Você está na página 1de 40

825716 _ 0001-0040.

qxd

13/4/07

12:18

Pgina 1

REFOR I AMPLIACI

PRIMRIA

Coneixement
del medi
Fitxes de refor
Fitxa 1
Fitxa 2
Fitxa 3
Fitxa 4
Fitxa 5
Fitxa 6
Fitxa 7
Fitxa 8
Fitxa 9
Fitxa 10
Fitxa 11
Fitxa 12
Fitxa 13
Fitxa 14

Som diferents . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Els ossos i les articulacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Els msculs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Tipus daliments . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Lalimentaci saludable . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Laire. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Laigua . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
La Terra i el Sol . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
La Lluna i les estreles . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Les forces i les mquines. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Els mamfers . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Els ocells i els rptils . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Els amfibis i els peixos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Els insectes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16

Fitxa 15
Fitxa 16
Fitxa 17
Fitxa 18
Fitxa 19
Fitxa 20
Fitxa 21
Fitxa 22

Les plantes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Els paisatges . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
La localitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Els mitjans de transport . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Les normes de circulaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Els productes. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
El rellotge i el calendari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Abans i ara . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

17
18
19
20
21
22
23
24

Fitxes dampliaci
Fitxa 1 . . . . . . 25
Fitxa 2 . . . . . . 26
Fitxa 3 . . . . . . 27
Fitxa 4 . . . . . . 28
Fitxa 5 . . . . . . 29

Fitxa 6 . . . . . . 30
Fitxa 7 . . . . . . 31
Fitxa 8 . . . . . . 32
Fitxa 9 . . . . . . 33
Fitxa 10 . . . . . 34

Fitxa 11. . . . . . 35
Fitxa 12 . . . . . 36
Fitxa 13 . . . . . 37
Fitxa 14 . . . . . 38
Fitxa 15 . . . . . 39

825716 _ 0001-0040.qxd

13/4/07

12:18

Pgina 2

Refor i ampliaci Coneixement del medi 2 s una obra collectiva concebuda, creada i realitzada
al Departament de Primria de Santillana Educacin, S. L./Edicions Voramar, S. L., sota la direcci
dENRIC JUAN REDAL, JOS LUIS ALZU GOI i IMMACULADA GREGORI SOLDEVILA
Illustraci: Juan Carlos Carmona
Correcci: Miquel de Val
Edici: Mar Garca i Ana Snchez Ramal

2007 by Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.


C/ Valncia, 44 - 46210 Picanya (Valncia)
PRINTED IN SPAIN
Imprs a Espanya per

CP: 825716
Depsit legal:

Aquest quadern est protegit per les lleis de drets dautor i la seua propietat
intellectual correspon a Voramar/Santillana. Els usuaris legtims daquest
quadern noms estan autoritzats a fer-ne fotocpies per a usar-les com a material daula. Queda prohibida qualsevol altra utilitzaci tret dels usos permesos, especialment aquella que tinga finalitats comercials.

825716 _ 0001-0040.qxd

13/4/07

12:18

Pgina 3

Fitxa

Som diferents

Nom

Data

Recorda

Cada persona t un nom i uns cognoms, un aspecte fsic

i uns sentiments propis.


Tots som diferents, per tenim els mateixos drets.

1. Com se sent cada un? Escriu.

alegre

espantat

2007 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

avorrit

2. Pinta les xiquetes perqu tinguen un aspecte fsic diferent.

Refor.

825716 _ 0001-0040.qxd

13/4/07

12:18

Pgina 4

Fitxa

Els ossos i les articulacions

Nom

Data

Recorda

El nostre cos saguanta grcies als ossos, que formen

lesquelet.
Els ossos sn durs i rgids i sunixen els uns amb els altres
en les articulacions.

1. Completa cada oraci amb la paraula corresponent.

ossos

esquelet
2007 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

articulacions
A linterior del cos es troben
els

Els ossos formen l

Els ossos sunixen entre si en les

2. Completa el nom de cinc articulacions. Desprs, buscals


en la sopa de lletres.

