PERCEPCI I

ATENCI
Activitat grupal

NDEX

1. PROCESSOS PERCEPTIUS I PROCESSAMENT DE LA

INFORMACI .................................................................................................. pg. 2
2. PRINCIPALS FACTORS QUE PODRIEN HAVER INFLUIT EN AQUEST
SUCCS ........................................................................................................... pg. 2-8
2.1. TEORIA DE DETECCI DE SENYALS ......................................................... pg. 2-3
2.2. PERCEPCI VISUAL ................................................................................. pg. 3-6
2.2.1. AGUDESA VISUAL ........................................................................ pg. 3
2.2.2. SENSIBILITAT VISUAL ................................................................... pg. 3-4
2.2.3. BRILLANTOR, CONTORS I FORMES .............................................. pg. 4
2.2.4. PERCEPCI DE LESPAI ................................................................. pg. 5
2.2.5. PERCEPCI DEL MOVIMENT ........................................................ pg. 5-6
2.2.6. ALTRES FACTORS ......................................................................... pg. 6
2.3. PERCEPCI AUDITIVA .............................................................................. pg. 6-7
2.4. ATENCI .................................................................................................. pg. 8
3. CONCLUSI .................................................................................................... pg. 8-9
4. BIBLIOGRAFIA ................................................................................................. pg. 9

1. PROCESSOS PERCEPTIUS I PROCESSAMENT DE LA INFORMACI

Dos joves, Alex i Ken, anaren al bosc per a gaudir d'un dia de caa essencialment sobre
els ssos. Tornant a casa, el bosc es trobava fosc i silencis. De sobte perceberen un
soroll i pensant-se que el soroll procedia d'un s va disparar. S'adonaren que aquell
soroll no procedia realment d'un s, sin que es tractava de dos acampadors. El dispar
d'Alex va matar a un d'ells i va ser acusat d'homicidi per negligncia. La pregunta final
davant del judici va ser: Com ha sigut possible confondre una tenda groga amb el
pelatge de ls?.
El procs perceptiu que va tindre lloc en Alex, va ser primerament va captar l'estmul,
en aquest cas un estmul extern auditiu (el gruny d'un animal enorme). L'estmul es va
transformar en impuls nervis i es va transmetre al cervell mitjanant el processament
neuronal. Desprs tingu lloc la percepci on Alex va organitzar i analitzar aquest
soroll, tot seguit el va reconixer i classificar errniament com al gruny d'un s.
Finalment, l'acci d'Alex va ser disparar, responent aix davant el soroll.
Aquest processament perceptiu va ser realitzat de dalt a baix, ja que Alex al percebre
el soroll, mitjanant els esquemes que ell ja tenia i els seus coneixements sobre la caa
i els ssos, va deduir que es tractava d'un s. A ms, aquests joves ja havien escoltat
alguna vegada els sorolls que fan els ssos i aleshores ho van relacionar.

2. PRINCIPALS FACTORS QUE PODRIEN HAVER INFLUIT EN AQUEST SUCCS.

2.1. TEORIA DE DETECCI DE SENYALS
En quant a la teoria de detecci de senyals, haurem de tindre en compte:

La sensibilitat:
o Sensibilitat auditiva: En aquest cas la sensibilitat auditiva era molt alta,
perqu el bosc es trobava en un estat silencis. Aleshores les condicions
per a percebre els sorolls eren molt favorables.
o Sensibilitat visual: En aquest cas la sensibilitat visual era molt baixa ja
que en aquell moment no hi havia lluna i el bosc es trobava fosc, per
tant les condicions visuals eren molt baixes.

El criteri:
o La probabilitat real de l'aparici del senyal: en aquest cas la probabilitat
de percebre el gruny d'un s era molt elevada, ja que es trobaven en
mig d'un bosc on havien anat a caar ssos, i per tant sabien que era
molt probable l'aparici d'un.

o L'expectativa sobre la probabilitat d'aparici del senyal: com que

estaven molt nerviosos perqu eren conscients de que els ssos sn
animals molt poderosos i els caadors es trobaven en estat d'alerta, la
seua expectativa sobre la probabilitat d'aparici del senyal era elevada.
Aleshores tenint en compte aquestes aspectes tant Alex com Ken
presentaven un criteri molt liberal.

