Escolar Documentos
Profissional Documentos
Cultura Documentos
An`
alisis vectorial
La propera secci
o es un rep`
as de coses ja sabudes per la majoria. Les altres parts son coses noves.
1.1
`
Algebra
vectorial
No es far`
a un desenvolupament axiom`
atic i molt formal (no es parlar`a despai vectorial com un grups commutatiu amb una operaci
o definida amb el cos del nombres reals que compleix determinades condicions),
sin
o de propietats u
tils en la pr`
actica.
Un escalar es una magnitud especificada per un nombre, per exemple: la temperatura, el pes,. . .
Un vector en lespai de tres dimensions est`a definit per un tros de recta amb una fletxa o especificant
tres nombres, que poden ser, per exemple, les tres components en coordenades cartesianes. Un vector te
un m`
odul i una direcci
o. Un exemple de vector es la velocitat, no es suficient dir els km/h o els m/s, cal
dir en quina direcci
o es mou lobjecte.
La posici
o tambe es un vector.
1.1.1
En lespai euclidi`
a tridimensional triem tres rectes perpendiculars entre si que es tallen en un punt
(sanomena sistema de coordenades rectangular o cartesi`a). Hi ha dues maneres dordenar els eixos x,
1-1
1-2
y i z; les dues maneres mai es poden fer coincidir fent una rotacio. Sempre es far`a servir lorientat a
dretes. Es pot recordar f`
acilment si es compara amb un objecte quiral (la imatge especular es diferent
del objecte real) com pot ser: la m`
a dreta, un cargol bover, un text escrit, etc.
Orientaci
o a dretes o est`
andard
Hi ha v`
aries maneres de saber si un sistema de coordenades rectangulars es de dretes (sempre es
compara amb un objecte quiral):
(a) Regla del palmell: leix x travessa el palmell de la m`
a dreta en direcci
o al dors, els altres 4 dits
en la direcci
o de y, i polze en z.
(b) Regla del brac: el brac dret coincidint amb x, els dits corbats en la direcci
o de y i el polze en
la direcci
o de z.
(c) Regla del tornavs: girar x fins y per on langle es mes petit, i lavancament dun llevataps o
tirabuix
o d
ona z.
(d) Regla del cargol bover: el cargol avanca en la direcci
o x, les banyes apunten en la direcci
oy i
la punta de la closca en la direcci
o z.
(e) Regla del tres dits perpendiculars. Ni ha moltes, una podria ser: ndex de la m`
a dreta en la
direcci
o de x, llarg y i polze en z.
Potser les preferibles son la primera i la segona.
Cal no abusar en dir la regla de la m`
a dreta, ja que hi ha moltes possibles assignacions de dits. Fins
i tot es podria fer amb la m`
a esquerra, si es canvia de manera convenient lassignaci
o de dits.
1.1.2
Ci Ai + Bi (i = 1, 2, 3).
(1.1)
`
1.1. Algebra
vectorial
1-3
~ = (4, 5, 3)
Figura 1.4: Vector A
4~ex + 5~ey + 3~ez .
La suma de dos vectors es un altre vector que sobte sumant component a component
Producte per un escalar:
~ (Ax , Ay , Az ).
A
(1.2)
(1.3)
(1.4)
M`
odul dun vector:
~2A
~A
~ = A2x + A2y + A2z
A2 |A|
~ =
A |A|
q
A2x + A2y + A2z .
(1.5)
(1.6)
1-4
(1.7)
(1.8)
a on el determinant es pot calcular per adjunts o per la regla de Sarrus1 . Tambe es pot escriure
Cx
Ax
Bx
Ay Bz Az By
0 Az
Ay
Bx
Cy = Ay By = Az Bx Ax Bz = Az
0 Ax By
Cz
Az
Bz
Ax B y Ay B x
Ay
Ax
0
Bz
(1.9)
El m`
odul val
~ B|
~ = AB sin ,
|A
(1.10)
~ es als vectors A
~ i B.