G
T
M
C
C
4

Refor.

825716 _ 0001-0040.qxd

13/4/07

12:18

Pgina 5

Fitxa

Els msculs

Nom

Data

Recorda

Els msculs es troben davall la pell i recobrixen lesquelet.


Els msculs sn elstics i ens permeten moure el cos.
1. Observa el dibuix A i copia els noms dels msculs en el dibuix B.

Dibuix A

Dibuix B

2007 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

bceps
pectoral

bess
abdominal

2. Escriu V si s verdader o F si s fals.

Els msculs formen lesquelet.


Els msculs sn elstics.
Els msculs ens permeten moure el cos.
Els msculs ms importants sn el colze i el canell.
A la cara tenim msculs.
Refor.

825716 _ 0001-0040.qxd

13/4/07

12:18

Pgina 6

Fitxa

Tipus daliments

Nom

Data

Recorda

Els aliments naturals poden ser dorigen vegetal

o dorigen animal.
Els aliments elaborats sn els que es preparen amb aliments
naturals.

1. Relaciona.

Aliments elaborats
2007 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

Aliments naturals

2. Escriu vegetal o animal, segons corresponga.

Origen
Origen
Origen
Origen
6

Refor.

825716 _ 0001-0040.qxd

13/4/07

12:18

Pgina 7

Fitxa

Lalimentaci saludable

Nom

Data

Recorda

Una alimentaci saludable s la que ajuda a trobar-nos ms sans.


Lalimentaci ha de ser suficient i variada.

2007 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

Els aliments
que apareixen
ms menuts
shan de prendre
noms de tant
en tant.
Els grups
que ocupen
ms espai
sn aquells
dels quals
sha de prendre
ms quantitat.

Laigua i lexercici no han de faltar


si volem estar sans

1. Observa la roda dels aliments. Desprs, completa.

Tres aliments que has de prendre cada dia.

Tres aliments dels quals no has dabusar.

Dues coses que no poden faltar en una alimentaci saludable.


Refor.

825716 _ 0001-0040.qxd

13/4/07

12:18

Pgina 8

Fitxa

Laire

Nom

Data

Recorda

Laire s una mescla de diversos gasos diferents.


Loxigen s un gas que necessiten les persones, els animals
i les plantes per a viure.

2007 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

1. Encercla els objectes que contenen aire.

2. Escriu s o no, segons corresponga.

Laire est pertot.


Laire ocupa espai.
Laire es mou.
En laire hi ha oxigen.
Laire es pot vore.

Refor.

Els ssers vius necessiten


oxigen per a viure.

825716 _ 0001-0040.qxd

13/4/07

12:18

Pgina 9

Fitxa

Laigua

Nom

Data

Recorda

Les persones, els animals i les plantes necessitem aigua per a viure.
Laigua s lquida, per es pot transformar en gel, que s slid,
i en vapor daigua, que s gas.

1. Observa els dibuixos i ratlla les oracions que sn falses.

2007 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

La neu s
aigua lquida.

Podem atrapar
laigua lquida
amb les mans.

Quan laigua
lquida es calfa,
es convertix en gas.
2. Observa amb atenci i dibuixa qu passar al final. Desprs, completa.

Quan laigua es calfa, es convertix en

Quan laigua es refreda, es convertix en

Refor.

825716 _ 0001-0040.qxd

13/4/07

12:18

Pgina 10

Fitxa

La Terra i el Sol

Nom

Data

Recorda

La Terra s una gran esfera. A la superfcie hi ha aigua

i terra ferma, i est voltada daire.


La Terra tarda vint-i-quatre hores a girar sobre ella mateixa
i un any a girar al voltant del Sol.