2.2. PERCEPCI VISUAL

La percepci visual s un dels factors principals pel qual nosaltres ens deixem guiar
moltes vegades. Com pot ser fixar-nos en el color, la brillantor dels objectes...
Alguns dels factors visuals que podrien haver interferit en la reacci dAlex perqu
varen ser afectats serien:
2.2.1. AGUDESA VISUAL
Si elaborarem un hipottic judici sobre aquest fet, haurem de tindre en compte
lagudesa visual. Lagudesa visual s la capacitat per a distingir, diferenciar o
discriminar entre detalls destmuls visuals i pot veures afectada per diversos factors.
En aquest cas lagudesa visual dAlex va estar afectada per:

Les condicions externes dilluminaci: a major illuminaci major agudesa

visual. Per en el cas dAlex, quan va disparar, el bosc es trobava obscur, per
tant, presentava una agudesa visual molt pobra.

La distncia a qu es troba lestmul: com ms prop es troba lestmul de

lobservador major s lagudesa visual, per en el cas dAlex, lestmul (lanimal
enorme) es trobava a 50 metres de distncia dell, i per tant, no podia veure
amb total agudesa.

La fatiga: com ms fatigat estigues pitjor agudesa visual. Alex i Ken tornaven a
casa desprs destar tot el dia de caa, per tant, presentaven fatiga i la seua
agudesa visual seria menor.
2.2.2. SENSIBILITAT VISUAL

Un altre concepte a considerar s la sensibilitat visual. Aquesta tamb va estar

afectada per diversos factors, entre els quals trobem:

Contrast entre lestmul i el fons: La sensibilitat al contrast s la mesura de

l'habilitat del sistema visual per distingir entre un objecte i el fons sobre el qual
3

es troba . Un exemple per entendre la diferncia entre un alt i baix contrast s

imaginar un gat negre en un fons de neu blanca (alt contrast) i un gat blanc en
un fons de neu blanca (baix contrast). En aquest cas, com el pelatge de ls s
obscur i el fons tamb era obscur ja que era de nit, no va poder reconixer b el
que era. Realment es tractava duna tenda de campanya, per al no hi haure
quasi diferencia entre lestmul i el fons no va tindre bona sensibilitat visual.

Durada de lestmul: A major durada de lestmul, major sensibilitat. Alex i Ken

van percebre un gruny que procedia duna animal enorme que estava poc
illuminat i tremolava al mig del cam, i seguidament alaren els fusells i van
disparar. Aleshores el temps de la durada de lestmul va ser molt curt ja que
noms percebrel, dispararen.
2.2.3. BRILLANTOR, CONTORNS I FORMES.

La brillantor percebuda tamb va ser afectada per la longitud d'ona, ja que la relaci
entre la longitud d'ona i la brillantor percebuda depn de les condicions d'illuminaci i
aquestes en el bosc eren molt baixes. La brillantor tamb pot ser afectada pel context
espacial i temporal.
En aquest cas, el factor que es a veure afectat va ser el context espacial, ja que igual
que en la sensibilitat, com lestmul tenia una brillantor similar al que lenvoltava, no
tingueren una bona percepci de la brillantor.
En quant a la forma i el contorn, ell va percebre que alguna cosa es menejava i
tremolava, per no va distingir la seua forma.
Segons les lleis de la Gestalt, tenim una tendncia innata de percebre amb un
processament global. En aquest cas, Alex no va percebre una forma definida per
mitjanant el seu processament global de lestmul va suposar que era un s.
Dins de les lleis de la Gestalt, pensem que ell es va basar en la llei de Pragnanz.
Aquesta llei diu Qualsevol conjunt destmuls es percep de tal manera que lestructura
mental que genere siga la ms simple, estable, senzilla, regular, simtrica... la millor.
Per tant Alex, va pensar que podria ser un s ja que era lestructura mental ms fcil
en la qual podia pensar en aquelles circumstncies destar al bosc i haver anat a caar
ssos.
A ms, les caracterstiques duna imatge global habitualment formen part de la nostra
experincia passada amb la percepci de les propietats de lentorn, i aleshores ac
podem deduir que Alex es va veure influenciat per les seues experincies passades de
la percepci dels ssos i estava familiaritzat amb lentorn on havia anat a caar.

2.2.4. PERCEPCI DE LESPAI

Les claus de profunditat sn fonts dinformaci de la imatge retiniana que relacionen
amb la profunditat de lescena. Trobem claus monoculars i binoculars.
Dins de les claus monoculars sense moviment, podrem parlar de la perspectiva
atmosfrica ja que creguem que influeix en la percepci visual dAlex perqu aquesta
en diu que els objectes llunyans a lexterior els podem percebre borrosos i difusos. En
aquest cas, Alex es trobava en un bosc a 50 metres de lestmul.