~
i es la superfcie del parallelogram determinat pels dos vectors. La direccio de C
Com que nhi ha dues, es fan servir les mateixes regles que per determinar un sistemes de coordenades de
~ travessa el palmell en direccio al dors de la ma, els altres 4 dits
dretes (de fet ~ex ~ey = ~ez ): el vector A
~ i el polze en C;
~ girar A
~ fins B
~ 2 i el polze indica el sentit de C;
~ el dit ndex amb A,
~
en la direcci
o de B,
~ i el polze, perpendicular, dona A
~ B;
~ el cargol avanca en la direccio A,
~ les banyes
el dit del mig amb B
~ i la punta de la closca en la direccio C.
~
apunten en la direcci
oB
Vectors perpendiculars i parallels
Hi una manera molt senzilla se saber si dos vectors son perpendiculars ( = /2), el seu producte
escalar es zero. Pel contrari si s
on parallels ( = 0), es el seu producte vectorial que sanulla.
1 En
el cas dadjunts
~ex
Ax
Bx
~ey
Ay
By
~ez
Az
Bz
= ~ex Ay
By
Ax
Az
~
e
y
Bz
Bx
Ax
Az
+
~
e
z
Bz
Bx
Ay
.
By
~ fa un pols amb B
~ i el guanya. El polze indica el producte vectorial.
brac dret coincidint amb A
`
1.1. Algebra
vectorial
1-5
Ax B x
~B
~ Ay B x
A
Az Bx
1.1.3
Ax By
Ay B y
Az B y
Ax Bz
Ay B z
Az B z
(1.11)
Camp escalar : en cada punt de lespai hi ha associat un escalar (ex: temperatura, pressio, . . . ). La
manera mes correcta de representar un camp escalar es mitjancant la seva funcio matem`atica, per`o tambe
hi ha maneres intutives de fer-ho:
Escriure els escalars en alguns punts (per exemple: en els mapes del temps es posa la temperatura
en algunes ciutats).
Dibuixar superfcies (lnies si es en dues dimensions) a on la funcio es constant (per exemple: en els
mapes meteorol`
ogics es dibuixen les corbes amb pressio constant, is`obares; en un mapa topogr`afic
les corbes de la mateixa alcada, i en Electrost`atica les superfcies equipotencials).
Camp vectorial: en cada punt de lespai hi ha associat un vector (ex: velocitat, acceleracio, . . . ). La
manera mes correcta de representar un camp vectorial es mitjancant la seva funcio matem`atica, per`
o
tambe hi ha maneres intutives de fer-ho:
Dibuixar els vectors en alguns punts (en els mapes meteorol`ogics es dibuixa una fletxa per indicar
la direcci
o del vent en el mar, i la cua indica la velocitat).
Dibuixar lnies tangents al vectors del camp, de manera que el nombre de lnies que travessen la
unitat de superfcie sigui proporcional al m`odul del vector (es mes intutiu, per`o te certes desavantatges).
Comentar el primer apartat de les f
ormules del final:
F.1--F.7
1-6
1.2
Gradient
En una carretera es pot definir el pendent. En una funcio duna variable, el pendent es la derivada de la
funci
o. La variaci
o de la funci
o dun punt a laltre separats una dist`ancia dx, molt petita, es pot escriure
df =
df
dx.
dx
(1.12)
En una muntanya ja es mes complicat, ja que el pendent dep`en de la direccio en la que caminem. En
un camp escalar en tres dimensions, tambe cal calcular com varia el camp quan es va dun punt a un
~ = grad ) com un vector que multiplicat per d~l = ( dx, dy, dz) dona
altre. Es defineix el gradient (
la variaci
o de la funci
o entre (x, y, z) i (x + dx, y + dy, z + dz), es a dir
~ d~l grad d~l
d
(1.13)
f
= 3x2 y 2 z,
y
f
= x2 y 3 .
