La construcci del "incvic" com a

problema social.
El paper de les imatges periodstiques en la legitimaci de poltiques municipals no
democrtiques

ESBORRANY

Miquel Fernndez
Observatori dels DDHH i el sistema penal. Facultat de Dret Universitat de Barcelona. Juny de
2010

Assignatura: El discurs del delicte en els mitjans de comunicaci

Professor: Francesc Barata
Observatori dels DDHH i el sistema penal. Facultat de Dret
Universitat de Barcelona.
Juny de 2010

Hay una paradoja de base: [periodista] es una profesin muy poderosa, compuesta por
individuos muy frgiles. All se produce una notable discordancia entre el poder colectivo considerable- y la fragilidad estatuaria de los periodistas, que se encuentran en una
posicin de inferioridad tanto respecto de los intelectuales como de los polticos. A nivel
colectivo, los periodistas arrasan. Desde el punto de vista individual, estn en constante
peligro. Constituye un oficio muy duro - y los jefecitos son terribles. No slo se quiebran las
carreras, sino tambin las conciencias, lamentablemente. Los periodistas sufren mucho. Al
mismo tiempo se vuelven peligrosos: cuando un mbito sufre, termina transfiriendo su
dolor hacia afuera, bajo la forma de la violencia o el menosprecio.

Pierre Bourdieu, Sobre la televisin

ndex
ndex ............................................................................................................................. 3
Introducci .................................................................................................................... 5
Prembul....................................................................................................................... 6
Representacions que transformen la morfologia fsica, social i cultural dun barri ..... 7
Les imatges produdes i productores ............................................................................ 9
Dades i apunts per un estudi de cas: La producci del problema del incivisme per
La Vanguardia i la seva correlaci amb els interessos municipals en legitimar
prctiques violentes objectives .................................................................................. 12
2003 lany de leclosi de molts problemes socials agrupats sota lepgraf
dincvics. ................................................................................................................. 12
2004; Lany de les reivindicacions i de les respostes institucionals al incivisme ..... 16
2005, lany de lOrdenana ......................................................................................... 17
In (conclusi)............................................................................................................... 23
Els processos de legitimaci de la violncia. .......................................................... 23
La necessitat de legitimaci de la violncia ............................................................ 24
L'incivisme com a problema social. L'emergncia del incvic. ................................ 24
Bibliografia .................................................................................................................. 26

Hay una paradoja de base: periodista es una profesin muy poderosa, compuesta por individuos muy
frgiles. All se produce una notable discordancia entre el poder colectivo -considerable- y la fragilidad
estatuaria de los periodistas, que se encuentran en una posicin de inferioridad tanto respecto de los
intelectuales como de los polticos. A nivel colectivo, los periodistas arrasan. Desde el punto de vista
individual, estn en constante peligro. Constituye un oficio muy duro - y los jefecitos son terribles. No slo
se quiebran las carreras, sino tambin las conciencias, lamentablemente. Los periodistas sufren mucho.
Al mismo tiempo se vuelven peligrosos: cuando un mbito sufre, termina transfiriendo su dolor hacia
afuera, bajo la forma de la violencia o el menosprecio.

Pierre Bourdieu, Sobre la televisin

Introducci
Aquest s un treball realitzat en el marc de lelaboraci duna tesis doctoral titulada
Lemergncia del incvic inscrita al Departament dAntropologia social i cultural de la
facultat de Geografia i Historia de la Universitat de Barcelona des de juny del 2009.
Aquest text concretament s el producte duna aproximaci al anlisi de les portades,
notcies, editorials i articles dopini que el diari La Vanguardia de Barcelona ha publicat
entre 2003 quan apareixen les primeres portades sobre el civisme a Barcelona i
novembre 2005 (mes en que saprova el Projecte d'ordenana de mesures per
fomentar i garantir la convivncia ciutadana a la ciutat de Barcelona coneguda
popularment com lordenana cvica.
En les pgines subsegents sexposa un succint marc teric per elaborar aquest tipus
danlisi del discurs en premsa escrita i el recull dels elements rellevants i nuclears de la
problemtica. Evidentment, no sha pogut realitzar encara lanlisi exhaustiu de tot el
material, simplement, aquests treball aspira mostrar el material recollit endreat,
presentar les primeres intucions i establir les coordenades en les que sanalitzaria el
material que posteriorment permetria les primeres conclusions que sinclouran en el
redactat del treball de la meva tesis.
De forma que sha estructurat aquest article amb lexposici del marc teric que
sancora en els treballs sobre anlisis del discursos meditic i la seva capacitat de
construir realitat de Pierre Bourdieu, Nestor Garca-Canclini, Arjn Appadurai o
Patrick Champagne. El segent apartat exposa part del material dhemeroteca recollit i
finalment, un apartat conclusiu on sapunta cap a on prosseguir lanlisi del material
exposat.

Prembul
A lestiu del 2003, poc desprs que Joan Clos fos reelegit per lalcaldia de Barcelona
apareixen, al suplement Vivir de La Vanguardia, la primera de moltes portades amb el
focus de la noticia posat sobre ls de lespai pblic amb una expressi fins aquell
moment, gens utilitzada per tractar aquests temes: lincivisme. Concretament, la
portada era la segent:

1 Primer de juliol de 2003. Aquesta s la primera portada del suplement que estableix originriament associaci entre incivisme
i comportaments desordenats a lespai pblic.

En el tractament daquesta qesti hi ha un salt qualitatiu substantiu que es produeix

quan el que, aleshores director del suplement, Eugeni Madueo s prejubilat i el seu
lloc s ocupat per Albert Gimeno al novembre de 2004. El tractament duna noci tan
poc usada fins aquell moment i com tantes altres- tan polismica, dna un gir molt
important amb aquest canvi i, com sintentar mostrar, del ls del mot incivisme per
adjectivar, per exemple orinar al carrer, passaran a etiquetar qualsevol persona que
visqui al o del carrer aix, com de tot aquell o aquella que no es comporti amb uns
modals de classe mitjana suposadament universals. Aquest canvi ser el que produir
un nou problema social, lincivisme que segons la Federaci dassociacions de vens
de Barcelona, el Collegi dadvocats de Catalunya o lObservatori pels drets econmics,
socials i culturals, entre moltes daltres veus crtiques, criminalitzar la pobresa i la
dissensi poltica.
Tal i com recull Jaume Asens (Asens, 2007) el Consistori, ha vist qestionada
reiteradament les seves poltiques municipals en en temes d'ordre pblic d'per
6

exemple, per part del diari La Vanguardia que va dedicar 32 portades identificant
suposades conductes incviques. En un altre document, el vdeo Barcelona 2006:
Lany del civisme, Maite Fandos, Regidora del partit poltic Convergncia i Uni (CiU) de
lAjuntament de Barcelona afirma que ha estat el diari La Vanguardia el que ha fet un
favor a la ciutadania, agafant un tema que preocupava a la ciutadania *lincivisme+ i
portant-lo a la primera plana de lactualitat.

