Ordre Amoebida

Trofozots uninucleats, on la cromatina est en una estructura ms o menys centrada

(cariosoma)
Cromatina al cariosoma
Cists uni o plurinucleats

Familia Entamoebidae
-

Parsits obligats. Tub digestiu de vertebrats i invertebrats

Anaerbics
Citoplasma sense vacols pulsatils o contrctils (processos osmoregulaci)
Trofozots uninucleats amb lobopodes
Cisits uni o plurinucleats
Sense estructures porals
Carcters nuclears

Entamoeba: (DIBUIX DELS NUCLIS):

o Cariosoma puntiforme ms o menys centrat
o Cromatina perifrica
distribuda de forma regular, adosada a la
paret interna del nucli
Endolimax:
o Nucli t un cariosoma molt
gran
o No hi ha cromatina periferica
Iodamoeba:
o Cariosoma gran excntric (desplaat)
o Al costat del nucli, hi ha granuls acromtics (que es tenyeixen poc)

ENTAMOEBA HISTALYTICA
Morfologia

Trofozot: Les formes trofozot tenen una forma irregular. Tenen pseudopodes, que
permeten una motilitat activa i unidireccional. El citoplasma s granuls i presenten un
nic nucli (forma entamoeba).
Al citoplasma trobem orgnuls i vacols digestius que en el cas de la forma magna tenen
hematies (fagocita la sang). La forma minuta mai t hematies.
o
o

Forma minuta (luminal (llum intestinal), apatgena)

Forma magna (tissular, patgena) forma hematfaga que ataca la mucosa
tissular.

Cist: forma de resistncia. Pot sobreviure en les condicions del medi extern.
Tenen forma esfrica o subesferica. Poden ser uninucleats o binucleats quan sn immadurs
(nuclis molt junts entre ells) i tpicament tetranucleats quan han completat el seu
desenvolupament. La forma cstica s ms important, elimina lhoste (forma eliminativa) i
s la forma diagnostica
Hi ha una estructura molt caracterstica: cossos cromidials, sn uns corpuscles
bastoniformes dextrems roms. Sn particularment visibles en els cistos juvenils, de 1 o 2
nuclis, tot i que tamb es poden observar en els cists de 4 nuclis.

Cicle biolgic

s
un cicle directe (interv un
nic hoste, lhome). Transmissi feco-oral. Hi ha una forma de diagnstic i infestant, que
excretem (via femta). Lentrada a lhoste s via oral. Hi ha tres vies:

Mans brutes
Contaminaci daliments
Contaminaci daigua beguda

Lentrada s per una ingesti. Els cistos sn resistents, superen la barrera gstrica i a nivell
del intest prim, la amoeba s metaquistica o tetranuclear. Es produeix una divisi nuclear i
cellular. Cada amoeba dona lloc a 8 petites amoebes polinucleades, que van cap al intest
gros, el qual s el seu hbitat. Les amoebas sencisten a la femta i surten al medi extern.
Contaminen el medi i es pot tornar a comenar el cicle. La forma magna si que dona
problemtica. Alguna amoeba uninucleada (formes minutes) pot colonitzar lepiteli intestinal
del budell gruixut. Provoquen lesions a la mucosa, que va sagnant. Es converteixen en forma
magna i poden accedir als capillars sanguinis, i distribuir-se per altres rgans, donant lloc a

abcessos amebians. Sn paraendemiques (forma del tracte intestinal). Si els trofozots

surten al medi extern, no poden sobreviure. La forma magna no es pot encistar. Hi ha
individus que presenten els parsits, on nomes trobem les formes minutes, per no la forma
magna. Sn portadors.
Epidemiologia

Cosmopolita: es troba per tot el mn.

Prevalena (index epidemiolgic, nombre de persones parasitades en relaci amb la
poblac)
Incidenia: >500 x 106
10%: disentera ambica
Parasitosi on els portadors tenen molta importncia
Les zones on es manifesta principalment, sn els pasos tropicals.