z
(1.14)
x
y
z
(1.15)
x
y
z
3 Cal
~ d~l
dx +
dy +
dz =
x
y
z
(1.16)
1.3. Diverg`encia
1-7
Exemple
El gradient de la funci
o (x, y, z) = x2 y + xyz es
~ = ~ex + ~ey + ~ez = (2xy + yz)~ex + (x2 + xz)~ey + (xy)~ez .
x
y
z
Per a un edifici daltura h(x, y) = 25 x2 y 2 per |x|, |y| 5, les superfcies (lnies) daltura constant
s
on cercles x2 + y 2 = 25 h i la direcci
o de m`
axim pendent es
~ = 2x~ex 2~ey ,
h
que sempre es perpendicular als cercles daltura constant.
1.3
Diverg`
encia
El flux dun fluid a traves duna superfcie dep`en de lorientacio de la superfcie respecte a la velocitat
del fluid.
Fets
Si plou, per exemple, no es el mateix un full de paper a terra o vertical. Tampoc es mulla tant la roba
en un estenedor que la estirada a terra. Nosaltres ens mullem mes dels muscles que de lesquena.
Tampoc es la mateixa lenergia solar que arriba a Catalunya, per exemple, lestiu que lhivern. Langle
que fa el Sol es diferent, per aix`
o a lestiu fa mes calor encara que estem mes lluny del Sol (pel 4 de
gener es quan la Terra est`
a mes propera al Sol).
(1.17)
a on ~n es un vector unitari perpendicular a lelement infinitesimal de la superfcie, dS. Cal fer la integral
(suma) si langle no es sempre el mateix, per exemple, al calcular la radiacio solar total rebuda per la
Terra (en diferents punts la inclinaci
o dels raigs de Sol es diferent.)
Integrals de superfcie
Una integral duna funci
o en una superfcie no es res mes que una suma, en superfcies molt petites,
dels valors de la funci
o multiplicada per la superfcie:
Z
X
f dS lim
fj Sj .
(1.18)
S
Sj 0
1-8
El flux a traves duna superfcie tancada ens indica si hi ha flux sortint o entrant en el volum tancat per
la superfcie. Matem`
aticament es defineix la diverg`encia com
I
1
~
~
~
~ ~n dS
A div A lim
A
(1.20)
V0 V S
a on ~n es el vector unitari perpendicular a la superfcie i que apunta cap a lexterior del volum.
Saplica a un camp vectorial i d
ona un camp escalar. Si la diverg`encia es positiva es una font, si es
negativa es un claveguer
o. Si es dibuixen les lnies de camp, la integral de superfcie (flux del camp) es
proporcional al nombre de lnies que travessen la superfcie. En coordenades rectangulars
~ A
~ = div A
~ = Ax + Ay + Az
x
y
z
(1.21)
Exemple
Sigui el camp
~=
~ A
~ = 2x = 2;
div A
x
intutivament tambe es veu que la seva diverg`encia es no nulla.
~ 2x~ex
A
Sigui el camp
~ =
~ B
~ = y = 0;
div B
x
intutivament tambe es veu que la seva diverg`encia es nulla.
~ y~ex
B
(1.22)
en coordenades rectangulars
2 =
2 2 2
+
+
.
x2
y 2
z 2
(1.23)
x x
2
.
2
x2
(x)
Per a un vector en coordenades rectangulars, es defineix la laplaciana dun vector com la laplaciana de
cada component, es a dir,
~ 2 Ax ~ex + 2 Ay ~ey + 2 Az ~ez .
2 A
(1.24)
1.4
1-9
Teorema de la diverg`
encia
A
V
(1.25)
Integrals de volum
De manera semblant a les integrals de superfcie, una integral duna funci
o en un volum no es res mes
que una suma, en volums molt petits, dels valors de la funci
o multiplicada pel volum:
Z
X
f dV lim
fj Vj .
(1.26)
Vj 0
1.5
y=0
z=0
x=0
dy x2 y
y=0
a4
=
4
dx x2
x=0
a2 a4
a3 a2 a4
a9
=
=
.
