cos hum toca directament una
part activa, mentre que el contacte indirecte es produeix quan, per defecte dun
equip electrodomstic o aparell, les seves parts metlliques (carcassa) estan en
tensi accidentalment. s a dir, quan hi ha contacte indirecte fem contacte amb
un element que est en tensi, per no s un conductor de la installaci sin un
objecte metllic que est en contacte amb el conductor per un defecte dallament.
Parts actives
Considerem parts actives els
conductors i elements que estan
en tensi en servei normal i per
un defecte dallament.
Per ser ms exactes, el REBT els defineix aix en la ITC-BT-01:
Contacte directe: contacte de persones o animals amb parts actives dels

materials i equips.
Contacte indirecte: contacte de persones o animals domstics amb parts
que shan posat sota tensi com a resultat duna fallada dallament.
1.1.1 Contacte directe. Clcul del corrent de contacte
Considerem un terra allant

quan t una resistncia ms
gran que 50.000.
Quan es produeix un contacte directe passa un corrent elctric pel cos de la

persona. Si hem de calcular el corrent que passa pel cos, hem de conixer-ne
la resistncia total. Cal tenir en compte, a ms de la resistncia del cos, la que hi
ha entre, per exemple, la m i el conductor que es toca. En total cal preveure les
segents resistncies:
Resistncia de contacte (RC ): s la resistncia entre el punt de contacte,
normalment la m, i la part activa, normalment un conductor.
Resistncia del cos (RH ): s la resistncia del cos al pas de corrent.
Resistncia de retorn (RR ): resistncia entre el punt del cos i per on torna
el corrent. Normalment el peu.
Resistncia del terra (RS ): resistncia elctrica del terra on ha tingut lloc
el contacte.
Cal no confondre el terra o

sl per on trepitgem amb la
presa de terra, que s
lelctrode on es connecta
la installacio al terreny.
Resistncia de la presa de terra del neutre del transformador (RTN ): s

la resistncia de la presa de terra del neutre del secundari del transformador
que origina la tensi de la installaci.
En la figura 1.1 podem veure representades les resistncies i el corrent de contacte.
11

Podem apreciar que totes les resistncies estan en srie i aix fa que tot el corrent
sigui el mateix al llarg del circuit, circuit del qual forma part el cos hum. Hi
tenim 5 resistncies en srie, la qual cosa vol dir que se sumen. El corrent de
contacte directe ser, aplicant una vegada ms la llei dOhm, la que es determina
a continuaci:
IH =
V
V
=
R
RC + RH + RR + RS + RT N
Exemple de clcul de corrent en cas de contacte directe

Si tenim en compte que la resistncia duna persona s 1.500 , la resistncia del terra s
5.000 , la resistncia de contacte amb la m s de 500 , la resistncia de contacte amb
el peu s de 5.000 , i la resistncia de la presa de terra s de 20 .
Quin corrent travessar el cos en cas dun contacte directe amb la fase de 230 V de tensi?
Soluci:
IH =
V
V
230
=
=
=
R
RC + RH + RR + RS + RT N
500 + 1500 + 5000 + 5000 + 20
=
230
= 0, 019 A = 19 mA
12.020
Aquest corrent ja s important, encara que no arribaria a produir fibrillaci ventricular.
Fi g u r a 1 . 1 . Resistncies implicades en un contacte directe
1.1.2 Protecci contra els contactes directes

La protecci contra els contactes directes consisteix a prendre les mesures destinades a protegir les persones contra els perills que poden derivar dun contacte
amb les parts actives dels materials elctrics. Aquestes proteccions, que trobem
descrites al RBT-ITC-24, sn habitualment els segents:
12

Protecci per allament de les parts actives.

Protecci per mitj de barreres i embolcalls.
Protecci per mitj dobstacles.
Protecci per posada fora de labast per allunyament.
Protecci complementria per dispositius de corrent diferencial residual.
Com podem veure, la forma ms comuna de protegir-se dels contactes directes s
evitar o posar els mitjans necessaris per evitar el contacte duna part activa amb
el cos.
A ms daquests tipus, podem utilitzar la protecci mitjancant dispositius de corrent diferencial residual, per aquesta protecci, com clarament diu el Reglament,
s complementria; s a dir, la utilitzaci daquests dispositius no constitueix per
si mateixa una mesura de protecci completa i requereix ls de qualsevol dels
tipus de protecci anteriors.
1.1.3 Contacte indirecte. Clcul del corrent de contacte

El contacte indirecte es dna quan una massa queda accidentalment en tensi i s
tocada per una persona, i aleshores la persona tamb rep la tensi, encara que de
forma indirecta, a travs de la massa.
F i g u ra 1.2. Contacte indirecte
El clcul del corrent que travessa el cos al contacte indirecte s ms complex

perqu no s un circuit en srie, sin que s un circuit en parallel format pel
corrent que travessa el cos hum i el corrent que es desvia per la massa a la presa
de terra, com es pot veure en la figura 1.2.
13

Per entendren millor el clcul, podem fer-nos lesquema que es presenta en la

figura 1.3.
Fi g u r a 1 . 3 . Esquema del contacte indirecte
En la figura 1.2 figura 1.3 veiem que les resistncies que cal tenir en compte sn les
mateixes que les del contacte directe ms la resistncia de defecte i la resistncia
de la presa a terra de les masses:
Resistncia de defecte dallament(RD ): resistncia entre les parts actives
de la installaci i la massa que est accidentalment en tensi.
Resistncia de la presa de terra de les masses (RTM ): la resistncia entre
la massa i la presa de terra de la installaci. Cal no confondre-la amb la
resistncia de la presa de terra del transformador (RTN ).
En la figura 1.2 figura 1.3 tamb hi ha dos conceptes ms:
Tensi de defecte (VD ): tensi que apareix a causa dun defecte dallament,
entre dues masses, entre una massa i un element conductor, o entre una
massa i una presa de terra de referncia, s a dir, un punt en el qual el
potencial no es modifica en restar la massa en tensi.
Tensi de contacte (VC ): tensi que apareix entre parts accessibles simultniament, quan hi ha una fallada dallament. Per conveni aquest terme
noms sutilitza amb relaci a la protecci contra contactes indirectes. En
molts casos el valor de la tensi de contacte resulta influt notablement per
la resistncia que presenta la persona en contacte amb aquestes parts.
Ara descriurem el procediment ms rpid per calcular la IH (corrent que travessa
el cos hum), encara que, com en qualsevol circuit elctric, es pot calcular de
diverses formes:
1) El primer seria calcular el corrent total; s a dir ID . Per calcular-lo apliquem la
llei dOhm a travs del recorregut fase-massa-terra:

14
ID =
V
RD + RT M
2) La tensi de defecte ser:

VD = ID RT M
3) Quan es produeix un contacte indirecte, el recorregut del corrent pel cos ser
m-cos-peu-terra i la resistncia de pas ser la suma de les resistncies de contacte
(figura 1.3): cos, retorn i terra (i no la presa de terra). Aix doncs, el corrent IH
que travessa el cos hum ser:
IH =
VD
RC + RH + RR + RS
4) La tensi de contacte ser:

VC = IH RH
Exemple de clcul en cas de contacte indirecte
Calculeu el corrent que travessa una persona, les tensions de contacte i defecte quan una
persona toca accidentalment una massa, com per exemple la carcassa duna rentadora,
que est en tensi de fase de 230 V, en el cas que les resistncies siguin les segents:
La resistncia de la persona sn 1.000 , la resistncia del terra sn 50 k, la resistncia
de contacte amb la m sn 500 , la resistncia de contacte amb el peu descal i mullat
s de 20 , la resistncia de defecte entre la massa i la fase s de 40 , i la resistncia
de la presa de terra s de 20 .
Soluci
Primer calcularem el corrent fase-massa-terra, o corrent de defecte:
ID =
V
230
=
= 3, 83 A
RD + RT M
40 + 20
Aix doncs, la tensi de defecte ser:

VD = ID RT M = 3, 83 20 = 76, 6 V
Quan es produeix un contacte indirecte el recorregut del corrent ser en aquest cas mcos-peu-terra (no sha de confondre el terra amb la presa de terra). Caldr sumar totes
aquestes resistncies:
IH =
VD
76, 6
=
=
RC + RH + RR + RS
500 + 1000 + 20 + 50000
=
76, 6
= 0, 00147 A = 1, 47 mA
51.520
I podem acabar dient que la tensi de contacte s:

VC = IH RH = 0, 00147 1.000 = 1, 47 V
1.1.4 Protecci contra els contactes indirectes

Recordem que un contacte indirecte s el contacte de persones o animals domstics
amb parts que shan posat sota tensi com a resultat duna fallada dallament.
Aix que les proteccions per als contactes indirectes estan basades en la detecci
15

de la fallada dallament, que consisteix en el fet que no produeixi aquesta fallada

i, per acabar, si es produeix una fallada dallament i una persona t contacte amb
una massa en tensi, que el corrent que pugui passar per la persona sigui el mnim
possible, tant en quantitat com en durada. I per aix sn diverses les formes de
protecci contra els contactes indirectes que descriu la ITC-BT-24:
Protecci per tall automtic de lalimentaci.
Protecci per s dequips de la classe II o per allant equivalent.
Protecci als locals o emplaaments no conductors.
Protecci mitjanant connexions equipotencials locals no connectades a
terra.
Protecci per separaci elctrica.
Com es pot veure, sn diversos els sistemes, per tots tenen en com el mateix fet:
que el corrent de defecte sigui el mnim possible. I aix saconsegueix augmentat
la resistncia o disminuint la tensi. Com sempre, ens remetrem a la llei dOhm,
que ens diu que per disminuir la intensitat sempre cal augmentar la resistncia o
baixar la tensi.
A continuaci comentem en qu consisteixen les proteccions contra els contactes
indirectes:
1. Protecci per tall automtic de lalimentaci. Consisteix a detectar un
possible defecte dun element o equip de la installaci en la massa del qual
queda en tensi per un defecte dallament i, si es dna aquest cas, que es talli
lalimentaci. La forma ms comuna s utilitzar un dispositiu de corrent
diferencial residual.
2. Protecci mitjanant ls dequips de la classe II. Consisteix a utilitzar
equips que tinguin un doble allament i la carcassa tamb sigui allant, i
aleshores s impossible el contacte amb una massa amb tensi perqu no s
una massa conductora. Evidentment, aquests equips han destar comprovats
i seguir la normativa per ser classificats com a equips de classe II.
3. Protecci als locals o emplaaments no conductors. s a dir, amb una
resistncia del terra ms gran que 50 k. Daquesta manera, encara que
toquem una massa accidentalment en tensi, ni hi ha retorn per terra, ni el
corrent passa pel nostre cos.
4. Connexions equipotencials no connectades a terra o per separaci
elctrica. Del que es tracta s que no hi hagi una diferncia de potencial
entre el terra que trepitgem i les possibles masses.
Diferencial vol dir la

diferncia entre el corrent
que entra i el que surt.
Suposem que una
resistncia de 50 k s ja
un no conductor.
16

1.2 El diferencial
El tall automtic de corrent dalimentaci per corrent diferencial residual s una
de les formes per protegir-nos dels contactes directes, i sobretot dels indirectes.
El dispositiu que s capa de detectar un corrent diferencial residual s lanomenat
generalment diferencial. Veiem qu s exactament el corrent diferencial residual.
El corrent diferencial residual s la suma algebraica dels valors instantanis

dels corrents que circulen a travs de tots els conductors actius dun circuit
en un punt duna installaci elctrica.
Els interruptors diferencials tenen un

polsador amb la lletra T (test) i shan
descollir per la seva sensibilitat i
corrent nominal.
s a dir, tot el corrent que entra pels conductors ha de sortir pels conductors. Si
hi ha un corrent que no surt pels conductors s que surt per una altra banda, com
per exemple un defecte dallament i un corrent que torna al transformador per les
preses de terra. Quan aix passi, linterruptor diferencial ha de tallar lalimentaci
a la part dinstallaci afectada. Aix, podem definir linterruptor diferencial de la
segent manera:
F i g u ra 1.4. Interruptor diferencial. Sense corrent diferencial
residual
Interruptor diferencial s laparell electromecnic o associaci daparells

destinats a provocar lobertura dels contactes quan el corrent diferencial
arriba a un valor determinat.
17

Per entendre millor tots aquests conceptes cal entendre com funciona linterruptor
diferencial, a travs de quin mecanisme s capa de detectar un corrent diferencial
residual, com s capa de fer una suma de corrents...
Per comprendre el funcionament del diferencial cal comprendre el dun transformador. El diferencial t un transformador torodal, on van enrotllats la bobina de
la fase i la bobina del neutre amb el mateix nombre despires.
Si mirem la figura 1.4 veurem que el corrent que passa per la fase (IF ) crea un flux
de fase (F ). Al mateix temps, el corrent que passa pel neutre (IN ) crea un flux de
neutre (N ). El corrent que entra s el mateix que el que surt (IF = IN ), per en
sentit contrari: lun entra i laltre surt. Com que els corrents sn els mateixos, els
fluxos tamb sn els mateixos per en sentit contrari (F = N ). En ser els fluxos
de sentit contrari sanullen, aix que no entra en funcionament el tercer bobinatge,
el bobinatge de detecci. Aquest bobinatge s el que acciona linterruptor, per
ha de passar un flux per dins de la bobina, i com que no nhi ha perqu sanulla,
linterruptor no entra en funcionament.
Vegem ara com entra en funcionament i es dispara deixant sense alimentaci la
installaci (figura 1.5).
Quan tenim un defecte a terra -s a dir, hi ha un corrent que torna al transformador
per terra (Id )-, tot el corrent que entra surt per dos llocs, pel neutre i pel terra.
Tenim que IF 6= IN perqu IF = IN + Id . Aleshores IF crea un flux F que s
diferent al flux N , perqu com hem dit IF s diferent de IN . Apareix aix un flux
dins del tor magntic, aquest flux d = F N fa que per la bobina de detecci
es cre una diferncia de potencial que actua sobre lelectroimant i obri el circuit
dalimentaci.
Fi g u r a 1 . 5 . Interruptor diferencial amb corrent diferencial residual
En la secci Annexos
del web hi ha una
animaci per veure les
diferncies internes de
linterruptor diferencial,
amb derivaci i sense, i
amb polsador de prova.
18

Una altra possibilitat de fer disparar linterruptor diferencial s mitjanant un

polsador de prova que tots incorporen (polsador de TEST). Per veuren el funcionament de prova vegeu la figura 1.6.
El principi de funcionament s el mateix, per aquesta vegada en comptes dun
corrent que surt per terra s un corrent que passa per fora de lanell. s a dir, el
corrent de defecte (Id ) passa pel polsador de prova i fa que el corrent de fase i de
neutre no siguin iguals (IN 6= IF ). Aix provoca que, com en el cas anterior, els
fluxos al tor no siguin iguals i de sentit oposat, aleshores hi ha un flux que fa anar
la bobina de detecci i obre linterruptor que talla lalimentaci de la installaci.
F i g u ra 1.6. Interruptor diferencial. Polsador de prova
1.3 El magnetotrmic (ITC-BT-22)

