Você está na página 1de 4

IES LA MARXADELLA - Dpt.

fsica i qumica

La Terra
Estructura interna de la Terra.

4
6

donen lloc a camps magntics que


reforcen els corrents que creen aix un
efecte dinamo mantenint-se els uns als
altres. El nucli lquid s, doncs, l'origen
del camp magntic terrestre.

1) Escora continental. (30-100 km sota les

9) Nucli intern. slid, essencialment


metllic, constitut per cristallitzaci
progressiva del nucli extern. La pressi
9
el mant en un estat slid malgrat que
estiga a una temperatura superior a
5000C i una densitat d'aproximadament
13. El nucli intern i extern representen
un 15% del volum terrestre.

cadenes de muntanyes).

2) Escora ocenica. (aproximadament 5 km).


3) Zona de subducci, on una placa s'enfonsa de
vegades fins a uns quants centenars de quilmetres
dins el mantell.

4) Mantell superior. que s ms viscs que el


mantell inferior ja, en part, s lquid. Al contacte
entre l'escora i el mantell superior es pot de vegades
descobrir una zona anomenada LVZ.

6) Mantell inferior: presenta les propietats d'un


slid elstic. El mantell no s lquid per s menys
"dur" que les altres capes. El mantell representa un
84 % del volum terrestre.

7) Matria ms calenta que, partint del lmit amb el


nucli, es fon parcialment prop de la superfcie de la
Terra i produeix el vulcanisme de punt conflictiu.

8) Nucli extern: lquid, essencialment compost de


Fe ( 80%) i de Ni ms alguns elements ms lleugers.
(viscositat s similar a la de l'aigua, temperatura
mitjana 4000C i densitat =10). Aquesta enorme
quantitat de metall en fusi s remogut (per
convecci, per tamb en resposta als diversos
moviments del globus terraqi). Escolaments de ferro
lquid hi poden engendrar corrents elctrics que

10) Cllules de convecci del mantell, on la


matria s en moviment lent. El mantell s la seu de
corrents de convecci que transfereixen la major part
de l'energia calorfica del nucli de la Terra cap a la
superfcie. Aquests corrents provoquen la deriva dels
continents per les seves caracterstiques precises
(velocitat, amplitud, localitzaci) sn encara mal
conegudes.

11) Litosfera, constituda per l'escora (plaques


tectniques) i d'una part del mantell superior. Lmit
inferior de entre 100 i 200 Km. Es troba de vegades a
la base de la litosfera (certs gelegs la hi inclouen)
una zona anomenada LVZ, o Low Velocity Zone, on
s'observa una disminuci de la velocitat i una
atenuaci marcada de les ones ssmiques P i S. per la
fusi parcial de la peridotita que comporta una major
fludesa.

Discontinutats:
A (de Mohorovii),
B (de Gutenberg)
C (de Lehmann)

IES LA MARXADELLA - Dpt. fsica i qumica

La Terra
Teoria de la deriva continental
En 1912 Alfred Wegener va presentar la seua teoria de la deriva continental en qu sost que
els actuals continents van estar unit fa uns 300 milions danys, en un nic supercontinent anomenat
Pangea. La fractura daquest i el moviment a la deriva dels fragments resultants va desplaar els
continents fins a les posicions que ocupen actualment.
Wegener va aportar diferents proves que donaven suport a la teoria, com per exemple:
L acoblament entre les lnies de la costa atlntica de Sudamrica i frica
Semblances entre formacions geolgiques a ambds costats de lAtlntic.
Laparici de fssils semblants en llocs avui fsicament llunyans
Presncia de materials geolgics tpics de climes molt diferents als que hi ha
actualment on es troben.