2 4
3 2 4
24
Rotacional
essent d~l un element diferencial de longitud pres sobre la recta tangent a la corba en un punt donat.
El rotacional saplica a un camp vectorial i dona un altre camp vectorial. Es defineix com
I
1
~
~
~ d~l.
( A) ~eS lim
A
S0 S C
(1.28)
El vector perpendicular a la superfcie, ~eS , i el vector tangent al circuit, d~l, no son pas independents.
Podem escollir el sentit de qualsevol dels dos, per`o no dels dos al mateix temps. Si el palmell apunta cap
a la part interna de la superfcie i el dors de la m`a dreta cap a la part externa, llavors el dit polze indica
4 Es
molt f`
acil de demostrar a partir de la definici
o donada aqu per a la diverg`
encia. Nom
es cal subdividir el volum
amb una suma de volums infinitesimals. En les superfcies comunes a dos volums les integrals de superfcie es compensen i
nom
es queda la superfcie exterior.
Z
I
X
XI
~ A
~ Vj =
~ ~
~ A
~ dV =
~ ~
lim
A
n dS
A
n dS
Vj 0
Sj
1-10
~ex
~ey
Ax
Ay
~ez
Az
Ay
Ax
Az
Ay
Ax
~ex +
~ey +
~ez .
=
z
y
z
z
x
x
y
Az
(1.29)
Exemple
Sigui el camp
~ 2x~ex
A
~
~
~
rot A = A =
~ex
x
2x
~ey
y
0
~ez
z
0
= 0;
~ex
~ =
~ B
~ =
rot B
x
y
~ey
y
0
~ez
z
0
= ~ez ;
1.6
F.8--F.18
Teorema de Stokes
Superfcies no orientables
Tant el teorema de la diverg`encia com el de Stokes, estrictament nomes s
on v`
alids per a superfcies
5 La
demostraci
o es immediata a partir de la definici
o de leq. (1.28), i es fa duna manera semblant al teorema de la
diverg`
encia. Subdividint la superfcie en superfcies infinitesimals, aplicant la definici
o de rotacional en cada Sj i com que
pels circuits interiors les integrals de lnia es compensen
Z
I
X
XI
~ A)
~ ~
~ d~l
~ A)
~ ~
~ d~l
lim
(
n Sj =
A
(
n dS =
A
Sj 0
Cj
1-11
orientables, es a dir, en el que es pot definir ~n. En aquest curs mai les tindrem en compte, nomes
considerarem superfcies orientables.
Exemples de superfcies no orientables s
on la cinta de M
obius, i lampolla de Klein que es una
superfcie tancada (no te vores ni fronteres) en la que no es pot distingir lexterior de linterior.
1.7
Teorema de Helmholtz
Per a les lnies dun camp nomes hi ha dues possibilitats: comencen i acaben en algun punt, o estan
tancades sobre si mateixes. La primera possibilitat implica una diverg`encia no nulla i la segona un
rotacional diferent de zero. El rotacional tambe indica si es comprimeixen o es separen les lnies de camp.
Tot aix`
o es f`
acil de veure-ho. Si agafem un circuit amb dos costats parallels i dos perpendiculars a les lnies
de camp, el rotacional dep`
en de la variaci
o del camp en els costats parallels al propi camp (de com sacosten
o es separen les lnies de camp, ja que amb separaci
o m
es gran el camp
es m
es feble). En canvi si considerem
un volum tancat amb quatre superfcies paralleles al camp i dues perpendiculars, la diverg`
encia dep`
en de com
varia el camp en les superfcies perpendiculars (de si neixen o moren lnies de camp).
