Cat - Parla. Nov.25.1 Parte2

DSPC P 43
9 de novembre de 2016
Pero usted podra decirme: Mire, yo puedo estar en contra o puedo estar a favor
de estos temas, pero yo soy ejemplar en mi gestin como conseller, yo en eso soy un
ejemplo de transparencia para la sociedad. Y le podra comprar el argumento. Pero es
que encima usted es el conseller de Transparencia y es el menos transparente de todos
los consellers. Y se lo digo por su agenda, donde publica lo que quiere; donde nos tenemos que enterar a travs de la prensa de sus publicaciones; donde tenemos que solicitar, compaeros que estn trabajando en esa comisin, informacin para que usted nos
cuente algo, porque, si no, no nos enteramos de su agenda.
Y fjese que si nosotros nos hubisemos enterado con tiempo, no a toro pasado, despus de publicarla, sino con tiempo, pues, a lo mejor no nos hubiese parecido bien que
usted vaya a Estados Unidos y se rena con miembros del Tea Party; para los que no
sepan lo que son: el ala ms conservadora, ms rancia, si me lo permite, ms casposa
de la ultraderecha americana. Usted va a Finlandia y se rene con el Partido Finlands,
que es la ultraderecha, son euroescpticos. Se llaman los autnticos finlandeses, le
suena eso de nosotros somos los autnticos finlandeses y ellos no son los autnticos?
Y adems lo peor es que, cuando viene a Espaa, nos dice que le ha invitado el Gobierno finlands. Tienen que venir los seores de la embajada finlandesa y sacar una
nota de prensa y decirle textualmente: Ral Romeva, miembro del grupo de la comunidad autnoma de Catalua, no ha sido invitado a Finlandia por las autoridades
finlandesas. Lo pone en una nota de prensa de la embajada de Finlandia. O mienten
tambin? Ahora no se re tanto ahora no se re tanto. Y, despus, ni el Gobierno de
Finlandia ni el Parlamento ni ninguna otra autoridad ha invitado al seor Romeva; han
sido parlamentarios, en su derecho, que le han llamado a usted. Por cierto, parlamentarios del partido de ultraderecha conservador y euroescptico.
Mire, si usted hace el ridculo, a m no me importa que usted haga el ridculo. A m
lo que me importa es que hagamos el ridculo todos los catalanes. Porque usted, cuando
va a estas conferencias, no va como profesor de la Autnoma, que tiene mucho recorrido y mucha carrera profesional; usted va como conseller de toda Catalua; usted va
como conseller de todos los catalanes. Entonces, si usted hace el ridculo, a m me importa menos; pero lo que me preocupa es que hagamos el ridculo todos.
No se ha planteado usted que a lo mejor le reciben esos personajes polticos porque
usted va a hablar de independencia? Nadie se lo ha dicho, en su departamento, el motivo por el cual le reciben ese tipo de partidos y ese tipo de personajes polticos? Nadie
se lo dice? O, usted no se ha dado cuenta? Yo le considero una persona inteligente. Usted no se ha dado cuenta de que si usted fuera con otro discurso, si usted fuera a hablar
realmente de Catalua, de cmo incentivar el consumo, de cmo incentivar el turismo,
de cmo incentivar las empresas, a lo mejor en vez de recibirle el partido finlands y el
partido del Tea Party, que son partidos de ultraderecha euroescpticos, pues, a lo mejor
le recibiran partidos moderados, partidos centrados, partidos que gobiernan, en todo
caso, partidos que puedan decidir, no estos seores?
Mire, la corrupcin y la transparencia es uno de los problemas serios de los ciudadanos y usted no se lo toma en serio. No se lo toma en serio por lo que le he dicho, porque
muchas de las propuestas que nosotros estamos impulsando, no solo en Catalua sino
en el resto de Espaa, usted vota en contra o se abstiene. Y adems en su propia agenda,
insisto, en su actividad como conseller, no demuestra esa transparencia.
Cmo va a luchar usted contra la corrupcin y por la transparencia si usted es el
menos transparente de todos? Yo solo le pido que a los que s que lo estamos haciendo y
los que s que nos tomamos en serio la lucha contra la corrupcin, a los que no tenemos
casos de corrupcin, a los que luchamos cada da..., lo nico que le pedira es que por lo
menos no nos lo ponga ms difcil y nos apoye como conseller de Transparencia.
Muchas gracias.
(Aplaudiments.)
La presidenta
Grcies, diputat. T la paraula el senyor Ral Romeva, conseller dAfers Exteriors,

Transparncia i Relacions Institucionals.
Sessi 25.1
56
DSPC P 43
Sessi 25.1
El conseller dAfers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparncia
Senyor De Pramo, de deb, francament, jo tinc la impressi que vosts tenen una
certa necessitat i s comprensible de crear una realitat virtual per poder despistar les
veritables intencions i les grans confusions que deuen tenir vosts a lhora de fer all
que diuen que volen fer, perqu, s clar, jo lanava escoltant i em pregunto si aquest discurs tamb el faran en el Congrs dels Diputats i em pregunto si vost s conscient que
quan estava fent la llista, estava fent la llista precisament de totes les situacions que nosaltres hem lamentat i que cal lamentar dun partit que en aquests moments vosts han fet
president del Govern espanyol.
I, per tant, realment s sorprenent aquesta facilitat que tenen no noms per no saber
llegir, perqu tot el que vost ha dit en realitat s tergiversar coses que, a ms a ms,
sn pbliques i mentir per a aix ja ens hi tenen acostumats, sin a sobre pretendre
que la resta de la gent es creur aquest univers que vosts estan construint. Fa molt de
temps que ho fan i ja ens hi tenen acostumats, per francament ens tenen una mica cansats tamb daquest discurs, daquest to, daquesta voluntat de no noms no dir la veritat,
sin de construir prcticament realitats paralleles.
Jo creia, i sincerament ho dic amb tota honestedat, que loportunitat que avui tenem
de parlar de transparncia era una magnfica oportunitat per explicar i ho far tot all
que estem fent aqu i que ja magradar veure ja magradar veure si a altres administracions on vosts s que sn influents no com aqu tenen capacitat de promoure.
Perqu efectivament quan parlem de transparncia estem dacord, estem dacord en
un principi fonamental: estem dacord que la transparncia s la base de la confiana
entre els ciutadans, la ciutadania i les administracions; estem dacord que avui precisament aquesta manca de confiana s la que genera conseqncies nefastes, frustracions
collectives, erosi del sistema democrtic i que, de fet, en gran mesura est en lessncia
de per qu finalment en moltes ocasions la gent vota com vota. Jo crec que, en aquest
sentit, tenim, fins i tot li diria, i li ho reconec, un punt de partida en lanlisi compartit.
Per s que la transparncia va molt ms enll de poder accedir a la informaci.
Dentrada, la transparncia des del punt de vista poltic significa fonamentalment apoderament de la ciutadania; significa tornar al conjunt de la ciutadania la capacitat de
comprendre, de debatre, de deliberar. Per aix vol dir no eludir la realitat, aix vol
dir afrontar la realitat, aix vol dir explicar la veritat, aix vol dir no mentir, aix vol dir
que quan vost t les evidncies davant dels ulls no pretengui que..., per molt que vost
hi posi a ms a ms aquest to, fins i tot enfadat, permanent, constantment, duna certa
ironia que pretn ser feridora i que en realitat lnic que fa s demostrar les carncies
que t com a projecte poltic. Del que estem parlant fonamentalment s daquesta necessitat de construir administracions lliures de corrupci, per en base, bviament, a una
rendici de comptes cap a la ciutadania. I aquest s precisament el motiu pel qual des
del Govern entenem i fem una poltica de transparncia i li ho dir amb tota claredat
absolutament exemplar i, ho repeteixo, que ja magradar veure com altres administracions copien.
Transparncia no s noms una manera de comportar-se, s una manera de llegir la
realitat, s una manera dinteractuar amb la realitat. I, per molt que a vosts aquesta realitat que tenen davant dels nassos i que, com sol passar, ignoren no els agradi, aquesta
realitat no desapareixer. I la realitat qu ens diu? La realitat ens diu que en aquests moments, si vost fa els deures, que no els ha fet no els ha fet, perqu no li conv, perqu
no li interessa, per si vost fa els deures veur que el que estem fent com a govern en
el compliment de la Llei 19/2014 pel que fa a la transparncia, laccs a la informaci
pblica i el bon govern..., aquest Govern ha fet una srie de coses que a mi em sembla
que vost en la seva intervenci hauria estat b i hauria estat ms honest, almenys, que
reconegus.
Sha posat a disposici de la ciutadania un nou portal de govern obert, que ofereix
totes les eines per accedir a la informaci. Vost mateix ha reconegut que demana informaci; el que no ha dit s que aquesta informaci se li proporciona; aix no ho ha dit.
I aix s, des del punt de vista, ja no dic de faltar a la veritat, sin tic, lleig. Hi ha les
eines que no tenen altres administracions, de les quals vosts, ho repeteixo, en sn molt
responsables, per avaluar la gesti pblica i per participar en el disseny i la presa de les
57
DSPC P 43
Sessi 25.1
decisions. Ja magradar veure quin discurs fan vosts al Congrs quan tinguin la capacitat o la possibilitat de poder-hi influir.
No ha explicat que hem promogut un trmit daccs a la informaci pblica que s
cada vegada ms conegut i que, de fet, les xifres aix ho reconeixen, perqu les sollicituds han crescut un 129 per cent. Aix vol dir que estem fent el que toca fer, que s posar a mans de la ciutadania les eines perqu puguin fer de controladors pblics de lacci pblica. I a mi em sembla que aix, com a mnim, es mereix ser tingut en compte i
reconegut, fins i tot.
No ha parlat de leina que hem posat en aquests moments a disposici tamb de la
gent, que s el gestor dexpedients electrnic sobre totes les actuacions internes i externes.
Soblida dun element que nosaltres s que prenem molt seriosament. Com vost segurament sabr, Transparncia Internacional es dedica cada dos anys a avaluar les accions dels diferents governs. Ara fa dos anys, el 2014, la Generalitat va obtenir la mxima puntuaci. Segurament sabr que han canviat els criteris; per tant, segurament sabr
que en aquests moments mantenir la puntuaci s molt ms complicat. Per segurament
sabr..., o, si no, hauria de saber-ho, perqu estic convenut que vost haur consultat el
portal de la transparncia per preparar-se aquesta intervenci, i haur vist que nosaltres
hem introdut elements fonamentals: la informaci detallada i individualitzada dels viatges oficials del Govern, lagenda dels alts crrecs i les reunions amb els grups dinters, la publicaci dels acords de govern, lhabilitaci dun canal annim annim per a
la presentaci de denncies a travs de lOficina Antifrau.
No s don treu vost la conclusi que nosaltres estem posant traves a les denncies,
quan precisament hem posat totes les eines hem posat totes les eines com a govern
vost mest interpellant com a govern, jo li responc com a govern per poder garantir
aix. Aix s la veritat. Aquesta s la realitat que a vosts no els agrada, perqu els posa
en evidncia, per s la realitat.
I, a ms a ms, sha oblidat de dir, per exemple, que el passat mes de juny el Govern
va aprovar el Codi de conducta dels alts crrecs i el personal directiu; que sha posat
en marxa el Registre de grups dinters, una eina especficament dissenyada per lluitar
contra la corrupci, que bviament, com que no li interessa explicar la veritat, hi ha passat de pun..., vaja, ni tan sols hi ha passat de puntetes, no hi ha passat, simplement no hi
ha entrat, i que en aquests moments s leina que des dun punt de vista, diguem-ne, de
practicitat s la ms exigent de les que tenim en els nostres entorns.
A mi em sembla que, quan vost parla de responsabilitat, el primer que cal fer s
ser responsable. Vosts tenen una certa tendncia a mirar els dits, sempre, i oblidar-se
de la lluna; de fet, a construir-se, fins i tot, llunes paralleles per poder desviar latenci
la seva, per descomptat, per tamb pretendre que la resta de la gent els segueixi i no
adonar-se que al seu voltant hi ha una realitat que sest movent.
I, per molt que vost insisteixi que lactitud daquest Govern s incorrecta que segur que en moltes coses s millorable, aix no li ho puc negar, no li ho negar mai,
com a mnim el que no podr negar de cap de les maneres s que aquest Govern est
fent els deures, ho est fent amb nota, i a mi em sembla que seria no noms ja tic, sin
responsable per part seva, com a mnim partir del reconeixement daquest fet. Desprs
podem discrepar polticament, i segurament ho farem vaja, nestic convenut, de com podem utilitzar aquestes eines amb uns objectius o amb uns altres; daix, no en tinc cap
dubte. Per negar la realitat, que s el que vosts fan constantment, permanentment, o
inventar-ne una altra i pretendre que aquesta altra realitat la resta del mn la hi comprar de manera gratuta, a mi em sembla que s un exemple dramtic de viure en un altre
mn, en un altre planeta i en una altra veritat.
Per, en qualsevol cas, jo li volia agrair malauradament, crec que no ho ha aprofitat la possibilitat de poder parlar de totes aquestes qestions. Estic convenut que vost
ara llegir, consultar i analitzar tota aquesta informaci que jo li he donat. I estic convenut tamb que si vost s un poltic responsable que no en tinc cap dubte i no tinc
cap motiu per pensar que no, que no ho vol ser valorar amb una mica de rigor i amb
una mica de deteniment tot el que he dit.
Ja no entrar, almenys en aquesta primera intervenci, a valorar altres comentaris
que els posarien bastant ms en evidncia. En tot cas, mho guardar per a la segona rplica, en funci tamb del que vost consideri pertinent respondre.
58
DSPC P 43
Moltssimes grcies.
(Aplaudiments.)
La presidenta
Moltes grcies, conseller. T la paraula el senyor Fernando de Pramo.

Fernando de Pramo Gmez
Bien... Bueno, seor Romeva, le pedira que no nos diera lecciones de realidades paralelas a nosotros, cuando usted va por el mundo vendiendo una realidad paralela, que
es una repblica catalana. Y la va vendiendo cuando..., bueno, cuando le abren la puerta
de esas reuniones.
Tiene razn en cosas que ha dicho: el Partido Popular tiene casos de corrupcin, s,
y muchos; han hecho recortes, s, y muchos. Tiene los casos de corrupcin y los recortes, como tiene Convergencia, y encima usted gobierna con ellos y se sienta al lado de
ellos en el escao; exactamente lo mismo.
Ya que usted habla de m me ha dicho que estoy enfadado y que..., no estoy enfadado, todo lo contrario, yo tambin hablar de usted. Debe ser difcil ser conseller de
Transparencia sentndose al lado de Convergencia; le reconozco que esa labor..., tiene
usted muchsimo trabajo por delante y debe ser muy complicado. (Aplaudiments.)
Le veo tambin muy expectante de nuestra actividad en el Congreso; ya le pasa tambin al presidente, que nos reconoce cada da que somos influyentes y que somos decisivos, y agradezco que tambin usted nos reconozca ese xito. Y precisamente en eso
como usted me ha pedido que me informe y yo me he informado, ahora le explicar
rpidamente cosas que he analizado infrmese usted tambin. Porque si est tan pendiente de nuestra actividad en el Congreso sabr que estamos impulsando una ley contra la corrupcin, que ya se ha presentado un proyecto de ley y que vamos a defenderlo
para, entre otras cosas, defender a los denunciantes, lo que ustedes votan en contra en
este Parlamento. Lo que votan en contra en este Parlamento..., repase el Boletn del Parlamento y repase las actas de votacin, porque ustedes votan en contra.
Y no me ha contestado. Me ha atacado directamente; entiendo que es la dinmica
parlamentaria y se lo acepto, como no puede ser de otra forma, pero no me ha contestado a ninguna de las preguntas. Est de acuerdo con suprimir los aforamientos, s o
no? Est de acuerdo con acabar con los indultos de polticos corruptos, s o no? Est
de acuerdo con acabar con las puertas giratorias, s o no? Est de acuerdo con despolitizar la justicia y que los jueces los escojan los jueces y no los escojan los polticos, s o
no? Cosas que usted ha defendido, y se lo he reconocido, con una poltica adems muy
activa, en su etapa de diputado en el Parlamento Europeo. Ahora se ha sentado en ese
escao y se le ha olvidado todo. Y se ha olvidado de defender cosas que incluso defenda usted y que le honraban.
Mire, yo he hecho el esfuerzo de mirar lo de Transparencia, por supuesto que lo he
hecho, una asociacin en la que tambin nuestro partido est y en la que tambin tenemos..., en nuestro caso tenemos un diez en transparencia, y no tenemos ningn problema en reconocerlo. Pero la misma institucin reconoce, en uno de sus puntos, que en
ningn caso leo textualmente estos ndices tratan de medir el nivel de corrupcin o
de conducta de las personas que pueden pertenecer administrativamente o dirigir polticamente las citadas instituciones.
Es decir, est muy bien que ustedes tengan esa nota en transparencia, yo les felicito, pero la transparencia y la lucha contra la corrupcin no es solo hacer una web. Y si
no..., me he olvidado ahora el papel aquel que llegaba hasta el suelo, de todos los casos
de corrupcin que tenemos. No consiste solo en hacer una web: hay que luchar cada da
contra la corrupcin polticamente. Por eso yo le pona encima de la mesa esas medidas,
que yo creo que usted se lo digo ahora sinceramente est de acuerdo con muchas de
ellas, pero a lo mejor no le dejan defenderlas en su grupo parlamentario, o a lo mejor
no le dejan defenderlas en su Gobierno; lo digo por los casos de corrupcin que tiene
Convergencia durante toda esta poca. Pero yo le pido que, por favor, en este turno de
rplica, por lo menos me responda si est usted a favor o en contra. Hgalo aunque sea a
ttulo personal, para que yo me quede tranquilo.
Respecto al tema que ha comentado usted de los grupos de inters, pues, bien, analizando los grupos de inters, resulta que hay una de las asociaciones que segn la defiSessi 25.1
59
DSPC P 43
nicin de los grupos de inters que tienen que constar en ese registro son aquellas asociaciones que influyen de alguna manera en las decisiones polticas o que influyen en la
actividad jurdica, no? usted sabe bien de lo que le estoy hablando, todas esas asociaciones..., y resulta que la ANC no figura en ese Registro de asociaciones de la que usted saca tanto pecho aqu hace un minuto y que me dice que yo no lo he revisado. S lo
he revisado, y la ANC no figura. Qu pasa? Que la ANC no influye en la sociedad catalana? La ANC no trabaja para cambiar legtimamente, faltara ms, proponer cambios? Pero no la escondan. Pngala... Yo ya s que aqu hay noticias suyas, que usted iba
a liderar la ANC, eh?, como lo publicaban medios, que usted iba a ser el nuevo lder de
la ANC, ya le ofrecan cargos... No s si es cuando le ofrecieron ir de nmero 1, para
despus ir a los debates... No s en qu momento le ofrecan eso. No s si son verdad o
no, me importa poco. Lo que s que es verdad es que usted no la tiene, en el Registro de
asociaciones, registrada. No saque tanto pecho de transparencia; a ver si al final esos
cien puntos de Transparencia Internacional se van a convertir en menos puntos.
Pero, en cualquier caso, s hacemos los deberes, por supuesto que hacemos los deberes. S que nos preparamos las intervenciones, no las traemos escritas, como la ha trado
usted, que no me ha contestado a ninguna pregunta de las que le he hecho. Y a m me
gustara que en esta ltima intervencin aprovechara, aunque sea ya por dignidad poltica, y me respondiera de una vez por todas si est usted de acuerdo o en contra de todas
esas medidas para luchar contra la corrupcin que Ciudadanos y otros grupos polticos
tambin defienden en otras partes de Espaa.
Muchas gracias.
(Aplaudiments.)
La presidenta
Grcies, diputat. T la paraula el senyor Ral Romeva, conseller dAfers Exteriors,

Relacions Institucionals i Transparncia.
El conseller dAfers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparncia
Miri, senyor De Pramo, amb tota franquesa: transparncia vol dir anar a unes eleccions amb un programa electoral i complir-lo, que s el que est fent aquest grup i s el
que est fent aquest Govern; aix s transparncia. Transparncia vol dir que, quan hi
ha 2 milions de persones que manifestament, legtimament, pacficament demanen ser
escoltades i poder decidir collectivament el seu futur, se les tingui en compte i no se les
judicialitzi. I a mi em sembla vergonyant que vosts, negant aquesta realitat, contnuament, tinguin la barra de dir que nosaltres no estem denunciant constantment la judicia
litzaci de la poltica. s vergonyant que vosts pretenguin negar la realitat que tenen
davant dels seus nassos, simplement per un inters partidista que no diria ni tan sols
un inters poltic, que seria legtim, eh?, un inters partidista que justificaria la seva
existncia de ser; una existncia que, en definitiva, lnic que fa s amagar les grans
opacitats de les seves intencions.
Vost no ha vingut aqu a parlar de transparncia, siguem conscients daix, vost
no ha vingut aqu a parlar de transparncia. Perqu si hagus volgut parlar de la transparncia del Govern, que era el ttol de la interpellaci que vost ens havia fet, hauria
agafat totes les qestions que jo li he posat sobre la taula i les haurem pogut comentar
una per una. Vost avui no ha vingut a parlar de transparncia, vost avui ha vingut senzillament a fer el que fan sempre, que s a desviar el focus datenci perqu ens oblidem
de a qui estan vosts donant suport, per quines raons i amb quins obscurs o cada vegada menys objectius.
Segueixen amagant la realitat daquest pas i daquest Parlament. Ja ho s, que no els
agrada, per vost segueix negant la realitat i mentint sobre el que significa el mandat
parlamentari daquest grup i les obligacions parlamentries daquest Govern. Si vost
vol parlar de transparncia ens hi trobar, cap problema cap problema. Per vost no
noms no vol parlar de transparncia, sin que el que vol s amagar precisament les
incoherncies de les seves praxis poltiques i de les seves aliances. De fet, no estarem
parlant ni daliances; estem parlant de suports explcits. Perqu, en definitiva, quan vost em fa tot el reps de les males praxis, si vost s conscient i s coherent amb el que
vost est plantejant, hauria de ser molt ms responsable, molt ms curs, perqu tots
aquests anuncis de diari que vost ha fet, bviament, algun dia, per altres vies, se li
Sessi 25.1
60
DSPC P 43
acabaran girant en contra de vost. I, si no, recordem les campanyes que vosts han fet
dient que no farem mai president alg que desprs ens esforcem, de manera incomprensible, a justificar que els hem fet presidents.
Per aquest s el problema que vosts tenen, no el meu. Aquest Govern segueix fent
la feina, segueix complint amb el mandat electoral que tenim, i aquest Govern seguir defensant, transparentment, pacficament, polticament i en base a la realitat a qu
senfronta, una demanda que vosts, tard o dhora, hauran dassumir que existeix. Aix
s transparncia. Aix s responsabilitat. No em donin llions de judicialitzaci de la
poltica. No em donin llions, vosts, de capacitat de construir unes institucions transparents i responsables amb la rendici de comptes. Perqu aix s, precisament, el que
daqu a molt pocs dies li demanarem nosaltres a vost, i li sortiran els colors i li sortiran els colors, perqu no sen sortiran, de fer tot aix que ens est dient aqu a aquells
actors que vost considera que sn tan tan, tan inclumes avui en dia. No ho deia fa
uns dies, no ho deia fa uns mesos, ara s, per interessos, ho repeteixo, no noms poltics,
sin partidistes, que s molt ms qestionable.
Sigui com sigui, el dia que vulgui parlar de transparncia i de mesures concretes
de transparncia daquest Govern aquest dia estar a la seva disposici. Mentrestant,
haurem de seguir aguantant aquesta canoneta tan tan, tan cansada, tan fatigosa, tan
extenuant de construir una realitat parallela que vosts, obsessionats com estan, necessiten fer per justificar-se. Llstima! Hem perdut una oportunitat per fer un debat molt
interessant sobre eines de millora i qualitat democrtica. La propera vegada ser.
(Aplaudiments.)
La presidenta
Moltes grcies, conseller.

Projecte de llei de mesures de protecci del dret a lhabitatge de les
persones que es troben en risc dexclusi residencial (debat de totalitat)
200-00016/11
El cinqu punt de lordre del dia s: debat de totalitat del Projecte de llei de mesures
de protecci del dret a lhabitatge de les persones que es troben en risc dexclusi residencial.
Dacord amb larticle 114.2 del Reglament, presenta la iniciativa, en nom del Govern
de la Generalitat, la senyora Meritxell Borrs, consellera de Governaci, Administracions
Pbliques i Habitatge.
La consellera de Governaci, Administracions Pbliques i Habitatge
(Meritxell Borrs i Sol)
Moltes grcies, senyora presidenta. Senyores i senyors diputats, secretari general

