BUTLLET DE LORDE

FRANCISC SEGLAR
DE CATALUNYA
Any 22 16 abril 2017 nm. 200

ofscat.jimdo.com ofspompeia@hotmail.es

Crucificar Jess cada dia

1
 IDIOMES ESTRANGERS
No. No us feu una idea errnia del contingut successi de lletres que
intenta ser ms o menys coherent. Espero i desitjo que ho sigui ms
que menys. Vaig comenar a entonar-me, i si voleu, en termes de to, a
refilar per com un corb amb "La Vanguardia" del dia 10 de mar d'a-
quest any 2017. Pg. 3: "Escarment europeu a Polnia"; pg. 4: "La
creixent influncia de Rssia als Balcans posa en gurdia la UE"; pg.
5: publicitat, encara bo!; pg. 5: "Alemanya i els Estats Units temen el
nou desplegament de mssils russos"; pg. 7: "Els EUA augmenten la
implicaci a Sria al enviar 'marines' contra l'EI"; pg. 8: "Wikileaks tre-
ballar amb el sector tecnolgic per oposar-se a la CIA". A la pg. 9
descansem amb la publicitat. A la pg. 10: "Tiroteig mortal en una bar
de Basilea i atac amb destral a Dsseldorf". Segueixo?

I sobretot en aquests temps en qu ms que mai ens posem a la

boca paraules com l'exercici de la "no-violncia". Assumeixo el risc
d'acceptar les conseqncies que pugui ocasionar un posicionament,
ms o menys crtic, amb la "no-violncia".

La "no-violncia" s un idioma. s la llengua que parlen aquells, en-

tre els que m'incloc, idealistes en algunes facetes de la vida. S, sc
parlant d'aquesta llengua, encara que sovint, quan m'encrespo, la parlo
molt malament i la pronuncio pitjor. A voltes s un idioma que no acon-
segueixo escriure i vull consultar-vos, desprs del que estic exposant, si
no us passa el mateix. Estic molt convenut que us esforceu en fer-ho
tamb vosaltres: parlar-lo i escriure'l.

Perqu dos puguin parlar, perqu dues persones puguin entrar en

contacte oral ha dhaver-hi un vincle com i que cal que entenguin les
dues parts, ha d'haver un emissor i un receptor que estiguin d'acord a
usar un canal com que far intelligible tot all que es diuen. Aix s'as-
soleix quan ambds arriben al consens d'expressar-se de manera com-
prensible l'un amb l'altre. Tots dos fan un esfor, lgicament. Hi ha una
taula de valors, que s el significat dels continguts, que fan que all que
jo rebo s, de manera poc o molt exacta, all que s'ha prets expressar.
Si aix no s aix no pot haver-hi entesa. s clar.

M'explico. M'apassiona, per exemple, el "Cntic de les Criatures".

Em fascina i procuro que sigui per a mi un important referent en la meva
vida franciscana. Per... si veig el "Cntic de les Criatures", o b el sen-

2
to, escrit en snscrit o en xins, jo no tindr ni "pajotera" idea del que
s'est dient, ni tan sols que s aquella obra de Francesc que estimo
tantssim, que m'admira, "menconcar", i em fascina. Perqu un humil
servidor, com em passa amb moltes facetes de la vida, no tinc ni idea
de xins ni de snscrit. El problema no s el contingut del "Cntic", el
problema no s el que m'est dient l'autor, el problema no s la seva
validesa. El gran problema s que no hi ha cap possibilitat d'entesa
perqu no hi ha possibilitat de connexi. I en el meu cas hi ha una man-
cana. No es pot establir una relaci emissor i receptor perqu el canal
no s l'adequat. Jo no m'assabentar de res i ignorar una cosa que per
a mi s bellssima i que forma part de la meva vida. Fins i tot, si cau en
les meves mans, com que no s de qu es tracta, ho arraconar i qui
sap si no ho menystindr, no per menyspreu, mera ignorncia.

