Quan el pare s el bo i la

mare la dolenta
Estratgia dintervenci en un cas dAlienaci parental
INTRODUCCI
En un cas de patologia mental dambds pares i de greu conflicte entre les dues famlies en guerra per la custdia del fill, es valora com han incidit les
mesures protectores i es reflexiona sobre les intervencions realitzades i la posici estratgica adoptada per lEAIA, basada en una NO INTERVENCI
(inhibici operativa) per evitar els riscos de colusionar amb la patologia familiar i prendre part en el conflicte perpetuant la mesura protectora, promoure la
resoluci del conflicte familiar i la reducci del malestar emocional del fill.
Aquest posicionament de lEAIA sha articulat i transms tant en la intervenci directa amb la famlia com amb els Serveis, professionals i la DGAIA.

Michel Socor Carri PLANTEJAMENT

EAIAEixample HISTRIA: Quan la mare tenia 18 anys, els avis materns es van separar i aquesta va prendre partit per lvia, acusant a lavi de maltractador.
La mare i el pare es coneixen des dels 18 anys i al 2001 inicien la convivncia. La mare estava apartada de la seva famlia i va ser acollida pels sogres. El pare
tenia un trastorn mental i es va establir una relaci de dependncia i submissi per part della, i autoritria, desptica i violenta per part dell. Sentncia del
30.03.06 on es condemna al pare per lesions al vigilant dun prking.
Quan la mare va quedar en estat, lvia materna ja va ser condemnada a no apropar-se ni a la filla ni al gendre durant dos mesos i a una multa, considerant-
18 de maig 2012 la autora duna falta de vexacions injustes (Lvia havia consultat al Dr. Corbella per intentar incapacitar a la filla, acusant al gendre de maltractaments, de
narcotraficant, drogoaddicte, segrest, coaccions, dutilitzar a la filla de camell, de robar-li els diners a la filla, tamb havia presentat escrit a hisenda per
investigar el patrimoni del gendre). Sentncia del 14.03.2002.
En Csar va nixer en data 9.05.2002. En data 10.01.04 els pares es casen.
Els primers anys de la vida del Csar han transcorregut en lmbit de la famlia paterna. La famlia materna no t relaci continuada amb el nen fins a partir
dels 4 anys
En data 19.07.07 el Jutjat de Violncia vers la Dona n1 de BCN dicta interlocutria amb mesura cautelar dordre dallunyament del pare envers la mare i
atorga la guarda i custdia del fill a la mare amb rgim de visites a favor del pare.

INTERVENCI PROTECTORA: La mare sadrea a lHospital referint sospites dabs sexual i cremades de cigarreta al fill. 7.10.07 Informe dalta de lHospital
de Barcelona que diagnostica Impetigo contagioso i fa comunicat a DGAIA, qui insta la intervenci de EVAMI. Posteriorment, 14.10.07, la UFAM estableix
el diagnstic de sospita dabs/maltractament (manifestacions del nen a lvia materna feia 3 setmanes).
En data 9.11.07 el mateix Jutjat de Violncia vers la Dona dicta Auto on autoritza les visites del pare amb el fill, desestimant les sospites de la mare.
En data 16.11.2007, als 5 anys, ingressa al CENTRE DACOLLIDA, a proposta de lEVAMI per lalt risc fsic i psicolgic del nen. En Csar sadapta fcilment.
Sobserva una dificultat per expressar les emocions no se sap qu pensa i una certa fredor. s un nen ben educat i que t els hbits adquirits, sense
problemes per dormir. Les visites amb el pare sn pressionants i el pare t poques habilitats relacionals, en canvi les visites de la mare sn ms relaxades i
afectuoses i de joc.

