Você está na página 1de 2

MENJAR TAMB S EDUCACI

Doncs s, al nostre pas hem passat del debat de quants ordinadors tindria cada nen (o nena) a
l'escola al debat que no hi ha diners per pagar les beques de menjador. I mentre en alguns
indrets regalen els llibres de text grcies a la bonica solidaritat interterritorial, aqu cada cop hi ha
ms escoles amb els alumnes portant-se el menjar de casa perqu les famlies no poden pagar el
servei de cuina.

Situaci greu? No, no, greu no, gravssima. El menjar que cuinen a les escoles s variat i cada cop
ms sa. I, el que s ms important, igual per a tothom. Si els alumnes es porten el menjar de casa
amb un tper, qu acabar passant? Que empitjorarem la qualitat alimentria de la canalla. Per
qu? Lamentablement en moltes llars solucionen el tema menjar amb un precuinat ple de salses
estranyes, amb una pizza, amb un entrep farcit de colesterol, amb una carn que no s carn o
amb coses pitjors. Ja se sap, l'excusa de la pressa... Que es veu que es tarda molt menys
escalfant alguna cosa al microones que fent un tall de llu fresc (digui-li bruixa, digui-li barat) a la
planxa. I amb aquest panorama, vost creu que les famlies (ei, parlem de la majoria, amb la
injustcia que significa generalitzar), doncs aix, creu que les famlies es preocuparan que els seus
fills s'enduguin per dinar una dieta de productes frescos i variats? Vost s'imagina tpers amb
sopes, llegums, arrs, amanides, verdura o pasta? O amb peix? O se'ls imagina transportant les
sobres del sopar del dia abans barrejades amb salsitxes estranyes, llom que en diuen llom i no ho
s o restes d'hamburguesa d'origen incert (ep, les de carnisseria, les que elaboren all, sn
esplndides)?

Que s, que els ordinadors sn molt importants a l'escola, per la salut ho s ms. D'acord que
ning reclami que es cre una assignatura d'alimentaci, per almenys respectem la feina que
s'ha fet fins ara als menjadors, no?

IU FORN, Ara, 16-3-12

Les preguntes 1-7 valen un punt. Les errades, en aquelles preguntes de selecci
mltiple, restaran 0,33 punts.

1.- La primera persona del singular del pretrit imperfet de subjuntiu del verb cuinar s

a) cuini c) cuinessi
b) cuins d) cuinaria

2.- La proposici, destacada al text, que no hi ha diners per pagar les beques de menjador...

a) s subordinada substantiva de CN (CN de debat)


b) s subordinada substantiva de CRV
c) s subordinada adjectiva especificativa (CN de debat)
d) s subordinada adjectiva explicativa (CN de debat)
3.- El que de la primera lnia del segon pargraf ...

a) s una conjunci que introdueix una subordinada substantiva de CD


b) s un pronom relatiu, que fa funci de subjecte de cuinen.
c) s una conjunci que introdueix una subordinada substantiva de CN de menjar
d) s un pronom relatiu, que fa funci de CD de cuinen.

4.- En la proposici qu acabar passant, la partcula qu

a) s un pronom interrogatiu que fa de subjecte


b) s un pronom relatiu que fa de subjecte
c) s un determinant interrogatiu que fa de C.D.
d) s un pronom interrogatiu que fa de C.D.

5.- En la proposici que empitjorarem la qualitat alimentria de la canalla, el sintagma de la


canalla es pronominalitzaria per...

a) hi b) la c) en d) ho

6.- Proposeu un hipernim per a la paraula bruixa, destacada al text ________________________

7.- Expliqueu amb algun exemple qu vol dir lautor quan parla de un entrep farcit de colesterol.

8.- Feu una redacci en catal, que tingui entre cinquanta i vuitanta paraules, comentant
lafirmaci els ordinadors sn molt importants a l'escola, per la salut ho s ms. Es valorar
ladequaci, la coherncia, la cohesi i la riquesa dexpressi (lxic i sintaxi) de la redacci.

[3 punts; es descomptaran 0,1 punts per cada falta dortografia, de lxic, de morfologia o de
sintaxi]