A FAVOR

Notes: Preguntar si est dacord amb el actual mercat de

mitjans de comunicaci.
Introducci
La democrcia, la forma de govern ms acceptada avui en
dia, es basa en que el poble tingui el poder i pugui prendre
decisions duna forma directa o indirecta i per aix s
necessari poder expressar el que pensem lliurement perqu
la democrcia funcioni. Sense la llibertat dexpressi es
impossible concebre una societat com a liberal o
democrtica. Llavors el que hem de fer es buscar la millor
manera per garantir la mxima llibertat dexpressi en la
nostra societat. I nosaltres creguem que la millor manera
per garantir-la s que els poders pblics controlin els
mitjans de comunicaci.
Primer de tot, en el article 20 de la constituci apareix com
a dret la expressi i difusi lliure dels pensament, idees i
opinions mitjanant la paraula, el escrit o qualsevol altre
mitj de reproducci. I si el poder pblic no controla els
mitjans de comunicaci no es pot assegurar que tots els
periodistes i punts de vista tinguin veu en els diferents
mitjans.
En el mateix article 20, apareix com a dret comunicar o
rebre lliurement informaci certa per qualsevol mitj de
difusi. I un mitj de comunicaci totalment pblic, es a dir,
controlat pel mateix poble que lescolta, no te necessitat de
donar informaci falsa o manipulada per aconseguir un
rdit econmic.
A ms a ms, la llibertat dexpressi pot ser utilitzada
irrespectuosament, portada al lmit i entrar en collisi amb
altres drets constitucionals, com el dret al honor, a la
intimitat, el dret a la imatge o a la protecci de la infncia. I
des de lentitat pblica es pot controlar abans demetre una
informaci que pot atemptar pblicament contra un
ciutad. En canvi, si els mateixos ciutadans no controlen els
mitjans de comunicaci, aquests mitjans actuen, enuncien i
desprs sn jutjats i potser penats, quan el mal ja est fet,
quan un dret constitucional ja ha sigut trepitjat per alg que
sol busca el rdit meditic acompanyat del rdit econmic,
sense importar-li gens ni mica els drets dels ciutadans.
I aquesta postura, no s prpia del comunisme, del
centralisme, s una idea prpia de lestat del benestar, el
qual garanteix tots els drets bsics, com la salut, la
educaci, i com no, la llibertat dexpressi i el dret a una
informaci certa, principis que son els pilars fonamentals de
la democrcia.
Per molt alineat en el camp ultraliberal que estigui un
poltic, seria difcil que s'atrevs a qestionar, si s britnic,
l'existncia de la BBC, si alemany, de l'ARD i la ZDF o, si
suec, de l'excellent SVT, la televisi pblica de Sucia.
Entre altres coses, perqu qualsevol poltic britnic o suec o
alemany s conscient que els seus possibles votants
perceben els mitjans pblics del seu pas com una cosa que
forma part de la seva identitat britnica o sueca o
alemanya, una cosa prpia, que pertany als ciutadans, no al
govern.
I no em de caure en lerror de pensar que un mitj de
comunicaci pblic s controlat pel poder poltic, no ha de
ser aix, perqu llavors es veritat que el mitja podria perdre
la independncia ideolgica i afavorir a una de les parts,
hem devitar aquesta situaci, creant una estructura nova
de poder que garants aquesta independncia incloent en la
directiva de la cadena una gran varietat de persones de
tots els mbits socials.
Per totes aquestes raons creiem que la millor manera de
garantir la llibertat dexpressi s quan el poder pblic, es a
dir els ciutadans mateixos se la garanteixen.
Shan de tendir ponts amb la societat per recuperar la
credibilitat dels professionals dels mitjans de comunicaci i
buscar la unitat d'acci entre les diferents organitzacions
que els representen per sumar forces en honor de la
defensa dels interessos comuns.
Aquests principis ens fan centrar-nos en la necessitat de
trobar una frmula que doti d'independncia a les diferents
rdios i televisions pbliques existents. Els mitjans de
titularitat pblica han de ser mitjans de comunicaci lliures
i independents al servei de tots els ciutadans amb
autonomia prpia i sense ingerncies poltiques de cap
classe. Els seus treballadors han d'establir-se com una pea
fonamental en aquest procs. El criteri professional ha
d'imperar enfront d'altres usos interessats, ms encara en
un mitj de comunicaci que s de propietat pblica.