M'enteneu por on vaig? Amb la "no-violncia" pot passar el mateix.

Com que s un idioma, sempre hi haur qui no el coneixer, per sem-
pre hi haur qui no el voldr aprendre. I aix s un problema perqu
l'enteniment, ents com a facultat de comprendre i comprendre's, ser
en va. I no noms s un problema, tamb pot esdevenir un perill.

El dileg t una cosa molt semblant, una premissa, jo diria que casi
idntica que les baralles. Dos no es barallen si un no vol. Aix ja ha es-
devingut un tpic popular. Per dos tampoc no dialoguen, si un dels dos
no ho vol fer i vol utilitzar uns altres mtodes. Oi que tamb enteneu per
on vaig?

I desprs ve el que per a mi s ms greu. Moltes voltes pot passar

que la "no-violncia" esdevingui perqu certs collectius, espero que no
massa majoritaris, facin tot all que els doni la gana en detriment dels
no-violents perqu saben que aquests mai no "els trencaran la cara".

I com es diu en castell: "Y en esas estamos..."

Joaquim Recasens, ofm

3
 Compartiendo con los hermanos de la Residencia
Asss

Paz y bien, hermanos y hermanas: la fraternidad de Sabadell quiere

compartir con todos vosotros el da de retiro tan lindo que hemos
compartido con los hermanos residentes de la O.F.S de distintas
fraternidades de la Residencia Asss, el Domingo da 5 de Marzo.
A las 10.30, nos ha recibido el hermano Pere Oliveras, con su
amabilidad acostumbrada, de la fraternidad de Pompeia. Hemos empe-
zado con el tema: La Cuaresma en cinco domingos ; Jess es Hombre,
Jess es Dios, Jess es Agua, Jess es Luz, Jess es Vida, a cargo de
Fra Manuel Hernndez, muy interesante.

A las 12h nos hemos unido a los residentes para celebrar la Euca-
rista presidida por Fra Mart, ofmcap
Finalizada la Misa hemos saludado a los hermanos de la OFS, una
de ellas la hna. Remei Garcia tan querida por todos, invitndolos a que
despus de comer nos acompaen para seguir con otro tema que Fra
Mximo, ofm ha preparado "EL OTRO ES UN DON...Descubramos a
Jess. (Mensaje del Papa Francisco para la cuaresma 17).
Hasta la hora de comer hemos tenido una dinmica de grupo para
conocernos mejor y con ms amor. La comida fraterna ha tenido lugar
en una sala de la Residencia, un total de 17 hermanos.

A las 15h. ha tenido lugar la presentacin del tema al cual se han

incorporado siete hermanos de la OFS residentes, ha sido muy intere-
sante y participativa. Ha finalizado con el rezo de Vsperas, despidin-
donos hasta la prxima, nos comentan los hermanos que sea pronto.

Damos gracias a Dios por el Don de la Fraternidad.

Carmen Perez, ofs
4
 La centralitat II (Lc 4: 1-13)

