Você está na página 1de 13

[15]

Argumentaci
INTRODUCCI
La capacitat dargumentaci s una de les caracterstiques distintives de lsser
racional; largumentaci s una activitat que impregna molts dels discursos que
produeixen constantment les persones amb finalitats i en contextos ben diversos
(opinar, mentir, manar, influir, jugar, vendre, defensar-se...). Linters per reflexionar
sobre lactivitat argumentativa es remunta a la cultura grega (als sofistes i Aristtil)
i s ben viu en lactualitat.
Qu s argumentar? Letimologia de la paraula ens remet al verb llat ARGUERE, que
significa mostrar, donar a conixer, manifestar, afirmar; argir, demostrar amb raons
o arguments, provar, afirmar. Largumentaci es pot definir com una operaci lingstica
en la qual una persona prova de fer admetre una conclusi a una altra persona (o a
unes altres persones) per mitj de lexposici dunes raons (o arguments). Es tracta
duna activitat que genera coneixement. La necessitat dargumentar sol sorgir quan
una persona no est dacord amb una altra, o quan alg vol defensar un punt de vista
a fi de demostrar-ne la legitimitat davant altres persones.
Lactivitat argumentativa no serveix per a revelar fets, com fa sovint la cincia, sin
per a demostrar les probabilitats que les coses siguin duna manera o duna
altra; largumentaci serveix, doncs, per a fonamentar les opinions humanes en una
lgica que les justifiqui. El terreny de largumentaci s, per tant, el del que s
probable, plausible, versemblant.
Lxit duna argumentaci depn, en bona mesura, del fet que es respectin unes regles
elementals que puguin garantir que les opinions que es volen defensar presenten un
grau acceptable de consistncia. Al llarg de la unitat sestudien algunes de les regles
que fan que una argumentaci saproximi a ser una demostraci, i tamb algunes de
les infraccions que se solen cometre en utilitzar-les, les quals reben comunament el
nom de fallcies argumentatives.
Ampliaci de continguts
De vegades les argumentacions tenen ms aviat la intenci de persuadir que no de
demostrar. Aquests casos sn a la frontera del que podem anomenar prpiament
argumentaci, ja que aquesta se circumscriu a la racionalitat. Les argumentacions
utilitzen, per, molt sovint, recursos de persuasi que no invaliden la seva fonamentaci
si sutilitzen amb mesura i com a complement duns arguments slids.

No sha de perdre de vista, per, que als actes argumentatius hi ha molts factors en
joc ms enll de lestricta correcci argumentativa (es pot imaginar, sense anar ms
lluny, un cara a cara electoral televisat entre dos candidats a la presidncia dun
govern), ja que largumentaci s molt sovint la mscara duna pura relaci de forces.

Argumenta s un projecte dels serveis lingstics de nou universitats catalanes (UB, UAB, UPC, UPF, UdG, UdL, URV, UOC
i UVIC), que han dirigit els serveis lingstics de la UAB i la UPC.
Els continguts dArgumenta estan subjectes a una llicncia ReconeixementNoComercial-SenseObraDerivada 2.5 de Creative Commons.

Aix, argumentar no sempre s una activitat plcida en qu dues persones posen a


prova les seves capacitats de justificar el que diuen i es mostren predisposades a
reconixer la superioritat del raonament de ladversari. s curis i significatiu, en
aquest sentit, que en diverses llenges la paraula argument tingui una connotaci
negativa. En catal, per exemple, tenir arguments amb alg significa 'discutir',
'disputar'; i en angls, lexpressi to have an argument significa 'llanar-se els plats
pel cap'.
Argumentar s provar de fer admetre una conclusi per mitj de lexposici
consistent dunes raons (o arguments).
ELEMENTS BSICS DUNA ARGUMENTACI
Les argumentacions es poden concretar en produccions verbals diverses, en forma
de dilegs o monlegs. Ms endavant es far referncia a la construcci duna
argumentaci i a les parts que sol presentar el seu desplegament retric. Dentrada,
es pot afirmar que una argumentaci, per breu que sigui, t els elements segents:
Un tema al voltant del qual es desenvolupa lactivitat argumentativa i que es tradueix
en un missatge. El tema sol ser polmic, controvertit o, si ms no, opinable. I se sol
enunciar en forma duna paraula o un grup de paraules sense un verb conjugat.
Exemple
Tema: La poltica lingstica de la Uni Europea.
Una conclusi (o tesi). s un punt de vista, una proposici de la qual una persona
vol convncer-ne una altra. s all que es vol demostrar o provar. Largumentaci pot
contenir una sola conclusi o diverses. En aquest cas una se sol percebre com a ms
rellevant que les altres, i sol tenir un sentit ms global. La conclusi sol formular-se
verbalment amb un verb conjugat.
Exemple
Conclusi: Les institucions europees no simpliquen prou en la promoci de les llenges
minoritries...
Els agents de lactivitat argumentativa. Sn la persona que proposa la conclusi
i el seu interlocutor, la persona que soposa a la conclusi, o oponent, que pot
plantejar un contradiscurs amb objeccions que poden arribar a la refutaci de la tesi.
Els papers entre un i altre, lgicament, es poden intercanviar al llarg de la interacci.
El fet de trobar-se davant un dialg o davant un monleg argumentatius fa que la
intervenci de loponent pugui ser immediata i anar alimentant i reconduint el discurs,
o que loposici a largumentaci es produeixi diferida (cas de la rplica dun article
cientfic a un altre de publicat anteriorment). Els dos agents de lactivitat argumentativa
poden partir de tesis diferents, o poden coincidir en la cerca darguments en favor
duna sola tesi. En aquest ltim cas es parla de collaboraci argumentativa.
Els arguments. La conclusi ha de tenir el suport en fets que puguin donar la ra a
la persona que la defensa. Per aquest motiu aquesta persona aporta unes dades o
unes raons pertinents, tan explicitades i matisades com calgui, que justifiquen la seva
tesi.