1. Pinta segons la clau.

roig

la Terra

verd

la lnia que indica el moviment de la Terra

2. Relaciona.

La Terra tarda un any


a fer una volta
entorn del Sol.
La Terra tarda
vint-i-quatre hores
a fer una volta entorn
della mateixa.
10

Refor.

el Sol
2007 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

blau

825716 _ 0001-0040.qxd

13/4/07

12:18

Pgina 11

Fitxa

La Lluna i les estreles

Nom

Data

Recorda

La Lluna gira al voltant de la Terra i no t aire ni aigua.


El Sol s lestrela ms prxima a la Terra i de la qual rebem

ms llum.
Les estreles formen grups en el cel que sanomenen
constellacions.

1. Completa amb les paraules corresponents.

2007 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

constellacions
A la
El

Sol

Lluna

no hi ha aigua ni aire.
s lestrela ms prxima a la Terra.

Els grups destreles sanomenen

2. Escriu dia o nit, segons corresponga, i explica per qu.

s de

, perqu
.

s de

, perqu
.

Refor.

11

825716 _ 0001-0040.qxd

13/4/07

12:18

Pgina 12

Fitxa

10

Les forces i les mquines

Nom

Data

Recorda

Les forces fan que els objectes comencen a moures,

es paren, es deformen o es trenquen.


Amb les mquines podem fer les nostres activitats
amb facilitat.

1. Qu fa que funcione cada mquina? Pinta segons la clau.

blau

la fora de les persones


lelectricitat

roig

2. Cap on es mou la caixa? Pinta la fletxa correcta.

12

Refor.

el vent

2007 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

verd

825716 _ 0001-0040.qxd

13/4/07

12:18

Pgina 13

Fitxa

11

Els mamfers

Nom

Data

Recorda

Els mamfers sn animals vertebrats que tenen pl,


naixen del ventre de la mare i mamen.

2007 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

1. Quins animals mamen? Marca i completa.

@
i la v

El

, l

sn

, el

2. Qu tenen en com tots els mamfers? Marca.

Que sn animals vivpars.


Que tenen plomes.
Que mamen.
Que sn animals vertebrats.
Refor.

13

825716 _ 0001-0040.qxd

13/4/07

12:18

Pgina 14

Fitxa

12

Els ocells i els rptils

Nom

Data

Recorda

Els ocells tenen bec, ales i plomes. A ms, naixen dous.


Els rptils tenen escates i repten. A ms, naixen dous.

T escates.
T plomes.
s vertebrat.
s ovpar.
Vola.
Repta.
s un ocell.
s un rptil.
2. Pinta el dibuix i escriu
cada nom al seu lloc.

cap

potes

tronc

ales

cua
14

Refor.

no

2007 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

1. Com sn estos animals? Escriu s o no.

825716 _ 0001-0040.qxd

13/4/07

12:18

Pgina 15

Fitxa

13

Els amfibis i els peixos

Nom

Data

Recorda

Els peixos sn animals que viuen en laigua, possexen aletes,

tenen la pell coberta descates i naixen dous.


Els amfibis tenen la pell nua i naixen dous. Quan naixen viuen
en laigua i quan creixen poden viure a terra.

2007 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

1. Observa els animals i encercla de roig un amfibi. Desprs, respon.

Com tenen la pell els amfibis?


Com naixen els amfibis?
On viuen els amfibis?

2. Observa el dibuix i escriu els noms de les parts dun peix.

Refor.

15

825716 _ 0001-0040.qxd

13/4/07

12:18

Pgina 16

Fitxa

14

Els insectes

Nom

Data

Recorda

Els insectes sn animals invertebrats.


Els animals invertebrats sn els que no tenen ossos.

Animals invertebrats
Sn els animals
que no tenen ossos.

Animals vertebrats
Sn els animals
que tenen ossos.

2. Observa el dibuix i ratlla all que no corresponga.

s un animal invertebrat.
s un insecte.
T el cos cobert de plomes.

16

Refor.

2007 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

1. Sn vertebrats o invertebrats? Relaciona cada animal amb el cartell


que li corresponga.

