REVISTA EDITORIAL RAONAMENTS REALITATS, JOAN B, CULLA CLARA MIRADOR REVISTA DE LES ARTS: REVISTA DELS LLIBRES ALBERT MANENT NOVA ETAPA, JUNY DE 1989ALBERT BAStARDAS | BosDA SOBRE EL BILINGUISME PASSIU: CANVI I PERSISTENCIA DELS COMPORTAMENTS LINGUISTICS* ctual procés de normalitzacié lingii talunya d'enga de Pacabament de la situac ria anterior duu avangos importants per al c les comunicacions institucionalitzades, com ara a la telev al sistema educatiu, a Padministracié publica etc. No obstant aixd, diverses veus manifesten periddicament inquietud in guit per la situaeié d’aquest idioma pre hicacions individualitzades, é a dir en aquelles que es pro- dueixen entre persones que actuen a titol propi i no en repre~ sentacié de cap organitzacié ni constretes per cap norma ex- plicita d’obligat seguiment (Corbeil, 1980). El centre de la pro blematica se situa, especialment, en les relacions orals que els autdctons de lengua primera catalana sostenen amb els indi vidus de lengua primera castellana —majoritariament proc iiltim ori- irebé mai la * Nota de Vautor: Aquest article es basa en una recerca tedrica que ob- tingué un ajut de treball conjunt de la CIRIT i de la Direceié General de Po- istica de la Generalitat de Catalunya,a 44 Hengua catalana en les seves comunicacions interpersonals. Tal com ha anat evolucionant la situacid, sembla ser —a partir, perd, dobservacions no sistematitzades.-siné disperses, de la realitat, ja que no hi ha gaires estudis sobre aquest fenomen— que I's del castella per part @'ambdés interlocutors és el com- portament majoritari en aquest tipus dinteraecions Es evident que una situacié com aquesta en el pla dels usos lingiiisties quotidians de la poblacié té una import dal en la direceid de Mevolucié de Pactual proc cid lingiifstica a Catalunya. Una situacié en qu’ major siguin els autactons els qui s’adapten lingtifsticament als al'loc- tons i no a linrevés després d'un perfode considerable de re- Jacié no és solament signe d'una desigualtat important —pas- sada o actual— dels idiomes dels individus en eontacte a favor exterior, sind, alhora, un factor enorme influéneia en Vxit o el fracas de Vintent de fer de la comunitat lingiiistica cata: Jana una comunitat normalitzada i de futur assegurat. El fet que la norma lingiistica intergrupal actualment majoritaria es pugui continuar perpetuant en igual o semblant grau en el fu- tur, malgrat els avancos en el pla de la competéncia lingiifsti- a, pot ser una possibilitat ben real i de decisiva influéneia que aldria analitzar i valorar en la seva justa mesura, La situacié actual Fora d’una minoria conscienciada sociolingiiisticamen militant de la lengua que probablement manté a Catalu Mis exclusiu del catala en totes 0 quasi totes les situacions i da- vant de qualsevol interlocutor, el comportament majoritari de la poblacié autdetona —fent ara abstraccié d'ambits i contex- tos— sembla ser el de parlar en castella, en general, a qualse- vol persona que sigui percebuda i considerada com @ no-cata- lanoparlant. Aquesta norma inclou, dones, tant aquells indivi- dus desconeguts que sn interpellats en catala i responen en castell com aquells altres coneguts que, capagos ara de parlar Ja Hengua dels autéctons, no l'usaven en els encontres inicials en qué es va establir una relacié que després es convertiria en freqtient. Aixi, podem ja trobar avui a Catalunya nombrosos in- dividus de Hengua primera castellana als quals, d’acord amb la seva evolucio lingitstica en el moment de Vencontre, alguns catalans se'ls adrecen en catala i altres en castelli, segons. pro- bablement, la Hengua en qué ells, els ab-ldctons, van respondre45 als autactons en les relacions inicials en qué es va establir la norma dis que se seguiria entre els dos indi ma d'is lingiistic inte Barcelona i la seva area metropolitana— aquells casos de pa- pers socials © professionals