PARTS

GENERALS DE LA BICICLETA:

1. Rodes: les parts en ordre ms exterior a ms interior: per pneumtic, llanta,
radis i rodet.

2. Forquilla: s la subjecci de los rodes amb el quadre. Quan s compressible
per amortir els cops o desnivells del terreny, diem que la bicicleta t suspensi
davantera (com en aquest cas)

3. Manillar: representa la direcci de la bicicleta. En el cas de les forquilles de
doble platina (com s el cas de la fotografia) el manillar est lligat a la forquilla
mitjanant els tubs de suspensi daquesta per aix aconseguir una major
estabilitat.

4. Quadre: part ms caracterstica de la bicicleta. Est constitut per tubs
confeccionats amb distintes angulacions segons la grandria de la roda i la
prctica que es vulgui realitzar. Sn molt variats i poden constar de suspensi.
En aquest cas direm que la suspensi s del darrere.


5. Tija del seient: el tub que subjecta el seient.

6. Caixa de pedaler: se situa a linterior de la part baixa del quadre. Subjecta les
bieles (les quals subjecten els pedals) i les permet girar.




Ferran Casta i David Gorjn






PARTS TCNIQUES DE LA BICICLETA QUE INFLUEIXEN EN LA GEOMETRIA
DEL QUADRE
FALTA FOTO




Distncia entre eixos: s la distncia existent entre els eixos centrals de gir de les
rodes.

Angulaci frontal: langle que es crea utilitzant la lnia imaginria de la distncia entre
eixos amb la inclinaci de la forquilla respecte aquesta.

Altura de la caixa de pedaler: la distncia perpendicular respecte el terra de la caixa
de pedaler.
Llargria de la beina (basculant en el cas de les bicicletes de doble suspensi): la
beina posterior o basculant duna bicicleta (depenen el tipus de quadre) s la part
posterior del quadre, la qual mant fixa la roda del darrere.

Shock: s l amortidor posterior de la bicicleta, que sencarrega dabsorbir els
impactes del terreny quan anem amb bicicleta.

Damping: s la transformaci denergia cintica a calor. El damper de shock, s el
que sencarrega dabsorbir els impactes, que els converteix en energia cintica, a
travs dun fluid doli per ports, regula la velocitat en que es mou la suspensi, tant en
la compressi com amb lextensi.

Stroke: s el mxim que es pot comprimir un shock.

Ferran Casta i David Gorjn


Leverage Ratio: s el nmero dunitats de distancia que es comprimeix un quadre,
per cada unitat que es comprimeix el shock.

Recorregut: s el mxim que es pot comprimir-se la suspensi en un quadre (Stroke
x Leverage Ratio = Recorregut).

Pivot: s un punt de la suspensi en el qual una part del quadre rota sobre un
rodament, daquesta manera, ens permet que la suspensi es comprimeixi i sestiri.

Ferran Casta i David Gorjn

Articulacions: Sn les parts del quadre que uneixen dos o mes pivotes.

Pedal-bob: La prdua denergia o acceleraci que es produeix per les interferncies

que genera el pedaleig sobre el moviment de la suspensi.

Break Jack: Es produeix en linstant que el frenat delimita el moviment de la

suspensi.

Chain Growth : Es produeix quan la cadena sestira per a la compressi de la

suspensi.

Velocitat de Compressi Progressiva: Quan la velocitat en la que es comprimeix la

suspensi disminueix a mesura que la suspensi es comprimeix. s a dir, al principi
del recorregut, es comprimeix rpidament, i al final del recorregut, es comprimeix ms
lentament.

Velocitat de Compressi Lineal: s quan la velocitat en que es comprimeix una

suspensi es mant constant durant el recorregut.

Velocitat de Compressi Regressiva: s quan la velocitat en que es comprimeix una

suspensi augmenta durant el seu recorregut.

Wheel Path: s el traat imaginari que fa el centre de leix posterior durant el

recorregut de la suspensi.

Ferran Casta i David Gorjn

Rigidesa Lateral: s la resistncia de un quadre al produir flexi lateral al pedalejar o

doblegar-se sobre la bicicleta. s important en el disseny de la suspensi, perqu
ajuda a reduir la prdua denergia, producte de la flexibilitat lateral i permet aprofitar
aquesta energia per accelerar endavant.

Longitud tub del seient: Va des del centre de la caixa del motor fins on acaba el tub.

ngle del tub del seient: s la mesura de langle posterior del tub del seient amb
respecte lhoritzontal.

Longitud del tub superior efectiu: s la mesura de la llargada del tub superior
efectiu, des del centre del tub de direcci fins al centre del tub del seient.

Angle del tub de direcci: Angle que formen la inclinaci de la forquilla respecte
lhoritzontal

Ferran Casta i David Gorjn

Reach: s refereix a la distancia horitzontal que va des del centre de la caixa motor
fins al centre del tub de direcci.

Stack: s laltura entre la caixa del motor i el lmit superior del tub de direcci.

Tub inferior: La longitud des del centre de la caixa del motor fins al lmit inferior del
centre del tub de direcci. Junt amb Strack i Reach fan el triangle de Pitagoras, aix
que mentre major sigui el nmero, ms provable s que ms gran sigui la bicicleta,
per tot depn de conixer a ms a ms daquesta, una de les dos mesures.

Angle del tub del seient: Determina la posici en la que pedalegem. Un major angle,
posiciona el ciclista endavant, i obre langle del malucs al pedalejar. Les avantatges
que ens dona per ascendir o pedalejar en trossos plans, sn descompensats per la
transferncia de pes que va a les mans incomoda en situacions de descensos
inclinats.

Angle datac: Determina la facilitat en que es doblega la bicicleta. Un angle agressiu,

far que la bicicleta tingui major facilitat en baixar en lnia recta, per tant, augmentar
la sensaci destabilitat a altes velocitats. En canvi, un angle ms inclinat, facilitar els
canvis de direcci, sacrificant, estabilitat en lnia recta.
Ferran Casta i David Gorjn

El trail: s el factor ms determinant sobre com gira una bicicleta. s la distncia

entre el punt de contacte de la roda davantera amb el terra i la lnia imaginria que va
fins al centre de leix de direcci ( la posici datac) fins al terra. Si aquesta distncia s
gran, la bicicleta ser menys manejable a lhora de girar amb la bicicleta, per estable
en lnia recta, si la distncia es petita, girars amb ms facilitat, per a les rectes, no
ser estable.

Per no noms langle datac afecta al trail, un roda de major dimetre o una forquilla
amb menor offset (offset, s la distncia entre la lnia de la espiga i la lnia de les
punteres de la forquilla) tamb influeixen.

La distncia entre eixos, afecte a la maniobrabilitat de la bicicleta. Com major sigui la
distncia, ms estable, per ms difcil es canviar de direcci.

La caixa del motor, ens far augmentar lestabilitat si s baix, per s perills per la
possibilitat de que un obstacle toqui i el trenqui.

Ferran Casta i David Gorjn