Representacions que transformen la morfologia fsica, social i cultural

dun barri
Intentar durant les properes pgines descobrir la vida imaginada i creada concretament sobre un barri de Barcelona que, sembla ser, lobjecte prioritari de la
intervenci institucional emmarcada sota el paraiges del civisme: el Raval- en els
mitjans de comunicaci i la seva importncia en la dinmica interna i en la planificaci
urbana i estratgica del barri per part de l'Ajuntament de Barcelona. Els mitjans de
comunicaci com productors privilegiats d'imatges, han fet que al moment actual la
gran majoria de la gent visqui en funci de territoris imaginats i discursivament creats.
More persons throughout the world see their lives through the prism of the posible
lives offered by mass media in all their forms. That is, fantasy is now a social practice...
(Appadurai, 1991: 198).
Els mitjans de comunicaci social sn elements de transmissi i divulgaci d'informaci
es construeixin-se tamb com importants factors en la formaci d'imatges socials i
mentals. Molt del qu coneixem del mn ens s guarnit per no dir emplatat pels
mitjans de comunicaci. La idea desenvolupada per Burgess (1985) de popular culture
inclou els mitjans de comunicaci com a elements fonamentals en la percepci de la
ciutat. Daltra banda:
... y por mucho que los media acenten el carcter verdadero y transparente de la
informacin que hacen, esta puede ser influenciada por el controle hecho por organismos
gubernamentales y estatales que censurando las noticias difundidas, funcionan como un
filtro. Tambin es necesario considerar las presiones y influencias de los cuadrantes
polticos con los cuales los medios de comunicacin simpatizan, haciendo con que existan
abordajes muy distintas del mismo acontecimiento (Esteves, 1999: 37)

Anotant aquesta idea dels mitjans de comunicaci com productors d'informaci i

imatges compromeses amb elements externs a s mateix ha encara a considerar un
element ms important: La competncia entre ells fa que molts divulguin les mateixes
notcies elaborant un conjunt molt tipificat de notcies i imatges. La resposta pot ser
que pensen mitjanant idees preconcebudes, s a dir, mitjanant tpics.
Las ideas preconcebidas son ideas que todo el mundo ha recibido, porque flotan en el
ambiente, banales, convencionales, corrientes; por eso, el problema de la recepcin no se
plantea: no pueden recibirse porque ya han sido percibidas (Bourdieu, 2001: 39).

Bourdieu exposa com el camp periodstic s un campus social propi, les

caracterstiques del qual el fa tenir el monopoli de fet dels mitjans de producci i
difusi a gran escala de la informaci.
En la lgica especfica de un campo orientado hacia la produccin de ese bien altamente
perecedero que son las noticias, la competencia por la clientela tiende a adoptar la forma
de una competencia por la prioridad, es decir, por las noticias ms nuevas (la primicia
informativa), y ello tanto ms, evidentemente, cuanto ms cerca se est del polo comercial.
(Bourdieu, Ob. Cit.:107).

L'autor demostra com la competncia, en comptes de generar diversitat, ha generat en

el camp periodstic (el de la producci de notcies) una accentuada uniformitat d'oferta
de notcies i d'imatges sobre processos culturals.
Es decir, hay temas que son impuestos a los telespectadores porque antes lo fueron a los
productores, precisamente por la competencia con otros productores. Esta especie de
presin simultnea que los periodistas ejercen unos sobre otros tiene una serie de
consecuencias que, a su vez, se traducen en elecciones, ausencias y presencias (Bourdieu,
Ob. Cit.:38)

d'imatges i notcies sobre la realitat social i els actors socials d'un determinat territori.
Segons Hans Schneider (1988) existeix en la poblaci una gran necessitat de notcies
sobre la criminalitat perqu entret i distreu de la vida quotidiana. Els mitjans de
comunicaci satisfan a bon gust aquesta procuraci ja que les notcies sobre crims sn
fcils d'obtenir i barates, a ms amb elles es pot vendre qualsevol producte. Un detall
interessant dels mitjans de comunicaci s que per vegades creen les notcies i els fets
sobre criminalitat, podent generar onades artificials de violncia i delinqncia quan
exageren en l'anlisi d'algunes dades policials. Existir consegentment una alteraci
de l'opini pblica i la victimitzaci podr ser ms gran.
La noci d'esdeveniment proposta per Patrick Champagne permet comprendre el fet
d'una notcia no exposa totes les facetes que la composen:
En definitiva lo que se denomina acontecimiento nunca es ms que el resultado de la
movilizacin que puede ser espontnea o provocada de los medios alrededor de algo
que, durante un cierto tiempo, estos convienen considerar como tal. Cuando las que atraen
la atencin periodstica son poblaciones marginales o desfavorecidas, los efectos de la
mediatizacin distan de ser los que estos grupos sociales podran esperar...(Champagne,
1999: 53)

En certa mesura els mitjans fabriquen per al gran pblic, que no est directament
comproms, una presentaci i una representaci dels problemes accentuant el ms
extraordinari i exhibint sobretot accions considerades com no quotidianes.
Si los incidentes de Vaulx-en-Velin dieron lugar a una intensa cobertura periodstica, fue
tambin por-que resonaban en ellos numerosos problemas sociales mediticamente
constituidos como la desocupacin, los suburbios tristes, los inmigrantes, la inseguridad, la
droga, las bandas, los jvenes. (Champagne, Patrick, Ob. Cit.:57)

Ja que aquesta idea d'extraordinari social que comporten les imatges sobre els
territoris quan parlem de construcci meditica de la realitat comporta una
reconfiguraci social o mental del mateix territori esmentat. Per un costat el territori
passa a ser conegut, pblic i per un altre la vida pblica del mateix pateix canvis
territorials i espacials. Com afirma Schneider ...els mass media formen i deformen el
comportament social (Esteves, 1999:41), podent contribuir per a la marginaci,
estigmatitzaci i allament d'individus, territoris i espais.
Henri Lefebvre ha estat dels terics ms importants sobre l'espai. En la seva obra La
Production de lespace (2000) descriu l'espai de representaci com el conjunt de les
invencions mentals que serveixen per imaginar nous significats o possibilitats per a les
prctiques espacials, actuant com una fora material i simblica productiva en relaci
amb les prctiques espacials. D'aquesta manera es realitza una construcci simblica
dels territoris i dels fets ms que una creaci real. Segons Lacan (cit. A Garca Canclini,
1999:101) l'imaginari simblic s el conjunt de repertoris de smbols amb que una
societat sistematitza i legalitza les imatges de s mateixa, i tamb es projecta cap al que
s diferent. Els medis sn lelement central de propulsi dels processos de divulgaci i
creaci d'imatges simbliques de la societat actual.