pereebuts com a ocupats general- ment per individus que no parlen en catali, com ara cambrers, taxistes, policies, fills de pares immigrats categoritzats com a no-catalanoparlants, fins i tot desconeguts amb qui et trobes als quals la poblacié autdctona tendeix ja a adrecar-se inicialment en castella, En aquest tipus de situa- cions es poden produir aleshores converses en castella entre els propis membres del grup autdcton de lengua primera catala- na, tot i que, de vegades. perd, poden ser reeonduides cap al catald si un o tots dos interlocutors deixen de considerar Valtre com a no-catalanoparlant (per laccent que tingui en castell perqué diu alguna expressié en catala ete.) Aquesta situacié és fruit evident dels contextos histories en qué sthan anat produint els successius encontres entre autie- tons i allbctons, generalment marcats per una abstncia del ea- tali en els Ambits institucionalitzats, reemplacat per lis del castella, en especial en el sistema escolar, en els mitjans de co- municacié i en Vadministracid, fet que produia una bilingait- major o menor grau dels catalans i, de retrue, conser vava una monolingiitzacié —també diversa en grau segons els individus i els seus entorns— de la poblacié immigrada de llen- gua primera castellana. En aquests contextos, la substitucié ge- neracional va anar igualment afavorint, en general, Pavang de la bilingiitzacié dels catalans més que no pas la dels immigrate fet, aquest darrer. que alhora actuava retroactivament de now sobre la practica del castella per part dels autactons i n’apro- fundia la seva cotloquialitzacié, El resultat d’aquesta dinami- a ha estat una situacié car er Pexisténcia de molts, ii amb natu- at en castelli als akléctons que no pas Fexistencia de per- nes Morigen immigrat que parlen en catala a les de proce- déncia nativa, Amb el pas del temps, la norma dusar el cas- tella —sense gaires problemes de competéncia i de fluidesa per fa les noves generacions autdctones— amb tots aquells indivi- dus categoritzats com a no-catalanoparlants ha esdevingut, probablement de manera majoritaria, interioritzada i automa- titzada en aquestes i ha passat a ser vista com a plenament na- tural i pertinent. El comportament inicial, dones, dé afer possible la comunicacié amb els nouvinguts de lengua diferent més individus autictons que parlen habitual raliee 46 es transformava —malgrat la propia evolucié posterior si més no en el pla de la comprensié per part dels individus abc tons— en amplia expectativa social consagrada pel costum, amb totes les conseqiiencies que per al eanvi daquestes nor- mes de comportament aixd significa. Intervencions per al canvi i el fenomen de la persistencia Els organismes de politica lingiistica de Catalunya, preo- cupats precisament per lextensié | es potencials repercussions histdriques d’una norma d's lingiistic intergrupal majorita riament favorable no pas a la lengua autictona, sind a lab tona, han dut a terme diverses actuacions especifiques a fi de conscienciar la poblacié sobre el tema. A part les admonicio que arreu de Catalunya han anat escampant en aquest sentit els directius de Pexecucié de la politica lingiiistica del pa s‘han dut a terme campanyes adrecades en especial a augmen- tar tis del eatala per part de la poblaci c des entorn dels missatges «depin de voste> 0 «en c respecte aun mateix i als altress. Tot i que el grau de eanvi que aquestes intervencions hagin pogut aconseguir ens és de: conegat, si que sembla possible d'afirmar —sempre basant-nos ‘en impressions personals— que, en tot eas, aq ino pas en massa. El nombre dels individus que practiquen Pa~ bilingiiisme passia no sembla ser pas avui gaire gran canvi, continua essent encara altament nombrosa —en, especial, en les interaccions un a un— adaptacid automatics al castelli de Finterlocutor, tot i que aquest darrer ja pugui en- tendre amb facilitat el