NIT DE LLUNA

Fitxa tcnica Autor: Leandre Cristfol

Cronologia: 1935
Estil: Surrealisme
Dimensions: 71 x 40 cm
Materials: Fusta i fusta pintada
Tcnica: Assemblage
Localitzaci: MNAC (Barcelona)

Context histric Internacionalment, Nit de lluna va ser elaborada dins del perode dentreguerres. El Crac del 29 havia sumit
el mn en una profunda crisi econmica. Comencen a aparixer les avantguardes artstiques amb motiu del
descontentament social. A Europa tamb s el perode en el que els feixismes van comenar el seu
alament: Mussolini a Itlia, Hitler a Alemanya i Franco a Espanya. Tots sabem com va acabar aix pocs
anys desprs (Segona Guerra Mundial).
A Espanya era el temps de la Segona Repblica (mal context internacional per adoptar aquest canvi, per ja
es sap que sempre hem anat al revs), concretament a un any abans de lesclat de la Guerra Civil i on la
tensi entre franquistes i republicans es palpava gaireb de manera fsica a lambient.

Anlisi formal Nit de lluna s una escultura formada per tres elements de fusta: un ou de sargir, un fus de filar i una pea
circular de color blau, que fa de base. s una obra purament formal, sense cap ornamentaci afegida, en la
que hi trobem un joc de contrastos: els dos objectes quotidians (el fus i lou) estan descontextualitzats,
desprovets de la seva funci prctica. En ells trobem, en canvi, un significat potic.
La composici s tamb molt senzilla: un eix diagonal que ve donat per la posici del fus de filar, i que
contrasta amb la mobilitat de la lnia corba de lou, i amb la pea circular de la part inferior.
Aix, sumat a lefecte que dna la llum natural, ens diu que lobra t un equilibr fsic i real, i atemporal
alhora.
Estil: Leandre Cristfol t un estil, dins del surrealisme, molt propi. Es basa en lautomatisme pur.
El surrealisme, en general, apareix lany 1924 amb motiu del seu primer manifest, elaborat per Andr
Breton (ideleg del grup). Lestil es confecciona a partir de les teories psicoanaltiques de Freud, el qual
donava molta importncia al tema inconscient, descobert per ell mateix. Els surrealistes propugnen un
esteticisme involuntari basat en lautomatisme (entre daltres): es busca la representaci del fet psquic
elemental i pur, i trenca amb les convencions socials, cometent grans excentricitats. Pinten formes
allargades, espais buits, opressius...

Interpretaci Significat: Obra simblica. El fus de filar i lou de sargir sn una reproducci de linconscient de lartista. En
paraules del mateix Cristfol: Va arribar un moment que vaig pensar que els perdria (referint-se als pares),
i vaig pensar que si feia una composici amb un fus daquells amb els que filava la mare i un ou de sargir
mitges, tindria amb all un record de la meva mare (...). Per a mi era un record, i va ser entesa com una
obra surrealista. Realment ho s.
Per tant, trobem reflectits en lobra els records dinfantesa, al costat de la famlia, de lautor. s un reflex
del mn inconscient de Cristfol, el que el porta als seu passat ms estimat.
Funci: Decorativa, ldica i illustrativa.

MODELS I INFLUNCIES:
Leandre Cristfol est relacionat, en quant a la transformaci dels objectes quotidians en objectes potics,
amb Marchel Duchamp, tot i que no amb el mateix sentit. Lactitud del catal sacosta ms a la de les
escultures objecte de Mir o als poemes objecte de Joan Brossa.
 PALAU DE LA MSICA CATALANA

Fitxa tcnica Autor: Llus Domnech i Muntaner

Cronologia: 1905 - 1908
Estil: Modernisme
Tipologia: Auditori
Materials: Ferro, vidre, cermica i ma
Localitzaci: Barcelona

Context histric A la Catalunya del XIX apareix, com a la resta de pasos avanats dEuropa, una nova societat: industrial,
burgesa i liberal, grcies als canvis propiciats per la Primera i Segona Revoluci Industrial. A finals de dit
segle, aquesta burgesia catalana comena a mobilitzar-se en contra dels interessos del Govern central
dEspanya. Intenten crear una Catalunya nova que reuns els requisits: autnoma, liberal, culta i
cosmopolita. Aquests moviments es bategen com la Renaixena, ja que sn de desprs del llarg perode a
mal borrs que havia passat Catalunya. Aquest ressorgir catal va sembrar un nacionalisme que acab
estenent-se en tots els mbits (poltics, econmics, artstics...).
Larquitecte del Palau, Domnech i Montaner, va ser un dels ms representatius del Modernisme catal.
Anlisi formal Espai exterior: Ledifici presenta dues faanes de ma vermell, amb arcades a la planta baixa i una tribuna
coronada per arcs apuntats, la qual est decorada amb columnes de mosaics i bustos de diferents
compositors (integraci de les altres arts). Al xamfr shi troben elements decoratius com un medall, els
arcs campanells aguantats per robustes columnes i la balconada que envolta tot ledifici, a ms del grup
escultric allegric de Miquel Blay. A la part superior, ledifici es tanca amb un tic mpliament decorat
amb mosaics i una cpula a la terrassa.

Espai interior: Podem dividir ledifici en tres parts: els accessos, on shi troben les monumentals escales;
lauditori, i lescenari. Lespai intern del Palau es concep com una gran capsa de vidre, amb una gran
claraboia multicolor que penja del sostre. Tots els elements (llotges, escenari, butaques...) formen un
conjunt orgnic i una sensaci dunitat. Est molt decorat amb mosaics i escultures.

Estil: El Modernisme com a moviment arquitectnic sorgeix al voltant dels anys 1890-1910, i es caracteritza
per reaccionar en contra de lhistoricisme acadmic, proposant una arquitectura decorativa inspirada en la
natura. Qui reclamen aquestes formes ms refinades sn la burgesia industrial, que volien alguna cosa
ms del que oferia la producci de les fbriques. Els seus trets ms caracterstics sn: trencar amb la
tradici, aprofitar els avantatges que ofereixen la tcnica i la Indstria, la integraci i relaci de les diferents
arts, i reivindicar el treball artes.
Interpretaci Significat: El Palau de la Msica s un manifest de lorgull nacionalista dels catalans, de la cultura dels quals
nest ple de referncies i smbols. Ledifici sha convertit en un emblema patritic, fortament lligat al
moviment de la Renaixena.