Les imatges produdes i productores

Tal com referim en les pgines antecedents els mitjans de comunicaci sn en la
societat actual els mitjans de difusi de la informaci a gran escala, i per aix elements
importants en la transmissi d'imatges i concepci d'idees sobre la realitat social,
regulant *+ el acceso de los ciudadanos de a pie, as como de los dems productores
culturales, cientfi-cos, artistas, escritores, a lo que a veces se llama el espacio pblico
(Bourdieu, op cit :66)
Tamb aquest efecte analitzat per Bourdieu es fa sentir quan analitzem les imatges del
que s urb, de la ciutat o d'un espai qualsevol a la ciutat. Esta lnea de anlisis, que
trata de poner, para decirlo en otros trminos, la problemtica urbana como una
tensin entre realizacin y expresividad, ha llevado a pensar tambin en las sociedades
urbanas como lenguaje. (Carca Canclini,1999).
Aquestes dues observacions permeten detectar un problema: Tant la ciutat -en termes
morfolgics- com all urb -el qu d'hum succex a la ciutat- sn elements tamb
simblics al nivell del llenguatge. Hi ha un accs limitat a la producci de les imatges
culturals de la ciutat, sobretot quan aquestes imatges sn les que informen sobre la
mateixa. Un dels primers treballs sobre el llenguatge de la ciutat ha estat presentat per
Amos Rapoport (1978) sobre la captaci sensorial de l'espai. Com s'organitza i
s'estructura mentalment les imatges mentals d'un espai, aix com es jerarquitza la
preferncia d'un espai i la presa de decisions.

El treball de Canclini apunta a la idea de les ciutats com territoris on l'expressivitat s

un fenomen de tensi i formulaci de la vida social, transformant-les en ciutats
sociocomunicacionales. La ciutat sociocomunicacional es caracteritza per la interacci
constant entre diferents nivells tenint com a base els processos d'informaci que
regeixen la tecnologia de gesti i comercialitzaci. L'autor distingeix encara uns altres
dos tipus de ciutat: l'histrica territorial i la industrial, i intenta comprendre com
funciona la interrelaci entre els tres tipus de ciutat. En el seu intent defineix el que s
imaginari urb, com una cosa que no sorgeix d'una interacci real
En Mxico tratamos de estudiar esta diversidad de imaginarios urbanos viendo como la
ciudad era construida en el discurso periodstico de cada da (Garca Canclini: 1999:90).

Aix, Canclini considera el discurs periodstic com a font important per transportar
metodolgicament les imatges hegemniques de ciutat. Per exemple, a propsit de la
la ciutat de Mxic ha descobert que un 50% del discurs periodstic sobre la mateixa s
el que el regent o les autoritats o els mitjans diuen sobre la ciutat, i un lloc menys es
concedeix a la paraula ciutadana. Una aportaci important en el seu treball s la
mateixa noci de patrimoni. Per a Canclini el patrimoni es divideix en patrimoni visible i
invisible o no tangible.
Este patrimonio constituido con leyendas, historias, mitos, imgenes, pinturas, pelculas
que hablan de la ciudad, ha formado un imaginario mltiple, del que seleccionamos
fragmentos de relatos, y los combinamos en nuestro grupo, en nuestra propia persona,
para armar una visin que nos deje poco ms tranquilos y ubicados en la ciudad. (Carca
Canclini, Ob. Cit.:93)

Important en tota aquesta concepci de patrimoni s la idea de capital simblic de

Bourdieu (Bourdieu, 1997; Bourdieu, 2000; Bourdieu & Wacquant, 1994), on per
entendre el patrimoni com a tal fa falta comprendre el procs social que s'acumula, es
renova, es produeix i s apropiat en forma desigual per diversos sectors. Aquest
patrimoni representa algunes experincies comunes, per sobretot expressa les
disputes simbliques entre les classes i els grups que componen una ciutat. (Carca
Canclini, ob.cit.: 95). En aquest sentit els mitjans de comunicaci sn entesos com
dispositius on es conformen els patrimonis i les divisions, sent important la connexi
amb la noci de comunitat imaginada (Anderson 1993). Aquesta noci contempla el
paper que juguen les ficcions, els imaginaris collectius en la formaci de les identitats,
en aquest cas de les identitats urbanes.
Per acabar aquest succint reps teric noms quedar recordar all qu sha intentat
senyalar en les pgines anteriors, s a dir, com els estudis sobre imatges i l'entorn de
les ciutats han donat importncia al paper de la premsa com a entitat social possedora
d'una posici privilegiada en l'elaboraci i divulgaci d'imatges hegemniques i
homognies sobre determinats territoris, aguditzant-se la relaci quan parlem de
territoris pressentits i qualificats de marginals (el que no significa perifrics per abans
en els marges de la producci cultural dominant).
10

Alguns conceptes han estat proposats, laplicaci dels quals sobre un cas concret que es
far en l'apartat segent, com sigui el cas de: esdeveniment meditic, imatge social,
dominaci simblica, i visibilitat social, entre d'altres. Sobretot s'ha pogut comprendre
com la producci d'imatges sobre l'urb no es fa d'igual manera en tots els grups
socials i ni tots els grups socials produeixen imatges simbliques amb el mateix pes en
la societat, aix com ni totes les imatges tenen la mateixa divulgaci meditica en la
societat.

11

Dades i apunts per un estudi de cas: La producci del problema del

incivisme per La Vanguardia i la seva correlaci amb els interessos
municipals en legitimar prctiques violentes objectives
Com ja sha avanat en la introducci i el prembul daquest text, aqu noms es
presenta el recull dhemeroteca realitzat al diari La Vanguardia entre 2003 i 2005 en
relaci al problema del incivisme i alguns comentaris que volen servir de guia a un
proper treball danlisi de discurs.
Un cop senyalat aix i per contextualitzar el material, noms recuperar el concepte clau
de Violncia objectiva, per exemple en termes de Zizek. Segons aquest autor, la
violncia objectiva is precisely the violence inherent to this 'normal' state of things.
Aquesta violncia contemplaria dos tipus, la violncia simblica com aquella embodied
in language and its forms, what Heidegger would call'our house of being'[..], to its
imposition of a certain universe of meaning; I la sistmica com the often catastrophic
consequences of the smooth functioning of our economic and political systems (Zizek,
2008: 18)
Un cop definit aix, exposem el material recollit amb lintenci dinsinuar una possible
correlaci entre aquesta tractament de la realitat i producci del problema socials i la
necessitat de legitimitat que t la violncia objectiva exercida pel govern municipal i
expressada en lelaboraci i execuci de la coneguda ordenana cvica

2003 lany de leclosi de molts problemes socials agrupats sota

lepgraf dincvics.
Comena el Sant Joan del 2003 amb la portada de la Vanguardia: les platges sn un
caos total desprs de la revetlla. Al setembre el municipi aprova el pla de promoci
del civisme: neteja, mobilitat, soroll, animals de companyia i...en general campanyes
educatives per la ciudatania i per tal que aquesta es comporti adequadament. L'estiu
de 2005 agitacions tpiques de les Festes Majors de Grcia obren el Tele Nottcies de la
televisi pblica catalana. A finals d'aquest any -novembre- es presenta el Projecte
d'ordenana de mesures per fomentar i garantir la convivncia ciutadana a la ciutat de
Barcelona coneguda popularment com Ordenana del civisme.
Les mesures, que havien de ser inicialment noms socialitzadores, inclouen la
fiscalitzaci de moltes prctiques urbanes: skaters, prostitutes, sense sostre, venedors
ambulants, etc...moltes coses dintre del mateix sac.