del departament, secretari dHabitatge, director de lAgncia dHabitatge de Catalunya.
Com saben, som aqu per iniciar la tramitaci, com ens deien, en seu parlamentria, del
Projecte de llei de mesures de protecci i del dret a lhabitatge de les persones que es
troben en risc dexclusi.
Per vull comenar fent una afirmaci molt contundent, i s que a mi avui magradaria no haver de ser aqu, perqu aix voldria dir que la Llei 24/2015 seguiria vigent i,
per tant, donant resposta a all que aquest Parlament es va plantejar en base a una iniciativa popular. El Govern, com saben, en funcions, de lEstat, va decidir, el passat 29
dabril, portar al Tribunal Constitucional la Llei de mesures urgents per afrontar lemergncia en lmbit de lhabitatge i la pobresa energtica, al Tribunal Constitucional, i, a
ms a ms, doncs, va prendre la decisi poltica de demanar la suspensi de bona part
del seu articulat.
Aix, doncs, el Govern de lEstat va recrrer la llei afirmant que entrava en conflicte amb la legislaci espanyola, que era discriminatria envers la resta dels ciutadans de
lEstat, i perqu era contrria als interessos dels bancs. S, aquestes van ser les causes
per les quals ens ho varen portar. I els efectes de la suspensi eren ben clars: se suspenen aquells articles que donaven eines als ajuntaments, bsicament, per afrontar lemergncia residencial. En resposta a aix vrem fer, doncs, una resposta, jo entenc, a nivell
de pas. El president Puigdemont va convocar una cimera amb representants del mn loSessi 25.1
61
DSPC P 43
Sessi 25.1
cal, econmic i social, de les entitats promotores de la llei i de tots els grups parlamentaris del Parlament de Catalunya.
Aquella cimera va servir per constatar que la qesti de lhabitatge s un tema de
pas, com els deia. Malgrat les discrepncies, doncs, poltiques que puguem tenir, que
hi sn, lgicament; malgrat les idees confrontades que puguem defensar o, fins i tot, els
interessos partidistes legtims, lhabitatge s un tema de pas i un assumpte que ens preocupa a tots i a totes. No es tracta, en cap cas, dun conflicte entre dues administracions,
dues ideologies o de dos governs. No s una qesti de competncies, no ho s, tampoc
de banderes. s un conflicte que deixa a molta gent vulnerable desprotegida. I aquest s
el drama.
Surt daquella cimera lencrrec de fer una nova llei que deixs sense efectes les conseqncies de la suspensi. I era un encrrec doble: per una banda, fer una nova llei en
temps rcord i que es tramits en lectura nica, perqu aix ens facilitava que abans tinguessin aquesta eina els ajuntaments. I, per tant, es tractava de fer-ho en temps rcord,
i, a ms a ms, doncs, suplint tot all que amb la Llei 24/2015 ens havia quedat susps.
Quin altre encrrec clar tenia, ens donaven a la cimera? Que fos difcilment recurrible, si ms no, des dun punt de vista jurdic, i, per tant, doncs, que no pogus ser suspesa.
Ha estat, i em consta, una tasca complexa, difcil i sovint, tamb, molt, molt imaginativa. Per, finalment, el 29 de juliol vam poder presentar aquest text de nova llei en
una segona cimera, un text que dna resposta a lencrrec concret que sens feia, que s
proporcionar eines per afrontar lemergncia residencial del nostre pas. I aquesta feina
lhem feta i ho vull destacar amb lletres grosses, si mho permeten per part de les entitats municipalistes, lAssociaci Catalana de Municipis i la Federaci de Municipis de
Catalunya, aix com tamb de lAjuntament de Barcelona, perqu sn el mn local, bsicament, els que ens reclamen que puguem tenir rpidament aquestes eines contra els
desnonaments i lemergncia en habitatges.
Ens ha ajudat, tamb, i duna forma molt valuosa, el Consell de lAdvocacia de Catalunya, aix com el Collegi dAdvocats de Barcelona. I ens ha ajudat molt per tot aquest
vessant jurdic que jo els comentava, no? Necessitvem que fos un document jurdicament slid i que, per tant, no hi haguessin escletxes. I, per altra banda, tamb, el grup
impulsor de la ILP de lhabitatge, com a bons coneixedors, doncs, daquesta problemtica, per una banda, i impulsors daquella Llei 24/2015.
A tots a tots els vull traslladar molt sincerament el nostre agrament. Aquesta,
com vosts saben, no s una llei del Govern, aquesta s una llei que hem fet aquests diferents actors, i, per tant, s una llei, podrem dir, del mn local, s una llei, tamb, del col
legi dadvocats del pas. I, per tant, grcies, tamb, a tots els grups poltics, que vosts
saben que hem tingut diverses reunions, ens hem posat al dia de levoluci daquesta llei,
dels resultats dels treballs, hem ats les seves esmenes, i, per tant, aqu ho explicarem.
Avui fem el debat a la totalitat daquesta llei. Finalment, ser per un procediment
durgncia, pels motius que tots sabem. La llei no es va tramitar en lectura nica, com
shavia acordat. Si hagus estat aix, de fet, faria ja tres setmanes que tindrem la llei
aprovada, vint-i-un dies, i una llei per aturar desnonaments. Aix doncs, esperem que
aquesta llei sigui aprovada, doncs, de forma rpida, al ms rpidament possible, perqu
cada dia que passa, ho sabem b, cada dia, doncs, perdem eines per aturar aquests desnonaments que es produeixen.
El text que avui presentem s un text jurdicament molt slid, com deia, amb laval
del collegi de ladvocacia, i, per tant, difcil de recrrer. s un text que dna solucions a
la suspensi de bona part de larticulat de la llei. I vagi per endavant que aquest text no
s un punt i final en matria dhabitatge, lgicament, s un punt i seguit. Hi han moltes
altres matries que hem de tractar, que hem de treballar, que estem tractant, que estem
treballant, per sens demanava que fos una llei especfica per resoldre all que sens
suspenia amb la Llei 24/2015, i sabem que hem de tractar el tema dels preus dels lloguers, laccs a lhabitatge per part dels joves, o tants altres temes. I aqu tenim un grup
de treball, com vosts saben, que est fent feina. Hi han hagut ms de deu reunions amb
representants dels grups parlamentaris, i tot aix ho hem anat exposant.
La suspensi del Tribunal Constitucional va afectar tres aspectes bsics de la llei: el
primer, la mediaci en cas de sobreendeutament; el segon, la cessi temporal ds dels
pisos buits de les entitats financeres, i, el tercer, el lloguer social obligatori per part de les
62
DSPC P 43
Sessi 25.1
entitats financeres i els grans tenidors a les persones que estiguin a punt de ser desallotjades.
El Govern de lEstat, com els deia, va recrrer la llei perqu deia, entre daltres qestions, que entrava en mbits que no eren de la nostra competncia, que aquesta llei era
discriminatria respecte als ciutadans de lEstat espanyol i perqu aquestes actuacions
anaven en contra dels bancs i posaven en risc el sistema financer.
Com hem afrontat aquests forats que ens deixaven des de la nova llei? En primer
lloc, com resolem la mediaci? Doncs, la suspensi afectava els dos primers apartats de
larticle 2, que establien la possibilitat que els consumidors demanessin procediments
extrajudicials per a la resoluci de les situacions de sobreendeutament i gestionats per
comissions de sobreendeutament.
El principal argument que sens donava va ser que aix era entrar en dret processal i
que no podem obligar el jutge a tenir en compte, obligatriament, la resoluci del procs de mediaci. Per tant, quina s la resposta que donem? Doncs, hem recuperat la mediaci per la via del consum, i aix larticle 10 de la nova llei estableix un procediment
de mediaci en lmbit del consum sollicitat pels afectats i que inclou, lgicament, un
pla de sanejament.
En segon lloc, com solucionem la sessi temporal que havia estat suspesa. Doncs, la
suspensi afectava larticle 7.1, que deia, concretament: LAdministraci pot resoldre
la sessi obligatria dhabitatges per un perode de tres anys per incorporar-los al fons
dhabitatge de lloguer, per a poltiques socials en el cas dhabitatges buits que siguin
propietats de persones jurdiques. La primera llei donava potestat a les administracions, preferentment, als ajuntaments i si no en tenien capacitat, doncs, a la Generalitat per obligar els bancs a cedir-los ls dels pisos buits per tres anys.
El recurs es va fonamentar dient que no es podia obligar a fer-ho. Per tant, a qu hem
optat? Doncs, a recuperar la cessi temporal dhabitatges buits per la via de lexpropiaci forosa i lexpropiaci de ls. La nova llei diu que els bancs i altres tenidors inscrits
com a titulars de registres dhabitatges buits tenen els pisos buits, per tant..., i estan incomplint, per tant, ls social de lhabitatge, sels pot expropiar ls per un perode de
quatre a deu anys, i, per tant, destinar-los a ls social. Lexpropiaci es faria, lgicament, mitjanant el jurat dexpropiaci que fixa un preu.
I, en tercer lloc, com assegurem el lloguer social obligatori si ens quedava susps?
Aqu el que quedava susps eren els articles 5.1 i 5.2. El primer fa referncia als casos
dimpagament hipotecari, mentre que el segon fa referncia als impagaments de lloguer.
La llei deia, concretament: Ladquirent ha doferir als afectats una proposta de lloguer social, si ladquisici o la compravenda afecta persones o unitats familiars que no tinguin
una alternativa dhabitatge prpia i que es trobin dins els parmetres de risc dexclusi
residencial.
El recurs del Tribunal Constitucional se sustentava en el fet que es fixava un lloguer
social obligatori sine die, i que es qestionava, en aquest sentit, el procs, una limitaci
perptua de ls de la propietat. Per aix, el que fem s que establim un sistema transitori i excepcional per al reallotjament de les famlies que estan a punt de ser desnonades, i
es fixa un lloguer per un termini de tres anys prorrogable, aix com, a la nova llei, recuperem el lloguer social obligatori per la via de lobligaci del reallotjament.
En el transcurs dels treballs, vosts ho saben, han sorgit problemtiques i propostes
dactuacions que anaven ms enll o que fugien del tema de la llei suspesa, i en tot moment lequip redactor va creure necessari donar resposta exclusivament, tal com ens havia sollicitat, doncs, en la cimera, a all que feia referncia als articles suspesos. Parlo,
lgicament, i ho saben, de la problemtica de les ocupacions illegals que ens han plantejat des del mn local, i que tractarem en un grup de treball especfic.
Tamb s el cas de la petici del que s regular lanomenat lloguer abusiu. Vagi
per endavant que aquest tema, quan vaig fer la meva compareixena parlamentria per
explicar quins eren els objectius del departament, ja vrem dir que es crearia un grup
de treball per tractar aquest tema, i, de fet, el 9 de setembre comenava a caminar, i ja
comencem a tenir les primeres conclusions. I vosts saben que aix est fet, doncs, junt
amb el mn econmic i mn social, coordinat, lgicament, en aquest cas, per la Ctedra
dHabitatge de la Universitat Rovira i Virgili, a qui tamb els vull agrair la feina que
posen a disposici, doncs, de tots plegats.
63
DSPC P 43
Aquestes, doncs, sn les solucions que hem trobat per poder tenir un text legal que
superi els efectes de la suspensi de la llei. No s, per tant, la llei que haurem fet si Catalunya tingus les eines de qualsevol estat, per s la millor llei que podem fer tenint
en compte que el que s del tot necessari s que no tinguem una suspensi i que, per
tant, en aquest sentit, sigui una llei que doni solidesa als ajuntaments i garantia que la
podran dur a terme.
Les lleis tils sn aquelles que es poden dur a terme, no aquelles que diuen grans
coses per, a lhora de la veritat, no es poden materialitzar. Per tant, aquesta s una llei
que s una bona llei per substituir la 24/2015, per no s una nova llei dhabitatge. El
mn local ens demanava eines amb urgncia per poder donar resposta i amb aquesta
llei les tornem a tenir. Justament per poder tenir una llei til i difcilment recurrible,
tal com es va demanar, alguns temes i problemtiques que tampoc apareixen en la Llei
24/2015 no sinclouen en aquesta llei.
s cert que no shan pogut acceptar totes les noves propostes del grup promotor de
la ILP, perqu, una de dues: o no estaven, com els deia, incloses en la Llei 24/2015, o
anaven molt ms enll i acceptar-les era, en algun cas, obrir una nova font de possibilitat de suspensi de la mateixa llei i, a ms a ms, perdre la rapidesa que sens demanava,
si havem dentrar en un debat amb temtiques noves.
En canvi, s que hem pogut introduir propostes com: incrementar el nombre de municipis que puguin fer s daquestes noves eines, i passem de 72 a 234 municipis; que
les expropiacions siguin per un perode de quatre a deu anys en comptes de tres, i, per
ltim, que les anteriors lleis dhabitatge no portaven memria econmica ni comproms
daportaci de la Generalitat ni de la resta dadministracions per desenvolupar-la, cosa
que s que fa aquesta llei.
Mentre aquesta llei no entri en vigor, a Catalunya tenim desprotegits de manera indefinida els ciutadans ms vulnerables. Als ajuntaments els tenim sense eines per donar-hi resposta, i limpost sobre els pisos buits i el dret al tempteig i retracte continua
limitat a 72 municipis en comptes de 234.
Per tant, hi posem recursos, hi posem persones i hi posem tamb eines per donar
solucions.
La presidenta
Consellera, ha exhaurit el temps.

La consellera de Governaci, Administracions Pbliques i Habitatge
Molt breument. Demano que siguem conscients que sobre la taula tenim el que ens
diu el Consell General del Poder Judicial, que a Catalunya cada dia hi han quaranta desnonaments, nou dells a Barcelona.
Grcies, senyora presidenta, senyores i senyors diputats.
La presidenta
Moltes grcies. (Aplaudiments.)

A continuaci, ats que no shan presentat esmenes a la totalitat, procedirem a..., que
parlin els diferents grups per a fixar el seu posicionament. En primer lloc t la paraula
la senyora Noem de la Calle, del Grup Parlamentari de Ciutadans.
Noem de la Calle Sifr
Gracias, presidenta. Consellers, diputados, diputadas, entidades que hoy nos acompaan, hoy volvemos a traer a esta cmara parlamentaria la consecuencia de un fallo en
el sistema, porque cada vez que hablamos de vivienda salta el famoso pantallazo azul
que nos recuerda a todos uno de los mayores dramas a los que se enfrenta nuestra sociedad por culpa de unos responsables polticos que no solo no han sabido dar solucin
sino que han sido parte del problema. Ese drama es la frustracin de tantos jvenes y no
tan jvenes que no pueden acceder a la vivienda, el sacrificio de tantas familias y personas que han de destinar ms de la mitad de sus ingresos a su vivienda y el sufrimiento de muchas familias y personas que se han quedado sin hogar o que estn a punto de
perderlo.
En esta situacin estamos todos obligados a reflexionar y a actuar sobre lo que nos
ha llevado hasta aqu. Pero para poder cambiar las cosas primero hay que hacer autocrtica. Se aliment desde las administraciones pblicas la burbuja inmobiliaria? S. SirSessi 25.1
64
DSPC P 43
Sessi 25.1
vieron las polticas pblicas de vivienda para evitar la burbuja? No. Se han tomado las
medidas necesarias para impedir una nueva burbuja? No. Los partidos polticos tenan
a su gente metida en los consejos de administracin de las cajas de ahorros? S. Hicieron algo para detener esto? No. Los que gobernaban especularon con suelo pblico? S.
Aquellos que gobernaron tienen, por lo tanto, parte de culpa en esto? S.
Los bancos y cajas concedieron irresponsablemente crditos inflados basados en sobrevalorar el valor de la vivienda mientras que los que gobernaban aprovechaban esa
situacin para llenar las arcas de los municipios y otras administraciones y destinar ese
dinero a sus intereses partidistas como adjudicar obras faranicas a sus colegas. Mientras, a los ciudadanos nos dejaron completamente desprotegidos. La sociedad civil tuvo
que organizarse para reclamar el derecho a la vivienda para que se pusiera este tema
sobre la agenda poltica. Pero desgraciadamente los sucesivos gobiernos no han sabido
estar a la altura del esfuerzo que han tenido que hacer los ciudadanos.
Las polticas de vivienda, llevadas a cabo por los diferentes gobiernos de Espaa y
de la Generalitat, en los que han estado Convergencia, Esquerra, Iniciativa, el Partido
Socialista, el Partido Popular, no han ayudado a solucionar el problema. La muestra es
que fue la propia sociedad civil la que tuvo que impulsar una ley para atender situaciones de emergencia habitacional que jams debieron producirse y que a da de hoy no estn siendo suficientemente atendidas.
Las carencias en materia de vivienda pblica que tenemos hoy en da se deben a que
los administradores pblicos aplicaron polticas cortoplacistas y antepusieron sus intereses partidistas al inters general. Vendieron terrenos destinados a uso protegido de
vivienda a empresas dedicadas a la promocin pblica de vivienda que las destinaban a
la venta, con la consecuente prdida de patrimonio pblico, el patrimonio de todos. Un
ejemplo de ello, es el reciente caso del seor Espinar.
He hablado de hacer autocrtica y para ello hace falta echar la vista atrs. Tenamos una burbuja inmobiliaria, inflada por un lado por la actuacin irresponsable de los
bancos y por otro, por la propia Administracin. Entonces la burbuja explot y los que
haban estado aprovechndose de la situacin sacaron la tijera. Los recortes aplicados
por el Gobierno de Convergencia y el Partido Popular, la revelacin de casos de corrupcin, sumados a un cuestionamiento generalizado del funcionamiento de las instituciones democrticas, dieron lugar a grandes movilizaciones que todos recordamos contra
los recortes en materia laboral, sanitaria y educativa, mientras se rescataba un sistema
bancario que estafara a miles de ciudadanos con las preferentes y los expulsara despus de sus casas.
Y en este contexto, viendo su incapacidad para mantener el control sobre la opinin
pblica, Convergencia decide apostar por el comodn que han utilizado siempre los gobiernos populistas y reaccionarios: jugarlo todo a la exaltacin del sentimiento nacionalista para poder echarle la culpa a otros, pasando as de ser el destinatario de las protestas sociales a encabezar las movilizaciones separatistas con el disfraz social. Y ah
siguen, con cara de no haber roto un plato en su vida, como ha demostrado la intervencin de la consellera.
Pero algunos no olvidamos que Convergencia, mientras tuvo la llave del gobierno de
Espaa, fue cmplice, con su apoyo al Partido Popular, de la reforma laboral, de la amnista fiscal y de la Ley de estabilidad presupuestaria. La Ley de estabilidad presupuestaria o la ley bajo la que se emparan los recortes en cuanto a la sanidad, a la educacin o a
la dependencia. Esos que dicen que Madrid no paga fueron los que apoyaron la ley de los
recortes. Padecemos amnesia antergrada, somos el Parlamento Memento. Hemos perdido la memoria a largo plazo; hemos perdido la memoria a largo plazo porque tenemos
una ley de la vivienda que si se hubiese aplicado no estaramos en esta situacin. Y me
refiero a la Ley 18/2007, del derecho a la vivienda; una ley que se aprob en la poca del
tripartit, una ley que Esquerra, gobernando entonces y gobernando ahora, jams ha tenido inters en aplicar; una ley que podra haber ayudado a paliar esta situacin.
Gestionan mal porque les interesa generar la frustracin necesaria para que la sociedad les pueda comprar el discurso de que para solucionar las cosas hay que salir de
Espaa, para poder campar a sus anchas en el cortijo que pretenden crear. Este Govern
no est solo en contra del Estado espaol, este Govern est fundamentalmente en contra del estado social. Quieren estructuras de estado? Qu mayor estructura de estado
65
DSPC P 43
Sessi 25.1
que gestionar un presupuesto de 30.000 millones de euros? Porque desde que se aprob
la ley en 2007 se debera haber empezado a crear un parque de vivienda pblica con la
que poder atender a las necesidades sociales. Pero es que algunos s que tenemos memoria y recordamos que no solo no han creado ese parque de vivienda pblica sino que
en 2013 pretendieron deshacerse de catorce mil viviendas pblicas.
Deca que deben reconocerse los errores cometidos para poner remedio a esa falta
de planificacin a largo plazo y corregir los errores del modelo. Y para dar solucin a
este problema hace falta voluntad. La misma voluntad que le falta al Govern porque les
recuerdo que tumb nuestra proposicin de incentivos al alquiler social por 140.000 euros, que curiosamente es menos de lo que gana el president de la Generalitat.
Para poder solucionar este problema se necesitan polticas constantes y autocrticas,
porque es un problema estructural no solo de falta de vivienda pblica, sino de acceso
a un empleo para poder mantenerla. Qu hace el Govern para crear un empleo de calidad? Destinan recursos suficientes a investigacin y desarrollo para que cambie el
modelo productivo? No. Intentan conseguir recursos para un plan de vivienda pblica
que impida una nueva burbuja inmobiliaria? No. Recortan ustedes en duplicidades administrativas o encargos de confianza para conseguir esos recursos? No. No solo nos los
recortan sino que los multiplican: hacienda propia, embajadas, contratar ms cargos de
confianza...
Yo les acuso de haber permitido que esto ocurriese, yo les acuso de ser el brazo
ejecutor y corresponsable de esta situacin y les acuso tambin de perpetuarla. Porque
Convergencia no siempre estuvo en el gallinero del Grupo Mixto, cuando tuvieron la
oportunidad de cambiar las cosas, lo que pactaron con el Partido Popular fueron recortes, amnistas fiscales y prdida de derechos laborales. Y dirn: Es que el Partido Popular es muy malo, y que no tenan otra opcin. Claro, que hay otra opcin. Cuando
uno se sienta en una mesa a negociar, tiene dos opciones: negociar para conseguir avances sociales o negociar para conseguir retrocesos. Ustedes jugaron a la carta del retroceso y nosotros, a los avances sociales.
Ciudadanos asumi en 2011 una obligacin moral al promover en esta cmara una
mocin para instar al Gobierno de Espaa que legislase la dacin en pago, la ley de segunda oportunidad. Por aquellos entonces no tenamos representacin en el Congreso,
por ello me siento tremendamente orgullosa de que una de las primeras cosas que hemos hecho al llegar es poner encima de la mesa la dacin en pago. Quin se iba a imaginar hace un ao que el Partido Popular firmara un acuerdo que incluyese la dacin en
pago? Yo reconozco que era difcil de imaginar, pero ha quedado demostrado que cuando hay una verdadera voluntad para cambiar las cosas se pueden llegar a acuerdos para
que esos avances, pues, terminen llegando.
Recientemente, en la primera cumbre que se realiz el 3 de mayo, las entidades nos
pidieron instrumentos jurdicos nuevos que diesen seguridad. Con motivo de la segunda
cumbre, en julio, el grupo promotor de la Ley 24/2015 nos advirti de los mecanismos
farragosos, caros y lentos que supona este proyecto de ley. Por este motivo Ciudadanos
se compromete a trabajar muy duro en la fase de ponencia y presentaremos enmiendas
para exigir un compromiso de esta Administracin con unas polticas de vivienda pblica eficaces y que garanticen que nadie entre en una situacin de exclusin habitacional.
Vern, el pantallazo azul de Windows salta cuando el ncleo del sistema operativo
no puede recuperarse de un error y la nica accin que le queda a un usuario..., que puede hacer un usuario es reiniciar el sistema, perdiendo todo el trabajo no guardado. Nosotros no queremos eso para los ciudadanos, el error de este sistema no debe impedir a
las familias reiniciar su vida sin perder el derecho a una segunda oportunidad.
Por ello, desde Ciudadanos trabajaremos en el Congreso para que esa ley de segunda
oportunidad se haga realidad; desde los ayuntamientos, para evitar la prdida de suelo
pblico, y, por supuesto, desde esta cmara, para tener un parque de vivienda pblico
de alquiler social y para que esta nueva ley que nos ocupa hoy sea una verdadera herramienta jurdica, eficaz, que garantice el derecho a la vivienda y proporcione igualdad de
oportunidades y cohesin social.
Gracias.
66
DSPC P 43
La presidenta
Grcies, diputada. A continuaci, t la paraula el senyor Jordi Terrades, del Grup

Parlamentari Socialista.
Jordi Terrades i Santacreu
Presidenta... Conselleres, diputades, diputats, deixim que els torni a reiterar, en nom del
Grup Parlamentari Socialista, que el Govern central, el Govern de lEstat, el Govern del Partit Popular es podria haver estalviat perfectament el recurs al Tribunal Constitucional
a la Llei 24/2015, no noms a aquesta llei, a algunes altres que tamb van encadenades
amb el problema que tenim al davant de..., que tenim al damunt de la taula, no? Ens
haurem estalviat maldecaps; ens haurem estalviat durant uns mesos desprotecci a
persones i famlies vulnerables, des del punt de vista del seu problema habitacional, i
tamb ens haurem estalviat limitacions a lhora dactuar..., els ajuntaments del pas, i inseguretat jurdica per part de les administracions locals.
Tamb s cert que hi han algunes parts de la Llei de pobresa energtica que no han
estat suspeses, com les maneres dabordar i dafrontar els temes de pobresa energtica, i
aqu deixim dir-li, consellera, que el Govern ha arrossegat o ha seguit arrossegant una
mica els peus en aquesta matria. Per tant, en aquells temes que no havien quedat suspesos, no ho hem acabat denfilar encertadament, des del nostre punt de vista, no?
Per del que es tracta ara aqu, ho deia la consellera Borrs, s de tenir una norma...,
ho deia la consellera Borrs, perqu aquest s un dels resultats que van sortir de les dues
cimeres que shan produt per part de..., on hi havia el mn local, ajuntaments del pas,
tamb els grups parlamentaris i les persones que van impulsar la iniciativa legislativa
popular que desprs va esdevenir llei, no?
Les conclusions daquelles cimeres, del que es tractava era de tenir una norma que
ens permets, a Catalunya, al Govern de la Generalitat, tamb als ajuntaments, seguir
actuant en aquelles situacions demergncia. Per tant, estem parlant duna llei que del
que tracta s dactuar en aquelles situacions demergncia que afecten persones i famlies del nostre pas, eh?
Un altre debat que jo crec que s que haurem dabordar, perqu han canviat les condicions socials en el nostre pas estan canviant, sestan transformant i hem de transformar, lgicament... Per tant, en funci que es transforma la realitat social, hem de
transformar les poltiques estructurants dhabitatge daquest pas, i aquest s un debat
que tenim pendent. No podem seguir fent el que fiem deu anys enrere, eh? Si les poltiques dhabitatge sn poltiques de cohesi social, aquestes poltiques estructurants,
amb una perspectiva a mig i llarg termini, tamb hem de ser capaos de modificar-les,
no? Per tant, aquest projecte arriba al Parlament, certament, sense la unanimitat en el
grup de treball que es va constituir, per s amb una base de consens suficient per tal
de tirar endavant la norma, eh? T el recolzament de les entitats municipalistes del pas
en els temes troncals, centrals, t el recolzament tamb de lAjuntament de Barcelona, del Consell de lAdvocacia, dels advocats de Catalunya. Instaura, des del nostre punt
de vista, nous instruments per afrontar lemergncia habitacional, ho torno a repetir, en
aquells aspectes que han estat recorreguts pel Govern de lEstat, el Govern del Partit
Popular, i que han estat suspesos sense entrar encara en el fons del tema per part del
Tribunal Constitucional. Aquest projecte instaura mesures estructurals en matria dhabitatge? No, per crec que tampoc era lobjectiu daquesta mesura. El debat est tancat?
No, per descomptat. Necessitarem seguir discutint, els ho repeteixo, sobre poltiques
dhabitatge.
Ara, aqu, davant nostre, i hi hem de donar resposta, seguim tenint una emergncia
social en lmbit de lhabitatge, que s conseqncia, o una de les conseqncies, de la
crisi econmica, per tamb de la sortida que sest produint daquesta crisi econmica
que vam viure en els darrers anys. Perqu la sortida que sest produint sest produint
en forma de precaritzaci laboral i de salaris de misria en alguns mbits, que afecten,
lgicament, la capacitat que tenen les famlies de pagar o de seguir pagant les hipoteques o de seguir pagant les rendes de lloguer, eh?
Deixim situar una dada de context: prcticament el 26 per cent de la poblaci est
en risc de pobresa social al nostre pas. Prcticament, un 13 per cent de les famlies de
Catalunya tenen moltes dificultats per arribar a final de mes. Segons la memria del
Consell General del Poder Judicial, noms lany 2015, a Catalunya hi van haver quinze
Sessi 25.1
67
DSPC P 43
mil llanaments. Atenci: prcticament un 65, 66 per cent daquests llanaments ja no