825716 _ 0001-0040.qxd

13/4/07

12:18

Pgina 17

Fitxa

15

Les plantes

Nom

Data

Recorda

Les plantes sn ssers vius.


Les parts de les plantes sn: arrel, tija i fulles.
Les plantes poden ser arbres, arbustos o herbes.

1. Llig i escriu el nom de cada part desta planta.

Larrel est davall terra.

2007 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

De la tija poden eixir branques ms primes.


Les fulles ixen de la tija i de les branques.

2. Relaciona cada planta amb letiqueta corresponent.

Arbust
T una tija
dura i curta.

Refor.

Arbre
T una tija
grossa i dura,
que es diu tronc.

Herba
T una tija
tendra i verda.

17

825716 _ 0001-0040.qxd

13/4/07

12:18

Pgina 18

Fitxa

16

Els paisatges

Nom

Data

Recorda

Els paisatges poden ser de muntanya o de costa.


En els paisatges de muntanya hi ha boscos, pastures i rius;
i els pobles sn xicotets.
En els paisatges de costa hi ha mar, platges i penya-segats.

En els paisatges de muntanya hi ha


i

Les

estrets.
sn estretes i els

sn xicotets.
2. Observa el paisatge de costa i marca amb una X els elements fets
per les persones.

18

Refor.

2007 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

1. Marca amb una X el que es pot vore en un paisatge de muntanya.


Desprs, completa el text.

825716 _ 0001-0040.qxd

13/4/07

12:18

Pgina 19

Fitxa

17

La localitat

Nom

Data

Recorda

La ciutat o el poble on vivim s la nostra localitat.


Els serveis municipals de la localitat els organitza

lajuntament.
Lalcalde i els regidors dirigixen lajuntament.

2007 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

1. Llig i relaciona.

Dirigixen lajuntament

Jardiners

Agranen els carrers

Bombers

Cuiden els jardins

Alcalde i regidors

Combaten els incendis

Policies

Vetlen per la seguretat

Agranadors

2. A quin servei municipal sha de dirigir cada persona?


Marca amb una X.
No funcionen
els fanals
del meu carrer.

Necessite que posen


un contenidor de
fem al meu carrer.

Enllumenat.

Neteja dels carrers.

Bombers.

Manteniment de parcs.

Refor.

19

825716 _ 0001-0040.qxd

13/4/07

12:18

Pgina 20

Fitxa

18

Els mitjans de transport

Nom

Data

Recorda

Els mitjans de transport servixen per a transportar persones

o mercaderies.
Els mitjans de transport es poden moure per la terra,
pel mar o per laire.

1. Completa lesquema amb les paraules del requadre.

persones

aire

mercaderies

terra

Els mitjans de transport

poden ser de

es mouen per

2. Pinta segons la clau.

roig

20

Refor.

Transport
per terra.

blau

Transport
per aire.

verd

Transport
per mar.

2007 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

mar

825716 _ 0001-0040.qxd

13/4/07

12:18

Pgina 21

Fitxa

19

Les normes de circulaci

Nom

Data

Recorda

Les normes de circulaci ajuden a evitar accidents i faciliten


els desplaaments.

2007 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

1. Observa i marca en cada cas la resposta correcta.

Per on han de creuar els vianants el carrer?


Per la cantonada.

Pel pas de vianants.

On sha desperar lautobs?


A la parada.

A la calada.

On han de viatjar els xiquets dins el cotxe?


Al seient de davant.

Al seient de darrere.

On han de jugar els xiquets a pilota?


Als camps esportius.

A la vorera.

Per on circulen els cotxes i els autobusos?


Per la calada.
Refor.

Per la vorera.
21

825716 _ 0001-0040.qxd

13/4/07

12:18

Pgina 22

Fitxa

20

Els productes

Nom

Data

Recorda

Les matries primeres susen per a fabricar productes elaborats.


Als comeros es compren i es venen els productes que
les persones necessiten.