El magnetotrmic, que com indica el nom est compost per un element trmic i un
element magntic, tamb sanomena PIA (petit interruptor automtic), i s definit
per lITC-BT-01 de la segent manera:
Interruptor de control de potncia i magnetotrmic: aparell de connexi

que integra tots els dispositius necessaris per assegurar de forma coordinada
el comandament, la protecci contra sobrecrregues i la protecci contra
curtcircuits.
Com es veu en la definici del Reglament, no solament defineix magnetotrmic,
sin que tamb defineix interruptor de control de potncia, ja que tots dos
dispositius sn molt semblants, tot i que cadascun compleix una funci diferent.
19

Linterruptor de control de potncia (ICP) s un dispositiu que t el mateix

funcionament que el magnetotrmic. s a dir, que es basa en el mateix principi de
funcionament. La diferncia s que, mentre el magnetotrmic s un element de
seguretat per a la installaci, linterruptor de control de potncia (ICP) no s un
dispositiu de seguretat, sin un dispositiu que les companyies de subministrament
elctric obliguen a posar als seus contractats perqu no es passin de la potncia
contractada.
A efectes prctics, un ICP s com un magnetotrmic per que dispara molt rpidament quan se sobrepassa la potncia contractada a la companyia subministradora.
Tots dos dispositius tenen el mateix principi de funcionament: limiten el corrent
que passa per la installaci; el magnetotrmic per qestions de seguretat i lICP
per qestions de potncia mxima contractada.
En la definici tamb es parla de curtcircuit i de sobrecrrega. Moltes vegades al
principi la diferncia entre un fenomen i laltre s poc clara, per saber distingir
lun de laltre s fonamental.
Un endoll amb molts

electrodomstics delevat
consum s un cas tpic de
sobrecrrega.
Curtcircuit: es produeix per la connexi accidental entre conductors actius

(fase-fase o fase-neutre), que originen una elevada intensitat en un perode
molt curt de temps que destrossa els circuits, que no poden suportar una
intensitat tan alta.
Sobrecrrega: es produeix quan per un circuit circula un corrent elctric
ms elevat que el nominal perqu hem connectat ms receptors dels que
aguanta la installaci. En un principi no hi ha cap defecte dallament, per
s que es produeix un escalfament excessiu i provoca el deteriorament dels
allants i en redueix la vida til.
La desconnexi del magnetotrmic s automtica quan hi ha una sobrecrrega o
un curtcircuit. Per tamb pot ser manual si sacciona la maneta de maniobra.
La connexi o la reconnexi desprs duna desconnexi del magnetotrmic s
sempre manual, i aix vol dir que desprs duna desconnexi la reconnexi ha
de realitzar-la manualment una persona. Si el defecte, tant sobrecrrega com
curtcircuit, segueix present a la installaci la maneta manual no reconnectar el
magnetotrmic. I a ms a ms, en el cas de sobrecrrega, encara que aquesta ja no
hi sigui present al circuit, cal esperar una mica fins que el magnetotrmic es refredi
perqu lescalfament i el refredament s un procs que necessita el seu temps.
1.3.1 Element trmic del magnetotrmic

Lelement trmic del magnetotrmic pot ser un bimetall. Aquest bimetall t forma
de lmina i a travs della passa el corrent, de manera que com ms corrent passi,
ms sescalfa.
Sobserva com el bimetall es doblega

per efecte Joule.
20

s conegut el fenomen de dilataci que ofereixen els metalls quan sescalfen, i

s aquest fenomen fsic el que sutilitza com a principi per al funcionament de
lelement trmic del magnetotrmic.
Com que els dos metalls sn diferents tenen diferents coeficients de dilataci, la
qual cosa fa que en estar tots dos junts es dobleguin i accionin aix els contactes
de linterruptor.
El circuit de detecci trmic

s ms lent que el circuit de
detecci magntic
Lelement trmic del magnetotrmic actua en cas de sobrecrrega, per no en cas

de curtcircuit. Lelement trmic t el principi de funcionament en lescalfament,
i el que produeix aquest escalfament s una sobrecrrega. Lescalfament i la
dilataci dels metalls s un procs molt lent i un curtcircuit s tan rpid que no
dna temps que produeixi la dilataci dels metalls. Aix es fa necessari un altre
element que sigui capa de detectar els grans i instantanis corrents dun curtcircuit.
Lelement trmic del magnetotrmic noms actua en cas de sobrecrrega.
1.3.2 Element magntic del magnetotrmic

Lelement magntic del magnetotrmic est dissenyat per actuar quan es produeix
un curtcircuit, un corrent molt elevat per un perode de temps molt curt.
Per detectar aquest corrent sutilitza la bobina amb un nucli mbil. El principi de
funcionament s com el de qualsevol rel.
Element magntic del magnetotrmic.
Una bobina, s a dir, un conductor enrotllat amb forma despiral dins de la qual
hi ha un nucli de ferro mbil, quan passa un corrent pel conductor de la bobina
es crea un camp magntic que fa que el nucli de ferro mbil es bellugui, aquest
moviment dispara el dispositiu, fa que sobrin els contactes rpidament i es talla
aix lalimentaci a la installaci de manera que evita possibles accidents ms
greus.
Una vegada ms cal recordar que el sistema magntic est previst perqu funcioni
quan nhi hagi prou amb un corrent i faci que el nucli de ferro es bellugui. I aix
no passa per una sobrecrrega ja que aquesta no s un corrent prou fort, cal que
sigui el corrent fort dun curtcircuit. Aix doncs, cal que ens quedi ben clar el
segent:
Intensitat mxima de
curtcircuit
Hi ha una intensitat mxima de
curtcircuit que el magnetotrmic
pot interrompre sense sofrir cap
deteriorament. Els valors
nominals dintensitat mxima de
curtcircuit sn 3, 6, 10 i 15 kA,
dels quals el de 6 kA s el ms
utilitzat a les cases.
Lelement magntic del magnetotrmic noms entra en funcionament amb

un curtcircuit.
Vegem ara la disposici aproximada de cadascun dels elements dins de linterruptor magnetotrmic (figura 1.7).
Com es pot veure en la figura 1.7, el magnetotrmic t la bobina magntica que
actua en cas de curtcircuit i el bimetall que actua quan hi ha un escalfament lent
21

per constant, s a dir, una sobrecrrega. I per mitj de palanques i molls sobren
els contactes que accionen el circuit dalimentaci de la installaci. Com que
normalment les installacions estan alimentant diferents crregues, pels contactes
passa un corrent que no pot ser interromput bruscament sense que es cre un arc
elctric. Perqu aquest arc elctric sigui tan curt com sigui possible a dins del
magnetotrmic hi ha lanomenada cambra dextinci (vegeu la figura 1.7).
F i g u r a 1 . 7 . Disposici interna del magnetotrmic
La qualitat i la grandria dels contactes i de la cambra dextinci faran que el

magnetotrmic duri ms o menys anys, i que sigui capa dobrir el circuit encara
que els corrents que passin en aquest moment siguin molt grans. Aquests corrents
sn molt grans perqu hem de tenir en compte que el magnetotrmic ha dobrir
el circuit quan tinguem un curtcircuit, i els corrents de curtcircuit poden ser molt
alts, per exemple 3.000 A.
1.3.3 Corbes de disparament

Les corbes de disparament sn uns grfics on podem veure i estudiar el comportament o funcionament del magnetotrmic en funci del corrent elctric que volem
limitar (figura 1.8). Sn les corbes lmit on veiem si el magnetotrmic entrar en
funcionament, s a dir, si desconnectar el circuit dalimentaci de la installaci.
La grfica consisteix -com la majoria dels grfics en dos eixos- en un eix x, on
indiquem la intensitat que passa pel magnetotrmic, i un eix y, on indiquem durant
quant de temps ha de passar aquesta intensitat fins que el magnetotrmic es dispari.
Si un motor consumeix 27 A, li posarem un magnetotrmic de 32 A.
El temps (eix y) s donat normalment als catlegs dels fabricants en ms
(millisegons) i la intensitat s donada en un tant per cent de la nominal. La
nominal s la intensitat per la qual est dissenyat el magnetotrmic. Les intensitats
Per veure com es

produeix lespurna que fa
separar els contactes del
magnetotrmic, consulteu
la secci Annexos que
trobareu al web.
22

nominals dels PIA o magnetotrmic sn: 10, 16, 20, 25, 32, 40, 50 i 63 A. s a
dir, difcilment trobarem un magnetotrmic de 27 A, caldr posar-lo de 32 A.
Per al mateix principi de funcionament hi ha dues parts ben diferenciades, per una
banda, la part trmica i per laltra, la part magntica, ja que a les corbes hi ha dues
parts: la part trmica i la part magnetotrmica.
F i g u ra 1.8. Corbes de disparament dels magnetotrmics
1.3.4 El tipus de corba
En un transformador de
soldadura per arc posarem
un magnetotrmic tipus D.
En un habitatge posarem un
magnetotrmic de tipus C.
El magnetotrmic cobreix o ens dna protecci enfront de curtcircuits i sobrecrregues a la installaci, per no totes les installacions sn iguals. Hi ha installacions
generals, com les dun habitatge, que donen corrent a elements de molts diversos
tipus, per de poca intensitat. Tanmateix, hi ha installacions industrials que
alimenten noms motors o transformadors que tenen grans intensitats, sobretot en
el moment dengegar-los. Sembla clar que no es pot utilitzar un mateix tipus de
magnetotrmic per a lhabitatge i per a la indstria amb motors de gran potncia.
Com es veu en la figura 1.9, hi ha principalment 3 tipus de magnetotrmics, pel
que fa al tipus de corbes.
Tipus de corba B: aqu els magnetotrmics tenen una desconnexi trmica
o magntica entre 3 i 5 vegades la nominal. s a dir, si el magnetotrmic
t un corrent nominal de 32 A, disparar entre 96 A i 160 A. Aquests
magnetotrmics sutilitzen principalment per a generadors i cables de gran
longitud on no hi ha pics importants de corrent.
Tipus de corba C: aqu els magnetotrmics tenen una desconnexi trmica
o magntica entre 5 i 10 vegades la nominal i sn els ms utilitzats per
a circuits denllumenat i preses de corrent generals com per exemple als
habitatges.
Tipus de corba D: aqu els magnetotrmics, que tenen un disparament entre
10 i 20 vegades el corrent nominal, sutilitzen en llocs o installacions on hi
23

ha connectats receptors que tenen un fort corrent dengegada, com ara els
transformadors per soldadura per arc, o els motors de gran potncia.
Fi g u r a 1 . 9 . Diferents corbes de disparament dels magnetotrmics
A la indstria un cas molt tpic s un transformador per soldadura per arc elctric
que en el moment dengegar-lo el magnetotrmic es dispara. La soluci tpica per
equivocada s posar un magnetotrmic duna intensitat nominal molt superior a
la que consumeix el transformador, per daquesta manera no estem protegintlo enfront de sobrecrregues. La soluci correcta s posar un magnetotrmic
de corba tipus D i intensitat nominal lleugerament superior a la nominal del
transformador. En ser tipus D no es dispararia en lengegada i el transformador
quedaria protegit per sobrecrrega.
1.3.5 Selectivitat
La selectivitat tracta de fer que es desconnecti aquell magnetotrmic que est ms
a prop del defecte (curtcircuit o sobrecrrega) i no el general. Si el quadre t
diversos circuits protegits per magnetotrmics locals i un magnetotrmic general,
la selectivitat tracta que es dispari noms el que protegeix un circuit i no el general.
En cas que es desconnecti el magnetotrmic general, quedar tota la installaci
sense corrent, mentre que si ho fa noms un circuit, en aquest cas, el circuit on
hi ha el curtcircuit o la sobrecrrega, aquest queda desconnectat i la resta, que no
tenen cap problema, poden seguir funcionant.
Si per exemple tenim 3 circuits de 20 A, i posem en cadascun dels circuits un
magnetotrmic de 20 A, i tamb posem un magnetotrmic general de 50 A, la cosa
normal s que enfront duna sobrecrrega de 45 A es dispari el magnetotrmic del
Selectivitat. En aquest cas haur de

disparar el circuit 1 (C1) i no el
general (G)
24

circuit afectat per no el general. Per enfront dun curtcircuit de corrent elevat,
la selectivitat no saconsegueix si no s amb aparells molt especials.
Com podem veure en la figura 1.10 (les corbes de dos magnetotrmics, el
magnetotrmic A i el B) enfront duna petita sobrecrrega linterruptor B obrir
el circuit i el A no, perqu el B est ms a lesquerra, en les intensitats ms petites.
Per enfront dun curtcircuit el disparament ja no s selectiu. Les dues corbes dels
magnetotrmics sajunten i aix vol dir que tots dos es dispararan a la vegada.
F i g u ra 1.10. Selectivitat
1.4 LICP o Interruptor de control de potncia

A la ITC-BT-17 trobareu
informaci sobre la situaci
de lICP i les
caracterstiques principals.
Recordeu que s lltim
dispositiu que pertany a la
installaci denlla.
LICP el posar la
companyia subministradora
en funci de la potncia
demandada pel client i la
potncia mxima admissible
per la installaci.
L IGA el posar linstallador
en funci de la potncia
mxima admissible de la
installaci. Per tant, lICP
sempre haur de ser ms
petit o igual que lIGA
LICP (interruptor de control de potncia) s lelement que limita el consum

dacord amb els kilowatts que tenim contractats amb la companyia de subministrament.
El limitador o ICP noms desconnecta la installaci quan la potncia dels aparells
connectats simultniament s ms gran que la potncia contractada.
LICP se situa sempre a lesquerra en el quadre general a lentrada de ledifici i a
dintre duna caixa precintable segons la figura 1.11.
En essncia, lICP s un magnetotrmic per amb una corba lleugerament diferent.
Aix doncs, t el mateix funcionament. De fet, el REBT de la ITC-BT-01 defineix
conjuntament linterruptor de control de potncia (ICP) i el magnetotrmic.
Hi ha dues tipologies bsiques de funcionament i dICP:
ICP-M. Una vegada sobrepassada la potncia contractada es dispara automticament, i sha de tornar a connectar el circuit manualment. Cal posar
els ICP manuals dins del local o habitatge perqu lusuari pugui restablir el
servei.
ICP-A. s tot automtic, tant el disparament com la reconnexi, encara que
la reconnexi no es produeix fins passats uns segons. Quan es tracta dICP
de reconnexi automtica pot estar fora del local.
25

Fi g u r a 1 . 1 1 . ICP al quadre general de distribuci
1.5 Proteccions contra sobretensions (ITC-BT-23).