sn per no poder pagar la hipoteca, sin que sn per no poder pagar les rendes de lloguer, eh?, per impagaments darrendaments urbans. Molts daquests pagaments... I no
estic parlant... Aqu hem de fer, jo crec, la diferncia entre grans tenidors i petits propietaris, i quan estic parlant de petits propietaris estic parlant tamb daquelles persones o
aquelles famlies que poden tenir un, dos, tres habitatges, alguns dells a lloguer i que
tamb formen part de la renda familiar. Per tant, aqu, quan entrem en el debat de fons,
aquest s un tema que haurem dabordar.
Entrem en la llei. Jo crec que resol de manera diferent situacions de com abordar les
situacions de sobreendeutament, articulat en aquest tema, a lhora dactuar en el Codi de
consum. Vull fer una rectificaci a la diputada que mha precedit: la iniciativa de parlar
de la llei de segona oportunitat, o per parlar de sobreendeutament, en aquesta cambra no
es deu al Grup de Ciutadans, es deu a una iniciativa conjunta de la majoria de formacions
poltiques daquest Parlament de Catalunya, que es va portar com a 270 al Congrs dels
Diputats i que va ser derrotada, eh?, convenientment, per la majoria absoluta del Partit
Popular a Madrid. Per va ser a iniciativa dels grups parlamentaris daquesta cambra.
Hem aconseguit, amb les allegacions que shan presentat amb les allegacions que
shan presentat, que la creaci daquesta Comissi dHabitatge i Assistncia no noms
sigui nica, sin que es pugui replicar a territoris i a ajuntaments. Hem entrat en tota la
casustica de lexpropiaci temporal de ls dels habitatges per solucionar tres dels problemes que tenem al damunt de la taula. Aqu hi ha una diferncia respecte a la posici
del Govern amb el Grup Parlamentari Socialista, que vosts el comproms del Govern
el remeten a la memria econmica, perqu lexpropiaci temporal de ls de lhabitatge
comportar unes despeses, eh?, i nosaltres el que diem s que aix no pot ser suportat
exclusivament, com moltes de les poltiques dhabitatge, pels ajuntaments del pas, sin
que hi ha dhaver un comproms clar, real, del Govern de la Generalitat. Vosts ho han
resolt a la memria econmica, i nosaltres els seguim insistint que aix ha de quedar
aclarit en la norma de la llei. La memria econmica no s normativa, eh?, s voluntat, i
nosaltres creiem que hi ha dhaver un comproms explcit del Govern amb el mn local
del pas per tal que aquestes despeses siguin compartides com a poltica entre els ajuntaments i el Govern. Daix sen diu coresponsabilitzaci.
Crec que haurem dabordar qu passa amb els habitatges ocupats sense ttol habilitant. I aqu haurem de parlar amb claredat de com abordem aquest tema, de com fixem
criteris, normatives, seguretat jurdica; quines sn aquelles qestions per tal de donar
sortida a les famlies que no tenen ttol habilitant, i com, a travs de la normativa i de
la regulaci, tamb lluitem i donem eines per lluitar contra actituds mafioses que sestan produint en direccions mltiples; no noms en les que aquest mat shan comentat
per part dalgun grup parlamentari: en direccions mltiples. Aquest s un problema que
caldr abordar.
I deixim dir, en aquests quaranta segons que em quedin: nosaltres, segur, donarem
suport a la normativa; ho sap la consellera. Esperem que ens trobem i que no tinguem
incidents de recorregut amb els compromisos pressupostaris per part del Govern. Per
aix no ho solucionarem noms des daqu. Cal fer poltiques estructurants en matria dhabitatge. I el Govern de la Generalitat sha de comenar a plantejar i ho ha de
plantejar en els pressupostos del 2017 nosaltres ho plantejarem que, per solucionar el
problema de lhabitatge de lloguer en el pas, hem de comenar a convergir de manera
efectiva amb Europa. No pot ser que un 1 per cent noms del parc dhabitatge del pas
estigui destinat a habitatge de lloguer, sin que hem darribar a la xifra, aproximadament, del 13, 15 per cent, com passa a Europa. Aix vol dir recursos pblics per part
dels governs, tamb del Govern de la Generalitat de Catalunya.
Grcies, conselleres, diputats, diputades.
La presidenta
Grcies, diputat. A continuaci, t la paraula el senyor Llus Rabell, del Grup Parlamentari Catalunya S que es Pot.
Josep Llus Franco Rabell
Grcies, presidenta. Molt bona tarda a totes i a tots. Consellera, un parntesi abans
de comenar, perqu t a veure amb el tema que tractem i s una petici expressa al GoSessi 25.1
68
DSPC P 43
Sessi 25.1
vern de la Generalitat, en aquest cas. Escolteu, atesa la situaci que es va crear amb el
tema de lhabitatge i els desnonaments que es produen fa temps, hi ha alguns incidents
que arrosseguem, eh? A mitjans del mes que ve, el dia 14 o 15, hi haur un judici contra els habitants, contra una famlia que va ser desnonada el 2011 al Clot, al carrer Andrade, de Barcelona, amb gran desplegament policial i amb incidents amb el moviment
venal que defensava, que intentava aturar aquell desnonament. Com a resultat daix,
aquesta famlia va a judici, com tamb alguns activistes venals, i lacusaci particular
de la Generalitat supera la petici de la fiscalia i demana ingrs a pres per al pare i la
mare daquella famlia, i tamb per a dos activistes del moviment venal del Clot i de...,
o de Nou Barris.
La petici s que, per coherncia amb tot el que estem parlant, la Generalitat retiri aquesta acusaci particular, que el ms probable, a ms a ms, s que la justcia no
hi faci cas, perqu justament el que la caracteritza s afegir petici de mesos de pres
perqu si fossin condemnats ingressessin efectivament; una cosa que no correspon, de
perseguir gent que ha estat vctima dun desnonament, quan justament estem parlant
demergncia habitacional i daquesta crisi. Per tant, jo els demano que els Serveis Jurdics de la Generalitat sho repensin i que retirin, ara que estan a temps, perqu s una
qesti de justcia.
Entrem en el debat. Vet aqu un debat que, efectivament, s de la ms alta importncia tothom hi est dacord, perqu parlem de drets de persones, de la situaci de
milers de famlies que es troben avui a Catalunya en risc dexclusi residencial, i ho fem
engegant un trmit durgncia extraordinria, perqu efectivament hi ha pressa, tal com
sha dit, perqu cal reparar el dany causat per la suspensi de tot un seguit darticles
de la Llei 24/2015 per part del Tribunal Constitucional a instncies del Govern del PP.
Unes disposicions, aix ens ho han repetit mantes vegades els ajuntaments, que havien
perms aturar centenars de desnonaments en el temps en qu foren vigents. Des daquest punt de vista, cal agrair la promptitud de la convocatria de les cimeres per donar
resposta a aquesta suspensi, i cal agrair tamb la feina realitzada durant aquests mesos per juristes, experts, mn local per confegir el projecte que avui ens s sotms. Un
projecte que nosaltres considerem molt til i al qual donem, globalment, suport, per el
qual no podem adoptar per lectura nica, tal com ho desitjava el Govern.
En primer lloc, perqu una problemtica daquest abast, dins daquesta urgncia que
tots reconeixem, ha de ser, tanmateix, objecte de debat parlamentari i ciutad. Per,
en segon terme i sobretot, perqu, al nostre parer, el projecte que sens presenta resulta
insuficient en alguns aspectes per abordar algunes de les qestions ms greus que sestan posant de manifest en aquests moments, pel que fa a la protecci efectiva del dret a
lhabitatge. Es tracta, doncs, dun text millorable i s responsabilitat daquest Parlament
tractar de fer-ne, mitjanant aquesta tramitaci, una eina efica i solvent. I s que se segueixen produint com sha dit i sha recordat desnonaments de famlies vulnerables,
amb fills menors i amb gent gran; una mitjana de vint-i-set al dia a tot Catalunya, i moltes vegades sense que es disposi, a lhora que es produeixin, duna alternativa de reallotjament immediat o sense que arribin a aturar els procediments judicials de llanament,
malgrat els pronunciaments del Tribunal Europeu de Drets Humans i dels tribunals de
justcia de la Uni Europea. I s que se segueixen produint tamb judicis hipotecaris
que fan perdre lhabitatge a les famlies i, a ms a ms, les deixen endeutades per la
vida. I s que assistim, de nou, a un increment desbocat dels preus de venda, de venda i
dels lloguers, especialment, a les ciutats mitjanes i grans. A Barcelona, la immensa majoria dels desnonaments potser hi ha entre un 80, un 90 per cent sn actualment deguts a limpagament de lloguers.
Tot plegat s el resultat duna enorme expressi especulativa que est expulsant dels
barris la gent amb rendes ms baixes, que els est barrant laccs a un habitatge digne
i que posa de manifest lincompliment efectiu del mandat constitucional i estatutari pel
que fa a la funci social de la propietat. Des daquest punt de vista, ens volem felicitar que
el projecte que sens proposa recupera la idea, el concepte de lexpropiaci temporal
dhabitatges buits per causa dinters social, tema que va ser molt polmic quan es va
adoptar, el 2007, la Llei de dret a lhabitatge i que va ser una de les primeres coses que
van caure amb les lleis mnibus quan va entrar, en el Govern, el Govern dels millors.
69
DSPC P 43
Sessi 25.1
Per tant, que aix es recuperi s una bona notcia i nosaltres no podem per menys que
felicitar-nos-en.
Perqu, justament, el problema que planteja el projecte de llei que avui debatem rau
en el fet que encara queda lluny de fer front a aquestes realitats punyents que esmentava
abans. I queda lluny, encara, dassumir les conseqncies legals i pressupostries que es
deriven tant del mandat exprs de lEstatut dautonomia com de la seva concreci amb
la Llei 17/2007, de 28 de desembre, la Llei de dret a lhabitatge, una llei que dicta unes
obligacions sempre vigents i molt clares al Govern de la Generalitat i al conjunt de les
administracions pbliques, i diu: El conjunt dactivitats vinculades amb el provement
dhabitatges destinats a poltiques socials diu al seu quart article es configura com
un servei dinters general per assegurar un habitatge digne i adequat a tots els ciutadans, mentre que el cinqu afirma taxativament que lexercici del dret de propietat ha
de complir la seva funci social i el sis assenyala que la ciutadania pot exigir davant
dels rgans administratius i la jurisdicci contenciosa administrativa el compliment de
la legislaci en matria dhabitatge, com tamb de les disposicions i mesures establertes
pel que fa al planejament urbanstic.
s en aquests parmetres que nosaltres situarem, en el decurs dels propers dies, les
esmenes totes elles, esmenes daddici, eh? de desenvolupament del projecte que el
nostre grup parlamentari compta a presentar i consensuar. De fet ho estem treballant ja
amb companys..., amb els companys de la CUP i esperem que altres grups parlamentaris puguin afegir-shi i que, al final, faci consens o sigui adoptat i integrat en la redacci
final de la llei.
Les primeres esmenes que avanarem es referiran justament a aix, als principis i
frmules dactuacions, i insistiran justament en la necessitat de refermar la idea daquesta funci social de la propietat en el principi de prevenci, amb lestabliment de mesures
i actuacions que permetin incidir en els procediments de llanament i en la suficincia
de recursos, de recursos pblics. I, en aquest sentit, tal com diem abans, demanarem la
caracteritzaci explcita de les poltiques socials contemplades en aquesta norma com
a servei dinters general, la qual cosa implica que els pressupostos de la Generalitat
continguin les previsions necessries per garantir lefectivitat de les mesures de reallotjament o dajuda mitjanant partides obertes o ampliables, en funci de les necessitats reals. s al que abans es referien sobre la necessitat de dotar del nervi de la guerra
aquesta lleialtat institucional, que, per altra banda, afirma i reafirma el projecte.
En segon lloc, proposarem una esmena reprenent lesperit duna de les nostres principals allegacions, que ha estat rebutjada amb largument que no podem interferir en el
dret processal, la qual cosa s certa en si mateixa, per no es tracta daix... Lexperincia dels ajuntaments, en particular el de Barcelona, demostra que degans i magistrats
agraeixen dall ms que les administracions pbliques els facilitin informacions i elements que els permetin modular els procediments de llanament en els quals es troben
implicats.
Per aix sollicitarem la inclusi dun nou article que especifiqui que en els procediments judicials dexecuci hipotecria o de desnonament en qu els executats es trobin
en risc de no disposar dun habitatge de reallotjament, les administracions pbliques
facilitaran als afectats i a lrgan judicial actuant informes socials de vulnerabilitat, a
fi de demanar la suspensi o lajornament temporal del procediment. Aquests informes
precisarem que hauran de tenir el carcter de document pblic, i shi far constar els
elements necessaris que acreditin que si es fes efectiu el llanament es podrien vulnerar
els drets fonamentals i reconeguts pel que fa a lexclusi residencial. Aix mateix, els informes haurien de consignar les gestions realitzades per facilitar el reallotjament de les
persones afectades, les ajudes previstes per garantir-ne els drets i, finalment, terminis
previstos per a tot plegat.
Vet aqu una manera factible destablir sinergies entre jutjats, serveis socials i administracions pbliques per evitar situacions com la de Badalona, que vam abordar en
aquesta cambra, en qu van fallar totes les connexions i tots els procediments preventius per garantir el dret de les persones.
Finalment, creiem que el projecte hauria dabordar nosaltres ho creiem, que s inajornable una de les problemtiques que a hores dara t un major efecte de distorsi en
el dret efectiu de les persones a accedir a un habitatge. Ens referim al fenomen que sha
70
DSPC P 43
esmentat abans dels lloguers abusius. No ignorem la dificultat, eh?, ni el fet que caldria
poder reformar en profunditat la Llei darrendaments urbans, que depassa les competncies daquest Parlament, comenant pels terminis extremadament curts dels lloguers,
que sn un dels efectes ms perversos que actuen en les dinmiques especulatives.
Evidentment, cal desenvolupar un parc dhabitatge pblic de lloguer, molt redut a
casa nostra i amb nulla capacitat dincidncia sobre el mercat. De la mateixa manera
que hem daplicar poltiques dajut i hem de mobilitzar habitatges buits per a emergncies socials, per aix s insuficient. Cal buscar la manera, alguna manera destabilitzar
els preus del mercat de lloguer, avui en uns nivells que superen els assolits abans de lesclat de la bombolla immobiliria. I s necessari facilitar-hi laccs a sectors socials amb
una mnima renda disponible, que no haurien dinscriures en el rgim de lloguer social
o assistencial. Sense atendre aquest flanc, difcilment contindrem la situaci demergncia habitacional.
Situar el problema i establir la noci de lloguer abusiu ja seria en si mateix, al nostre
parer, un notable pas endavant. Nosaltres proposem una determinada definici: considerem com a tal el lloguer duna finca urbana destinada a habitatge habitual que suposi per
a larrendatari un esfor econmic superior al 30 per cent de la mitjana dels ingressos
de les llars del municipi on subica. I aportem concrecions: que aquest habitatge estigui
inscrit o susceptible dinscripci en el registre dhabitatges buits, o habitatges ocupats
sense ttol habilitant, o b que es trobi en una rea de tanteig i retracte, o b quan el lloguer sigui el concertat en aquestes condicions per grans tenidors dhabitatges.
Podem discutir lenfocament, podem donar-li un altre tractament, per no podem
defugir pensem el problema. Vet aqu, en resum, quines sn les modificacions essencials que nosaltres mirarem dintroduir en el decurs de la tramitaci daquest projecte
de llei al qual, ho repeteixo, donem globalment el nostre ple suport.
Moltes grcies.
(Alguns aplaudiments.)
La presidenta
Grcies, diputat. A continuaci, t la paraula el senyor Fernando Snchez, del Grup

Parlamentari Popular de Catalunya.
Fernando Snchez Costa
Moltes grcies, honorable presidenta. Conselleres, diputats i diputades..., aix funciona? No tinc el temps al davant, per...
La presidenta
Diputat, s, funciona, funciona.

Fernando Snchez Costa
Perfecte, grcies.
Fa un dies, i hi ha uns diputats i diputades daquesta cambra que hi sn, en aquella
comissi, la comissi de benestar i famlies, va venir un representant de la Creu Roja,
el director general de la Creu Roja, a presentar-nos aquest informe anual. Cada any ho
fan..., i que tracten de la situaci de les persones ms vulnerables, perqu les ms vulnerables sn aquelles que, entre daltres, acudeixen a la Creu Roja. I hi havia una informaci molt interessant, perqu ens trobvem que els mateixos afectats que acudeixen a
la Creu Roja afirmaven que tenien problemes per pagar aliments, per pagar productes
higinics, per pagar menjadors escolars..., i noms un percentatge petit, significatiu, i,
per tant, dramtic, per noms un percentatge petit deia que no podia pagar globalment
lhabitatge.
Aix no ho vull dir perqu sigui un tema menor, al contrari, sc absolutament conscient del drama absolut que significa per a un famlia que la llancin de la llar. Per s
que ho dic perqu jo vaig preguntar en aquella comissi al representant de la Creu Roja:
Per qu tan poques persones surten aqu que no poden pagar lhabitatge, si sn aquelles que estan ms necessitades i que acudeixen a la Creu Roja? I em va dir: Mira,
perqu la gent el primer que intenta pagar el primer que intenta pagar s la llar, lhabitatge. All que intenta salvar de tota manera s la llar. Desprs pensen: Ja trobar
alg que em pugui donar aliments, ja trobar alg que em pagui la beca menjador, ja
Sessi 25.1
71
DSPC P 43
Sessi 25.1
trobar alg que em pugui ajudar amb els productes higinics. Per la llar s el primer
espai de seguretat.
I, per tant, vaig pensar, vaig recordar una cosa i demano que em deixin acabar largument: La importncia nuclear que t lhabitatge. Ms que lhabitatge, la casa, la
llar, com a garantia dintegritat fsica i didentitat personal i familiar per a les persones.
No, s que no s lhabitatge, aquest terme s..., la casa com a mbit de la intimitat, com
a espai de la dignitat, i per aix sentn que la Constituci, en el seu article 47, digui que
tots els espanyols tenen dret a un habitatge digne i adequat, i per aix sentn que, legtimament, moltes persones es preguntin si els poders pblics han fet suficientment per
garantir all que diu el text constitucional i que segueix: Els poders pblics promouran
les condicions necessries i establiran les normes pertinents per tal de fer efectiu aquest
dret. I jo crec que aquesta s una pregunta legtima, encara que les respostes que puguem donar siguin divergents sobre quin s el millor cam per garantir aquest dret a
lhabitatge.
Des del Partit Popular catal volem defensar i sempre defensarem el dret a la propietat, per crec que cal fer-ho en un senti ampli, s a dir, dret a la propietat s dret a disposar, els propietaris, dall que shan guanyat legtimament. Per tamb s dret daquells
que no sn propietaris a poder accedir a la propietat. Aquest s el doble sentit del dret
a la propietat. En altres paraules, seguretat jurdica per conservar all que sha guanyat
legtimament i, al mateix temps, eines socials i econmiques perqu tothom pugui accedir a la propietat amb el seu treball i el seu esfor.
I no oblidem, per tant, i ho comentava ara el senyor Rabell, el que reconeix larticle
33 de la Constituci, tot i que duna manera una mica difusa, que s la funci social de
la propietat. Per aix sha de fer b sha de fer b. I jo celebro que aquest cop, consellera, la Generalitat hagi optat per una eina orientada a ajudar els ciutadans, i no a buscar el conflicte i el xoc amb lEstat i amb el Tribunal Constitucional i, per tant, a buscar
la propaganda poltica. Aquest s el cam, s a dir, pensar i legislar en profunditat com
podem millorar aquest dret, i no legislar per buscar conflictes i per augmentar el victimisme davant del TC.
Vosts sabien vosts sabien que la llei del 2015 acabaria al Constitucional i seria
suspesa; vosts ho sabien perfectament, i no els va importar, i podem sospitar que, fins i
tot, ho van buscar (remor de veus) per poder atiar el conflicte. O almenys se nhan aprofitat, i molt. I si vol un dia els explicar qui ens ha vingut a veure aquests dies per veure
si podem modificar..., perqu alguns venien de governs de Convergncia de lanterior
legislatura. Home, s que ja est b! I potser no ens tornaran a veure, per a partir del
registre que ara publicarem quedar consignat. Per tant, fem-la b, fem coses tils.
Creiem que van encaminats, ben encaminats, diversos articles. Nosaltres apostem pel
procediment de mediaci davant les situacions de risc residencial. Tinc un dubte seris
en la composici dels tribunals o de les taules de mediaci; a mi em semblen una mica
desequilibrades, per exemple, noms hi ha una representaci de les entitats financeres
davant de trenta altres representants, entre altres dos sindicats. Jo, els sindicats..., ara, en
algun cas conegut a Madrid, hem sabut que tamb estan ficats en aix de la vivenda,
de lhabitatge, en cas de promoci social, per desprs, b, acaba com acaba, no?
Em sembla b, tamb, el procediment dexpropiaci temporal, excepcional i compensat. s curis, eh?, fixin-se, hem acudit a una llei joseantoniana, de lany 56, per regular el procediment dexpropiaci. Diguem-ho clarament, i ens sembla b diguem-ho
clarament. La banca i especialment les caixes controlades per poltics sn coresponsables de la crisi financera i de la situaci que han viscut moltes famlies, i, per tant, tamb han de ser coresponsables del rescat i de la recuperaci daquestes famlies.
I, per tant, podem exigir i hem dexigir un retorn social. Les caixes i abans ho deia
la diputada de Ciutadans i els ajuntaments, desquerres i de dretes, que van especular
amb el sl, que es van folrar amb el sl, que fins i tot van fer altres coses amb el preu del
sl, i dels quals ning parla. I tamb haurem de recordar que molts ciutadans i jo no,
perqu no..., per, es van beneficiar tamb del boom hipotecari. Vull dir que la situaci s complexa. Per les caixes, per tant, sn coresponsables de la situaci, de la crisi, i
han de ser coresponsables de la recuperaci i del rescat social.
Per fem les coses pensant en el b com, realment, i no en la propaganda. Jo tinc,
per exemple, dubtes seriosos sobre larticle 17 sobre larticle 17, que exigeix a les en72
DSPC P 43
titats bancries que recolloquin obligatriament les persones que volen desallotjar. Perqu jo diria: No confonguem plans. s a dir, lobligaci de recollocar s de les administracions, i no fem fer als agents privats el que correspon al sector pblic. Digussim,
els bancs, escoltam... (veus de fons). No. Expropiem temporalment i compensadament,
demanem la mediaci, per, ara, que cadasc assumeixi la responsabilitat, perqu si no
la interferncia pot perjudicar a tots.
Diguem-ho clarament, escoltin, la inseguretat jurdica, la impossibilitat..., i aix jo
s que no s fcil de dir-ho i que ning ho dir, encara que gaireb tots ho pensin, per
vosts saben que la impossibilitat absoluta del llanament, la impossibilitat, el que fa i
el que faria s elevar desproporcionadament els preus de les hipoteques i impediria per
a moltssimes famlies laccs a la hipoteca i al lloguer. Per tant, amb bona intenci o
amb intencions propagandstiques, acabarem produint exactament lefecte contrari, que
moltssimes famlies no poguessin accedir al dret a lhabitatge.
Per tant, nosaltres celebrem aquesta llei, agram a la Generalitat el to en qu ho ha
fet, la voluntat de dileg amb tots els grups, amb les entitats, i prenguem les mesures
reals per garantir aquest dret, que s ajudar les persones despenjades per la situaci, ajudar-les intensivament i realment, i al mateix temps provocar i procurar abaixar els preus
de les hipoteques i el lloguer. I aix es fa amb seguretat jurdica i augmentant loferta
dhabitatge.
Moltes grcies.
La presidenta
Moltes grcies, diputat. A continuaci, t la paraula el senyor Joan Garriga, de la

Candidatura dUnitat Popular - Crida Constituent.
Joan Garriga Quadres
Grcies, presidenta. Diputats, consellera, ho diem en el debat de poltica general,

en les PR presentades i cada cop que hem tractat el tema de lhabitatge, ja sigui en ple o en
comissi: les situacions demergncia habitacional que avui pateixen milers de famlies
a Catalunya requereixen actuacions contundents per part del Govern de la Generalitat.
Davant latac frontal que el Govern de lEstat espanyol ha perpetrat amb la suspensi, per preservar el sistema financer, de la Llei 24/2015, una norma que, cal recordar-ho
i ho recordarem sempre, fou el resultat de la voluntat del poble de Catalunya expressada a travs duna ILP, avalada per la unanimitat daquest Parlament, calen accions que,
ms enll de laprovaci de la nova llei, busquin assolir els mateixos objectius que la llei
suspesa, serveixin per preservar el dret a lhabitatge de les persones i reduir limportant
nombre dhabitatges buits existents a Catalunya i potenciar el lloguer assequible.
Cal definir un full de ruta ho han dit diferents portaveus ampli, de consens, sobre
les actuacions a fer en lmbit de lhabitatge que simpulsin a Catalunya en els propers
anys. Ara b, a ning se li escapa, per, que la llei que avui passa a trmit a la totalitat
t un recorregut que no solament la justifica, sin que la condiciona fortament. La seva
discussi, la seva entrada a trmit i, fins i tot, la seva urgncia sn fruit del que tristament li ha passat a la 24/2015, una llei que shavia mostrat com a molt necessria, incls
en el seu curt espai de temps, de recorregut, tamb shavia mostrat efica, i que un tribunal, immers en una cursa de judicialitzaci de la poltica i entossudit a posar fre a la
sobirania daquest Parlament, ha sentenciat de mort.
Un fet no solament que ha frustrat les millors intencions de la llei, sin que tamb
ha deixat a la intemprie un 20 per cent de la poblaci catalana en risc de pobresa, i, per
tant, en risc, tamb, demergncia habitacional, emergncia social que avui pateixen milers de ciutadans daquest pas. El lamentable recorregut que el Tribunal Constitucional,
en la seva croada contra aquest Parlament, ha donat a la Llei 24/2015 s tamb, per,
el lamentable recorregut de forces poltiques representades en aquest Parlament; forces
poltiques que malgrat haver donat recolzament a la llei, malgrat haver-se omplert la
boca de sensibilitat social, malgrat haver dit que s a tot un seguit de mesures encaminades a donar resposta social i a les necessitats urgents, avui no tenen cap mirament ni
vergonya dhaver participat polticament i directament en la suspensi de la llei.
Ho fan i se senten cmodes davant aquest toc de grcia a la Llei 24/2015 per una
cosa molt senzilla, molt prosaica, per ells; ho fan senzillament per obstruir, per retallar,
per impedir qualsevol sobirania daquest Parlament. Aquesta s, entre altres, la seva
Sessi 25.1
73
DSPC P 43
Sessi 25.1
gran preocupaci, el seu gran deliri, el seu gran motiu. I ja podem fer lleis ben fetes...,
o s que les altres eren malament? s que aquesta lhem feta duna manera que no ens
la tombaran. No, no..., el que tenim davant s un gran forat negre que sho empassa tot,
coherncies poltiques incloses.
Entenem, per, que el Parlament..., i aix ho hem manifestat diverses vegades, un
parlament que avana cap a la ruptura, havia de no acatar la sentncia judicial del Tribunal Constitucional. El Parlament de Catalunya, com a cambra de representaci legtima de la sobirania catalana, hauria dhaver ratificat la Llei 24/2015, perqu entenem que
cap dels articles de la llei sorgida de la voluntat de la ILP, aprovada el juliol del 2015, s
renunciable. I aquesta actitud de fermesa davant les resolucions adverses dun tribunal
que ha perdut per nosaltres tota credibilitat, aquest posicionament no cal considerar-lo
ni estrambtic, ni estrany, ni for a aquesta cambra. De fet, aquesta mateixa cambra,
lany 34, va aprovar la Llei de contractes de conreu, que desprs fou anullada pel Tribunal de Garanties Constitucionals, i ho va fer aprovant el mateix text ntegrament, punt
per punt, article per article, tot desafiant lautoritat del tribunal.
I s aquest posicionament, que alguns poden considerar i, de fet, segur que li ho
consideren un posicionament ideolgic estrany, allunyat de la realitat, etctera. Resulta que, per nosaltres, s lnic que ens permet mirar la nova llei, la que sens presenta
avui a trmit a la totalitat, amb certes mostres de credibilitat. No donar per perdudes les
disposicions anullades pel Tribunal Constitucional s, pensem, no solament un acte de
fidelitat a les voluntats de la ILP, un suport a les entitats promotores, sin tamb el marc
de credibilitat des del qual pensem que ens ha de permetre veure com treballem aquesta
nova llei que avui sens presenta i activar totes aquelles que, per raons imperioses, no
podem deixar en el calaix.
Per la CUP all que el Tribunal Constitucional va anular de la 24/2015 no sn quatre
qestions que puguem resoldre fcilment ni que siguem superintelligents de fer-ho diferentment i el Tribunal Constitucional no ens ho veur, ni activar lleis que ja tenem, que
b ha activat, ni fent-ne de noves. La trompada que ens ha fotut el Tribunal Constitucio
nal s tan dura com la magnitud de la tragdia que la seva actuaci ha produt sobre sectors socials importants de la nostra comunitat.
I s per aix que la nostra posici, manifestada en les dues cimeres de Palau, a travs de les allegacions presentades a lavantprojecte de llei, anava en aquest sentit, amb
la voluntat dexpressar i defensar all que creiem que encara avui, ho pensem, sn elements importants, elements clau per donar resposta als objectius i a les voluntats de la
mateixa llei i a les aspiracions de totes aquelles que van donar cos i vida a la ILP, ciutadans i entitats promotores.
De fet, les nostres allegacions, veient les de les altres presentades per altres entitats
i altres grups, no sn tan diferents. Les allegacions portaven el segell, la mostra del que
considerem important i necessari, i ens preocupa que la llei que avui sens presenta pugui no contemplar: incorporar la definici de gran tenidor; quines eines sn les que fem
per la cancellaci del deute?; com establim la cessi obligatria dhabitatges buits?, perqu laltra s complicada i s cara, qui la pagar?; com mobilitzem el parc dhabitatges
buits?; com donem s social a all que el sistema financer ha convertit en moneda especulativa amb guany criminal i, a ms a ms, amb deute de tots? Com protegim les persones del desnonament i del sobreendeutament en un marc de crisi, de precarietat social
i datur? Quin s el marc legal que donem als ajuntaments per fer front a una realitat que
castiga, com b ha dit la consellera, a quaranta famlies desnonades cada dia en el nostre pas? Participem de la necessitat i de la urgncia, de la necessitat i urgncia de posar
en mans del Govern i dels ajuntaments instruments per poder abordar de manera efica
i al ms rpid possible lemergncia habitacional i la pobresa energtica, dacord amb el
mandat democrtic expressat per aquest Parlament el setembre del 2015. I s per aix
que vam estar dacord, com la majoria de participants, amb la cimera convocada pel
Govern, i avalar un treball amb urgncia, i, fins i tot, la vam aplaudir, aquesta urgncia.
Ara b, permetim, consellera, que li digui que tamb els objectius de la cimera han
tingut per part de la conselleria, ho pensem, una visi molt particular o esbiaixada del
que all es va manifestar.
Ens continua preocupant com concretem i com podem resoldre qestions que considerem..., no sn contemplades en la nova llei i que pensem que continuen sent essen74
DSPC P 43
cials per assolir el millor possible la resposta a lemergncia habitacional, i ho fem, ho

hem fet, observant mancances en la mateixa Llei de la 24/2015, que pensem que han de
quedar resoltes en la que avui presentem a trmit.
Davant la nova Llei de mesures de protecci del dret a lhabitatge de les persones
que es troben en risc dexclusi social, volem fer mfasi en els punts imprescindibles per
als municipis, per tal de poder desplegar la nova llei amb garanties, tant per a lAdministraci local com per a les afectades per lexclusi residencial en execucions hipotecries. I aquestes preocupacions i necessitats de resposta urgents a lemergncia habitacional, compartides per molts i desgraciadament fruit duna certesa del que passa al nostre
pas, sn les que ens han acompanyat i ens acompanyen en tot moment i han motivat la
valoraci a lentorn del que ha passat, tant amb la 24/2015 com en el posicionament que
hem mantingut en les cimeres, com les raons que han justificat les allegacions que vam
presentar a lavantprojecte. Preocupacions i raons, les mateixes que avui ens acompanyen i motiven, de certes voluntats dentesa i el nostre posicionament davant el projecte
present i el seu curt trmit... per ho creiem necessari, trmit parlamentari.
La lluita contra els desnonaments no permet demores, s cert, per tampoc oblits, i
la CUP vol ser partcip de la urgncia i de la resposta, per sense penedir-se de re.
Moltes grcies.
(Aplaudiments.)
La presidenta
Moltes grcies, diputat. A continuaci, t la paraula el senyor Marc Solsona, del

Grup Parlamentari Junts pel S.
Marc Solsona i Aixal
Grcies, presidenta. Senyora consellera, diputades, diputats, bona tarda a tothom.