Argumenta s un projecte dels serveis lingstics de nou universitats catalanes (UB, UAB, UPC, UPF, UdG, UdL, URV, UOC
i UVIC), que han dirigit els serveis lingstics de la UAB i la UPC.
Els continguts dArgumenta estan subjectes a una llicncia ReconeixementNoComercial-SenseObraDerivada 2.5 de Creative Commons.

Exemples
Argument 1: ...segons linforme de lObservatori Lingstic de la Universitat Autnoma
de Barcelona.
Argument 2: ...perqu hi ha pasos de la Uni reticents a aquesta promoci.
Argument 3: ...ja que lany 2002 noms shi ha destinat el 60% del pressupost de
lany anterior.
A la base de qualsevol argumentaci hi ha tamb un ltim element, una realitat
compartida que consisteix en uns objectes dacord entre les persones, sobre els
quals es fonamenta, precisament, lacte argumentatiu.
Ampliaci de continguts
Els objectes dacord previs sobre els quals es fonamenta una argumentaci sn: a) fets (tothom
vol fer diners, cal ser competitiu, hi ha guerres inevitables...); b) veritats o sistemes complexos
de fets; c) presumpcions (inters dun enunciat, credulitat natural de lhome...); d) valors
abstractes (la justcia, la llibertat, la veritat, la igualtat, etc.), que no sn pas, per, universals
en molts casos; e) valors concrets (un sser, un grup, un moment histric...); f) jerarquies
entre els ens (els homes sn per damunt dels animals...), i g) llocs comuns.
Els llocs comuns o tpics sn les afirmacions que duna manera ms o menys permanent
es consideren veritats compartides i a les quals es recorre com a punt de partida del raonament.
Entre els tpics freqents que donen base a les argumentacions hi ha, per exemple, llocs de
la quantitat (afirmaci que una cosa s superior a una altra per raons quantitatives: tenir
molts bns, creure el que creu la majoria, valorar les coses completes, etc.), llocs de la
qualitat (els que es revolten contra lopini comuna: preferir el que s difcil, viure cada dia
com si fos lltim, parar esment en lirreparable, etc.), llocs de lordre (el que ve abans s
millor que el que ve desprs, focalitzar els principis abans que els finals, posar la llei per damunt
de fets i homes), llocs de lexistncia (el que s real o actual es considera millor que el que
s possible o virtual), llocs de lessncia (reconeixen en un individu o collectiu trets tics o
esttics), llocs de la persona (que fonamenten les opinions en qualitats dels ssers humans:
mrit, valentia, bondat, etc.).

Perqu hi hagi argumentaci cal un protagonista i un antagonista, una


tesi sobre un tema determinat i uns arguments que la fonamentin.
LARGUMENTACI EN ELS TEXTOS
En una llengua es troben textos que presenten arguments i altres que no en presenten,
fet que s convenient poder distingir. Els textos amb arguments sn els que donen
raons, els que expliquen el perqu del que afirmen.
Exemple
Aquest fragment correspon a un text sense arguments. Hi predomina la descripci,
i hi ha un mnim element narratiu.
Aquella nit Hara Kei va invitar Herv Joncur a casa seva. Hi havia alguns homes
del poble, i dones vestides amb una gran elegncia, la cara pintada de blanc i
de colors cridaners. Es bevia sake, es fumava amb llargues pipes de fusta un
tabac daroma aspra i atordidora. Van arribar saltimbanquis i un home que
arrencava riallades imitant homes i animals. Tres dones velles tocaven instruments
3
Argumenta s un projecte dels serveis lingstics de nou universitats catalanes (UB, UAB, UPC, UPF, UdG, UdL, URV, UOC
i UVIC), que han dirigit els serveis lingstics de la UAB i la UPC.
Els continguts dArgumenta estan subjectes a una llicncia ReconeixementNoComercial-SenseObraDerivada 2.5 de Creative Commons.

de corda, sense parar mai de somriure. Hara Kei estava assegut al lloc dhonor,
vestit de fosc, els peus descalos. Amb un vestit de seda, esplndid, la dona
amb la cara de noieta seia al seu costat.
BARICCO, A.
Aquest altre fragment, sobre lagricultura biolgica, correspon a un text amb
arguments (la conclusi s que lagricultura biolgica t un efecte positiu en
lentorn, i sen donen diversos arguments).
ce titre, une analyse de la Direction gnrale de lagriculture de la Commission
europenne sur les bienfaits de lagriculture biologique souligne que ce mode
de culture a une influence positive sur lenvironnement parce que a) la limitation
trs stricte des pesticides et des fertilisants rduit, voire limine la pollution des
sols, des nappes aquifres et de leau de surface; b) les rgles en matire
dagriculture organique promeuvent la culture extensive, ce qui diminue limpact
sur lenvironnement, encourage lutilisation des ressources renouvelables et
influence positivement les paysages; c) la limitation de lutilisation de pesticides
chimiques et de mdicaments dbouche sur lutilisation de varits de plantes
et de races de btail trs rsistantes aux pidmies et maladies et adapts aux
conditions locales. De cette manire, lagriculture biologique contribue
laugmentation de la diversit biologique des rgnes animal et vgtal.
El fragment segent tamb correspon a un text amb arguments. La tesi o
conclusi s clara (cal que es prenguin mesures per un metro ms segur) i els
arguments que la fonamenten tamb (constataci de lexistncia de robatoris
reiterats).
Trobo molt positiu que la xarxa de metro duna ciutat com Barcelona allargui
lhorari de servei; per voldria que es nots ms la presncia del servei de
vigilncia a certes hores de la nit, sobretot a les lnies 1 i 3 i a lestaci de
Catalunya. Gaireb cada nit veig robatoris i sempre sn els mateixos individus,
els reis de landana. Cada dia van buscant una vctima, i si s estrangera, molt
millor; aix ho tenen ms fcil. Esperem que es prenguin mesures perqu tinguem
una xarxa de metro ms segura.