1. Pinta el cam que seguixen els productes.

fbrica
de mobles
embotits
carnisseria
mercat
de fruites i verdures

Ara completa el text amb les paraules del requadre.


matries primeres
A les

fbriques

productes elaborats

els treballadors

utilitzen

per a fabricar
2. On compraries estos productes? Relaciona.

22

Refor.

medecines

llibreria

xulles

farmcia

llibres

carnisseria

2007 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

central
lletera

825716 _ 0001-0040.qxd

13/4/07

12:18

Pgina 23

Fitxa

21

El rellotge i el calendari

Nom

Data

Recorda

2007 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

Amb el rellotge mesurem les hores, els minuts i els segons.


Amb el calendari comptem els dies, les setmanes i els mesos.

1. Observa el full del calendari i respon.

Quants dies t este mes?


El primer dilluns, quin dia s?
Quin dia de la setmana s el dia 23?
Quants diumenges hi ha?
2. Llig el que va fer ahir Albert i completa els rellotges.
Es va alar a les set
i es va desdejunar.

A les sis va anar


a visitar la iaia.

Refor.

Dues hores ms tard, va


eixir a comprar llibres.

Va tornar a casa tres


hores desprs.

Va estar amb ella


dues hores.

Es va gitar a les onze,


desprs de sopar.

23

825716 _ 0001-0040.qxd

13/4/07

12:18

Pgina 24

Fitxa

22

Abans i ara

Nom

Data

Recorda

Amb el pas del temps canvien les persones, els costums,


els objectes i el paisatge.

2007 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

1. Escriu davall de cada dibuix abans o ara, segons corresponga.

Ara completa.
tractor

llavadora

aladre

Abans, les persones llavaven la roba


Ara, les persones utilitzen la

a m

.
.

Abans, els agricultors llauraven la terra amb


l
24

Refor.

. Ara, utilitzen el

825716 _ 0001-0040.qxd

13/4/07

12:18

Pgina 25

Fitxa

2007 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

Nom

Data

Com es diuen les persones


Els cognoms ens servixen per a identificar la famlia
a qu pertanyem. Cada cognom t un origen diferent
i quasi tots sn molt antics. Hi ha cognoms que procedixen
del nom propi dun avantpassat, per exemple, Prez,
Rodrguez o Martnez signifiquen fill de Pere, fill de Rodrigo
o fill de Mart. Altres fan referncia a un lloc, per exemple,
Arag, Castell o Vila. Nhi ha que deriven dun ofici
o professi, com Fuster, Ferrer o Teixidor. Fins i tot hi ha
cognoms lorigen dels quals s el nom duna planta o un animal,
per exemple, Roure, Castanyer o Moix.
1. Encercla en la sopa de lletres cinc cognoms i escriu-los.

R
F
M
V
P

2. Quins cognoms sn? Observa els dibuixos i completa.

C
Ampliaci.

F
25

825716 _ 0001-0040.qxd

13/4/07

12:18

Pgina 26

Fitxa

2
Nom

Data

Quan Aquilles era molt menut, sa mare,


Tetis, va decidir banyar-lo a la llacuna Estgia.
La gent creia que estes aiges eren mgiques
i que els qui shi submergien no morien mai.
Aix s que Tetis agaf el xiquet, subjectant-lo
per un peu, i el va ficar dins laigua. Per el
tal se li va quedar fora.
Aquilles va morir en la guerra de Troia, quan li van clavar una
fletxa al tal, que era lnic punt dbil que tenia. Per aix, quan una
persona t una debilitat es diu que eixe s el seu tal dAquilles.
1. Observa el dibuix del peu i pinta la part que correspon al tal.

2. Substitux cada smbol per la vocal corresponent


i esbrina el nom de tres ossos del peu.

A E I O U
TRS
26

Ampliaci.

FLNG

CLCN

2007 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

El tal dAquilles
El tal s la part posterior del peu. El seu nom
est relacionat amb una antiga histria sobre
un heroi grec que es deia Aquilles.