12

Total notcies sobre civisme: 236

Aquest any presenta dues portades generals amb el tema "incivisme" i 8 del suplement VIVIR. A
l'apartat d'opini de les pgines generals, es parla "d'incivisme" en relaci a la contaminaci
empresarial. Al Vivir apareixent notcies sobre "incivisme" en relaci:
Tema de la notcia
Aparcament de cotxes, circulaci de bicis, soroll de motos
Locals nocturns
Sense sostre i prostituci, carteristes 3 notcies
vandalisme, neteja, cartells, anuncis pop, grafitis, skaters, bicis acrobtiques,

nombre
5
1
2
15

Articles d'opini:
Tema de la notcia
Educaci
Sobre el civisme
vandalisme, neteja, cartells, anuncis pop,

grafitis, skaters, bicis acrobtiques,

nombre
3
6
6

Curiosament, una de les primeres vegades que s'utilitza l'expressi incvic durant al 2003 ho fa
Llus Permanyer en un article sobre la poltica de construcci de pisos de protecci oficial i en
un sentit absolutament diferent al que anir prenent posteriorment
Por qu no se toman medidas pertinentes y de eficacia rpida para acabar reduciendo de
una vez esos muchos, demasiados, miles de pisos vacos, algunos de los cuales mantienen
tal desafo incvico desde ms de un decenio? Son slo 16.000 o muchos ms?
(18/01/2003, Vivir en Barcelona, LA)

Entre Mar- juliol d'aquest any apareixen varies cartes al director, algunes amb subtil to racista.
Al mar es preparen les eleccions municipals on sembla ja introdut el tema de com "gestionar
el problema" dels vagabunds, prostitutes o venedors ambulants. Amb titulars com "Fernndez

13

Daz quiere calles sin mendigos ni prostitutes" o "Trias propone cursos de formacin para los
vendedores ambulantes" (18 de mar, Vivir p.3)
Des de l'abril apareixer un apartat a aquest suplement que es dir "Incivismo" i que servir
com aparador de totes les conductes que comencen a poder denominar-se com incviques i
que, pel general, apunten a desordres relacionats amb la manifestaci de la brutcia i la
pobresa a la ciutat, de vegades exposades com el mateix fenomen.
A l'estiu, la campanya s'intesifica i fins i tot els partits tradicionalment d'esquerres entren en el
debat. En aquest cas s la tinent alcalde Imma Mayol 'Iniciativa per Catalunya (ICV). El titular
dir "Imma Mayol dice que es preocupante la falta de respeto al espacio pblico":
"Con todo, las medidas para paliar las conductas incvicas este verano sern slo el control de los horarios de
los chiringuitos y la venta. [...]
"Los temas de educacin se han de hacer bien. No se pueden improvisar. Haremos una campaa especfica
para las playas, per tendr que ser para el verano que viene."

L'agost, s'entrevista al inefable per aquestes qestions, socileg de l'ordre Salvador Cards que
acaba de publicar un llibre i que fa una declaraci radicalment antisociolgica amb el titular Un
incvico es un enfermo social.
Un cop fent l'inventari de qu s'ha de considerar incvic comencen a aparixer altres tipus
d'articles que apunten directament a la despesa que suposa els actes, ja etiquetats com
"incvics". Concretament apareix una portada del Vivir on s'entrevista a l'alcalde Joan Clos
titulada El incivismo nos cuesta muy caro el 7 setembre.
Tal i com alguns crtics amb l'Ordenana proclamaren, la relaci amb la coneguda doctrina de la
Zero Tolerance es troba en els inicis del debat sobre el "civisme" com l'article de l'ex diputat
Miquel Roca i Junyent al Setembre amb el ttol "Incivismo" i el destacat "TOLERANCIA CERO Al
incivismo, porque arruina el futuro de nuestras ciudades" el 16 setembre a la pgina 23
d'Opini.
Altres demanant Tolerancia com les segents cartes al director:
Comprtense!
Dice Clos que Barcelona tiene un buen nivel de civismo. Comparado con qu? Yo soy de Londres, y all ni
la gente tira basura por la calle, ni deja excrementos de perro, ni pone msica a cien decibelios por la
madrugada. Y no es por unas leyes frreas, sino por una cultura de respeto hacia los dems. Mientras tanto
se busca refugio en la abstraccin de que el problema no es del comportamiento de unos individuos, sino de
entes misteriosos como la ciudad o la sociedad. La solucin: tolerancia cero combinada con un
programa de educacin escolar y general. ALAN MURPHY Barcelona 8/09/2003
Contra el incivismo, tolerancia cero
Quisiera manifestar pblicamente que estoy totalment de acuerdo con los razonamientos del seor Alan
Murphy en su carta del pasado da 8 de septiembre en la que explicava que la solucin contra el incivismo es
tolerancia cero, como en Londres. El nico problema, a mi parecer, es que para los progresistas esto huele
a facha y por ello les puede hacer perder votos. El incvico que no ve ms all de su ego, lo nico que

14

entiende es aquello que se le explica cuando le tocan el bolsillo. Las multas correspondientes deben ser
ejemplares.
MIGUEL BARRAQUER BAEZA Barcelona 9/09/2003

El 15 d'Octubre apareixer de nou a VIVIR un article d'opini de Xavier Trias candidat a

l'alcaldia titulat Ayuntamiento y civismo demanant, entre d'altres coses una aplicaci legislativa
de mecanismes per comabtre el civisme
Un dia desprs, el regidor aleshores de Ciutat Vella i proper alcalde no escollit per la ciutadania
mitjanant les eleccions (tal i com va passar amb Joan Clos) a l'Ajuntament declarar:
"Si el tema del civisme ha aflorado con ms fuerza en Barcelona es, en parte, porque la Seguridad ciudadana
ha mejorado. En otras ciudades como Madrid -donde se han registrado ya 90 muertes violentas en lo que va
de ao- el debate sobre el incivismo ha quedado aplazado", Jordi Hereu.