B, com ja ha explicat la consellera en la seva intervenci, i com sha dit moltes vegades, ja, durant aquest debat, per parlar daquesta llei s inevitable que posem en context
el perqu daquesta nova llei i la finalitat objectiva daquesta proposta.
Per a aix ens hem de preguntar: si el Tribunal Constitucional, a instncies del Govern en funcions del Partit Popular, no hagus susps larticle 2, apartat 2, els articles
3, 4 i 5 i daquest, el punt 1, 2, 3, 4 i 9, la disposici addicional, la disposici transitria
segona, apartat primer i segon, en el fams article del nmero 7, i la disposici final tercera de la Llei 24/2015, aquella llei que, tamb ja sha dit, va estar aprovada per unanimitat per aquest plenari, estarem parlant avui daquesta llei?
Est clar que tots hem dit que no. Doncs, si la resposta s que no, estem dient que
aquesta nova llei sorgeix com a resposta i com a rebuig a una decisi del Tribunal Constitucional i per substituir i suplir les mancances que els articles suspesos feien i fan a
la Llei 24/2015. Aquesta nova llei sorgeix tamb com a resposta i consens obtingut per
tots els agents i els actors a les diferents cimeres convocades pel mateix president de la
Generalitat els dies 3 de maig i el dia 29 de juliol.
Quins acords, compromisos i voluntats es van expressar en aquelles cimeres? Primer de tot, doncs, crear un grup de treball amb el grup promotor de la ILP, amb les
entitats municipalistes, la Federaci de Municipis de Catalunya, lAssociaci Catalana
de Municipis, lAjuntament de Barcelona, el Collegi dAdvocats de Catalunya, sota la
coordinaci, lgicament, de la conselleria de Governaci, Administracions Pbliques i
Habitatge. Amb quin objectiu? Aconseguir un text legislatiu que supls el susps i que, a
la vegada, no fos impugnable i, per tant, no fos susps un altre cop. Per tant, havia de ser
un text que fos jurdicament molt slid. Un altre objectiu que es va quedar, que aix..., i
es va dir en aquell moment, que aix hauria de ser al ms rpid possible i en aquell moment es parlava que shavia de fer en lectura nica.
Altres acords a qu es va arribar. Doncs, obrir un ple dallegacions per tal que es pogus anar agilitzant el trmit.
Amb quines voluntats es van continuar expressant en les dues cimeres? U, per part
del mn local, que no podem estar ms temps sense una eina que ens permets actuar
davant lemergncia residencial. Per part de lentitat promotora, que no els satisfeia al
cent per cent el resultat de la proposta, per que aquesta no-satisfacci o no-suport no
denotava tampoc un rebuig frontal en aquesta proposta que avui es presenta. I, per part
Sessi 25.1
75
DSPC P 43
Sessi 25.1
de tots el grups parlamentaris, el comproms de fer-ho rpid i amb el mxim dels consensos.
s per aix, suposo, que avui, en aquest debat de la totalitat no hi ha esmenes a la
totalitat. Per aqu permetim que faci una acotaci temporal, una qesti de calendari.
El dia 20 dabril daquest any 2016 els representants de lentitat promotora daquesta ILP
es van desplaar a Madrid, al Congrs dels Diputats, i van aconseguir un document signat per tots els grups parlamentaris del Congrs, menys del Partit Popular, que deia el
segent (lorador mostra un document a la cambra) i aqu el tenim el document signat
i que est penjat tamb a la web de la PAH, diu: Primer, defensar pblicament la Llei
24/2015 i la necessitat daquesta de fer front a lemergncia habitacional i contra la pobresa energtica. Segon, exigir al Govern de lEstat que no interposi cap recurs davant
del Tribunal Constitucional i que, a ms, tenint en compte que s un govern que est en
funcions. I tercer... i llegeixo literal el que van signar els grups parlamentaris desistir y retirar el recurso en caso de formar gobierno y en el supuesto de que el Gobierno en funciones lo haya interpuesto ante el Tribunal Constitucional, comprometindose
adems a no poner impedimentos para su total desarrollo.
Caram! s a dir, senyores i senyors diputats, a Espanya ja hi ha Govern; a ms, s un
govern en minoria. Si tots els grups signants daquest document el dia 20 dabril compleixen la seva paraula, el debat davui seria un debat inexistent. Per tant, jo memplao
en aquells grups que allionen i que a ms han perms facilitar un govern en minoria
del Partit Popular, si es pensa complir o no amb la paraula i amb la signatura daquest
document en el qual es comprometien, si hi havia un govern, al fet de poder retirar el
recurs al Constitucional. I madreo especialment, per exemple, al Grup de Ciudadanos, perqu..., senyora diputada De la Calle i seguint la cantarella que ha fet seguir en
la seva intervenci, si els que faciliten un govern del Partit Popular tenen alguna responsabilitat en aquest tema, la resposta quina seria? S. Per tant, vost no acusi tant,
perqu diu: Jo acuso. No, no, no..., no acusi tant. No li demanem..., simplement li demanem: actun i siguin conseqents, perqu... Per tant, aqu tenen una oportunitat dor,
vosts i els grups que han facilitat el Govern del senyor Rajoy, dactuar directament. Per
tant, ja es veur. En qualsevol cas, aqu els ho deixo.
Desprs, tamb, dem casualment..., suposo que deu ser atzars, dem es debatr en
aquest Parlament una moci del Partit Popular sobre poltiques de suport a les famlies.
I un es pregunta, a vegades: qu estem fent, no? O sigui, si parlar dhabitatge o dhabitatge digne, com comentvem abans, s o no una poltica de suport a les famlies? Si per
donar front o donar respostes rpides i efectives a urgncies i emergncies residencials,
sn o no poltiques de suport a les famlies? Home, jo crec que s. I, a ms, diria ms,
crec que s, a ms, en majscules. O, per exemple, si la mediaci per resoldre temes de
sobreendeutament sn o no sn poltiques de suport a les famlies. O diria ms: si el
tema del lloguer social obligatori o la cessi obligatria sn o no temes que poden influenciar o no al suport de les famlies.
Deia aquest tres temes perqu aquests sn els tres temes que..., o els tres instruments
que ens va recrrer el Govern del Partit Popular i que desprs el Tribunal Constitucional
va suspendre. Posem, all, algun exemple prctic en base a larticle 17: si la llei estigus
aprovada avui, una entitat financera no podria instar el desnonament duna famlia vulnerable que no li pot pagar el lloguer i li hauria de fer-li un lloguer social durant tres
anys article 17, exemples prctics. s aix del que estem parlant.
Sabem, doncs, que si fem una llei, una nova llei per substituir parcialment larticulat
susps, no podem reproduir exactament, literalment, all susps. Per aix hem tingut
dificultat seriosa a lhora de trobar conceptes que siguin el mateix, per que jurdicament no siguin el mateix, perqu si sn el mateix caurem en el mateix error tots plegats; ens estarem fent trampes al solitari. Per tant, hem tingut dificultat, per exemple, a
trobar, a substituir o a mirar de fer un nou enfoc amb el tema dels grans tenidors. I per
aix ens hem acollit al Registre dhabitatges buits, on hi consten grans tenidors, entitats
financeres, la Sareb, i tamb altres i grans fons patrimonials.
Una nova llei amb qu, en canvi, podrem passar, si saprova, de 72 a 234 municipis
de demanda acreditada, fet que suposa ampliar la xarxa de municipis i, indirectament,
tamb lmbit daplicaci de limpost, finalment salvat, sobre pisos buits. O tamb, per
76
DSPC P 43
exemple, aquesta ampliaci de xarxa de municipis permetria aplicar el tanteig i retracte

en la transmissi dhabitatges provinents dexecucions hipotecries.
Tamb en el trmit dallegacions sha pogut acceptar que les expropiacions de ls
de lhabitatge siguin dun perode de quatre a deu anys, i no de tres anys, com preveia la
cessi de larticle 7 en lantiga antiga..., en la part suspesa de la 24/2015.
Nosaltres som molt conscients, perqu nhem parlat en diferents frums, que no es
recull que lmbit, lobjecte de la llei s suplir el susps i que, per tant, entenem que no
tracta temes com el tema de les ocupacions, que tant afecten els municipis i ens preocupen, per que en el mandat de les cimeres no deia explcitament aix. I, per tant, a part
de la complexitat competencial, doncs, no trobvem que..., no ens ajudaria a ser prou
gils. I hi ha daltres frums creats perqu aix sigui possible. La Llei 24/2015 tampoc
protegia els ocupes dhabitatges dentitats financeres, i en aquests casos no estaven obligats a lloguer social obligatori.
Estem dacord tamb, lgicament, que hem danar ms enll i que hem de regular tamb el tema del lloguer, i tamb el tema del lloguer abusiu. s per aix que tant
lAjuntament de Barcelona com vost, el senyor Rabell, com a Grup Parlamentari Catalunya S que es Pot, doncs, sempre estan en aquesta tessitura en els ltims temps. I diem
que potser aquest no s el lloc per poder-ho fer ara, perqu, si volem celeritat, rapidesa i
un bon debat intern i de fons, entenem que aix de vegades no s compatible amb la voluntat executiva de fer les coses rpidament.
Noms recordar, i a tall dacotaci desmena, que lexpropiaci no es recupera amb
aquesta llei, sin que es va recuperar en el Decret llei 1/2015, en el seu article nmero 4,
i que el concepte de la funci social de la propietat, diguem-ne, que aquesta va ser la
motivaci que va permetre que pogussem justificar la imposici de limpost dels pisos
buits, la funci social de la propietat. Per tant, aqu no s que ho recuperem; diguem-ne
que anem fent, de manera transversal en els diferents mbits, aplicant tot plegat.
Evidentment, ens queden temes per desenvolupar, per permetin-me, en el poc
temps que em queda, una reflexi final. Avui iniciem un trmit parlamentari per a millorar la llei, un trmit que, en principi, estem tots dacord que ha de ser breu. Ens preocupa que una millora de la llei que vagi ms enll de la gnesi que lha generada ens
pugui alentir i, en el pitjor dels casos, pugui ser recorreguda. Nosaltres creiem que el
text actual respon en gran mesura a lobjectiu per al qual va ser creat. I des de lactitud
positiva i les ganes de cercar acords i consensos els demano, com a diputat per tamb
com a alcalde, que puguem disposar duna vegada per totes, ja, daquesta nova eina per
a poder ajudar la gent; que loportunitat parlamentria que vosts hi veuen no esdevingui inacci, i que lacci, que s laprovaci daquesta llei, respongui a la necessitat de la
gent i que les administracions reclamem.
Moltssimes grcies.
(Aplaudiments.)
La presidenta
Grcies, diputat.
Acabat el debat... Senyora De la Calle, per qu em demana la paraula?
Por contradicciones del diputado Jordi Terrades.

La presidenta
Trenta segons.
S; el diputado ha comentado que Ciudadanos no present una iniciativa de la dacin

en pago aqu, en este Parlament. Podr comprobar que en el boletn oficial, el 17 de enero del 2011, podr encontrar la propuesta de Ciudadanos. S que es verdad que paralelamente tambin present una el Grupo de Iniciativa y otra el de Esquerra Republicana de
Catalunya, y se elev de forma conjunta para..., se tramit de forma conjunta, y al final
sali una propuesta para elevarlo a la Mesa del Congreso de los Diputados. Y quien bloque esta propuesta en el Congreso de los Diputados y la ha bloqueado en varias ocasiones ha sido el Partido Socialista.
Gracias.
Fascicle tercer
Sessi 25.1
77
DSPC P 43
(Remor de veus.)
La presidenta
Acabat el debat, i ats que no hi ha esmenes presentades, el Projecte de llei de mesures de protecci del dret a lhabitatge de les persones que es troben en risc dexclusi
residencial continua la seva tramitaci.
Proposici de llei electoral de Catalunya (debat de totalitat)
202-00023/11
I ara passem al sis punt de lordre del dia, que s: debat de totalitat sobre la Proposici de llei electoral de Catalunya. Dacord amb larticle 114.2 del Reglament, presenta la
iniciativa, en nom del Grup Parlamentari de Catalunya S que es Pot, la senyora Marta
Ribas.
(Veus de fons. Pausa.)
Diputada, quan vulgui.
Marta Ribas Fras
S; grcies, presidenta. s que pujava ofegada.

La presidenta
S, tranquilla s, tranquilla.
Marta Ribas Fras
Bona tarda. Grcies, presidenta. (Loradora riu.) Diputats, diputades, avui fem un
passet ms en una histria llarga, molt llarga, tortuosa i, de moment, molt poc exitosa
dels intents de tenir llei electoral a Catalunya. Des que lEstatut del 79 va encarregar al
Parlament que aprovs una llei electoral i va regular el sistema en una disposici transitria, han passat trenta-set anys; per aix deia histria llarga, molt llarga, prcticament com la meva vida. La ponncia, que va acabar els seus treballs lany 2010, va ser
incapa denviar un text al Ple del Parlament. La de la legislatura passada com a mnim
va tancar un text i el va dur a votaci i a debat del Ple del Parlament, per era un text no
complet, era un text de llei sense sistema electoral; i prosperava tramitar-se, per amb
les eleccions a les portes, ja anunciades, sense consensos i amb pocs visos de tenir el
temps de tramitaci per arribar a bon port, com aix va acabar sent.
Ara, per primer cop podem iniciar la tramitaci dun text complet, un text amb sistema electoral incls, i amb la legislatura per davant, o aix esperem, que hi hagi legislatura per davant, perqu pugui tramitar-se i pugui debatres com cal i perqu pugui
ser efectiva a les properes eleccions catalanes. I, de fet, aquest s el nostre objectiu, el
de Catalunya S que es Pot: que les properes eleccions catalanes ja se celebrin amb llei
electoral prpia, amb llei electoral moderna, adequada a les necessitats, voluntats i requeriments de la poblaci de Catalunya. Llei prpia, llei del segle xxi, llei adequada a
les demandes de ms transparncia, de ms control, de facilitat daccs al vot i del paper, tamb, i la incidncia de cada votant. Ms democrcia, en definitiva.
Voldria fer un reconeixement, un petit reconeixement tant a tota la gent que ha treballat en tots aquests trenta-set anys dintent de llei electoral, especialment als experts
que lany 2007 van rebre lencrrec del conseller Puigcercs delaborar un informe de
recomanacions, moltes de les quals estan incorporades en aquesta proposta que avui
tornem a debatre; als impulsors daquella iniciativa legislativa popular per a una llei
electoral de Catalunya que lany 2009 van recollir noranta mil signatures de ciutadans i
ciutadanes i que esperem que aquesta vegada, de nou, en aquesta legislatura pugui tamb quedar subsumit, no?, en aquelles propostes, en la tramitaci daquesta llei, i tamb a
totes aquelles institucions i entitats que en tots aquests intents han anat fent propostes i
informes mltiples, i, evidentment, als diputats i diputades que hi han treballat perd,
bsicament diputats, perqu diputades hem estat molt poques, que han treballat en la
Llei electoral durant tots aquests anys, i permetin-me un agrament especial al diputat
Jaume Bosch.
I vaig al gra. La novetat o diferncia daquest text respecte del que ha vam debatre
en ple a la legislatura passada especialment s el sistema electoral; per tant, vull estendrem en aquest punt. El text que arribava el maig de 2015 era una molt bona base per a
Sessi 25.1
78
DSPC P 43
Sessi 25.1
un acord; ho reconeixem i aix ho reflectim amb la proposta que estem portant ara, perqu tot all que va ser pactat en la ponncia conjunta torna a estar incorporat en aquest
text. Per, com diem, no hi havia el sistema electoral.
Ja en aquell moment, en aquell moment com a grup parlamentari dIniciativa i dEsquerra Unida, es va fer una esmena a la totalitat amb text alternatiu per introduir una
proposta de sistema; una proposta que, creiem, responia millor al que necessita Catalunya i al que fixa lEstatut, lEstatut vigent, que diu que ha de ser un sistema de mxima
proporcionalitat i, alhora, adequada representaci dels territoris.
Avui com a Catalunya S que es Pot continuem creient que la proposta daquest sistema s la millor per donar resposta a aquestes dues bases del que ha de ser el sistema electoral: proporcionalitat i territorialitat. s un sistema que posa damunt la taula
aquests dos elements, aquests dos valors, i que a tots dos sels dna una bona resposta.
Per aix la defensem i la proposem en aquesta proposici de llei. s el sistema basat en
el model holands. s un recompte nacional; per tant, mxima proporcionalitat, tots els
vots valen igual. Per, alhora, circumscripcions veguerials, amb correcci per evitar la
caiguda del pes territorial i, si pot ser, fins i tot incrementar-lo. Mxima proporcionalitat
perqu el recompte nic, recompte nacional, no fa lefecte del sistema actual, de distorsi, amb recompte per provncies, sin que fa, com deia, que tots els vots valguin igual,
entre totes les candidatures que hagin superat un 3 per cent a nivell nacional.
En dades tcniques, seguint lndex de proporcionalitat de Gallagher, en qu un zero
s proporcionalitat perfecta i cent s desproporcionalitat completa, el sistema actual, el
vigent, t un ndex de 4,63. El sistema que plantegem nosaltres tindria un ndex d1,5.
s una mplia, gran millora de tres punts en proporcionalitat respecte a aquest ndex
tcnic de clcul de Gallagher.
Parlant en plata: per fi, el vot duna persona de Barcelona, de la provncia de Barcelona, valdria igual que el duna persona de la provncia de Tarragona, de Girona o de Lleida.
Actualment, el vot duna persona de la provncia de Barcelona val la meitat que el duna
persona de la provncia de Lleida, o el que s igual: el vot duna persona de Berga val la
meitat que el vot duna persona de Solsona, pel fet de viure en dues provncies diferents.
Duna banda, doncs, aquest element important, essencial i, crec, molt reclamat per
la ciutadania i per molts dels grups parlamentaris que estem en aquesta cambra, durant
anys i anys, de mxima proporcionalitat. Per laltra, representaci territorial, que no
hem de perdre pistonada en aquest sentit; al revs: si pot ser, millorar-la.
La representaci territorial saconseguiria a partir de considerar les vegueries com
a demarcacions en qu els partits presentarien la candidatura. Per tant, la ciutadania
de cada vegueria votaria una llista de candidats i candidates de la seva vegueria i, un
cop atributs els escons que corresponen a cada partit amb aquest recompte nacional,
aquests es redistribuirien en funci del vot obtingut per cada partit a cada vegueria.
Sadjudicaria un esc a cada vegueria on el partit hagus superat el 3 per cent dels vots,
i la resta es repartiria seguint la quota Hare, la de restes majors.
Per tant, ms representaci als territoris, menys per a les comarques ms poblades,
especialment lrea de Barcelona; ms per a la Catalunya Central, ms per a lEbre, ms
per a lAlt Pirineu i lAran especialment. Aix provoca un efecte, cert: que amb els vots
de Barcelona sescullen els diputats del territori. S, i qu? i qu? Preferim aix que seguir defensant que hi hagi ciutadania de segona a lhora de votar en aquest pas, i que hi
hagi molts ms diputats i diputades territorials en aquesta cambra, perqu aquest seria
lefecte daquest sistema que nosaltres defensem.
A ms, ho estarem fent amb un sistema de divisi territorial de vegueries, que s un
sistema de consens en aquest pas, de consens en aquesta cambra, i no hem dinventar
coses rares.
I a ms, respecte del sistema, tres propostes fonamentals tamb per nosaltres, que
incloem en aquesta proposici de llei: el desbloqueig de les llistes, per fer que la ciutadania pugui expressar la seva preferncia per candidats o candidates dins duna mateixa
llista; les llistes amb cremallera, dona-home o home-dona, perqu no perdem, sin que
anem endavant en tot all en qu ja sha avanat i en qu encara hi ha tant per fer en
paritat de gnere, i perqu, a ms, nhem de ser conscients, el desbloqueig de llistes pot
fer-nos anar enrere en un tema de paritat de gnere i, per tant, algun element extra hem
de posar per compensar-ho, i que els candidats i candidates hagin de ser censats en un
79
DSPC P 43
Sessi 25.1
municipi de la circumscripci, o sigui, vegueria a la qual es presenten des dalmenys un

any enrere i evitem paracaigudismes que encara es donen en el nostre pas en les llistes.
He dit que mestendria en el sistema electoral, per evidentment no vull deixar-me
de parlar tamb del que s lAdministraci electoral. s el que segurament els sonar
menys nou, perqu majoritriament s all que ja vam pactar en una ponncia conjunta
en la legislatura passada i que ens vam fer nostra, en els consensos als quals es va arribar, i que s el 95 per cent de la llei, i que s realment important, i s tamb realment
una revinclada important al procs electoral el que li podem fer amb aquesta part dAdministraci electoral.
Destaco set elements principals de novetat. Sobre laccs al dret a vot, amb la figura
de vot anticipat des dels municipis, des dels ajuntaments, sota custdia dels secretaris
municipals, complementant aix el vot per correu, que s un sistema realment feixuc i
que s de regulaci estatal.
Tamb millorem laccs del dret a vot a partir de la introducci duna possibilitat
dhabilitar urnes mbils per anar a buscar el vot a hospitals, residncies o centres penitenciaris, per tant a gent que no pot anar a votar, i que en centres amb molta gent, no?,
tindria un cert sentit que hi haguessin urnes mbils.
O amb la garantia digualtat daccs a les persones amb discapacitats diverses, tant
al vot, i al seu accs, en plena autonomia, com al secret de vot, com a la informaci de
campanya. Per exemple, programes amb lectura fcil. O obrint tamb la porta al vot
electrnic, per sempre que hi hagi les mximes garanties del secret de vot.
Un altre element dels set que els deia que destacaria: la creaci de la sindicatura
electoral catalana per acabar amb lanomalia que les eleccions catalanes depenguin de
la Junta Electoral Central, i que som lnica comunitat autnoma a Espanya que no t
sindicatura electoral prpia; una sindicatura que seria ms moderna que el que ha existit
fins ara en altres llocs, tamb, evidentment, amb la central, amb la Junta Electoral Central, amb tres magistrats designats des del Tribunal Superior de Justcia de Catalunya i
tres catedrtics de cincia poltica, dret o sociologia, que serien elegits pel Parlament.
Un tercer element, la tramesa nica de paperetes i dinformaci electoral de tots els
partits amb representaci parlamentria a tots els electors i electores, un estalvi econmic importantssim en cada una de les eleccions que podrem fer amb aquesta mesura.
Un quart, limitar els ingressos i despeses electorals i incrementar el control dels
comptes amb molta ms transparncia.
Cinqu element, obligaci dels partits de retirar la propaganda desprs de la campanya, i si no ho fan i ho han de fer els ajuntaments aix es descomptaria de la subvenci
electoral que reben els partits a posteriori.
Sis element, superar el sistema de blocs electorals en la informaci dels mitjans de
comunicaci pblics sobre la campanya, arribant fins al mxim dels lmits que ens permet la LOREG, i que sha aplicat en les darreres eleccions generals, per perqu, curio
sament, qui havia guanyat les anteriors defensvem que no hi hagi blocs electorals en
els mitjans de comunicaci. No volem que depengui de qui ha guanyat cada vegada les
eleccions per poder eliminar els blocs, volem que estigui per llei i que eliminem aquesta
barbaritat que apareix en els nostres mitjans de comunicaci i que va contra el dret a la
informaci de la ciutadania.
I un set element respecte a lAdministraci electoral, i ltim. Entenem que la dedicaci dels diputats i diputades al Parlament ha de ser completa, fent compatible ser senador o senadora i ser diputat i diputada, i preveure tamb que els diputats i diputades
que exerceixin altres tasques i tinguin aquesta compatibilitat hagin de renunciar a una
part de la seva retribuci de la forma que sacabs regulant des del Parlament de Catalunya.
Conclusi. Crec que aquest Parlament no podem permetrens tornar a acabar una
legislatura una legislatura que, a ms, molts i moltes han definit com a excepcional
com totes les anteriors. Si s una legislatura excepcional, com a mnim fem coses diferents; aprovem, per fi, una llei electoral catalana.
Per, sobretot, el que no ens podem permetre s no donar resposta via llei electoral
a la necessitat duna sacsejada a la democrcia i a les seves regles, i, per tant, tamb als
processos electorals, que s el que ens demana la ciutadania.
80
DSPC P 43
Catalunya s a hores dara lnica comunitat autnoma sense llei electoral. Aquest
s un fet que ens hauria de fer avergonyir a tots plegats, especialment als qui gosen parlar de construir estructures destat i un any desprs de les eleccions encara no shavien
plantejat iniciar el debat duna llei electoral. Per aix hem tirat pel dret, com a Grup
Parlamentari de Catalunya S que es Pot, i fem aquesta proposici. Anem cap al model
destat que anem, cosa que qui ho decidir s la ciutadania en un referndum, anem cap
al model destat que anem, necessitarem una llei electoral i caldr haver fet aquests debats i haver-los tancat. Aquests debats sn, per a una comunitat autnoma o per a un estat propi, els de com sacsejar el sistema, tal com ens demana la gent, i tamb tot aquest
procs electoral en cada una de les eleccions que puguem fer a Catalunya.
El text que avui estem posant a discutir i a iniciar tramitaci en aquesta cambra vol
ser innovador, vol apostar per la millora de la qualitat democrtica per a les eleccions al
Parlament de Catalunya i fer-ho anant molt ms enll del que diu la LOREG i molt ms
enll del que diuen les lleis electorals de la resta de les comunitats autnomes de lEstat,
arribant fins al mxim del marge que sens permet; marge que els altres fins ara no han
usat i que estem segures i segurs que el Parlament de Catalunya pot ser innovador en
arribar fins a aquests finals, fins a aquests mxims, fins a una millora democrtica, fins
a una llei adequada al segle xxi.
Grcies.
(Aplaudiments.)
La presidenta
Moltes grcies, diputada. A continuaci, per a la defensa de lesmena a la totalitat

presentada pel Grup Parlamentari Popular de Catalunya, t la paraula el senyor Santi
Rodrguez.
Santi Rodrguez i Serra
Grcies, senyora presidenta. Senyores i senyors diputats, compartim la voluntat del

Grup de Catalunya S que es Pot i la preocupaci, angoixa, pel fet que Catalunya s
lnica comunitat que en trenta-set anys ha estat incapa de tenir una llei electoral prpia. I Catalunya S que es Pot ens porta avui una proposici de llei per al seu debat en el
Ple i la seva posterior tramitaci en ponncia.
Per aquesta proposta no s una proposta qualsevol. Aquesta s una proposta que
va ser debatuda fa poc ms dun any en aquesta mateixa cambra, i, per ser fidels a la
realitat de com van anar les coses, durant la legislatura anterior una ponncia conjunta
elabora un text; aquest text, vista la incapacitat de la ponncia de posar-se dacord en
un sistema electoral, fa una proposici de llei, sense sistema electoral, que signen, a qu
donen suport els grups de Convergncia i Uni, Esquerra Republicana i Iniciativa per
Catalunya, sense sistema electoral, s a dir, mantenint el sistema electoral de lany 79,
que s el que est vigent en les eleccions al Parlament de Catalunya actualment. Sorprenentment, la mateixa Iniciativa que subscriu la proposici de llei que sorgeix de la ponncia conjunta presenta una esmena a la totalitat a la seva prpia proposici, incloent
un sistema electoral, que s la proposta que avui ens sotmet a consideraci de la cambra
la mateixa Iniciativa per Catalunya.
I en aquell debat tamb el Partit Socialista va presentar una esmena a la totalitat
amb text alternatiu, que era un sistema electoral diferent el dIniciativa era..., s lholands; el del PSC era lalemany, amb cinquanta-vuit, si no ho recordo malament, districtes uninominals, i el Partit Popular tamb presenta un text alternatiu, model alemany, amb trenta-cinc districtes uninominals. I es van sotmetre a votaci. I el Partit
Popular vam votar favorablement la proposta dIniciativa per Catalunya, com a alternativa a la proposta de Convergncia i Esquerra de mantenir una llei electoral amb el mateix sistema electoral.
I per qu Convergncia i Esquerra van mantenir-se en aquella postura? Doncs, perqu ja els anava b, perqu ja els interessava, perqu, si no shagus mantingut aquest
sistema electoral de lany 79, avui no podrien mantenir el discurs que la majoria de diputats daquesta cambra s una majoria independentista, perqu si shagus aprovat el
model electoral dIniciativa, del PSC o del PP, aquesta cambra tindria una composici
diferent i no hi hauria una majoria de diputats independentistes, que no representa una
majoria social de la societat catalana.
Sessi 25.1
81
DSPC P 43
Sessi 25.1
I aquest s autnticament el problema que t el debat de la llei electoral, que hi han

alguns grups que consideren que lactual sistema electoral per als seus interessos els va
b. I, per tant, difcilment podrem fer canviar dopini aquests grups. No hi renunciem
no hi renunciem.
Jo crec que les preguntes o la pregunta que vosts es deuen estar fent ara s: I per
qu si el Partit Popular fa poc ms dun any va donar suport a la proposta de llei electoral dIniciativa per Catalunya - Verds avui presenta i defensa una esmena a la totalitat a
la mateixa proposta de llei? Molt senzill: perqu tret del sistema electoral, la resta de la
proposici de llei no s dIniciativa, s de tots els grups parlamentaris daquesta cambra
que vam elaborar una proposici de forma conjunta i consensuada, que hi estarem ms
o menys dacord, que compartirem ms o menys, per la vam treballar tots. I, per tant,
no s una proposici dIniciativa; s una proposici duna ponncia conjunta, s una
proposici del conjunt de grups de la cambra.
I, per tant, entenem i entenem que Iniciativa, els seus hereus, Catalunya S que es
Pot, avui, mereixien..., a benefici dinventari, com diu el senyor Coscubiela, mereixien
all del Facebook: un toc. Li hem donat un toc. Doncs, considerin-se..., que li hem donat el toc.
I donat aquest toc, senyora presidenta, anuncio que el nostre grup retira lesmena a
la totalitat, i, per tant, entrarem en el debat duna llei electoral com hem fet sempre que
sha debatut aquesta qesti en aquest Parlament.
Molt b. Dit aix, efectivament, la proposici de llei, i amb lnica excepci del ttol III, estava bastant consensuada en aquesta ponncia conjunta. Ara b, no tots els
aspectes daquesta part, hi insisteixo, excloent el ttol tercer, gaudia del nostre suport,
gaudia de la nostra complaena. Per posar tres exemples..., quatre exemples. Un primer,
amb relaci a lAdministraci electoral: tot i que hi havien propostes inicials que demanaven que la composici de lAdministraci electoral tingus una major preponderncia
de persones no jurdiques amb relaci a les jurdiques, nosaltres hem mantingut des del
primer moment que entenem que hi havia dhaver una major representaci de lmbit
jurdic que no pas de lmbit no jurdic, bsicament per la seva especialitzaci de les
tasques que havia de dur a terme la sindicatura electoral. Es va arribar a un text mig
consensuat en qu hi havia una paritat de membres jurdics i de membres no jurdics.
Nosaltres continuem defensant que la part jurdica, la part judicial, ha de tenir major
pes que la part no judicial.
Dos aspectes que ja hem dit en moltes ocasions, com a mnim no queden ben definits en la proposici de llei que va sortir i en la proposici de llei que sens presenta
avui, que s el del vot anticipat, com ha de ser aquest vot anticipat, si en els ajuntaments
sota la custdia dels secretaris municipals..., per quines garanties de control hi ha amb
relaci a aquest vot anticipat. No queda prou definit amb la llei.
Segona qesti creiem que tamb important, les urnes mbils. Si no ens sembla
malament que hi hagin urnes mbils, per s que ens sembla malament que, amb lexistncia durnes mbils, hi hagi discriminaci delectors. Tots els electors de fet, el vot
s universal han de tindre dret a disposar duna urna mbil, no noms aquells que estiguin en hospitals, no noms aquells que estiguin en centres residencials. Deia fa un
any i escaig: La senyora Pepeta, que viu sola a casa seva i que no es pot moure de casa
i que necessita assistncia, tamb t dret que li portin lurna a casa seva. Per tant, no
estem dacord que hi hagi un sistema per facilitar el vot massiu i, en canvi, no hi hagin
aquestes facilitats per facilitar el vot unipersonal.
Posem tamb en dubte la compatibilitat daquestes modalitats de vot en altres eleccions. No oblidin vosts que la Llei electoral de Catalunya serveix per regular les eleccions al Parlament de Catalunya, i si hi hagus una concurrncia deleccions, als ciutadans els direm: Doncs, miri, per a les eleccions municipals ha de votar daquesta
manera i per a les eleccions al Parlament ha de votar daquesta altra manera. Per tant,
no ens sembla lgic que puguin coexistir diferents modes de votaci en funci del tipus
deleccions a qu sotmetem la ciutadania.
I una ltima..., jo diria que no s una objecci, sin que s una constataci, senyora
Ribas, i vost shi acostuma a referir habitualment i avui shi ha tornat a referir, que s
amb relaci als blocs electorals. El problema dels blocs electorals no s en funci de qui
hagi guanyat les anteriors eleccions; el problema dels blocs electorals no s en funci
82
DSPC P 43
de la llei electoral; el problema dels blocs electorals s en funci de les direccions dels
mitjans de comunicaci pblics, que sn els que han de fer les propostes dordenaci de
la informaci electoral. Vost ha posat com a exemple aquestes darreres eleccions generals. No estava aprovada la llei electoral i ho han pogut fer. Per jo li puc posar, per
exemple, altres eleccions amb anterioritat, perqu hi havia hagut alguna direcci de la
Corporaci Catalana de Mitjans Audiovisuals que havia proposat una determinada lnia
i que aquella determinada lnia es va seguir. Per tant, aquest s el tema. Per desprs,
tamb, el tema amb relaci als blocs electorals s: siguem capaos danalitzar com funciona cada vegada que saplica un sistema que intenta respectar el dret a la informaci
dels mitjans de comunicaci. Per tant, no depn de la llei electoral.
Pel que fa al sistema electoral, ens trobem molt cmodes amb la proposta de Catalunya S que es Pot avui, la Iniciativa per Catalunya - Verds de lany passat ens hi trobem
molt cmodes: recompte nic, circumscripcions vegueries... B, no ser aquest el problema. Nosaltres preferirem provncies. No ser aquest el problema per la nostra part.
Recompte nic; per tant, aqu ens quedem amb all que ens uneix i no amb all que ens
separa.
Vosts diuen: llistes desbloquejades i llista cremallera per anar cap a la paritat. Vosts saben que nosaltres no som de quotes i ho mantenim: nosaltres no som de quotes.
Ara, aix que vosts proposen s incompatible amb la paritat. B, depn de qu. Vosts
ho expliciten bastant b en la seva proposta. Vosts el que busquen s la paritat de les
candidatures. Home, s, amb les llistes cremalleres aconsegueixen la paritat de les candidatures, per potser no estaria de ms que tinguessin amplada de mires i busquessin
la paritat de la representaci de la ciutadania. Aleshores, s incompatible. Llevat que
vosts els diguin als ciutadans: Escoltin, a lhora de votar, si voten de forma desbloquejada, no votin noms homes o no votin noms dones. Votin un home, una dona, votin un home, una dona, votin un home, una dona... Per tant, ens sembla bastant incompatible la proposta que vosts fan.
I finalment, la proposta de candidats censats a la demarcaci. I vosts ho justifiquen
amb all de dir: Evitem les candidatures fantasmes que es donen a les eleccions municipals. No ho evitaran, perqu la llei electoral serveix per a les eleccions al Parlament
de Catalunya, no pas per a les eleccions municipals. I en canvi, larrelament al territori
no es mesura nicament i exclusivament per on est censat aquell candidat a diputat;
es pot reflectir per moltes altres coses: per on est arrelat aquell diputat. I si treballa en
una determinada vegueria o provncia diferent a la que resideix, no pot optar a un lloc?
I si les seves arrels estan en una determinada circumscripci, no pot optar en aquella
circumscripci i ha doptar en una altra circumscripci, que s en la qual est censat?
Manifestem discrepncies.
Ara, els ho asseguro: cap daquestes discrepncies, per la nostra part, ser motiu
de tancar-nos al fet que hi hagi una llei electoral. Tota la flexibilitat per part del nostre
grup. Els demano que, igual que nosaltres avaluem la seva proposta de sistema electoral, facin vosts tamb lesfor que, sota aquests mateixos criteris, avalun vosts les
propostes de sistema electoral que els presentarem des del Partit Popular i que segur
que els presentaran des del Partit Socialista, perqu crec que tenen objectius comuns que
van exactament en la mateixa lnia. Ara, ja els avano a tots vosts: el que no farem des
del nostre grup parlamentari s donar suport a una llei electoral que no tingui sistema
electoral, perqu aix ser continuar exactament igual que fa trenta-set anys, i per fer
aix, nosaltres no hi estem disposats.
Per tant, entengui, senyora presidenta, que lesmena a la totalitat del nostre grup parlamentari, donat el toc datenci que volem donar al Grup de Catalunya S que es Pot,
queda retirada.
Grcies.
La presidenta
Dacord. Moltes grcies, senyor diputat. Jo crec que si el diputat ha retirat lesmena a
la totalitat, potser ja no cal, no? Perqu era el torn de torn a lesmena, per lha retirada;
entenc jo. (Marta Ribas Fras demana per parlar.)
Dos minuts, per aix, eh?, perqu, s clar, entenc que s el torn de rplica a lesmena
i el Partit Popular lha retirada.
Sessi 25.1
83
DSPC P 43
Marta Ribas Fras
Ser molt breu, presidenta. Especialment agrair la retirada de lesmena a la totalitat.