Les installacions elctriques han destar protegides contra pujades de tensions
incontrolades, normalment dorigen atmosfric, ja que poden afectar la seguretat
de la installaci, els equips o fins i tot posar en perill la vida de les persones o
animals. A ms, tamb es pot veure afectada la continutat del servei i podria
provocar una situaci de risc per a les persones, especialment en hospitals o locals
de concurrncia pblica.
Hi ha dos tipus de sobretensions:
Figura
1.12.
Bobina
de
protecci
MSU
amb magnetotrmic
C60N de Merlin Gerin
Limitador de sobretensions. Part de
lesquema multifilar amb el limitador
de sobretensions.
Sobretensions permanents: sn sobretensions per sobre del 10% del

valor nominal de tensi i es mantenen durant un temps superior a diversos
cicles de lona alterna sinusodal, o sigui, de manera permanent. El motiu
principal daquestes sobretensions es deu a talls del neutre abans de tallar
les fases, o b a defectes de connexi. Per protegir els habitatges daquestes
sobretensions permanents els fabricants han desenvolupat una bobina de
protecci que controla la tensi de la installaci i va associada als contactes
de lIGA. Si la tensi sobrepassa de manera permanent una tensi llindar
duns 253 V, (depn del model de dispositiu), llavors aquesta bobina actua

26
com un electroimant i desconnecta linterruptor general automtic o IGA

(vegeu la figura 1.12).
A la secci Annexos
trobareu un trptic sobre
protecci contra
sobretensions de la firma
Merlin-Gerin.
Sobretensions transitries: la ITC-BT-23 tracta de la protecci daquestes

sobretensions, que es transmeten per les xarxes de distribuci i que soriginen, principalment, per tres motius:
Descrregues atmosfriques.
Commutacions de xarxes.
Defectes a les xarxes.
Limitador de sobretensions transitries PF de
Merlin Gerin
Figura 1.13.
Les sobretensions transitries sn, a diferncia de les permanents, de microsegons

de durada, per de valor efica de tensi molt elevat (milers de volts). Per protegir
els efectes daquestes sobretensions hi ha els descarregadors o limitadors de
sobretensions que, connectats al cable de protecci verd i groc, protegeixen els
receptors (vegeu la figura 1.13).
F igura 1.14. Esquema amb limitadors de Merlin Gerin
per a sobretensions permanents i transitries
27

Segons la ITC-BT-23 aquest limitador de sobretensi, per garantir la continutat

del servei, ha danar protegit amb el seu propi interruptor automtic i shaur de
connectar en parallel a la installaci, aiges amunt de linterruptor diferencial
F i g u r a 1 . 1 5 . Limitador de Merlin Gerin
QuickPF
Els fabricants de dispositius de protecci han desenvolupat diferents solucions

per tal de reduir lespai dels components al quadre de comandament i protecci.
Una soluci compacta, per exemple, sn els limitadors de sobretensions amb
interruptor de connexi monofsic incorporat en dos mduls per carril normalitzat,
com el que es mostra a la figura 1.15 i figura 1.16.
F i g u r a 1 . 1 6 . Esquema amb limitadors de Merlin Gerin
per a sobretensions permanents i transitries amb sistema
QuickPF
Cal dir que la ITC-BT23 no recull la normativa referent a les sobretensions directes
del llamp (NTE:parallamps) sin de les sobretensions causades per la influncia

28
de la descrrega llunyana del llamp, commutacions de la xarxa, defectes de xarxa,

efectes inductius, capacitius, etc.
Es poden presentar dues situacions diferents:
Situaci natural: quan no cal la protecci contra sobretensions transitries
(installacions amb baix risc, ja que estan alimentades per xarxes subterrnies i la resistncia dels equips a les sobretensions es considera suficient).
Situaci controlada: quan cal la protecci contra sobretensions transitries
(installacions amb risc de sobretensions transitries per la zona geogrfica
o b per lalimentaci aria amb conductor nus o b perqu es considera
convenient augmentar la seguretat continutat del servei, valor econmic
dels equips, etc.).
A la ITC-BT-23 es defineixen unes categories de les sobretensions que indiquen
els valors de tensi suportada en lona de xoc de sobretensi que han de tenir
els equips com a mxim. Els diferents dispositius han de permetre limitar la
tensi dentrada a un valor inferior (Up) al valor mxim de tensi residual de cada
categoria. Per aconseguir un nivell de tensi residual no perills per als equips
i una capacitat de derivaci denergia que prolongui la vida i lefectivitat dels
dispositius de protecci sutilitza una estratgia de protecci en cascada de tres
nivells de protecci: basta (tipus 1), mitjana (tipus 2) i fina (tipus 3):
Categoria I: equips i aparells molt sensibles a sobretensions que necessiten
una protecci fina que deixi una tensi residual molt petita. Com a exemples
tenim ordinadors, equips electrnics, etc.
Categoria II: equips i aparells destinats a connectar-se a la installaci
elctrica que requereixen una protecci mitjana. Serien electrodomstics,
eines porttils i equips similars.
Categoria III: equips i materials que formen part de la installaci fixa i
requereixen protecci basta. En sn exemples els armaris de distribuci,
embarrats, aparellatge (seccionadors, preses de corrents...), canalitzacions i
els seus components, motors industrials, etc.
Categoria IV: equips connectats a lescomesa general de BT, s a dir, a
lorigen de la installaci de ledifici. Necessiten una protecci basta i
podrien ser els comptadors denergia, els aparells de telemesura, els equips
principals de protecci contra sobreintensitats, etc.
Tau l a 1 . 1 . Tensi mxima transitria per a cada categoria.
Tensi nominal de la
installaci en V
Tensi suportada a impulsos en kV
Trifsic
Monofsic
Categoria IV
Categoria III
Categoria II
Categoria I
230/400
230
2,5
1,5
400/690/1.000
2,5
29

1.6 Presa de terra (ITC-BT-18)
La posada o la connexi a terra s la uni elctrica directa, sense fusibles

ni cap protecci, duna part del circuit elctric o duna part conductora que
no pertany a aquest circuit mitjanant una presa de terra amb un elctrode o
grups delctrodes soterrats.
En la figura 1.17 teniu la imatge dun tipus delctrodes que es poden soterrar.
Figura 1 . 1 7 . Imatge delctrodes
Mitjanant la installaci de connexi de terra sha daconseguir que en el conjunt

dinstallacions, edificis i superfcie prxima del terreny no apareguin diferncies
de potencial perilloses i que, alhora, permeti el pas a terra dels corrents de defecte
o els de descrrega dorigen atmosfric.
La presa de terra s un elctrode o conjunt delctrodes amb contacte amb

el terra que nassegura la connexi elctrica.
Aix doncs, la presa de terra sn els elctrodes, i quan parlem de terra, sense referirnos a la presa de terra ens estem referim a determinats punts de la installaci.
El terra s la massa conductora de la terra en la qual el potencial elctric en

cada punt es pren, convencionalment, igual a zero.
1.6.1 Resistivitat del terreny

La connexi de terra consisteix a posar uns elctrodes al terreny de manera que
el terra que trepitgem i la installaci elctrica quedin elctricament units. Ens
serveix aix de potencial zero. Quan ens diguin que una fase t una tensi de 230
V vol dir que tenim 230 V respecte del terra que s el potencial zero.
El Reglament electrotcnic
per a baixa tensi dedica la
instrucci tcnica ITC-BT-18
a la connexi de terra de les
installacions.

30
Per sempre hi ha una resistncia, s a dir, no hi ha un contacte perfecte entre

elctrodes i terreny. La resistncia total dependr del terreny i de la quantitat
delctrodes. En terrenys ms allants faran falta un nombre ms gran delctrodes.
Vegem ara la resistivitat del terreny, i com podem calcular-la o mesurar-la.
La resistivitat del terreny s la resistncia que presenta al pas del corrent

un cub de terreny d1 m daresta. La seva unitat s el m i cal representar-la
amb la lletra grega %.
La resistivitat del terreny depn de la seva naturalesa (pedregs, sorra, argila...).
Aquesta s fixa, s a dir, es mant durant tot lany. Per tamb depn de la humitat,
temperatura i salinitat, s a dir, la resistivitat del terreny es veu afectada per les
variacions estacionals.
Tau l a 1 . 2 . Valors orientatius de la resistivitat en funci del terreny
Als terrenys ms allants

(pedregosos) fa falta una
quantitat ms gran
delctrodes per aconseguir
potencial zero.
Naturalesa del terreny
Resistivitat (m)
Terrenys pantanosos
Fins a 30
Llim
20 a 100
Humus
10 a 150
Torba humida
5 a 100
Argila plstica
50
Margues i argiles compactes
100 a 200
Margues del jursic
30 a 40
Sorra argilenca
50 a 500
Sorra silcia
200 a 3.000
Terra pedregs cobert de gespa
300 a 500
Terra pedregs nu
1.500 a 3.000
Calcries toves
100 a 300
Calcries compactes
1.000 a 5.000
Calcries clivellades
500 a 1.000
Pissarres
50 a 300
Roca de mica i quars
800
Granits i gres procedent dalteraci
1.500 a 10.000
Granit i gres molt alterat
100 a 600
Com es pot veure en la taula 1.2, la resistivitat s ms elevada si les partcules que
formen el terreny tamb sn ms grans; per exemple, la grava t ms resistivitat
que la sorra i la sorra ms resistivitat que largila. Per tant, podem utilitzar la taula
1.3, que s ms resumida.
Tau l a 1 . 3 . Valors mitjans aproximats de la resistivitat en funci del terreny
Valor mitj de la resistivitat (m)
Terrenys cultivables i frtils, terraplens compactes i

humits
50
31

Taula 1.3 (continuaci)

Valor mitj de la resistivitat (m)
Terraplens cultivables poc frtils i altres terraplens
500
Terres pedregosos nus, sorres seques permeables
3.000
1.6.2 Mtodes de mesura de la resistivitat del terreny

Per calcular o per conixer el valor de la resistivitat del terreny, cal en primera
instncia fer un clcul teric suposant el tipus de terreny que tenim. Per si no
estem segurs del tipus de terreny (argila, sorra...) o volem saber de forma molt
exacta la resistivitat del terreny ens cal mesurar-lo.
En la mesura cal tenir en compte que la resistivitat depn de la temperatura,
salinitat i sobretot de la humitat del terreny. Aix, si mesurem el terreny en lpoca
de pluges o immediatament desprs duna gran ploguda pot donar-nos un valor de
resistivitat molt baix que no es mantindr durant la resta de lany. Cal fer, per
tant, la mesura en lpoca ms seca, o fer diverses mesures en diferents poques
de lany, depenent de lexactitud de la mesura que vulguem obtenir.
Laparell que sutilitza per mesurar la resistivitat del terreny s un aparell fabricat
expressament. Laparell per mesurar la resistivitat del terreny consisteix en un
generador de corrent altern, un ampermetre i un voltmetre. Hi ha aparells antics
que noms feien aquesta mesura i estaven fabricats expressament per a aquesta
mesura. Per des de la sortida lany 2002 del nou reglament (REBT) i com que sn
moltes les mesures que cal fer, sutilitzen uns aparells multifunci, que realitzen
totes les mesures que ens calen a les installacions elctriques, i una daquestes s
la resistivitat del terreny.
La mesura de la resistivitat del terreny s molt important perqu ens permetr
calcular el nombre delctrodes que caldr posar a la installaci de la presa de
terra perqu tingui una bona i segura connexi de terra.
Per a la mesura de la resistivitat del terreny necessitem quatre piquetes i un tipus
de connexi diferent que per a la mesura de la presa de terra, que es fa noms amb
dues piquetes auxiliars.
Normalment cal seguir les instruccions de laparell que utilitzem, ja que depenent
del tipus i la marca caldr fer alguna petita variaci. Per la forma normal i tpica
de mesurar la resistivitat del terreny s mitjanant el conegut mtode de les quatre
piquetes, que consisteix en lesquema de la figura 1.18.

32
F i g u r a 1.18. Mesura de la resistivitat del terreny
La resistivitat s donada per:

=
2aU
I
De tota manera, aquest clcul ja el realitzen els instruments de mesura digitals i

ens en donen directament la mesura. s a dir, el valor de %.
El principi de funcionament s el que es representa en la figura 1.18, mitjanant 4
piquetes que es claven al terreny on volem mesurar la resistivitat a una profunditat
mxima de a/20, on a s la distncia entre piquetes.
1.6.3 Clcul de la resistncia mxima de la connexi de terra

La resistncia de les preses de terra, s a dir, la quantitat delctrodes que cal posar,
es dimensiona perqu en qualsevol circumstncia previsible, qualsevol massa no
doni lloc a tensions de contacte superiors a:
24 V en local o emplaament conductor (humit).
La tensi de contacte s
baixa als terrenys humits
perqu sn ms perillosos.
El cos t menys resistncia.
La frmula per calcular la

tensi lmit per al dispositiu
diferencial apareix en la
ITC-BT-24.
50 V en la resta dels casos.

Aquesta tensi s limitada pel dispositiu diferencial que sutilitzi en cada cas,
per que als habitatges es limita sempre mitjanant la sensibilitat de I n = 30
mA. I per calcular la resistncia del terra sutilitza la frmula que us presentem
a continuaci, en qu shan de tenir en compte la tensi de contacte (VC ) i la
intensitat del diferencial o sensibilitat (I n ):
R
VC
In
Aix, per a locals no conductors (secs) i si utilitzem un interruptor diferencial de

In = 30mA, s necessari que la resistncia del terra sigui com a mnim de:
R
50
1666
0, 03
24
800
0, 03
I per a locals humits:

33
Per als habitatges s que sutilitzen sempre interruptors diferencials de 30 mA

per imposici del REBT, per per als altres usos (indstries, comeros...) poden
utilitzar-se diferencials de 10, 30, 300, 500 mA. Aix doncs, la resistncia mxima
dels terres shan de calcular dacord amb el diferencial que posem (taula 1.4).
Taula 1.4. Valors mxims de les preses de terra (en )
Local
Sensibilitat (mA)
10
30
300
500
Sec Vc = 50V
5000
1666
166
100
Humit Vc = 24V
2400
800
80
48
Aquests valors dels terres normalment sn molt ms baixos. Moltes vegades

sagafen aquests valors de les normes tecnolgiques dedificaci NTE per a
qualsevol tipus dinstallaci, ja que hi ha recomanacions dels valors de resistncia
de presa de terra. Tamb haurem de tenir en compte, com sempre, les normes
particulars de la companyia elctrica, ja que aquestes s que sn obligatries i ms
restrictives que el REBT.
Edificis destinats principalment a habitatges: 80 mxim.
Edificis amb parallamps: 15 mxim.
Installacions de mxima seguretat: 2 a 5 mxim.
Installacions de sales dordinadors: 1-2 mxim.
1.6.4 Tipus delctrodes de connexi de terra

Coneixent el valor mxim de la resistncia de les preses de terra, ara el que ens
cal s calcular el nombre de piquetes que ens faran falta per aconseguir-lo. Tamb
hem de tenir en compte que hi ha diferents tipus delctrodes i que cadascun ens
dna un valor de resistncia de terra, s a dir, tindr una frmula de clcul diferent.
Segons la ITC-BT-18, per a la presa de terra es poden utilitzar elctrodes formats
pel segent:
Barres, tubs.
Platines, conductors nus.
Plaques.
Anells o malles metlliques constituts pels elements anteriors o les seves
combinacions.
Armadures de formig soterrades, a excepci de les armadures pretensades.
Altres estructures soterrades que es demostri que sn apropiades.