Pel que fa a la gran quantitat de tipus de textos ms o menys estereotipats que


existeixen (cartes, convenis, esqueles, notes, missatges de correu electrnic, ressenyes,
etc.) no podem afirmar categricament que alguns siguin, per definici, argumentatius,
i que altres no ho siguin, ja que textos molt diversos poden contenir trets o passatges
amb les caracterstiques bsiques de largumentaci.
Es pot fer servir el concepte de seqncia argumentativa (que existeix en relaci
amb quatre tipus ms de seqncies: narrativa, descriptiva, explicativa, conversacional)
per referir-se a una unitat ms petita que el text, ms manejable i identificable, que
cont els trets mnims duna argumentaci. Les seqncies argumentatives es poden
localitzar en diverses tipologies textuals. Defineix la seqncia argumentativa lexistncia,
com a mnim, duna conclusi i un argument en qu es basa.
Alguns textos presenten noms seqncies argumentatives i sn, per tant, homogenis
(un discurs de defensa en un procs judicial, per exemple, molt cenyit a refutar unes
acusacions). Molts altres textos presenten una estructura heterognia, amb diverses
seqncies de tipus diferents. s el cas, per exemple, duna narraci que cont un
passatge on hi ha una breu argumentaci, que es pot representar de la manera
segent:
4

Argumenta s un projecte dels serveis lingstics de nou universitats catalanes (UB, UAB, UPC, UPF, UdG, UdL, URV, UOC
i UVIC), que han dirigit els serveis lingstics de la UAB i la UPC.
Els continguts dArgumenta estan subjectes a una llicncia ReconeixementNoComercial-SenseObraDerivada 2.5 de Creative Commons.

[seqncia narrativa [seqncia argumentativa] seqncia narrativa]


Si no es pot afirmar, en general, que hi hagi textos radicalment argumentatius davant
altres que no ho siguin, s que es pot provar de determinar quina s la seqncia
dominant en un text. En el cas de molts dels textos relacionats amb lmbit
universitari (articles, ressenyes, presentacions orals), com es veur ms endavant,
la seqncia dominant (nica o no) s molt sovint largumentativa i, a ms, la finalitat
ltima del text s tamb molt sovint argumentar.
s ms freqent trobar textos que combinen seqncies argumentatives
amb altres tipus de seqncies que no textos argumentatius purs.
GRAU DEXIGNCIA ARGUMENTATIVA
Les argumentacions formen part dactes de comunicaci en qu pren una importncia
primordial el receptor del discurs, al qual ja sha fet referncia com a pea clau del
procs (loponent de largumentaci). La finalitat de les argumentacions s, precisament,
influir, transformar o reforar les creences o els comportaments de la persona
o persones que constitueixen el seu objectiu.
La relaci que t largumentador amb loponent o els oponents en lacte argumentatiu
(relaci de ms o menys proximitat o complicitat) s un factor determinant a lhora
de decidir el grau dexigncia argumentativa dun discurs, aspecte que es relaciona
amb el grau de formalitat, divers en les produccions verbals duna persona.
Si lacompliment de les regles elementals de largumentaci perqu sigui realment
consistent ha de ser manifesta en els discursos acadmics formals, no sha dexigir
en els mateixos termes en altres tipus de textos, o en segons quins contextos (una
conversa informal entre amics, per exemple). Moltes produccions verbals quotidianes
presenten un grau dexigncia argumentativa fora baix.
La proximitat amb lauditori, fins i tot en situacions duna certa formalitat, sol comportar
un relaxament natural de les regles de largumentaci, aix com donar per suposats
molts aspectes que caldria raonar, definir o justificar davant un auditori no af. En el
cas, per exemple, duna prdica davant els fidels duna confessi religiosa, s clar
que hi ha una base de referncies, de valors i fins i tot dusos lingstics sobre els
quals largumentaci de loficiant no cal que incideixi perqu ja hi ha un acord previ.
Un dels aspectes fonamentals per dominar la pragmtica de lactivitat argumentativa
s, precisament, saber conixer el grau dexigncia que reclamen les argumentacions
que sutilitzen.
Exemple
Aquests dos fragments recullen les opinions sobre una sola pellcula, El piano, de
Jane Campion. El primer correspon a un dileg informal entre dos collegues mentre
sn en una cua per entrar en una sala de jocs recreatius. El segon correspon a una
crtica sobre la pellcula. Tots dos textos sn suficients en els contextos en qu es
produeixen. El primer no genera cap incomoditat ni cap reflexi sobre lxit o el fracs
de lacte comunicatiu entre els interlocutors. I qualsevol lector cinfil trobaria ben
normal el segon, amb uns arguments slids.
5

Argumenta s un projecte dels serveis lingstics de nou universitats catalanes (UB, UAB, UPC, UPF, UdG, UdL, URV, UOC
i UVIC), que han dirigit els serveis lingstics de la UAB i la UPC.
Els continguts dArgumenta estan subjectes a una llicncia ReconeixementNoComercial-SenseObraDerivada 2.5 de Creative Commons.