825716 _ 0001-0040.qxd

13/4/07

12:18

Pgina 27

Fitxa

2007 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

Nom

Data

El iogurt
El iogurt s un aliment ric en calci
i protenes. Sobt a partir de la llet
i s molt senzill de preparar.
Ingredients:
Mig litre de llet.
Una cullerada de iogurt natural.
Un pot de vidre amb tapa.
Procediment:
1. Calfar la llet sense que arribe a bullir.
2. Apartar la llet del foc i deixar-la refredar.
3. Posar la cullerada de iogurt dins el pot de vidre, abocar-hi
la llet i remenar perqu es mescle b. Tapar el pot.
4. Embolicar el pot amb paper de diari i deixar-lo durant sis hores
en un lloc temperat. Desprs, posar-lo a la nevera fins que es refrede.
1. Com es fa el iogurt? Ordena els dibuixos amb 1, 2, 3 i 4.

2. Completa.

El iogurt s ric en
a crixer; i en
Ampliaci.

, que ens ajuden


, que enfortix els ossos.
27

825716 _ 0001-0040.qxd

13/4/07

12:18

Pgina 28

Fitxa

4
Nom

Data

La fibra forma part dels aliments dorigen vegetal, com


la pasta, larrs, les nous, les verdures, les fruites o els llegums.
I s molt important per a la salut, perqu facilita el pas del menjar
pel nostre cos. A ms a ms, quan prenem aliments rics
en fibra, tenim la sensaci que hem menjat molt i per aix
ens ajuda a no engreixar-nos.
1. Encercla els aliments que sn rics en fibra.

2. Relaciona.

28

Ampliaci.

greixos

enfortix els ossos

vitamines

aporten energia

protenes

ajuden a estar sans

calci

ajuden a crixer

2007 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

La fibra
Per a mantindrens sans hem de menjar aliments que continguen
tot all que el nostre cos necessita: calci, hidrats de carboni, greixos,
vitamines o protenes. Per hi ha altres components dels aliments
que sn tamb molt importants, per exemple, la fibra.

825716 _ 0001-0040.qxd

13/4/07

12:18

Pgina 29

Fitxa

5
Nom

Data

2007 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

Un desert ple daigua


LAntrtida s un dels deserts ms grans
del mn, a pesar que no t arena ni hi fa
calor. La veritat s que hi ha molta
aigua: ms de la meitat de laigua dola
del planeta es troba ac, per tota s
en forma de gel.
LAntrtida est situada al pol sud i tot el
sl est congelat. Hi fa una temperatura tan
baixa que s quasi impossible viure-hi: noms
els pingins poden aguantar tant de fred!
1. Llig, pensa i respon.

On est situada lAntrtida?


La neu s aigua dola o salada?
On hi ha tamb aigua dola?
I aigua salada?
2. Completa esta fitxa sobre lAntrtida.

LAntrtida
Situaci:
Sl:
Temperatura:
ssers vius que hi habiten:
Ampliaci.

29

825716 _ 0001-0040.qxd

13/4/07

12:18

Pgina 30

Fitxa

6
Data

Estreles fugaces
Una estrela fuga s una llum brillant
i blanca que travessa el cel molt
de pressa, com si caiguera.
Encara que els diem estreles,
en realitat no ho sn. Sn roques
que sincendien en caure a la Terra
i per aix brillen tant. Les estreles
verdaderes sn molt ms grans i brillants, com el Sol.
Per a vore estreles fugaces, has danar al camp o a qualsevol lloc
tranquil, lluny de la ciutat i de les llums, una nit sense nvols
i observar el cel amb una miqueta de pacincia!
1. Llig i respon.

Qu s una estrela fuga?

Per qu les estreles fugaces no es poden vore durant el dia?

2. Ordena les lletres i podrs esbrinar el nom de tres estreles


molt brillants.

I RI
SUS
30

Ampliaci.