34
F igura 1.19. Piques
Antigament sutilitzaven les

canalitzacions metlliques
daltres serveis (aigua,
calefacci central, etc.) com
a preses de terra.
Actualment aix est
prohibit per raons de
seguretat.
El tipus i la profunditat de soterrament de les preses de terra han dimpedir

que la possible prdua dhumitat del terra, la presncia de gel o altres efectes
climatolgics augmentin la resistncia del terra per sobre del valor previst. La
profunditat mai no ha de ser ms petita que 0,50 m.
Principalment hi ha tres tipus delctrodes que sutilitzen comunment: les piques,
les plaques i el cable nu soterrat.
1) Piques. Sn elctrodes allargats que sintrodueixen al terreny verticalment.
Es fabriquen normalment amb acer galvanitzat o amb barres de coure i la seva
longitud s com a mnim de 2 metres (vegeu figura 1.19).
El valor de la resistncia que ofereixen aquests elctrodes s directament proporcional a la resistivitat del terreny i inversament proporcional a la longitud daquests:
R=
on:
% s la resistivitat del terreny
L s la longitud de la piqueta
2) Plaques. Sn elctrodes rectangulars que ofereixen una gran superfcie de
contacte amb el terreny si la comparem amb el seu gruix.
Placa per una presa de terra.
Les plaques, que poden ser de coure o dacer galvanitzat, tenen 2 mm i 2,5 mm de
gruix mnim respectivament.
La resistncia daquest elctrode s directament proporcional a la resistivitat del
35

terreny i inversament al permetre de la placa.

R = 0, 8
on:
P s el permetre de la placa
3) Conductors nus soterrats horitzontalment. s un elctrode que es colloca
situant horitzontalment un cable nu en el terreny o en la cimentaci dels edificis.
Per aix sutilitza un cable de coure masss en el terreny duna secci mnima de
35 mm2 .
F i g u r a 1 . 2 0 . Cable soterrat
La resistncia que ofereix el conductor soterrat (vegeu la figura 1.20) s directament proporcional a la resistivitat del terreny i inversament proporcional a la
longitud en metres de cable soterrat:
R=2
on:
L s la longitud del cable soterrat
La forma de collocar-lo s en rases excavades prviament, per aix solen aprofitarse els fonaments dels edificis. Desprs es posen les rases en un traat sinus per
augmentar la longitud del cable i a una profunditat mnima de 0,5 metres, encara
que la norma tecnolgica de ledificaci recomana 0,8 metres de profunditat.
I s molt importat que sigui tot el conductor sense empalmaments. En cas de ser
necessari fer un entroncament es realitzar amb soldadura dalt punt de fusi, com
ara la soldadura aluminotrmica (vegeu la figura 1.21).
Diferents elements per realitzar la

soldadura aluminotrmica.

36
F igura 1.21. Exemple de soldadura aluminotrmica.
No poden fer-se
empalmaments al cable
soterrat.
La millor forma dinstallar-lo s posar el cable pel permetre de ledifici i sota els
fonaments, i si no s suficient continuar la rasa per un dels laterals.
1.6.5 Clcul de la quantitat delctrodes

Les frmules per estimar la resistncia de terra en funci de la resistivitat del
terreny i les caracterstiques de lelctrode sn les que apareixen en la taula 1.5, a
on:
% = resistivitat del terreny (m)
P = permetre de la placa (m)
L = longitud de la pica o del conductor (m)
Tau l a 1 . 5 . Frmules per estimar la quantitat delctrodes necessaris
Elctrode
Resistncia de terra en
Pica vertical
R=
Placa soterrada
R = 0, 8
Conductor soterrat
R=2
Clcul del nombre

delctrodes
1. Calculem la resistivitat
del terreny
2. Calculem la resistncia
que ha de tenir com a
mxim la connexi de
terra
3. Calculem el nombre
delctrodes
Exemples de clcul de resistncia

1) Calculeu la resistncia de terra aproximada duna pica de longitud 2 m, en un terreny
orgnic, de resistivitat 60 m.
Soluci:
La resistncia de terra s:
R=
60
=
= 30
L
2
2) Calculeu la resistncia que tenim amb 3 piques de 2 m de longitud connectades en

parallel amb un terreny orgnic de 60 m.
37

Soluci:
Cada pica t una resistncia de:
R=
60
=
= 30
L
2
Aix doncs, les 3 piques ens donaran:

R=
30
= 10
3
3) Hem daconseguir una resistncia de terra de 10 , per aix utilitzarem com a elctrode
cable de coure de 35 mm2 de dimetre. El terreny s arens amb una resistivitat de 50
m. Calculeu la longitud aproximada que ha de tenir el conductor.
Soluci:
Com que es tracta dun conductor soterrat:
R=2
Substitum els valors que coneixem:

R=2
50
= 10
L
L=2
50
= 10 m
10
Allant la L:
1.6.6 Borns de connexi de terra

Els elctrodes de la presa a terra van tots units, mitjanant els anomenats
conductors de terra (figura 1.22).
Fi g u r a 1 . 2 2 . Punts duni a les preses de terra
Aquests conductors de terra tampoc no han de tenir empalmaments. Si sen fa

algun haur de ser amb soldadura aluminotrmica. Desprs cal connectar-los al
que ser el circuit principal del terra, i per aix es fa necessria la creaci dunes
arquetes registre que permetran la connexi i desconnexi per poder independitzar
el circuit de la connexi de terra del terra general de ledifici i aix poder mesurar-
38

la. Per a aquesta connexi i desconnexi sutilitzar un pont seccionador de terra

desmuntable per mitj dun estri.
Resumint, en tota installaci de connexi de terra sha de preveure un born
principal de terra, al qual shan dunir els conductors segents:
Els conductors de terra.
Els conductors de protecci.
Els conductors duni equipotencial principal: Aquests conductors serveixen per connectar la canalitzaci metllica principal daigua a terra per
mitj del born principal de terra.
Els conductors de posada a terra funcional, si sescau.
1.6.7 Conductors de protecci

Els conductors de protecci han dunir les masses al conductor de terra. El
recorregut del conductor de protecci seria el segent: surt des del born de
connexi de terra, desprs va a lembarrat dels comptadors i des daquests a
cadascun dels circuits de la installaci. Cal connectar totes les masses al cable de
protecci (verd-i-groc).
Vegem ara tot el conjunt de la connexi de terra en cadascun dels seus elements
(figura 1.23).
F i g u ra 1.23. Parts duna installaci de connexi de terra
Parts duna connexi de

terra
Preses de terra
Conductors de terra
Born de connexi de
terra
Conductors de
protecci
1. Preses de terra o elctrodes. Estan en contacte directe amb el terreny,

encara que tenen una resistncia que depn de la naturalesa del terreny i de
la quantitat delctrodes.
39

2. Conductors de terra. Uneixen els elctrodes entre ells.

3. Born de connexi de terra. Sencarrega dunir els cables de terra amb els
conductors de protecci i sha de preveure en un lloc accessible un dispositiu
que permeti mesurar la resistncia de la presa de terra corresponent, per la
qual cosa ha de ser desmuntable.
4. Conductors de protecci. Serveixen per unir elctricament les masses de
la installaci. I desprs aquests han danar units als conductors de terra i
finalment a les preses de terra.
Els conductors de protecci han de tenir un dimetre mnim que ens ve donat per
la ITC-BT-18 i sn els que veiem en la taula 1.6.
Taula 1.6. Seccions mnimes dels conductors de protecci
Secci dels conductors de fase de la installaci
S(mm2 )
Secci mnima dels conductors de protecci

Sp(mm2 )
S 16
Sp = S
16 < S 35
Sp = 16
S > 35
Sp = S/2
Si el conductor de fase s ms petit que 16 mm2 el conductor de protecci cal que

tingui el mateix dimetre que el de fase. Si el de fase s duna secci entre 16 i 35
mm2 , el conductor de protecci ha de ser com a mnim de 16 mm2 , i si el de fase
s de 35 mm2 o ms gran, cal que el de protecci sigui com a mnim la meitat que
el de la fase.
1.6.8 Mesura de les preses de terra

La installaci del terra t una gran importncia des del punt de vista de la seguretat.
Per aix cal que el director dobra o linstallador autoritzat la comprovi al principi,
en la posada en marxa de la installaci. Desprs de la posada en marxa cal fer
una revisi anual.
La resistncia del terra s variable al llarg de tot lany. Per aix s millor mesurarla en les condicions ms desfavorables, s a dir, quan el terreny est ms sec.
La presa de terra es mesura segons lesquema de la figura 1.24: laparell de mesura
aplica una tensi alterna entre lelctrode que volem mesurar (P) i lelctrode
auxiliar (B), mesurant la intensitat que circula entre tots dos. Tamb es mesura
la tensi (V ) entre lelctrode que estem mesurant i laltra pica auxiliar (S), que
ha destar com a mnim a 6 m dels altres dos elctrodes. La resistncia de les
preses de terra es calcular com sempre aplicant la llei dohm:
RT =
V
I
Tellurmetre, aparell que mesura la

resistivitat del terra.
40

F i g u ra 1.24. Mesura de les preses de terra
Per fer aquesta mesura hi ha aparells especials anomenats tellurmetres, que estan
equipats amb una font dalimentaci per crear la tensi alterna i amb unes piquetes
auxiliars per posar-les al terreny. Actualment sutilitzen aparells digitals que no
sols mesuren el terra, sin que tenen altres funcions.
1.6.9 Prescripcions generals dinstallaci a installacions interiors

en habitatges (ITC-BT-26)
Per a qualsevol edificaci nova sha de fer una presa de terra segons el sistema o
mtode segents:
Installant al fons de les rases de fonamentaci dels edificis, i abans que la
fonamentaci comenci, un cable rgid de coure nu duna secci mnima segons
indica la ITC-BT-18, de manera que formi un anell tancat que integri tot el
permetre de ledifici. En aquest edifici shan de connectar elctrodes verticalment
clavats al terreny quan es prevegi la necessitat de disminuir la resistncia de terra
que pugui presentar el conductor en anell. Quan es tracti de construccions que
comprenguin diversos edificis prxims, sha de procurar unir entre ells els anells
que formen la presa de terra de cadascun daquells, per tal de formar una malla de
lextensi ms gran possible.
Els conductors de coure nus utilitzats com a elctrodes han de ser de construcci i
resistncia elctrica segons la classe 2 de la norma UNE 21002 (conductor format
per diversos filferros rgids cablejats entre ells). Amb una secci de 35 mm2
segons lNTE 1973 connexi de terra.
UNE i NTE
UNE: una norma espanyola,
NTE: norma tcnica dedificaci.
Les normes UNE shan de
comprar, a diferncia de les NTE,
que les podem trobar fcilment a
Internet.
La profunditat mnima de soterrament del conductor recomanada s de 0,8 m.

Quan es vol millorar leficcia de la connexi de terra de la conducci soterrada,
sha dafegir el nombre de piques necessries que es repartiran proporcionalment
al llarg de lanell soterrat, connectades a aquesta i separades una distncia no
inferior a 2 vegades la seva longitud.

41
En la taula 1.7 es referencien les normes UNE que sutilitzen segons la connexi
de terra.
Taula 1.7. Normes daplicaci
Producte
Norma daplicaci
Piques de connexi de terra per a edificis
UNE 20206
Conductor de coure nu (classe 2)
UNE 21022
Mitjanant la taula 1.8 es pot determinar el nombre orientatiu delctrodes

verticals en funci de les caracterstiques del terreny, la longitud de lanell i segons
la presncia o no de parallamps a ledifici.
La resistncia a terra obtinguda amb laplicaci dels valors daquesta taula 1.8
hauria de ser, a la prctica, inferior a 15 per a edificis amb parallamps i de 37 per
a edificis sense parallamps.
A la figura 1.25 es mostra un exemple de com calcular la longitud en planta dun
anell de connexi de terra.
Fi g u r a 1 . 2 5 . Exemple danell soterrat de connexi de terra
La longitud en planta de lanell de la figura 1.25 s:

L = 3 L1 + 3 L2 + 3 L3 + 3 L4
:
Taula 1.8. Nombre delctrodes en funci de les caracterstiques del terreny i la longitud de lanell
Terrenys orgnics, argiles i
margues
Sorres argiloses i graveres, roques

sedimentries i metamrfiques
Nombre de
piques de
longitud 2 m
Sense
parallamps
Amb parallamps
Sense
parallamps
Amb parallamps
25
34
28
67
Augmentar la
longitud dels
conductors
enterrats de lanell
30
25
63
26
Augmentar la
longitud dels
conductors
enterrats de lanell
59
55
51
47
Augmentar la
longitud dels
conductors
enterrats de lanell
La taula 1.8 la trobareu

completa a la guia tcnica
daplicaci del REBT-ITC-26.

42
Tau l a 1 . 8 (continuaci)
Terrenys orgnics, argiles i
margues
Sorres argiloses i graveres, roques

sedimentries i metamrfiques
Nombre de
piques de
longitud 2 m
43
39
35
Augmentar la
longitud dels
conductors
enterrats de lanell
Determineu el nombre de piques necessari...