2.2.5. PERCEPCI DEL MOVIMENT

El moviment implica un canvi o desplaament en lespai dins dun temps. Dins de la
percepci del moviment trobem diverses funcions.
Alex gracies al moviment de lestmul, va percebre que alguna cosa tremolava, va
poder separar la figura del fons, perqu al menejar-se lestmul al mateix temps que
estava en un fons quiet, com s el bosc, va prestar atenci a la figura que estava
tremolant i no a lo que lenvoltava.
Tamb, a causa del moviment, ell va creure que havia reconegut i identificat a lestmul
com un s, ja que els ssos son grans i es menegen pel bosc i ell va percebre aix, per
desprs es va adonar que havia fet un reconeixement erroni.
A causa del moviment i del gruny, a Alex i a Ken els van donar informaci don es
trobava lestmul.
En quant a la percepci del moviment real, pensem, basant-nos en la histria, que es
tracta dun mecanisme de imatge-retina.
Aquest mecanisme dimatge retina ens diu que a la retina es projecta moviment
perqu la imatge de l'objecte mbil es desplaa al llarg de la retina, i a passa quan
els caadors veuen a lestmul moure, en aquest cas, pensen que est tremolant.

El llindar de detecci del moviment s la velocitat mnima que es pot detectar. La

nostra sensibilitat per a detectar el moviment d'un estmul depn de diversos factors,
entre els quals creguem que intervenen aquests:

Context espacial: si l'estmul mbil apareix juntament amb un altre estmul no

mbil, sen detecta millor el moviment (que si apareix sol). Aquest si que es veu
reflectit ja que ell veuen moviment en lestmul i la resta del bosc est quiet.
5

Expectativa sobre la direcci del moviment de l'estmul: afavoreix la detecci

del moviment de l'estmul. Com Alex i Ken veuen que hi ha alguna cosa que
tremola, els dona informaci don es troba lestmul a causa del moviment que
fa.

2.2.6. ALTRES FACTORS

En aquest cas, podrem pensar que els dos caadors tenen un problema en la
percepci del color ja que confongueren el pelatge de ls amb una tenda groga.
Pensem que en aquest cas podrien tindre alguna deficincia o defecte en la visi
cromtica i creguem que seria dicromatisme o tricromatisme anmal afectat en els
cons C. Perqu els caadors van confondre la tenda de color groc, i en els cons C es
veuen afectats els colors blau i groc confonent daquesta manera la tenda groga amb
el pelatge marr de ls.

2.3. PERCEPCI AUDITIVA.

En aquest cas, lestmul auditiu extern que perceben els caadors va ser el gruny dun
suposat s. En aquest cas pensem que s un dels estmuls que ms els va influenciar a
lhora de suposar que era un s el que havien escoltat i per aix van disparar.
Al mateix temps, desprs de disparar, escoltaren un crit hum. Aquest estmul auditiu
tamb s molt important ja que va ser el que va fer que es plantejaren el que havien
vist i escoltat.

Podem suposar que lona sonora del gruny presentava una intensitat elevada ja que
lescoltaren a uns 50 metres de distncia. Tamb podrem suposar que la freqncia de
lona sonora va ser ms lenta o menor ja que creguem que va ser un so greu per aix el
van associar al gruny dun s. Aleshores, es tractaria dones sonores sinusodals ja que
sols hi havia un so greu.
En canvi, pensem que el crit hum presentava una freqncia de lona sonora major o
ms rpida ja que creguem que seria un so ms agut. Per la intensitat tamb seria
elevada perqu seguien a 50 metres de lestmul sonor.
En quant a les deficincies auditives podrem pensar que Alex i Ken sofreixen alguna
deficincia molt menuda ja que creuen escoltar un s quan realment el que hi havia all
era una tenda amb dos persones.

Ara anem a parlar dalguns factors que van poder influir en la percepci del volum del
que pensaven que era el gruny dun s:

Durada del so: com va ser un so amb una durada breu, s va percebre pitjor i
per aix estaven confosos en el que havien escoltat i cregueren que era un s.