Continuen les cartes al director senyalant prctiques incviques, un bot de mostra, sobre, en
aquest cas l'inicivisme en la circulaci d'autombils.
Una conductora dej su coche en doble fila. Tras unos 20 minutos de espera eterna pulsando la bocina de mi
coche (reconozco mi conducta incvica por la contaminacin acstica), pas un coche patrulla de la Gurdia
Urbana. Multaron a la conductora, que apareci con oportunismo inusitado alegando que estaba trabajando
(como si eso la eximiera de cualquier conducta incvica) y encima apel a la indulgencia de la autoridad. La
Gurdia Urbana le impuso la multa y se fue. Ella, en vez de pedir disculpas, se nos acerc con actitud
amenazante y procedi a vociferar blasfemias... JUAN LVAREZ DE LARA CABRERA Barcelona 30/10/2003

I finalment, el 29 novembre al suplement VIVIR, una entrevista a la presidenta de la ONG

cristiana Critas, posar la diana en els lders poltics amb una entrevista amb el ttol La
forma de ser de nuestros lderes expande el civismo i on es queixa de la prdua de valors
a la societat, de manera semblant a com ho feia en Salvador Cards a la entrevista Un
incvic s un malalt social

15

2004; Lany de les reivindicacions i de les respostes institucionals al

incivisme

Total 211
Aquest any presenta dues portades del Vivir amb el tema "incivisme". Una sobre pintades i
brutcia i un altre sobre les accions que engega l'Ajuntament.
Tema de la notcia
vandalisme, soroll, neteja, cartells, anuncis pop, grafitis, skaters, bicis,
campanyes, construcci de mingitoris, accions policials...
sense sostre i prostituci, carteristes
Cartes al director:
Tema de la notcia
vandalisme, soroll, neteja, cartells, anuncis pop, grafitis, skaters, bicis,
Autombils

nombre
12
9
2
nombre
l
B

Apareixen i s'aniran multiplicant les respostes de l'administraci davant dels "incvics".

Al gener, apareix un reportatge titulat "Quejas que no caen en saco roto. La creciente
utilizacin de la calle como lugar para dejar todo tipo de residuos. Retiradas rpidamente las
bolsas de escombros denunciadas por "la Vanguardia". L'autobom de la Vanguardia anuncia la
seva capacitat i voluntat d'influncia sobre aquestes qestions.
Un altre exemple d'accions municipals condicionades per La Vanguardia segons ells mateixos:

Balance global positivo con algunos lunares

Los Mossos d'Esquadra se instalaron en el barrio de la Mina, en Sant Adri de Bess, el uno
de enero del 2003. En pocas semanas consiguieron recuperar el espacio pblico para los
ciudadanos, haciendo la vida muy difcil a delincuentes e incvicos.
Ello fue as gracias, sobre todo, al notable incremento de la presencia policial en las calles y
a una poltica de tolerancia cero. Poco despus asumieron las competencias en

16

Badalona, el 25 de febrero, donde desplegaron por la ciudad a cuarenta agentes ms de los

disponibles en la poca de la polica nacional. En octubre del ao pasado, 150 mossos
relevaron a cincuenta policas nacionales en Santa Coloma de Gramenet. Desde entonces,
el balance del trabajo de la policaautonmica en el Barcelons Nord es positivo.
Con todo, se han producido algunos lunares en su gestin. El momento ms crtico se
produjo poco antes del verano, cuando un magreb result muerto durante un registro
domiciliario de los Mossos en SantaColoma. / L. BENVENUTY 31/10/04

El 17 de mar es presenta la campanya "B+B+B= B El teu civisme suma".

Al 30 d'abril es presenta un estudi d'opini que titules "Los ciudadanos piden pedagogia'y
mano dura contra el incivisme". Bsicament el focus s la necessitat de ms higiene a la ciutat i
que s'apliquin sancions a qui embruta d'alguna manera.
Les alarmes es posen per exemple, sobre la forma de circular dels ciclistes: "Ciclistas incvicos.
alarma entre los peatones ante la creciente circulacin de bicis por las aceres" I seguit de
l'anunci de que una campanya municipal promour la convivncia. 20 de Maig .
Una de les portades de VIVIR amb el titular "La ley de la multa. El ayuntamiento ha sancionado
a un 30% de las terrazas de barcelona en lo que va de verano". Sobre els tambors de Ciutadella
que finalment ha estat expulsats. Al juliol.
Al novembre una portada de VIVIR "Parches para el incivismo" Ciutat Vella ensaya nuevas
frmulas para paliar el problema de la suciedad de sus calles.

2005, lany de lOrdenana

total 273

Aquest s l'any. Al novembre es presentar l'Ordenana que s'aprovar al gener de 2006.

Apareixen 8 portades sobre la qesti, 6 sobre accions del municipi i 2 associant "incivisme"
amb "sense sostre", prostituci, carteristes, inseguretat, delinqncia. 6 editorials (la primera
vegada que es recull aquest tema a la secci Editorial), 3 d'elles associant "incivisme" amb
"sense sostre", prostituci, carteristes, inseguretat, delinqncia, 2 sobre accions del municipi i

17

una sobre brutcia. Al VIVIR tindrem el rcord: 22 portades, 9 sobre incivisme s delinqncia,
7 sobre accions del municipi i i 6 sobre brutcia. Les notcies dintre del suplement seran 44, i els
articles d'opini 9.
Tema de la notcia
Brutcia
sense sostre", prostituci, carteristes, inseguretat, delinqncia
Accions institucionals

nombre
16
10
11

Cartes al director:
Tema de la notcia
Brutcia
Autombils

nombre
14
5

La primera portada sobre el civisme anuncia a lagost que lAjuntament elaborar una
ordenana per aturar lonada dincivisme. Amb aquest titular de portada, acompanyat amb
aquesta fotografia

NI DELITOS, NI FALTAS. Muchos de los actos incvicos no pueden ser castigados con las actuales
ordenanzas

Altres titulars del VIVIR anunciades a la portada principal

BARCELONA GASTA UN MILLN DE EUROS AL MES POR EL INCIVISMO 1 de juny

INDIGNACIN CIUDADANA ANTE LOS OKUPAS INCVICOS 10 de juliol

18

LOS COMERCIANTES APOYAN LAS MEDIDAS CONTRA EL INCIVISMO 22

doctubre

CLOS SLO CUENTA CON ERC EN EL PLAN CONTRA EL INCIVISMO 9 de

novembre

EL INCIVISMO EN EL TRANSPORTE PBLICO CUESTA 2,4 MILLONES 15 de

novembre.