... per a un edifici amb parallamps, en terreny de sorra argilosa i amb una longitud en planta
de conducci soterrada de L = 33 m.
Per a un edifici amb aquestes caracterstiques:
La longitud mnima de la conducci soterrada ha de ser de 35 m, per la qual cosa hem de
disposar, com a mnim, de 2 m ms de conducci.
A ms a ms, per a 35 m de conducci soterrada necessitem col.locar 8 piquetes.
En rehabilitaci o reforma dedificis existents, la connexi de terra sha de poder

fer tamb situant en celoberts o jardins particulars de ledifici un elctrode o ms
de caracterstiques adequades.
En el conductor en anell, o b en els elctrodes, shan de connectar, si escau,
lestructura metllica de ledifici o, quan la seva fonamentaci es faci amb sabates
de formig armat, un cert nombre de ferros dels considerats principals i, com a
mnim, un per safata.
Soldadura aluminotrmica. Exemples
de conductors units amb aquest tipus
de soldadura que tamb sutilitza per
unir les vies del tren.
Aquestes connexions shan destablir de manera fiable i segura, mitjanant una

soldadura aluminotrmica o autgena (vegeu la figura 1.26).
F i g u ra 1.26. Soldadura aluminotrmica dun cable de terra.
Trobareu en la secci
Annexes del web, ms
informaci sobre la
soldadura aluminotrmica.
Les lnies denlla amb el terra shan destablir dacord amb la situaci i el
nombre previst de punts de connexi de terra. La naturalesa i la secci daquests
conductors han de ser conformes a la taula 1.9 i taula 1.10.
43

Taula 1.9. Seccions mnimes convencionals dels conductors de terra o lnies denlla amb lelctrode de
connexi de terra
Tipus
Protegit mecnicament
No protegit mecnicament
Protegit contra la corrosi
Segons la taula 1.10
16 mm2 Coure, 16 mm2 acer

galvanitzat
No protegit contra la corrosi
25 mm2 Coure, 50 mm2 Ferro
Taula 1.10. Seccions mnimes protegides mecnicament

S(mm2 )

Sp(mm2 )
S 16
Sp = S
16 < S 35
Sp = 16
S > 35
Sp = S/2
A la presa de terra establerta shi ha de connectar qualsevol massa metllica

important, existent a la zona de la installaci, i les masses metlliques accessibles
dels aparells receptors, quan la seva classe dallaments o condicions dinstallaci
aix ho exigeixin.
En aquesta mateixa presa de terra shan de connectar les parts metlliques
segents:
Dipsits de gasoil.
Installacions de calefacci general.
Installacions de gas canalitzat.
Antenes de rdio i televisi.
Installacions daigua.
Quan aquestes parts conductores tinguin el seu origen a lexterior de ledifici,
shauran de connectar a terra tan a prop com sigui possible de lentrada de ledifici.
Els punts de connexi de terra sn els cinc segents, que poden coexistir alhora,
per es considera born principal el nmero 2, s a dir, el situat al lloc de la
centralitzaci de comptadors:
Als celoberts destinats a cuines i cambres de banys, etc. en reformes o
rehabilitaci dedificis existents.
Al local o lloc de la centralitzaci de comptadors, si nhi ha.
A la base de les estructures metlliques dels ascensors o muntacrregues,
si nhi ha.
En el punt dubicaci de la caixa general de protecci.
En qualsevol local on es prevegi la installaci delements destinats a serveis
generals o especials i que, per la seva classe dallament o condicions
Secci mnima de
conductors
Els conductors que no formen
part de la canalitzaci
dalimentaci han de ser de
coure amb una secci, com a
mnim, de:
2,5 mm2 , si els
conductors disposen de
protecci mecnica.
4 mm2 , si els
conductors de protecci
no disposen duna
protecci mecnica.
44

dinstallaci, shan de posar a terra. Aquest punt sha de situar al costat de

la mateixa caixa, amb la finalitat de ser utilitzada com a punt de mesurament,
o durant lexecuci, manteniment o reparaci de la xarxa de distribuci.
Les lnies principals i les seves derivacions shan destablir en les mateixes
canalitzacions que les lnies generals dalimentaci i derivacions individuals de
ledifici.
Per tenir ms informaci sobre les lnies principals i les seves derivacions hem
de consultar la ITC-BT-18 per a conductors de protecci. Les lnies principals es
troben connectades directament a un born de connexi de terra amb pont seccionador, mentre que les derivacions individuals es connecten a terra mitjanant les
lnies principals.
En edificis per a habitatges amb una nica centralitzaci de comptadors, la lnia
principal de terra est formada pel conductor de protecci que va des del born
de posada fins a lembarrat de protecci i borns de sortida de la centralitzaci de
comptadors. Quan hi ha centralitzacions de comptadors en diverses ubicacions,
aquesta lnia principal de terra discorre per la mateixa canalitzaci que la LGA
fins a lembarrat de protecci de cada canalitzaci.
La derivaci duna lnia principal de terra est formada pel conductor de protecci
que discorre des de lembarrat de protecci de la centralitzaci de comptadors fins
a lorigen de la installaci interior, per la mateixa canalitzaci que les derivacions
individuals.
Presa de corrent de 16 A amb presa
de terra
La secci dels conductors que constitueix les derivacions de la lnia principal de

terra ha de ser la que assenyala la ITC-BT-19 per als conductors de protecci,
segons indica la taula 1.11.
Les lnies de terra de la installaci interior es denominen, simplement, conductors
de protecci.
Sadmet, nicament, lentrada directa de les derivacions de la lnia principal de
terra a cuines i cambres de bany quan, per la data de construcci de ledifici,
no shagus previst la installaci de conductors de protecci. En aquest cas,
les masses dels aparells receptors, quan les seves condicions dinstallaci ho
exigeixin, shan de poder connectar a la lnia principal de terra directament, o
b mitjanant preses de corrent que disposin de contacte de connexi de terra.
Al punt o punts de connexi de terra indicats com a celoberts destinats a cuines i
cambres de bany en rehabilitaci o reforma dedificis existents shan de connectar
les lnies principals de terra. Aquestes lnies es poden installar pels celoberts o
per canalitzacions interiors, a fi destablir laltura de cada planta de ledifici i la
seva derivaci fins al born de connexi dels conductors de protecci de cada local
o habitatge.
Les lnies principals de terra han de ser constitudes per conductors de coure de la
mateixa secci que fixa per als conductors de protecci la instrucci ITC- BT-19,
amb un mnim de 16 mm2 , com sexposa en la taula 1.11.
45

Taula 1.11. Secci dels conductors de protecci

S(mm2 )

Sp(mm2 )
S 16
Sp = S
16 < S 35
Sp = 16
S > 35
Sp = S/2
Les lnies principals de terra poden ser formades per barres planes o rodones, per
conductors nus o allats, i han de disposar duna protecci mecnica a la part en
qu aquests conductors siguin accessibles, i tamb als passos de sostres, parets,
etc.
No es poden utilitzar com a conductors de terra les canonades daigua, gas,
calefacci, desguassos, conductes devacuaci de fums o escombraries, ni les
cobertes metlliques dels cables, tant de la installaci elctrica com de telfons
o de qualsevol altre servei similar, ni les parts conductores dels sistemes de
conducci dels cables, tubs, canals i safates.
Les connexions als conductors de terra shan de fer mitjanant dispositius, amb
cargols de collar o altres de similars, que garanteixin una connexi entre ells
contnua i perfecta.
Protecci contra contactes indirectes
La protecci contra contactes indirectes sha de fer mitjanant la connexi de terra

de les masses i ls de dispositius que descriu la ITC-BT-25.
Es podran utilitzar un o diversos interruptors diferencials, amb una intensitat
diferencial-residual mxima de 30 mA i una intensitat assignada superior o igual
que la de linterruptor general.
Quan susin interruptors diferencials en srie, caldr garantir que tots els circuits
queden protegits enfront dintensitats diferencials-residuals de 30 mA com a
mxim, tot i que es poden installar altres diferencials dintensitat superior a 30
mA en srie, sempre que es compleixi el requisit anterior.
Cargol de collar
47

2. Sistemes dinstallacions en habitatges (ITC-BT-19, 20, 26)
No totes les installacions estan sotmeses al mateix entorn si sels demana la

mateixa fiabilitat, flexibilitat, durada... No s el mateix una installaci en una
nau industrial, que en un comer o un habitatge.
Diferents tipus dinstallaci requereixen diferents tipus de tubs, cables, mecanismes de connexi, etc.
Els diferents tipus o sistemes dinstallaci elctrica dinterior han de complir el
que marca el Reglament electrotcnic de baixa tensi i les seves instruccions
tcniques complementries (ITC). Les ITC que ens indiquen el tipus dinstallacions i les condicions tcniques de cadascuna delles sn, fonamentalment, la
ITC-BT-19, ITC-BT-20 i ITC-BT-21 per a les installacions interiors o receptores
en general.
A la secci Annexos
trobareu una taula resum
de tubs i canals segons el
tipus dinstallaci.
En el Reglament per a baixa tensi, ms concretament en la ITC-BT-19, hi ha

unes prescripcions generals de les installacions dinterior o receptores; en canvi,
les prescripcions generals de la ITC-BT-26 sn complementries a les exposades
en la ITC-BT-19 i sn aplicables principalment a installacions dinterior dhabitatges, tot i que tamb, en la mesura que els afecti, a locals comercials, oficines o
qualsevol altre local destinat a finalitats anlogues.
2.1 Tipus dinstallacions interiors en general

La gran quantitat i diversitat dedificis i dactivitats que es desenvolupen a dins fan
que les installacions elctriques que subministren el corrent elctric siguin tamb
de molts tipus.
A la secci Annexos del

web trobareu diferents
catlegs de canalitzacions
de la marca UNEX i una
guia de cables i
conductors Pirelli i
Prysmian.
Les installacions elctriques dinterior les classifiquem segons el lloc per on

colloquem els cables, si van per dins de tubs o directament fixats a les parets,
si els tubs per on van els cables sn superficials o encastats, o si al contrari, els
cables estan collocats sota canals protectors, motllures, scols o canalitzacions
prefabricades.
2.1.1 Conductors allats sota tubs protectors

Les conduccions de tub poden ser de:
Superfcie.
Diferents dimetres de tub rgid.
48

Encastades.
Situades en buits de la construcci.
El grau de protecci IP fa
referncia a la capacitat
dels elements envoltants de
la installaci per no
permetre el pas dobjectes
slids ni lquids.
El concepte duna conducci amb tubs comporta els tubs i els seus accessoris
(unions, rcords, taps de final de conducci, canvis de direcci). Els tubs i els seus
accessoris han de mantenir al llarg de la installaci les mateixes caracterstiques,
el mateix grau de protecci IP.
El material, la forma de collocaci dels tubs i la de les seves fixacions i proteccions
influeixen en la intensitat que sn capaces de conduir. Els cables utilitzats han de
ser de tensi assignada no inferior a 450/750 V.
Els conductors en un tub seran dun mateix circuit.
Si els conductors en un tub no sn dun mateix circuit shaur de complir el
segent:
Tots els conductors seran del mateix allament, el del ms gran.
Tots els conductors derivaran duna mateixa font i punt de seccionament.
Cal respectar uns radis de curvatura dels conductors perqu no es deformin
les seves seccions.
Pel que fa a la installaci dels tubs cal tenir en compte les regles segents:
El traat de les canalitzacions es far seguint lnies verticals i horitzontals,
o paralleles a les arestes de les parets que limiten el local on sefectua la
seva installaci.
Els tubs suniran entre ells per mitj de maneguins adequats a la seva classe
de protecci (IP i IK), que asseguren la continutat de la protecci que
proporcionen als conductors.
Els tubs allants rgids que es corben en calent podran ser acoblats entre ells
en calent, i recobrint lentroncament amb una cua especial quan en calgui
una uni estanca.
Les corbes practicades en els tubs (taula 2.1) seran contnues i no originaran
reduccions de secci inadmissibles. Els radis mnims de curvatura per a
cada classe de tub seran els especificats pel fabricant conforme a la UNEEN-50.086-2-2.
Els tubs es fixaran a les parets o sostres per mitj de brides protegides contra la
corrosi i slidament subjectes. La distncia entre les brides ser, com a mxim,
de 0,50 metres. Es disposaran fixacions duna part i laltra en els canvis de
direcci, en els entroncaments i en la proximitat immediata de les entrades en
caixes o aparells.

49
Taula 2.1. Radis mnims per corbar tubs

Dimetre
nominal
(mm2 )
Metllic rgid
blindat
Metllic rgid
blindat amb
allament
interior
Allant rgid
normal
Metllic rgid
normal
Allant flexible
normal
Metllic
flexible
normal
Metllic
flexible
blindat
90
85
54
48
53
11
110
95
66
58
65
13
120
105
75
65
71
16
135
120
86
75
79
21
170
100
23
165
115
100
29
200
200
140
125
130
36
250
225
174
150
165
48
300
235
220
190
210
Els tubs es collocaran adaptant-se a la superfcie sobre la qual sinstallen, corbantse o usant els accessoris necessaris. En alineacions rectes, les desviacions de leix
del tub, respecte a la lnia que uneix els punts extrems, no seran superiors al 2%.
s convenient disposar els tubs, sempre que sigui possible, a una altura mnima
de 2,50 metres sobre el sl, a fi de protegir-los deventuals danys mecnics.
En els encreuaments de tubs rgids amb juntes de dilataci dun edifici, shauran
dinterrompre els tubs, de manera que quedaran els seus extrems separats entre
ells 5 centmetres aproximadament, i sempalmaran posteriorment per mitj de
maneguins lliscants que tinguin una longitud mnima de 20 centmetres .
Ser possible la introducci i retirada fcil dels conductors en els tubs desprs de
collocar-los, i un cop fixats aquests i els seus accessoris, i es disposaran per a aix
els registres que es considerin convenients, que en trams rectes no estaran separats
entre ells ms de 15 metres (figura 2.1). El nombre de corbes en angle, situades
entre dos registres consecutius, no ser superior a 3.
F igura 2.1. Distncies mximes per a caixes de registre
Els conductors sallotjaran normalment en els tubs desprs de collocar-los.