Dualitat E.histolytica (forma magna) E.dispar (no forma magna):

E. dispar: espcie no patgena. No se sap si es una mateixa especie o si hi ha una dualitat.

Fins a 20 zimodemes diferents

Diferencia entre soques patgenes apatgenes : 2 isoenzims
Presencia de receptors de membrana: soques patgenes (totes presents a pasos
tropicals)

Simptomatologia patologia

Femtes diarreiques sanguinolentes

cid
Mala olor
Abscessos (localitzacions fora del intest per colonitzaci de la forma magna a altres
rgans) es fa mitjanant imatges.

Profilaxi (mesures preventives)

Mesures molt generals de parsits de transmissi feco-oral

Tractament dels malalts i persones properes, que poden ser portadors

Higiene personal, educaci sanitria
Control dels portadors
Mesures de sanejament ambiental
Aliments i aigua: bullir, escaldat, comprimits de iode, filtraci
Evitar contaminaci daliments: pols, vectors mecnics

Amebes intestinals no patgenes

Entamoeba hartmani
E. coli
Endolimax nana: El seu cist s mes ovalat. Presnta 4 nuclis i no t cromatina perifrica.
Iodamoeba btschlii: Forma piriforme (atenuada a un costat), tenim un nucli i una vacuola
molt gran.

Formes quistiques (femta): Forma infestant i diagnostic

Entamoeba histolytica
E. hartmani: T 4 nuclis i cossos promidials en forma de bast. Les dimensions sn ms
petites. La cromatina perifrica s irregular
E.coli:
o El cist madur presenta 8 nuclis. En podem trobar dimmadurs: 1,2,4 nuclis.
o El cariosoma es excentric (cap a un costat)
o La cromatina perifrica s molt irregular
o Quan es veuen els cosos promidials, no son en forma de bast.

Gnere Acanthamoeba
Morfologia
-

Trofozot: La forma trofozoca s una amoeba que a part demetre un gran pseudpode,
anomenat lobopode, i hi ha nombrosos, pseudpodes punxeguts, els acantopodes.
Hi ha un nic nucli, que presenta un cariosoma gran. Nombrosos vacols digestius i un
vacol contrctil (IMP).
Es divideix en condicions idnies en divisi binaria. Quan les condicions no son idnies,
sencista.

Cist: Hi ha polls. Cada vrtex del cist t un porus, que sanomena ostol, per on surt la
amoeba quan es desencista. Aquests porus tenen unes tapes anomenades opercles.

Gnere Naegleria
Morfologia
Hi ha una forma flagellada addicional. Totes les formes presenten un sol nucli amb un
cariosoma molt gran.
-

Trofozoit ameboide. T dos pseudpodes de

tipus lobopode, a un mateix costat. Hi ha
vacols digestius i un vacol contrctil.
Trofozot flagellat: no te lobopodes, sin dos
flagels. El pas duna forma ameboide a
flagellada, t una forma intermitja, que t
pseudpodes i flagels a la vegada. s un pas
reversible.

Quan les condicions son desfavorables, les

ameboides sencisten, les formes flagellades
formen ameboides per a encistar-se.
Tenen ostiols, per on sortir lameba per
desenquistar-se.
A Naegleria, nomes la forma flagellada pot passar al home.
Epidemiologia
Acanthamoeba: Sn oportunistes, disminuci de les defenses del hoste.. Sn amoebes de
vida lliure que poden passar a vida parasitaria. Sn termfils, s a dir, suporten temperatures
elevades: piscines molt calentes, aiges de centrals nuclears...

Naegleria: suporten temperatures encara ms elevades. Buceig (lentrada de les naegleria

s a travs de la mucosa nasal, i dall accedeixen al cervell). Rentats nasal.
Simptomatologia
MAP (Meningoencefalitis Amebiana Primria) Naegleria
MAG (Meningoencefalitis Amebiana Granulomatosa): Acanthamoeba