Wegener no va ser capa dexplicar lorigen de la fora que movia els continents.
El desenvolupament de nova tecnologia, el
sonar, incorporat a bucs ocenics i una extensa xarxa
destacions sismolgiques i observatoris volcnics. Van
permetre elaborar mapes molt detallats del fons
ocenic, i, enregistrar lactivitat ssmica i volcnica en
tot el planeta. Totes aquestes dades indicaven
lexistncia dunes lnies que delimitaven els lmits de les
plaques en les quals es dividia la litosfera.
Teoria de la Tectnica de plaques
La teoria de la tectnica de plaques, es
va presentar en 1968, pretenia explicar de forma
global tots els processos geolgics que tenen lloc
a la Terra, des de lorigen dels terratrmols i
volcans fins la formaci de nou relleu, tant
ocenic com continental
Proposa la divisi de la Terra en quatre capes:
Litosfera:capa superficial de roques rgides
Astenosfera: part ms superficial del mantell
on les roques estarien fosses
Mesosfera: abarcaria la resta del mantell
Endosfera: seria la part ms interna

IES LA MARXADELLA - Dpt. fsica i qumica

La Terra
Existeixen dos tipus de plaques: plaques oceniques (formades per escora ocenica i
submergides en la seua totalitat), plaques mixtes (sn la gran part delles, formades per part descora
continental i parts descora ocenica).
En principi es defensava que les plaques litosfriques es movien arrossegades per unes
corrents del material fos de lastenosfera. Avui en dia es creu que els corrents de convecci es
provoquen per les diferncies de temperatura entre les parts ms profundes del mantell (calents) i les
parts ms prximes a la litosfera (prou fredes) i afecten a tot el mantell.
Els corrents de convecci.
Segons el tipus de contacte entre les plaques
distingim tres tipus de lmits entre plaques:
Divergents o constructius:
Les plaques es separen a ambds costats de leix
central de les dorsals, relleus submarins dorigen
volcnic.Per aquest eix flueixen grans quantitat
de lava que en refredar-se i solidificar forma les
roques volcniques de lescora ocenica. La litosfera creix .
Convergents o destructius: El xoc de les dues plaques produeix pressions molt grans que repleguen una
delles, donant lloc a una cadena muntanyosa. En trencar-se les roques de la litosfera, comencen a
vibrar originant terratrmols. En molts dels lmits convergents es formen volcans, ja que en algunes
zones puja tant la temperatura que es fonen les roques de linterior de la litosfera.
Passius o neutres: Quan les dos plaques llisquen lateralment. El fregament de les plaques genera
pressions molt elevades, les quals poden fracturar les roques rgides de la litosfera donant lloc a
terratrmols. En aquests punts, ni es destrueix ni es construeix litosfera, tamb sanomenen falles
transformants.

IES LA MARXADELLA - Dpt. fsica i qumica

La Terra
Les ones ssmiques
Les ones ssmiques produdes en un terratrmol poden ser internes i profundes o superficials.

Ones internes i profundes: Soriginen


a lhipocentre i es transmeten fins a la superfcie a travs de capes profundes. Nhi ha de dos tipus:
Ones primries o ones P: sn les primeres en formar-se i les que es propaguen a major
velocitat per tot tipus de materials. Causen compressions i dilatacions de les partcules que
travessen.
Ones secundries o ones S: sn ms lentes que les anteriors i no es transmeten per fluids.

Ones superficials:
Es transmeten per la superfcie de la Terra a partir de lepicentre i amb una
velocitat menor que les ones profundes. Unes ones superficials es senten com a sacsejades laterals i
altres com a moviments similars als de les ones de la mar. Sn les responsables dels danys materials de
la superfcie terrestre.
La propagaci de les ones ssmiques ens dna informaci de lestat de les roques que
travessen. La velocitat de les ones pateix canvis forts en travessar medis diferents (ms major a major
rigidesa dels materials).A ms a ms, les ones S no es propaguen en trobar un medi lquid. Lestudi de
les ones aporta dades fonamentals sobre les propietats fsiques de les roques per les que passen i
demostren lexistncia de diferents capes en lestructura de la Terra.

Você também pode gostar