Si en lanterior escrit diem que en el centre del seu missatge Du hi

posa la humanitat, ara hem de dir que en el centre de la nostra vida hi
hem de posar Du. Ja explicvem que el nostre dest s la cerca de
lAbsolut i aix ja marca la centralitat, per la lectura de les temptacions
de Jess ens hi aboca de ple.
Les tres temptacions sn maneres de descentralitzar Du de les
nostres vides. Fins i tot en all que ens s tan necessari com el pa, Je-
ss fa valdre la nostra doble condici, la biolgica que ens lliga a ne-
cessitats tan peremptries com laliment, per tamb lespiritual que ens
situa en laltra dimensi, la dels desigs que ultrapassen lara i aqu per
situar-nos davant lInfinit. Aquest espai ens pertany, per noms el po-
drem assolir si li donem un lloc preeminent en la nostra vida. No hi ha
altra manera ja que no shi arriba amb ambigitats ni mitges tintes.
La temptaci del poder o del prestigi hum, aconseguit fent preval-
dre interessos egocntrics, a la vegada que menystenint els valors pre-
sents en les persones del nostre voltant. Res ms lluny a la voluntat de
Du. La seva proposta s lentesa i la fraternitat. El contrari porta a
lallament i lautodestrucci. Restablint els vincles de respecte i germa-
nor es ressituen les coses en el seu lloc i porta cada persona a la pleni-
tud.
Ls banal del nom de Du. En podem ser bastant proclius els cre-
ients. Penso que la millor manera de no caure en aquesta temptaci s
observar qu fa Du amb nosaltres; el seu gran respecte per les nostres
decisions i actes. Ell suggereix i proposa i mai no pressuposa ni prejut-
ja. La centralitat de Du en aquest cas s bastir els nostres actes i pen-
saments de respecte i reverncia per tot all que Ell s i representa.
El que ms impressiona del relat de les temptacions de Jess s la
profundssima humanitat del Fill de Du que transmet. Tamb nosaltres
tenim experincies similars quan ens centrem, en els moments de pre-
gria, amb el nostre desig de trobada amb Du (i aix noms t lloc
quan ho fem des del desert de la nostra vida); s llavors que sorgeixen,
amb tota la seva duresa i tenacitat, els nostres fantasmes i angoixes
ms pregons. Noms tolerant la seva presncia, convivint amb aquest
costat fosc que s ben nostre, anirem refent la nostra vida, per ara s,
amb coneixement clar del que som i amb una conscincia vibrant del
que volem esdevenir.
Maria Cambray i Amens, ofs

5
 Mai no sabr del tot
En linici de la Setmana Santa
(Oh Jesucrist!)
Mai no sabr del tot
amb la certesa que la ment desitjaria
si vas ser realment Du en el mn,
si vas atansar-te a nosaltres
foscos, turbulents, limitats, adolorits
com de vegades nosaltres desitgem atansar-nos a Ell:
profunditat, claror, grcia inefable i pacificadora.

No ho sabr del tot, ni reclamo saber-ho del tot:

ni seguretats illusries ni respostes definitives.
Celebro la teva veritat,
la que diu estima en lloc de demostra,
la que diu comparteix en lloc de posseeix,
la que diu escolta les raons en lloc de tingues la ra.

Podria morir sense necessitat de saber ms,

jois dhaver cregut, crescut, viscut
en aquesta gran i mo
desta veritat,
i em sentiria ple de sentit en ella,
lliure mentre fos en ella,
encara que ans, en ell, cap al buit, cap al no res.
David Jou

6
 Eixugar les llgrimes
Quan jo estava al collegi de Les Borges Blanques, un dia sortint al
pati, els nens estaven jugant i una nena plorava desconsoladament. Em
vaig atansar i li vaig preguntar qu li passava. I plorava i plorava sense
parar. Vaig treure el mocador de la butxaca, li vaig eixugar les llgrimes,
i..., en aquell moment vaig sentir un estremiment de tendresa..., i vaig
dir-me: Aquesta s la meva vocaci, eixugar les llgrimes dels que plo-
ren.

I aquesta s tamb la vocaci de la comunitat cristiana. Eixugar les

llgrimes dels que ploren,
consolar els afligits...
Consoleu, consoleu el
meu poble diu Du a
lEscriptura(Is40)Com
una mare consola el seu
fill jo tamb us consolar
(Is 61)

Jess ha vingut a por-

tar-nos el consol de
Du. Aix s el que anhe-
lava Sime, aquest home just i piets, un home ple de lEsperit Sant,
que esperava lhora en qu Israel seria consolat, lhora en qu vindria el
Messies dels pobres, el Messies que eixuga les llgrimes, el Messies
que acompanya el que s feble, el que est a punt de caure, que no
condemna sin que abraa i comprn.