A G
V E

RL A
O P

2007 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

Nom

825716 _ 0001-0040.qxd

13/4/07

12:18

Pgina 31

Fitxa

2007 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

Nom

Data

Un inventor prodigis
Darrere de quasi totes les mquines hi ha la histria
dun inventor, s a dir, dalg que tingu una idea
brillant i que es va dedicar a fer-la realitat.
Yoshiro Nakamatsu s un dels inventors
que ha creat ms invents. De fet, ha inventat
ms de dos mil objectes diferents. El ms fams
s el disquet dordinador.
Nakamatsu t vora 80 anys i vol viure molts
anys ms per a inventar ms coses. Una de
les seues ltimes idees sn unes sabates saltadores,
les super pyon pyon, que permeten a les persones
desplaar-se fent bots.
1. Llig i respon.

Qui s Yoshiro Nakamatsu?


Quants objectes ha inventat?
Quin s el seu invent ms fams?
Quin s el seu ltim invent?
2. Inventa i dibuixa una mquina que siga capa duntar
la mantega en el pa.

Ampliaci.

31

825716 _ 0001-0040.qxd

13/4/07

12:18

Pgina 32

Fitxa

8
Data

Qu diuen els elefants?


Els animals no poden parlar com nosaltres,
per s que es comuniquen entre ells.
Els ocells ho fan amb el cant; els gossos,
amb els lladrucs, i les abelles, ballant
davant les companyes.
Els elefants tenen una manera molt especial
de comunicar-se: utilitzen les potes per a enviar
missatges als companys. Vols saber com
ho fan?
Lelefant dna colps amb les potes i fa que
el terra tremole. Els altres ho senten a travs de les ungles dels peus
i entenen el missatge. Per, qu es deuen dir els elefants? Es pensa
que sn missatges de perill o de salutaci. Ara que, aix noms
ho saben els elefants.
1. Substitux cada smbol per la vocal corresponent i esbrina el so
que fan estos animals.

A E I O U

BRM

XSCL

PRRP
32

Ampliaci.

CLC

XL

2007 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

Nom

825716 _ 0001-0040.qxd

13/4/07

12:18

Pgina 33

Fitxa

2007 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

Nom

Data

Gripaus i granotes
Hi ha gripaus i granotes molt estranys.
Lespcie ms gran de granotes t exemplars
de la mida duna motxilla: s la granota
goliat. I la ms menuda t la mida de lungla
dun dit de la m: s la granota didactyla.
La granota que salta a ms distncia s
la granota africana ptychadena. Dun bot,
pot travessar un camp de futbol.
Molts gripaus i granotes poden canviar el color de la pell.
Per el campi s el gripau de ventre de foc. Quan es vol amagar,
es torna del color de les plantes i les roques que lenvolten, per
si s atacat es posa de color roig i negre.
1. Llig i respon.

En qu es diferencien la granota goliat i la granota didactyla?

De quins colors es posa el gripau de ventre de foc quan s


atacat?
Com es diu la granota que salta a ms distncia?

2. Escriu davall de cada animal rptil, peix o amfibi, segons corresponga.

Ampliaci.

33

825716 _ 0001-0040.qxd

13/4/07

12:18

Pgina 34

Fitxa

10
Nom

Data

Lherbari
Un herbari s una collecci de plantes seques. s com un lbum
de fotografies, per amb una fulla o una flor en cada pgina.
Instruccions per a fer un herbari:
Colloca cada fulla entre dues pgines dun
diari i posa-hi damunt alguns llibres grans
i pesants. El paper absorbir la humitat i el
pes deixar les fulles llises. Al cap de deu dies
estaran seques.
Agafa un quadern de dibuix. Apega una fulla en cada pgina
i fes una fitxa de dades: nom de la planta, dia i lloc de recollida,
forma i color de les fulles
Posa un paper entre cada pgina per a conservar ms b les fulles.
1. Relaciona cada tipus de fulla amb letiqueta corresponent.

34

Fulla lanceolada
Fulla en forma
de llana.

Fulla lobulada
Fulla amb vores
ondulades.

Fulla cordiforme
Fulla en forma
de cor.