DIAGNSTIC: Es diagnostica un conflicte familiar molt potent i actiu amb posicions radicalment enfrontades entre el pare i la mare i ambdues famlies
extenses, en el que la famlia paterna atribueix a la famlia materna un inters i litigi econmic i la famlia materna atribueix maltractaments fsics,
violncia, manipulaci i alienaci del fill envers la mare. Ambds pares presenten un Trastorn mental, el pare, Trastorn bipolar i trastorn mixt de la
personalitat, amb manca de control dimpulsos (intents autlisi, problemes alimentaris, grans despeses econmiques), i la mare Trastorn psictic (tot i que
posteriorment la mare aconsegueix un Informe Psiquitric que la diagnostica de Trastorn destrs posttraumtic, posant tot lmfasi de la seva patologia
lafectaci per la violncia del pare). En Csar estava sent instrumentalitzat en la conflictiva de separaci dels pares.
PRONSTIC: Donat lalt grau de conflicte familiar i ressentiment per les dues parts, es realitza un pronstic reservat, preveient un temps molt llarg per
aconseguir canvis estructurals. Mentre el pare i la mare no puguin emprendre un cam de dileg sobre els respectius papers referents al fill s difcil
augurar canvis
Des del CENTRE DACOLLIDA, es proposa a la tieta paterna com acollidora pel Csar, considerant que la mare havia arribat a tenir una bona relaci amb
ella, de complicitat i amistat, i considerant que aquesta mesura permetr protegir al nen del greu conflicte familiar.
Tos dos pares es mostren contraris i en desacord amb la proposta, plantejant que el nen ha destar amb ells.
En data 3.07.08 es dicta Resoluci de DGAIA dAcolliment simple amb la tieta paterna, amb un rgim de visites quinzenals per part dambds pares, en un
Punt de trobada amb la mare, i es recull els acords del Pla de Millora a complir per part dels pares: tractament psiquitric, Terpia familiar a Sant Pau,
compliment rgim visites,et...
Al llarg del curs 08-09 es va donant un augment progressiu del rebuig i malestar del Csar en les visites i permisos amb la mare i la famlia materna, arribant
a agredir al tiet . Es proposa augmentar els permisos tant amb el pare com amb la mare. Donada la greu situaci emocional que pateix en Csar, es
considera que la mesura dAcolliment amb la tieta paterna no est aconseguint all per al que se la va proposar, protegir al nen i apartar-lo del conflicte
familiar.
LEAIA coreferent valora la bona evoluci daquest acolliment.
LEAIA realitza Informe valoratiu on es diagnostica un Sndrome dAlienaci Parental en el nen, posant l'mfasi en lestat emocional del nen i es planteja la
necessitat de posar lmits al greu conflicte familiar (les trucades als pares generen molta conflictiva). La valoraci del Centre EDUVIC on es deriva als pares
per abordatge familiar tamb senyala les dificultats del nucli patern.

En data 28.07.09 la DGAIA resol el retorn del menor amb els pares en rgim de guarda compartida i amb uns Documents dacords pel pare i la mare en els
que els compromet a reduir el conflicte familiar i aconseguir que el fill mantingui bona relaci amb laltre progenitor i familiars.

En lInforme valoratiu del EAIA del 10.11.09 sinforma de la reducci del rebuig manifest del nen amb la mare i famlia materna.

Fins al mes de mar del 2010, no saconsegueix un acord entre els pares per a dirigir-se a un servei psicolgic per atendre les necessitats del seu fill (CSMIJ,
prviament, el pare havia portat al fill a un servei privat).

En lInforme valoratiu del 5.07.10, es reflecteix la situaci emocional del Csar que no ha empitjorat, per alhora shan donat diferents incidents (agressi
del pare al tiet davant del nen i supressi drstica de trucades quan est amb laltre progenitor) que fan alertar sobre levoluci emocional del nen
(consolidant-se mecanismes dissociatius). Davant el pare, en Csar repeteix el discurs contra la mare i el pare no el corregeix. La relaci del nen amb la
mare, en canvi, s pobra, buida, per la famlia materna la contraresta.
19.10.10 sentncia de lAudincia Provincial estimant el recurs dapel laci del pare quedant absolt de la Sentncia del Jutjat Penal dun delicte de lesions
contra el tiet.

16.03.11 primera i ltima entrevista conjunta entre els pares a DGAIA i el jurista per a vehiculitzar lacord de demanar la guarda compartida judicialment
entre els pares com a condici de garantia per a retornar les funcions tutelars i proposar el tancament de lexpedient.

DISCUSSI:
1. La intervenci protectora sempre vol dir fer alguna cosa?
2.Quan les propostes del EAIA no sn escoltades, perdent credibilitat davant les famlies, la VALORACI Tcnica s lnic mbit propi on els
coneixements professionals tenen cabuda i alguna possibilitat dinfluncia
3. Davant de casos judicialitzats, amb fills de pares en litigi i conflicte que instrumentalitzen al nen, un missatge clar, permanent i continuat que defensi
les necessitats del nen per sobre les dels adults, sense prendre part, pot ser una estratgia adequada (INHIBICI OPERATIVA)
4.Tant en la Sndrome dAlienaci Parental com en els maltractaments psicolgics es fa necessari valorar acuradament la gravetat de cara a considerar si
la protecci passa per una mesura de protecci i/o per altres intervencions