Matem`
aticament, si dun camp vectorial es coneix la seva diverg`encia i el seu rotacional, el camp est`
a
completament definit, es a dir,
~ F~ =
~ +
~ A
~
F~ =
(1.31)
~ F~ = J~
a on sha definit
(~r)
~ r)
A(~
(~r1 )
dV1
r ~r1 |
V |~
Z ~
J(~r1 )
1
dV1
4 V |~r ~r1 |
1
4
Comentar les f
ormules F.17 (rotacional del gradient)
i F.13 (diverg`
encia del rotacional)
1.8
A vegades alguns c`
alculs matem`
atics es simplifiquen considerablement si es consideren sistemes de coordenades diferents de les rectangulars. Per exemple, un mariner en el mar te mes f`acil calcular la seva
posici
o a partir de la longitud i latitud que amb un sistema de coordenades cartesianes amb un origen
situat en el centre de la Terra.
Coordenades cilndriques
S
on una ampliaci
o en 3 dimensions de les coordenades polars en un pla. Venen donades per les seg
uents
definicions
x = r cos ; y = r sin ; z = z ~r = (r cos , r sin , z).
(1.32)
El vectors unitaris tenen la direcci
o que surt a lincrementar la coordenada corresponent. Per ex: ~er te
la direcci
o que resulta a laugmentar r i mantenir constants i z.
1-12
1 ~
r
~e =
= ( sin , cos , 0) ,
~
r
1 ~
r
~ez =
= (0, 0, 1) ,
~
r z
z
Z R
Z
Z R
Z R2 y2
h p
p
y iR
dx = 4
dy R2 y 2 = 2 y R2 y 2 + R2 sin1
S=
dS = 4
dy
R 0
0
0
0
= 2R2 sin1 1 2R2 sin1 0 = R2
a on sha emprat leq. (o.2) de la taula dintegrals.
1-13
~ 1 3r~er
A
~ 2 3 ~er
A
r
3
~
A3 2 ~er
r
~ A
~ 0 = 1 (rAr ) =
r r
1
~
~
(rAr ) =
A1 =
r r
~ A
~ 2 = 1 (rAr ) =
r r
1
~
~
A3 =
(rAr ) =
r r
1
3
(3r) =
r r
r
1
2
(3r ) = 6
r r
1
(3) = 0
r r
1 3
3
= 3
r r r
r
~ 1 3r~e
B
~ 2 3 ~e
B
r
3
~
B3 2 ~e
r
~ B
~ 0 = + 1 (rB ) ~ez
r r
1
~
~
B1 = +
(rB ) ~ez
r r
~ B
~ 2 = + 1 (rB ) ~ez
r r
1
~
~
(rB ) ~ez
B3 = +
r r
1
3
(3r) ~ez = ~ez
r r
r
1
2
=
(3r ) ~ez = 6 ~ez
r r
1
=
(3) ~ez = 0
r r
1 3
3
=
~ez = 3 ~ez
r r r
r
=
Coordenades esf`
eriques
S
on semblants a les geogr`
afiques de longitud i latitud per`o amb lorigen dels angles una mica diferent6 .
y = r sin sin ;
z = r cos
(1.35)
latitud geogr`
afica
es langle amb el pla z = 0, i
es langle amb leix z, per aix`
o a vegades sen diu colatitud.
1-14
Si ho calculem matem`
aticament
r
1 ~
= (sin cos , sin sin , cos ) ,
~er =
r
~
r
r
1 ~
r
= (cos cos , cos sin , sin ) ,
~e =
~
r
1 ~
r
~e =
= ( sin , cos , 0) .