Funci: Seu de lOrfe Catal i sala de concerts. Per tant, funci pblica.

Integraci urbanstica: El Palau de la Msica est situat a la cantonada dun carrer petit de Barcelona.
Sintegra perfectament i passa gaireb desapercebut.

MODELS I INFLUNCIES:
Rep influncies de la tradici constructiva catalana (recupera materials tradicionals) i de lherncia
arquitectnica del gtic.
 EL PROFETA

Fitxa tcnica Autor: Pablo Gargallo

Cronologia: 1933-1936
Estil: Cubista amb influncies expressionistes
Tipologia: Escultura exempta dempeus
Tcnica: Fosa
Materials: Bronze
Cromatisme: Monocromtica
Dimensions: 2,35 x 0,65 m
Localitzaci: Museu Gargallo (Saragossa)

Context histric Ens trobem a lEspanya de la Segona Repblica, anys previs de lesclat de la Guerra Civil. Europa encara t
seqeles de la Primera Guerra Mundial i comencen a aparixer les primeres avantguardes artstiques. s
tamb lascens dels feixismes: Mussolini a Itlia, Hitler a Alemanya i Franco a Espanya, que acabarien
desencadenant uns pocs anys desprs en la Segona Guerra Mundial, ara amb totes les noves innovacions
tecnolgiques.

Anlisi formal Figura masculina amb el bra dret aixecat, mostrant autoritat, i en posici desafiant, que es mig cobreix
amb una pell. Amb el bra esquerra agafa un bast i les cames separades donen una sensaci de fora.
Lobra sestructura al voltant de leix central vertical que formen el cap, la columna vertebral i la cama
esquerra. A partir daquest eix sarticulen la resta de parts de lescultura, destaquen les lnies corbes de la
pell de xai i dels braos o la espatlla, per sobretot destaca i crida latenci labsncia de matria, el buit.
Laire forma part de lescultura. s a dir que la composici es presenta equilibrada entre totes les
contraposicions que presenta: lnies rectes i corbes, zones cncaves i convexes, matria i absncia de
matria... Aquest joc de contrast aporta dinamisme, una gran expressivitat i causa un fort impacte
emocional. El trencament dels volums s clarament innovador.
La llum, a causa dels buits, penetra i travessa lescultura en alguns punts, i els llocs on no ho fa, les planxes
de metall sencarreguen daccentuar els contrastos de llum i ombra.
En quant al temps, Gargallo no mostra un moment instantani, hi ha voluntat deternitat.
Estil: Lestil de Pablo Gargallo s dall ms personal, per si lhem de catalogar diem que formalment rep
influncies del cubisme i de lexpressionisme. Es basa en la descomposici del volum en plans geomtrics,
juxtaposant formes cncaves i convexes, en la incorporaci del ferro i les tcniques de soldadura, en la
recerca de formes pures, estilitzades i simbliques, i en la consideraci de la forma escultrica no com a
imitaci de la realitat sin com un nou volum amb combinacions de buits i massissos. Per lautor, el volum
no surt de la massa, sin del buit.
Interpretaci Significat: Es representa el profeta amb molta la fora, cridant i invitant a que el segueixin; en aquest sentit
lobra es de caire expressionista. Tot i aix, el significat de lobra dista de lelement clssic de la iconografia
cristiana tradicional. El profeta ens est avisant i advertint sobre lascens i feixismes, predit profticament
el que passaria pocs anys desprs.

Funci: Decorativa i esttica. Al estar feta de bronze sen poden fer cpies idntiques. Sexhibeix en galeries
dart i decora alguns espais pblics.

MODELS I INFLUNCIES:
Gargallo s influenciat pel cubisme pictric de Picasso i per les reminiscncies de lart primitiu que
presentaven Brancusi o Modigliani, entre daltres.
Ell, amb la revolucionaria introducci del buit, va influenciar a altres escultors contemporanis com s el cas
de Henri Moore.
 FORMES NIQUES DE CONTINUITAT EN LESPAI

Fitxa tcnica Autor: Umberto Boccioni

Cronologia: 1913
Estil: Futurista
Tipologia: Escultura exempta dempeus
Dimensions: 1,11 x 0,88 metres
Materials: Bronze
Tcnica: Fosa
Localitzaci: MoMA (Nova York, Estats Units)
Context histric Aquesta obra pertany a principis del segle XX a les primeres avantguardes Guerra Mundial, un anys abans
que comencs la I guerra mundial. s una poca de canvis tant de caire poltic com econmic i social.
Aquest gran conflicte va obligar a fer un replantejament de la societat europea. Lautor era itali i partidari
dintervenir a la guerra. Umberto Boccioni va morir a la I guerra mundial. Desprs de la guerra, els EEUU
van viure els anomenat felios anys vint que va ser una etapa doptimisme poltic i econmic que va
acabar amb el crac de la Borsa de Nova York lany 1929. Aquesta crisi que provocar problemes
socioeconmics dabast mundial va comportar la Gran Depressi nord-americana i com a conseqncia el
sorgiment del nazisme a Europa.
Anlisi formal Figura duna persona distorsionada en posici de marxa. No copia el que veurem a la realitat, sin que
lescultura es configura a partir duna sobreposici de volums, aix com si es tracts duna seqncia flmica
en qu les imatges no van apareixent una desprs de laltra, sin que queda rastre da cada fotograma. Aix
s el que dna moviment i acci al personatge, sembla una bandera ondejant al vent. Lautor no volia
trobar la construcci del cos en si, sin la construcci de lacci del cos. La sensaci de dinamisme
augmenta amb la gran quantitat de llum que es reflecteix en el bronze polit i que tamb dota a lobra de
corporetat. A ms, les plataformes rectangulars que t als peus accentuen la sensaci de lleugeresa. s la
mxima exaltaci de la velocitat i el dinamisme.
La composici s centrfuga, oberta, i sestructura en base a una lnia diagonal (cama esquerra tronc). Hi
ha presncia de forces contraries en les lnies i formes cncaves i convexes, perfils angulosos... Tot plegat
serveix per augmentar aquest dinamisme exacerbat.
El temps de lobra presenta una clara voluntat deternitat. Lautor va ms enll de la mera representaci
dun home en marxa: Boccioni fa una representaci simblica i intemporal de lenergia i el dinamisme que
caracteritzen a lhome modern, que avana amb decisi cap al futur.
Estil: El futurisme s un dels primers moviments davantguarda del segle XX. Sorgeix a Itlia el 1909 fruit
del Manifest Futurista redactat per Marinetti. Se lanomena futurisme perqu la seva intenci es trencar
absolutament amb lart del passat i crear-ne un de nou des de zero, dacord amb els nous temps canviants.
Les caracterstiques del moviment sn: el rebuig del passat, Lexaltaci del progrs, de la mquina, el
dinamisme, lenergia i la violncia; i en quant a la tcnica utilitzen una gamma de colors molt mplia, cal
destacar la manera que tenen dexpressar la figura en moviment i la tcnica del divisionisme.
Interpretaci Significat: Boccioni fa una representaci simblica i intemporal de lenergia interna i el dinamisme que
caracteritzen a lhome modern, avanant amb decisi cap al futur. El moviment com a sinnim de progrs,
transformaci, canvi.