Al, president Pasqual Maragall li fan dues entrevistes on li pregunten per lincivisme
sense que ell respongui assumint el criteri del periodista 11 de setembre de 2005; 18
de desembre.
Li passa una cosa semblant a la Montserra Tura, en aquell moment Consellera d'interior
de la Generalitat dissabte 24 setembre
En aquesta carta al director, sinsisteix en que els incvics sn una minoria
La ordenanza
la mendicidad, la prostitucin, la venta ambulante, los orines y los esputos en la va
pblica, las campanes escolares, los limpiacristales o los grafiteros andaban por ah, cada
cual por su lado, sin ningn concepto que les prestara un cobijo comn *...+
Muchos socilogos cuestionan cualquier relacin causa-efecto entre esta puesta en
prctica y el descenso del vandalisme y la delincuencia en la ciudad. Pero nadie duda sobre
sus efectos electorales: Giuliani gan la reeleccin y la alcalda de Nueva York sigue siendo
republicana. Nadie en su sano juicio debera dudar, por tanto, de lasbondades de la
estrategia de la tolerancia cero. Sus virtudes son innumerables. Cito algunas. La
omnipresencia de la polica que comporta su escenificacin aumenta, con independencia
de laeficacia real, la sensacin subjetiva de Seguridad de aquellos ciudadanos cuyos usos
no se criminalizan. Al penalizar sus expresiones pblicas, ayuda a convertir en invisibles la
miseria y la marginacin, y puede permitir la reduccin, sin costes de imagen, de las
partidas de los presupuestos destinadas a las polticas sociales, polticas que, como ya
empieza a ser bien sabido gracias a los mismos laboratorios de ideas que han difundido
esta estrategia, van en detrimento no slo de sus presuntos beneficiarios, sino tambin de
la forja del carcter de la ciudadana. Y para acabar: a travs de su rgida definicin y
criminalizacin de determinados comportamientos, separa las personas indeseables de la
gente decente y favorece as el sentimiento comunitario de estos ltimos y, por ende, la
cohesin social. JOSEP MARIA RUIZ SIMON

Aix contrastar amb una de les portades ms vehements del 26 agost

El Ayuntamiento se plantea la va penal para frenar la degradacin
Clos promete ms detenciones y ms persecucin tras las denuncias
sobre el deterioro de Ciutat Vella BARCELONA.
ElAyuntamiento de Barcelona se plantea denunciar los actos incvicos que se producen en
la ciudad por va penal a la espera de que pueda acometer la reforma de las ordenanzas
municipales. El equipo de gobierno ya ha actuado contra algunos casos de trileros y de
grupos de limpiaparabrisas acusndolos por el delito de desobediencia a la autoridad.
Otro problema que se est agravando en Barcelona es la proliferacin de la prostitucin. El

19

caso ms grave es el de la ronda Sant Antoni, que est convirtindose en un nuevo barrio
rojo. VIVIR

Aix provar situacions hilarants com La polmica del caganer

[nota: caldra pensar paradoxalment lordenana ha comportat una espcie de

civisme contra la convivncia: lassetjament, lintensitat, la manera estricta e
intolerant, i injusta en que es planta el debat, la manca de veus crtiques dintre dels
mitjans pot tenir pensar-se com a element que ha intensificat els processos de
polaritzaci social, exigint als habitants de la ciutat que sindentifiquin clarament amb
un dels dos bndols, els bons i cvics ciutadans- o els incvics i bandals estrangers:
immigrants, pobres, joves, prostitutes, i en general tots aquells que no sindentifiquine
amb una tica i esttica burgesa
Es demana reiteradament a lAjuntament que les lleis actuals no sn suficients per
aturar la degradaci i lincivisme: bon exemple El que la hace no la paga
Sexposen els motius per justificar latac als incvics:

limatge, la degradaci del espai pblic,

la necessitat dimposar normes bsiques compartides, de forma que els
comportaments al carrer que no siguin consumir o celebrar lajuntament o
passejar de la feina a casa o al centre comercial, siguin proscrits
el cost del incivisme
la sensaci dinseguretat lligada al desordre (broken Windows) exemples: La
inseguridad emerge como principal problema o la encuesta
como principal problema
problemes inicials: pintades, xiclets, bicis, anar amb banyador
20

brutcia, vandalisme, dormir al carrer, beure al carrer, okupes

trileros, prostitutes i carteristes ?
lextensi del problema a tota el pas: tarragona, Lleida, girona i lrea
metropolitana (Badalona, Santa Coloma, Hospitalet 22/10...)
qu lassetjament a lincvic s una qesti mundial, europea (mirar article del
castells i relaci amb els articles)
que els comerciants es queixen
LLUS PERMANYER (Contra la mani TOLERANCIA CON LOS MANIFESTANTES
INCVICOS 17/11/05) i andres Gimeno
La lucha contra el incivismo
De les poques vegades que es recull alguna crtica a la ordenana

22/12

21

I una penltima del qu va ser Arquitecte en cap de lAjuntament de Barcelona en el

moment de la Regeneraci de Ciutat Vella, Oriol Bohigas. El titular del article s
Cloaca de misria a El Pas i que recull La Vanguardia a l'agost de 2005

I una de les poques veus crtiques publicades, la del jurista Silva Snchez el 12
d'octubre "Y la inclusin de manifestaciones de la pobreza o la marginalidad en el
marco -no del todo preciso- de las conductas antisociales sera un importante error
conceptual, en el que ciertamente algunos incurren." Y la inclusin de
manifestaciones de la pobreza o la marginalidad en el marco no del todo preciso de
las conductas antisociales sera un importante error conceptual, en el que ciertamente
algunos incurren. Silva Snchez 12/10/05

22

In (conclusi)
Aquestes pgines han volgut noms fer un recull per la seva posterior anlisi. Aquest treball
d'anlisi del discurs i la seva possible correlaci amb l'elaboraci i execuci de "l'Ordenana
cvica" es portar a terme durant els mesos segents. Per fer aix es far servir el software
d'anlisi de dades qualitatives ATLAS.Ti.
Tot i que arribats a aquest punt queda llenar dues hiptesis a partir del marc teric que s'est
elaborant. La primera s la que t a veure amb les tesis teriques del "agenda Settings".

El primer socileg que insinua que els mitjans de comunicaci de masses poden condicionar
l'agenda poltica i els temes dels que s'ha de parlar s Robert Ezra Park que la seva tesis
doctoral la dedicat aquestes question i que es van publicar en altres obres seves(Park, 1999).
Explica que el periodista els mitjans son els que produeixen Opini pblica, que no s doncs,
l'opini del pblic o l'opini de la massa. El primer seria el clima produt pel debat de les idees.
Consens social ve impulsat per l'opini pblica. Els mitjans llencen temes i modelen l'agenda
del debat pblic. Els articles Lippman "Public Opinion" de 1922 aniran en aquesta direcci.
La teoria prpiament dita apareix a principis del anys 70 arran d'un article publicat al 1972 per
McCombs, i Shaw al el ttol The Agenda-Setting Function of Mass Media (McCombs & Shaw,
1972). Segons aquests autors els mitjans conformen les agendes pbliques en relacions a la
producci de problemes poltics, social i econmics. Els mitjans estableixen doncs l'agenda del
pblic, del poltic.
Apuntada aquesta primera hiptesis anem la segent que s la que tenim ms elaborada i s la
que t a veure amb la necessitat que tenen les societats de legitimar la violncia que
practiquen per mantenir l'ordre afectat pel malestar ciutad. Tal i com s'ha esmentat a les
primeres pgines cal una definici operativa del concepte "violncia". Per la nostra recerca
farem servir la noci de "Violncia objectiva", per exemple en termes de Zizek. Segons aquest
autor, la violncia objectiva is precisely the violence inherent to this 'normal' state of things'.
Aquesta violncia contemplaria dos tipus, la violncia simblica com aquella embodied in
language and its forms, what Heidegger would call'our house of being'[..], to its imposition of a
certain universe of meaning"; I la sistmica com the often catastrophic consequences of the
smooth functioning of our economic and political systems (Zizek, 2008: 18)

Els processos de legitimaci de la violncia.