catali, Estem, per tant, davant d'una si: tuacié que potser no comprenem prou bé i que cal analitzar més aprofundidament. Un interrogant sorgeix, dones. amb cla- redat: per qué es déna aquesta persistencia a no parlar enc tala als no-catalanoparlants, quan la comprensié seria ara pe fectament possible en la gran majoria dels casos? La persisténcia de antic comportament i, per tant, la re- sistencia al canvi, sembla ésser donada inicialment bé pel ca- ter funcional i subconscient de Vactual conducta lingtiistica dels autietons o bé pel temor una interpretacid negativa d'a- quest canvi per part dels no-catalanoparlants. El primer factor sembla explicar-se pel fet de la suspensié de Vatencié que acompanya qualsevol rutinitzacié del comportament, lingti tic o no (Nishet, 1982). Quan una accié especifica que presen:47 ta una problematica inicial —quin idioma parlo amb qui, quins moviments haig de fer per posar la clau al pany i per obrir la pren una via de solucié i aquesta funciona quoti- Fatencié ja no la centrem en aquests problemes re- sobre els altres que puguin anar sorgint. Tots aquests esdevenen, doncs, subcons- cients, amb la consegiient dificultat posterior —si no sorgeix un esdeveniment que ho provoqui clarament— de tornar-los a dur -nt per tal de ser reexaminats. La incertesa so bre la significacié (Blumer, 1982; Berger i Luckmann, 1983) que el no-catalanoparlant atorgari a una situacié de divergén- cia lingiiistica t. Clair, 1979) volguda —no parlar la mat quan aquest sap que a Pautdcton li jeneral, possible i facil d'usar-la— és igualment compren- sible donat el trencament dexpectatives Hargament consolida- des a Catalunya que aixd representaria. Tots els autctons sa- els primers poden parlar també en castella i que aixi ho han anat fent en les dar- eres decades. ;Quina avaluacié, doncs, en fara aquest indivi- du que hom té al davant i que no parla en catalé —eneara que ngui— del fet que algi membre del grup catalanopar- lant—no li parli, com fins ara fa practicament tothom, en cas- tella sind en catala? S*ho prendra negativament i reaccionard malament? Pot veure normal un comportament que fins ara no ho ha estat? A part, perd, d’aquests dos factors més clarament identifi- cables, n’hi pot haver també un altre, potser més fosc, perd també important: la necessitat empatica de reciprocitat en I's del mateix codi comunicatiu entre els interlocutors. Posem-nos en el eas que hom ja és conscient que ha de portament i que ho accepta i que sap que malament que els parli en catala, encara que ells stella. Probablement, encara molts individus, eHlits a usar la mateixa lengua que l'interlocutor fen el cas, és clar, que la tinguin prou desenvolupada en el pla de lexpressi6) (Giles i St. Clair, op. cit.). Converses disteses, amicals, de tu a tu, de comunicacid intensa, es tendiran a pro- duir, sempre que sigui possible, en una mateixa lengua, espe- cialment en les situacions en qué no sigui socialment sancionat aquest comportament. | aquest idioma sera aquell que els dos interlocutors dominin més cmodament (Hamers i Blane. 1983), que en el cas de la situacid eatalana actual sera, dones,48 més el castella que no pas el eatala Igual fe, si més no en alguns individus i situacions, la impossibilitat feal de canviar de comportament lingiiistic amb les persones amb qui ja han tingut de temps una relacié continuada, faquest cas en castella, Només mirar-se als ulls, la Harga iden tificacié persona-llengua pot fer molt difieil parlar ara a aquell conegut en catali nt sembla donar- Com es pot avancar? Lvanilisi de la persistincia demostra que, com en la gran najoria de problematiques sdcio-culturals, no ens trobem pas avant d'una situacié facil de transformar, sind més aviat com- plexa i de dificil intervencié amb resultats immediats (Nisbet 1982). Reclamar 'atencid de la poblacié jona, dona raons perqué es decideixi a