Adaptaci auditiva: quan es produeix ladaptaci sensorial a un so, aquest es

percebr amb un menor volum o sonoritat. En el cas dels caadors, ells
tornaven a casa de nit pel bosc i pensem que el bosc seria un lloc silencis,
aleshores quan escoltaren el gruny el van percebre de seguida ja que no tenien
adaptaci auditiva a eixe so.

Fatiga auditiva: es produeix desprs de lexposici a un so dintensitat molt

elevada. Creguem que com Alex i Ken estigueren tot el dia de caa i podrien
presentar fatiga auditiva degut als dispars.

En quant a les claus per a lestimaci de la distncia de la font sonora trobem varies,
entre les quals vegem:

Quantitat relativa de so indirecte: a major distncia de la font sonora, major

quantitat relativa de so indirecte. En el cas dAlex i Ken es trobvem lluny de la
font sonora i per tant va arribar major quantitat de so indirecte perqu s molt
probable que lestmul extern que escoltaren rebots en les superfcies de
lentorn abans darribar a les seues orelles, com pot ser en els arbre.

Tonalitat del so: a major distncia de la font sonora el so arriba amb una menor
tonalitat, ms greu. Com ja hem dit abans, al trobar-se lluny de la font sonora
perceberen un so greu que ells relacionaren amb el gruny dun s.

Entre les lleis de la Gestalt per a laudici trobem varies, entre les quals destacarem:

Semblana de timbre i de to: tendim a agrupar els sons que sonen amb un
timbre o to semblant. Alex i Ken van relacionar el so que perceberen amb el
gruny dun s.

Proximitat temporal: tendim a agrupar els sons que se segueixen amb rapidesa
o que es succeeixen molt prxims en el temps. Com Alex i Ken estigueren tot el
dia de caa s probable que escoltaren el gruny dalgun s i per aix de nit ho
van relacionar amb el so que van percebre.

2.4. ATENCI
En quant al tipus datenci segons la funci trobem 3 tipus datenci, selectiva,
dividida i sostinguda. En aquest cas es tractaria datenci sostinguda ja que els
caadors es troben en estat dalerta.
Latenci sostinguda es tracta de latenci mantinguda, prolongada o intensiva i
requereix un suficient nivell dalerta.
En quant al nivell dalerta s un estat de dispersi de lorganisme per a utilitzar els seus
recursos fsics i mentals en la realitzaci duna tasca.
Alguns dels factors que influirien en lestat dalerta serien:

El moment del dia: ja que al ser de nit, els caadors estaven en un estat dalerta
elevat perqu no tenien tanta visi com de dia, i a ms, estaven en un bosc.
Caracterstiques de la tasca: el que havien fet era anar a caar ssos i per aix
tamb estaven en alerta ja que pensaven que els podria eixir un s en qualsevol
moment.
Condicions ambientals: les condicions eren desfavorables per a la visi ja que
era de nit i no hi havia lluna, aleshores per aquestes condicions tamb estaven
en una condici ms alerta.

3. CONCLUSI
Finalment, acabarem el treball realitzant un hipottic judici sobre lacusaci dhomicidi
per negligncia dAlex.
Els arguments a favor que podrem dir de lAlex pels quals no es va adonar que era un
home en compte dun s:

Era una nit sense lluna, obscura, sense illuminaci. Aleshores no podia veure
amb claredat els detalls del bosc. Per tant lagudesa visual era pobra.

s possible que presents alguna deficincia auditiva o visual.

La distncia a la qual estaven era de 50 metres, una distncia relativament
llunyana.

Portaven tot el dia de caa i estaven cansats.

Estaven amb un gran nivell dalerta ja que havien estat tot el dia de caa i
pensaven que els podia eixir alguna animal.
Tenien un criteri molt lliberal ja que pensaven que en qualsevol moment els
podia eixir un s o escoltar un gruny, aleshores es com si estigueren esperant
eixa senyal.

Ara nomenarem els arguments que podrem dir de lAlex en contra dell:

El dispar a un home innocent.

Quan va escoltar el gruny estava lluny i shaguera tingut que haver arrimat un
poc ms per a veure que s el que era.
s difcil confondre el color groc de la tenda amb el color marr del pelatge de
ls, sempre i quan no tingues problemes en la visi.
El so que va escoltar no tenia perqu ser dun s.

4. BIBLIOGRAFIA
En aquest treball hem utilitzat com a bibliografia:

Apunts de classe

PowerPoint
Manual de Goldstein
Ampliacions que ens va donar la professora a inici del curs.
http://altavision.com.co/exa34.php

Altres pgines dinternet.