Els models de Zero Tolerance a Nova York, Law & Order a Londres i "Civisme" a Barcelona
coincideixen en la premissa segons la qual, per acabar amb la delinqncia l'acci prioritria de
l'administraci municipal s ordenar la ciutat i eliminar els comportaments molestos o
desordenats. Aquesta qesti que sembla lleu -segons aquestes propostes- t conseqncies,
aparentment meravelloses: impedint que els joves pintin graffits, es pot aconseguir que es
redueixi la violncia interpersonal i el trfic de drogues. En qualsevol cas, aquestes noves
reglamentacions de qestions que abans es quedaven en l'mbit de la moral dels ciutadans, les

23

famlies, i les relacions intragrupals, permeten que, l'aparell repressiu de l'Estat intervingui en
aquests assumptes amb sancions i cstigs institucionals.
La necessitat de legitimaci de la violncia
El treball de Michel Foucault (Foucault, 1998) va mostrar com, per mitj d'aquestes prctiques
elaborades per les institucions governamentals en els quals els cossos dels sbdits sn
confinats en centres de disciplina i cstig en contra de la seva voluntat per en nom de la seva
millora, la violncia es reorganitza lluny dels llocs pblics de cstig, es saneja, camufla i
s'invisibilitza precisament grcies a un procs de legalitzaci i posterior legitimaci de la
violncia exercida per les institucions de l'Estat. La violncia institucional s'insivibilitza en tant,
l'executor de la mateixa, est legalitzat per practicar-la. s en aquest sentit que s'afirma que la
violncia institucional no s violncia, sin govern. D'aquesta manera podem viure doncs, la
ficci d'haver eliminat la violncia de la nostra organitzaci social.
Tot acte d'agressi s definit per l'executor com a legtim. I s a posteriori que s deslegitima
convertint-se en illegtima. Exactament succeeix amb el procs invers: tota violncia executada
per l'estat requereix un procs de legalitzaci que l'atribueixi legitimitat. En aquest sentit, els
processos, els discursos i el marc legal de legitimaci de la violncia estatal acostumen a
elaborar-se a priori, conformant un tipus de prctiques que, sempre que siguin executades per
representant de la instituci i en el marc normatiu pre-establert, permetr la prctica violenta
de l'Estat. A ms, aquest mateix procs de legitimaci de la violncia contempla l'elaboraci
parallela de categories de desafectes o perillosos en el marc de les noves teories
criminolgiques del control actuarial, que defineixen uns grups humans a partir del seu nivell
de risc i la perillositat potencial que representen per l'ordre social. s en aquest moment en el
que emergeix l'incvic com a nova categoria que permet sotmetre, neutralitzar i apartar de
certs espais pblics a grups de persones prviament etiquetades com a tals.
L'incivisme com a problema social. L'emergncia del incvic.
Peter Berger a la seva "Invitaci a la sociologia" (Berger & Luckmann, 2001) va recollir la
distinci fonamental elaborada per Emile Durkheim entre "problema social" i "problema
sociolgic". Segons Berger, el socileg t com tasca fonamental desemmascarar el "problema
social" i elaborar el problema sociolgic com a instrument de comprensi. Per aquest autor, al
"problema social" de l'augment del nombre de divorcis li correspon l'elaboraci del problema
sociolgic de l' instituci matrimonial en una societat post industrial.
Norbert Elias definia la sociologia i en general les cincies socials com a "caadores de mites"
(Elias, 1994:59). I s aquest el propsit d'aquesta tesis: distingir quins sn els agents i els
processos que participen de l'elaboraci del que podrem considerar un mite de la societat
contempornia: "el problema incivisme".
Segons el recull de premsa de la Vanguardia des del 2003 fins al 2005 i a partir d'una declaraci
de Maite Fandos, Regidora del partit poltic Convergncia i Uni (CiU) de l'Ajuntament de
Barcelona ha estat el diari La Vanguardia el que "ha fet un favor a la ciutadania, agafant un

24

tema que preocupava a la ciutadania [l'incivisme] i portant-lo a la primera plana de

l'actualitat"1. Efectivament tal i com hem demostrat, aquest diari ms que cap altre mitj de
comunicaci a ocupat ms pgines amb el "problema del incivisme.
Resumint els resultats de la recerca l'any 2003, prcticament duplicar amb 211 notcies que
s'ocupen d'aquest tema, mant la intensitat durant l'any 2004 i agafa el seu zenit el 2005 amb
273 notcies (aproximadament 5 notcies setmanals) que hi fan referncia. Al novembre
d'aquell any, s'aprovar "l'Ordenana de mesures per fomentar i garantir la convivncia
ciutadana a la ciutat de Barcelona", coneguda popularment com "l'ordenana del civisme".2
Com ja s'ha comentat, alguns crtics de la normativa afirmaven que aquesta s'inspirava en la
doctrina novayorkesa del "Zero Tolerance". Aquesta doctrina s'origin amb l'article de Wilson i
Kelling (WILSON & KELLING, 1982)que va utilitzar la metfora de les "finestres trencades".
Segons aquests autors, si un edifici se li trencava una finestra, a continuaci es trencaria un
altre i un altre, desprs entrarien persones a realitzar actes de pillatge i rpidament la sensaci
de desordre comportaria ms degradaci del bloc de pisos on s'havia trencat el primer vidre, el
barri i finalment, es poblaria tot de delinqncia Es partia de la base que l'existncia de
conductes incviques i un medi fsic hostil i agressiu feia que la gent "normal" abandons els
carrers, de manera que els espais pblics eren ocupats pels incvics i delinqents, i les zones en
qesti acabaven registrant alts ndexs de delinqncia3. La degradaci urbana introdueix en la
comunitat una sensaci d'abandonament, de falta d'atenci per part de l'autoritat cosa que
facilitat els comportaments "desviats". La conclusi que es va derivar d'aquest article s que
per combatre la delinqncia calia combatre feroment el desordre.
Segons aquest pressupsit, la policia doncs ha de tornar a desenvolupar el rol de "tuteladora
de l'ordre" una funci prvia abans que es centrs exclusivament en la seva acci reactiva, s a
dir, d'actuar desprs de que el crim s'hagi coms. En aquest sentit la policia ha d'ocupar-se dels
microdelictes, doncs sn aquest la llavors de la criminalitat ms greu:
Substancialmente, esto significa que la polica debe reprimir aquellos comportamientos que, aun no
constituyendo propiamente un delito, resultan sin embargo molestos, fastidiosos y ofrecen al ciudadano una
imagen degradada de la ciudad; losgraffiti urbanos, el pedido agresivo de limosnas, la insistencia de quienes
lavan los cristales de los vehculos en los semforos, la prostitucin callejera, la embriaguez en lugares
pblicos, la presencia de sin techo en las calles y dems situaciones similares (De Giorgi, 2000)

El focus de l'atenci es desvia de les possibles causes dels comportaments desviats, a la manera
en que aquestes poguessin ser apartats de la percepci pblica, que no es manifestessin en
pblic i que no representessin una amenaa pels suposats valors de la comunitats.