no parlar en castella als no-c lanoparlants amb qui conviu socialment cada dia i veneer naiment els aspectes d’automatitzacié i de necessitat de re procitat empitica que acompanyen Pexisténcia de Pactual com- portament majoritari no sembla ser una tasca ficil 4 rapida, 13 més aviat lenta i dificil, de manera especial en el si d'una cixa generacid, Les actuals normes dis lingistic entre els parlants s6n arrelades en lg vida quotidiane catalana i tenen ple i efieag funciona per tant, molt més facil aconse~ fuir Ia seva continuitat que no pas el seu canvi, Sembla reco~ manable, dones, almenys des del meu punt de vista, un replan tejament de Forientacié que sobre aquesta qitestid ha guiat les aetuacions dels organismes de politica lingiistica a Catalunya. Una nova aproximacis sobre el pr comportaments lingiistics intergrupals dels autdctons de Ih catalana hauria de tenir present fonamentalment ilitat, aquests punts de 7. Qualsevol canvi general dels comportar individualitzats és de naturalesa lenta ide dificil intervenci6 di- es institucions politiques, en especial en aquells formes utilitzades fins al moment compleixen generalment Ia seva funcionalitat comunicativa, tant explicita com pel que fa als significats socials que hi tenen asso bs socials consagren unes determinades factuacions i aquestes sin mantingudes per la mateixa interac~ Gas social, Ia qual tendeix a fonamentar-se en normes i expec tatives matues, considerades com a acceptades generalment j49 com a provocadores d’algun tipus de sancié social si es deixen de seguir (Davis, 1984). Qualsevol eanvi en les expectatives pot ser vist —des de les dues bandes en relacié— com a castig 0 agressid. cosa que pot repercutir. en el cas que la modifi sigui valorada negativament, en la qualita de la rela: personal, $i Ia valoracié fos positiva. al contra. la rel sonal 0 bé no patiria cap alteracié o bé milloraria, amb la qual cosa s'estimalaria la produceié del canvi 2. Els comportaments lingiistics tendeixen a convertir-se —fora d’una situacié excepcional de clar conflicte social gene: ralitzat, que no sembla ser el eas a Catalunya— en molt ruti- nitzats i subconscients, cosa que permet de suspendre-hi l'a- tencid i concentrar-la més en les intencions i els significats es- pecifies que es vulguin transmetre que no pas en quin idioma Sutilitza especificament 3. Davant d'una situacié de necessitat 0 de plantejament del canvi, el parlant avaluara Voportunitat o no d'aquest i de- cidiré en conseqiiéncia. Si el considera legitimat i adequat i sen- se perspectives de resultats inconvenients adoptari el now us i imtentara dur-lo a la prictica, salvant les dificultats inicials que la mateixa automatitzacié del comportament li pugui produir on la realitat (Bandura, 198: A partir d’aquestes tendencies generals dels comportaments scio-culturals humans, podem assajar de plantejar-nos algu- nes noves bases que podrien inspirar noves actuacions dels po- ders publics sobre la problematica de les relacions imtergrupals orals. Els punts centrals de la situacié emblarien ser el problema de fa rutinitzacié funcional - subconseiéneia - in- consciéneia majoritiria dels comportaments lingiistics «els de motivacié-legitimacié-justificacié del seu canvi i d’abséncia d'inconvenients si es duu el canvi a la practica. Posat que. a través de campanyes freqiients en els potents mitjans de comu- nicacié actuals, s'aconseguis cridar veritablement l'atencié de la major part de la poblacié sobre el seu comportament fine gilistic i, a través d'un sentit positiu i de consens, i no pas con- flictin, s'aconseguis justificar i legitimar el fet que ara, de nera majoritaria, els autdctons es posessin a parlar en catala i no en castella als ablictons que encara no usen ef catala, resta ‘la prittica, el fet de Pabséncia P'inconvenients pricties en el seguiment del nou comportament, element decisiu en el