Crec que s dagrair, crec que s de rebut que totes i tots plegats ens diguem que, com
els deia al principi, avui estem fent un passet ms a la histria. Fins aqu no hi havem
arribat, que comencem la tramitaci, la tramitaci de deb duna llei electoral amb sistema electoral, i ara el que demanaria, si us plau, a tots els diputats i diputades, a tots
els grups parlamentaris i, evidentment, a qui estar per part de cada grup parlamentari
al crrec daquesta llei, s que tinguem present per qu ha fallat la situaci fins ara, per
qu estem en aquestes circumstncies que estem ara, per qu aquest llarg i tortus cam
des del 79 no ha arribat a bon port fins ara i que evitem tornar a repetir les mateixes
passes.
Les passes han estat les del partidisme electoralista, les que ens han portat fins avui,
fins a dia davui, que no han fet possible que hi hagi hagut fins ara mai cap acord en all
troncal duna llei, com s el sistema electoral. I si fins avui no hem modificat el sistema
provisional del 79 s perqu durant aquests trenta-set anys hi ha hagut alguns partits
beneficiats, que vol dir que nhi ha hagut daltres de perjudicats. Perqu durant aquests
anys hem vist el cas dun partit que guanyava les eleccions en nombre de vots per no
quedava primer en nombre descons, i no estem parlant aqu de cap dels partits que estem a Catalunya S que es Pot, perqu hem vist com nhi havia un que sempre obtenia
ms, sempre, ms escons que els vots que estava obtenint. I aix ha bloquejat la possibilitat, durant trenta-set anys, que hi hagus una llei electoral a Catalunya.
Crec que la ciutadania ens ha posat avui en dia al Parlament de Catalunya en circumstncies molt diferents. I molt probablement, a les properes eleccions catalanes i
el que sha vislumbrat o el que sha vist en aquest ltim cicle electoral s que encara
canviar ms el panorama poltic. Per tant, aquests canvis, aquest terratrmol poltic
que estem vivint a Catalunya, aprofitem-lo, si us plau, diputades i diputats, per fer all que
mai hem estat capaos de fer, perqu ara s que no podrem agafar la calculadora electoral quan fem el sistema i plantejar-nos qu passar a les properes eleccions perqu ning ho sap.
Fem, doncs, un sistema que es correspongui amb all que necessita la ciutadania i
especialment amb all que diu lEstatut de Catalunya vigent: mxima proporcionalitat
i, alhora, representaci territorial. No perdem pistonada amb la representaci territorial;
si pot ser, guanyem-la i mantinguem la mxima proporcionalitat. Totes les propostes
de sistema sn deficitries, totes sn millorables. Nosaltres, davant laturada, en aquest
Parlament, ni tan sols de tornar a posar en marxa una ponncia conjunta, hem fet el pas
endavant de tornar a plantejar aquest text, part consensuat amb la resta de grups ja ho
estava i part dun sistema que plantejava, que plantegem un grup parlamentari determinat, per que creiem que s bo i que, a ms, pot fer consensos.
Per, evidentment, oberts que hi hagi esmenes, que es pugui millorar perqu segur
segur encara s molt millorable, tant la part dadministraci electoral com la part de
sistema electoral, per sortim-nos-en, si us plau, i, si us plau, de deb, fem una legislatura excepcional en aquest sentit, en aquest tema i fem una llei electoral catalana i deixem de ser lexcepci a la resta dEspanya.
Grcies.
La presidenta
Moltes grcies, senyora Ribas. A continuaci, t la paraula el senyor Carlos Carrizosa, del Grup Parlamentari de Ciutadans.
Carlos Carrizosa Torres
Gracias, seora presidenta. Hoy es un da de estos que hay que pensar en los extraos vericuetos de la poltica. En Estados Unidos gana el populismo de Donald Trump,
y en Catalua, algunos que no tienen mayora suficiente para reformar la Constitucin,
para modificar el Estatuto de Catalua, para hacer una ley electoral, nos encontramos
con que estn ya creando estructuras de estado para declarar la independencia.
Hay un estatuto en Catalua desde 1979, llevamos cuarenta aos y no hay ley electoral. Por qu? Bsicamente porque les conviene a algunos. Los partidos nacionalistas
obtienen su voto en determinadas zonas; la ley les da un mayor voto, un mayor valor al
voto en esas zonas. Una ley realmente cercana al principio una persona, un voto haSessi 25.1
84
DSPC P 43
Sessi 25.1
bra cambiado radicalmente la poltica catalana. Una ley electoral justa habra dibujado
un parlamento muy diferente al que tenemos ahora. Ustedes, diputados y diputadas de
Junts pel S y de la CUP, representan a menos ciudadanos que el resto de los partidos de la
cmara. Eso quiere decir que a esta parte de la cmara la ha votado exactamente el mismo nmero de cientos de miles de ciudadanos y, adems, diez mil personas ms que
han votado, no a ustedes, sino a Catalunya S que es Pot, a Ciutadans, al Partido Popular
y al Partido Socialista.
Y ustedes no han tenido la humildad de respetar a esos ciudadanos y a otros que
tambin votaron, cien mil que votaron a Uni y que ustedes tampoco tienen en cuenta.
Ustedes actan como si tuvieran mayora y no la tienen. Ustedes desprecian, adems,
todo lo que han construido las generaciones anteriores, desprecian el Estatuto de Catalua, desprecian un esfuerzo de reconciliacin en el que los catalanes participamos
para hacer la constitucin de 1978, no lo respetan, no respetan nada de eso. Todo eso lo
impugnan y lo hacen ilegalmente saltndose las leyes contra la mayora de los ciudadanos que ustedes no tienen. Leyes... Lo hacen ustedes contra la mayora de los catalanes
y del resto de espaoles, del resto de compatriotas con los que construimos todo esto.
Y cmo lo hacen ustedes? Pues, miren, lo hacen gracias al sistema electoral que tenemos ahora. No tenemos una ley electoral catalana, tenemos un sistema electoral que a
ustedes les faculta para votar cosas aqu y ganar, a pesar de que no tienen detrs de ustedes los votos de la mayora.
Cuando se tiene una mayora ficticia en un parlamento, basada en un sistema electoral que les da a ustedes el derecho a gobernar y a decidir leyes, a tener el voto decisivo
para las leyes, ganar aqu las votaciones, el que el resto de la cmara, esos que representamos a ms ciudadanos que ustedes, lo demos por bueno, se debe, precisamente,
al convencimiento democrtico de que debemos respetar esa ley, ese sistema electoral
que a ustedes les da la mayora de escaos, a pesar de que no tienen la mayora de votos. Y nosotros respetamos la ley, que nos parece injusta, que la queremos cambiar, que
lo vamos a hacer ahora, lo vamos a intentar, pero lo hacen ustedes..., estn gobernando
gracias al respeto que el resto de demcratas tiene por una ley que consideran injusta.
Espero que esto lo hayan escuchado bien, porque los seores de la CUP, los seores
de Junts pel S, incluso, con todos los respetos, la presidenta, seora Forcadell..., para
ella, su cargo de presidenta emana del respeto de la oposicin democrtica a las normas
democrticas. Si nosotros respetamos esta normativa electoral y de eso nace su legitimidad y la legitimidad de la Mesa, que con una ley proporcional hubiera sido otra, les
pedimos que respeten ustedes tambin las leyes que puedan considerar injustas, como
hacemos los demcratas con las que consideramos que no lo son tanto. Y, por cierto, si
no respetan las leyes..., en cambio, se estn aprovechando de una ley que s que respetamos todos para actuar como privilegiados por encima de lo que hacemos el resto de los
ciudadanos. Por lo tanto, el objetivo de esta ley, el principal, debe ser que el voto de todos
los catalanes valga lo mismo. Los que no estn interesados en ello, los que torpedeen
una ley en la que el voto de todos valga igual es que quieren seguir haciendo trampas.
Ya les avanzo y con mucha seriedad se lo digo: olvdense, olvidmonos todos, de
aprobar una ley electoral sin sistema electoral. Sera una ley ridcula y coja, la expresin
de una mentira y la expresin de un nuevo fracaso de este Parlamento. Y olvdense tambin de tener un sistema electoral que no sea proporcional, que no respete el principio
de: Un ciudadano, un voto. Esta proposicin de ley de Catalunya S que es Pot, que,
en realidad, es la proposicin de ley, en buena parte, que pactamos entre todos, propone
un sistema electoral ms proporcional.
Ya lo saben ustedes, nosotros, con un sistema as, que permite una proporcionalidad
entre el voto en una circunscripcin nica catalana y, luego, una representacin territorial..., nos parece bien; no contrapongan ustedes, de forma tramposa, la proporcionalidad contra la representacin territorial. Est todo inventado, lo podemos hacer. Podemos hacer una ley proporcional y, a la vez, que respete el principio de representacin
territorial. No ha de quedar un territorio ms despoblado sin representacin; es posible
hacerlo. Lo que no es posible es que la representacin se mantenga dando a un votante
de ese territorio el doble de valor para su voto o agraviando a los votantes de otros territorios con un valor inferior para su voto.
85
DSPC P 43
Ya saben ustedes cul es la postura de Ciudadanos respecto a las leyes electorales.

Prximamente, desarrollamos en el Congreso de los Diputados, a iniciativa de Ciudadanos, unas propuestas de reforma de la actual Ley electoral para democratizarla y hacerla ms moderna y mejor. All vamos a proponer tambin como lo quisimos hacer
aqu listas abiertas. Vamos a proponer el abaratamiento de los costes electorales, que
para esto espero que no cueste tener el acuerdo que, ms o menos, tenamos..., habamos
pergeado ya. Nosotros consideramos que hemos de reducir..., que es obligatorio que
los partidos polticos reduzcamos nuestros gastos.
Nosotros, contrariamente a otros partidos, no necesitamos, no entiendo muy bien
por qu, tanto dinero, somos libres, no debemos nada a nadie, podemos hacer nuestras
campaas sin robar, sin recaudar comisiones por obras pblicas, sin utilizar fundaciones interpuestas para financiarnos. Nosotros creemos que debemos ajustarnos como se
ajustan los ciudadanos en sus gastos particulares.
Tambin esta ley contemplaba un envo nico de publicidad electoral, para reducir
uno de los gastos ms cuantiosos en las campaas, que es el de los mailings; una sindicatura electoral despolitizada, que tambin queramos que tuviese un mayor contenido,
un mayor peso de los jueces con respecto a aquellos que no son jueces en la sindicatura
electoral.
Porque hemos de hacer una norma que garantice la pluralidad, la libertad del derecho de sufragio para los ciudadanos; no tanto que est garantizando los derechos de los
partidos polticos, de los candidatos y tal, que tambin; pero eso es secundario. La limpieza de unas elecciones depende de una ley electoral.
Y con esas miras tambin queramos regular, nosotros, el derecho a la informacin,
que est bien y que nosotros ya dijimos: No queremos bloques, pero s que queremos que
se garantice el derecho de los electores a informarse por medio de las televisiones pblicas,
de manera que se respete la pluralidad. Y eso debe estar garantizado. En estas ltimas, lo
hicimos sin bloques y nos pareci bien.
Por tanto, y por la regeneracin democrtica del sistema, queremos legislar, queremos hacer una ley electoral. Nosotros s que cumplimos las leyes; all estn ustedes con
su mayora de escaos y sin su mayora de votos para demostrarlo. Nosotros acatamos
las leyes que nos parecen injustas, aunque les pedimos que no abusen de ello, porque
ustedes, en realidad, recurdenlo, son menos que los otros.
Hablaremos de esta ley electoral, como hablaremos tambin en el Congreso. Y pedimos que todos ustedes tambin participen con la soberana popular de todos los espaoles de las reformas de la ley orgnica, de la ley electoral que nosotros, desde Ciudadanos, hemos propuesto, tambin para el Congreso de los Diputados, donde participamos
como el resto de los espaoles.
Gracias.
(Aplaudiments.)
La presidenta
Grcies, senyor Carrizosa. A continuaci, t la paraula el senyor David Prez, del

Grup Parlamentari Socialista.
David Prez Ibez
Moltes grcies, senyora presidenta. Senyora consellera, senyores i senyors diputats,

a veure, una consideraci prvia: el text que tenim avui s el text que vam fer entre tots,
entre tots els grups parlamentaris. Vosts lhan agafat i hi han incls el seu sistema electoral; perfecte, per s un text que vam fer entre tots els grups aqu representats.
Per qu Catalunya necessita un nou sistema electoral? El sistema actual, el sistema
que tenim, no t trenta-set anys, t quaranta-un anys, eh? t quaranta-un anys. s lltima de les lleis que es van fer des del franquisme. Aquest s el sistema electoral, aquest
s el sistema electoral que tenim. Lhem de canviar perqu s poc proporcional? No, no
s veritat; s un dels sistemes ms proporcionals que tenim. El problema no s la proporcionalitat aix est explicat ja, tamb: el problema s el prorrateig; s a dir, la representaci que es dna a cada diputat en cada territori. I aquest problema, aquest prorrateig,
el que fa i el que representa s que tinguem un sistema dels ms injustos de tot Europa.
Ho deia la diputada: hi ha hagut un partit que en dues que som nosaltres, que s el
PSC vegades hem guanyat les eleccions, i no hem tingut..., no hem sigut el partit que
Sessi 25.1
86
DSPC P 43
Sessi 25.1
ha tingut ms diputats. Hi han daltres partits que han tingut menys vots i han tingut
ms diputats. Fa poc temps, el nostre partit va ser el segon en nombre de vots i som el
tercer en nombre de diputats. Aix no es dna a molts pasos dEuropa. Aquesta injustcia... (Veus de fons.) No, aix no es dna, Irene, a daltres pasos dEuropa. O sigui, el
pas... Normalment, quan un partit guanya unes eleccions s el partit que t ms diputats, i aix no passa a Catalunya. Per qu no passa? Perqu tenim un sistema de prorrateig injust, pel qual el vot duns ciutadans val el doble que el daltres. O el vot dels ciutadans de Girona i de Tarragona val menys, val tres quartes parts que el daltres parts del
territori.
No s veritat, i ja sha dit per part dels companys que mhan precedit, que la proporcionalitat o el prorrateig vagi en contra de la representaci territorial. No s cert. El nostre sistema, el sistema que nosaltres proposem, s un sistema absolutament proporcional, per que dna ms de la representativitat que t en aquest moment, per exemple, a
determinades provncies, per exemple, el cas de Lleida. Es pot fer tranquillssimament
ja sha explicat. Hi han moltssimes maneres de fer-ho.
Qu s aix del prorrateig? Mira, jo sempre poso el mateix exemple: eleccions a la
ciutat de Barcelona. El vot dels ciutadans de Sarri - Sant Gervasi val el doble que el
dels ciutadans de Nou Barris; el doble. Per qu? No; s que all hi ha ms terreny, hi han
muntanyes, i s una cosa..., i a Sarri - Sant Gervasi..., est tot ms concentrat. s una
barbaritat, no t sentit que el vot dels ciutadans duna part del territori valgui el doble
que els de laltra part del territori. Doncs, aquest s el sistema que tenim a Catalunya, un
sistema completament injust.
I hi han elements de la llei..., comentaven: No solament el sistema, hi han daltres
coses. Hi estem dacord. Tamb tenim el tema de la tramesa. Ja hem fet un intent, tots
els partits poltics, per fer un nic enviament de tramesa electoral. Aix sha de posar a
la llei electoral? No. No fa falta no fa falta. I saps perfectament que no fa falta perqu
hem participat en reunions per intentar de fer-ho.
Transparncia. Aix fa falta que ho posem a la llei electoral? Nosaltres ja tenim un
sistema total de transparncia, en els nostres comptes, de la comptabilitat dels partits
poltics, que hem de portar a la sindicatura, que hem de portar al Tribunal de Cuentas.
Total transparncia. Fa falta posar-ho a la llei electoral? No, no fa falta, ja ho tenim. I si
volem ms elements de transparncia els podem incloure en les lleis corresponents.
Fa falta una llei perqu els partits que no retirin la propaganda lhagin de pagar a
travs dels seus ajuntaments? No, no fa falta; aix ja passa en molts llocs. No fa falta
una llei electoral per a aix.
Fa falta una llei electoral, companya Marta Ribas, per parlar dels blocs? No fa falta;
no fa falta una llei per a aix. Saps perfectament que no fa falta. No fa falta. Per cert,
nosaltres estem dacord amb els blocs, ja ho diem; tothom hi est en contra, nosaltres
estem a favor dels blocs electorals. Aix s, mesurats en el conjunt de la campanya. Nos
altres estem a favor que tothom, encara que tingui una representaci molt petita, tingui
tamb un temps a la rdio i a la televisi pbliques.
Fa falta parlar de les incompatibilitats de senadors i de diputats a la llei electoral?
No fa falta. Ja hem parlat daquest tema en el Reglament del Parlament, aix ja sha vist,
i en altres lleis. No fa falta una llei electoral per a tot aix.
Per a qu s que fa falta una llei electoral? Per parlar del sistema electoral. Aix s.
Per tant, jo espero que no torneu a fer una llei sense sistema, perqu per a tota la resta
no fa falta llei electoral. Ara, per parlar del sistema, s. Per tant, si vosaltres veniu aqu
amb una llei per parlar de sistema electoral sense sistema electoral, votarem en contra; amb
les dues mans no, perqu no podem; per hi votarem en contra. (Veus de fons.) No, me
dieu: No, no ho farem. B, ja ho vau fer una vegada, eh?, s a dir, aix ja sha intentat.
Per tant, ja s que ara aix s una evoluci, per, aix, per aqu no per aqu no, eh? s
a dir, si anem a la llei, anem a la llei completa.
Qu pensem nosaltres que sha de fer? Nosaltres pensem que sha de fer una ponncia conjunta. Si no es fa la ponncia conjunta, cap problema; anem a la comissi corresponent a parlar del tema. Pensem que han dhaver-hi dos companys per cada grup parlamentari que puguin participar daquesta ponncia conjunta. Pensem que no fan falta
ms compareixences, ja les hem fet totes quaranta vegades, ja est tot explicat. Fa falta que
ens asseiem i que trobem aquells elements que sn all que ens uneix i all que ens se87
DSPC P 43
para. Ens uneix la mxima proporcionalitat del sistema? S, aix ens uneix. s provar
els temes i mirar de trobar una soluci, all en qu estem dacord fins ara, ja...
Una naci, una selecci, una circumscripci; aix uneix la majoria de grups parlamentaris daquesta cambra. Anem per aqu. I jo estic dacord absolutament dacord
amb el que comentava el company del Partit Popular: La majoria de grups parlamentaris daquesta cambra, eh? la majoria de grups parlamentaris daquesta cambra;
el que comentava el company Santi Rodrguez, del Partit Popular. Escoltam: si estem
dacord en aix, el tema de la circumscripci no ser el problema. Tamb li dic: per
aprovar aquesta llei fan falta, faran falta noranta vots de companys i diputades; per tant,
haurem de parlar, negociar i pactar, i tothom haur de cedir.
I jo estic absolutament dacord amb el que han dit els dos diputats que mhan precedit: nosaltres tenim el nostre sistema, que s millor, pensem, que el que vost representa, per estem disposats a votar a favor del seu sistema si el seu sistema s el que fa consens. Ja ho dic aqu pblicament: si aquest s el sistema que fa consens, el PSC hi votar
a favor; cap problema. O de qualsevol altre sistema que vagi en la mateixa direcci de
ligual valor del vot.
No s veritat que aquest sigui un sistema en qu la manera de pensar dels ciutadans
de Barcelona..., els escullin; no s veritat, aix no va aix. Amb el nostre sistema, amb
el vostre sistema, amb la manera de pensar dels ciutadans de Catalunya sescullen el
conjunt de representants del Parlament de Catalunya, i es poden adscriure a les diferents circumscripcions com vulguem. Hi han moltes maneres de fer-ho, no caiguem en
aquesta trampa que permanentment ens diuen; no s veritat. Sistema de circumscripci nica s la manera de pensar del conjunt de la ciutadania de Catalunya, que es trasllada al Parlament de Catalunya.
Efectivament, lactual sistema perjudica determinats partits. El nostre no s el ms
perjudicat. Sap vost quin s el partit ms perjudicat en lactual sistema? Nhi han dos,
sobretot: Ciutadans i la CUP. Sn els dos partits ms perjudicats en lactual sistema,
desprs vnen vosts i el PP, i desprs venim nosaltres. No, no som nosaltres els ms
perjudicats de lactual sistema; ara, s que s veritat que en dues ocasions nosaltres hem
guanyat les eleccions i no hem tingut ms diputats. Lactual sistema s un desastre, es
miri com es miri, s un desastre. Com ho podrem fer per tenir...? Per tant, jo crec que
hem de treballar..., i, aix s, ja lhe avisat que hi votarem en contra.
I magradaria comentar tamb una ltima qesti. Vost diu: Hem tirat pel dret i
hem mirat de fer aquesta proposta. Dacord, no hi ha problema, per recordi, eh?, que
far falta negociar i consensuar.
Alguns diuen ho he llegit aquest mat a la premsa: Que, b, que nosaltres ja estem en una altra fase, no? O sigui: Ja anem de cara a barraca i aix no t arreglo, ja
farem una llei quan siguem independents, no? B. s all que quan siguem independents tindrem les pensions ms altes, tindrem gelat cada dia per sopar i tindrem una
nova llei electoral. Que no va aix; que no, que no que no, que no, que aix no s aix.
Que no us ho creieu, que no tenim 14.000 milions de ms quan siguem independents.
Que si nosaltres no som capaos, ara, de fer una nova llei electoral, dem, si som independents, tampoc en serem capaos. O pel fet de ser independents no hi ha res que ens
pugui fer canviar la manera de pensar.
No tenim una nova llei electoral, i aix ja sha dit, perqu hi han dos partits que lactual llei els beneficia, que sn Convergncia i Esquerra, i per aix no tenim llei electoral. Alg ho havia de dir.
Moltes grcies, senyora presidenta.
(Aplaudiments.)
La presidenta
Grcies, senyor Prez. A continuaci, t la paraula la senyora Anna Gabriel, de la

