Animalitzaci. Talps amb corbata i dromedries cosint a mquina. Jess Frare.

Els texts que acompanyen cada cartell sn aquests:

Camale mascle amb la pell de molts colors: Informat dels riscs abans de manipular productes o substncies
txiques; demanda que els equips de protecci individual estiguen en bones condicions i utilitzals; i exigeix que es
vigile la teua salut. Evitars malalties com el cncer dorigen laboral.

Dromedari femella, per la gepa, cosint amb una mquina industrial: Evita postures estranyes o esttiques durant un
temps perllongat i els moviments repetitius o forats. Alterna les tasques i realitza pauses. Evitars trastorns
musculars i esqueltics.

Ruc mascle, carregat de caixes: Si manipules crregues utilitza mitjans mecnics quan siga possible o demana
ajuda. Tingues cura del pes i el volum de la crrega. Evitars trastorns musculars i esqueltics.

Talp mascle, amb vestit i corbata, amb ulleres i davant un ordinador: Seu b, guarda la distncia adequada amb la
pantalla, realitza xicotets moviments i exercicis pels msculs del coll i lesquena. Fes pauses curtes i freqents.
Evitars trastorns musculars i esqueltics.
Quines coses. Nosaltres, les persones que hem vist massa vegades Bambi, les que humanitzen
els animals i volem que puguen votar o anar a judici, veiem una mula amb mono blau, una
dromedria cosint (curiosament, lnica femella), un talp oficinista amb ulleres i un camale amb
camisa. Bo, el camale amb camisa i intoxicat per substncies txiques no fa massa lanimal,
perqu contaminar s una cosa exclusivament humana.
Cert que no s contradictori, perqu el que ens fan s un dibuixet de la idea: els animals humans
tenen drets, no com els no humans. Animalitzar sempre ha estat la millor i ms senzilla manera
de deshumanitzar per a tot aquell que ha volgut justificar la injustcia amb la diferncia. Cridar Jo
no sc un animal!, sempre ha estat una forma de caure en la trampa de qui est amb laigua al
coll.
Per qu ens tracten com a animals?, diu un presoner dun CIE1 , i altre dun camp de
concentraci pels que fugen de la guerra2 . Sho pregunten les persones indgenes3 i els
netejadors de cotxes mexicans a Los Angeles4. Arrib a tot arreu quan ho digu una de les ms
famoses medallistes de Rio a la seua clebre dedicatria5. s el que indigna les feministes que
no suporten que es compare la tortura taurina amb la violncia de gnere6 o que se li diga violaci
a linseminaci de vaques lleteres7. Sha dit sempre, no s res nou que shaja inventat aquest
anunci: rebaixar els humans al nivell dels animals s la justificaci de qui ho fa i la pitjor de les
sorts per a qui ho pateix.
El que si que s interessant s el que diu aquest anunci duna forma tan senzilla: no ets un animal,
tens drets, reclama. Nhi ha una forma dinjustcia acceptable, perqu s contra una categoria
dindividus que s diferent a nosaltres i, sobre tot, est per sota de nosaltres. A nosaltres no ens
poden tractar igual que a eixos individus, perqu nosaltres estem per sobre. Nosaltres no
suportem tot el pes que carreguen ms a sota i no volem caure-hi fins a eixe nivell.
Aix sentn millor el racisme desesperat, la xenofbia poruga, el masclisme acomodat,
lhomofbia desubicada i algunes coses ms. Hbilment, ens han gravat al cap eixa por a perdre
privilegis que ens alliberen de certes crregues, com si fora un vestigi de les cosmovisions
medievals. Nosaltres, per sort, no som animals. Sabem el que significa ser un animal en mans
dssers humans com nosaltres.
Ens han clavat al cap que la Justcia i la Igualtat s un perill, perqu amb ms a repartir noms
queden engrunes. Malgrat que sabem tot el que podrem repartir si ho pogurem produir
lliurement i repartir duna forma justa, malgrat que sabem tot el que sacumula en unes poques
mans, malgrat que sabem que la pobresa s el combustible de la riquesa.
I sabem que els drets a la Vida, la Llibertat i la Llibertat els podem tindre totes i tots. Sense cap
dubte, els drets poden crixer fins a ser complerts, fins que arriben a tothom, siga don siga, del
gnere que siga, de ledat que siga i de lespcie que siga, sense posar en perill aquells mateixos
drets per a qui ja els t. Tal vegada, noms hem dentendre una cosa tan senzilla com que la

1 El Pas, Txema Santana, 12/11/2014, En Europa nos tratan como a animales porque les asustamos, http://
politica.elpais.com/politica/2014/11/12/actualidad/1415821442_006830.html
2Pblico, Elena Herreros, 07/11/2015, Nos tratan como animales cuando huimos de la muerte, http://www.publico.es/
sociedad/tratan-animales-huimos-muerte.html
3La Jornada, Blanche Petrich, 09/04/2007, Nos tratan como a animales", reproch el municipio de Soledad Atzompa a
militares, http://www.jornada.unam.mx/2007/04/09/index.php?section=politica&article=010n2pol
4 La Opinin, Isaias Alvarado, 05/02/2016, El calvario del carwashero: Nos tratan como animales, http://
laopinion.com/2016/02/05/nos-tratan-como-animales-dice-carwashero/
5 El Pas, Laura Robayna, 11/08/2016, Rafaela Silva: Ese mono que tena que estar en una jaula ahora es campeona
olmpica, http://elpais.com/elpais/2016/08/11/videos/1470906880_145622.html
6 Espartaka la Rata, redacci, 23/03/2010, Respuesta a la Red Feminista, http://espartakalarata.blogspot.com.es/
2010/03/respuesta-la-red-feminista.html
7Animalisme CAT, Jess Frare, 08/01/2017, No s feminisme, s especisme, http://animalismecat.blogspot.com.es/
2017/01/no-es-feminisme-es-especisme.html
Justcia no s tan perillosa com ens vol mostrar aquest anunci. Que si els de baix pugen,
nosaltres no caurem, noms els tindrem al nostre costat.
Hem dentendre que els nostres drets no es guanyen en contraposici o a costa daltres, com els
animals no humans. Noms hem dentendre que els altres animals tenen les mateixes necessitats
que nosaltres, que no han de ser bsties convertides en instruments en funci dunes necessitats
que podem cobrir de moltes altres formes. Sempre les podem cobrir daltres formes.
No minteressen els pensaments de qui cre aquesta publicitat, ni les seues justificacions, ni si
han aconseguit all que esperaven della. #NoEtsUnAnimal, tens drets, reclama: crec que s el
millor resum del mn. La propera vegada que el mn taur proteste per les manifestacions al
davant de les places de tortures, o quan alg diga que estem pertorbant una forma legal
dexplotaci animal, li ensenyar aquest cartell. Li dir que estem reclamant a la manera humana
per qui no pot cridar pels seus drets.