triomf ono de la nova norma, Deixar de parlar en castllt a les per- sones que avui encara no parlen catali i posar-se a emprar-hi el catala pot significar encara avui per als autactons: a) tro-50 prensié d’alguns mots o con bar-se amb dificultats de co ruc dels missatges emesos. cosa que perjudiea Feficacia de Tacte comunicatin i. dones, els resultats desitjats; 6) sens incomoditat quan interlocutor insisteix a continuar parlant cen castell —ja que moltes persones no han arribat a practicar mai 0 quasi mai lexpressié en catala —amb la qi tdeton sent Poblig idioma en la conversa (fenomen de speech-convergenc sempre. en el fons, cert temor de la possible reaecié ne (interpretacié de la intencid) de interlocutor, del qual Mautie- ton sap que esti acostumat que li responguin en castella i n en catala, encara que parli amb una persona dorigen nadi Tots aquests inconvenients, reals avuil, han de ser modifi hom vol que el canvi dels comportaments lingitistico-so dels catalans sigui un dia una realitar general en un terme Els punts a) i 6) relatius a Ja competéncia receptora i emis- sora en catald per part dels alloctons necessiten temps per a ser resolts. Aconseguir aprofundir ‘actual procés de desenvo- lupament de la comprensié del catala per part dels immigrats que avui resideixen a Catalunya demana els suficients canvis estructurals en el pla macro per tal que aquesta poblacis tin- gui un context que lexposi suficientment a missatges de tot pus en eatala que li permetin avangar eneara més en aquest eo- neixement. Aixd vol dir més catali que no pas castelld a levisié, al cinema, a la radio, a tot tipus d’ensenyament, e vida sicio-econdmica i comercial ete. Aconseguir vencer el punt 6) —sobre expressié en catali— demana, d’una banda, més temps —ja que la poblacié d'edat adulta i avangada pot tenir més dificultats per a poder expressar-se en un segon idioma poc o gens practicat i cal centrar-se, dones, en especial en les hoves generacions— i, de nou, canvis estructurals que afavo- reixin el catald per damunt del castella, Els ambits fonan tals en aquest cas sén el sistema escolar j el conjunt de les a tivitats d'esbarjo —d'enorme importincia en el periode de so- cialitzacié primaria dels nous individus d'origen allocton— ea- pacos de produir que aquesta poblacié pugui desenvolupar realment la seva fluidesa en catala en el moment més optim i adequat, é5 a dir, abans de la pubertat. Superar el punt c) —la por a una interpretacis o reaccié ne- gativa per part de Fimterlocutor que no parla catala (perd len- tén)— derivaria automaticament de superar el 6), tenir prow competéncia emissora. Si els interlocutors ja responen i tenenese jr la conversa en catala, Fautdcton deixa de tenir Vansietat d'es- tar parlant en catala amb un individu que no usa aquest idio- per expressar-se. i, per tant. ja 1a cap por de cap reac~ atés que el mateix interlocutor. per mitjd del se mostra el seu acord. Com que aixd. pero, pot en cara trigar a ser una realitat general, la encid dels orga- nismes de politica lingiiistica hauria d tant a resoldre el problema de la legitimacié del nou compor- tament que es vol impulsar. Les accions caldria encaminar-les cap a all que Watzlawick (1975) anomena reenquadrament de la situacié. Si la poblacié autdctona s'ha @anar sentint liv re per a parlar en eatala a aquells individus que encara no el ha de reemmarear la seva percepcié de la situacié i es- gure que el canvi del seu comport és plenament jus- tificat i entés positivament i no pas conflictivament per la gran majoria del subgrup de no-parlants del catala. Des d'aquesta perspectiva, el significat social d’aquest canvi ha de ser enfo: cat amb arguments positius i no pas negatius. Es a dir, els mis satges que calgui vehicular no haurien de ser del tipus «és el teu dret, no renunciis mai el catala» el qual no resol la per- cepeié de conflicte per part