Anna Gabriel i Sabat
B, bona tarda. Constatarem una vegada ms que no tenim llei electoral prpia. Jo
crec que s una de les frases que es deu haver pronunciat ms no noms en aquesta cambra, sin que, si fem reps dhemeroteca, les lamentacions entorn la manca de llei electoral prpia sn moltes. Diria que sorprn, sobretot, per part daquells que no tenen cap
Sessi 25.1
88
DSPC P 43
Sessi 25.1
mena dinters a exercir daltres sobiranies, eh? La sobirania electoral la prioritzen moltssim, per, en canvi, daltres no tant. Nosaltres, com que les prioritzem totes, doncs,
no tenim cap inconvenient a dir: S, nosaltres estem aqu per treballar en una llei electoral prpia. No s tant si perqu necessitem una llei del segle xxi o perqu la ciutadania ho reclama a crits. Jo tampoc..., jo crec que no ho situaria en aquest terreny. Jo crec
que s obvi el que ja sha dit. s a dir, si no hi ha hagut acord abans s perqu hi ha un
inters partidista en cadascun dels sistemes electorals i de recompte de vots; no t ms.
I, a partir daqu, doncs, la ciutadania s ms o menys conscient... perqu tampoc
s que sigui una matria del tot senzilla, eh?, aprofundir en la comparativa de sistemes
electorals, la ciutadania s ms o menys conscient que hi ha uns sistemes que premien o perjudiquen determinats parts poltics. I, per tant, doncs, jo crec que no hi ha ms
misteri que aquest. s a dir, ser capa de trobar la majoria reforada que conv per tirar endavant una llei prpia? Doncs, veurem fins on arriben els interessos partidistes.
Per jo crec que aqu..., que ning faci veure que no nha tingut mai, dinters partidista; que ning faci veure que durant tots aquests anys sha abstret del sistema electoral
i no ha fet el clcul de si el beneficiava o el perjudicava. De fet, tothom sha expressat
en aquests termes, no? O perjudica o ajuda, castiga o premia. Doncs, aquest s el nus i
aquesta s la qesti principal, no?
Jo el que diria tamb s que si s tan tremendista, tan profundament injust i tan castigador el sistema electoral vigent, doncs, canvieu la LOREG, a lEstat, no?, feu-ho rpid, exprs i aix, doncs, acabarem amb aquestes injustcies tan flagrants.
En tot cas, i anant al gra..., clar, nosaltres no hem presentat esmena a la totalitat, no
hem pensat que lexercici aquest del toc de lesmena et regalen cinc minuts ms, no?,
que s un sistema que no est malament, que lha utilitzat el Partit Popular, no? Per tant,
intentarem sintetitzar en els deu minuts que nosaltres s que tenim, perqu s obvi que
no volem presentar una esmena a la totalitat, perqu volem treballar en aquesta ponncia; ja ho vam fer en la passada legislatura.
I treballarem per resoldre una equaci que no t una soluci perfecte. Jo crec que
s honest dir-ho. La tensi entre proporcionalitat i representaci del territori no t solucions perfectes, eh? s obvi que una persona, un vot. Jo s que aqu..., s que diria
que Ciutadans corregeixi lexpressi. No hi ha persones que vagin a votar amb mig vot
o amb tres quarts, tothom diposita un vot; una persona, un vot s el sistema amb qu es
funciona. Suposo que vol dir que el valor del vot de totes les persones sigui exactament
el mateix, eh? Aix seria la proporcionalitat. Correcte.
Per per qu es parla de la representativitat del territori? Doncs perqu hi ha una cartografia humana determinada en un pas, i perqu si no tenim en compte el territori no
hi hauria absolutament ning... absolutament ning, tenint en compte la cultura poltica imperant, potser amb el terratrmol aquest poltic que vindr les coses canviaran,
no hi hauria ning que es preocups danar a fer campanya electoral a determinades zones despoblades del Pirineu, perqu no hi viu ning! I ning pensaria en qu hem
doferir a les pastores joves que intenten tenir ramats a les pastures del Pirineu. Perqu
aix quants vots donaria comparat amb la gran conurbaci de Barcelona? Res.
I daquests exemples, tenint en compte la cartografia humana del pas, en trobarem
moltssims.
Per tant, alguna cosa explica, tamb, la representativitat del territori, perqu s que,
si no, les campanyes electorals que se centrin en determinats barris de la ciutat de Barcelona, a la conurbaci, sense fer gaires quilmetres durant els quinze dies i qui guanya
all semporta la majoria del Parlament. I el pas s una mica ms divers que aix, eh?
Per tant, nosaltres estem dacord amb la mxima proporcionalitat i tenir en compte
la representaci del territori. I aqu a veure quin encaix trobem. De fet, el sistema holands no ens sembla malament; altra cosa s, eh?, que tingussim en compte les vegueries
o altres circumscripcions; per, daix, en tot cas, en podem parlar, segurament.
Una llei electoral i ho diu el prembul de la llei, no? aprofundeix en la qualitat democrtica del pas. Nosaltres creiem que tampoc cal ser ms grandiloqents del compte, eh? La llei electoral la porta un sistema electoral que s on tothom posa el focus, de
fet. I veurem, ho veurem, si contribueix a aprofundir en la qualitat de la democrcia.
Que aix voldria dir que shi haurien dincorporar algunes coses, com, per exemple,
una cosa que nosaltres defensem: escons buits. Si de veritat ens fa tant mal usurpar re89
DSPC P 43
Sessi 25.1
presentaci que no ens toca, si de veritat ens fa tant mal que hi hagi partits poltics que
tinguin ms escons que ciutadans els han votat, que no vulgui ning quedar-se representaci que ve de labstenci. s a dir, quanta abstenci hi ha en un pas? Doncs, tantes
cadires buides, per exemple. Aix s ser absolutament just tamb. Perqu no pensem
en parlaments acordions en funci de la participaci que hi ha hagut? Ms participaci,
ms escons; menys participaci, menys escons, per exemple.
Completament dacord a ampliar facilitats de vot. Shan comentat algunes qestions,
ampliar la jornada electoral, per exemple, millorar el vot anticipat. En tot cas, hi haur temps de parlar-ne. Per qu sn autentiques sacsejades? All dels escons buits ens
sembla que ho s. Que tingui dret a votar absolutament tothom, i que les persones que
viuen en aquest pas, que intenten treballar en aquest pas, ho aconsegueixin o no, vinguin don vinguin, tinguin la situaci administrativa que tinguin, tinguin dret a votar.
Aix s sacsejada al sistema democrtic.
Per tant, ja sabem que hi ha una legislaci estatal que adjudica la ciutadania en funci de determinats criteris. Ho sabem perfectament. Per si volem respondre als embats
de la radicalitat democrtica posem aix tamb a sobre de la taula. Redum sous redum sous, limitem mandats, rotem en els crrecs, restringim portes giratries... Aix
tamb contribuir segurament a fer millor el sistema democrtic.
Blocs electorals. Se nha parlat, eh?, tamb, moltssim, i si la responsabilitat s de la
regulaci dels blocs o s de la Corporaci Catalana de Mitjans..., o la direcci pertinent
del CCMA. En tot cas, nosaltres estem absolutament en contra de com sest actuant
amb relaci a com sentn la imposici dels blocs electorals en lactualitat, per tamb
estem absolutament en contra que es mirin noms els mitjans pblics.
s evident que el sistema de mitjans que hi ha no s el nostre, eh? Ja tindrem temps
de parlar-ne. I s evident que nosaltres no estem dacord amb el fet de quina s la poltica comunicativa quan hi ha comicis electorals en els mitjans pblics, per en el que
tampoc estem dacord s que determinats partits obvieu, per sistema, quina poltica
electoral es fa des de determinats mitjans privats, que nhi ha que no hi hem aparegut
mai, ni tenim visos daparixer-hi mai. I que la ciutadania daquest pas tamb mira
aquestes cadenes, i tamb se les escolta, i tamb construeixen opini.
Per tant, obrim el mel dels blocs electorals. Ja s que no podem regular des daqu
les emissions de determinats mitjans privats, per, com a mnim, fem tamb un retrat
de com actuen determinats lobbys. I avui s un bon dia per recordar segurament quin
paper tenen els mitjans de comunicaci privats a fer que guanyin uns o altres candidats.
Per tant, abordem la qesti dels mitjans en la seva integritat.
Llistes cremallera, absolutament dacord. I anirem ms enll, eh?, depn de quines
circumscripcions entenguem que shan de preservar, per potser hem de regular tamb
que hi hagi una paritat en les caps de llista, perqu, si no, ens trobarem que les llistes
seran cremallera, per que la composici del plenari pot estar, doncs, molt decantada.
Pensem en sistemes de correcci posterior. s a dir, surten ics representants, per desprs, doncs, sha de fer, no?, una alteraci daquells representants perqu sigui una composici netament paritria, per exemple.
Desmitificarem, nosaltres, tota la qesti de llistes desbloquejades, eh? Es comprova que all on hi sn s una estricta minoria molt selectiva, ultrainformada, que acaba
incidint en el desbloqueig. La majoria de la ciutadania agafa all que el partit poltic li
posa a sobre de la taula, perqu sentn que s all que sha ents, no?, la composici,
millor. No en farem batalla, per s que contribuirem a desmitificar-ho, perqu, a ms,
s una entrada perfecta tamb per a determinats lobbys i perqu determinades persones, ms que respondre a una lgica de partit o despai poltic collectiu, responguin a
aquells, no?, que lhan aconseguit ubicar en aquell lloc.
Per tant i acabo, el comproms de la CUP amb una legislaci prpia s absolut, el
comproms de la CUP a treballar al voltant dun sistema similar al sistema holands s
tamb absolut. Us garantim que nosaltres no imposarem lgiques de partit, ni ens vota
labstenci, ni tenim per qu pressuposar que ens ha de votar la gent immigrada que no
t papers, per no per aix no deixarem dexigir que ells tinguin la seva representaci.
Per tant, demostrarem que no ens mouen les lgiques partidistes, i us asseguro que
si podem fer que amb aquesta llei saprofundeixi en el terratrmol poltic per acabar
amb el sistema, evidentment nosaltres estem aqu per a aix.
90
DSPC P 43
La presidenta
Moltes grcies, senyora Gabriel. A continuaci, t la paraula el senyor Roger Torrent

del Grup Parlamentari Junts pel S.
Roger Torrent i Rami
Grcies, presidenta. Per un moment ens hem cregut, senyora Ribas, que aix que ens
presentava avui realment volia que saprovs. Per un petit moment ens ha semblat que
aix era una proposta seriosa, per desprs hem pensat: No pot ser no pot ser, perqu si alg vol aprovar una llei electoral que necessita una majoria de dos teros el ms
normal s que abans de presentar una proposta al Ple vagi als grups parlamentaris i els
exposi la proposta. Jo no s els altres, he dedut que tampoc, pel que han dit, per a
nosaltres no ens ha vingut a veure, i representem seixanta-dos diputats imprescindibles
per aprovar aquesta llei.
Per tant, ens sembla que s ms aviat una posici de postureig, com en direm ara,
una voluntat certa de buscar consensos, de buscar majories, de buscar els noranta diputats que fan falta per aprovar una llei electoral. Don els pensa treure si no va a veure els
grups parlamentaris, si no hi parla? De fet, nosaltres creiem que aix shauria de valorar
i shauria de treballar en una ponncia conjunta, com vam fer a la legislatura passada i
com sen recorda que el seu grup ho demanava per als assumptes vitals fonamentals
bsics de pas? demanaven ponncies conjuntes. Doncs, escoltim, fem una ponncia
conjunta tamb per a un element central com s la llei electoral.
No ens han vingut a veure. No ho han plantejat, i a ms a ms ho han fet amb un
punt deixim-ho dir aix de deslleialtat, o en tot cas lleig, perqu han presentat, com si
fos una proposta seva i ho han dit tots els grups les conclusions duna ponncia conjunta. (Veus de fons.) s a dir, conclusions conjuntes de tots els grups. No ens han vingut a veure i posen sobre la taula un document que vam aprovar, que vam redactar, que
vam treballar entre tots.
Per tant, evidentment no podem estar en contra de la major part del document, del
text que ens proposen, perqu en som pares tamb, eh?, som pares i mares daquest
plantejament que es fa. Del 95 per cent, deia vost. Jo no s quin s el percentatge. Donarem per bo aquest 95 per cent. Certament. Estem dacord fonamentalment en
aquest 95 per cent, per, ai, el 5 per cent restant! ai, aquest 5 per cent restant! Un sol
ttol, all que ha impedit, en definitiva, que durant... no s si sn 37, 40, 41, s igual,
durant tantes legislatures no shagi aprovat una llei electoral, el sistema electoral. Amb
aix no hi estem dacord.
Evidentment la proposta que ens posen sobre la taula no la compartim. s molt legtim que vosts proposin el seu sistema electoral, com de fet cada grup proposa el seu,
per no el compartim. I no el compartim perqu no defensa prou, no assegura prou dos
elements essencials que ens marca lEstatut: la proporcionalitat, duna banda, per tamb la territorialitat; s a dir, la representaci territorial. El sistema holands, el que avui
ens proposen no defensa, no assegura prou aquests dos principis.
I resulta que vosts surten aqu i diuen: Escoltim, aquest s un sistema que nosaltres proposem, i els altres facin el favor dabandonar el seu i venir cap al nostre perqu,
si no, estaran fent partidisme. Resulta que quan nosaltres no renunciem a les nostres
propostes som partidistes, per quan ho fa vost resulta que mira pel b de tothom.
Doncs, deu ser legtim que cadasc defensi el seu sistema, oi? O s que vosts hi han
renunciat durant tots aquests anys? Durant totes aquestes legislatures, vosts han renunciat al seu sistema electoral en pro dun acord majoritari? Jo diria que no. Per la poca
experincia que tinc jo, que s la de la legislatura passada, no ho van fer. No van renunciar, en pro de lacord, al seu sistema electoral, com fem, legtimament, hi insisteixo, la
majoria de grups.
No representa..., no defensa prou la proporcionalitat i la territorialitat, que no s noms que ho digui lEstatut: s que estem dacord que aquests sn els dos principals principis a preservar.
I vosts proposen un sistema partint duna fallcia, partint duna cosa que no s certa, que s que aquest sistema actual s un desastre de proporcionalitat. No s cert no
s cert. s millorable? I tant, que s millorable! Tots els sistemes sn millorables, ni tan
sols el seu s perfecte, tots sn millorables. Per no partim duna base dolenta, no partim dun sistema que no sigui molt proporcional. El sistema actual, aplicat a Catalunya,
Sessi 25.1
91
DSPC P 43
Sessi 25.1
s un sistema..., Du nhi do com ns, de proporcional, i, en tot cas, s molt ms proporcional que el mateix sistema aplicat al conjunt de lEstat espanyol.
Per cert, senyor Prez, deia: Aquest sistema s un desastre! Doncs, jo no li sento dir el
mateix al PSOE al Govern de lEstat espanyol, i ha governat amb aquest sistema. I mira que
ha tingut oportunitats per canviar el sistema. Per resulta que quan el sistema mafavoreix va molt b, per quan el sistema considero que no mafavoreix s un desastre. s
molt ms despropocional el mateix sistema aplicat a lEstat, i no lhan canviat, que aplicat a Catalunya.
En definitiva, vosts confonen prorrateig descons amb escrutini. No s el mateix
lescrutini, sigui amb una nica circumscripci, sigui amb diferents circumscripcions,
que amb el prorrateig. Estem dacord que hem de millorar el prorrateig, i tant, que s.
I lhem de millorar especialment a la circumscripci de Barcelona; subrepresentada, hi
estem dacord. Per aix s el prorrateig, no t res a veure amb lescrutini, i vosts ho
confonen.
I, evidentment, defensarem la territorialitat. Diu la senyora Ribas: Els diputats del
territori els escolliran a Barcelona. I qu? I qu? i qu? Mho diu a mi, que jo sc
elector de Girona, que els meus representants els escolliran els electors de Barcelona?
Els ho diu als electors del Pirineu ara en parlaven, que els seus representants els escolliran a lEixample de Barcelona? Est dient aix? Est dient aix. Per qu es pensa que
defensem la territorialitat? Defensem la territorialitat perqu els ciutadans del Pirineu
tinguin els seus representants i perqu els ciutadans de Girona tinguin els seus representants (aplaudiments) i perqu tot el pas es vegi representat en aquesta cambra, no
noms uns ciutadans duna determinada part del pas.
Per tant, proporcionalitat i territorialitat.
Sha fet un reps histric de per qu som aqu. I alguns han acusat alguns partits de
ser els grans bloquejadors de lacord de la llei, com si ells passessin per aqu, eh? Alguns partits sembla que sn nous a la cambra, que no hi han estat mai, que resulta que
no podien participar de majories per fer una llei electoral les anteriors legislatures, especialment el PSC, que durant molts anys ha sigut el segon partit daquesta cambra, el
segon partit del pas, i ara resulta que ells no tenen res a veure amb el fet que no hi hagi
hagut llei electoral durant tots aquests anys. Alguna cosa, senyor Prez, hi deuen tenir a
veure, alguna cosa hi devem tenir a veure tots. De fet, nosaltres assumim la nostra part
de responsabilitat, la nostra part alquota de responsabilitat histrica; per no ms, ni
tampoc menys. Que tothom assumeixi la seva responsabilitat.
En tot cas, per, avui no es tracta, evidentment, de fer un reps histric, de mirar
enrere, de mirar el passat, de per qu som aqu, sin que es tracta de mirar el present i,
sobretot, el futur, perqu de fet els sistemes electorals, les lleis electorals sn fruit tamb de la conjuntura poltica en qu es donen, i, per tant, nosaltres, el que volem avui i el
que ens sembla veritablement determinant a lhora de plantejar aquest debat s conixer
el context de la Catalunya actual.
I nosaltres, ja ho hem dit, nosaltres estem en una altra fase. Aquest debat que plantegen avui ens semblaria de fet, ja sha donat tantes legislatures que ja s un clssic del
Parlament, de fet gaireb una tradici absolutament adequat en un context autonmic.
Per nosaltres, el Grup de Junts pel S, una majoria daquest Parlament i una majoria social daquest pas, ens situem ja en una situaci postautonmica, en una situaci en qu
evidentment que volem construir una llei electoral, i tant, que volem fer una llei electoral; s ms, s una assignatura pendent daquest procs constituent que farem. Per volem
fer la llei electoral de la repblica catalana.
I ho volem fer fonamentalment per tres coses. Primer, per superar les restriccions de
la LOREG. Hem parlat aqu com si no hi hagus una llei orgnica de rgim electoral
general que condicions el que podem fer i el que no podem fer al Parlament de Catalunya. Segon, perqu volem propiciar un canvi real de cultura poltica, no noms una
modificaci o consolidar all que ja sest donant en aquests moments. I tercer element
pel qual nosaltres volem construir aquesta llei de la repblica catalana: perqu estem en
un procs constituent, i un procs constituent justament vol dir aix, que els ciutadans
escullen quin model, quin pas volen, quines institucions voldran a la futura repblica,
i tamb escolliran, evidentment, la ciutadania, com vol triar, com vol escollir els seus
futurs representants.
92
DSPC P 43
Volem superar les restriccions de la LOREG, precisament perqu justament volem

aconseguir alguns dels objectius que vosts comentaven, senyora Ribas. Per exemple,
estem dacord a incrementar el dret a vot als majors de setze anys; doncs, no es pot, no
podem, perqu la LOREG ens marca que no podem, ens limita. Volem limitar la durada de les campanyes; tampoc podem. Volem eliminar anacronismes com la jornada de
reflexi o el fet que no es puguin publicar enquestes la setmana abans de les eleccions;
tampoc podem, no es pot, perqu la LOREG ens limita, limita el marc legal en el qual
ens podem moure per fer la nostra prpia llei electoral.
I la volem canviar, la Llei electoral, i tant, que s!, per fer una nova cultura democrtica, una nova cultura poltica, bsicament amb tres grans principis: el primer, perqu
hi hagi ms responsabilitat i retiment de comptes, s a dir, que no noms votem cada
quatre anys, sin que hi hagi un retiment de comptes constant; per aprofundir en els
mecanismes de participaci, i per fer una campanya ms permeable, ms dinmica, ms
del segle xxi. En definitiva, volem ms i millor democrcia. Per ho farem en el marc del
procs constituent, ho farem en el marc de la construcci duna nova repblica a Catalunya, una nova repblica que, senyor Prez, efectivament, tindr una llei electoral i en
qu tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya decidiran com volen que sigui aquesta
llei electoral, per tant, decidiran com volen escollir els seus representants.
El debat que avui ens plantegen arriba tard en un perode autonmic i encara no
arriba prou a temps en un perode postautonmic. Els emplacem, evidentment, tamb a
participar en aquest debat del procs constituent...
La presidenta
Senyor diputat, ha exhaurit el temps.

Roger Torrent i Rami
...i a dibuixar la repblica que volen, la repblica que volem.

Moltes grcies.
(Aplaudiments.)
La presidenta
Ats que sha retirat lesmena a la totalitat, la Proposici de llei electoral de Catalunya continua la seva tramitaci. Senyora Ribas, per qu em demana la paraula?
Marta Ribas Fras
(Per raons tcniques, no han quedat enregistrats els primers mots de la intervenci
de loradora.) ...directes, eh? per allusions directes.
La presidenta
Trenta segons.
Marta Ribas Fras
Del senyor Torrent. Crec que ho he explicat, per magradaria que queds molt clar:
desprs dun any, ms dun any, de les eleccions autonmiques, ning sha mogut en
aquest Parlament perqu en aquesta legislatura hi hagus llei electoral. Volem que
anssim almenys un pas ms enll, i no pas tornar al mateix punt en qu estvem en les
legislatures anteriors, i el nostre paper bsicament ha estat de fer de palanca. Ara s un
paper que hem de fer totes i tots els diputats daquesta cambra. Ja est. Nosaltres noms
pretenem fer de palanca, reiniciar en aquesta legislatura el debat de la Llei electoral,
assumint aix, per tant, la nostra part alquota, tamb de responsabilitat. No volem tornar a ser responsables dacabar una legislatura o de tornar a anar a eleccions autonmiques sense llei electoral.
Per cert, els consensos es busquen en totes les lleis principals, si de cas. En la de
pressupostos sembla que no lestan buscant, tampoc. Per tant, miri, cadasc que es miri
tamb els seus defectes i les seves parts alquotes de responsabilitats respecte a com
busquen consensos amb els altres grups en aquesta cambra per a les principals lleis poltiques que saproven.
La presidenta
El set punt de lordre del dia s: debat de totalitat sobre la Proposici de llei daccs
als llibres de text per mitj dun sistema de prstec.
Sessi 25.1
93
DSPC P 43
Proposici de llei daccs als llibres de text per mitj dun sistema
de prstec (debat de totalitat)
202-00032/11
Dacord amb larticle 114.2 del Reglament, presenta la iniciativa, en nom del Grup
Parlamentari de Ciutadans, la senyora Sonia Sierra.
Sonia Sierra Infante
Grcies, senyora presidenta. Bona tarda, diputats, diputades. Lo que est en los libros es como el dinero en las manos de otro, que cuando lo necesitas nunca est, dice
un proverbio snscrito. B, hem dentendre aquest proverbi en el context que, a la cultura vdica, la transmissi s purament oral, a diferncia del que passa al mn occidental, que des de la invenci de la impremta s fonamentalment grafocntrica. Tot i aix,
s cert que hi ha molts professors a ttol individual o b centres sencers que decideixen
no fer servir els llibres de text, per continuen sent una minoria que no arriba al 20 per
cent, i cada setembre sn moltes les famlies que han de fer un gran esfor per poder fer
front a la despesa de dos-cents o tres-cents euros per fill en concepte de llibres de text.
A ms, no sn pocs els professors que, malgrat decidir no fer servir el llibre de text, desprs acaben fent fotocpies de manuals o escanejant-les i penjant-les a un Moodle. I s
que el llibre de text noms s una cotilla si el fem servir fil per randa, cosa que afortunadament no sol passar. I parlo jo, que crec que sc poc sospitosa de conservadorisme i
que tinc diversos articles publicats sobre innovaci educativa mitjanant les xarxes socials, el primer dells del 2009, quan per a la majoria del professorat les xarxes socials
eren un enemic a batre i no una oportunitat per transmetre coneixement.
El llibre de text s, doncs, un material sobre el qual el professorat pot trobar suport
per a les seves prctiques docents. Per aquest motiu, no em semblen acceptables les crtiques que diuen que el llibre de text s un model caduc, perqu mostra un desconeixement del que passa a la majoria de les aules catalanes. De fet, a diferents comunitats autnomes de tot Espanya ja disposen dun sistema de prstec per tenir els llibres gratuts,
per tal de garantir la igualtat doportunitats a tot lalumnat, amb el seu accs gratut a leducaci, independentment de la situaci socioeconmica de les seves famlies.
I aquest aspecte s molt important, ja que a Catalunya hi ha una diferncia de 277
punts en els resultats a PISA entre els alumnes amb situacions econmiques afavorides i els alumnes amb situacions econmiques desafavorides. Aquestes xifres atempten directament contra la cohesi social i contra la igualtat doportunitats. Els darrers
anys han baixat les xifres de fracs escolar i abandonament escolar prematur, s cert,
per no han baixat al mateix ritme entre els alumnes amb menys renda. De fet, segons
un informe de Save the Children, el pes del factor socioeconmic s ara ms gran i les
desigualtats incideixen ms en els que es deixen enrere. I aix atempta tamb contra de
la cohesi social, aquesta de la qual sempre estan presumint per que no s certa, com
demostren aquestes dades, perqu a Catalunya el que tenim s un sistema de beques
que es constitueix com un mecanisme palliatiu de la manca daccs real a la gratutat
de leducaci.
Els conceptes ms importants a lhora de garantir un accs gratut a leducaci sn
els llibres de text, el material escolar, el transport escolar i les activitats extraescolars.
Nosaltres, amb aquesta proposici de llei, volem fer una passa endavant pel que fa a la
gratutat a laccs real a leducaci.
Durant el curs 2005-2006 es va posar en marxa el Programa cooperatiu per al foment de la reutilitzaci de llibres, el qual subvencionava els centres en concepte de llibres de text i material escolar. No obstant aix, segons lInforme sobre els drets dels infants del 2015 del Sndic de Greuges, des del curs 2011-2012 fins a la data de publicaci
de linforme no shavia atorgat cap subvenci sota aquest programa.
Lany 2015 el Ministerio de Educacin va reactivar els ajuts per sufragar el cost dels
llibres de text i altres materials educatius per al curs 2015-2016 i va atorgar a la Generalitat 5 milions deuros.
A aquest afebliment o desaparici de molts programes dajuts pblics, hi hem de sumar la prdua de poder adquisitiu per baixades de sou o b per situacions datur que pateixen moltes famlies i que fa molt difcil, i de vegades, fins i tot, impossible, que puguin
Sessi 25.1
94
DSPC P 43
Sessi 25.1
comprar els llibres de text. I s del que estic parlant, perqu malauradament he tingut
molts alumnes a classe sense poder tenir llibre de text.
Abans de prmer el bot de la votaci, pensin per un moment en el patiment daquestes criatures que han de dependre dels altres per poder estudiar o per poder fer deures,
perqu no tenen el seu llibre de text. Nosaltres, amb aquesta proposta, volem palliar
aquest patiment daquestes criatures i tamb de les seves famlies, que ho deuen passar
molt malament quan veuen que no poden comprar els llibres als seus fills.
Durant els darrers tres anys, la Generalitat ha fet dotacions econmiques per a ladquisici de llibres de text i material didctic a centres situats en entorns desafavorits;
per qu passa?, que hi ha alumnes en situacions desafavorides que no estan matriculats
en aquests centres, amb la qual cosa no reben cap mena dajut. El departament sempre
treu pit que destina recursos als centres dalta complexitat, per nosaltres ja li hem dit,
en altres ocasions, que amb aix no nhi ha prou, perqu sn molts els alumnes que queden sense atendre amb aquesta poltica. I aix sense tenir en compte que hi ha molts
centres que, tot i ser dalta complexitat, no volen ser catalogats com a tals perqu consideren que aix els estigmatitza i fa que es perpetun en aquesta situaci. I, per aquest
motiu, molts alumnes queden sense atendre. I jo conec molts casos com aquest.
Davant de la manca de resposta del Departament dEnsenyament, cada any sn ms
les famlies que sautoorganitzen o les AMPA que sautogestionen i creen fons de prstec per aconseguir abaratir els costos que suposa la tornada a colle.
Aix, doncs, tenim, a Espanya, duna banda, unes comunitats autnomes on tots els
alumnes tenen llibres gratuts i, aqu, a Catalunya, uns centres on els alumnes tenen
llibres gratuts i altres que no. Nosaltres, amb aquesta proposici de llei, volem acabar
amb aquesta discriminaci i que tots els alumnes puguin accedir de forma gratuta als
llibres de text.
Aquest mat el senyor Jordi Sendra ha tret una altra vegada un daquests mantres
perqu una altra cosa no tindran, per la veritat s que, originals, no ho sn gaire, eh?,
els mantres sempre els van repetint i ens ha dit que nosaltres vam nixer per dividir.
Miri, no; aqu els que divideixen sn vosts, perqu volen que uns alumnes tinguin llibres gratuts i altres, no, que s el que est passant ara. Els que divideixen sn vosts,
perqu hi ha alumnes que reben la seva educaci en llengua materna i daltres que no.
I els que divideixen sn vosts, perqu els alumnes que es poden pagar centres delit
tenen ms duna llengua vehicular en el seu sistema educatiu i els que no tenen diners
shan de conformar amb una sola llengua vehicular al sistema educatiu. Sn vosts els
que divideixen. (Aplaudiments.)
s evident que aquesta proposta s una proposta justa, ja que avana en la igualtat doportunitats i en laccs veritablement gratut a leducaci. Jo personalment mai
mhe trobat una famlia que em digui: Ei, aquesta proposta de Ciutadans no magrada;
aquesta proposta dels llibres de text gratuts, mira, millor no, perqu no t sentit. No,
no; al revs, eh?, a totes les famlies amb qu hem parlat els sembla una proposta fantstica.
I, malgrat aix, Junts pel S ha decidit presentar una esmena a la totalitat, perqu
no volen ni que es pugui parlar daquest tema, no volen ni que es pugui debatre aqu, al
Parlament. Els diputats i les diputades de Junts pel S hauran dexplicar molt b a tots
els ciutadans perqu no volen que tots els alumnes catalans tinguin llibres de text gratuts, com ja tenen a altres comunitats autnomes. I no diguin que s una qesti de
diners, perqu nosaltres no demanem coses impossibles. Si proposem aquesta proposici de llei s perqu, amb lExcel a la m, es pot fer.
A la darrera interpellaci, la senyora consellera em va dir que les meves xifres no
eren correctes. Jo li vaig dir: I tant, que ho sn. Ara mateix, no tinc lExcel, per la propera sessi jo li porto un Excel. B, la veritat s que no li he portat un Excel, li nhe
portat quatre. Perqu nosaltres quan fem una proposta s perqu, amb lExcel a la m b,
en aquest cas, amb els quatre Excels a la m es pot fer.
Per qu hem portat quatre Excels? Perqu hem fet quatre simulacions. La primera:
tots els alumnes de Catalunya amb llibres de text gratuts; si ho fem en dos anys, sn 209
milions deuros; en el cas que ho fssim en quatre anys, que s la segona simulaci, 204 milions deuros. Estem parlant duns 50 milions deuros lany, que si fa no fa s el que va
prometent el senyor Comn cada cop que visita un poble, per la qual cosa crec que s
95
DSPC P 43
una xifra ben fcil de dur a terme. Per s que, de fet, no hauria de ser al 100 per cent,
perqu als centres privats no t gaire sentit que sufraguin els llibres de text, i, a ms, ja
hem dit que hi ha professors i centres que decideixen no fer servir llibres de text, per
la qual cosa hem fet dues simulacions ms: el 80 per cent dalumnes, si ho fem en dos
anys, sn 167 milions deuros, i, si ho fem en quatre, 163 milions deuros. Estem parlant
de 40 milions deuros lany.
De veritat podem tenir un president de la Generalitat que cobra el doble que el president dEspanya i no podem tenir 40 milions deuros per a llibres de text gratuts? De veritat podem tenir uns consellers que cobren ms que el president dEspanya i no podem
tenir 40 milions deuros per a llibres gratuts? De veritat podem tenir 242 alts crrecs
que cobren ms que el president dEspanya, per no podem tenir 40 milions per a llibres de text gratuts? Mirin, jo estic convenuda que la immensa majoria dels catalans,
siguin o no independentistes i votin a qui votin, sestimarien ms tenir llibres de text
gratuts per als seus fills que no pas el president de la Generalitat i els consellers millor
pagats de tot Espanya.
Senyors i senyores de Convergncia, hauran dexplicar molt b per qu tenim 242
alts crrecs que cobren ms que el president dEspanya per els alumnes de Catalunya
no poden tenir llibres de text gratuts com s que tenen a daltres comunitats autnomes.
Nosaltres no volem que els diners dels catalans serveixin per tenir ms alts crrecs i
ms xiringuitos poltics que ning. Nosaltres volem que els diners de tots els catalans
serveixin per tenir una igualtat daccs real a leducaci gratuta de tots els alumnes catalans. Porque no queremos que los libros sean como el dinero en la mano de los otros;
queremos que cuando se necesiten siempre estn.
Muchas gracias.
(Aplaudiments.)
La presidenta
Grcies, diputada. A continuaci, per a defensar lesmena a la totalitat presentada

pel Grup Parlamentari de Junts pel S, t la paraula la senyora Teresa Vallverd.
Teresa Vallverd Alborn
Grcies, presidenta. Diputats, diputades, laccs a leducaci s un element clau en

