ANTALOGIA POTICA SOBRE LAMOR I

LAMISTAT
He triat aquest tema ja que pense que s un dels ms recurrents en la histria de la literatura i
magrada llegir-ne.
damunt els vidres, vidre
damunt el vidre, cant.
La diada de Sant Jordi
s diada assenyalada B.ROSSELL PRCEL
per les flors que hi ha al mercat
i l'olor que en fan els aires,

JOAN MARAGALL
Si en saps el pler no estalvies el bes
Que el goig d'amar no comporta mesura.
Deixa't besar, i tu besa desprs
Que s sempre als llavis que l'amor perdura
J. SALVAT PAPASSEIT
Feli qui ha viscut dessota un cel estrany,
i de la seva pau no es mudava;
i que duns ulls damor sotjant la gorga blava
no hi ha vist temptejar lengany.
Perqu has vingut han florit els lils
i han dit llur joia
envejosa
a les roses:
mireu la noia que us guanya l'esclat,
bella i pubilla, i s bruna de rostre.
De tant que s jove enamora el seu pas
-qui no la sap quan la veu s'enamora.
Perqu has vingut jo ara torno a estimar:
Dir el teu nom
i el cantar l'alosa.
J. SALVAT PAPASSEIT

CARLES RIBA Tanmateix sembla

que en nosaltres perdura
i recomena el mn
o el poble: tot s u.
Voldria que el perfum de blanca rosa De dues cambres nhem fet una
Ofegus la luxria d'aquell nard. i estrenarem vaixella i cobrellits.
Voldria que el meu cor que ja no gosa, Caldr que fem un nou aprenentatge
per l'amor no cregus que s massa tard. perqu algun dia arribarem a servir-nos
Una vela, noms, i una atzavara; dun sol mirall
un mar ben blau i una blavor de cel; i dun sol gest
una joia callada i ben avara, i duna sola veu
i l'aquietament de tot anhel. i puguem ser felios.

ROSA LEVERONI MIQUEL MART POL

Els clavells s'incendien, Ser mestre damor

per imitar-te, quan qui no pagaria,
tu passes per davant. ara que en sc jo
I, per felicitar-te, laprenenta em tira.
les pluges ploren, fan De dir la lli
tota Ella safina-
ja sap tan el cor ella no mire
que no li cal guia; i com jo vullc,
amb un sol pet ella no estime.
la lli es sabia.
Qui s mestre damor DANI REINON
del guany ja pot viure.

JOAN SALVAT-PAPASSEIT

Qui de lluny lamor esguarda

I li reca sser-ne franc,
Que sen vaja a mitja tarda
A esperar sota un pollanc,
Que somriga a les pruges
Dun oreig sempre amatent
I ajagut entre les tiges
Els seus ulls vaja cloent.

JOSEP CARNER

Bon punt arriba la primavera

tot jo em revifo sota loreig
i em vnen ganes danar al darrera
de la primera
noia que veig

PERE QUART

POEMA PROPI
Ella a mi em mira,
jo a ella la mire.
En ella pense,
a ella estime.
Olor de roses,
fragncies mimen.
Cants de sirena,
que fan que mire.

Nits no sn nits,
i passen dies.
Dies sn anys,
anys de mentides.
Que quan jo ric