Els registres podran estar destinats nicament a facilitar la introducci i retirada
dels conductors en els tubs o servir al mateix temps com a caixes dentroncament
50

o derivaci.
Durant la installaci dels conductors, perqu el seu allament no pugui ser
danyat pel seu fregament amb les vores lliures dels tubs, els seus extrems, quan
siguin metllics i penetrin en una caixa de connexi o aparell, estaran provets
dembocadures amb vores arrodonides o dispositius equivalents, o b les vores
estaran convenientment arrodonides.
En els tubs metllics sense allament interior, es tindran en compte les possibilitats
que es produeixin condensacions daigua al seu interior, per a la qual cosa es
triar convenientment el traat de la seva installaci, sen preveur levacuaci
i sestablir una ventilaci apropiada a linterior dels tubs per mitj del sistema
adequat.
Els tubs metllics que siguin accessibles shan de connectar a terra. La seva continutat elctrica haur de quedar convenientment assegurada. En el cas dutilitzar
tubs metllics flexibles, s necessari que la distncia entre dues connexions de
terra consecutives dels tubs no excedeixi els 10 metres. No es poden utilitzar els
tubs metllics com a conductors de protecci o de neutre.
2.1.2 Conductors allats fixats directament sobre les parets

Per a lexecuci de les conduccions es tindran en compte les prescripcions
segents:
Cal deixar 3 cm entre la superfcie

exterior de la canalitzaci no elctrica
i la coberta dels cables elctrics.
Es fixaran sobre les parets, per mitj de brides, abraadores o collars, de

manera que no en perjudiquin les cobertes.
A fi que els cables no siguin susceptibles de doblegar-se per efecte del seu
propi pes, els seus punts de fixaci es trobaran prou prxims (figura 2.2). La
distncia entre dos punts de fixaci successius no excedir els 0,4 metres.
F i g u ra 2.2. Distncia mnima entre punts de fixaci
Hi ha diferents tipus de cables amb

coberta que es poden utilitzar per a
installaci superficial.
Quan els cables hagin de disposar de protecci mecnica, pel lloc i condicions dinstallaci en qu sefectu, sutilitzaran cables armats. En el
51

cas de no utilitzar aquests cables, shi establir una protecci mecnica

complementria (figura 2.3).
Fi g u r a 2 . 3 . Protecci mecnica addicional per a cables
Sevitar corbar els cables amb un radi massa petit i, excepte prescripci en
contra fixada en la norma UNE corresponent al cable utilitzat, aquest radi
no ser inferior a 10 vegades el dimetre exterior del cable.
Els encreuaments dels cables amb canalitzacions no elctriques es podran
efectuar per la seva part anterior o posterior, deixant una distncia mnima
de 3 cm entre la superfcie exterior de la canalitzaci no elctrica i la coberta
dels cables, quan lencreuament sefectu per la seva part anterior.
Els punts de fixaci dels cables seran prou prxims per evitar que aquesta
distncia pugui quedar disminuda. Quan lencreuament dels cables en
requereixi lencastament, per respectar la separaci mnima de 3 cm, se
seguir el que es disposa per a les conduccions entubades.
Quan lencreuament es faci sota motllures, se seguir el que es disposa per
a conduccions en motllures i scols.
Els extrems dels cables seran estancs quan les caracterstiques dels locals
o emplaaments aix ho exigeixin, i per a aix sutilitzaran caixes o altres
dispositius adequats. Lestanquitat podr quedar assegurada amb lajuda de
premsaestopa.
Els cables amb allament mineral, quan porten cobertes metlliques, no
shauran dutilitzar en locals que puguin presentar un risc de corrosi per a
les cobertes metlliques daquests cables, llevat que aquesta coberta estigui
protegida adequadament contra la corrosi.
Els entroncaments i connexions es faran per mitj de caixes o dispositius
equivalents, provets de tapes desmuntables que assegurin, al mateix temps,
la continutat de la protecci mecnica establerta, lallament de la inaccessibilitat de les connexions i permetin la seva verificaci si escau.
Caixa dempalmaments. La uni amb

el tubs sha de fer assegurant la
continutat de la protecci mecnica
establerta.
52


Per a la installaci de cables allats a linterior de buits de la construcci tindrem
en compte les normes segents:
Els cables collocats a linterior de buits de la construcci, segons la UNE
20.460-5-52, seran de tensi nominal no inferior a 450/750 V.
Distncia mxima de fixadors en
buits de la construcci. La distncia
mxima ser de 3m.
Els cables amb coberta es podran installar directament als buits de la

construcci amb la condici que siguin no propagadors de la flama.
Els buits en la construcci admissibles per a aquestes canalitzacions es

podran disposar en murs, parets, bigues, forjats o sostres, i podran adoptar la
forma de conductes continus, o b estaran compresos entre dues superfcies
paralleles com en el cas de falsos sostres o murs amb cambres daire.
Installaci en fals sostre. Les
canalitzacions poden anar entre dues
superfcies paralleles com en el cas
de falsos sostres.
En el cas de conductes continus, aquests no es podran destinar simultniament a una altra finalitat (ventilaci, etc.).
La secci dels buits ser, com a mnim, igual a quatre vegades locupada pels
cables o tubs i la seva dimensi ms petita no ser inferior a dues vegades el
seu dimetre exterior de secci ms gran, amb un mnim de 20 millmetres.
Les parets que separen un buit que contingui canalitzacions elctriques
dels locals immediats tindran prou solidesa per protegir-les contra accions
previsibles.
Sevitaran, en la mesura que sigui possible, les asprors a linterior dels buits
i els canvis de la seva direcci en un nombre elevat o de radi de curvatura
petit.
La canalitzaci podr ser reconeguda i conservada sense que sigui necessria la destrucci parcial de les parets, sostres, etc., o els seus guarniments i
decoracions.
Els entroncaments i derivacions dels cables seran accessibles, i es disposaran per a ells les caixes de derivaci adequades.
Normalment, com que els cables noms es podran fixar en punts prou
allunyats entre ells, es pot considerar que lesfor resultant dun recorregut
vertical lliure, no superior a 3 metres, quedi dins dels lmits admissibles.
Sevitar que es puguin produir infiltracions, fuites o condensacions daigua
que puguin penetrar a linterior del buit, i es prestar una atenci especial
a la impermeabilitat dels seus murs exteriors, i tamb a la proximitat de
canonades de conducci de lquids, penetraci daigua en efectuar la neteja
de sls, possibilitat dacumulaci daigua en parts baixes del buit, etc.
53

2.1.4 Conductors allats sota canals protectores

La canal protectora o canaleta (figura 2.4) s un material dinstallaci constitut
per un perfil de parets perforades o no, destinat a contenir conductors o cables i
tancat per una tapa desmuntable.
F i g u r a 2 . 4 . Canaleta
La instrucci tcnica complementria que regula la utilitzaci dels canals s la

ITC-BT-21, la qual es desenvolupa a continuaci.
Les canals seran conformes al que disposen les normes de la srie UNE EN-50.085
i es classifiquen segons el que estableix. Les caracterstiques de protecci shan
de mantenir en tot el sistema i per garantir-les, la installaci sha de fer seguint
les instruccions del fabricant.
En les canals protectores de grau IP4X o superior i classificats com a canals amb
tapa daccs que noms es poden obrir amb ferramentes, segons la norma UNEEN 50.085-1, es pot:
Utilitzar cable allat sense coberta, de tensi assignada 450/750 V.
Collocar mecanismes com ara interruptors, preses de corrent, dispositius
de comandament i control, etc. al seu interior, sempre que es fixin dacord
amb les instruccions del fabricant.
Fer entroncaments de conductors al seu interior i connexions als mecanismes.
En les canals protectores de grau de protecci inferior a IP4X o classificats com a
canals amb tapa daccs que es poden obrir sense ferramentes, segons la norma
UNE-EN 50.085-1, noms es pot utilitzar cable allat sota coberta estanca, de
tensi assignada mnima 300/500 V.
Diferents canals protectors de

lempresa UNEX.
54

2.1.5 Conductors allats sota motllures i scols

Aquestes canalitzacions (figura 2.5) sn constitudes per cables continguts en
ranures sota motllures. Es poden utilitzar nicament en locals o emplaaments
classificats com a secs, temporalment humits o polsegosos. Els cables seran de
tensi assignada no inferior a 450/750 V.
La installaci pot ser efectuada per un sistema estilitzat de motllures o scols
en matria plstica o de fusta. El sistema comprn un scol acanalat amb tapa i
els accessoris necessaris per permetre fer unions, derivacions, canvis de direcci,
cobertes de final de bucle, installaci daparellatge, la qual cosa nassegura
una bona conducci, continutat, allament, i mantenir el grau de protecci IP
corresponent al llarg de la installaci (vegeu la figura 2.6).
Diferents tipus de scols i motllures
de la casa UNEX amb ranures i
sense.
F igura 2.5. Installacions sota motllures i scols
F i g u ra 2.6. Scol tcnic UNEX
Quan no es puguin evitar encreuaments daquestes canalitzacions amb les destinades a un altre s (aigua, gas, etc.), sutilitzar una motllura especialment
concebuda per a aquests encreuaments o, preferentment, un tub rgid encastat
que sobresortir per una part i laltra de lencreuament. La separaci entre dues
canalitzacions que sencreuen ser, com a mnim, d1 cm, en el cas dutilitzar
motllures especials per a lencreuament, i de 3 cm, en el cas dutilitzar tubs rgids
encastats.
55

El scol acanalat no sha dubicar en les motllures dobra o de guix i la tapa del
scol ha de ser accessible al llarg de la installaci (vegeu la figura 2.7).
Si els scols o motllures sn de fusta cal tenir en compte que:
Shan dinstallar amb tapes finals per poder mantenir el grau de protecci
IP.
Sadmet lexecuci de connexions a linterior de les interlnies, en no ser
conductora la fusta.
F i g u r a 2 . 7 . Mesures de motllures
Els conductors shan de collocar de forma folgada a les celles de les

canaletes.
Les condicions de pas de ms dun circuit per una mateixa cella sn:
Tots els conductors disposen del mateix allament, corresponent al
circuit de mxima tensi.
Tots els circuits sn protegits de manera individual contra les sobreintensitats.
Tots els circuits salimenten duna mateixa font o derivaci.
2.1.6 Conductors allats en safata o suport de safates

En el cas de les safates (figura 2.8), noms sutilitzaran cables allats amb coberta
(inclosos cables armats o amb allament mineral), unipolars o multipolars segons
la norma UNE 20.460-5-52. Com que la safata no t funci de protegir el cable,
sin noms de fixaci, conv que el cable tingui protecci addicional, s a dir,
coberta.
Scol UNEX. Els cables elctrics han

danar a la ranura ms elevada del
terra.
56

F i g u r a 2 . 8 . Installaci en safates
Cal que les safates siguin contnues i no interrompudes (figura 2.9) pel seu pas per
construccions. Sobretot cal tenir en compte que si la safata s metllica ha danar
connectada al terra de ledifici i que si la safata sinterromp caldr connectar tots
dos extrems mitjanant un cable de terra.
F i g u r a 2 . 9. No interrompre les safates
2.1.7 Canalitzacions elctriques prefabricades

El terme canalitzaci elctrica prefabricada (figura 2.10) designa els conjunts de
canalitzaci i conductors perfectament definits. Aquests permeten desenvolupar
sistemes dinstallaci, amb la finalitat deliminar problemes mecnics, elctrics i
de contaminaci electromagntica, i reduir aix els temps i riscos de projecte i els
de muntatge.
F i g u r a 2 . 10. Exemple dinstallaci amb canalitzaci elctrica prefabricada
57

Dels dos sistemes de distribuci, per cable (tradicional) o canalitzacions prefabricades, el que representa un aven tecnolgic, avui en dia, sn les canalitzacions
prefabricades:
Els elements estan assajats i certificats des del seu origen.
Les solucions per als problemes dinstallaci estan preconcebudes, noms
cal aplicar-les.
Com que les solucions estan preconcebudes, els temps de muntatge i
installaci es redueixen moltssim respecte als mtodes tradicionals.
Pel que fa als costos de la installaci elctrica prefabricada, cal tenir en
compte el segent:
El cost de projecte ser ms baix perqu triguen menys temps a
confeccionar-se.
El cost de cobertura de riscos, assegurances i controls de qualitat ser
ms baix perqu son productes certificats en origen.
El cost de muntatge ser ms baix perqu el temps de muntatge
ser inferior, ja que dependr noms de lacoblament de solucions
prefabricades.
El cost dinversi en materials s una mica ms gran.
La possibilitat de modificacions i ampliacions s ms flexible i menys costosa a les canalitzacions prefabricades que en el mtode tradicional. s un
element molt apreciat avui en dia en el moment de dissenyar installacions
comercials i industrials de transformaci, ja que els imperatius del mercat
obliguen a la substituci de productes o sistemes per haver finalitzat la seva
vida tecnolgica o comercial.
Facilitat de manteniment.
Una adaptaci molt gran als requeriments de la CEM (compatibilitat electromagntica).
La canalitzaci prefabricada s un sistema de transport i distribuci denergia
elctrica en baixa tensi que depenent del fabricant pot anar de 20 a 6.300 A.
Els canals prefabricats sn formats per conductors coberts per un embolcall
metllic, en trams rectes, colzes, en T, en creu i flexibles. Dotats de sistemes
de connexi de derivacions, repartits de manera equidistant, alimentacions i
subjeccions (fixes i mbils).
El sistema s molt simple i en aix rau la seva garantia funcional. Cal seguir noms
les instruccions del fabricant.
Les canalitzacions
prefabricades
Aquestes canalitzacions no sols
serveixen per portar els cables,
sin que a ms a ms, permeten
incloure: quadres, preses de
corrent, mecanismes,
accionaments i fins i tot
enllumenat directament acoblat
al canal i que en forma part.
58

2.2 Criteris delecci del tipus dinstallaci

Els principals criteris delecci del tipus dinstallaci que sha de dur a terme sn:
La inversi econmica, en qu cal tenir amb compte el material i la m
dobra de muntatge. Pel que fa a la m dobra, no hem doblidar les facilitats
o dificultats a lhora del muntatge.
La flexibilitat. Cal preveure les installacions susceptibles a diferents
modificacions al llarg de la seva vida cal preveure-les. Les installacions
domstiques no sofreixen gaires canvis al llarg de la seva vida. Per les installacions doficines i comeros s que sn moltes vegades modificades. En
aquests casos, s preferible la utilitzaci de tubs superficials i canalitzacions
prefabricades en comptes de tubs encastats.
Criteris esttics.Aquests criteris fan que les installacions samaguin tant
com es pugui, per la qual cosa sutilitzen els tubs encastats. Encara que
les ltimes tendncies en interiorisme utilitzen els tubs superficials de
les diferents installacions com un element ms de la decoraci, les installacions encastades continuen essent les ms apreciades estticament. Les
installacions encastades tenen molta menys flexibilitat que les superficials, i
com que cada dia es demana ms flexibilitat, les superficials guanyen terreny
a les encastades.
Criteris normatius i de seguretat. Per damunt de qualsevol criteri hi ha el
criteri de seguretat de les persones i dels bns materials. Per aix, a lhora
de triar un sistema cal fer-ho seguint les normes que ens garanteixin la seguretat. El REBT ens indica sota quines circumstncies podem fer un tipus
dinstallaci o un altre; en concret la ITC-20 tracta de les installacions
normals, mentre que la ITC-28 tracta de les installacions per a locals de
concurrncia pblica i la ITC-29, de locals amb risc dincendi o explosi.
Encara que no sigui un local amb risc dincendi, s que cal tenir precaucions
pel que fa a les condicions fsiques del local com conduccions de fluids
calents, condensacions, inundacions... i utilitzar el tipus dinstallaci ms
adient per a aquests casos.
2.2.1 Condicions externes. Grau IP i IK

Shan de considerar les condicions de lentorn de la installaci elctrica per
a lelecci del tipus dinstallaci i dels materials elctrics, en particular, els
ndex de protecci i resistncia mecnica de les canalitzacions i embolcalls dels
diferents elements.
La norma UNE 20.324 defineix un codi IP (protecci internacional) que caracteritza la protecci que pot proporcionar un embolcall enfront de les influncies
externes (taula 2.2):

59
Penetraci dels cossos slids: indicada per la primera xifra del codi.
Protecci contra els efectes nocius de lquids (aigua): segona xifra del codi.
Taula 2.2. Codi IP
Protecci contra els cossos slids
Protecci contra els lquids
Sense protecci
Sense protecci
Protecci contra cossos

> 50 mm de i laccs
del dors de la m
Protecci contra la
caiguda vertical de
gotes daigua
(condensaci)
Protecci contra els

slids > 12 mm de i
laccs amb un dit
Protecci contra la
caiguda de gotes
daigua fins a 15 de la
vertical
Protecci contra els

slids > 2,5 mm de i
laccs amb una eina
Protecci contra laigua

de pluja fins a 60 de la
vertical
Protecci contra els

slids > 1 mm de i
laccs amb un fil
Protecci contra les

projeccions daigua en
totes direccions
Protecci contra la pols i

laccs amb un fil
Protecci contra els

rajos daigua en totes
les direccions
Estanc a la pols i a
laccs amb un fil
Protecci contra les

projeccions daigua
similars a un cop de mar
Protecci contra
immersi
Material contra immersi

prolongada
(submergible) - assaig
sobre acords particulars
Exemple de grau IP
Si tenim un embolcall on posa IP34, qu vol dir aix?
Soluci:
IP3X = Protecci contra els slids > 2,5 mm de i laccs amb una eina. IPX4 = Protecci
contra les projeccions daigua en totes direccions
Aix que un IP34 t totes dues proteccions contra slids i contra aigua.
El Reglament ens marca, a les installacions especials com per exemple una font
pblica o una piscina, el grau de protecci IP que ens cal a la installaci en general,
no sols als voltants dels quadres i mecanismes. s a dir, no ens serveix de res tenir
un quadre dIP56 si, desprs, quan hi posem el tub ens deixem un forat per on cap
el dit.
Segons la UNE-EN 50102 la protecci contra els impactes mecnics correspon
a la classificaci de les sigles IK, un zero i una xifra. Aquesta correspon a la
capacitat de suportar un impacte duna quantitat denergia, que es mesura en
joules, sense variar les condicions dallament i protecci prpies, encara que pot
quedar algun abonyegament, i sn les que es mostren en la taula 2.3.
Una X en la situaci duna

xifra vol dir que la
caracterstica corresponent
no es t en consideraci.