[1]
Qu tal El piano?
Bona, no est malament, una mica la histria de sempre, feminisme i tal.
I largument?
Tpic: la tia forta i decidida que lluita per imposar la seva voluntat... s de la
Campion...
Hstia, aix em sona a aquella obra duna escriptora que estiuejava a la Costa
Brava, Solitud, que ens van fer llegir a Batxillerat, el tio aquell que no senterava de
res.
I aix s, molt exotisme, molts indgenes amunt i avall. Deu ser perqu el rotllo
de la diversitat ara es porta molt...
S, sempre que sigui laustraliana...
Saps qu penso? Que la Holly Hunter t uns bons arguments...
[2]
A El piano Ada s alhora objecte i subjecte del desig; els dos personatges masculins,
tamb. Tot i aix, Stewart demostra en un moment de lobra que en realitat no pot
sofrir la condici dobjecte. Es tracta de lescena en qu ella descobreix i acaricia les
natges dell, que no pot sofrir trobar-se en aquella posici poc humana. Pel que fa a
Ada, fins i tot essent objecte, s capa dimposar les seves regles, el seu ritme. I
Baines? Baines s un home inculte per sensible, sensual i intelligent, curis dels
altres (els seus tatuatges a lestil dels maors i la seva cabana al cor de la selva
contrasten absolutament amb el vestit de colonitzador de laltre protagonista, Stewart,
aix com la terra de ning que envolta casa seva) que haur descoltar, esperar, mirar,
acariciar, olorar, negociar, despullar-se fsicament i emocionalment abans dabandonarse al cos desitjat.
GUIOT, M. (text adaptat)

Una bona norma per a les argumentacions davant un oponent que no es pugui
considerar prxim s el respecte i la utilitzaci dun sistema argumentatiu slid al
mxim.
De la mateixa manera que en certs contextos de proximitat es poden donar per
suficients des del punt de vista de lxit de lacte comunicatiu argumentacions mal
construdes o dbils, sobserva un fenomen semblant davant textos, generalment
literaris, que sedueixen per la personalitat que els escriu, pel registre que utilitzen o
pel plaer esttic que destillen. Es tracta de textos en qu predomina la capacitat de
persuasi a la voluntat de convncer el lector dunes determinades tesis, i que no
tenen la intenci demetre judicis irrefutables sobre el mn, sin de compartir amb
el receptor un punt de vista personal, de posar una subjectivitat al descobert.
Exemple

Argumenta s un projecte dels serveis lingstics de nou universitats catalanes (UB, UAB, UPC, UPF, UdG, UdL, URV, UOC
i UVIC), que han dirigit els serveis lingstics de la UAB i la UPC.
Els continguts dArgumenta estan subjectes a una llicncia ReconeixementNoComercial-SenseObraDerivada 2.5 de Creative Commons.

El fragment segent s lencapalament dun captol duna obra que repassa de manera
divertida, humorstica, la histria de Catalunya ( Histria de Catalunya (modstia a
part) ). Es tracta duna obra indubtablement ben escrita i persuasiva (de la qual shan
venut, significativament, molts exemplars). Moltes de les argumentacions del text no
resistirien lanlisi ms superficial, i es podria afirmar sense gaires miraments que
no sn viables des del punt de vista de la correcci argumentativa. Perqu lobra cont
moltes generalitzacions abusives, tpics i afirmacions categriques que semblen fetes
pel broc gros, sense justificacions. O lxic imprecs i emotiu. Ara b: es tracta dun
text davant el qual els receptors sadonen de seguida que han de tenir una actitud
relaxada pel que fa a lexigncia argumentativa. I gaudir-ne.
En el present, els aragonesos sn poca cosa ms que els nostres vens. Parlen castell,
sn tossuts i ballen la jota. Res a veure. Per durant una colla de segles van ser els
nostres socis, els nostres aliats, i el cert s que aquesta aventura comuna la Corona
dArag ens va anar prou b, tant a nosaltres com a ells. Des de la unitat, els dos
regnes ms orientals dEspanya van poder plantar cara a la poderosa Castella i bastir
un imperi mediterrani que feia goig de veure. Tot plegat va venir dun enlla personal
que avui dia hauria acabat amb un judici per pederstia.
SOLER, T.

Tampoc en aquests casos, lgicament, es pot pretendre aplicar els principis estrictes
de les argumentacions consistents, fet que, indubtablement, acabaria amb la fora
potica o persuasiva dels textos.
Tamb se sol rebaixar el nivell dexigncia argumentativa, inconscientment i de forma
un punt paradoxal, en els discursos produts per persones a qui es concedeix una
"autoritat" (pel crrec, per la posici social, per la projecci meditica, etc.), que ja
es consideren crebles a priori.
No es demana a totes les produccions verbals que tenen una finalitat
argumentativa el mateix grau dexigncia en les argumentacions.
L'ARGUMENTACI EN L'ACTIVITAT UNIVERSITRIA
Sha dit que largumentaci s consubstancial a moltes de les activitats verbals
humanes, i sha vist tamb com el grau dexigncia argumentativa no s constant en
totes les argumentacions.
Les produccions verbals que es donen en lmbit universitari sn moltes i molt diverses
(des duna conversa al bar fins a la defensa dun treball de recerca davant un tribunal).
Restringint-se a lactivitat formal acadmica o investigadora, amb tot, s clar que a
la universitat es produeixen o es consumeixen molts textos amb
argumentacions i un grau dexigncia argumentativa elevat.
Una de les aportacions fonamentals de la universitat s contribuir que lestudiant sigui
capa de formar-se un criteri, de tenir opini, i de saber defensar els punts de vista
que ha estat capa de construir i madurar. Res ms lluny de lensenyament superior,
doncs, que una actitud en lestudiant i en el professorat de creure que hi ha unes
opinions i uns pensaments incontrovertibles, nics, que cal acceptar a ulls clucs. Si
aquesta pot haver estat, en alguna mesura, la situaci detapes anteriors de
lensenyament per a lestudiant, no pot ser-ho en lensenyament universitari.
7
Argumenta s un projecte dels serveis lingstics de nou universitats catalanes (UB, UAB, UPC, UPF, UdG, UdL, URV, UOC
i UVIC), que han dirigit els serveis lingstics de la UAB i la UPC.
Els continguts dArgumenta estan subjectes a una llicncia ReconeixementNoComercial-SenseObraDerivada 2.5 de Creative Commons.