Funci: Esttica i decorativa.

MODELS I INFLUNCIES:
Tot i que el futurisme en principi renega de les frmules de lart del passat, Formes niques de continutat
en lEspai comparteix una certa semblana amb lescultura grega Victria de Samotacia: les dues volen
recrear el moviment rpid i decidit dun cos en lespai.
Tamb es pot considerar que rep influncies del cubisme analtic de Bracque i Picasso en la forma de
descompondre els cossos i reduir-los a figures geomtriques.
 PAVELL ALEMANY

Fitxa tcnica Autor: Ludwig Mies van der Rohe (1886 1969)
Cronologia: 1929
Estil: Modern, funcionalista, racionalista
Tipologia: Pavell dexposici
Materials: Marbres de colors, travert, vidre, nix daurat i acer
Localitzaci: Barcelona

Context histric Europa pateix una gran crisi desprs de la Primera Guerra Mundial, i s agreujada pel Crack del 29,
Alemanya necessita una reconstrucci. Hi ha tota una srie de canvis poltics al continent, i soriginen nous
moviments degut a una saturaci del pensament cultural i de les tendncies artstiques passades.

A Espanya estava sent finalitzada la Dictadura de Primo de Rivera.

El Pavell Alemany va ser construt en motiu de la Exposici Internacional del 1929 realitzada a Barcelona.
Anlisi formal Vuit pilars cruciformes i molt prims, fets dacer inoxidable, sn els encarregats de suportar ledifici.
Daquesta manera, els murs no han de fer la funci de crrega.

Espai exterior: El Pavell est aixecat sobre un podi, accessible per mitj duna petita escala i que tamb
porta a la piscina, la qual s de planta rectangular i est situada a la part esquerra de la plataforma. Ledifici
presenta un predomini de la lnia horitzontal, amb un perfil molt baix i llarg. Lespai s centrfug, s a dir, es
va desplegant a la vista. La coberta del Pavell Alemany s tamb molt plana i horitzontal, i sobresurt de la
estructura inferior per un costat, ja que per laltre deixa al descobert un pati amb un petit estany i una
escultura.

Espai interior: La planta del Pavell s lliure i els seus murs noms tenen la funci de delimitar espai. Sn de
marbre o de vidre.

Crida molt latenci la relaci entre interior i exterior, no hi ha una delimitaci clara, no hi ha cap espai
tancat totalment

Estil: Lescola e Bauhaus va ser fundada el 1919, i va ser un dels corrents amb ms influncia de
larquitectura moderna. Les seves propostes i declaracions dintencions participaven en la idea que calia fer
una reforma dels ensenyaments artstics, per tal de crear una base per a la transformaci de la societat de
lpoca.

Larquitectura daquesta escola segueix la mxima funcionalista de la forma segueix la funci.

Interpretaci Significat: El pavell anunciava les noves formes de larquitectura moderna i racional.

Funci: Acollir la recepci oficial dispensada al rei Alfons XIII per les autoritats alemanyes i per mostrar al
mn els avenos del pas germ.

Integraci urbanstica: Contrasta molt amb els edificis de la mateixa Exposici, com el MNAC.

MODELS I INFLUNCIES:

Mies van der Rohe segueix els principis de larquitectura funcionalista iniciada a lescola de Chicaco, per
Louis Sullivan.
 CASA MIL

Fitxa tcnica Autor: Antoni Gaud (1752 1926)

Cronologia: 1907 1910
Estil: Modernisme
Materials: Pedra, ma, cermica i ferro
Localitzaci: Barcelona