60
Tau l a 2 . 3 . Codi IK
Xifra
Energia (Joules)
00
Sense protecci
01
Energia de xoc 0,15 J
02
03
04
05
06
Energia de xoc 1 J
07
Energia de xoc 2 J
08
Energia de xoc 5 J
09
Energia de xoc 10 J
10
Energia de xoc 20 J
2.2.2 Elecci de linstallaci segons el REBT

El REBT no ens deixa fer segons quines installacions duna manera o duna altra.
Per exemple, no es pot fer una installaci amb cables nus sota tub, els cables nus
han danar sobre alladors. Les installacions permeses i no permeses es poden
veure en la taula 2.4.
Tau l a 2 . 4 . Sistemes dinstallaci
Conductors Sense
i cables
Fixaci
Fixaci
directa
Tubs
Canal i
motllures
Conductes Safates
de
seccio
no
circular
Sota alladors
Amb
fiador
Conductors nus
Conductors allats
Multipolars +
Unipolars
Cables amb coberta
Font:ITC-BT-20. +: adms. 0: no aplicable o no utilitzat en la prctica. -: no adms. (*): sadmeten conductors allats si la tapa noms
es pot obrir amb eina i el canal s IP4X.
Com podem veure en la taula 2.5, per exemple, els conductors allats per sense
coberta no poden anar sobre safates, ja que la safata noms dna suport, per no
protegeix com un tub. Daltra banda, els cables amb coberta permeten qualsevol
tipus dinstallaci menys sota alladors, que no sutilitza a la prctica. En
aquesta taula podem trobar totes les installacions i si es poden fer o no segons
el Reglament de baixa tensi.

61
Taula 2.5. Situacions per als sistemes dinstallaci

SITUACIONSSense
Fixaci
Fixaci
directa
Tubs
Canal i
motllures
Conductes Safates
de seccino
circular
Sota alladors
Amb
fiador
Buits en la construcci
Accesible
No accesible
Canal
dobra
Soterrats
Encastats +
en
estructures
En muntatge
superficial
Aeri
Font:ITC-BT-20. +: adms. 0: no aplicable o no utilitzat en la prctica. -: no adms. (*): sadmeten conductors allats si la tapa noms
es pot obrir amb ferramenta i el canal s IP4X.
Un conductor (unifilar) s
sempre unipolar i comprn
lnima conductora i la
coberta allant.
2.3 Caracterstiques dels cables en funci del tipus dinstallaci
A la secci Annexos
trobareu una taula resum
de conductors i cables
segons el tipus
dinstallaci.
En els apartats 2.2.1 a 2.2.9 de la ITC-BT 20 sindiquen les prescripcions per als
diferents sistemes dinstallaci. Per als cables elctrics, aquestes prescripcions es
limiten en la majoria dels casos a definir-ne noms la tensi assignada mnima.
Aquesta ITC-20 s dmbit general i, per tant, en cadascun dels apartats hi ha
una mplia gamma de possibles tipus de cable per installar segons les condicions
particulars de la installaci. Per aix, sha optat per incloure aqu la referncia
als tipus bsics de cable i dinstallaci ms comuna, sense tenir en compte les
possibles particularitats de la installaci (per exemple, presncia doli, altes i
baixes temperatures, etc.).
El mateix RBT concreta ms les caracterstiques dels cables per installar en les
diverses ITC-BT que desenvolupen aquesta que s dmbit general, per exemple,
en la ITC-BT 28 per a locals de concurrncia pblica.
s necessari destacar que larticle 2.2.2 de la ITC-BT 19 estableix: En installacions interiors, per tenir en compte els corrents harmnics deguts a les
crregues no lineals i possibles desequilibris, excepte justificaci per clcul, la
secci del conductor neutre ser com a mnim igual que la de les fases.
Un cable (multifilar) s
format per un conjunt
dnimes conductores sota
un revestiment allant.

62
2.3.1 Conductors allats sota tubs protectors

Els cables utilitzats seran de tensi assignada no inferior a 450/750 V (taula 2.6)
i els tubs compliran el que estableix la ITC-BT-21.
Tau l a 2 . 6 . Cables de tensi assignada 450/750 V
Tipus de cable
Descripci
H07V-K
Conductor unipolar allat de tensi assignada

450/750 V, amb conductor de coure classe 5 (-K) i
allament de policlorur de vinil(V)
Cable ES07Z1-K

450/750 V, conductor de coure classe 5 (-K),
allament de compost termoplstic a base de
poliolefina amb una emissi baixa de fums i gasos
corrosius (Z1)
Cables de tensi assignada 0,6/1 kV: Els cables de tensi nominal 0,6/1 kV (taula
2.7) no segueixen la mateixa norma que els de tensions inferiors. Els cables de
0,6/1 kV segueixen la UNE 21.123 i, per la qual cosa, els noms normalitzats sn
una mica diferents. Les dues primeres lletres sn lallant principal i la coberta, i
la tercera separada per un gui, la flexibilitat:
H07V-K. Conductor classe 5 de PVC.
Primera lletra allament:

1. V: policlorur de vinil (PVC)
2. R: polietil reticulat (XLPE)
3. D: etil propil (EPR)
4. Z: poliolefina termoplstica lliure dhalgens
Les classes de la
UNE-21.022
Defineixen la quantitat de fils
dels quals disposa el conductor
(com ms fils ms flexible i
classe ms alta):
Classe-1: un fil (rgid)
Classe-2: fins a 61 fils
Classe-5: fins a 1.768
fils
Classe-6: fins a 2.350
fils (Depn del dimetre
del conductor.)
Segona lletra coberta exterior:

1. V: policlorur de vinil (PVC)
2. R: polietil termoplstic (PE)
3. N: policloropr (neopr) (PCP)
4. Z1: poliolefina termoplstica lliure dhalgens
Tercera lletra forma i flexibilitat del conductor:
1. F: flexible per a serveis mbils (classe 5)
2. K: flexible per installaci fixa (classe 5)
3. R: rgid, secci circular, diversos fils cablejats (classe 2)
4. U: rgid, secci circular, noms un fil (classe 1)
63

Taula 2.7. Cables de tensi assignada 0,6/1 kV

Tipus de cable
Descripci
Cable VV-K
Cable de tensi assignada 0,6/1 kV, amb conductor

de coure classe 5 (-K), allament i coberta de
policlorur de vinil (V)
Cable RV-K

de coure classe 5 (-K), allament de polietil reticulat
(R) i coberta policlorur de vinil (V)
Cable RZ1-K

(R) i coberta de compost termoplstic amb una
emissi baixa de fums i gasos corrosius (Z1)
2.3.2 Conductors allats fixats directament sobre les parets

Aquestes installacions sestabliran amb cables de tensions assignades no inferiors
a 0,6/1 kV (taula 2.8) dallament i coberta (shi inclouen cables armats o amb
allament mineral).
Els conductors allats fixats directament sobre les parets no estan permesos
a les installacions dhabitatges.
La srie UNE 21123 defineix les caracterstiques dels cables (unipolars i multiconductors) de tensi assignada 0,6/1 kV per a installacions fixes.
Tots els tipus de cables daquesta srie UNE disposen dallament i coberta, i
alguns disposen darmadura (constituda per fleixos o fils daram) destinada a
protegir el cable dels efectes mecnics externs. Els cables amb allament mineral
de tensi assignada 0,6/1 kV no estan normalitzats.
Taula 2.8. Codi de conductors allats fixats directament sobre les parets de tensi assignada 0,6/1 kV
Tipus de cable
Descripci
Cable VV-K

Cable RV-K

Cable RZ1-K

Cables amb coberta per a installaci

superficial

64
2.3.3 Conductors allats directament encastats en estructures

Per a aquestes canalitzacions sn necessaris conductors allats amb coberta (inclosos cables armats o amb allament mineral). La temperatura mnima i mxima
dinstallaci i servei ser de -5 C i 90 C, respectivament (per exemple amb
polietil reticulat o etil-propil) (vegeu la taula 2.9).
Figura 2.11. Cable RV-K 0,6-1kV
Tau l a 2 . 9 . Codi de conductors allats directament encastats en estructures

Tipus de cable
Descripci
Cable RV-K


Aquestes canalitzacions sn constitudes per cables collocats a linterior de buits
de la construcci segons la UNE 20.460-5-52. Els cables utilitzats seran de tensi
assignada no inferior a 450/750 V (taula 2.10) i caldr que vagin sota tub, canal
protector, etc.
Tau l a 2 . 1 0 . Codi de conductors allats a linterior de buits de la construcci de tensi assignada 450/750
V
Tipus de cable
Descripci
H07V-K

Cable ES07Z1-K

450/750 V, conductor de coure classe 5 (-K),
corrosius (Z1)
65

Els cables o tubs es podran installar directament als buits de la construcci amb
la condici que siguin no propagadors de la flama.
Quan sinstallen directament cables en buits de la construcci els cables han de
tenir allament i coberta i han de ser de tensi assignada 0,6/1 kV (taula 2.11).
Taula 2.11. Codi de conductors allats a linterior de buits de la construcci de tensi assignada 0,6/1
kV
Tipus de cable
Descripci
Cable VV-K

Cable RV-K

Cable RZ1-K

emissi baixa de fums i gasos corrosius (71)
Tots els cables normalitzats sn del tipus no propagadors de la flama, ja que les
seves normes constructives inclouen lassaig de la norma UNE-EN 50265 Assaig
de resistncia a la propagaci vertical de la flama.
2.3.5 Conductors allats sota canals protectores

En les canals protectores de grau IP4X o superior i classificats com a canals amb
tapa daccs que noms es poden obrir amb ferramentes segons la norma UNEEN 50.085-1, es podr utilitzar conductor allat, de tensi assignada 450/750 V
(taula 2.12).
F i g u r a 2 . 1 2 . Cable classe 5 dallament i coberta
blanca de PVC (H05VV-F)

66
Tau l a 2 . 1 2 . Codi de conductors allats sota canals protectores de tensi assignada 450/750 V
Tipus de cable
Descripci
Cable H07V-K

allament de policlorur de vinil (V)
Cable ES07Z1-K

450/750 i conductor de coure classe 5 (-K), allament
de compost termoplstic a base de poliolefina amb
una emissi baixa de fums i gasos corrosius (Z1)
En les canals protectores de grau de protecci inferior a IP4X o classificats com

a canals amb tapa daccs que es poden obrir sense ferramentes, segons la
norma UNE EN 50085-1, noms es podr utilitzar un conductor allat sota coberta
estanca, de tensi assignada mnima 300/500 V (taula 2.13).
Tau l a 2 . 1 3 . Codi de conductors allats sota canals protectores de tensi assignada 300/500 V
Tipus de cable
Descripci
Cable H05VV-F
Cable de tensi assignada 300/500 V, amb conductor

de coure classe 5 apte per a serveis mbils (-F),
allament de compost de PVC (V) i coberta de
compost de PVC (V) (vegeu la figura 2.12)
Cable H05Z1Z1-F
Cable de tensi assignada 300/500 V, amb conductor

de coure classe 5 apte per a serveis mbils (-F),
allament de compost termoplstic lliure dhalgens
(Z1) i coberta de compost termoplstic amb una
2.3.6 Conductors allats sota motllures

Els cables seran de tensi assignada no inferior a 450/750 V (taula 2.14).
Tau l a 2 . 1 4 . Codi de conductors allats sota motllures de tensi assignada 450/750 V
Tipus de cable
Descripci
Cable H07V-K

450/750 V i amb conductor de coure classe 5 (-K) i
Cable ES07Z1-K

450/750 V i conductor de coure classe 5 (-K),
corrosius (Z1)
2.3.7 Conductors allats en safata o suport de safates

Noms sutilitzaran conductors allats amb coberta (inclosos cables armats o amb
allament mineral), unipolars o multipolars segons la norma UNE 20.460-5-52.
67

La comesa de les safates s el suport i la conducci dels cables, per la qual cosa
no efectuen una funci de protecci. A banda, els cables han de ser de tensi
assignada 0,6/1 kV (taula 2.15).
Taula 2.15. Codi de conductors allats en safata o suport de safates de tensi assignada 0,6/1 kV
Tipus de cable
Descripci
Cable VV-K

Cable RV-K

(R) i coberta de policlorur de vinil (V)
Cable RZ1-K

2.4 Installacions interiors en habitatges. Prescripcions generals

(ITC-BT-26).
Les prescripcions generals dinstallacions interiors en habitatges estan sotmeses
a la ITC-BT-26 del Reglament per a baixa tensi. Sentenen per prescripcions
generals aquells aspectes obligatoris que shan de considerar, principalment en
installacions elctriques dhabitatges, sobre les tensions dutilitzaci, les preses
de terra, la protecci contra contactes indirectes, el quadre general de distribuci,
els conductors i lexecuci de les installacions.
Totes aquestes parts que anomenem de la ITC-BT-26 tenen altres instruccions
tcniques associades ms especfiques. Per exemple, les connexions de terra tenen
associades la ITC-BT-18 per aprofundir sobre el tema.
2.4.1 Tensions dutilitzaci i esquema de connexi TT.