REFUTACI
Els pasos en els quals el poder pblic no controla els
mitjans de comunicaci, es a dir on sn independents,
acostuma haver-hi dos o tres grans companyies que
controlen la majoria dels mitjans de comunicaci dun pas,
en Espanya, per exemple, hi ha tres grups de comunicaci
que regnen quasi en solitari, Atresmedia, Mediaset i el grup
Prisa. Aquest han anat absorbint, algunes vegades
illegalment com a conseqncia de corrupci entre el
poder executiu i el poder meditic. Aix sn solament tres
les companyies controlen la opini pblica espanyola. Aix
s la conseqncia dun mercat publicitari limitat, i unes
freqncies per emetre tamb limitades, per tant les
empreses petites no poden mantenir-se. Llavors es formen
oligopolis o duopolis amb el poder de controlar la opini
pblica, i resulta evident que aquestes empreses no
vetllaran per a que la poblaci gaudeixi duna varietat
dopinions, donant a totes les opinions veu en les seves
empreses. En realitat amb lexcusa que sn companyies
privades, diuen que sn independents del govern, dels
mandataris, per no ho sn, en quant les concessions
demissi les fan els mandataris, i les donen als mitjans de
comunicaci que ells vulguin, i per aix shan de portar be
amb el govern per guanyar ms diners. Desprs els mitjans
privats sol miraran pels seus interessos, i moltes vegades
els interessos de les grans companyies no sn els mateixos
que els de la poblaci, com a conseqncia els mitjans
privats no asseguren el dret constitucional a que el ciutad
pugui escoltar tot tipus dopinions lliurement. Sol pot
escoltar les opinions proporcionades pels mitjans que
treballen en funci de lo que els hi conv.
Llavors la conseqncia de tot aquet guirigall dinteressos
tant el govern com els mitjans ens venen que sn
independents, per mitjanant la prevaricaci, la corrupci
sistemtica s satisfan un a laltre. Els mitjans de
comunicaci que triomfen sn els mitjans de comunicaci
que son favorables al govern.