Exemple
Els manuals que sutilitzen en lensenyament, especialment en nivell inferiors a
luniversitari, solen tenir un plantejament que no ofereix gaires escletxes a la
discrepncia, ja que sovint presenten una realitat basada en fets positius que semblen
indiscutibles al lector. El text segent (extret duna obra amb el ttol Corso di storia)
en pot ser un exemple:
...el llarg exercici del poder havia erosionat el partit que a ms, malgrat lalt grau
dintelligncia i carcter dhomes molt notables en els quals es personificava (en el
perode que tractem, els principals exponents eren Giovanni Lanza, Quintino Sella i
Silvio Spaveda), cometia lerror de governar tenint en compte noms una mnima
part del poble itali i de no aplicar algunes exigncies imprescindibles de carcter
econmic i social (per exemple, no sols es negaven a aplicar una reforma dels
contractes agraris, sin que no havien dubtat a agredir les classes ms pobres aplicant
un fort impost sobre el consum de farina). Lesquerra, progressista i anticlerical,
representava una major obertura democrtica, sensible a les necessitats de la petita
i mitjana burgesia, especialment la meridional, que es considerava particularment
explotada pels successius governs de la dreta; els seus partidaris havien augmentat
progressivament, a mesura que la millora de la situaci italiana nacional i internacional
feia menys necessria lenergia i austeritat de la dreta, i feia en canvi sentir el pes
dels sacrificis imposats.
SILVA, P.
Lestudiant universitari ha de poder-se separar de les afirmacions categriques, ha
de tenir una actitud de posar en quarantena tot el que llegeix i generalment no es
pot conformar, doncs, amb la visi que ofereix un manual.

Perqu a la universitat (si no molt abans) s del tot inexcusable que lestudiant no
posi tot lmfasi de la seva activitat acadmica a pensar per si mateix. Aquesta
activitat no s possible, s clar, sense el domini de largumentaci. Sense fer un doble
s, concretament, de largumentaci: a) sense saber analitzar els arguments dels
discursos aliens, a fi de veure fins a quin punt semblen acceptables o fins a quin punt
shi discrepa, i b) sense saber construir amb rigor els arguments propis, a fi que les
opinions personals siguin perfectament defensables davant la comunitat acadmica
o cientfica.
Exemple
El text segent correspon a les Memries del poltic de dreta Francesc Camb. Els
punts de vista que shi donen sobre lanarquista Francesc Ferrer i Gurdia, afusellat
el 1909, desprs de la Setmana Trgica, sn molt particulars. Si es tracta de formarse una opini i tenir uns arguments propis, s recomanable o gaireb imprescindible
que lestudiant consulti altres fonts. Per aquest motiu es proposa, a continuaci, la
lectura dun text ms objectiu, que dna una altra visi de Ferrer i Gurdia.
El 10 doctubre de 1909 tingu lloc el judici militar contra Ferrer, en el qual es dict
pena de mort. Lopini general era que Ferrer no seria executat com ho havien estat
els altres infelios compromesos en la revolta per ell preparada. La notcia del seu
afusellament, que tingu lloc el dia 13 doctubre, fou ben rebuda a Barcelona: no vaig
sentir un sol diputat desquerra que en protests, ni sorgiren les habituals peticions
dindult que es produeixen sempre en semblants ocasions. Sols setmanes desprs,
quan lhorror contra els crims de la Setmana Trgica shavia ja atenuat, les esquerres
socials i poltiques pogueren comenar una campanya "contra els assassins de Ferrer",
dirigida clarament contra el govern Maura.

Argumenta s un projecte dels serveis lingstics de nou universitats catalanes (UB, UAB, UPC, UPF, UdG, UdL, URV, UOC
i UVIC), que han dirigit els serveis lingstics de la UAB i la UPC.
Els continguts dArgumenta estan subjectes a una llicncia ReconeixementNoComercial-SenseObraDerivada 2.5 de Creative Commons.

Llavors, en pocs dies, esclat a tot Europa, magnficament orquestrada, una campanya
de vindicaci de Francesc Ferrer i Gurdia. I aquell home inculte, groller, els mrits
del qual consistien a haver-se apoderat de la fortuna duna vella per consagrar-la a
donar-se vida de platxria i a obrir una escola anarquista, aparegu com el smbol
de la virtut i de la cultura. LEspanya que lhavia afusellat en nom de la Llei apareixia
com lEspanya de la Inquisici.
CAMB, F.
s clar que ens trobem davant un text en qu predomina lemotivitat, que no s gaire
compatible amb una argumentaci correcta. Paraules com infelios, assassins,
orquestrada, inculte, groller, haver-se apoderat de la fortuna duna vella per consagrala a donar-se vida de platxria... sn paraules carregades, que reclamen un exercici
de contrast. El text que es proposa per al contrast correspon a la Histria de Catalunya
dirigida per Pierre Vilar.
[Ferrer] sexili i va viure a Pars del 1886 al 1901, on establ contactes amb lliures
pensadors. T una agitada vida sentimental. Duna alumna francesa, catlica i
conservadora, soltera, rep una grossa fortuna que invertir al Fomento de Obras y
Construcciones. Torna a Barcelona i crea lEscuela Moderna, al setembre de 1901
[...]. s el naixement de les escoles racionalistes a Catalunya. Es relaciona amb
lanarquisme barcelon (Lorenzo, Josep Prat), finana la revista anarquista "La Huelga
General", que neix a Barcelona al novembre del 1901 [...]. Crea una editorial del
mateix nom que lescola, que publica llibres per a lensenyament, traduccions
anarquistes. [...] La Escuela Moderna ha retingut linters, els darrers anys, dels
historiadors de la pedagogia. [...] Lopini liberal europea es mostr crtica amb la
monarquia espanyola, sobretot desprs de lafusellament de F. Ferrer, l11 doctubre
de 1909. Alfons XIII es va desentendre del seu govern, que hagu de dimitir. Maura
estar anys allunyat del poder.
TERMES, J.