Context histric A la Catalunya del XIX apareix, com a la resta de pasos avanats dEuropa, una nova societat: industrial,
burgesa i liberal, grcies als canvis propiciats per la Primera i Segona Revoluci Industrial. A finals de dit
segle, aquesta burgesia catalana comena a mobilitzar-se en contra dels interessos del Govern central
dEspanya. Intenten crear una Catalunya nova que reuns els requisits: autnoma, liberal, culta i cosmopolita.
Aquests moviments es bategen com la Renaixena, ja que sn de desprs del llarg perode a mal borrs
que havia passat Catalunya. Aquest ressorgir catal va sembrar un nacionalisme que acab estenent-se en
tots els mbits (poltics, econmics, artstics...).
Durant la construcci de la casa Mil a Barcelona hi va haver una crisi (1909) que afect a la situaci poltica
general i a la societat catalana.
Anlisi formal Espai exterior: Ledifici est format per dues cases adossades de cinc pisos que sorganitzen al voltant de dos
patis. Les seves dues faanes, construdes amb pedra, ferro als balcons i cermica, sn ondulades. Aquesta
ondulaci aporta moviment a la composici, la qual t un ritma marcat per lhoritzontalitat. Cal dir que la
faana s una estructura independent que es connecta a ledifici amb bigues i tirants de ferro. Les finestres
sn totes de diferent mida.
A la part superior de la construcci hi trobem un tic fet darcs parablics i recobert de tesselles, i els dos
celoberts que aporten ventilaci i llum natural a linterior dels patis.
El pes de ledifici saguanta en un entramat de pilars, columnes i bigues.
Espai interior: La Pedrera s de planta lliure grcies a que ledifici est sustentat per pilars i jsseres, la qual
cosa elimina la necessitat de murs de crrega. Com que la distribuci i compartimentaci de les plantes s
irregular, les cambres adopten formes poligonals, havent-hi dadaptar els mobles a cada espai.
A la planta baixa shi troba una escala principal que dna accs al que va ser el pis de la famlia Mil. No hi ha
ms escales, tret de les de servei, ja que a ledifici no hi trobem la tpica escala de vens.
A les golfes trobem una planta continuada sense cap columna ni paret, tan sols arcs que formen un espai
semblant a una cova.
Si anem al terrat, esglaonat en diferents nivells, veiem una mena de bosc ple de formes mgiques que
recorden a un exrcit o a unes peces descac.
Estil: El Modernisme com a moviment arquitectnic sorgeix al voltant dels anys 1890-1910, i es caracteritza
per reaccionar en contra de lhistoricisme acadmic, proposant una arquitectura decorativa inspirada en la
natura. Qui reclamen aquestes formes ms refinades sn la burgesia industrial, que volien alguna cosa ms
del que oferia la producci de les fbriques. Els seus trets ms caracterstics sn: trencar amb la tradici,
aprofitar els avantatges que ofereixen la tcnica i la Indstria, la integraci i relaci de les diferents arts, i
reivindicar el treball artes.
Interpretaci Significat: s el millor exemple de larquitectura orgnica de Gaud. La manca de lnies rectes fa que ledifici
prescindeixi de les nocions duniformitat convencionals. La faana ondulada pot recordar a les ones del mar,
a les dunes del desert...
Per a molts, la Pedrera ms que una arquitectura s una escultura gegant.
Funci: Casa per ser habitada. Actualment s un museu.
Integraci urbanstica: Destaca molt per la seva forma irregular, per en quant a tamany encaixa
perfectament amb els edificis del voltant.
MODELS I INFLUNCIES:
Gaud va rebre moltes influncies al llarg de la seva vida: tenim la influncia i lamor per Catalunya, la religi,
i agafa molts elements del mn oriental i rab, del clssic, de ledat mitjana i de la natura, sorgint-ne un estil
molt tpic.
 LA PERSISTNCIA DE LA MEMRIA

Fitxa tcnica Autor: Salvador Dal (1904 - 1989)

Cronologia: 1931
Estil: Surrealisme
Tcnica i suport: Oli sobre tela
Dimensions: 24 x 33 cm
Localitzaci: MoMA (Nova York)
Context histric La persistncia de la memria es troba en un perode histric marcat per la crisi. s el perode dentreguerres,
a Europa encara hi ha seqeles de la Gran Guerra, i el Crac del 29 dEstats Units sestengu rpidament pel
nostre continent, tot empitjorant la situaci. Fruit daquesta crisi global, els feixismes europeus comencen a
ser escoltats i a alar-se. Linconformisme social genera tot un nou corrent artstic avantguardista, del qual en
sortiren molts estils trencadors respecte a lart del passat.
Espanya es troba sota el perode de la Segona Repblica, on tamb hi ha una gran tensi entre dretes i
esquerres.
Anlisi formal Amb un paisatge realista de fons, trobem un total de 4 rellotges disposats en diferents superfcies. Al primer
terme hi trobem el dur cobert de formigues i un dels tous. El tercer s en una branca duna soca seca i el
darrer lobservem sobre una forma antropomorfa (sembla mitja cara tombada, dormint).
La pinzellada i el dibuix, amb predilecci per la lnia, sn molt precisos tot i les redudes dimensions del
quadre. Els colors que dominen sn clids i brillants, i presenta una gamma cromtica variada amb contrastos
entre els tons clids i els freds. La llum s brillant i ntida, presenta ombres allargades. Al fons hi ha molta
llum, blanca i irreal, contrastant amb el tenebrisme del primer terme, on els objectes sn illuminats
suaument. Impera un ambient crepuscular.
La composici s tancada, asimtrica, i presenta un equilibri perfecte entre la zona de les roques i la zona dels
rellotges tous. Les diagonals ascendents desquerra a dreta guien la mirada de lespectador. Les lnies rectes
de lhoritz i del moble contrasten amb les corbes dels rellotges tous. Els objectes es troben en major
nombre a la part esquerra del quadre.
La perspectiva s lineal, aconseguida a partir dun punt de fuga central i el paisatge en segon terme. La lnia
alta de lhoritz fa que es doni ms importncia a la part de sota que no pas a les roques.
El dinamisme de lobra es tradueix en un moviment lent i tranquil dels rellotges tous, com si sestiguessin
desfent a poc a poc. Aix contrasta amb lestatisme dels objectes durs.
Estil: El surrealisme apareix lany 1924 amb motiu del seu primer manifest, elaborat per Andr Breton,
lideleg del grup. Lestil es confecciona a partir de les teories psicoanaltiques de Freud, el qual donava molta
importncia al tema inconscient, descobert per ell mateix. Els surrealistes propugnen un esteticisme
involuntari basat en lautomatisme (entre daltres): es busca la representaci del fet psquic elemental i pur, i
trenca amb les convencions socials, cometent grans excentricitats. Pinten formes allargades, espais buits,
opressius...

Interpretaci Significat: El tema de lobra s el pas del temps i la persistncia de la memria: perdura el dur i el pas del
temps va esborrant la resta. Diem que evoca aquest etern problema del pas del temps utilitzant una escena
irracional que procedeix del mn onric irracional (el rostre del centre del quadre que dorm sembla ser una
aproximaci del mateix Dal).
Els rellotges sn els clars protagonistes de lobra: relacionat a ells hi ha el concepte de la memria, s a dir, la
capacitat que t lhome de fer que all que ja ha passat, encara visqui (records). Per aix els rellotges sn
tous, ja que tamb, essent de forma conscient o no, tendim a deformar els records. El rellotge dur amb les
formigues representaria el present, inamovible i inalterable.
Funci: decorativa
MODELS I INFLUNCIES:
Dal segueix els pintors detallistes com H. Bosch, Brueguel el vell... la pintura metafsica de G. De Chirico, la
minuciositat de Vermeer; i dins la modalitat objectiva i figurativa del surrealisme, Dal es relacion amb
Magritte, Ernst i Dalvaux, els quals empraven una tcnica de reproducci gaireb fotogrfica de la realitat
 GUERNICA