una societat que aspira a ser socialment justa. No hi ha dhaver elements que facin que
infants i joves tinguin impediments de cap tipus que no els garanteixin que poden rebre una educaci completa, de qualitat i en igualtat de condicions. Aix s aix i daqu
partim.
La Llei deducaci de Catalunya, en larticle 4, ja especifica que tothom t dret a
accedir en condicions digualtat al sistema educatiu. I aquesta afirmaci comporta justament un tractament que tingui en compte les desigualtats inicials dels usuaris. No
tothom parteix de la mateixa situaci. Les desigualtats econmiques sn ms que conegudes i evidents, i les despeses addicionals que comporta el fet destar escolaritzat no es
limiten nicament a ladquisici de llibres de text, sin que hi ha una srie daltres despeses que sn inassumibles per part de moltes famlies sense prou recursos i que sn,
per tant, un impediment a lhora daconseguir aquesta volguda condici digualtat.
Cada comunitat educativa t caracterstiques prpies que la fan singular i, de fet, pel
que fa a la capacitat econmica, tant a nivell intern com entre centres, hi ha diferncies
abismals que no es poden tractar de manera uniforme. Els llibres de text, per, en el cas
de les escoles que els utilitzen, que no sn totes, sn segurament la despesa ms gran
a la qual shan dencarar les famlies cada curs escolar. I s cert que calen mecanismes
que facilitin laccs a aquests materials, sobretot a les famlies que ms ho necessiten.
Per ens hem de plantejar si en una situaci com lactual, de mancances evidents en
tants mbits, s imprescindible instaurar un procediment que afavoreixi la universalitzaci de la gratutat dels llibres de text amb accs tamb per a les famlies amb recursos
suficients o per a les famlies amb molts recursos.
La LEC, com vosts saben, estableix en el seu article 6 que el Departament dEnsenyament ha dadoptar les mesures necessries per introduir progressivament un sistema
dajuts general en les diverses modalitats per als llibres de text i altre material escolar en
lensenyament obligatori per a lalumnat dels centres pblics i dels centres privats sostinguts amb fons pblics.
Sessi 25.1
96
DSPC P 43
Sessi 25.1
Com es pot veure, lobjectiu de la proposici de llei que ens presenten, que sexpressa en el seu article 1, que s assolir la mxima gratutat possible dels llibres de text als
alumnes dels ensenyaments deducaci primria i educaci secundria obligatria, i en
el seu cas, el mxim abaratiment possible del seu cost, ja queda cobert per la LEC, cosa
que fa del tot innecessria una altra norma amb rang de llei.
Un altre dels elements que trobem en aquesta proposici de llei que ens presenten s
que est ms que superada per la realitat. Els materials educatius que utilitzen els alumnes sn cada cop ms diversos i de caracterstiques ms diferents. Parlem de llibres de
text, s, en format paper, per tamb en format digital, i tamb de materials elaborats
pels centres mateixos, en paper o en format digital: programari educatiu, material audiovisual. El llibre de text no s lnica eina daprenentatge, i li diria que cada cop se
substitueix ms per tot un altre gruix de materials escolars.
Les tecnologies digitals permeten que les dinmiques educatives estiguin basades
cada cop ms en la participaci activa dels alumnes. I les situacions daprenentatge tenen en compte cada cop menys la utilitzaci tradicional dels llibres de text. Els centres
augmenten ls de materials innovadors, molts dels quals sn de creaci i ds intern.
Per aix aquest concepte que proposen de dipsit o catleg centralitzat de llibres de text
per deixar en prstec al catleg collectiu de centres docents est ja dentrada absolutament superat i s manifestament obsolet.
Tamb hi ha altres aspectes de la seva proposta que ens semblen poc clars. Per
exemple, el paper real del Departament dEnsenyament en tot el sistema que proposen.
El personal necessari per a qestions tcniques i de control i la infraestructura digital
de control per dur a terme el sistema de prstec poden tenir un cost elevat que no est
recollit en la proposta. El seu article 13 comporta una crrega econmica que no preveuen en cap cas, i traslladen a partides econmiques incloses en els pressupostos un
cost difcil de preveure per la poca claredat amb qu ens el presenten.
El finanament i la dotaci material del sistema de prstec tamb ens semblen confusos i ens presenten molts dubtes: tant la implantaci com el manteniment van a crrec
del pressupost dels centres docents, per les partides es poden dotar amb diverses fonts
que van des del patrimoni del centre a les donacions privades, passant per finanament
pblic o privat, i acaben afirmant que tant la implantaci com el manteniment es poden
dur a terme amb aportacions dinerries o no dinerries, gratutes o oneroses, de persones fsiques o jurdiques.
Al nostre entendre, aqu entrem en un terreny que pot perjudicar notablement els
centres amb menys recursos i amb famlies amb rendes ms baixes, i li diria tamb que
pot afavorir els centres amb un entorn social econmicament ms potent i amb ms facilitat per aconseguir finanament privat, que no sn els que necessiten ms que es redueixi el cost dels llibres de text. I aix va radicalment en contra del que pensem que ha de
passar: que sn les famlies amb menys recursos i les que tenen ms dificultats les que
shan de veure ms afavorides per les poltiques que simplementin.
Per, b, coincidim que hi ha despesa, s, i que s una lnia en la qual sha danar
avanant per facilitar laccs a leducaci en igualtat de condicions. Per tamb hem de
reconixer que hi ha moltes vies per aconseguir reduir la despesa de les famlies en material educatiu escolar, i que al seu costat la regulaci per llei dun sistema de prstec de
llibres de text queda molt curta i inefica.
Parlem de la potenciaci de materials ds lliure, com programari lliure, llicencies
creative commons, per exemple; de limpuls de les xarxes collaboratives entre centres i
professorat on es comparteixin materials elaborats pels centres mateixos, i, quan sigui
possible, tamb establint un sistema dajuts per a ladquisici de materials educatius comercialitzats, un sistema que pot ser regulat en funci de la renda de cada famlia i que
seria equitatiu i just socialment.
Si no es pretn centralitzar i es deixa oberta la mesura a prendre per facilitar laccs als materials educatius, no sincideix tampoc en el futur del mn editorial. No hem
doblidar que a Catalunya hi ha un ecosistema deditorials de continguts educatius que
no tenen altres territoris europeus, tampoc Espanya. Laportaci econmica al PIB
cultural catal del llibre en general est al voltant del 40 per cent, i daquest percentatge les editorials catalanes en sn responsables duna part considerable. Un sistema de
prstec regulat per llei com el que proposen tindria conseqncies per al mn editorial
97
DSPC P 43
Sessi 25.1
catal. Podem parlar del risc que comporta pel que fa a la prdua de llocs de treball, de
milers dautors, tant mestres com professors, deditors, correctors, maquetistes, tallers
darts grfiques, fabricants de paper... Qualsevol afectaci en el mercat del llibre de text
posaria en risc la seva continutat, ja que el conjunt sobre el qual actuen quedaria molt
redut i els impediria tirar endavant.
Si les editorials catalanes no poguessin sobreviure serien reemplaades per editorials estatals, que qui en t cap dubte? com a mxima concessi farien traduccions de
continguts estatals. Aix ja s que no els importa gens, per posaria en risc ladequaci
als continguts especfics de la Generalitat i, sobretot, a les metodologies i models pedaggics de lescola catalana, que sn sensiblement diferents dels espanyols, amb el risc
afegit que tamb les edicions de literatura infantil i juvenil es veiessin impossibles de
mantenir i els autors catalans poguessin ser tamb reemplaats per obres escrites originriament en altres idiomes.
En qualsevol cas, els centres educatius han agafat camins que sescapen molt de la
seva proposta, i ens trobem davant duna proposici de llei que pretn regular un mbit
que, per una banda, est dirigint-se cap a horitzons molt diversos i que, per laltra, ja es
regula de manera autnoma des dels mateixos centres, amb avantatges ms que evidents.
Sense ajudes per a ladquisici de llibres, els centres han hagut de plantejar-se vies
de soluci, i els sistemes de reutilitzaci de llibres de text es van comenar a implantar
en moltes escoles i instituts amb gran xit, molt sovint amb una implicaci importantssima tant de les AMPA com de tota la comunitat educativa. Per tant, s un sistema que
funciona.
Per no oblidem que el Decret 102/2010, de 3 dagost, dautonomia dels centres educatius, estableix que la gesti dels recursos materials s un dels mbits inclosos en lautonomia dels centres, i per aix els centres que ho consideren convenient poden establir
sistemes de reutilitzaci i de prstec de llibres de text. I aquesta llibertat que tenen els
centres dencarar aquesta problemtica i trobar-hi soluci t avantatges que no es troben en una regulaci com la que proposen vosts. Perqu un programa de reutilitzaci
o de prstec pensat i portat des del centre, fet a la manera que decideix el centre, s un
projecte que vincula tota la comunitat educativa: mestres, pares i mares, personal administratiu... s un projecte que forma part del projecte educatiu de centre i que passa
a ser un valor de qualitat que defineix el centre en qesti. s un exemple de treball cooperatiu entre tots els membres de la comunitat educativa i un element que pot incidir
tamb favorablement, de manera collateral, en altres aspectes rellevants del centre i de
leducaci dels seus alumnes.
Al mateix temps, la implicaci dels diversos mbits de la comunitat educativa pot
comportar lenfortiment del teixit social del centre, i la cooperaci entre famlies, alumnes i professorat pot convertir el projecte en un pilar clau de construcci de la comunitat
educativa, sense deixar de banda tamb els avantatges que pot proporcionar als alumnes com a eina transversal de formaci, amb eines tils per a diverses rees de coneixement. Pensem com es poden aplicar a la formaci dun alumne tota la srie daspectes
necessaris per tirar endavant amb xit un projecte de reutilitzaci o de prstec de llibres
des del mateix centre: des dels avantatges evidents dautogesti i de treball en equip fins
a aspectes com redacci, gesti econmica, relaci amb empreses i famlies o importncia dun consum responsable i sostenible.
Hi ha hagut, fins al curs 2011-2012 els ho recordo, ajuts de lliure concurrncia per
a la reutilitzaci de llibres de text que shan deixat de convocar per raons de disponibilitat pressupostria, i hi continua havent ajuntaments i consells comarcals que donen ajudes tant per a reutilitzaci com per a adquisici de llibres de text. Els recursos que shi
han pogut invertir des del departament han estat destinats a centres dalta complexitat,
que s on hi ha ms necessitats i ms urgncia, tot i que s obvi que no sn els nics que
necessiten que el cost dels llibres sigui ms baix. Si hi hagus ms capacitat econmica,
que hi ser quan tinguem estat, els centres podrien tenir recursos per portar a terme els
seus projectes amb menor crrega econmica per a les famlies i decidir quin sistema
pot ser ms adequat dins del seu projecte educatiu.
Per, en qualsevol cas, al nostre entendre, la decisi sobre de quina manera sha de
reduir la despesa en llibres de text, quin s el sistema ms adequat per a cada cas, sha
de deixar en mans dels centres, i no ha de ser un model centralitzat, uniforme per a tots,
98
DSPC P 43
tal com proposen vosts. Quan es pugui disposar dels recursos necessaris, sha de deixar la llibertat a cada centre de gestionar-ho de la manera que considerin ms adequada
i que els sigui ms til. Fugim de models centralitzats que contradiuen lautonomia de
centres i plategem-nos un futur amb ms i millors possibilitats de contribuir, com diu
la LEC, a ajudar a reduir el cost dels llibres de text i altre material escolar; un futur, per
tant, amb ms recursos que els centres destinin al sistema que considerin ms adequat
al seu projecte educatiu, a lentorn, al perfil de la seva comunitat i a les seves necessitats. I en el mentrestant deixem que la comunitat educativa faci s de les seves capacitats i gestioni de la manera que cada centre consideri ms convenient, dacord amb lautonomia dels centres, el sistema de reutilitzaci de llibres que li permeti abaixar el cost
que comporta per a les famlies, aprofitant tamb els avantatges que comporta fer-ho
des del centre mateix, sense ingerncies externes, tant pel que fa a les relacions amb la
comunitat com en les derivades per la formaci de lalumne.
En resum, estem totalment a favor de sistemes que afavoreixin laccs als materials
educatius, per el que vosts proposen en aquesta proposici de llei ja fa temps que els
centres que volen ho estan portant a terme amb un grau altssim dxit i amb beneficis
que queden fora de la seva proposta. Tamb els diem que no votarem a favor de regular
per llei el que ja preveu la LEC, i ms quan el que es pretn regular ja es regula sense
cap problema. Tampoc votarem a favor de res que restringeixi lautonomia dels centres,
que sn els que han de gestionar els recursos materials, tal com els permet el Decret
dautonomia dels centres educatius, perqu una cosa s que des de cada comunitat educativa de cada centre es decideixi un sistema de prstec i laltra, que es pretengui regular per llei. No entenem la utilitat de molts aspectes que planteja aquesta proposici de
llei, com la creaci dun catleg collectiu de centres docents que ja des dara t una vigncia curta i caduca, poc dacord amb les lnies cap on van les dinmiques educatives
i la varietat de materials. I tampoc creiem que sigui bo proposar un projecte com aquest
sense partir dun dileg que inclogui tots els sectors implicats, per saber com hem dencarar el futur en aquest aspecte.
Per totes aquestes raons, senyors de Ciutadans, el nostre grup ha presentat una esmena a la totalitat a aquesta proposici de llei. Perqu no es tracta de refer-ne aspectes
puntuals perqu pugui funcionar, sin que s lesperit mateix el que ja ens sembla totalment antic i equivocat.
Moltes grcies.
(Aplaudiments.)
La presidenta
Moltes grcies, senyora Vallverd. A continuaci t la paraula la senyora Sonia Sierra.

Grcies, senyora presidenta. I permetim, si us plau, una prvia abans de comenar

amb les esmenes; s que els volia felicitar perqu per fi han tingut un xit internacional,
que s sortir a Poltico, que s un dels mitjans ms importants, ms influents i que llegeixen els eurodiputats. El que passa, que s que els han posat en la mateixa llista que
la senyora Le Pen i que la ultradreta txeca, i el ttol de larticle s The next big Trump
moments, i consideren que un dels grans moments Trump ser, aquesta tardor, aquest
referndum que volen fer.
Desprs daquesta prvia, sincerament... (Veus de fons.) Desprs lhi passo, no pateixi, eh?, est molt b... (Veus de fons.) No, ho explico, no... Simplement, que els posen a la
llista de tota la ultradreta i tots els populistes, i el ttol s: Grans moments Trump que
han de venir, i un daquests grans moments Trump s el referndum, eh? Desprs lhi
passo. (Remor de veus.) Vinga.
Desprs, senyora Vallverd, sincerament, crec que no ha estat gaire conscient a lhora de mesurar les seves paraules, perqu ha dit coses que de veritat ens han deixat esgarrifats. A banda daix, sembla que no mha escoltat gaire, perqu s que jo dentrada
ja he dit que no havia de ser per a tots els alumnes. De fet, he portat no una, sin dues
simulacions, amb el 80 per cent dels alumnes.
Que s millorable, la llei? Sens dubte. Per per aix sha de poder parlar. s que,
com vosts no volen parlar i ja directament ens han posat una esmena a la totalitat, tot
aix que s millorable, que sens dubte ho s, no ho hem pogut parlar.
Sessi 25.1
99
DSPC P 43
Aix que laccs a leducaci ho diu la LEC i s igual per a tothom, els ho explica
vost a les famlies cada mes de setembre, quan shan de gastar dos-cents, tres-cents euros en llibres, i els ho explica vost a les famlies que no hi poden fer front.
Continuo. Crec que no mha escoltat, o b mha escoltat per li ha fet molta mandra
refer el que portava escrit, perqu ja he dit que s absurd acusar de caduca una proposta quan evidentment hi ha mesures innovadores, per la realitat a les aules catalanes s
que la majoria de gent fa servir llibres de text. I, hi insisteixo, jo no s quants articles t
publicats vost sobre innovaci educativa; jo en tinc uns quants, si vol els hi passo, eh?
I fer diferents activitats sense llibre de text..., els hi vull passar; vull dir, jo no tinc cap
mena de problema a fer activitats sense llibre de text, jo he treballat amb o sense. Per
la realitat s que hi ha moltes famlies catalanes que el mes de setembre han de fer front
a dos-cents, tres-cents euros, i que en molts casos no ho poden fer.
Desprs, aquesta mateixa proposta que a vost li sembla tan terrible i que no sembla
que sigui gaire viable ni gaire realista, resulta que la mateixa lhan aprovat a Madrid.
Llavors, no entenc per qu a Madrid s que es pot fer i aqu no es pot fer. Si s tan dolenta, no entenc com, ja no Ciutadans, sin tota la resta de partits poltics del Parlament de
Madrid, lhan pogut aprovar. Deuen estar tots molt equivocats.
Ja li he dit tamb, i sembla que tampoc mha escoltat, que el problema de la seva
poltica dajudar uns centres concrets s que els alumnes que no estan matriculats en
aquests centres concrets, perqu per zona no els toca, no tenen dret a aquests ajuts. I hi
ha centres i li ho dic perqu s que el meu era un daquests que no volen ser catalogats com a centres dalta complexitat, perqu els estigmatitza. Llavors, amb aquesta poltica el que fan s deixar moltes persones que ho necessiten sense ajuts.
Desprs, que digui de veritat que sestimen ms afavorir les editorials que a les famlies catalanes, Du nhi do, eh? Du nhi do. S, s, ho ha dit, i, a ms, com estan els
vdeos, avui en dia..., ho ha dit clarssimament. Perqu vosts volen seguir afavorint les
editorials catalanes enfront de les famlies, per, a ms, s que ha reconegut que ho volen fer perqu volen controlar els continguts, perqu no volen que els continguts daqu
siguin com els de la resta dEspanya. Perdoni, els coneixements no sn ni estatals ni autonmics ni de Rub, que s el meu poble i me lestimo molt. El coneixement s lliure i
ha de ser rigors, i si s rigors no t cap problema que sigui imprs aqu, que sigui imprs..., jo qu s, a La Rioja, a Mrcia o a Brusselles, perqu si el coneixement s lliure
i rigors on est el problema que es pugui imprimir el llibre en un lloc o un altre? Per
cert, cosa poc probable, perqu de sempre tot i que ara sho estan carregant i cada cop
t ms pes Madrid, de sempre i des del segle xvi quan dic sempre s des del segle
xvi, Catalunya ha tingut una potent indstria editorial i molts dels llibres que es fan
servir a la resta dEspanya tamb simprimeixen aqu, perqu sn deditorials catalanes.
Per, b, vosts continun afavorint els lobbys, que nosaltres continuarem lluitant per
totes les famlies catalanes.
Moltes grcies.
(Aplaudiments.)
La presidenta
Grcies, diputada. A continuaci t la... Senyora Vallverd, per qu em demana la

paraula? (Veus de fons.) Trenta segons.
Teresa Vallverd Alborn
No, era per dir-li a la senyora Sierra que s que lhe escoltada i crec que s ella la que
no mha escoltat a mi, el que jo he estat dient. A veure, jo li he dit que els centres ja fan
servir sistemes de reutilitzaci sense que calgui centralitzar la seva regulaci; s aix, el
que li he dit. I sobre les editorials en cap moment, s evident, li he dit que posvem per
davant les editorials sobre els drets de les famlies; s a dir, aix en cap moment jo li he
ho dit, i pot repassar el vdeo, justament.
La presidenta
A continuaci t la paraula la senyora Alcia Romero, del Grup Parlamentari Socialista.

Alcia Romero Llano
Grcies, presidenta. Bona tarda. B, doncs, en primer lloc, i vista la discussi que
desprs, doncs, sanir segurament encenent una mica ms, volia agrair al Grup de CiuSessi 25.1
100
DSPC P 43
Sessi 25.1
tadans la presentaci daquesta proposici de llei, perqu em sembla que pretn abordar
un tema clau en leducaci i en qu ens trobem en aquests moments, en uns moments
difcils, com s garantir el dret a leducaci en condicions digualtat. I dic en condicions digualtat, i vull remarcar-ho, perqu no som nosaltres, sin que els darrers estudis que es publiquen amb relaci a la situaci de leducaci a Catalunya el que ens diuen s
que creixen les desigualtats, creix la pobresa infantil, i que leducaci, el nostre sistema
educatiu, no est ajudant a palliar aix, al contrari. I, per tant, aquest s un tema que ens
ha de preocupar i preocupar molt. s veritat que la gratutat dels llibres de text s noms un dels programes que es podria fer i que es pot fer per ajudar a garantir laccs en
equitat, per ms val que comencem i que parlem dalguna cosa, perqu s veritat que
ens costa molt, amb el Govern, avanar en algunes coses. Per tant, benvinguda aquesta
proposici de llei que ens presenta Ciutadans.
I est clar que per resoldre el problema sobre les desigualtats i sobre lequitat i la
qualitat del sistema educatiu necessitem ms recursos. Aix ja ho sabem. I justament un
dels elements que hem anat perdent al llarg dels darrers anys, justament des del 2010,
sn els recursos pblics que destina la Generalitat de Catalunya a leducaci. Des del
2010 al 2013 la reducci dinversi en educaci a Catalunya ha estat de 1.263 milions
deuros. Tenim la inversi relativa al PIB ms baixa dEspanya, una de les ms baixes
dEuropa i, com sabeu, en els darrers estudis, lanuari que va presentar la Fundaci Bofill fa unes setmanes, doncs, ens posava als nivells de pasos com Laos i Per. El 2,8 del
PIB s el que representa la inversi que fem en educaci. No s massa quin pas vosts
voldran construir, per amb la poca inversi que li dediquem a leducaci, doncs, no
sembla que hagi de ser massa esperanador aquest pas.
En aquest marc s el que entenem que presenta Ciutadans aquesta proposici de
llei per garantir la igualtat doportunitats, ja que sabem que moltes vegades ladquisici
daquests llibres genera desigualtats i genera problemes en moltes famlies. Miri, una de
les tasques que ha de desenvolupar el Departament dEnsenyament s adoptar les mesures necessries per introduir progressivament un sistema dajuts que asseguri, entre
daltres, laccessibilitat econmica als llibres de text i al material escolar, no noms dels
centres pblics, sin aquells que tamb estan suportats amb recursos pblics.
A causa de les mesures de contenci per no dir les retallades que shan anat produint en els darrers anys, des de lany 2011 hi ha dificultat perqu aquests ajuts puguin
arribar a totes les famlies; ens ho deia tamb la diputada Sierra. En aquest sentit, el
Sndic de Greuges, que de tant en tant tamb ens informa i ens dna algunes dades sobre com est la situaci a Catalunya, ens diu que, en aquest sentit diu: Dacord amb
el principi de gratutat de lensenyament, els centres haurien de cercar modalitats dadquisici de llibres de text i de material escolar econmicament ms accessibles per a les
famlies i que siguin ms efectives per garantir el dret dels alumnes a una educaci de
qualitat en condicions digualtat. Diu: El programa cooperatiu per al foment de la reutilitzaci de llibres de text en centres educatius sostinguts amb fons pblics podria ser
un exemple. I aix hauria davanar per millorar un sistema dajuts que no est funcionant en els darrers temps, perqu no est dotat econmicament com ho hauria destar, i,
per tant, buscar opcions, buscar programes que facilitin aix i que, per tant, donin resposta a aquesta dificultat que tenen moltes famlies s una de les obligacions del Departament dEnsenyament.
No tenim constncia que el departament estigui impulsant aquest tipus de programes. Per aix nosaltres votarem contra la seva esmena a la totalitat, perqu creiem que
s important posar sobre la taula algunes solucions. Evidentment, en podem parlar en
una tramitaci; podrem parlar de moltes coses, per millorar, per treure, per avanar,
per si ha de ser aquest o un altre. Per que realment el seu argument sigui la centralitzaci que proposa aquesta llei amb relaci al model del prstec i la reutilitzaci de llibres
ens sembla un argument realment fluix i feble.
I escoltim, aix, diu vost: Aix ja passa en moltes escoles. B, passa en algunes escoles algunes escoles, un tant per cent petit a Catalunya. I tamb s veritat que
passa en algunes escoles perqu molts municipis hi estan apostant. I ara posar el cas
de lAjuntament de Santa Coloma de Gramenet, que des de lany 2007 t un programa
amb les escoles pbliques i concertades de prstec de llibres i de reutilitzaci dels llibres. Lany que ho van posar en marxa hi van dedicar 2 milions deuros, una xifra im101
DSPC P 43
portant; avui s de 400.000, perqu la reutilitzaci de llibres fa que, evidentment, cada

vegada costi menys, aix. Ho ha fet lajuntament concertadament amb les escoles. Per
qu la Generalitat no ho pot fer concertadament amb els ajuntaments i els ajuntaments
amb les seves escoles? Per qu no podem buscar aquells mecanismes de cooperaci i de
collaboraci que ens permetin que a totes les escoles de Catalunya hi hagin aquest tipus
de programes i que, per tant, cap famlia quedi exclosa i cap famlia tingui dificultats
per accedir als llibres de text? Perqu s, molta innovaci i pantalles digitals i tot aix,
per hi han moltes escoles..., i el sistema, el nostre sistema educatiu segueix comportant
la compra de llibres de text.
Amb aquest programa que jo els deia de Santa Coloma de Gramenet, les famlies
estalvien a lentorn del 230 euros lany per fill. Sn molts recursos. Escolta, a totes les
escoles es compren llibres de text; el dia que desapareguin, doncs, b, escoltim, aquest
programa, a la brossa, i els diners que dediquem a aix ja els dedicarem a una altra cosa.
Per mentre nhi hagi, de llibres de text, no estaria malament cercar solucions perqu
ning tingui un impediment per accedir a aquests llibres i al material escolar. Per tant,
no entenem, sincerament, senyora Vallverd, aquesta esmena a la totalitat, no entenem
els arguments que vosts donen i, en tot cas, el que magradaria esperar de vosts s
que al proper pressupost que portin augmentin la inversi en educaci. Perqu em diu:
No, miri, s que no aprovarem aix, perqu no cal una llei. B, doncs, espero que
en el pressupost deducaci hi hagi un augment important de la inversi. Perqu avui
la consellera no hi s perqu est a Califrnia explicant el sistema educatiu catal, que
s bo. Per, escoltim, estem a la cua dinversi a Europa, eh?, estem a la cua dinversi
a Espanya, tant que ens agrada comparar-nos amb lEstat. Home, doncs, potser posem
uns quants recursos ms i anem a explicar les coses a Califrnia. Per traiem una mica
de pit aqu tamb, perqu a mi el que magradaria s no sentir vergonya quan llegeixo
alguns informes en qu ens diuen que estem a nivells baixssims, vergonyants, sobre la
inversi que dedica Catalunya a leducaci, quan s la base de la igualtat doportunitats
i la base de lequitat. Si volem canviar aquesta societat, que est plena de desigualtats i
de pobresa infantil, ms val que apostem per leducaci. I aix, molts docents que hi han
aqu sn diputats i ho saben.
Per tant, no acceptaran aix? B, doncs, espero que, com a contrapartida, ens portin
uns pressupostos dignes dignes, que augmentin aquesta inversi a Catalunya. Sincerament, hi insisteixo, no s quin pas volen construir. Em sembla que aquesta proposici
de llei de Ciutadans s una bona proposta, de la qual podem parlar i que, segurament,
amb una tramitaci la podrem millorar, posant recursos, evidentment. No ens permetran aix, no ens permetran el debat, no permetran que ho puguem millorar. Esperem
que els pressupostos que portin s que millorin la inversi en educaci a Catalunya.
Grcies.
La presidenta
Moltes grcies, senyora Romero. A continuaci, t la paraula la senyora Jssica Albiach, del Grup Parlamentari Catalunya S que es Pot.
Jssica Albiach Satorres
S, bona tarda a tothom. El que ens trobem en aquesta proposici de llei de Ciutadans s una de les propostes estrella que portava el partit durant la campanya electoral,
que est molt ben pensada, que dna molts bons titulars, que des del punt de vista del
mrqueting poltic s impecable, per que quan comences a mirar com es planteja larticulat, b, doncs, comences a trobar determinats elements que sn una mica inquietants.
Dit aix, nosaltres ens abstindrem, perqu considerem que s que s necessari el debat sobre el finanament dels llibres de text. I ho s perqu ens trobem, duna banda,
unes administracions, com s la catalana, com s lespanyola, que shan desents duna
manera absolutament irresponsable del finanament dels llibres de text reduint a nivells
prcticament irrisoris les ajudes i obligant les famlies, cada inici de curs, a desemborsar ja ho ha comentat tamb la diputada Sierra entre dos-cents i tres-cents euros per
infant cada setembre.
Daltra, tenim determinats centres escolars que, davant la inoperncia de les administracions pbliques, han comenat a tindre els seus propis bancs de llibres, b organitzats per les AMPA o b organitzats pels mateixos centres escolars, i estan posant soSessi 25.1
102
DSPC P 43
Sessi 25.1
luci a all que no posa soluci lAdministraci. I per qu no dir-ho?, tamb ens trobem
que a determinats centres pblics el requeriment ja no s noms de llibres de text, sin
tamb daparells electrnics. I estan expulsant, duna manera natural, els infants de les
famlies amb menys recursos que no poden fer front a aquesta despesa.
Per analitzem la proposici de llei. Parla dun sistema de prstec de llibres amb el
qual nosaltres, a priori, estarem dacord, no noms perqu permet lestalvi econmic,
sin perqu, a ms, li trobem un valor afegit, com seria el de leducaci en la responsabilitat, en la cura dels materials per als infants i, a ms, tamb, b, considerem que s
ms sostenible i ens fa prendre conscincia de limpacte de les nostres accions sobre el
medi ambient. Cal ensenyar tamb valors, actituds, i aquesta seria una bona manera.
Ara b, a larticulat, com he comentat a linici, trobem determinats aspectes que no ens
agraden, que els veiem o deficients, duna banda, o, duna altra banda, perillosos, o com
a mnim inquietants.
Duna banda, parla exclusivament de llibres de text. Jo s que vost ha comentat que
el 80 per cent, no?, seria per al 80 per cent dels infants, perqu en determinats centres
educatius ja no sutilitzen els llibres de text. B, per s que en ple segle xxi, si estem
defensant lautonomia de centre no com la defensa la LOMCE, donant-li tot el poder a
la direcci, sin en uns consells escolars democrtics, considerem que sn els mateixos
docents els que han de desenvolupar uns continguts que siguin transversals, que siguin
compromesos amb lentorn de lescola i, per tant, no tindria sentit seguir incidint en el
model metodolgic dels llibres de text, que creiem que ja est completament obsolet. El
que creiem s que els llibres de text estan molt b per a fer comparatives, per a fer recerca, per a contrastar, per no pot ser leix central de la metodologia de laula.
A ms, parla exclusivament dinstaurar el sistema de prstec a primria i a secundria. Nosaltres creiem que tamb seria necessari que sarribara a lFP bsica. I a ms,
tamb parla que els centres se podrien adherir de manera voluntria al sistema de prstec o no. A partir de quina demanda els centres haurien de demanar participar en aquest
sistema de prstec, duna banda, i qu fem amb aquelles famlies que participen o que
porten els seus fills a unes escoles pbliques i el centre decideix que no sadhereix al sistema de prstec? Qu fem amb aquestes famlies?
Desprs, tamb trobem larticle 9.1, que el trobem completament desproporcionat, i
s el que imposa sancions per fer un mal s del sistema de prstec. Vosts parlen de penalitzar les famlies que fan un mal s del sistema de prstec amb la restricci dun dret
com s el de lelecci del centre educatiu. Creiem que s una arbitrarietat que no pot tirar endavant de ninguna de les maneres.
I finalment, el punt que considerem ms perills i ms inquietant, com comentava al
principi, que s el del tema del finanament. La proposici de llei que ens ocupa planteja que el sistema de prstec es dur a terme a crrec del pressupost del mateix centre
educatiu. I ac ve la part important; diu: Les partides de pressupost dels centres docents per a aquesta finalitat es poden dotar pels segents mitjans. Parla, duna banda,
del sistema pblic, que est molt b i nosaltres el compartim, per, com ja ha comentat
la diputada Vallverd, tamb diu: I tamb pot vindre finanat per finanament privat,
donacions, liberalitats, aportacions dinerries o no dinerries que puguin fer persones
fsiques o jurdiques, pbliques i privades. Clar, i ac... s a dir, el que est fent s obrir
la porta directament al finanament privat de les nostres escoles pbliques, s a dir, amb
els perills que aix comporta; perill que els mecenes condicionin la lnia ideolgica del
centre educatiu; perill que hi hagin determinades editorials que decideixin fer una aportaci a canvi que es facin a ells la compra de llibres, i perill de tindre una doble xarxa,
amb escoles educatives, o sigui, amb escoles pbliques de primera i de segona segons el
banc de llibres que tinguin. s clar, s que creiem que el que fa precisament s, en lloc
de cohesionar, trencar absolutament lequitat en leducaci.
En definitiva, el que veiem s que estan intentant importar el model dels Estats
Units, que t un finanament mixt, que s privat i que s pblic, i que el volen implantar en les escoles catalanes, perqu si creiem que els llibres de text sn un dret... Primer,
si pensem que sn necessaris els llibres de text, que aquest s un primer debat. I una
vegada superat aquest debat, si creiem que realment sn necessaris, aleshores s lAdministraci la que, mitjanant ajudes, ha de finanar aquestos llibres de text. Per aix
nosaltres el que pensem s que ja no s noms el que se necessita una proposici de llei
103
DSPC P 43
sobre gratutat de llibres de text, sin sobre gratutat en educaci, i que sigui gratut el
transport escolar, que siguin gratuts els menjadors escolars, i bviament, si calen, que
siguin gratuts els llibres de text, perqu, plantejada com est, veiem que, duna banda,
s com un peda perqu res canvi, i, duna altra, s una trampa perqu desvia el focus
de dos debats que nosaltres considerem importants. Un, com he comentat ja, s el de la
gratutat de leducaci i laltre s el de la renovaci metodolgica. Calen llibres o no calen llibres de text?
Aleshores, el que no podem fer s aprofitar la manca dinversi de la Generalitat i
del ministeri, tamb, per a obrir, no?..., la manca dinversi de la Generalitat i del ministeri en educaci no pot ser aprofitada per a obrir la porta als interessos i al capital
privats a les nostres escoles. El que hem de fer s blindar leducaci pblica i lescola
pblica, i aix es fa amb ms diners i amb uns pressupostos socials, per amb uns pressupostos socials de veritat, no aquells que diuen que sn els ms socials de la histria i
desprs, quan els analitzes, no estan pensats per a les majories daquest pas.
Moltes grcies.
La presidenta
Moltes grcies, senyora Albiach. A continuaci, t la paraula la senyora Mara Jos