Ser universitari implica tenir criteri: saber amb qu sest dacord i amb
qu no, i poder-ho justificar. I estar en condicions dargumentar amb
solidesa les opinions prpies.
TEXTOS AMB PREDOMINI DE LARGUMENTACI EN LMBIT UNIVERSITARI
Com sha dit, a lmbit universitari sutilitzen molts textos en els quals predomina o
t un pes fort largumentaci. Aquests textos poden ser de mena molt diversa: orals
o escrits, amb naturalesa de dileg o de monleg, amb ms o menys formalitat i
exigncia argumentativa, etc. Alguns daquests textos es consumeixen, com a lectors
o receptors, i altres es produeixen, com a escriptors o emissors. De vegades els papers
demissor i receptor salternen al llarg de lacte comunicatiu. Alguns daquests textos
(o situacions de comunicaci on es produeix lactivitat argumentativa) sn els segents:
El debat. s un acte de comunicaci argumentativa molt freqent. Es pot plantejar
com una activitat ms o menys formal (com un debat programat, amb especialistes
reconeguts, o com a activitat de classe, amb estudiants i professorat). Shi discuteix
sobre un tema donat, i hi ha dos o ms interlocutors. La interacci entre els participants
s molt alta, i els arguments que es defensen no poden ser construccions elaborades
a priori, ignorant les intervencions de les altres persones. Les caracterstiques del
debat poden fer-se ms o menys extensibles a altres actes comunicatius com la taula
rodona o la tertlia i fins i tot el dileg formal. El grau dexigncia argumentativa

Argumenta s un projecte dels serveis lingstics de nou universitats catalanes (UB, UAB, UPC, UPF, UdG, UdL, URV, UOC
i UVIC), que han dirigit els serveis lingstics de la UAB i la UPC.
Els continguts dArgumenta estan subjectes a una llicncia ReconeixementNoComercial-SenseObraDerivada 2.5 de Creative Commons.

s alt, per el fet que hi hagi una bona part dimprovisaci o de discurs elaborat sobre
la marxa i el mateix fet de ser un acte comunicatiu oral fa que pugui haver-hi una
certa tolerncia respecte a aquesta qesti.
La conferncia, lexposici oral, el discurs. Es tracta de produccions orals
argumentatives generalment no espontnies, en les quals es recorre a veritables
argumentacions. Shi fan servir estratgies de persuasi que no sn prpiament
arguments, com el to de veu o la gestualitat, o, de vegades, la vehemncia (que
trobem tamb en altres actes de comunicaci oral). Es tracta de discursos molt
freqents en lmbit universitari. Shi estableix dentrada una situaci de desigualtat
entre les parts: lorador presenta les opinions sostingudes amb arguments i no espera,
sovint, cap interrupci; els oponents no assumeixen un comportament crtic actiu
immediat i es limiten a escoltar, i solen tenir loportunitat dintervenir al final. s en
aquell moment que lorador ha dactivar els mecanismes de refor dels seus arguments.
Hi pot haver grans diferncies formals entre diversos discursos daquesta mena: la
lli magistral dun professor, la conferncia dun cientfic eminentssim, el discurs
del poltic per televisi, etc.
La ressenya. Es tracta dun text escrit que t la finalitat de donar compte duna obra
als possibles consumidors o persones interessades. Sol publicar-se en revistes
especialitzades, en seccions especfiques destinades a aquesta mena de textos i se
nespera una dimensi crtica. Com que lextensi duna ressenya sol ser molt breu,
i les tesis que lautor emet sobre el text no poden ser gens gratutes, cal que shi faci
un autntic esfor de sntesi, sense perdre gens de correcci argumentativa.
Larticle cientfic. Larticle cientfic, eminentment escrit, s destinat en general a
persones que sn expertes en una matria i que per tant son capaces de captar la
qualitat del raonament i de les tesis mantingudes. T lobjectiu de presentar a la
comunitat cientfica una hiptesi, que ha de provocar adhesi o rebuig. Aquesta
hiptesi sha de presentar amb claredat, i els arguments han de ser al mxim de
consistents, reforats i explcits. Els articles poden preveure les argumentacions
dobjecci del lector expert i no es considera negatiu, sin al contrari, que manifestin
francament els dubtes eventuals que puguin haver sorgit en la recerca a lentorn de
la tesi o dels arguments. El grau dexigncia argumentativa s mxim.
El treball de curs. Es tracta dun text escrit que lalumnat presenta per escrit, en
el qual t una importncia decisiva largumentaci, ja que serveix al professorat per
verificar si lestudiant t la capacitat de formar-se una opini a partir de la consulta
de diverses fonts relacionades amb un tema, i, tamb, dexposar-les amb un grau
elevat de congruncia. s el camp de prctiques perfecte per a assajar la producci
dargumentacions consistents. Shi tolera, en general, alguna argumentaci lleument
defectiva, per no shi accepten afirmacions o tesis gratutes.
A lmbit universitari es poden trobar molts textos en els quals predomina
largumentaci.