Un exemple s lAntenicidi, on els poderosos poden

controlar illegitimament aquells mitjans que no estn
controlats per un poder pblic, independent de la poltica i
transparent pels ciutadants. Els mitjans privats s mouen
pels diners, i pels interessos daquells que tenen diners i
poder, ja que una cosa porta a laltra. En 1992 un pacte
entre alguns editors, Mario Conde i el govern del PSOE, va
acabar amb la primera cadena de rdio d Espanya, Antena
3 Rdio, i la nica crtica amb la corrupci del Felipisme, i
van acabar amb ella, quan Polanco amb els diners que li
havia donat Mario Conde de Banesto la van comprar i
desprs la van tancar. I totes les emissores van anar a la
SER.
Ms tard amb una sentncia del tribunal suprem, loperaci
es declarada illegal, i demanava que les 100 emissores es
posessin al mercat. Per la sentncia no es va aplicar, el
govern d Aznar va treure pilotes fora dient que ja shavia
aplicat, que les ms de 100 emissores encara seguien en
mans de la SER. I quan va arribar Zapatero, com sabia que
la sentncia no saplicaria, crea una llei per tapar la
illegalitat de la llei, i va declarar legal la operaci, en
contra de la sentencia del tribunal suprem.
Aix s una de les conseqncies de tenir els mitjans de
comunicaci controlats per grans empreses que busquen el
favor del govern, el rdit econmic i la llibertat dexpressi
es queda sempre en un segon pla. No podem confiar en la
voluntat de les grans empreses per garantir el dret
constitucional de la llibertat dexpressi.
Per quant el poble vota un partit que no afavoreix a les
grans empreses, aquestes comencen una campanya de
deslegitimitzaci del govern. Com per exemple quan
Salvador Allende va arribar al poder.
Salvador Allende s presenta a les eleccions de Chile, i la
majoria de diaris, treballant pels interessos de EEUU, de
tenir una sudamrica sumissa i lluny del comunisme, van
comensar una campaa brutal per desacreditar el candidat
Allende i les seves poltiques. Per tot i aix el poble vota
Allende i les seves poltiques socials. Aix que la CIA va
comensar a fer abundants pagaments als mitjans de
comunicaci Xilens per controlars i que fessin una
campanya de delegitimitzaci de Allende i hiperlegitimar la
seva poltica antireaccionaria del capitalisme. Per com el
Allende solament tenia el poder del poble i el poble sol
tenia el poder de Allende, no podia controlar ni el exercit ni
els mitjans, Pinochet fa una cop destat, on els mitjans van
tenir un paper fonamental, ja que van servir per adoctrinar
a molta gent i van ser utilitzats com a un mecanisme de
comunicaci entre els insurrectes, i per contra anaven
tancant les emissores en que Allende es comunicava amb el
poble mentre el cop destat estava en marxa.
Per tant es necessari per la garantia de la llibertat i la
democrcia que el poble controli els mitjans de
comunicaci, i els fessin servir per controlar el poder
capitalista i poltic, i no al inrevs, com ms poder tingui el
poble i menys el gran capital, ms llibertats i ms
democrcia.
A ms a ms avui en dia en els mitjans privats, les grans
empreses que controlen els mitjans de comunicaci no
donen llibertat al un periodista per dir obertament el que
pensa, i el que vols dir. El periodista contractat per una
empresa ha de coincidir ms o menys en la lnia informativa
de la empresa. I totes les empreses tenen una lnia
editorial, i si treballem a la COPE, no podrem defensar el
canvi de postura de lesglsia en relaci a lavortament
lliure. Per, el que encara s pitjor s que lempresa ja
contracta als periodistes que van a favor de la seva lnia
editorial, ja saben el que contracten. No hi ha una lliure
contractaci de periodistes, els periodistes que ascendeixen
sn aquells que van a favor de les grans empreses i del
poder poltic si aquest es el desitjat per les empreses.
Quan Pedro Snchez volia forma govern sense el PP, totes
les empreses que controlaven els mitjans de comunicaci,
fins i tot Telefnica que controla PRISA una bona part de
PRISA, li va dir a Snchez que si no pactava amb el PP, ells
li aniran en contra, i mireu com acabat. s evident que els
mitjans privats treballen pels interessos de les seves
carteres i no del poble.
Finalment l nica soluci per garantir la llibertat
dexpressi s quant un poder pblic independent de
qualsevol altre poder, controli els mitjans de comunicaci,
hi ha de ser un poder que l nic inters que ha de tenir es
el de garantir la varietat dopinions certes, servir al poble
per a que el poble el segueixo elegint pel control dels
mitjans. Si els mitjans es deixen en mans de empreses, els
interessos del poble i de les companyies no sn els
mateixos, i sempre acaba guanyant el ms poders. La
gesti de la informaci no pot dependre, com hem vist, de
homes de negocis i la seva voluntat per permetre la llibertat
dexpressi.
El poder meditic com a poder que s ha destar controlat
per una regulaci social i aix s fa democrticament,
mitjanant un control social independent de cap altre poder.
La diferencia entre la democrcia i la dictadura s que en la
dictadura el govern controla els mitjans de comunicaci, i
en la democrcia s la societat la qui controla els mitjans de
comunicaci i aquest al govern. El mitj de comunicaci i el
seu conjunt de periodistes han de buscar la veritat i trobar-
la, pressionar els altres poders per trobar accions illcites.
La societat civil ha de veures reflectida en els seus mitjans
de comunicaci.