Al documental "Barcelona 2006: L'any del Civisme" minut 4'40. Es pot visionar a la internet a l'adrea
http://video.google.com/videoplay?docid=6957406807281387258#

2
3

Consultat a l'hemeroteca de La Vanguardia al novembre de 2009.

GUILLN, FRANCESC "De les finestres trencades a la lluita contra la delinqncia: Alguns esglaons perduts"
a apuntes de seguretat

25

Aquesta poltica de "Tolerancia Zero" es va comena a posar en prctica al metro de Nova York
amb els objectius d'eliminar totalment els graffitis, allunyar als sense sostre pels quals el metro
li servia de refugi, prohibir la mendicitat agressiva, el reducci del delictes contra la propietat i
el reconeixement de poders discrecionals per la policia(De Giorgi, 2000).
En el cas concret de la normativa cvica, segons el jutge Santi Vidal la normativa cvica afecta
especialment a joves (p. Exemp. L'article 32 sanciona amb 1500 euros "La prctica de jocs de
pilota, monopat o similars a l'espai pblic") a la gent pobre (p. Exemp. tota la secci Primera
de la normativa sota l'epgraf: Ocupaci de l'espai pblic per conductes que adoptin actituds de
mendicitat i que cont 5 articles i que prohibeix la mendicitat i concretament l'article 58 que
prohibeix "acampar, dormir, rentar-se o fer s impropi dels bancs pblics" o l'article 34 que
prohibeix adoptar conductes mendicants que pertorbin la voluntat dels vianants" castigat amb
una multa de fins a 200 euros) i als "immigrants" que per la seva condici es veuen obligats a
fer servir l'espai pblic com a mitj per obtenir els ingressos, entre ells, les ms afectades, les
prostitutes (en aquest cas, l'oferiment de serveis sexuals al carrer es pot penar amb, fins a 3000
euros, article 39).
Les coincidncies d'aquests objectius amb la normativa cvica sn, en molts casos, exactes. Per
exemple, la Secci Primera del captol segon del ttol II sanciona els "Grafits, pintades i altres
expressions grfiques", aix com la Secci Primera la captol cinqu sobre "Ocupaci de l'espai
pblic per conductes que adopten formes de mendicitat" o gran part del ttol III, especialment
el captol quart sobre "Mesures de la policia administrativa", "Mesures de la policia
administrativa directa", "mesures provisionals" o "mesures d'execuci forosa" que atorga a la
poltica mplia discrecionalitat. (Silveira Gorski, 2006).
I amb aix donem per establerts les bases de l'anlisi del discurs sobre "civisme" i les
prctiques d'ordenament social no democrtiques de l'Ajuntament de Barcelona.

Bibliografia
Anderson, Benedict. (1993). Introduccin. Pp. 1725 in Comunidades imaginadas.
Reflexiones sobre el origen y la difusin del nacionalismo. Mexico D.F.: Fondo de Cultura
Econmica Mxico.
Appadurai, A. (1991). Global Ethoscapes. Notes and queries for a Transnational
Anthropology. In R. Fox, Recapturing Anthropology. Santa F: SARP.
Asens, J.. (2007). La Poltica de tolerncia Zero a La Ciutat. Nous Horitzons 183:21
26.
Berger, P., & Luckmann, T. (2001). La construccin social de la realidad (1968 ed.).
Buenos Aires: Amorrortu.
Bourdieu, P. (1997). Razones prcticas :sobre la teora de la accin (p. 232). Barcelona:
Anagrama.

26

Bourdieu, P. (2000). Capital cultural, escuela y espacio social. Sociologa y poltica (p.
206). Mxico, D.F.: Siglo XXI.
Bourdieu, P. (2001). Sobre la televisin (1996 ed.). Barcelona: Anagrama.
Bourdieu, P., & Wacquant, L. (1994). Per a una sociologia reflexiva (p. 262). Barcelona:
Herder.
Burgess, J. (1985). News from Nowhere: The press, the riotes and the Mit. Of the inner
city. In J. BURGESS & Otros, Geography, The Media & Popular Culture (pp. 192-228). London:
Croom Helm.
Champagne, P. (1999). La visin meditica. In P. Bourdieu & Altres, La misroa del
mundo (1993 ed.). Madrid: Fondo de Cultura Econmica de Argentina. Ediciones
Akal.
De Giorgi, A. (2000). Emergencias de fin de siglo. La incubacin de la "Zero Tolerance"
(pp. 153-183). Bilbo: Virus editorial.
Elias, N. (1994). El proceso de la civilizacin Investigaciones sociogenticas y
psicogenticas. Buenos Aires: Fondo de cultura econmica.
Esteves Alina, I. P. (1999). A Criminalidade na Cidade de Lisboa. Uma Geografia da
Insegurana.. Lisboa: Edies Colibri.
Foucault, M. (1998). Vigilar y castigar: nacimiento de la prisin. Siglo Veintiuno
Editores.
Garca Canclini, N. (1999). Imaginarios Urbanos (1997 ed.). Buenos Aires: Eudeba.
Lefebvre, H. (2000). La Production de l'espace (Vol. 4e d, p. 485). Paris: Anthropos.
McCombs, M., & Shaw, D. (1972). The Agenda-Setting Function of Mass Media. Public
Opinion Quarterly, 36, 176- 187.
Park, R. E. (1999). La Ciudad y otros ensayos de ecologa urbana. La Estrella Polar (Vol.
18, p. 148). Barcelona: Ediciones del Serbal.
Rapoport, A. (1978). Aspectos humanos de la forma urbana. Editorial Gustavo GiliS. A..
Barcelona: Gustavo Gili.
Schenider, H. J. (1988). La criminalidad en los medios de comunicacin de masas.
Cuadernos de Poltica Criminal, 36, 737-758.
Silveira Gorski, H. C. (2006). Barcelona y "el fomento de la convivencia" a travs de la
represin del Espacio pblico. In R. Bergalli & I. Rivera Beiras, Emergencias urbanas (pp. 239260). Rub: Anthropos.
WILSON, J., & KELLING, G. (1982). Broken windows. The Atlantic Monthly, 3829.
Zizek, S. (2008). Violence. London, Profile books, 2008-2008.

27