10

Argumenta s un projecte dels serveis lingstics de nou universitats catalanes (UB, UAB, UPC, UPF, UdG, UdL, URV, UOC
i UVIC), que han dirigit els serveis lingstics de la UAB i la UPC.
Els continguts dArgumenta estan subjectes a una llicncia ReconeixementNoComercial-SenseObraDerivada 2.5 de Creative Commons.

LA DEFINICI DELS TERMES


Els conceptes duna argumentaci shan dexpressar, normalment, en termes que no
siguin generals, vagues i abstractes (cal tenir en compte que algunes disciplines, per,
es mouen en un terreny de ms abstracci que altres). La concreci i la definici sn
una regla bsica que cal respectar a lhora dargumentar. s molt habitual, precisament,
que les argumentacions safebleixin perqu els autors no tenen en compte aquest fet.
Ampliaci de continguts
s un lloc com, per exemple, fer servir sinnims amb voluntat de millorar lestil dels
textos i no repetir les mateixes formes, per aquesta operaci pot enterbolir la connexi
entre arguments i conclusi, en textos amb argumentacions, o generar equvocs.
Perqu els sinnims no ho sn gaireb mai absolutament. No ha de fer cap por, en
textos de registre tecnicocientfic o sense finalitat literria, de referir-se als termes
clau amb una sola designaci concreta, si sevita una repetici abusiva dels termes.
Al capdavall, garantir la univocitat i la precisi s lobjectiu fonamental de molts textos
acadmics.

Una qesti bsica en les argumentacions s plantejar-se si cal definir els termes ms
destacats, exercici que pot ajudar a delimitar el terreny de joc a les persones que
intervenen en largumentaci com a oponents. En la majoria de casos, per, sutilitzen
paraules amb significats que sn ben compresos per lauditori. Aquestes paraules no
necessiten ser definides, per no caure en lobvietat o per una ra de pura economia
lingstica. Hi ha argumentacions, per, que requereixen prestar ms atenci
als significats de les paraules.
Recurs bibliogrfic
Lobra dAnthony Weston Las claves de la argumentacin (Barcelona: Ariel, 1994) t
un captol interessant dedicat a les definicions (p. 135-144). Lobra de Weston s una
guia prctica molt til per a lestudiant universitari que vol saber argumentar.
Sestructura en unes regles de fcil aplicaci que permeten entendre els mecanismes
ms habituals de largumentaci. T un to divulgatiu i am i presenta molts exemples.

Segons el context daparici de la paraula i, sobretot, segons el tipus dauditori (iniciat,


af o cmplice) la comprensi pot requerir que es defineixi algun terme. En una
argumentaci de to divulgatiu (no gens especialitzada), per exemple, davant persones
mnimament coneixedores dun tema (biologia, histria, sociologia...), el qui argumenta
rarament saturar a definir un terme del seu discurs. Ho haur de fer, en canvi, si
sadrea a un pblic no iniciat.
Els termes de largumentaci shan de definir quan largumentador els considera poc
coneguts pel pblic; quan creu que poden ser mal compresos; quan sn regularment
mal utilitzats; quan poden ser ambigus o tenir ms dun significat segons el context.
En un exemple com el segent,
Exemple
s un poltic independent.

11

Argumenta s un projecte dels serveis lingstics de nou universitats catalanes (UB, UAB, UPC, UPF, UdG, UdL, URV, UOC
i UVIC), que han dirigit els serveis lingstics de la UAB i la UPC.
Els continguts dArgumenta estan subjectes a una llicncia ReconeixementNoComercial-SenseObraDerivada 2.5 de Creative Commons.

s lgic plantejar-se qu es vol dir exactament amb independent: que s un poltic


que no milita en cap partit i es presenta a les eleccions en solitari?; que no milita en
el partit poltic pel qual es presenta?; que no t interessos personals o de classe per
defensar?; que va a la seva? Si el context no hi ajuda (pot ser que els receptors
spiguen perfectament quina s la situaci del poltic a qu es fa referncia), la
persona que argumenta ha de definir el terme.
Exemple
Entenc que el poltic independent s aquell que no milita en cap partit i no est sotms
a la disciplina de cap executiva ni obeeix en cap cas consignes de grup.
A continuaci es mostren altres exemples en qu la definici es fa necessria.
Exemple
A largumentaci segent caldria definir un terme, ticunes, si el pblic al qual sadrea
no s especialitzat en la matria, ja que seria fcil que results desconegut.
Exemple
Conclusi: La selva de lAmazones s molt perillosa.
Argument: Un grup de ticunes van atacar els exploradors, que van haver de fugir cap
al campament.
Els interlocutors podrien dubtar si els ticunes sn una tribu de lAmaznia o una
espcie autctona de rptils, per exemple.
El fragment segent correspon a un text, escrit en gallec, que cont una polmica
sobre els jaciments celtes de Galcia i Portugal. Lautor, en un moment de largumentaci,
considera que ha de definir vies de comunicaci i jaciments romans perqu en quedi
clar el sentit que ell els dna.
Exemple
...En terceiro lugar todos os da parte galega menos catro: S. Miguel de Moreira na
Estrada, S. Pedro de Narla en Friol, S. Miguel de Vilapedre en Sarria e outro en S.
Miguel de Canedo, A Pobra do Brollon estan perto de vias de comunicacion e/ou de
xacementos romanos. (Os da parte portuguesa non podo afirmalo con rotundidade
por falta de mapas axeitados, agas dos que fican a beira do Minho, do Limia e do
Douro, ou perto de Braga e de Porto.)
Cando falo de "vias de comunicacion e de xacementos romanos" non me refiro so aos
rios e a beiramar, senon tamen as calzadas romanas e outros achadegos que figuran
na folla correspondente a Galiza da TABVLA IMPERII ROMANI. Como e ben sabido a
dominacion da Gallaecia foi lenta e tardia, tal como confirman as excavacions e a
mesma obra de Francisco Calo. As primeiras conquistas e asentamentos foron nas
zonas costeiras, tal como parecen sinalar as campanhas de J. Cesar e de Augusto.
E de aco se foi penetrando no territorio seguindo as barcias dos rios. E loxico que os
castros que nesas zonas tiveran umha importancia estratexica non foran destruidos
senon reutilizados.
En aquesta altra argumentaci hi ha una confusi de termes. La persona que argumenta
els hauria devitar. Segons lauditori, podria optar per deixar clar el sentit dels termes
en conflicte.
Exemple
Conclusi: Tots els rabs del mn han comenat a celebrar el Ramad...
Argument: ...perqu s el mes sagrat dels musulmans.