Les tensions que shan dutilitzar sn 230 V en alimentaci monofsica i 230-400
V en alimentaci trifsica.
Per determinar les caracterstiques de les mesures de protecci contra xocs
elctrics, en cas de defecte (contactes indirectes), i contra sobreintensitats, i tamb
les especificacions de laparellatge encarregat daquestes funcions, cal tenir en
compte lesquema de distribuci utilitzat.
Els esquemes de distribuci sestableixen en funci de les connexions de terra de
la xarxa de distribuci o de lalimentaci, per una banda, i de les masses de la
installaci receptora, per laltra.
230-400 V ens indica que la

tensi entre fases s de 400
V i la tensi entre la fase i el
neutre de 230 V.
Si voleu ms informaci
sobre les distribucions heu
de veure la ITC-BT-08.
68

La denominaci es fa amb un codi de lletres amb el significat segent:

Primera lletra: es refereix a la situaci de lalimentaci respecte al terra.
T = connexi directa dun punt dalimentaci al terra.
I = allament de totes les parts actives de lalimentaci respecte al terra o connexi
dun punt al terra mitjanant una impedncia.
Segona lletra: es refereix a la situaci de les masses de la installaci
receptores respecte al terra.
T = masses connectades directament al terra, independentment de leventual
connexi de terra de lalimentaci.
N = masses connectades directament al punt de lalimentaci connectat al terra
(en altern, normalment aquest punt s neutre).
Intensitat de defecte
Aquesta s la intensitat que en el
cas dun sol punt de defecte al
terra, es deriva per aquest punt
des del circuit avariat al terra o a
parts connectades al terra.
Les installacions dels habitatges es considera que sn alimentades per una xarxa
de distribuci pblica de baixa tensi segons lesquema TT.
Lesquema TT t un punt dalimentaci, generalment el neutre o compensador,
connectat directament al terra. Les masses de la installaci receptora estan
connectades a una presa de terra separada de la presa de terra de lalimentaci
En aquest esquema, les intensitats de defecte fase-massa o fase-terra poden tenir
valors inferiors als de curtcircuit, per poden ser suficients per provocar una
aparici de tensions perilloses.
F i g u ra 2.13. Esquema de distribuci tipus TT
2.4.2 Quadre general de distribuci
La intensitat nominal s la
intensitat mxima que
suporten els allaments dels
conductors sense patir cap
deteriorament.
El quadre general de distribuci ha de ser conforme al que indica la ITC- BT-17.

En aquest mateix quadre sha de disposar dels borns i les platines per a la connexi
dels conductors de protecci de la installaci interior amb la derivaci de la lnia
principal de terra.
Linstallador ha de fixar de manera permanent sobre el quadre de distribuci
una placa, impresa amb carcters indelebles, en qu consti el seu nom o marca
69

comercial, data en qu sen va fer la installaci, i tamb la intensitat assignada

dinterruptor general automtic dacord amb el que assenyalen les instruccions
ITC-BT-10 i ITC-BT-25.
La installaci del quadre general de distribuci en un habitatge sha de fer tal com
sindica en la figura 2.14.
F i g u r a 2 . 1 4 . Exemple dinstallaci dun quadre general
de comandament i protecci dun habitatge
a) Limitador de potncia; b) Terminal dassemblatge; c) Distribuci

fase-neutre; d) Interruptor automtic; e) Interruptor diferencial; f) Presa de
terra; g) Born de presa de terra; h) Rail de fixaci; i) Interruptor general
2.4.3 Conductors
Els conductors de la installaci han de ser identificables fcilment, especialment
pel que fa al conductor neutre i al conductor de protecci. Aquesta identificaci es
fa pels colors (taula 2.16) que presenten els seus allaments, s a dir la pellcula de
plstic que recobreix el coure. Quan hi hagi conductor neutre a la installaci o es
prevegi per a un conductor de fase passar-lo posteriorment a conductor neutre,
aquests shan didentificar pel color blau clar. El conductor de protecci sha
identificar pel color verd-i-groc. Tots els conductors de fase shan didentificar de
color marr o negre. Quan es consideri necessari identificar tres fases diferents,
tamb sha dutilitzar el color gris.
Taula 2.16. Colors dels cables en installacions dinterior
Conductor
Coloraci
Neutre (o previsi del fet que un conductor de fase

passi posteriorment a neutre)
Blau
Protecci
Verd-i-groc
Fase
Marr, Negre Gris
A una installaci elctrica dinterior dhabitatge els cables es poden dividir

de diferents maneres; en el nostre cas, ho farem segons la naturalesa, si sn
conductors actius o b de protecci.
70

Conductors actius
Els conductors actius han de ser de coure, allats i amb una tensi assignada de
450-750 V, com a mnim. Els circuits i seccions utilitzats han de ser els que indica
la ITC-BT-25.
Conductors de protecci
Els conductors de protecci han de ser de coure i han de presentar el mateix

allament que els conductors actius. Shan dinstallar per la mateixa canalitzaci
que aquests i la seva secci habitual ser igual que la secci del conductor de fase,
ja que no se solen utilitzar seccions superior a 16 mm2 .
2.4.4 Connexions (ITC-BT-19, 26)
Connexions accessibles
Per facilitar la verificaci de les
connexions, assajos,
manteniment i substitucions, les
connexions hauran de ser
accessibles. Per aix es
recomana a linstallador deixar
una longitud de cable suficient a
linterior de les caixes de
derivaci.
En cap cas no es permet la uni de conductors mitjanant connexions i/o derivacions per simple retorciment o enrotllament entre ells, sin que sempre sha de
dur a terme fent servir borns de connexi muntats individualment o interlnies de
connexi; aix mateix, es pot permetre que shi facin servir brides de connexi.
Sempre shan de dur a terme a linterior de les caixes de connexi i/o derivaci,
excepte en alguns casos que indica la ITC-BT-21 com a linterior de canals
protectores grau IP4x o superior amb tapa daccs que noms es pot obrir amb
eines. Si es tracta de conductors de diversos fils cablats, les connexions shan de
fer de manera que el corrent es reparteixi per tots els fils corresponents i, si el
sistema adoptat s de cargol de collar, entre una volandera metllica sota el seu
cap i una superfcie metllica, els conductors de secci superior a 6 mm2 shan
de connectar per mitj de terminals adequats, de manera que les connexions no
quedin sotmesos a esforos mecnics.
Sadmeten les connexions en parallel entre bases de presa de corrent quan
aquestes estiguin juntes i disposin de borns de connexi previstos per a la connexi
de diversos conductors.
En la taula 2.17 sindiquen les normes UNE amb les quals es regulen les
connexions dels borns de connexions de les caixes dempalmament i les bases
de preses de corrent per a s domstic.
Tau l a 2 . 1 7 . Normes UNE referides a connexions
Producte
Norma daplicaci
Borns de connexi
UNE-EN 60998
Caixes dempalmament i/o derivaci
UNE 20451
Bases de preses de corrent per a s domstic o

anleg
UNE 20315

71
Les bases de corrent de 16 A, segons la norma UNE 20315 que sindica en la taula
33, es preveuen per a la connexi de dos conductors per terminal, en canvi a les
bases de 25 A no sexigeix normativament aquesta caracterstica.
2.4.5 Sistema dinstallaci

Les installacions interiors en habitatges tenen en compte unes caracterstiques
especials que recull la ITC-BT-26; entre daltres, destaquem els sistemes dinstallaci permesos, que sn:
Un dels sistemes dinstallaci s el
tub corrugat o tub flexible.
Installacions encastades:
Cables allats sota tub curvatiu.
Cables allats sota tub flexible.
En la taula 2.18 trobem el nombre de conductors segons el dimetre i la secci
nominal que hi ha en un sistema dinstallaci encastat.
Taula 2.18. Dimetre exterior dels tubs (mm) segons el nombre de conductors i secci nominal
Seccions
nominals dels
conductors
unipolars
(mm2 )
Conductors
1
1,5
12
12
16
16
20
2,5
12
16
20
20
20
12
16
20
20
25
12
16
25
25
25
Segons la ITC-BT-21, per a ms de 5 conductors per tub o cables de diferents

seccions al mateix tub, la secci del tub haur de ser com a mnim de 3 vegades
la suma de seccions dels conductors.
Installacions superficials:
Cables allats sota tub curvatiu.
Cables allats sota tub rgid.
Cables allats sota canal protector.
Canalitzacions prefabricades.
En la taula 2.19 trobem el nombre de conductors segons el dimetre i la secci
nominal que hi ha en un sistema dinstallaci superficial.
Un dels sistemes dinstallaci s el
tub corrugat reforat.

72
Tau l a 2 . 1 9 . Dimetre exterior dels tubs (mm) segons el nombre de conductors i secci nominal
El conductor allat fixat

directament sobre la paret
no est perms a les
installacions interiors dels
edificis destinats a
habitatges.
Seccions
nominals dels
conductors
unipolars
(mm2 )
Conductors
1
1,5
12
12
16
16
16
2,5
12
12
16
20
20
12
16
20
20
20
12
16
25
20
25
Segons la ITC-BT-21, per a ms de 5 conductors per tub o cables de diferents

seccions al mateix tub, la secci del tub haur de ser com a mnim de 2,5 vegades
la suma de seccions dels conductors.
Per aquests tipus dinstallaci caldr utilitzar conductors de coure, allats i amb
una tensi assignada de 450/750 V com a mnim. Els tipus de cables que mostra
la taula 2.20 sn els comunament utilitzats.
Tau l a 2 . 2 0 . Tipus de cables allats
Tipus de cable
Descripci
H07V-K

H07V-U

450/750 V, conductor de coure classe 1 (-U) i
H07V-R

450/750 V, conductor de coure classe 2 (-R) i
Les installacions han de complir el que indiquen les ITC-BT-20 i ITC-BT-21.

Les caracterstiques mnimes per als sistemes de conducci de cables sn les que
indica la taula 2.21.
Tau l a 2 . 2 1 . Caracterstiques mnimes
Producte
Designaci s/norma
Norma daplicaci
Tub rgid
4321 i no propagador de la flama
UNE-EN 50086-2-1
Tub curvatiu
UNE-EN 50086-2-2
Tub flexible
UNE-EN 50086-2-3
Canal protectora
No propagador de la flama
UNE-EN 50085-1
Canal prefabricada
UNE-EN 60439-1
73

2.4.6 Condicions generals

En lexecuci de les installacions interiors dels habitatges shan de tenir en compte
els punts segents:
No sha dutilitzar un mateix conductor neutre per a diversos circuits.
Qualsevol conductor sha de poder seccionar en qualsevol punt de la
installaci en qu sen faci una derivaci, i sutilitza un dispositiu apropiat,
com un born de connexi, de manera que permeti la separaci completa de
cada part del circuit de la resta de la installaci.
Les preses de corrent en una mateixa habitaci han destar connectades a la
mateixa fase.
Les cobertes, les tapes o els embolcalls, els comandaments i els botons de
maniobra daparells com ara mecanismes, interruptors, bases, reguladors,
etc., installats en cuines, banys, assecadors i, en general, als locals humits
o mullats, i tamb en aquells on les parets i els terres siguin conductors, han
de ser de material allant.
La installaci encastada daquests aparells sha de fer utilitzant caixes
especials per al seu encastament. Quan aquestes caixes siguin metlliques
han destar allades interiorment o connectades a terra.
La installaci daquests aparells en marcs metllics es pot fer sempre
que els aparells utilitzats estiguin concebuts de manera que no permetin
la possible posada sota tensi del marc metllic, i es connecta al sistema de
terra.
La utilitzaci daquests aparells encastats, a bastidors o envans de fusta o
un altre material allant, ha de complir el que indica la ITC-BT-49.

FP Iea m02 U3 Pdfindex

Enviado por

Dados do documento

Título original

Direitos autorais

Formatos disponíveis

Compartilhar este documento

Compartilhar ou incorporar documento

Opções de compartilhamento

Você considera este documento útil?

Este conteúdo é inapropriado?

Direitos autorais:

Formatos disponíveis

FP Iea m02 U3 Pdfindex

Enviado por

Direitos autorais:

Formatos disponíveis

Elements de protecci i

Installacions elctriques interiors

Elements de protecci i sistemes d'installacions en

Installacions elctriques interiors

Elements de protecci en habitatges (ITC-BT-18, 22, 23, 24, 26)

Sistemes dinstallacions en habitatges (ITC-BT-19, 20, 26)

Installacions elctriques interiors

Elements de protecci i sistemes d'installacions en

2.3.1 Conductors allats sota tubs protectors . . . . . . . . . . . . . . .

Installacions elctriques interiors

Elements de protecci i sistemes d'installacions en

Per evitar riscos innecessaris la installaci interior dun habitatge ha de complir

Installacions elctriques interiors

Elements de protecci i sistemes d'installacions en

En finalitzar aquesta unitat lalumne/a:

Installacions elctriques interiors

Elements de protecci i sistemes d'installacions en

1. Elements de protecci en habitatges (ITC-BT-18, 22, 23, 24, 26)

Lelectricitat t molts avantatges i avui en dia s difcil pensar en un mn sense

Installacions elctriques interiors

Elements de protecci i sistemes d'installacions en

de la posada en marxa de la installaci sn obligatries i desprs sen realitzen

1.1 Contacte directe i contacte indirecte (ITC-BT-24)

Per ser ms exactes, el REBT els defineix aix en la ITC-BT-01:

Contacte directe: contacte de persones o animals amb parts actives dels

1.1.1 Contacte directe. Clcul del corrent de contacte

Considerem un terra allant

Quan es produeix un contacte directe passa un corrent elctric pel cos de la

Cal no confondre el terra o

Resistncia de la presa de terra del neutre del transformador (RTN ): s

Installacions elctriques interiors

Elements de protecci i sistemes d'installacions en

Exemple de clcul de corrent en cas de contacte directe

Aquest corrent ja s important, encara que no arribaria a produir fibrillaci ventricular.

Fi g u r a 1 . 1 . Resistncies implicades en un contacte directe

1.1.2 Protecci contra els contactes directes

Installacions elctriques interiors

Elements de protecci i sistemes d'installacions en

Protecci per allament de les parts actives.

1.1.3 Contacte indirecte. Clcul del corrent de contacte

El clcul del corrent que travessa el cos al contacte indirecte s ms complex

Installacions elctriques interiors

Elements de protecci i sistemes d'installacions en

Per entendren millor el clcul, podem fer-nos lesquema que es presenta en la

Installacions elctriques interiors

Elements de protecci i sistemes d'installacions en

2) La tensi de defecte ser:

4) La tensi de contacte ser:

Aix doncs, la tensi de defecte ser:

I podem acabar dient que la tensi de contacte s:

1.1.4 Protecci contra els contactes indirectes

Installacions elctriques interiors

Elements de protecci i sistemes d'installacions en

de la fallada dallament, que consisteix en el fet que no produeixi aquesta fallada

Diferencial vol dir la

Installacions elctriques interiors

Elements de protecci i sistemes d'installacions en

El corrent diferencial residual s la suma algebraica dels valors instantanis

Els interruptors diferencials tenen un

Interruptor diferencial s laparell electromecnic o associaci daparells

Installacions elctriques interiors

Elements de protecci i sistemes d'installacions en

Installacions elctriques interiors