dels autdctons—. sind, al contrari. del tipus «no posis barreres al futur, facilita que tots pug parlar o practicar el catala», amb el qual es respon a. una te déncia que ja existeix en segons quines capes de la poblacié d’o- rigen allicton i es transforma en positiu el canvi del compor- dels autdctons. Igualment serien, em sembla, igualment acceptables i necessaries, actuacions encaminades a fer que la poblacié autdctona —tant Padulta com la infantil © juvenil— parlés en catala als infants dorigen immigrat —de fet, dones. a tots els del pais—, els quals ja aprenen avui el catala a Pes- cola, perd es poden trobar majoritariament en contextos que els continuen condemnant a ser percebuts com a no catalans jue hom se’ls adreci, dones, en castella, a causa de Vassoci cié amb els seus pares que fan els veins del barri o els com panys autdctons del coblegi. L’atencié al canvi que es pugui produir entre les diferents generacions ha de ser altament prio- ritiria i, dones, dinamitzada. La nostra reflexid ens ha dut, en conseqiiéncia, a veure que potser el centre d’atencid del problema no ha de ser tant el grup i autdcton com, alhora —i, possible | ria—, el grup Worigen ablacton. Aixi, en definitiva, hom po dria afirmar que Its del catala amb els immigrats per part dels augmentara de manera general en la mesura52 en qué els primers parlin tamb ala 0 bé, perd en menor grau, quan aquests demostrin una acceptacié clara i positiva del canvi. De fet, sera finalment, amb tota probabilitat, segons el ritme amb qué la poblacié alloctona passi a parlar en catala amb els autdetons (en les noves relacions, per exemple, que s‘estableixin a partir del moment en qué les persones origen immigrat es vagin decidint a comengar a ser elles les que usin el catala i no a Vinrevés) que la situacié podra anar canviant de manera general. El canvi dels comportaments dels catalans semblaria dependre, dones, en gran part, del canvi del com portament dels immigrats. La quiestié central del problema sembla ser, per tant, no pas com canviar els comportaments dels catalans siné com contribuir a canviar els dels immigrats, Es tracta, en definitiva, de com construir una realitat en qué de manera natural, les relacions entre els diferents parlants es desenrotllin en catala i no en castella com fins ara. El proble ma dels autdctons no és, dones, potser tal problema, siné que el centre de la qiiesti6, des d’una perspectiva de comportament social, es troba en el fet que sén els immigrats els qui no par- len en catala i no pas els autdetons els qui parlen en castella. Fs, en definitiva, una qiestié de tots dos grups alhora que ne cessita un enfocament global que permeti copsar la dinimica con- junta de la situacié, donada la causalitat no lineal siné circular i retroactiva de qualsevol interaccié humana (Elias, 1982) Conclusions Des de la perspectiva practica, sembla possible concloure. després de les analisis precedents, que les accions de persuasié publicitiria destinades a promoure el canvi dels comporta- ments lingiifstics intergrupals dels autdctons tendiran a xocar amb la norma d’tis imperant majoritiriament i V'obligacié so- cial de ser complida. El maxim que es pot aconseguir realment aquesta etapa —segons el meu parer—. i encara no de ma nera majoritaria, pot ser I'is del catali amb no-catalanopar- lants en el: ies botigues i en les relacions esporidiques i andnimes, perd no pas en les relacions ja establertes 0 en les estables de nova creacié que no incloguin una actitud de l'in- terlocutor immigrat clarament positiva 0 d’acceptacis del fet que se li parli en catala encara que ell s'expressi en castella. Igualment es pot aconseguir potser un avang en la per sitiva del canvi de la norma lingiiistica entre els difere| | 53 de parlants per part del conjunt de la societat. El problema, pero, ha de ser vist més en el temps i enfocat des de Pactuacié