Fulla acicular
Fulla en forma
dagulla.

Ampliaci.

2007 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

Agafa al camp fulles de diferents plantes.

825716 _ 0001-0040.qxd

13/4/07

12:18

Pgina 35

Fitxa

11
Nom

Data

Un terreny davant el mar


Ara, per molt pocs diners, es pot
gaudir dun terreny precis davant
el mar de la Tranquillitat.

2007 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

En realitat no es tracta duna platja


i tampoc t mar, per s un lloc
molt tranquil. Perqu el mar de la
Tranquillitat est a la Lluna.
Vista des de la Terra, la superfcie de la Lluna t taques i formes.
Una de les taques ms grans va ser batejada fa molts anys com
el mar de la Tranquillitat. Es tracta duna gran extensi de terreny
afonada, i per aix des de lluny es veu de color ms fosc, com
si fra un mar.
1. Llig i respon.

On est el mar de la Tranquillitat?


Qu s el mar de la Tranquillitat?

Quant costa un terreny al mar de la Tranquillitat?

2. Fes un cartell en qu anuncies un terreny al mar de la Tranquillitat.

Ampliaci.

35

825716 _ 0001-0040.qxd

13/4/07

12:18

Pgina 36

Fitxa

12
Nom

Data

Larbre de la famlia
Un arbre familiar o genealgic s un esquema en qu figuren
els membres que integren una famlia i la relaci de parentiu
que hi ha entre ells.

Laia

Lluc

Mireia

Cludia

Adri

Josep

Alba

1. Observa larbre genealgic i encercla de roig els iaios paterns


i de blau els iaios materns.
2. Ara escriu els noms corresponents.

Nom del pare del pare dAlba.


Nom de la mare de Josep.
Nom de la mare de la dona de Josep.
Nom del pare de la mare dAlba.
Nom de la filla del fill dAdri.
36

Ampliaci.

2007 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

En este tipus desquema, que sol tindre forma ramificada,


la informaci es colloca seguint un ordre de successi:
els avantpassats ms antics se situen a la part superior de larbre
i els membres ms joves, a la part inferior.

825716 _ 0001-0040.qxd

13/4/07

12:18

Pgina 37

Fitxa

13
Nom

Data

Senyals de circulaci

2007 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

1. Assenyala el cam que ha de seguir Rosa per a arribar a la biblioteca.


2. Unix cada senyal amb el significat que t.

stop

gasolinera

cediu el pas

aparcament

pas de vianants

direcci prohibida

3. Per qu creus que sn necessaris els senyals de circulaci? Escriu.

Ampliaci.

37

825716 _ 0001-0040.qxd

13/4/07

12:18

Pgina 38

Fitxa

14
Nom

Data

1. Subratlla els treballs que ixen


en el text i completa el mots
encreuats.

B
A

O
2. Relaciona.

38

aiguader

fa cnters

escrivent

venia aigua pels carrers

canterer

fa cistelles

cisteller

copiava o escrivia textos

Ampliaci.

2007 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

Oficis vells, professions noves


La invenci de mquines i ferramentes que faciliten la faena
ha fet que amb el pas del temps desapareguen oficis que fa anys
van tindre molta importncia, com el daiguader, el de blanquer,
el descrivent
Aix no obstant, encara hi ha persones que treballen en oficis
molt antics, com cistellers, canterers, orfebres

825716 _ 0001-0040.qxd

13/4/07

12:18

Pgina 39

Fitxa

15
Nom

Data

2007 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

El pas del temps

1. Observa estes persones i escriu davall de cada una el seu nom.

Mrius va nixer molt desprs que Llus i abans que Pere.


Artur, que t bigot i no usa ulleres, s el major de tots.
Llus, que t bigot i no porta barret, va nixer desprs
que Artur.
Pere va nixer desprs que Mrius.
Ampliaci.

39

825716 _ 0001-0040.qxd

13/4/07

12:18

Pgina 40

Você também pode gostar