Fitxa tcnica Autor: Pablo Picasso (1881 1973)

Cronologia: 1937
Estil: Cubisme, expressionisme
Tcnica i suport: Oli sobre tela
Dimensions: 3,51 x 7,82 m
Localitzaci: Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofa (Madrid)
Context histric El tema de lobra est basat en la Guerra Civil Espanyola, i concretament amb els bombardejos de la ciutat de
Gernika (daqu el nom del quadre), on els franquistes, amb lajuda davions alemanys de la Legi Cndor i
alguns ditalians, van destrossar-la per complet. Aquest fet va tenir un ress mundial, doncs era el primer cop
que es feia un atac sistemtic a la poblaci civil, sense cap inters militar apart del de desmoralitzar al poble.
A lestiu daquell mateix any es celebrava la Exposici Internacional a Pars. El govern republic espanyol va
encarregar a Picasso que pints un mural per al pavell que sestava construint a crrec de Josep Llus Sert. El
pintor no tenia pensat cap tema per fer el moral, per al assabentar-se del bombardeig de Gernika no ho va
dubtar ni un moment.
Anlisi formal En un escenari arquitectnic angoixant on a penes sen reconeixen elements, trobem sis persones i tres
animals agonitzants.
El quadre, en blanc i negre (tot i que amb matisos grisos), mostra una escena de horror, dramatisme i
desesperaci. El color i el volum no fan acte de presncia a lhora dacompanyar a les formes, dibuixades amb
claredat. La llum apareix repartida de forma desigual, deixant en ombra lentorn i illuminant ms els punts on
es concentra lexpressi del sofriment dels personatges. La font de llum la trobem en el quinqu de la part
superior, i just a lesquerra daquest hi ha una altra espcie de bombeta/explosi/ull, tot i que no projecta cap
lluminositat.
Tot i el caos que representa, les figures estan ben repartides en una composici perfectament estudiada, de
trptic, dividida verticalment pel mig, i amb un gran triangle/pirmide central. A cada lateral hi ha una espcia
de columna, la de la dreta formada pel brau i la dona amb el nen, i la de lesquerra amb lincendi i laltre dona
que tamb crida. Tota la composici sorienta cap a lesquerra, i lalternana de corbes i rectes, massissos i
obertures, blancs i negres, etc. generen un gran dinamisme.

Interpretaci Significat: Amb aquest quadre, Picasso representa els bombardejos de la ciutat basca de Gernika.
Cada figura del quadre s un smbol, amb el Guernica Picasso vol denunciar, protestar... s un testimoni, un
document. En aquesta obra, els bombardejos de la ciutat basca es converteixen en un crit universal en contra
de la guerra i les seves atrocitats.
Part dreta: La ciutat de la que tothom vol fugir. A sota hi ha una altra dona que sarrossega i mira cap amunt,
smbol desperana divina? Laltra dona, la que sembla sortir duna finestra i que porta un quinqu sembla ser
la voluntat de revelar la veritat, dilluminar al mn sobre el que est passant.
A la part superior i una mica a lesquerra hi ha la bombeta que noms fa llum prpia per a ella mateixa. Sha
interpretat com una bomba que esclata i com un smbol de la manipulaci informativa dels franquistes, els
quals volien fer creure que els bombardejos havien sigut obra dels mateixos republicans, entre altres lectures.
Al centre hi ha el cavall, ents per alguns com el poble que sucumbeix en una lluita que no s la seva i per uns
altres com lEspanya feixista que trepitja els morts.
A lesquerra, el brau representa per alguns la fora del poble que, malgrat tot, no ser venuda. Per uns altres
s una allegoria de la mort. La mare que sostn al seu fill mort s la pura imatge del dolor.
A la part inferior, el guerrer mort que sestn al terra t una flor a la m (esperana), i el colom que hi ha per
sobre indica el mateix.
MODELS I INFLUNCIES:
Antecedents: Paul Czanne (antecedent del cubisme), lexpressionisme i el surrealisme. Tamb es diu que el
Guernica t semblana amb un quadre del barroc, Matana dels Inocents, de Guido Reni.
Picasso s tota una referncia per als cubistes posteriors i avantguardistes en general.
 COMPOSICI IV

Fitxa tcnica Autor: Wasily Kandinsky (1866 1944)

Cronologia: 1911
Estil: Art abstracte
Tcnica i suport: Oli sobre tela
Dimensions: 1,59 x 2,5 m
Localitzaci: Kunstammlung Nordrhein-Westfalen, Dsseldorf
Context histric Els avenos de la industrialitzaci (Segona Revoluci Industrial) van portar nous invents (cotxes, rdio,
telfon...) que es traduren en una societat eufrica que en plena Belle poque no es feia ress de les
injustcies de les explotacions que estaven portant a terme els imperis colonials. Aix va portar a que es
generessin tensions entre les potncies europees, que buscaven el domini colonial. Aquesta competncia
acabaria desencadenant en la Primera Guerra Mundial. Al perode previ al conflicte es denomina com pau
armada i s on els pasos es prepararen per lassalt, ja que eren coneixedors de linevitable.
Anlisi formal Composici IV s una pintura abstracta, on aparentment no hi ha cap relaci ni semblant amb la realitat
exterior. El conjunt de lnies i colors independents formen un revolt delements que mostren un violent
moviment a la part esquerra del quadre i una sensaci de tranquillitat a la banda dreta. Al centre hi ha
dues lnies negres que travessen el quadre de dalt a baix.
Dels elements plstics de lobra criden molt latenci el predomini del color (total) i ls daquest en tons
vius i contrastats. El domini de les tonalitats groguenques es barallen amb els blaus, vermells i verds. La
lnia, negra, s laltra protagonista del quadre. Destaca pels seus traos forts i segurs, que marquen formes
mig reals i mig abstractes. El predomini s de lnies rectes, tant verticals i diagonals, tot i que tamb nhi ha
de corbes, sobretot a la banda esquerra del quadre. Aquest s del color, escampat en taques vives com si
es tracts de notes musicals, i de la lnia, doten al quadre dun ritme i moviment molt elevats: lull no pot
parar quiet i va dun costat a laltre.
En quant a la composici resta clara la divisi del quadre en tres parts, esmentat fa un moment: al costat
dret trobem un entramat de lnies esmolades que expressen, juntament amb els colors, un moviment
violent. Al centre hi ha les dues lnies que travessen el quadre verticalment i la gran forma blava. A la banda
esquerra s on observem la tranquillitat que proporcionen la suavitat de les formes tractades i per ls
duna gamma cromtica ms harmnica.
Podem dir que el pintor expressa la seva sensaci al escoltar msica (per exemple de Wagner), tradudes en
colors i lnies que vindrien a ser les diferents notes.