prioritaria sobre les noves generacions, i, en especial, les de pri- mera Hengua castellana. Les intervencions han de ser preferentment actuacions so- bre el pla institucionalitzat de la societat ino tant sobre el pla individual. Aixi, promoure realment i eficagment Patencié ala en els serveis ptiblies de qualsevol mena —o! oficials—, la més gran preséncia d’aquest idioma en els mit- jans de comunicacié, Pus instrumental preeminent del catala cen la globalitat del sistema escolar i des del seu mateix inici, Fextensid de Mis del eatala com a Hengua de treball en les em- preses puibliques i privades, Pajut per a Mis del carala en les activitats desbargiment i esportives, infantils i ju mulacié d’una autentica i creativa cultura Passociacié del catala amb les activitats més innovadores des de la perspectiva del futur ete. sén algunes idees de canvis 0 @aprofundiments estructurals i d'accions institucionals que caldria emprendre amb resolucié. Campanyes potents i global- ment organitzades de vehiculacié del reenquadrament de la si- tuacié de qui hem parlat, sense veure la situacié com un con- flicte interémic per al qual es demana una actitud de diver- géncia lingiistica interpersonal del tipus flamene-frances « Bel- gica, sind com un procés Wintegracié d'interés per al futur dels mateixos immigrats, i de persuasié per a Tris del catala amb la totalitat de la poblacis infantil i juvenil, podrien potser contri- buir també a anar fent avancar la situacié, En la planificacid d’aquestes intervencions governamentals sobre la realitat sociolingiistica caldra tenir sempre en compte Panilisi de la realitat a partir dels actors socials, de les seves competencies i de les seves vives en tot mo- ment la desviacié que des dels nuctis convencuts i promotors dels canvis es pot tendir a produir sobre Paprehensié de les si- tuacions sdcio-culturals. Caldri. igualment comptar sempre amb les leis psico-sociologiques sobre la perpetuacié de les nor- mes socials i sobre la dinamica del canvi dels comportaments dels individus en societat, aixi com amb la importancia dels as- pectes relacionats amb el desenvolupament de Vhabilitat en Mis de la competéncia lingiistica. La ilei de causalitat no lineal siné circular en la interaceié haura sempre de ser tinguda en comp- te —com hem dit— en el moment (analitzar les situacions so- cials ide plantejar-se el canvi d’alguns dels seus aspectes. Tant. dones, com Vanalisi interna del sistema sobre el qual hom es54 proposa actuar, sshaura de posar latencié en el seu entorn glo: bal i en els altres sistemes que shi interrelacionen Nota bibliogrifiea Les obres consultades per a elaboracié d'aquesttreball han estat les se grients: Albert Bandura, Teoria del aprendizaje social (Madrid, Espasa-Cal pe. 1982) i Pensumiento y accién. Fundamentos sociales (Barcelona, Marti hee Roca, 1987); Albert Bastardas i Josep Soler (eds. |, Sociolinguistca i llen ua catalana (Barcelona, Empiities, 1988) Albert Bastardus, BU canvi dels Comportaments lingiistics de dependéncia no-oficial: problemitica ¢ lnies Tactuacié, “Revista de Llenguia i Dret>, 10 (desembre de 1987). ps. 117-128; Peter Berger iT. Luckmann, La construccién social de a realidad Buenos Aires, Amorrortu, 1983}; Herbert, Blumer, EY interaceionismo sin- bélico: perspectiva y método (Barcelona, Hora, 1982); Jean-Claude Corbeil Leaménagement liiguistique du Québec (Monteéal, Guérin, 1980); Kingsley Davis, La sociedad humana (Buenos Aires, Eudeba, 1984); Norbert E Sociologia fundamental (Barcelona. GEDISA, 1982); Howard Giles i R. St Clair (eds), Language and Social Peychology (Oxford, Basil Blackwell 1970), JF. Hamers i M. Blane, Bilingualité et bilinguisme (Brussebles, P. Mardaga, 1983}; Robert Nisbet. Introduccién a la sociologia. El vinculo so cial (Barcelona, Vieens Vives, 1982): P. Watzlawi TR. Fisch, Changements. Paradoxes et psvehothérapie (Pari