12

Argumenta s un projecte dels serveis lingstics de nou universitats catalanes (UB, UAB, UPC, UPF, UdG, UdL, URV, UOC
i UVIC), que han dirigit els serveis lingstics de la UAB i la UPC.
Els continguts dArgumenta estan subjectes a una llicncia ReconeixementNoComercial-SenseObraDerivada 2.5 de Creative Commons.

A qui es refereix? A tots els musulmans? A tots els rabs musulmans? A tots els rabs,
encara que no siguin musulmans? Qui sn els rabs? Els naturals dArbia Saudita?
Els individus que pertanyen a ltnia rab (palestins, jordans, egipcis, algerians...)?
rab s un concepte tnic, nacional i cultural. El terme musulm se circumscriu a
lmbit estrictament religis. No tots els rabs sn musulmans i es dna el cas que
la majoria dels musulmans no sn rabs.

Algunes vegades, els discursos amb argumentacions inclouen latorgament de sentits


nous a paraules existents o fins i tot la creaci de paraules noves per a expressar els
conceptes objecte de debat. Evidentment, en aquests casos la definici dels termes
s preceptiva. En el cas de creaci de termes nous, a ms, cal respectar les normes
bsiques de formaci de mots de la llengua i atenir-se a les directrius dels organismes
responsables de la terminologia en aquella llengua.
Exemple
El text segent presenta un cas extrem de necessitat de definici dun terme al llarg
dun discurs argumentatiu. Correspon a la introducci dun article que, precisament,
es dedica a investigar sobre la significaci dun concepte, el de normalitzaci lingstica.
La profusi amb qu el terme "normalitzaci lingstica" ha estat emprat al nostre
pas contrasta amb loblit gaireb absolut en qu sembla tenir-lo la sociolingstica
internacional. Descobrir les causes daquest poc xit del terme seria el tema duna
investigaci interessant (duna investigaci, per, que pertany a la sociologia de la
sociolingstica, i no a la disciplina que nosaltres volem conrear aqu). La nostra
impressi, amb tot, s que una de les causes principals daquest fet s la falta duna
definici nica i explcita del concepte designat per aquest terme i la poca insistncia
amb qu ha estat emmarcat en la teoria general de la planifiaci lingstica. Lobjectiu
daquest treball, per aix mateix, s proposar una definici unvoca de normalitzaci
lingstica, tot assignant a aquest concepte un lloc precs dins la teoria general
esmentada. El primer apartat del treball el dedicarem a revisar les diferents definicions
existents dins de la sociolingstica catalana...
BRANCHADELL, A. "Normalitzaci lingstica: el concepte".

Un aspecte fonamental per garantir lacceptabilitat duna argumentaci s mantenir


el significat del lxic que shi utilitza. En lexemple anterior, si sha definit el poltic
independent duna determinada manera, cal mantenir la significaci en largumentaci.
Si es vol fer servir la mateixa unitat lxica amb un sentit nou, aquest sentit ha de
ser accessible al receptor.
Cal reflexionar sobre el lxic que es fa servir en les argumentacions i
procurar que tingui un grau de definici que les faci viables.

13

Argumenta s un projecte dels serveis lingstics de nou universitats catalanes (Universitat de Barcelona, Universitat
Autnoma de Barcelona, Universitat Politcnica de Catalunya, Universitat Pompeu Fabra, Universitat de Girona, Universitat
de Lleida, Universitat Rovira i Virgili, Universitat Oberta de Catalunya i Universitat de Vic), que han dirigit els serveis
lingstics de la Universitat Autnoma de Barcelona i de la Universitat Politcnica de Catalunya.
Argumenta ha tingut el suport de la Secretaria dUniversitats i Recerca del Departament dEducaci i Universitats i la
collaboraci de la Secretaria de Poltica Lingstica del Departament de Presidncia de la Generalitat de Catalunya.

La unitat 15 dArgumenta ha estat elaborada per Enric Serra Casals, amb la collaboraci d'Esteve Costa Bragulat. Ledici
daquesta unitat sha tancat al setembre de 2006.
Si voleu citar aquest material podeu fer-ho de la manera segent:
Serveis lingstics de la UB, UAB, UPC, UPF, UdG, UdL, URV, UOC, UVIC. Argumenta [en lnia]. Barcelona: setembre 2006
[Data de consulta: dd-mm-aa]. Unitat 15. Com s'argumenta. Disponible a:
<http://www.uab.cat/servei-llengues>.
Els continguts dArgumenta estan subjectes a una llicncia ReconeixementNoComercial-SenseObraDerivada 2.5 de Creative Commons.

Você também pode gostar