Estil: Lart abstracte s un estil sorgit al voltant de 1910 i va ser una de les manifestacions ms significatives
de lesperit del segle XX. Lart abstracte deixa de considerar la representaci figurativa, tendint a substituir-
la per un llenguatge visual independent i dotat del seu propi significat. s construeix en base al fauvisme
(color), lexpressionisme (abstracci lrica), o b el cubisme (estructuraci).
Interpretaci Significat: No es pot cercar cap element iconogrfic en lobra de Kandinski ja que, intencionadament,
lautor va eliminar tot element figuratiu. Per tant, lobra s per a la pura contemplaci de lespectador, per
tal dincidir i impactar en la seva sensibilitat. Es diu que la pintura de Kandinski no va a la vista sin a
lnima.
Tot i aix, hi ha hagut gent que ha interpretat el quadre com una lluita de cavallers al costat dun tur
coronat per un castell.
Funci: Esttica. Simblicament obre nous camins al llenguatge pictric.
MODELS I INFLUNCIES:

Lobra de Kandinski resta profundament influenciada per la msica (gran admirador de Wagner). La veu
com un art de gran llibertat compositiva, i s precisament el que ell intenta plasmar en la seva pintura. Per
aix a les seves obres el tema passa a segon pla o desapareix directament.
Per altra banda a influenciat a tots els artistes posteriors que tamb han treballat en el camp no figuratiu,
com Pollock o Kline.
 LHABITACI VERMELLA

Fitxa tcnica Autor: Henri Matisse (1869 1954)

Cronologia: 1908
Estil: Fauvisme
Tema: Costumista
Tcnica i suport: Oli sobre tela
Dimensions: 38 x 55 cm
Localitzaci: Museu de lErmitatge (San Petesburg, Rssia)
Context histric El context histric que emmarca aquesta obra va ser-ne un de molt convuls. Destaquen la rivalitat entre les
potncies europees pel domini de les colnies, la Primera Guerra Mundial, la Revoluci Russa i el posterior
naixement i ascens dels feixismes. Lestat de crisi mundial va fer revitalitzar lart, que reaccionava contra les
injustcies socials que envoltaven a lartista. Neixen aix les avantguardes del segle XX, que poc tingueren en
com amb els estils del passat. La pintura prengu un carcter innovador.

Anlisi formal Menjador burgs amb una dona que para la taula. Hi ha una finestra amb un paisatge verd i a la llunyania
sobserva una casa rosa.

Laspecte que ms crida latenci del quadre s precisament el que li dna nom a aquest: el color vermell.
La gamma cromtica s reduda (vermell, blau, verd...) per transmet una gran intensitat. Com a bon
fauvista, Matisse coneixia la Teoria del Color, i s per aix que en el quadre trobem colors complementaris,
especialment el blau amb el vermell. La mancana de tot tipus de llum fa que no es projecti cap ombra,
cosa que priva al quadre de profunditat i defecte tridimensional, tal com veiem a la finestra, que gaireb
sembla un quadre. El dibuix tamb t un pes important en la obra: es basa en lnies corbes, sinuoses i
gruixudes que donen dinamisme a lobra. A ms, descompon la forma, tornant-la contrria al naturalisme.

Per Matisse un quadre s una qesti dordre i dunitat.

Estil: El fauvisme va ser el primer moviment davantguarda que comen a trencar amb la tradici. Va estar
molt influenciat per lart negre afric i per les exposicions retrospectives fetes a Pars a inicis del XX.

Sorgeix com a reacci contra limpressionisme, a favor del color i de lobjecte reduts a tonalitats
lluminoses. Les caracterstiques del fauvisme sn: la no imitaci de la realitat; el color, usat de forma
apassionada, com a base dels quadres (s el protagonista, independent de lobjecte i aplicat en taques
planes i extenses per mitj de pinzellades soltes i vigoroses); la simplificaci dels objectes representats; la
manca de profunditat; i lexpressionisme (els colors i objectes representats en funci dun sentiment).
Interpretaci Significat: La habitaci vermella apella la part emotiva de lespectador a travs del color. Lesteticisme que
presenta, plasma una imatge tranquilla i relaxada, adient per deixar de pensar en les angoixes que es
trobaven en el mn real de lpoca.

Funci: Esttica.

MODELS I INFLUNCIES:

Matisse rep influncies del seu mestre, Gustave Moreu, i dels postimpressionistes tals com Gauguin i
Cezanne que ja mostraven indicis dinnovaci. Matisse tamb es va fixar en les miniatures perses i en lart
islmic. Va estar sempre molt inspirat pel mn oriental.
 NIT ESTELADA

Fitxa tcnica Autor: Vincent Van Gogh

Cronologia: 1889
Estil: Postimpressionisme
Tcnica: Oli
Suport: Tela
Dimensions: 73,7 cm x 91,1 cm
Localitzaci: MoMa (Nova York)
Context histric Segona meitat del segle XIX, poca marcada pels canvis i les innovacions tecnolgiques propiciades per la
Segona Revoluci Industrial. Aix va suposar tamb tota una srie de transformacions en la societat. Es
canviaren les maneres de pensar, de viure, i es don menys importncia a la religi, qestionant-ne els seus
principis. A Frana encara hi ha Napole III, que va intentar fer un altre imperi, per no sen va sortir i va
sorgir la III Repblica (1870). En aquest perode tamb es comena la guerra entre Frana i Prssia. Per
aquests temps tamb sinventa la fotografia. Per aix en pintura ja no es considera tant important ser
realista, perqu ja hi ha les fotos per a aix, i es comena a donar ms importncia al color i a la
subjectivitat.
Anlisi formal Paisatge nocturn amb un poble a la part de sota i amb dos xiprers en primer terme.