~
r
r2 dr =
0
4
R3
3
Z
Z R
Z R2 z2
Z R2 z2 y2
Z R
Z R2 z2
p
V=
dV = 8
dz
dy
dx = 8
dz
dy R2 z 2 y 2
z=0
=4
y=0
x=0
z=0
p
dz y R2 z 2 y 2 + (R2 z 2 ) sin1
z=0
=4
dz (R2 z 2 ) sin1 1 sin1 0 = 2
z=0
y
R2 z 2
z=0
y=0
R2 z2
y=0
z3
dz (R z ) = 2 R z
3
2
R
=
z=0
4
R3 ,
3
(1.24)
(1.38)
FORMULES
UTILS
1-15
(F.1)
~ez
az = ab sin ~en
bz
(F.2)
(F.3)
(F.4)
(F.5)
~ = (~a ~c)(~b d)
~ (~a d)(
~ ~b ~c) = ~a ~b (~c d)
~
(~a ~b) (~c d)
~ = ~c ~a (~b d)
~ d~ ~a (~b ~c) = ~b ~a (~c d)
~ ~a ~b (~c d)
~
(~a ~b) (~c d)
(F.6)
Operador nabla
(F.7)
~
~ +
~
()
=
(F.8)
~ a ~b) = (~b )~
~ a + (~a )
~ ~b + ~b (
~ ~a) + ~a (
~ ~b)
(~
(F.9)
1
~r ~r1
=
;
|~r ~r1 |
|~r ~r1 |3
~1
1
~r ~r1
=
|~r ~r1 |
|~r ~r1 |3
(F.10)
~ (~a) = ()
~
~ ~a)
~a + (
(F.11)
~ (~a ~b) = ~b (
~ ~a) ~a (
~ ~b)
(F.12)
~
~ 2
(F.13)
~ (
~ ~a) = 0
~ ~b = 0 ~b =
~ ~a
(F.14)
~ (~a) = ()
~
~ ~a)
~a + (
(F.15)
(F.16)
~
~ =0
~ ~a = 0 ~a =
~
(F.17)
~
~ ~a = (
~
~ ~a) 2~a
(F.18)
~ A
~ dV =
~ ~n dS
A
Z
I
~ A)
~ ~n dS =
~ d~l
(
A
V
(teorema de la diverg`encia)
(F.19)
(teorema de Stokes)
(F.20)
Teorema de Helmholtz
~ F~ =
~
F~ = J~
~ +
~ A;
~
F~ =
(~r)
1
4
Z
V
(~r1 )
dV1 ;
|~r ~r1 |
~ r) 1
A(~
4
Z
V
~ r1 )
J(~
dV1
|~r ~r1 |
(F.21)
FORMULES
UTILS
1-16
Coordenades rectangulars:
dl =
dx2 + dy 2 + dz 2 ;
dV = dx dy dz
x
y
z
A
A
A
y
z
x
~ A
~=
+
+
x
y
z
~ A
~ = Az Ay ~ex + Ax Az ~ey + Ay Ax ~ez
y
z
z
x
x
y
2
2
2
2 =
+
+
x2
y 2
z 2
2~
~
~ A)
~
~
~ A
~ = 2 Ax ~ex + 2 Ay ~ey + 2 Az ~ez
A = (
Coordenades cilndriques:
dl =
dr2 + (r d)2 + dz 2 ;
dl =
(F.23)
(F.24)
(F.25)
(F.26)
dV = r dr d dz
~ = ~er + 1 ~e + ~ez
r
r
z
~ A
~ = 1 (rAr ) + 1 A + Az
r r
r
z
1
Ar
A
A
Az
1
Ar
z
~ A
~=
~er +
~e +
(rA )
~ez
r
z
z
r
r r
1
1 2 2
2 1
1 2 2
2 =
r
+ 2
+
=
+
+ 2
+
2
2
2
r r
r
r
z
r
r r
r 2
z 2
~ = (
~
~ A)
~
~
~ A
~
2 A
Coordenades esf`
eriques:
(F.22)
(F.27)
(F.28)
(F.29)
(F.30)
(F.18)
dV = r2 sin dr d d
~ = ~er + 1 ~e + 1 ~e
(F.31)
r
r
r sin
1 A
~ A
~ = 1 (r2 Ar ) + 1
(A sin ) +
(F.32)
r2 r
r sin
r sin
A
1
1 Ar
1
Ar
~ A
~= 1
(A sin )
~er +
(rA ) ~e +
(rA )
~e
r sin
r sin
r
r r
(F.33)
2
1
1
2 = 2
r2
+ 2
sin
+ 2 2
(F.34)
r r
r
r sin
r sin 2
~ = (
~
~ A)
~
~
~ A
~
2 A
(F.18)