I ell, Sime, ple de lEsperit Sant, amb el nen als braos quina san-
ta emoci tenir el Messies en braos! exclama: Ara, Senyor, deixeu
que el vostre servent sen vagi en pau com li haveu proms. Els meus
ulls han vist el Salvador... Ja em puc morir. I el qui ve, el Salvador, s
aquell que t com a vocaci eixugar les llgrimes dels ulls que ploren,
s aquell que diu a Maria Magdalena: Dona, per qu plores? Qui bus-
ques? I el que diu a aquella mare afeixugada per la mort del seu fill:
Dona, no ploris, el teu fill ressuscitar. No ploreu, ens diu Jess
constantment.

Jess s aquell a qui se li commouen les entranyes davant de la

multitud afamada i desesperanada com ovelles sense pastor. Jess
7
pateix amb la misria, ha vingut a guarir, a consolar, a cuidar, com una
mare.

I ens narrar labraada del Fill Prdig i la compassi del Bon Sama-
rit perqu copsem com sn les entranyes de Du que Ell ha vingut a
revelar-nos. Aix s Du, que es compadeix, que pateix, que plora amb
els qui ploren, que consola el qui pateix.

La comunitat cristiana est cridada fonamentalment a ser consol

dels afligits, a ser blsam pels qui tenen alguna pena, a donar pa als qui
tenen fam i escalf als qui passen fred.

Tal com diu el Papa, lEsglsia ha de ser un hospital de campanya,

on enmig de la batalla del patiment es guareix i sajuda tothom sense fer
preguntes, sense distingir ideologia, ni raa, ni religi.

Per el ms important s que a la comunitat sempre es trobi alg

que tescolti, alg que et saludi, alg que et tracti com a amic, digne,
digual a igual.

Lesglsia est cridada a ser una llar de famlia per a tothom qui es
vulgui acollir.

Fra Josep Manuel Vallejo, ofmcap.

Capitulo
Paz y Bien:

El dia 2 de Abril ha tenido lugar el Capitulo Electivo de la Fraternidad de

Sabadell. Ha sido un dia de convivencia muy lindo los veinte hermanos,
junto a la ministra provincial Mara Cambray y Fra Jos Manuel Vallejo,
asistente provincial.

Hemos asistido a las 11 a la Eucaristia de la comunidad, finalizada esta

nos hemos reunido con la ministra Provincial para la visita fraterna has-
ta las 13,30. Seguidamente, comida fraterna y a las 16 con incorporaci-
n de Fra Jos Manuel Vallejo, ha dado comienzo la eleccin del nuevo
consejo, con los 15 hermanos con derecho a voto.

Despus de convocar al Espritu Santo,han comenzados las votaciones.

El nuevo consejo queda constituido por los hermanos: Ministra, Angeli-

8
na Coll Casals.Vice-Ministro, Jose Luis Lugea Gonzlez. Responsable
de formacin, M Carmen Aravena Oate. Tesorera Anna Villa Mart-
nez. Secretaria Carmen Prez Sanmartn.

Que el Espritu del Seor gue su trabajo en bien de la Iglesia y de la

fraternidad.

Carmen Prez, ofs

9
 AGENDA
(Dacord amb les dades facilitades per les Fraternitats)

Dilluns 3 dabril, 18h. Pregria a PompeiaGrups, Riera Sant Miquel, 1

bis. Barcelona. Tots els dilluns.

Dimarts 4 dabril, 19,30h. Recs de Quaresma: La Naturalesa, mare

del creixement integral, per les Caputxines de la Mare del div Pastor;
Gna Martha a Plaa Universitat, 2. Barcelona.

Dimecres 5 dabril, 20h. Celebraci del Perd a LAjuda, Sant Pere

Ms Baix, 18. Barcelona.

Dijous 6 dabril, 20h. Santa Joaquima de Vedruna, a crrec de la Gma.

Mabel Burgell, a Pompeia-Grups, Riera Sant Miquel 1 bis. Barcelona.

Divendres 7 dabril, 20h. Celebraci del Perd al Santuari de Pompeia,

Diagonal 450. Barcelona.