Elements plstics: La lnia de La nit estelada s ondulada en el cel i flamejant en els xiprers. El tra
adquireix altres ritmes per tot el quadre (circular, en tirabuixons...). Noms les casetes del poble estan
pintades amb ls de lnies rectes. La pinzellada de Van Gogh s molt peculiar i prpia: densa, llarga i
sinuosa. En aquest quadre forma espirals de color.

La gamma cromtica es mou entre els colors que per Van Gogh representen la nit. El blau s el que omple
tot el quadre, per hi podem veure espurnes de verds i alguns tocs de groc (les estrelles) i taronja. Els
colors no sn fidels a la realitat perqu Van Gogh el que busca s expressar i transmetre les seves
impressions personals.

Els tocs lumnics del quadre, grocs i taronges, els trobem en els astres del cel i a les finestres de les cases.
Donen fora expressiva a lobra i la doten de calidesa.

Composici: Els xiprers sn els eixos vertebradors de la composici. Al quedar en primer terme donen
profunditat al quadre, que queda esglaonat en diferents plans: el poble, les muntanyes, lhoritz, el cel, i el
firmament.

Les lnies verticals que formen els xiprers i el campanar del poble, contrasten amb les ondulacions que
trobem al cel i els astres. Al mateix temps, el xiprer ms alt serveix per unir el cel i la terra.

Lhoritz, al ser baix, remarca que la importncia del quadre, el tema principal, s al cel.

Ritme: Trobem un contrast molt marcat entre el cel i la terra: mentre que el primer sens presenta dinmic i
transmet una agitaci un tant inquietant degut als espirals, laltre s quiet i calmat degut a ls de lnies
rectes i figures geomtriques bsiques.

Estil: Postimpressionisme. Sorgit a Frana a lltima dcada del XIX, continua el cam renovador de
limpressionisme tot i que refusant les seves limitacions. La majoria dautors van comenar essent
impressionistes per a mesura que evolucionaven van forjar el seu propi estil personal. Tot i que exposaven
junts de vegades, no era un moviment en equip.
 Com a caracterstiques artstiques, els postimpressionistes rebutgen lobjectiu de limitar-se als efectes de
llum i color de la natura. Volen anar ms enll per tot mantenint els colors purs i brillants, les pinzellades
soltes, els temes de la vida real i laplicaci compacta de la pintura, a travs de la qual volen plasmar ms
emoci i expressi.

El postimpressionisme va constituir les bases de les noves avantguardes de principis del segle XX.
Interpretaci Significat: El paisatge s utilitzat per Van Gogh per tal dexpressar la seva lluita interior. Lartista no noms
pinta per expressar la seva prpia percepci dun mn primordial i pur, diferent de la realitat moderna
contaminada, sin tamb pel seu drama religis. Busca consol. Aix es deu a que a finals del segle XIX hi ha
una regressi dels valors religiosos que sn discutits pels grans avenos cientfics.

Van Gogh havia fracassat en moltes coses, incls en sucidar-se, no venia cap quadre i a sobre va haver
dacceptar el seu internament en un manicomi.

Busca en la natura les respostes que la vivncia religiosa tradicional no li pot donar.

Funci: Esttica i teraputica, ja que lautor pintava per treures langoixa de dins. La pintura expressa el
seu estat dnim.

MODELS I INFLUNCIES:

Van Gogh rep influncies de Delacroix per la fora cromtica, dels impressionistes per la representaci de la
llum, els colors plans sense ombres, i dels gravats japonesos per la lnia de contorn de les figures.

Pels seus aspectes tcnics (utilitzaci simblica del color i de la forma, pinzellada vigorosa i empastada...) es
converteix en un precedent del fauvisme (Matisse). Per la transmissi demotivitat i expressi ser un clar
antecedent dels expressionistes.
 EL CRIT

Fitxa tcnica Autor: Edvard Munch

Cronologia: 1893
Estil: Expressionisme
Tcnica: Oli i tremp
Suport: Cartr
Dimensions: 91 cm x 73,5 cm
Localitzaci: Nasjonalgalleriet (Oslo)
Context histric En aquest perode van comenar a agreujar-se els conflictes que acabarien desencadenant en la Primera
Guerra Mundial. Hi havia rivalitats imperialistes i el moviment obrer comena a guanyar posicions.
A Alemanya el gran desenvolupament industrial de finals del XIX va produir una gran deshumanitzaci
social. El rgim que governava era militarista i autoritari. Tot plegat va crear un estat dnim tens i
angoixant entre les classes majoritries.

Anlisi formal Una figura en primer pla crida amb un paisatge nrdic de fons.
Elements plstics: El conjunt delements plstics es supediten a lexpressivitat de lobra. El dibuix s
aparentment descuidat i de traos maldestres, per aix li serveix a Munch per a alliberar les seves prpies
nsies. La lnia que predomina al quadre s la corba, que dna una sensaci de dinamisme i neguit, i que
exterioritza el malestar del protagonista. Hi ha una lnia recta, en diagonal, a la barana de la passarella, la
qual evidencia la solitud del personatge i el buit de lespai que lenvolta.

En quant al color cal assenyalar que dominen els taronges, vermells i grocs del cel, i lonada de blau fosc
que envolta una illa en el mar. O sigui que la gamma cromtica es redueix prcticament als colors primaris.
Cal destacar els forts contrastos, sobretot del groc del rostre amb el del blau fosc del paisatge. Aquest s de
tons agressius i irreals, pintats amb una pinzellada ample, reforcen la idea dangoixa del protagonista.

Composici: Podem dividir el quadre per la recta que forma la barana, separant els dos ambients. Aquesta
barana sencarrega de donar profunditat al quadre, tot i la mancana de perspectiva, igual ho fan les dos
siluetes que es passegen al fons de la composici.

Els elements de la natura tenen formes sinuoses, ondulades, igual que el personatge central. La figura s
leix central de la pintura, ja que totes les lnies semblen convergir cap a ella.

Ritme: Les lnies ondulades i sinuoses doten a lobra dun dinamisme i moviment angoixants i
desequilibrats. Contrasten amb les lnies rectes del pont.