Garca, del Grup Parlamentari Popular de Catalunya.
Mara Jos Garca Cuevas
Gracias, presidenta. Desde el Partido Popular de Catalua no hemos presentado enmienda a la totalidad porque estamos a favor de reducir los costes de escolarizacin a
las familias. Porque si la enseanza es obligatoria por ley y es gratuita, e invertimos
cantidades importantes de nuestros impuestos en ello, no tiene sentido que los costes
asociados a esta escolarizacin obligatoria, como son los libros de texto, sean una barrera o un hndicap para aquellos alumnos cuyas familias se encuentran en una situacin ms desfavorable, limitando de facto su derecho de acceso universal y gratuito a
esta enseanza obligatoria. Es ms, hay que considerar que una vez que la enseanza es
obligatoria no es voluntad de las familias llevar o no a sus hijos al colegio; es que tienen
la obligacin de hacerlo. Y por esto no tiene sentido, no sera justo imponer a los padres
un perjuicio econmico, un coste que quiz no pueden afrontar, para cumplir con un
deber que les est exigiendo la ley.
Pensemos que tampoco los padres pueden siempre elegir el centro para sus hijos.
Por ejemplo, no pueden elegir un centro que no tenga libros en papel o que trabaje con
material escolar reciclable. En definitiva, obligando a escolarizar a sus hijos en un centro pblico concertado, el que les toque, estamos obligando a los padres a asumir el coste
que implique esta escolarizacin, y por eso parece lgico, justo, parece sensato que la
Administracin que les obliga a escolarizar a su hijo y que les proporciona el centro disponible les ayude a asumir y sufragar los costes asociados a esta escolarizacin.
Ciudadanos nos propone, en esta proposicin de ley, que esta ayuda a las familias
se materialice a travs de un sistema estructurado, eficaz y transparente de prstamo de
libros desde los centros a los alumnos, y estamos de acuerdo. Otra cosa es que el texto
que se nos propone lo consiga. En primer lugar, hay que considerar si promulgar una norma
con rango de ley autonmica es o no el canal ms apropiado para organizar este sistema
de prstamos de libros de texto. Y como segunda cuestin hay que valorar si el contenido de esta proposicin de ley es correcto, es claro y, sobre todo, es vlido para conseguir el fin que compartimos.
Con relacin a la primera cuestin, creemos que una ley no es el canal. La regulacin es necesaria, pero creemos que tiene ms bien rango de orden o de reglamento,
porque entendemos que las leyes deben consagrar principios de funcionamiento, regular aspectos generales, plantear sistemas que luego se desarrollan y se concretan en
normas de rango inferior. Creemos que la tarea del legislador no es entrar en el nivel
de concrecin de un reglamento, y Ciudadanos nos presenta una proposicin de ley que
parece un reglamento, porque entra en el detalle y desarrolla cuestiones tan concretas
como los once puntos que deber contener la memoria que cada ao deber presentar a
la Generalitat cada centro que preste libros, por ejemplo.
En nuestra opinin, esta errnea eleccin del canal denota o bien desconocimiento
de las distintas herramientas normativas para qu sirve cada una, quin se encarga de
Sessi 25.1
104
DSPC P 43
Sessi 25.1
qu y por qu, o bien pretende insuflar una importancia exagerada a la propuesta de

una medida que es importante y que es correcta, ya lo hemos dicho, pero como si presentndola como una proposicin de ley la propuesta resultara ms vistosa de cara a la
galera.
No necesitamos hacer leyes para todo. Es ms, hacer leyes de lo que no procede solo
complica y retrasa la implantacin y mejora de las medidas que se pretenden. De hecho,
no es accesorio que cada cosa tenga su canal, y la razn de que las cuestiones detalladas, concretas, que pueden ser hasta coyunturales, puedan ser ajustadas modificando
un reglamento no es sino porque el ajuste se realiza con ms facilidad y con ms agilidad. Adems, los gobiernos tienen la funcin y la obligacin de desarrollar y aplicar
lo que aprobamos los parlamentos, y no tiene sentido, incluso sera una injerencia en su
responsabilidad, que nosotros aprobemos leyes tan detalladas y concretas que no dejen
apenas margen al Gobierno. Por tanto, creemos que Ciudadanos se equivoca presentando esta iniciativa como proposicin de ley, si lo que se pretende de verdad es implantar
un sistema eficaz y transparente de prstamo de libros de texto, con agilidad y con rapidez.
Con relacin a la segunda cuestin contenido, tampoco nos parece que la propuesta sea clara y, sobre todo, vlida para conseguir la finalidad que se propone, sin
vulnerar o confundir otros derechos o libertades de nuestro sistema legal. Y pensamos
que el problema radica precisamente en el afn tan exagerado e innecesario de desarrollo y de detalle que tiene la propuesta. En su afn de presentar una ley completa,
exhaustiva, vistosa, trabajada y profunda o que d la apariencia de ello, nos da la sensacin de que el grupo proponente se ha metido en algn que otro berenjenal y, desde
luego, ha perdido claridad. Y lo decimos desde el respeto a la legitimidad de cada uno
para trabajar a su manera. Pero para nosotros la propuesta acaba resultando confusa,
pues mezcla cosas de distinto rango, los principios se mezclan con los detalles, y al final
la estructura no resulta clara, y tampoco el contenido.
Por ejemplo, la proposicin, segn el ttulo, trata del derecho de los ciudadanos de
acceso a los libros de texto mediante un sistema de prstamo; pero luego, en la ley, en
el objetivo, en el primer artculo, dice que el objetivo es conseguir la mxima gratuidad
posible de los libros de texto y, en su caso, el mayor abaratamiento de su coste. Parece
evidente que son cosas diferentes y que para conseguir este objetivo el sistema de prstamo ser una alternativa, pero no la nica, ni el texto tampoco nos justifica que sea la
mejor. Ms adelante se nos enuncian principios inspiradores del sistema que parecen
estar relacionados con otras cosas.
Como, por ejemplo, un principio dice que es fomentar la libertad de ctedra, que en
cualquier caso se debe respetar, pero que prestar libros o no prestarlos no fomenta la libertad de ctedra. O tambin habla de fomentar la responsabilidad en el ejercicio de la
funcin educativa con el medio ambiente y la situacin socioeconmica, frase de sintaxis dudosa y semntica complicada.
En el artculo 4 introduce dos derechos, dice que son esenciales: el derecho de los
ciudadanos a acceder a los libros de texto mediante un sistema de prstamo y el derecho de los centros a crear y mantener un sistema de prstamo de libros. Nos parece que
se confunden derechos con libertades. Desde luego, en el caso de los centros ms bien
creemos que habra que hablar de que sern libres para establecer esos sistemas. Y tambin creemos que se devala el concepto de derecho esencial en el caso de los ciudadanos, que ms bien creemos que ostentaran como derecho esencial el acceso gratuito
a los libros de texto. El sistema de prstamo ser, como hemos dicho, una alternativa,
pero no un derecho esencial per se.
Siguen artculos que reiteran esta cuestin de los derechos o que entran en un nivel
de detalle sorprendente, por ejemplo, con los requisitos que deber cumplir un centro
para acceder al sistema de prstamo de libros, pero mezclando conceptos que no tienen
nada que ver. Por ejemplo, aparece como cuarto requisito de acceso que el departament
facilitar los medios y desarrollar un modelo de sistema, lo que no parece una condicin que deban ni puedan cumplir los centros, sino una obligacin del departament; una
obligacin aislada, descontextualizada, que debera aparecer en el artculo que habla de
las obligaciones del departament, que es el 13.
105
DSPC P 43
En el artculo 8 entra a describir el sistema con diez puntos que, creemos, mezclan
conceptos: obligaciones de los usuarios, sistemas de informacin o lo que debe aparecer en la web del centro; nuevamente, creemos, una exposicin confusa de cuestiones de
distinto nivel que afectan adems a distintos actores del sistema.
Tambin en este artculo se incorpora como principio que los libros sern propiedad
de los centros, lo que podra ser discutible si pretendemos que lo financie la Generalitat
y adems queremos que sea el sistema barato y eficiente. Tampoco se justifica por qu
se ha elegido este sistema de propiedad.
El artculo 9 empieza a detallar unas garantas de uso que se concretan en cobrar a
los usuarios una cantidad econmica, detallando una serie de exenciones, creemos, ms
farragosas que necesarias, si estamos hablando de cantidades anuales de unos cinco o
diez euros, asequibles para la inmensa mayora. Pero es que adems, para justificar estas exenciones, el artculo 11 exige aportar al centro o permitirle acceder a una informacin de la familia que nosotros creemos que es personal, confidencial, amparada en
Ley de proteccin de datos, y que muchas familias no querran facilitar al centro, para
proteger su intimidad frente a terceros, como por ejemplo las rentas que perciben los
miembros de la familia, si estn todos en paro o si reciben prestaciones de subsistencia.
Esta informacin la tiene la Administracin, que es quien debe protegerla y gestionarla,
y no es competencia ni responsabilidad de los centros.
El artculo 10 plantea la incongruencia de cobrar una tasa para disfrutar de un sistema que se defina como gratuito; tasas que no parecen eficaces ni para responsabilizar
a los usuarios, ni para hacerlos sentir copartcipes, ni para ayudar realmente a sostener
el sistema.
Luego nos habla de transparencia, muy brevemente, en el artculo 12.
El artculo 13 vuelve a concretar hasta el lmite, en este caso, las funciones del departament, con una lista de doce funciones exhaustiva, con cuestiones, tambin creemos, de diferente rango y urgencia.
Los artculos 14 y 15 tratan de la financiacin del sistema, nombrando a los actores
pero sin detallar responsabilidades, obligando..., por ejemplo, se podra haber planteado
una cuota mnima de participacin.
Bueno, acabo, en definitiva, porque se acaba el tiempo. Tampoco la ley en su contenido nos parece totalmente correcta, clara ni vlida para conseguir la finalidad que se
propone sin vulnerar otros derechos o confundir libertades. Creemos que la propuesta
tiene tintes intervencionistas y no se aprovechan las economas de escala. En definitiva,
el objetivo de la propuesta es justo, es compartido por el Partido Popular, pero ni el canal ni el desarrollo de la propuesta merecen nuestra aprobacin. Nos gustara que esta
proposicin pasara el trmite de ponencia y aportar enmiendas que sobre todo simplifiquen, centren y aclaren la propuesta, eliminando riesgos de injerencia, intervencionismo y confusin que, en nuestra opinin, presenta la propuesta, como hemos expuesto.
Querramos presentar un texto ms corto, ms estructurado, ms claro y ms realista,
porque lo importante, el objetivo que compartimos, es poner en marcha en Catalua y
cuanto antes un sistema estructurado, eficaz y transparente de prstamo de libros de
texto que beneficie a las familias, liberndolas de cargas econmicas asociadas a la escolarizacin obligatoria de sus hijos.
Muchas gracias, presidenta, consellera, seoras y seores diputados.
La presidenta
Moltes grcies, diputada. A continuaci t la paraula el senyor Carles Riera, de la

Carles Riera Albert
Grcies, presidenta. B, sense voler ocultar la satisfacci per latzar que avui sigui 9
de novembre, data en qu aquest Parlament, per dues vegades, ha realitzat sengles i legtims actes de sobirania la consulta, primer, i la declaraci, desprs, aprofito lavinentesa daquesta primera intervenci en el Ple del Parlament per trametre una salutaci a
les diputades i diputats de la cambra, membres del Govern, a la Mesa i molt especialment a la presidenta, la molt honorable Carme Forcadell, que amb la seva obedincia a
les decisions democrtiques daquesta cambra i amb la seva desobedincia a les institucions de lEstat em marca el cam a seguir en la meva activitat en aquest Parlament,
Sessi 25.1
106
DSPC P 43
Sessi 25.1
en aquesta cambra, com tamb mel marquen en Joan Coma, regidor de lAjuntament
de Vic; la Montse Venturs, alcaldessa de Berga; els equips de govern dels ajuntaments de
Badalona i Sabadell, i tants daltres que els han precedit o que seguiran la seva estela,
aix com tamb les recentment encausades pels esdeveniments de lacte de cloenda de la
proppassada diada de lOnze de Setembre a la plaa del Born de Barcelona. Com he dit,
elles ens marquen el cam, em marquen el cam a seguir en la meva activitat en aquesta
cambra a partir davui.
I, b, si aprofitant lavinentesa de la meva primera intervenci i daquesta primera
salutaci em permeten encara una breu llicncia, els far esment duna ancdota molt
breument, eh?, molt curt. Perqu resulta que la darrera vegada que vaig estar en aquesta cambra, fa molts i molts anys no hi havia tornat a estar des daleshores, fa vint-icinc anys llargs, va ser un vespre, conjuntament amb un altre company de la Crida
a la Solidaritat que molts de vosaltres coneixeu prou b; justament vam estar aqu per
endur-nos la bandera espanyola que ara tenim aqu al darrere i per, posteriorment, lliurar-la al Sndic de Greuges. B, vint-i-cinc anys desprs, espero i desitjo que ben aviat
ser aquest Parlament qui decidir retirar-la oficialment, perqu ja haurem declarat la
independncia del nostre pas. (Aplaudiments.)
B, dit aix aqu he acabat amb la meva salutaci inicial i per entrar en matria,
ser molt breu, perqu ja shan dit moltes coses, jo crec que la majoria de les coses que
es poden dir a propsit daquesta proposici de llei, per bviament explicar quina ser
la nostra posici i, molt breument, els arguments.
Pel que fa a aquesta proposici de llei de Ciutadans pel que fa al tema dels llibres de
text, he de dir que s una proposta de llei encertada pel que fa a la temtica que planteja;
certament, s una temtica molt important des del punt de vista del nostre sistema escolar i del principi dequitat, digualtat, etctera, s molt encertada des daquest punt de
vista. Per, daltra banda, els hem de dir que no s gens encertada ni en la forma en qu
la plantegen ni en el contingut i termes en qu concreten vosts la seva proposta.
Com ja sha dit, considerem, des del punt de vista de la forma, que no s una temtica, que no s una proposta que escaigui a una proposici de llei, sin que pertocaria a
un altre tipus dordenament normatiu. Per tant, haurem de buscar com trobar la soluci
a aquesta temtica en un altre ordenament normatiu o legislatiu, no el duna proposici
de llei. Per, entrant en el contingut, mirin, la CUP - Crida Constituent el que defensa s
la gratutat dels llibres de text i dels materials escolars per a tota la poblaci escolar dels
centres pblics i en tots els nivells de lensenyament obligatori, en tot cas prioritzant, en
els processos de transici, les rendes de les famlies, doncs, amb ms dificultats; proposta que farem en el moment escaient i que analitzarem en el moment oport i pertinent.
I faig esment, subratllo especialment, que parlem de centres pblics. s a dir, nosaltres, com saben, el que volem s que tots els recursos econmics del nostre sistema educatiu es destinin als centres pblics de forma focalitzada. No sabem si vosts en la seva
proposta estan preveient la possibilitat que part daquests recursos que vosts preveuen
per als llibres de text que han de sortir de les arques pbliques tamb poguessin anar a
centres concertats, eh?
En tot cas, nosaltres el que defensem s dedicaci total dels recursos pblics als centres pblics i gratutat de llibres de text i material escolar per a tota la poblaci i en tots
els ensenyaments obligatoris. Per tant, la proposta que vosts fan s un peda que no
ens ajuda en el sentit davanar al ms rpidament possible i de progressar al ms rpidament possible cap al nostre model i cap a la nostra finalitat i el nostre objectiu.
B. Daltra banda, com ja sha dit tamb en altres intervencions, nosaltres ens oposem totalment a la seva proposta dintroduir el mecenatge i el patrocini privat en lensenyament pblic, tal com vosts plantegen en aquesta proposta. Efectivament, sembla
que vosts vulguin portar el nostre sistema escolar cap al model nord-americ, molt
allunyat no noms de nosaltres, sin de la tradici de lestat del benestar europeu, de
lestat social europeu i dels models ms avanats en ensenyament pblic en el context
europeu.
Per, daltra banda, i sense entrar en molts detalls, perqu no em vull allargar gaire ms, bviament aquest sistema de patrocini privat que vosts proposen pot generar
grans desigualtats entre centres escolars i obre la porta, obre una escletxa a un model
pel qual no ens agradaria avanar en absolut: el del cofinanament privat en lensenya107
DSPC P 43
ment pblic, al qual nosaltres ens oposarem sempre fermament. I dna la sensaci que
vosts, a travs daquest sistema dels llibres de text, vulguin obrir la porta all, una escletxa doportunitat a la possibilitat davanar cap a un sistema de cofinanament.
B. I, per ltim, com ja sha dit tamb, per vull posar-hi un especial esment, el prstec i el reciclatge de llibres en tot cas, com a figura transitria i provisional mentre no
arribem a la plena gratutat s una prctica que s habitual ja en molts centres educatius pblics, a iniciativa dassociacions de mares i pares, de consells escolars, a voltes en
collaboraci amb ajuntaments. En tot cas, el que caldria s reconixer, analitzar, posar
en valor, valorar aquestes experincies, com deia, reconixer-les i recolzar-les amb tots
els mitjans organitzatius, humans, tcnics i econmics necessaris per tal de posar-les en
valor; reconixer-les i que serveixin com a referent de bones prctiques de cara a, transitriament, buscar models, doncs, de major equitat mentre assolim el que s el nostre
objectiu, que s la plena gratutat.
En qualsevol dels casos, nosaltres, per tant, ens oposarem a la seva proposici de
llei, votarem amb lesmena a la totalitat, per s un tema que volem i esperem trobarnos-el immediatament en el debat de pressupostos. bviament, tal com ja sha dit des
daltres intervencions, aquest s un tema molt important des del punt de vista de les poltiques digualtat i dequitat en lensenyament del nostre pas i no el podem deixar per
a dem.
Vosts saben que per a la CUP - Crida Constituent al debat de pressupostos el tema
de leducaci, el tema de lensenyament, s un cavall de batalla central, s una de les
nostres prioritats, des del punt de vista del debat de pressupost, no noms per al tema de
llibres, sin perqu considerem que aquest s un tema neurlgic i clau, no noms per a
lensenyament pblic i per als centres escolars del moment actual de lautonomia, sin
perqu all que fem en aquests pressupost, en aquest moment per als centres escolars
davui, tamb marca, tamb apunta maneres del model densenyament pblic que volem
per al futur, per al nostre pas independent.
El pressupost sempre t aquesta dualitat: apunta a intencions no noms cap a la gesti del moment, sin cap als models estratgics, cap als models conceptuals que tu vols
aplicar en el teu pas, en el futur. Per tant, com que, per nosaltres, efectivament, lensenyament pblic en el nostre pas s un factor fonamental que ha de definir la nostra
identitat nacional, des dun punt de vista digualtat doportunitats, dequitat i dalta qualitat de lensenyament pblic, nosaltres, aquest tema volem i esperem trobar-lo, de nou,
aquest mateix debat, en el debat de pressupostos.
Grcies.
(Aplaudiments.)
La presidenta
Moltes grcies, senyor Riera. Acabat el debat, procedirem a la votaci.

(Veus de fons.) Senyor Rodrguez, per qu em demana la paraula?
Dacord amb larticle 88.1 del Reglament, per fer una crida a lobservaci del Re
glament.
La presidenta
Faci.
Grcies. Larticle 86.1 diu que en el seu torn de paraula, els diputats shan de tenir a la
qesti que est en debat. I aquesta funci, dacord amb larticle 83.4, correspon a la presidenta del Parlament, que ha de cridar a lordre a aquells diputats que sapartin de la qesti que est en debat. Acabem dassistir a una intervenci que, en un termini superior al
seu 50 per cent, sha apartat de la qesti que estava en debat.
Per tant, agrairia a la Mesa i a la presidenta, en particular que fes complir el Reglament de la cambra.
La presidenta
Vost sap, senyor Rodrguez, que hi ha hagut altres grups que han fet intervencions
daquest tipus. Ho sap molt b. I, en tot cas, jo crec que aquesta Mesa pot interpretar si
sadequa o no sadequa al Reglament.
Sessi 25.1
108
DSPC P 43
(Veus de fons.) Senyora Sierra, per qu em demana la paraula?

Per contradiccions.
La presidenta
Trenta segons.
Grcies, senyora presidenta. Mestic encara intentant recuperar de totes les excuses
que shan inventat per no votar a favor dels llibres de text gratuts i totes les interpretacions que han fet daquesta llei, que no hi sn. En tot cas, ja ho he dit, segurament s
molt millorable; per per poder millorar-se sha de donar loportunitat dentrar a trmit
i poder presentar esmenes.
I perqu quedi clar: jo he estudiat a lescola pblica i he treballat tota la vida a lescola pblica, aix que a la privatitzaci a mi no mhi trobaran.
Moltes grcies.
(Aplaudiments.)
La presidenta
Grcies.
Estem cridant a votaci.
(Pausa llarga.)
Procedirem a la votaci.
Comena la votaci.
Lesmena ha quedat rebutjada per... (Veus de fons.) Perd perd, perdoneu. Lesmena a la totalitat presentada pel Grup Parlamentari de Junts pel S ha quedat acceptada, perd, per 71 vots a favor, 47 en contra i 10 abstencions.
Per tant, aquesta proposici de llei, aquesta iniciativa, resta rebutjada.
Moltes grcies a totes i tots, i es suspn la sessi fins dem a les nou del mat.
La sessi se suspn a un quart de vuit del vespre i vuit minuts.
Sessi 25.1
109

Cat - Parla. Nov.25.1 Parte2

Enviado por

Dados do documento

Título original

Direitos autorais

Formatos disponíveis

Compartilhar este documento

Compartilhar ou incorporar documento

Opções de compartilhamento

Você considera este documento útil?

Este conteúdo é inapropriado?

Direitos autorais:

Formatos disponíveis

Cat - Parla. Nov.25.1 Parte2

Enviado por

Direitos autorais:

Formatos disponíveis

DSPC P 43

Grcies, diputat. T la paraula el senyor Ral Romeva, conseller dAfers Exteriors,

El conseller dAfers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparncia

Moltes grcies, conseller. T la paraula el senyor Fernando de Pramo.

Grcies, diputat. T la paraula el senyor Ral Romeva, conseller dAfers Exteriors,

Moltes grcies, conseller.

Moltes grcies, senyora presidenta. Senyores i senyors diputats, secretari general

Consellera, ha exhaurit el temps.

Moltes grcies. (Aplaudiments.)

Grcies, diputada. A continuaci, t la paraula el senyor Jordi Terrades, del Grup

mil llanaments. Atenci: prcticament un 65, 66 per cent daquests llanaments ja no

Grcies, diputat. A continuaci, t la paraula el senyor Fernando Snchez, del Grup

Diputat, s, funciona, funciona.

Moltes grcies, diputat. A continuaci, t la paraula el senyor Joan Garriga, de la

Grcies, presidenta. Diputats, consellera, ho diem en el debat de poltica general,

cials per assolir el millor possible la resposta a lemergncia habitacional, i ho fem, ho

Moltes grcies, diputat. A continuaci, t la paraula el senyor Marc Solsona, del

Grcies, presidenta. Senyora consellera, diputades, diputats, bona tarda a tothom.

exemple, aquesta ampliaci de xarxa de municipis permetria aplicar el tanteig i retracte

Por contradicciones del diputado Jordi Terrades.

S; el diputado ha comentado que Ciudadanos no present una iniciativa de la dacin

S; grcies, presidenta. s que pujava ofegada.

municipi de la circumscripci, o sigui, vegueria a la qual es presenten des dalmenys un

Moltes grcies, diputada. A continuaci, per a la defensa de lesmena a la totalitat

Grcies, senyora presidenta. Senyores i senyors diputats, compartim la voluntat del

I aquest s autnticament el problema que t el debat de la llei electoral, que hi han

Marta Ribas Fras

Ser molt breu, presidenta. Especialment agrair la retirada de lesmena a la totalitat.

Ya saben ustedes cul es la postura de Ciudadanos respecto a las leyes electorales.

Grcies, senyor Carrizosa. A continuaci, t la paraula el senyor David Prez, del

Moltes grcies, senyora presidenta. Senyora consellera, senyores i senyors diputats,

Grcies, senyor Prez. A continuaci, t la paraula la senyora Anna Gabriel, de la

Moltes grcies, senyora Gabriel. A continuaci, t la paraula el senyor Roger Torrent

Volem superar les restriccions de la LOREG, precisament perqu justament volem

Senyor diputat, ha exhaurit el temps.

...i a dibuixar la repblica que volen, la repblica que volem.

Grcies, diputada. A continuaci, per a defensar lesmena a la totalitat presentada

Grcies, presidenta. Diputats, diputades, laccs a leducaci s un element clau en

Moltes grcies, senyora Vallverd. A continuaci t la paraula la senyora Sonia Sierra.

Grcies, senyora presidenta. I permetim, si us plau, una prvia abans de comenar

Grcies, diputada. A continuaci t la... Senyora Vallverd, per qu em demana la

A continuaci t la paraula la senyora Alcia Romero, del Grup Parlamentari Socialista.

portant; avui s de 400.000, perqu la reutilitzaci de llibres fa que, evidentment, cada

Moltes grcies, senyora Albiach. A continuaci, t la paraula la senyora Mara Jos

qu y por qu, o bien pretende insuflar una importancia exagerada a la propuesta de

Moltes grcies, diputada. A continuaci t la paraula el senyor Carles Riera, de la

Moltes grcies, senyor Riera. Acabat el debat, procedirem a la votaci.

(Veus de fons.) Senyora Sierra, per qu em demana la paraula?

Você também pode gostar