Diumenge 9 dabril, 2on. Diumenge

Dijous 13 dabril, Dijous Sant

Divendres 14 dabril, Divendres Sant

Dissabte 15 dabril, Celebraci de la Resurrecci del Senyor.

Diumenge 16 dabril, Diumenge de Pasqua.

Dissabte 22 dabril, 10,30h. Formaci de la OFS Catalunya. La Fra-

ternitat segons lOFS, pel gm Francisco Javier Conejo, ofs, a la Fra-
ternitat de Granollers, Plaa Jacint Verdaguer, 7.

Divendres 28 dabril, 20h. Pregria contemplativa, amb cants de Taiz,

a la Cripta. A Pompeia, Diagonal 450. Barcelona.

Des del dissabte 28 dabril fins al 1 de maig, Congrs Nacional al

Pardo (Madrid). Organitza lOFS Nacional.

10
La Fraternitat dIgualada, en informa que es reuneix el tercer diumen-
ge de cada mes a les 10,15h. i els dissabtes assaig de lescolania de 12
a 13h. I tots els primers dissabtes, taller de famlia.

Diumenge 29 dabril
Fraternitat dArenys de Mar, 9h. Pregria a la Capella del Santssim,
9,15h Assemblea, 11h Eucaristia. I la Professi Solemne dels germans
Jos Montes, Montserrat Pruna, Marina Ginebra, Ldia Aymerich.

Dimecres 3 de maig, 12h. Fra Junpero Serra, missioner de Du, a cr-

rec de Fra Juan Carlos Moya Ovejero, ofm. Organitza Famlia Francis-
cana de Catalunya i LAteneu Universitari Sant Paci, a Diputaci 231,
Barcelona.

Dimarts 9 de maig, 19,30h. Recs de Pasqua: Pregant amb el Cntic

de les Criatures, per les Franciscanes Missioneres de Maria, a Plaa
Universitat, 2. Barcelona.

Dijous 11 de maig, 20h. Sant Silv del Mont Athos, a crrec de Fra Je-
ss Romero, ofmcap. a Pompeia-Grups, Riera Sant Miquel 1 bis. Barce-
lona.

Diumenge 14 de maig, segon diumenge.

Diumenge 21 de maig, Assemblea anual de la OFS de Catalunya. A

Berga. Programa adjunt.

Diumenge 28 de maig, Visita a Casa Guadalupe, centre dacollida a

mares solteres de Sabadell, se informar en el proper butllet.

Diumenge 18 de juny, pelegrinatge a Montserrat.

Es prega a les fraternitats que facin arribar els seus programes

per poder-los posar a lagenda.

Redacci: Pompeia-Grups, Riera de Sant Miquel, 1 bis, Barcelona

08006, Tel. 93 217 41 08. B
11
 BERGA

10:00 Acollida

A lHotel Berga Park, c/ Carretera de

Solsona n1

10:15 Missa

11:15 Pausa

11:30 Ponncia: Sant Francesc i

lOrient cristi, per la Gna. M Dolo-
res Martn Trutet, osb

14:15 Dinar

16:30 Visita al Santuari de Santa Maria de Queralt

Observacions:

Per a l'assistncia i el dinar cal avisar la Montserrat Linares, de dilluns a di-

vendres de 16 a 20h Telf: 93 217 41 08. Cal fer-ho abans del dia 10 de Maig (si
necessiteu dieta especial, aviseu amb temps).

El preu de les despeses, sala de conferncies i dinar s de 23 per persona

(no deixeu de venir per una qesti econmica).

Si voleu venir amb autocar sn 12 ms per persona. Sortir de Barcelo-

na, passant per Arenys de Mar, Granollers i Sabadell. Cal confirmaci
abans del 10 de maig.

Trobada oberta a tothom.

La trobada es realitzar en un sol espai de la ciutat.

Tarda: per a visitar el Santuari podem fer s del funicular inclinat a

0,80 per acabar d'arribar al Santuari, o fer-ho a peu per les escales
que voregen la serralada gaudint de l'impressionant paisatge.

12