Estil: Lexpressionisme sorgeix amb la intenci de reflectir, expressar, el descontentament social, langoixa i
la desesperana individual. Por, misria, desesperaci... Tot el que s advers de la vida, i la solitud interior,
es reflecteix en les obres expressionistes, Les caracterstiques daquest corrent sn que no pinten les coses
que els envolten, sin les que els autors senten al seu interior. s per aix que les imatges solen ser
esquemtiques, reduint la figura humana a elements simples. Els colors sn forts i violents i hi ha una
predilecci pels fons foscos.
Interpretaci Significat: Lautor busca expressar el seu mn individual, ple dangoixa i sofriment. Ell mateix, en unes notes
autobiogrfiques descriu les sensacions que sent al passar per aquell paisatge en un vesprejar. La realitat
es transforma per tal dexterioritzar els sentiments que lautor porta a dins.
El crit reflexa el mn interior del pintor i tamb la soledat de lsser hum.
Funci: Expressiva i teraputica.
MODELS I INFLUNCIES:
Rep influncia de Gauguin en els contrastos cromtics extrems, tamb de Van Gogh i Touluse-Lautrec.
A la seva vegada, Munch va ser una gran influncia per als expressionistes alemanys de principis del segle
XX.
 ELS JUGADORS DE CARTES

Fitxa tcnica Autor: Paul Czanne

Cronologia: 1890-1892
Estil: Postimpressionisme
Tcnica: Oli
Suport: Tela
Dimensions: 47,5 cm x 57 cm
Localitzaci: Museu dOrsay (Pars)
Context histric Segona meitat del segle XIX, poca marcada pels canvis i les innovacions tecnolgiques propiciades per la
Segona Revoluci Industrial. Aix va suposar tamb tota una srie de transformacions en la societat. Es
canviaren les maneres de pensar, de viure, i es comen a donar menys importncia a la religi,
qestionant-ne els seus principis. A Frana encara hi ha Napole III, que va intentar fer un altre imperi, per
no sen va sortir i sorg la III Repblica (1870). En aquest perode tamb es comena la guerra entre Frana i
Prssia. Per aquests temps tamb sinventa la fotografia. Per aix en pintura ja no es considera tant
important ser realista, perqu ja hi ha les fotos per a aix, i es comena a donar ms importncia al color i a
la subjectivitat.
Anlisi formal Dos homes asseguts de cares en una taula que juguen una partida de cartes.

Elements plstics: A Els jugadors de cartes hi trobem un predomini del color per sobre de la lnia,
caracterstica elemental del postimpressionisme. Tot i aix, hi ha dibuix, ja que lautor el considerava molt
important. La pinzellada s solta, i el quadre est fet a base de taques curtes, denses i sobreposades unes
sobre les altres. La gamma cromtica es mou entre els colors clids ataronjats, ocres i marrons. Hi ha un
contrast en el color de la roba dels personatges, ja que el color de la jaqueta de lun, s el color dels
pantalons de laltre. Tamb trobem una diferncia del color en les cartes. Mentre que les del jugador de la
pipa, aparentment ms experimentat, sn blanques (seguretat), les del jove sn ms grisoses (lluita difcil,
poca seguretat). Aquest antagonisme es presenta tamb en el tipus de barret que porten, la postura, i
lenquadrament: Lexperimentat, el que sembla que guanyar, porta un barret rod i sense cap arruga, i
est assegut amb lespatlla ben recta. Laltre personatge, aparentment ms jove i inexpert, porta un barret
abonyegat i doblegat, i la seva postura no s tan ferma.

Les ombres les fa progressant les pinzellades dels tons clids als freds.

Composici: El quadre es divideix en dues parts gaireb simtriques separades per lampolla, que actua
com a eix. El costat esquerra queda ms gran que el dret, on es veu que el personatge ms jove queda
lleugerament tallat.

Les mans amb les cartes actuen com a punt de fuga i s on es dirigeix la mirada de lespectador.

Hi ha un predomini de la lnia vertical (cadires, ampolla, potes de la taula) per queda equilibrat per
lhoritzontalitat de la taula.

Lautor concep la pintura com una investigaci cientfica: qualsevol forma en lespai s un cos slid amb un
esquelet i una estructura interna formada a partir de formes geomtriques (cons, cilindres i esferes).

Ritme: La geometritzaci dna un enganys ritme dimmobilitat, ja que tot i ser una partida de cartes, el
quadre transmet la forta tensi dels dos personatges i la seva concentraci.

Temps: La partida de cartes s una escena tpica de la vida de la classe treballadora en els moments de
lleure, un moment puntual.
 Estil: Postimpressionisme. Sorgit a Frana a lltima dcada del XIX, continua el cam renovador de
limpressionisme tot i que refusant les seves limitacions. La majoria dautors van comenar essent
impressionistes per a mesura que evolucionaven van forjar el seu propi estil personal. Tot i que exposaven
junts de vegades, no era un moviment en equip.

Com a caracterstiques artstiques, els postimpressionistes rebutgen lobjectiu de limitar-se als efectes de
llum i color de la natura. Volen anar ms enll per tot mantenint els colors purs i brillants, les pinzellades
soltes, els temes de la vida real i laplicaci compacta de la pintura, a travs de la qual volen plasmar ms
emoci i expressi.

El postimpressionisme va constituir les bases de les noves avantguardes de principis del segle XX.
Interpretaci Significat: Tot i que el quadre presenta una escena costumista (dos homes jugant a cartes), en lescena hi
ha voluntat de transmetre una lluita generacional, la que mantenien Czanne amb el seu pare, ja que
aquest no volia que el seu fill es dediqus a les Belles Arts. Tamb sinterpreta com una representaci de
les contradiccions internes del propi artista, un Czanne vs Czanne.

Funci: Decorativa. El pintor el pintava i desprs lintentava vendre. Tamb es pot considerar experimental
en quant a la reducci dels objectes a figures geomtriques. Es diu que Czanne volia trobar un nou
llenguatge artstic.

MODELS I INFLUNCIES:
Lautor es va inspirar en obres de Caravaggio, Poussin i Courbet.
Czanne s considerat un antecessor directe del Cubisme, representat per les figures de Braque o Picasso.