Você está na página 1de 2

Solucionari: Els elements simblics S2

LLIURAMENT 4 BLOC 1
ACTIVITAT 2

Poesia postsimbolista - S2
El foc, l'aigua, l'aire o l'ngel sn alguns dels principals smbols de la poesia de
Rossell-Prcel. El poeta els utilitza per parlar de l'amor i d'altres sentiments o
estats anmics que la poesia suggereix, evoca o fa intuir en qui llegeix.
Analitza'ls en els poemes segents i observa com seguint sobretot elements
extrets de la natura, el poeta els transforma en smbols dels seus sentiments,
sensacions o per descriure la bellesa d'un moment determinat del dia o d'all
que contempla. Qu descriuen en cada poema?
1) Brollador (pg. 59): aigua i foc i, sobretot, moviment.
El poema descriu el recorregut que fa l'aigua d'una font des que sobrex de la
figura d'un ngel bufador (se'l descriu per les galtes), element barroc que fa de
sortidor de l'aigua de la font fins que cau i desapareix a terra.
El sonet descriu en cada estrofa l'evoluci de l'aigua en el seu recorregut. En
versos heptasllab es descriu la transformaci que sofreix l'aigua de la font des
del moment que ix de la boca de l'ngel fins que cau en cascades. RossellPrcel la descriu en diferents moments tot prenent diferents textures, formes i
irisacions del color: cristall, llgrimes, calitja, perla, porcellana, diamants fins a
la seva "agonia". El poema remarca la finitud d'un procs, la quietud dels
objectes encantats, immbils, la bellesa de l'art.
2) Sonet mar (pg. 61): l'aigua en la immensitat blava del mar, i el vent.
Es tracta d'un sonet de versos alexandrins (6+6=12). Els dos quartets
descriuen la immensitat del mar, dibuixada per adjectius com "imprecs",
"inexacte" que descriu ms el sentiment que provoca en l'nim del poeta,
d'infinitud, de transcendncia, d'amplitud, de ganes de viure, que no pas el
mateix espai martim. En aquest poema, el mar expressa -simbolitza- els
horitzons vitals que es vol traar el poeta. Un anhel vital a partir de la lluita,
exposada en el contrast entre els colors (estrofa 3, primer tercet): la lluita
entre el negre i el blanc, i, en el 2n. tercet: "la brega i la lluita constants" que
s la vida. El poeta exposa aquest desig vital en un moment de calma, enmig
del Mediterrani, en el creuer universitari que realitza, entre altres, amb el seu
amic Salvador Espriu.
3) "Noms un arbre a la vorera, porta" (pg. 79): l'aire, el vent.
s interessant contrastar la descripci del mar entre aquest poema i l'anterior.
Si a "Sonet mar" el mar Mediterrani es mostra encalmat i d'un blau intent, en
aquest cas Rossell-Prcel parteix del seu viatge a Santander amb l'amiga
Amlia Tineo a qui dedica el poema. El mar Cantbric, vist des de la platja de
La Magdalena, t la fora de l'oce Atlntic. Un mar ms agrest i canviant, ms
fosc. Rossell-Prcel el descriu amb els mots segents: "Mar foll de gris i verd i

fora d'aire" i en destaca la fora del vent: "l'ombra llunyana, blava i blanca /
dels nvols plens de vent i prdigs d'ales."
A diferncia de "Sonet mar", el poema serveix per descriure aspectes ms
tenebrosos o inquietants que el poeta descobreix en el seu interior. Tornem,
doncs, a veure, la correspondncia entre el paisatge i els sentiments i actituds
interiors del poeta, correspondncies prpies del Simbolisme i del
Postsimbolisme: "Noms en mi pots crixer ms i estendre / ms pura sal, ms
amagada pedra/ ..." Diria que la foscria interior es mostra sobretot en la
coloraci del poema: "les roques mortes", primer, el color verd, els "camins
foscos", les "algues". Elements de la natura que expressen simblicament el
seu interior. I que conclouen en l'ltima part del poema: "Per jo m'he perdut
en"... que porta l'expressi de l'estat anmic del poeta a un carrer sense
sortida, d'imps.
b) Fes el recompte sillbic del primer vers de cada poema. Indica'n tots els
elements formals: mtrica, rima i llicncies mtriques, seguint les pautes que
ja coneixes d'analitzar els poemes de Josep Carner.
L'N-GEL-DE-SIN-FLA-LES-GAL-TES: vers d'art menor, heptasillbic, de 7
sllabes. Presenta rima femenina. Pertany a un sonet de rima lliure.
SA-DOLL-DE-BLANCS-EN-LLUM, // ES-PAT-LLAEN-FOR-A BLA-VA, : 6+6

= 12. Vers d'art major, alexandr, que alterna la cesura masculina amb la
rima femenina. Elisi: "llaen". Pertany a un sonet alexandr de rima
consonntica encadenada en els quartets: A, B, A, B
NO-MS-UN-AR-BRE,A-LA-VO-RE-RA,: Vers d'art major, decasllab sense
cesura. Elisi: "brea". Poema que combina un quintet amb 3 estrofes
formades per quartets. Versos femenins de rima voclica i lliure en la
majoria de versos.

Você também pode gostar